Pelegrí Sancho Cremades’s scientific contributions

En aquest article s’estudien les unitats fraseològiques en quatre obres de Toni Cucarella en relació amb l’oralitat ficcional. La tradició d’estudis sobre l’oralitat ficcional analitza els recursos que evoquen l’oralitat en textos escrits o audiovisuals. Entre aquests recursos, en els darrers anys s’ha destacat la importància de certes unitats fraseològiques que són pròpies de la llengua oral i, en aparèixer en textos escrits, evoquen la llengua oral, com un mitjà per caracteritzar de manera versemblant els personatges. Analitzem la recurrència de les unitats fraseològiques i els motius que poden explicar aquesta recurrència. Les unitats fraseològiques més recurrents són les locucions verbals i les locucions adverbials. Es poden adduir diverses raons d’aquesta recurrència. La recurrència d’una unitat fraseològica amb una marca diafàsica (informal o col·loquial, o vulgar) o diatòpica (dialectal) contribueix a l’oralitat ficcional del relat. També trobem una alta recurrència de certes unitats fraseològiques que pertanyen a l’estàndard i són neutres quant al registre, sovint unitats fraseològiques poc prototípiques. A més, la recurrència de certes unitats fraseològiques és esperable en un gènere discursiu com és la narrativa, on és especialment freqüent la introducció d’accions o la modificació d’aquestes mitjançant complements circumstancials de manera, temps, etc. (unitats fraseològiques adverbials). Finalment, pel que fa a l’oralitat ficcional, determinades locucions verbals, locucions adverbials, amb una marca diafàsica col·loquial o vulgar, així com els refranys evoquen l’oralitat en els diàlegs i, en menor mesura, en la narració en primera persona.

Els objectius principals del present article són, en primer lloc, proveir una caracterització sintàctica, semàntica i pragmàtica de les locucions verbals a partir d’un corpus de diverses obres de Cucarella. En segon lloc, proporcionarem una reflexió sobre la necessitat d’estudiar els fraseologismes en context. Finalment, en l’apèndix, es presentarà un petit recull de locucions verbals emprades per l’autor esmentat que no s’han trobat en les obres lexicogràfiques consultades. La base teòrica del treball és la lingüística cognitiva i algunes teories pragmàtiques modernes, que s’apliquen a l’estudi de la metàfora, força freqüent en les locucions verbals analitzades.