Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya

Full text

S C, Josep y R T, Alberto (coords.), Exilios en el mundo contempo-
ráneo: vida y destino, URV/UACM/SIMO, Tarragona/Ciudad de México, 2016, p. 341–362.
ISBN: 978-84-8424-383-0. DOI: 10.17345/9788484243830
SOBRE ELS DOLORS DE SER I SENTIRSE IMMIGRANT:
EXPERIÈNCIES DE MAGRIBINS A CATALUNYA
Lourdes Rubio-Rico
Universitat Rovira i Virgili
Resum
Aquest article forma part d’un estudi més ampli l’objectiu del qual fou
identicar les necessitats de l’usuari magribí en la seva relació amb els
serveis públics de salut a Catalunya. Els resultats que s’hi presenten i dis-
cuteixen se centren en l’afectació de la salut que comporta el fet de ser
i sentir-se immigrant, tot entenent la salut com un concepte subjectiu i
multidimensional, com una manera de respondre a les exigències vitals i,
també —per les implicacions existents entre salut i justícia social—, com
una qüestió ètica i política. Les dades es van recollir entre el maig del 2009
i el maig del 2011 i provenen de 12 entrevistes individuals (EI) i 10 grups
focals (GF) d’usuaris magribins del sistema públic de salut a Catalunya.
Els resultats proven que hi ha un sofriment associat al fet de ser i sen-
tir-se immigrant.
Paraules clau
Immigració, Magrib, salut, síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i
múltiple.
Resumen
Este artículo forma parte de un estudio más amplio cuyo objetivo fue
identicar las necesidades del usuario magrebí en su relación con los ser-
vicios públicos de salud en Cataluña. Los resultados que se presentan y
discuten se centran en la afectación de la salud que conlleva el hecho de
ser y sentirse inmigrante, entendiendo la salud como un concepto subje-
tivo y multidimensional, como una manera de responder a las exigencias
vitales y, también —por las implicaciones existentes entre salud y justicia
social—, como una cuestión ética y política. Los datos se recogieron entre

342
Lourdes Rubio Rico
mayo de 2009 y mayo de 2011 y provienen de 12 entrevistas individuales
(EI) y 10 grupos focales (GF) de usuarios magrebíes del sistema público
de salud en Cataluña.
Los resultados demuestran que existe un sufrimiento asociado al
hecho de ser y sentirse inmigrante.
Palabras clave
Inmigración, Magreb, salud, síndrome del inmigrante con estrés crónico
y múltiple.
Abstract
is paper is part of a larger study whose objective was to identify the
needs of the Maghrebian people when they use the Public Health Ser-
vice in Catalonia. e presentation and discussion of the results focuses
on how being and feeling like an immigrant aects health, where health
is understood as a subjective and multidimensional concept, as a way of
responding to life's demands and as an ethical and political subject given
the connections between health and social justice. e data were collected
between May 2009 and May 2011 and came from 12 individual interviews
(EI) and 10 focus groups (GF) involving Maghrebian people who used the
Public Health Service in Catalonia.
e results show that there is specic suering associated with being
and feeling like an immigrant.
Keywords
immigration, Maghreb, health, immigrant syndrome with chronic and
multiple stress
Introducció
Per entendre com es veu afectada la salut de les persones pel fet de ser
i sentir-se immigrants, cal reconèixer la dimensió subjectiva de la salut
—la que prové de considerar el benestar com un dels elements a partir
dels quals es deneix— i l’holisme que impregna l’essència de l’ésser humà.
Cal acceptar que la salut —o la mala salut— també s’expressa mitjançant
la resposta personal a les dicultats que comporta el procés migratori. I,
nalment, cal admetre que les vicissituds de l’aventura migratòria —les

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
343
del camí i les de l’establiment lluny de casa— acabaran de modelar-ne el
resultat.
Parlar dels “dolors” de ser i sentir-se immigrant no vol dir parlar de
mals físics lligats al procés migratori. Vol dir parlar de mals que, si més no
al principi, no en són, de físics. Vol dir parlar d’una mena de sofriment que
no es nodreix, només, de l’objectivitat del fet migratori, sinó que demana,
a més, l’elaboració personal del signicat de ser immigrant, de sentir-se’n.
Els “dolors” de ser i sentir-se immigrant s’expressen a través dels sen-
timents i els pensaments d’un ésser que —ho diu l’OMS— és físic, mental
i social alhora (1). De vegades, però, la queixa acaba esdevenint física i n’és
—de física— perquè l’estrès, les dicultats socials i les emocions parlen,
ara, a través de les incomoditats del cos. Així ho han reconegut diversos
estudis que han provat d’explicar l’origen de la simptomatologia psicoso-
màtica (2-4).
Aquest text es proposa de cercar proves que hi ha un sofriment asso-
ciat a la condició objectiva de ser immigrant i a l’elaboració subjectiva de
sentir-se’n, així com donar a conèixer la forma i els detalls amb què aquest
sofriment, que ve de ser i sentir-se immigrant, es presenta en l’immigrant
magribí en el context d’ús dels serveis de salut a Catalunya.
Metodologia
Es va realitzar un disseny qualitatiu amb nalitat descriptiva i interpre-
tativa de la realitat. Les dades es van recollir mitjançant entrevistes indi-
viduals semiestructurades i sessions amb grups focals. Es va considerar
població d’estudi els adults (≥ 18 anys) nascuts en algun dels països del
Magrib, residents a la província de Tarragona i amb experiència recent
(≤ 6 mesos) de relació amb els serveis de salut de la zona, tant d’atenció
primària com hospitalària.
Es va realitzar mostreig intencionat ns a la saturació de les dades.
Inicialment es va pensar a organitzar grups focals d’usuaris adults segons
sexe, liació cultural —àrab o berber—, nivell d’instrucció, domini lin-
güístic i situació legal dels informants. No va ser possible organitzar un
grup focal íntegrament masculí. Els homes que van participar en l’estudi,
ho van fer en grups mixtos o mitjançant entrevista individual. També es
van trobar dicultats per reclutar usuaris que acceptessin registrar dades
sobre la seva situació legal, per la qual cosa es va renunciar a organitzar
grups focals segons aquesta característica i es va optar per assegurar, entre

344
Lourdes Rubio Rico
el global dels participants, la presència d’informants amb menys d’un any
d’antiguitat a Espanya. Per completar l’espectre de persones amb dicul-
tats especíques en la seva relació amb els serveis de salut, es va decidir
incloure el testimoni de dues persones sense possibilitats d’accés al sistema
sanitari públic i amb necessitat sentida d’ús d’aquest sistema.
Amb la progressió en la recollida de dades i davant de la necessitat de
complementar l’experiència limitada de l’usuari amb una altra més extensa
i global, es va incorporar a la investigació el testimoni d’adults magribins
que estiguessin treballant com a mediadors interculturals en salut per al
col·lectiu estudiat.
L’accés als adults magribins es va fer a la comunitat. El reclutament
d’informants es va realitzar mitjançant la tècnica de bola de neu a partir
de persones d’origen magribí accessibles en primera instància a la inves-
tigadora, o bé a partir de professionals de l’àmbit de la salut i el treball
social en contacte amb el col·lectiu i amb possibilitats de reclutar persones
o grups de persones de la població a estudiar. Entre els professionals que
van actuar com a intermediaris en el contacte amb els informants hi ha in-
fermeres, treballadors socials, tècnics d’immigració, mediadors culturals
en salut i voluntaris en treballs d’integració comunitària. Alguns d’aquests
professionals van contactar amb els informants a títol individual i altres ho
van fer en nom de les institucions per a les quals treballaven. En qualsevol
cas, totes les persones i institucions que van col·laborar en la captació de
participants van accedir prèviament al protocol d’estudi i hi van donar la
seva aprovació.
Les dades es van recollir entre el maig del 2009 i el maig del 2011 mit-
jançant entrevistes individuals semiestructurades i l’organització de grups
focals en què se’ls demanava que expliquessin com l’experiència migratò-
ria els afectava la salut i el benestar.
Per a l’assignació de les tècniques de recollida de dades segons la ti-
pologia dels informants, es va considerar que els mediadors havien de ser
entrevistats individualment per aprofundir en la visió global dels fets a
estudiar. Pel que fa als usuaris, i per estimular la discussió, es va pensar en
la tècnica de grups focals. Alguns usuaris van expressar la seva oposició a
participar en grups focals i altres van tenir dicultats de disponibilitat ho-
rària per acudir a la reunió, de manera que en tots dos casos es va oferir la
possibilitat de participar en l’estudi mitjançant una entrevista individual.
Les entrevistes individuals es van dur a terme en un espai proposat
per l’entrevistat. Les sessions amb grups focals van tenir lloc en espais neu-

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
345
trals acordats per ambdues parts o en espais familiars per als participants,
ja que molts dels grups focals ja estaven organitzats prèviament per al-
tres motius (alfabetització, veïnatge, universitat, etc.). Les sessions amb
informants no competents en alguna de les llengües ocials a la zona van
comptar amb un traductor d’àrab o amazic, segons fos la llengua d’expres-
sió del grup o individu. Les sessions es van gravar en àudio i es va fer la
transcripció literal dels fragments traduïts.
Es van realitzar 12 entrevistes individuals, 6 a mediadors i 6 a usuaris,
un d’ells que havia exercit com a menor traductor. Es van organitzar 10
grups focals d’usuaris. La traducció de les sessions d’entrevistes i grups
focals es va sotmetre a la tècnica d’anàlisi del contingut.
Els “dolors” de ser i sentir-se immigrant
L’experiència de sentir-se immigrant és descrita com una vivència d’extre-
ma duresa a la qual hom no pot aproximar-se des de fora. Per saber què
signica ser i sentir-se immigrant, cal ser-ne i cal viure-ho, només així es
poden entendre els sentiments que comporta aquesta circumstància: El
ser immigrant és molt difícil… si un no lo és no ho puede entendre, i quan
tu ets un immigrant ja ho notes i como jo sóc immigrant entenc aquests
marroquins que vénen… […] No em sento aquest sentiment que l’altre pot
sentir, però… al ser… jo sóc immigrant, ja ho pots entendre. Es un conicto
intrapersonal que té la gent, entre ell… “la gent d’aquí no m’entén”, no estan
en el seu país… moltes coses que… bueno, són coses que es troben en la gent
(EI11. Mediadora, àrab).
Tal com es pot veure, però, ser i sentir-se immigrant no és una experi-
ència unívoca. No tots els immigrants se’n sentiran de la mateixa manera,
tot i que ser-ne —d’immigrant— dóna la clau per fer-se càrrec de la mag-
nitud de la vivència.
Els sentiments negatius —els dolors— que provoca el fet de ser im-
migrant magribí i, és clar, de sentir-se’n, s’han revelat associats a dues
circumstàncies. La primera, la pertinença al col·lectiu d’immigrants pro-
cedents del Magrib, que comporta la sensació de no trobar-se a casa, de
sentir-se un estrany o de veure’s tractat com si se’n fos. L’altra, una de-
terminada situació personal, no necessàriament lligada a l’origen o a la
pertinença etnocultural, com pot ser la situació irregular, la percepció de
discriminació, les dicultats per expressar-se en una nova llengua o el ma-
teix fet migratori.

346
Lourdes Rubio Rico
Iguals? Diferents?
La consciència de diferència provoca incomoditat a l’usuari magribí que
ha de compartir espai amb l’autòcton: Son chicas guapísimas, modernas
pero llevan el pelo tapado, pero ves en ellas que están molestas con, con que
la gente ve el pañuelo y lo están siempre tocando o arreglando (EI12. Me-
diadora, àrab). Aquesta declaració il·lustra l’esforç de fer com tothom per
passar desapercebut, un esforç que es percep estèril des de la convicció
que malgrat els afanys “mai no seré considerat un dels vostres”: […] las
mujeres, pobres, dentro de la casa son marroquíes, fuera de la casa se visten
de otra personalidad, que quieren parecer que entienden el entorno y no sé
qué y ven que por mucho que hacen de su parte no van nunca a ser de aquí,
nunca van a ser aceptadas como de aquí ¿vale? (EI12. Mediadora, àrab). I
és que, amb independència de com siguem de diferents, o de si aquesta
diversitat ens permet o no de viure plegats, sembla que les nostres diferèn-
cies són, al primer cop d’ull, massa evidents; tan evidents que barren el pas
a la coneixença mútua; tan evidents que fan que la part s’arribi a confondre
amb el tot. De fet, el concepte de dona magribina està dominat pel moca-
dor, que n’és l’element denitori per excel·lència. La percepció de les dones
magribines és que, a ulls de les persones d’aquí, més enllà del mocador no
hi ha res més que en pugui explicar l’essència. No hi queda ni l’interès per
conèixer, perquè, de fet, per al que mira amb prejudicis, ja està tot vist: Bu-
eno… yo siempre digo, es… bueno, solamente un pañuelo se cambia toda la
persona. Ellos no… no te hablan a ti, no te ven a ti como una persona (GF6.
Dones, àrabs, estudis primaris o secundaris acabats).
I, per extensió, si no hi ha mocador no hi ha dona magribina. Segons
la declaració que segueix, la percepció de la informant és que la població
autòctona decideix sobre la integració o no de les dones magribines ba-
sant-se en si llueixen, o no, un aspecte occidental. És a dir, el criteri per
decidir sobre la integració es basa a constatar l’absència d’allò que la socie-
tat d’acollida considera propi de la dona magribina —el mocador islàmic,
sobretot—, que no és altra cosa que dir que per integrar-se cal mostrar
clarament que s’ha deixat de ser el que s’era ns ara. És l’exigència d’assimi-
lació disfressada d’integració, l’armació de la diferència com a única pos-
sibilitat: A mi m’han arribat la gent que em diuen: que tu has tret mocador
aquí, tu has integrat aquí. Perquè ja em vesteixo així, ja estic integrada…
No, jo he sigut sempre així al Marroc! (EI11. Mediadora, àrab).

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
347
I és que, ara i aquí i pel que fa a les dones i als homes magribins, es ten-
deix a essencialitzar-ne la pertinença cultural, que passa a interpretar-se,
només, des de la visió restrictiva de l’etnicitat tot ignorant altres eixos de
denició de les persones. S’emfasitzen les diferències, s’ignora la comple-
xitat de la cultura i es nega la possibilitat de compartir maneres de veure i
viure el món no necessàriament lligades a l’origen: A vegades estic parlant
amb els professionals i em diuen… “Oye, pero és normal que facin això?”
[…] Dic, és que… en general no pots… cada persona és una persona, és com
és. No pots dir la meva cultura fa això i fa… clar, no, cada persona és un
món. Clar, depèn de la cultura, de l’educació, de l’entorn, del nivell sociocul-
tural, socioeconòmic, tot això inueix, no pots dir… (EI9. Mediadora, àrab).
Encara més, de vegades és el mateix usuari qui insisteix en aquesta
concepció limitada de la cultura i la pertinença, i fa un judici estret de
mires sobre què vol dir ser magribí, tot oblidant, que per bé que se sigui
magribí, s’és moltes coses més; vegeu, sinó, què en diu una mediadora en
salut magribina: […] i me diu [la pacient]… al sortir, quan se n’ha anat el
metge, me diu… “M., tu creus que això m’anirà bé? Entre tu i jo, siendo mar-
roquines, de cultura igual, tu creus que aquests medicaments me serviran
d’algo? És que ells no ho entenen, aquestes coses” Déu n’hi do! (EI9. Medi-
adora, àrab). En aquest cas, la usuària magribina a què es refereix el relat
redueix els eixos de denició cultural a un de sol, el de l’origen, i dóna per
feta la identicació total entre la mediadora i ella, tot oblidant que entre
totes dues també hi ha diferències. També els professionals, en les pregun-
tes i armacions que fan sobre l’usuari magribí, denoten una consideració
monolítica de la manera de fer i pensar de tot el col·lectiu.
Iguals i diferents. Homes i dones magribins senten que, des de la mi-
rada dels autòctons, són vistos com a força semblants entre ells. En canvi,
sentir-se diferent és una experiència familiar per als magribins que viuen
a Catalunya; un sentir-se diferent que els fa sempre visibles, que només
poden treure’s de sobre si estan protegits per la intimitat dels que els co-
neixen bé o per l’espai compartit dels iguals; un sentir-se diferent que és
viscut com una càrrega feixuga que desferma la susceptibilitat dels homes
i les dones magribins, i els deixa en mans de les seves inseguretats: Sí, el
otro día dice que estaba en el hospital, estaban en el hospital… al CAP y…
y están… bueno, hay unos usuarios que estaban allá y cuando han visto que
son marroquís estaban hablando del marroquí que ha matado a su mujer:
“¡Ah! Son… bueno… maltratador, nosequé…” solamente porque han visto

348
Lourdes Rubio Rico
que son marroquís, como si todos los marroquís son maltratadores (GF9.
Mixt, domini lingüístic bàsic, entorn urbà).
L’usuari magribí sovint es percep discriminat, tot i que aquesta per-
cepció no sempre s’acompanya de fets que permetin objectivar-ne el tracte
desigual. La discriminació percebuda rau en la signicació atorgada a fets
i circumstàncies que són jutjats com a manifestació de tracte diferencial
i discriminatori, en aquest cas, per raons d’origen o nacionalitat. L’usuari
magribí té, sovint, la sensació que en el seu tracte amb l’Administració –la
de salut, en aquest cas– se li exigeix més del que es demana als autòctons i
té més dicultats que no pas els altres usuaris. Les atribucions causals més
freqüentment associades a aquest sentiment són l’origen i el fet de no ser
nacionals: Alguns [marroquins] se senten como en inferioritat quan hi ha
un professional que està demanant coses. Diu: “que sí, que són racistes per-
què jo sóc del Marroc o algo així i m’està tractant així” (EI11. Mediadora,
àrab); les dicultats per expressar-se: Si veuen que et costa d’explicar-te,
et fan sentir com una nosa i no s’esforcen. […] em diu… “no puedes [no
puedo] perder el tiempo, tiene mucha gente esperando” (EI6. Usuari, àrab),
o la consciència de diferència cultural i social, sempre força determinada
per l’aspecte físic i la indumentària: T’infravalores, potser som marroquines
i no ens tractaran com aquí, perquè no ens coneixen bé, no ens tracten com
la gent d’aquí que va ben vestida (EI7. Usuària, berber. De petita va fer de
traductora).
Però, com s’hi arriba a aquesta percepció? S’han pogut identicar dos
factors com a responsables. Per una banda, hi ha la interiorització de no
ser prou digne de les bondats de l’estat envers els ciutadans. Per l’altra, hi
ha la imatge que els altres projecten sobre l’usuari magribí; una imatge en
què es veuen com a pidolaires professionals dels benecis que la llei reco-
neix a les persones que viuen a Catalunya. Un i altre elements, la interiorit-
zació d’un autoconcepte deteriorat i els inputs que provenen de l’exterior,
s’integren en un cercle viciós en què en donar-se un factor, es legitima i
es reforça l’altre: […] porque [para] mi hija, me [jo] necesito las tiras, un
día necesito las agujas, un día necesito la insulina… y yo me siento, ¿sabes?
Allí débil. Como me mira que siempre voy pidiendo una cosa ¿sabes? (GF4.
Dones, àrabs, baix domini lingüístic).
La interiorització d’aquest autoconcepte malmès no sempre ha estat
clarament explicitada, tot i que la passivitat davant de l’abús de poder d’al-
guns treballadors de l’Administració permet fer-ne una lectura implíci-
ta. Entre les raons de l’acceptació resignada davant el maltractament dels

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
349
professionals, hi ha la por a perdre el control: Ella, cuando me toca me
ha hecho daño e ha dicho: “¿Tú va[s] a hacer un parto? ¿Una mujer así va
a hacer un parto?” [en to despectiu]. No, no he dicho nada, porque […]
yo preero de… de no hablar que hablar una cosa muy mal (GF2. Dones,
àrabs, universitàries); por a qüestionar la decisió professional: […] ella no
se ha atrevido a decirle, oye… pero, por favor, pésame al niño, recétame
analítica… (GF8. Mixt, domini lingüístic bàsic, entorn urbà); poca capa-
citat de reacció en aquell moment: Y yo, me da una rabia, no puedo hablar.
Cuando yo vuelvo a mi casa digo… me pongo repentida, digo… ¿por qué yo
no hablo con él? [el metge] (GF4. Dones, àrabs, baix domini lingüístic);
vergonya de demanar: Totes ho volem, això, que ens visiti una dona. [Ho
heu demanat?] No. Ens fa vergonya (GF5. Dones, berbers, baix domini
lingüístic), o dicultats per expressar-se: Por la manera que iba vestida con
la chilaba le llamó bruja. Pero ella lo entendió. Ella entiende el castellano, lo
único que para expresarse… (EI4. Usuària, àrab).
L’obligació de l’usuari a suportar situacions que sent com a injustes
està molt determinada per la condició legal. La situació irregular genera
por a ser descobert i dubtes sobre els drets a què es té dret en aquesta cir-
cumstància. Tant la por com el desconeixement afermen la passivitat de
l’usuari i li’n donen arguments: Una idea muy importante: los extranjeros
ilegal ¿él tienes la mismo derecho que los legales al médico? […] ¿Tienes la
mismo derecho? ¿Puede reclamar o no? Porqué la mayoría tiene miedo de
reclamar (GF8. Mixt, domini lingüístic bàsic, entorn urbà).
Amb tot, l’acceptació resignada d’aquesta mena d’actituds coexisteix
amb postures més reivindicatives que, sovint, s’associen al treball remune-
rat i al pagament d’impostos: […] Por dentro hasta me lloré cuando llego
a mi casa. Le he dicho a mi marido e dice “¿por qué no cridaste ahí? ¡que
pagamos seguro e tenemos todos los derechos!”; ns al punt d’obrir un debat
sobre què dóna dret a tenir drets, si és l’origen o el compliment amb el deu-
re com a ciutadans: Para no sentirte un ciudadano de segunda clase… los
politicianes hablan de que estamos ciudadanas. Si quiero hacer una empresa
tengo que hacer todo que hacen lo catalán o español, aquí […] ¡como otro!
¡Catalán! E cómo para pasar un servicio público, pago como ella los im-
puestos ¿por qué ella va a pasar una habitación e yo otra habitación? (GF2.
Dones, àrabs, universitàries). Les usuàries que fan aquestes declaracions
interpreten en clau de discriminació la política d’ocupació d’habitacions
que se segueix en alguns hospitals, sovint basada en l’eix nacional-estran-
ger. De manera complementària, i d’acord amb el que s’ha dit ns ara,

350
Lourdes Rubio Rico
compartir habitacions amb usuaris autòctons és viscut amb satisfacció i
s’interpreta com un senyal de justícia i equitat: Yo [he] perdido un hijo
aquí, sí, yo he perdido aquí. Sí, [he pasado] dos días, juntos, con mujer es-
pañolas. Derecho de estar iguales. Iguales, que estáis todos iguales. ¡Es una
cosa muy buena! (GF8. Mixt, domini lingüístic bàsic, entorn urbà).
Els altres “dolors”
Malgrat que els mecanismes de solidaritat són actius i el col·lectiu s’orga-
nitza per rebre els nouvinguts, ensenyar-los a moure’s en un entorn nou
i, ns i tot, acompanyar-los en els primers contactes amb l’Administració,
diferents sentiments aoren. Hi ha por perquè se senten sols en un entorn
nou, on els costa expressar-se: Primero yo tengo miedo, sí, tengo miedo por-
que no sabe la idioma, no sabe nada, e cuando yo fui a la calle, no sé qué
puedo hacer […] Yo, yo encontré dicultades para convivir con otra gente,
porque… está emigrantes que están en [que són de] diferentes países, no
sólo un país (GF8. Mixt, domini lingüístic bàsic, entorn urbà), i on sovint
se senten amenaçats per la situació irregular en què es troben alguns: Hay
mucha gente que no tiene papeles, tiene todo el miedo que salen a la calle o
al médico… […] y no puede hacer amigos españoles por eso, porque tiene
miedo que no tiene papeles… y no sabe hablar con ellos (GF9. Mixt, domini
lingüístic bàsic, entorn urbà). La por i les dicultats per expressar-se cons-
titueixen bones raons per inhibir-se de buscar atenció en la salut. Vegeu
els motius que dóna un usuari per decidir no treure’s la targeta sanitària:
Es que bueno… no sabe dónde va [on anar], y tiene miedo porque no tiene
papeles. Sí, es que dice que, como tampoco no sabe hablar… bueno… pues
ha decidido no ir a ningún sitio (GF9. Mixt, domini lingüístic bàsic, entorn
urbà).
Per culpa de la por, també, s’evita el contacte profund amb els profes-
sionals ns al punt que uns i altres —professionals i usuaris— es queden
amb un coneixement supercial i esbiaixat de l’altre que no ajuda a enten-
dre’s, cuidar o deixar-se cuidar; un coneixement, en denitiva, que no és
bo ni per a la relació ni per a la salut: […] veo que hay mucha humanidad,
aquí, de parte de los profesionales. Cuando entras al principio –yo, la prime-
ra– me extrañaba muchísimo cuando entraba a la consulta de mi médico de
cabecera y me preguntaba la doctora… “te veo triste, ¿qué te pasa? Mira te
voy a mirar la tensión” y… hay mucho contacto físico y la gente se interesa
por ti, pero también tenía miedo que me juzgue […] y… también esto te

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
351
limita cuando una te da para escucharte y cuando empiezas a explicar tus
dolencias, tus sufrimientos y te dice “mujer ¿no te… no has pensado, no te
has planteado volver a tu país?”. Entonces ¿por qué le he explicado esto?
(EI12. Mediadora, àrab).
També hi ha la vergonya que, com la por, interfereix en l’atenció i dei-
xa les coses a mig fer; la vergonya per no poder-se expressar: “Tenemos
vergüenza [de preguntar] [por]que no hablamos bien (GF8. Mixt, domini
lingüístic bàsic, entorn urbà), i la por de no ser escoltat: Me da miedo,
este… que me [yo] digo… Yo tengo enfermedad en… me da receta y ya
está (GF8. Mixt, domini lingüístic bàsic, entorn urbà); la vergonya de ser
diferent: és que potser s’enriuen o s’enriuran o parlaran de nosaltres perquè
sempre anem molt tapades o perquè portem mocador… (EI7. Usuària, ber-
ber. De petita va fer de traductora); la vergonya d’haver-se equivocat, o la
vergonya de no sortir-se’n o de passar penes: diu que quan van al Marroc,
les veuen… al Marroc: “pobres, elles viuen a fora del Marroc…” saps? Quan
van al Marroc se senten una mica d’inferioritat perquè… perquè ara el Mar-
roc va… va canviant, va tot… i aquí… diu que els veuen com pobrets (GF10.
Dones, domini lingüístic baix).
Si hi ha vergonya o por, l’encontre és fugaç i els problemes no s’expli-
quen, s’endevinen… o no. La vergonya, com ho era la por, és un obstacle
per a la coneixença mútua: vengo a que me recetes algo y me voy y no me
lees tus sermones, ¿vale? Porque a lo mejor me vas a decir cosas malas de mí
y no te voy a entender y entonces… preere, bueno… “Me duele la cabeza y
me duele esto, esto y estoy mal. Dame pastillas y nosequé, y adiós”. No están
para, no están para, para explicar na… el rechazo también a… a explicar la
vida personal (EI12. Mediadora, àrab).
La migració comporta, inevitablement, un trencament en l’espai i el
temps de l’immigrant; un espai i un temps, els d’abans, que connecten amb
l’origen de les persones; un altre espai i temps, els d’ara, que es vinculen
amb el futur. Aquesta frontera en el transcórrer vital de l’immigrant es
materialitza en un distanciament físic —en l’espai i el temps—, però no
emocional. L’immigrant malda perquè aquest trencament físic, tan impla-
cable, no l’acabi arrossegant a un trencament amb els afectes i els signi-
cats que ha deixat enrere. Heus aquí el doble dol de l’immigrant, tal com
l’han descrit alguns dels informants, que fa referència a les dicultats per
tirar endavant un projecte vital sense deixar enrere tots els lligams que al
llarg de la vida ha anat teixint amb els indrets i les persones que hi va haver
abans d’ara. El doble dol de l’immigrant fa que alhora que se sent fora de

352
Lourdes Rubio Rico
lloc perquè no acaba de ser d’aquí i ara tampoc no és d’allí: los inmigrantes,
aquí, sufrimos de ser inmigrantes, pero también cuando bajamos a nues-
tro país no nos sentimos que formamos parte de ellos, porque nos ven del
otro mundo (EI12. Mediadora, àrab), se senti amb ganes de ser a tot arreu,
sense voler renunciar a cap dels papers que li han estat assignats: A mi se
me ha muerto un hermano, allí, e no lo he visto (GF4. Dones, àrabs, baix
domini lingüístic).
El doble dol de l’immigrant fa que, tot ignorant que el món gira i els
temps canvien pertot, ell s’entesti a aturar-lo —el món— i a conservar amb
intransigència els valors en què va créixer, per retre’ls tribut i transmetre’ls
als seus lls sota pena de traïció: Y vas y encuentras que el mundo ha avan-
zado y tú… yo estoy aquí intentando con mis hijos conservar la misma edu-
cación, con mis hijos, los mismos principios, pero cuando bajo [a Marrue-
cos], encuentro que todo el mundo está como aquí (EI12. Mediadora, àrab).
Les pors, les vergonyes, la ubiqüitat impossible i els altres dolors de
què hem parlat ns ara, es disfressen de corporeïtat per amagar el dolor
vergonyant de les dicultats i convertir-lo en un dolor acceptat que ni ai-
xeca sospites ni demana condències que, encara, no s’està preparat per
compartir. És la somatització: Y… lo de la somatización, hay muchas muje-
res que han sido llevadas a salud mental […] y era esto, la añoranza al país,
a la familia… era esto, era esto. […] Lo puede contar y sacarlo […] pero no,
lo deja para ella. Y sufre (EI12. Mediadora, àrab).
Ja s’ha vist que el sofriment s’amaga als llocs més insospitats i es pre-
senta quan no se l’espera. Les raons del sofriment es troben en els altres i
en un mateix. A Catalunya i al Marroc. En el menyspreu que ens arriba i
en els límits que ens posem. El sofriment impregna l’experiència de sen-
tir-se immigrant. Així i tot, ni la societat ni les persones poden renunciar
a plantar-li cara.
Els remeis
Al·là no ha enviat cap malaltia sense enviar-ne la cura.
Al Bukhari, Llibre de medicina, hadit 5354 (5)
Els mals volen remeis. Tal com s’anunciava al principi d’aquest text, el pro-
pòsit era parlar de mals, dels mals que vénen per ser i sentir-se immigrant.
Ara bé, i malgrat que amb tot el que s’ha dit ns ara costi de creure, de
remeis, també n’hi ha. I rauen al mateix lloc que hi trobàvem els mals, o

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
353
sigui en la manera de sentir de cadascú i de fer de tots els altres. Rauen en
el convenciment de creure en un mateix i en els altres, i en la voluntat i la
capacitat de pensar-se com a persona digna i capaç: Económicamente esta-
ba bien, pero siempre es… pensaba en hacer otra cosa que no es solamente
ganar algún dinero para mí, sino intentar hacer entender a los profesionales
que las otras mujeres también quieren trabajar, quieren aprender, quieren
alguien que les ayude (EI12. Mediadora, àrab). Rauen en l’ànim que dóna
la satisfacció de sortir-se’n malgrat les dicultats: Yo no pregunto de eso
ni de na, porque… cualquier cosa sabe dónde es […] e hasta las cartas que
vienen a mi casa, cualquier carta sabe lo que es, a mis hijas o del médico o
algo, cualquier cosa, sabe lo que es (GF4. Dones, àrabs, baix domini lin-
güístic), i en el diàleg que s’estableix entre l’autoconcepte i la imatge que
d’un mateix projecta l’entorn. I, tal com és normal, sentir-se objecte del
maldir i del “mal fer”, també presenta opcions guaridores. Ho són l’ajuda
desinteressada dels autòctons que, espontàniament, s’ofereixen per donar
un cop de mà si fa falta: i anàvem a moltíssimes visites… per exemple la L.,
la meva amiga, també ella feia les trucades a vegades a l’hospital i tot, per…
saps? perquè si hi havia alguna cosa que no entenien (EI7. Usuària, berber.
De petita va fer de traductora). I també ho són aquelles persones que fan
costat als immigrants —els nens, en aquest cas— en la defensa dels seus
drets, concretament, el de l’educació: ara, si no t’espaviles tu sol o no tens
algú que t’ajudi —com jo, que he tingut a la L. que m’ha ajudat moltíssim—
no t’espaviles, no tens a ningú, i els mestres això no ho entenen (EI7. Usuà-
ria, berber. De petita va fer de traductora); les que reconeixen l’aportació
de l’immigrant al bé comú: Pero mira que ha pasado con la enfermera de
diabetiques, muy, muy buena. Mira… cuando ella tiene un problema con las
otras marroquís me llama, A., ven, ven… e cada jueves, coge conmigo a mi
niña (GF2. Dones, àrabs, universitàries), o les que creuen més en la capa-
citat d’entendre’s que no pas en la confrontació: Y han visto que se… que
podemos convivir bien ahí en la sala esta [multiconfessional], que no hay
mucha complicación […]. […] creo que las generaciones que vendrán de, de
los marroquíes que son ahora catalanes, queramos o no, será… tendrán una
buena convivencia (EI12. Mediadora, àrab).
Són formes guaridores el suport d’iniciatives pensades com una guia
en el transcórrer de l’experiència migratòria i una ajuda per suportar els
sofriments que l’acompanyen: Hice una charla sobre el dol migratori a las
magrebinas […]. He hecho sacar de ellas lo que yo he vivido, el contacto
con, con… al principio con los marroquíes como yo, pero que me evitaban

354
Lourdes Rubio Rico
para… o me preguntaban… “¿de dónde eres? soy del norte. Ah no, yo soy del
sur. Adiós”. Bueno esto, esto ellas también lo explicaron, y digo bueno, esto
también lo sufrí, para que vean que todo lo que sufren, todo… toda persona
que viene de inmigrante a un país, lo sufre. Tenemos que pasarlo ¿vale? Y
tenemos que aprender de las experiencias del otro (EI12. Mediadora, àrab).
I ho són també aquelles que s’han creat per estimular la coneixença mú-
tua, amb el benentès que acostar-nos ens fa més humans. I ens en fa per
aquesta mateixa voluntat de saber de l’altre i perquè, en conèixer-nos, po-
dem deixar de pensar-nos —uns i altres— en termes d’utilitat i prot, per
fer-ho com a persones que compartim, si més no, la capacitat de sentir:
Para profesionales también hice este, el dol migratorio, hice… que… estaban
contentísimos porque han entendido un poco por qué… ¿cómo se dice en
castellano…? el sufrimiento, el doble sufrimiento de los marroquíes, hom-
bres o mujeres o niños (EI12. Mediadora, àrab). I són guaridores perquè
en aquest diàleg entre el jo immigrant i l’entorn que l’acull s’hi reconeix la
feblesa intrínseca de l’ésser humà i el poder de commoure que té la con-
templació del sofriment, sobretot si qui se’l mira té el deure d’alleujar-lo.
Discussió
Tal com ha estat descrit en la literatura, els “dolors” de ser i sentir-se immi-
grant que pateixen els magribins que viuen a Catalunya s’assemblen força
als dolors que han descrit altres immigrants. Les pors (6-8), l’enyorament
de casa i de la família, l’experiència de sentir-se prejutjat i discriminat, les
dicultats per refer la identitat i encaixar en una realitat cultural diferent,
el sentiment de desarrelament (7-9) i la sensació de sentir-se exclòs de la
interacció i la participació signicativa en la societat (10) han estat asse-
nyalats com a “dolors” que acostumen a aigir els immigrants. És més,
hi ha força autors i treballs que identiquen aquests “dolors” com a via
oberta a la somatització, que reconeixen l’efecte sinèrgic d’aquesta mena
de mals en la gravetat de la malaltia i que, ns i tot, els en fan responsables
(6-8,10-13).
Segons la interpretació del testimoni de les persones que n’han vol-
gut parlar, l’origen d’una part dels “dolors” de ser i sentir-se immigrant
rau en la relació que s’estableix entre la construcció de l’autoconcepte i
el retorn que l’immigrant rep de la societat d’acollida, una relació en què
veure’s malament i ser malvist es retroalimenten en una mena de bucle.
Tot i referir-se només als immigrants en situació irregular, Larranché des-

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
355
criu una interrelació força semblant en parlar dels obstacles intangibles
en l’accés a la salut (14). L’autora sosté que la construcció social de la il-
legalitat, basada des de fa molt de temps en la por, els prejudicis racials i les
inseguretats econòmiques i socials, té un poderós efecte de subjectivació
que afecta l’autoestima de les persones en situació irregular en situar-les
al marge de la societat i representar-les com a excloses. Aquest efecte es
basa en la construcció social de la il·legalitat, molt vinculada als discursos
de restricció pressupostària en què es retrata l’immigrant com a individu
que, fraudulentament, s’aprota dels benecis socials de l’Estat francès;
una construcció social que, ns i tot, dóna lloc a pràctiques institucionals
especíques que legitimen la discriminació i afecten l’autoestima i, òbvi-
ament, la salut. En aquesta mateixa línia de pensament, Fassin (15) parla
de la paradoxa francesa en destacar els efectes que té la construcció social
dels immigrants —no només els irregulars— com a grup social il·legítim.
Segons Fassin, en un país en què teòricament es garanteix el dret a la sa-
lut en condicions d’igualtat respecte als nacionals, aquesta consideració
social negativa referida als immigrants, n’afecta l’accés als serveis de salut
i, lògicament, fa mal per ella mateixa. Una paradoxa que també ha estat
expressada pels informants d’aquest treball en constatar el missatge dual
que, per una banda, proclama el compliment del deure com a garantia de
drets i, per l’altra, la discriminació percebuda com a evidència del pes de
l’origen en el gaudi dels benecis socials. La identicació entre immigra-
ció i il·legitimitat no és exclusiva de França. De fet, en el nostre medi, hi
ha força autors que s’han fet ressò de l’acceptació i la difusió del discurs
autòcton que associa delinqüència i immigració (16-21), un discurs que,
per força, retorna a la persona en forma de rebuig i exclusió (16, 20, 22).
Sobre la fama dels immigrants com a xucladors de les bondats de l’es-
tat del benestar, i pel que fa a la salut, el que se’n sap ns ara ens diu que
la despesa farmacèutica dels immigrants és menor que la dels autòctons
(23, 24) i que la probabilitat d’utilitzar l’atenció primària o d’acudir a la
consulta d’un especialista és, també, inferior entre els immigrants (25, 26).
És només en la demanda d’atenció urgent que alguns estudis —no tots—
assenyalen freqüentacions superiors entre els forans (26-28).
Sigui com sigui, convé considerar que la idea de l’immigrant com a
beneciari il·legítim de l’estat del benestar no es troba, només, en un sol
dels costats —el dels autòctons— sinó que també és l’usuari magribí qui,
sovint, malgrat el que diguin les lleis, accepta l’origen com a legitimador
de drets o, si més no, com a excusa per acceptar que li siguin negats. Cer-

356
Lourdes Rubio Rico
tament, ara per ara és la nacionalitat —molt determinada per l’origen— la
que dóna accés a la ciutadania, la que permet diferenciar entre “nosaltres”
i “els altres” (29). Amb tot, i pel que fa al gaudi de drets fonamentals com
és ara el dret a la salut, la ciutadania no és un requisit. Per bé que el dret a
la salut a casa nostra està reconegut –encara– com un dret lligat a la resi-
dència —no a la situació legal— (30), i per bé que el treball i el pagament
d’impostos a què obliga la llei dóna —en justícia— accés a la satisfacció
d’altres drets, l’estat d’opinió insisteix en el caràcter gorrer dels immigrants
i en la seva astúcia per gaudir —immerescudament, és clar— dels benecis
socials que ofereix l’estat (16-18).
L’acceptació d’aquest fet, no és més que un reex de la interiorització
que l’immigrant magribí ha incorporat de si mateix, una interiorització
que fa que es percebi instrumentalitzat i presoner d’una relació de poder
en què pesa més beneciar-se del treball de l’altre que no pas gaudir legí-
timament dels benecis que aquest treball comporta. Aquesta relació de
poder comença a trontollar quan una de les parts decideix reivindicar-se
com a treballador i ésser humà amb drets, i l’altra reacciona a l’ofensiva
amb l’artilleria del rumor i la maledicència amb què, a poc a poc, s’ha
anat construint la imatge social de l’immigrant, tan lligada a la idea d’il-
legalitat.
Lligat a la penetració d’aquest doble discurs que, per una banda,
anuncia els drets reconeguts a les persones en tant que éssers humans i,
per l’altra, estableix l’origen com a element discernidor del mereixement o
no d’aquests drets, hi ha la resignació davant del maltractament o l’abús de
poder que alguns testimonis han hagut de suportar per part dels professi-
onals de la salut. Per bé que el desequilibri de poder existent entre profes-
sional i usuari en les interaccions en un context sanitari fa que no tots els
usuaris —immigrants o no— reaccionin per defensar els seus drets com
a pacients (31), aquest desequilibri encara és més evident si la víctima de
l’abús és un immigrant, fet que s’explica des de la perspectiva que la migra-
ció és un element que desequilibra encara més la relació en dipositar sobre
l’usuari migrant la càrrega afegida de fer-li creure que està consumint un
servei que, de fet, més que un dret, sovint és considerat com una generosa
concessió del sistema (32). Aquesta passivitat a acceptar resignadament les
actuacions injustes dels professionals ha donat lloc a la conceptualització
del fenomen sota el nom de Happy Migrant Eect, un concepte que es
mira amb sorpresa la reacció temperada dels immigrants davant d’actua-
cions professionals que, si més no, els han deixat insatisfets, si és que no

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
357
els han fet sentir discriminats (32). L’efecte de l’immigrant feliç s’atribueix
a les dicultats per comunicar-se, al patriotisme pel nou país, a les normes
culturals que demanen un comportament social desitjable, a un cert grau
de menysteniment per no parlar l’idioma, a por de la represàlia (32) i a una
mena d’agraïment incondicional, sobretot si el sistema de salut de proce-
dència és injust o dolent (32, 33).
Pel que fa a la declaració dels usuaris magribins que han participat en
l’estudi i han suportat amb estoïcisme situacions injustes, no costa gaire
descobrir-hi les raons descrites en la literatura. Amb tot, cal afegir-hi una
certa afectació de l’autoconcepte, no només lligada a l’idioma, sinó també
a la diferència cultural i el qüestionament del dret a la queixa quan s’està
en situació irregular. D’altra banda, convé anar més enllà i preguntar-se si
aquesta manca d’expressió dels greuges no deu ser, també, l’expressió d’una
falta de conança en la voluntat sincera de les institucions per defensar els
drets de l’usuari i, encara més, si aquest usuari és, per afegiment, immi-
grant i magribí.
No hi ha discussió sobre els efectes en la salut dels “dolors” de ser i
sentir-se immigrant. Més enllà del sofriment que puguin causar, s’ha po-
gut identicar el poder patogènic de la discriminació sentida com a ele-
ment dissuasiu en la cerca d’atenció sanitària i l’estrès reconegut (11, 12,
34). D’altra banda, les dicultats associades al procés migratori, han per-
mès entendre el sofriment per excel·lència de l’immigrant, la síndrome de
l’immigrant amb estrès crònic i múltiple, altrament anomenada “síndrome
d’Ulisses” (8, 35), en una clara al·lusió a les vicissituds per les quals ha de
passar el viatger. Malgrat que els estressos i els dols de la migració gairebé
hi són sempre presents, l’autoestima és un component importantíssim en
el pronòstic de com serà l’experiència migratòria i el seu desenllaç. Sabent,
com se sap, que la salut psicosocial de l’immigrant està molt relacionada
amb l’autoestima (36), que les relacions entre l’usuari magribí i la societat
d’acollida han de fer trontollar la conança en un mateix, ns a l’extrem
que poden arribar a despullar de dignitat la persona i, encara més greu, a
fer que s’ho cregui; i sabent també que l’autoestima dels immigrants millo-
ra amb els assoliments personals (36, 37), amb el suport social i familiar,
i en un context d’harmonia cultural (37), cal considerar la necessitat d’in-
tervenir en les condicions ambientals pel poder que tenen de promoure la
salut i contribuir a fer una societat més justa (38, 39).
D’acord amb aquesta apreciació, les persones que han parlat de la seva
experiència com a immigrants per a aquest treball, han pogut identicar

358
Lourdes Rubio Rico
certes accions de la societat d’acollida que han contribuït a fer més su-
portables els “dolors” que els consumien. Es tracta d’accions en què s’han
sentit reconeguts com a persones i compresos en les seves necessitats, es-
deveniments que els han canviat la percepció de les capacitats per fer front
als estressos propis del procés migratori, la manera de fer voluntària de
l’autòcton commogut per la duresa de l’experiència migratòria, la huma-
nitat del professional que s’interessa per les persones més enllà dels dolors
físics que l’aigeixen, el reconeixement del valor de “l’altre” o la promoció
d’iniciatives que els ajudin a treure els dimonis que els corsequen per dins;
són accions que han estat citades pels testimonis com a bàlsams que els
han ajudat a fer més suportable l’exili. En aquest sentit, són interessants
les conclusions de treballs com el de McLaren (40), que parla del poder
dels contactes interculturals, com ara la relació d’amistat entre autòctons
i membres de grups minoritaris, per disminuir la percepció d’amenaça i
reduir els nivells de voluntat d’expulsar els immigrants. És a dir, de com el
coneixement mutu pot millorar l’experiència migratòria i, ns i tot, modi-
car les actituds de la societat d’acollida envers els estrangers. En realitat,
es tracta del poder del coneixement profund per crear lligams i trencar
amb els prejudicis.
Al seu torn, Gotlib (10) també ha pogut demostrar els efectes benècs
de parlar i, potser encara més, de ser escoltat. El seu treball sobre medicina
narrativa parla de la implicació humana amb el sofriment aliè com a eina
terapèutica; parla dels efectes que es produeixen quan els professionals
veuen, en els pacients, persones amb històries especialment difícils i do-
loroses; parla d’establir lligams que actuïn contra la por i la incomprensió
entre cuidadors i cuidats; parla, en denitiva, de l’aportació sinèrgica de
l’humanisme a la ciència i la tecnologia mèdiques.

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
359
Bibliograa
(1) O M    (OMS). Constitución de la Or-
ganización Mundial de la Salud. 2013; disponible a: http://www.who.
int/governance/eb/constitution/es/index.html. Consultat 1/31/2013.
(2) K LJ, G D, L KJ, D MD. Explaining medically
unexplained symptoms. Can J Psychiatry 2004 Oct;49(10):663-72.
(3) S G, G R, K S, P M. Somatic symptoms
of distress: an international primary care study. Psychosom Med
1996;58(5):481-8.
(4) W H, M H. e black box in somatization: unexplained
physical symptoms, culture, and narratives of trauma. Soc Sci Med
1997 Sep;45(6):811-25.
(5) e Sunni Path. e Online Islamic Academy. e Sahih Collection of
al-Bukhari - e Book of Medicine - SunniPath Library - Hadith; dis-
ponible a: <http://www.sunnipath.com/library/Hadith/H0002P0079.
aspx>. Consultat 2/20/2013.
(6) H K, C J, L C, M R, P A, B M, et alii.
e impact of Immigration and Customs Enforcement on immigrant
health: perceptions of immigrants in Everett, Massachusetts, USA.
Soc Sci Med 2011 Aug;73(4):586-94.
(7) A J. Migración y crisis: el síndrome del inmigrante con es-
trés crónico y múltiple (síndrome de Ulises). Avances en Salud Mental
Relacional Vol / Advances in relational mental health 2008;7(1).
(8) A J. Migración y salud mental. El síndrome del inmigrante
con estrés crónico y múltiple (síndrome de Ulises). Zerbitzuan 2009
Diciembre 2009(46):163-71.
(9) S K, M B, S C. “A person of two countries”. Life
and health in exile: Somali refugees in Sweden. Anthropology and
Medicine 2009;16(3):279-91.
(10) G A. Stories from the Margins: Immigrant Patients, Health
Care, and Narrative Medicine. International Journal of Feminist
Approaches to Bioethics 2009;2(2):51-74.
(11) W DR, J DA, O D, S J, M SA,
J JS. Research on discrimination and health: an exploratory
study of unresolved conceptual and measurement issues. American
Journal of Public Health 2012;102(5):975-78.

360
Lourdes Rubio Rico
(12) J D, L G. Discrimination makes me Sick! An
Examination of the Discrimination-Health Relationship. J Health
Econ 2011; 31(1): 99-111.
(13) S M. Immigrants’ life satisfaction in Europe: Between assimilation
and discrimination. European Sociological Review 2010;26(2):159-76.
(14) L S. Intangible obstacles: health implications of
stigmatization, structural violence, and fear among undocumented
immigrants in France. Soc Sci Med 2012 Mar;74(6):858-63.
(15) F D. Social illegitimacy as a foundation of health inequality: how the
political treatment of immigrants illuminates a French paradox. A:
Castro A, Singer M, editors. Unhealthy health policy: A critical medical
examination. Oxford: Altamira Press.; 2004, p. 203-14.
(16) L M. Análisis del discurso de Plataforma per Catalunya sobre
inmigración en los ayuntamientos de Vic y el Vendrell (Cataluña).
Discurso & Sociedad 2012;6(3):538-90.
(17) Martínez Rodríguez R. La construcción del otro a partir de estereoti-
pos y la reproducción de los prejuicios a través del lenguaje y del dis-
curso de las élites. A: García Castaño FJ, Kressova N, editors. Actas del
I Congreso Internacional sobre Migraciones en Andalucía Granada:
Instituto de Migraciones; 2011, p. 2.253-61.
(18) Morell Blanch A. La inmigración como problema: un análisis de las
prácticas discursivas de la población autóctona. Papers: revista de so-
ciologia, 2004, núm.74, p. 175-201.
(19) Arquero Moreno MA. Derecha y extrema derecha en Europa y su
repercusión en las políticas sociales en materia de inmigración. A:
García Castaño FJ, Kressova N, editors. Actas del I Congreso Interna-
cional sobre Migraciones en Andalucía Granada: Instituto de Migra-
ciones; 2011. p. 1.359-69.
(20) Goldberg A. Ser inmigrante no es una enfermedad. Inmigración,
condiciones de vida y de trabajo. El proceso de salud / enfermedad
/ atención de los inmigrantes senegaleses en Barcelona. Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili; 2007.
(21) Díez Nicolás J. Las dos caras de la inmigración. Madrid: Ministerio de
Trabajo y Asuntos Sociales; 2005.
(22) Solé C, Parella S, Alarcón A, Bergalli V, Gibert F. El impacto de la
inmigración en la sociedad receptora. REIS 2000(90):131-57.
(23) Rue M, Serna MC, Soler-Gonzalez J, Bosch A, Ruiz-Magaz MC,
Galvan L. Dierences in pharmaceutical consumption and expenses

Sobre els dolors de ser i sentir-se immigrant: experiències de magribins a Catalunya
361
between immigrant and Spanish-born populations in Lleida, (Spain):
a 6-months prospective observational study. BMC Health Serv Res
2008 Feb 6;8:35.
(24) Carrasco-Garrido P, De Miguel AG, Barrera VH, Jiménez-García RR.
Health proles, lifestyles and use of health resources by the immigrant
population resident in Spain. Eur J Public Health 2007;17(5):503.
(25) Gimeno-Feliu LA, Macipe-Costa RM, Dolsac I, Magallón-Botaya R,
Luzón L, Prados-Torres A, et al. Frecuentación de la población inmi-
grante versus autóctona en atención primaria: ¿quién consume más ser-
vicios? Atención Primaria 2011 10;43(10):544-50.
(26) Fundación Pzer. Estudio sobre la inmigración y el sistema sanitario
público español. Junio 2008:1-141.
(27) Ribas I, Casas C, Villalbí JR, Borrell C. La salut de la població immi-
grant de Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona;
2008.
(28) Rue M, Cabre X, Soler-Gonzalez J, Bosch A, Almirall M, Serna MC.
Emergency hospital services utilization in Lleida (Spain): A cross-
sectional study of immigrant and Spanish-born populations. BMC
Health Serv Res 2008 Apr 10;8:81.
(29) P. Mota. Migracions i salut: Interrelacions a la immigració estrangera
a Catalunya. Barcelona: UAB; 2007.
(30) Generalitat de Catalunya. Si no disposem d’autorització de residèn-
cia, tenim dret a l’assistència sanitària? - Guia d’acollida; dis-
ponible a: <http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/
Menu_Principal/Salut/MenuComun/PreguntesRespostes/TSI/TSI2.
jsp?pag=tcm:393-87512-64&pagindex=tcm:393-87531-64>. Consul-
tat 1/13/2013.
(31) Corbacho MS, García-Mata JR, Blecua MJ, de Mejora E, Aparicio A,
Escribano MT, et al. La reclamación encubierta. Identicando proble-
mas de calidad. Rev Calidad Asistencial 2001;16:29-34.
(32) Garrett PW, Dickson HG, Young L, Whelan AK. “e Happy Migrant
Eect”: perceptions of negative experiences of healthcare by patients
with little or no English: a qualitative study across seven language
groups. Qual Saf Health Care 2008 Apr;17(2):101-3.
(33) Hudelson P, Kolly V, Perneger T. Patients’ p erceptions of discrimination
during hospitalization. Health Expect 2010 Mar;13(1):24-32.
(34) Sanchez-Birkhead AC, Kennedy HP, Callister LC, Miyamoto TP.
Navigating a new health culture: experiences of immigrant Hispanic

362
Lourdes Rubio Rico
women. Journal of Immigrant and Minority Health 2011;13(6):1168-
74.
(35) Ochoa Mangado E, Vicente Muelas N, Lozano Suárez M. Síndromes
depresivos en la población inmigrante. Rev Clin Esp 2005;205(3):116-
8.
(36) Nesdale D, Mak AS. Ethnic identication, self-esteem and immigrant
psychological health. International Journal of Intercultural Relations
2003 2;27(1):23-40.
(37) Porter JR, Washington RE. Minority Identity and Self-Esteem.
Annual Review of Sociology 1993;19:139-61.
(38) Rodriguez Alvarez E, Lanborena Elordui N, Errami M, Rodriguez
Rodriguez A, Pereda Riguera C, Vallejo de la Hoz G, et alii
Relationship between migrant status and social support and quality
of life in Moroccans in the Basque Country (Spain). Gac Sanit 2009
Dec;23 Suppl 1:29-37.
(39) Dominguez-Fuentes JM, Hombrados-Mendieta MI. Social
support and hapiness in immigrant women in Spain. Psychol Rep
2012;110(3):977-90.
(40) McLaren LM. Anti-Immigrant Prejudice in Europe: Contact, reat
Perception, and Preferences for the Exclusion of Migrants. Social
Forces 2003 March 01;81(3):909-36.
L R. Infermera, llicenciada en Humanitats i doctora en Estu-
dis Culturals Mediterranis per la URV. Professora del Departament d’In-
fermeria de la URV i investigadora de la Càtedra Unesco de Diàleg Inter-
cultural Mediterrani. Compta amb recerca i publicacions sobre pacients
crítics, humanització de l’atenció a la salut i immigració i salut.