Antoni Tarruella's scientific contributions

... Aquest darrer fou recol·lectat a partir del triatge de sediments dipositats pel riu subterrani a l'interior de la cova (3/9/2011, AT, GG, JC i M. Fontanet leg.; i 19/11/2011, JC, GG i M. Wienin leg.). El material de comparació emprat en la seva descripció inclogué conquilles de Moitessieria rolandiana (Bourguignat, 1863), recol·lectades en una localitat francesa, la Source de Saint Rome (Aniane, Hérault, França; 8/12/2009, JC i GG leg.), on aquesta espècie s'ha citat prèviament (Girardi et al., 2010); i també material de la Font de la Cirera (els Hostalets d'en Bas, la Vall d'en Bas, la Garrotxa, Girona, Catalunya, Espanya), que prèviament s'havia atribuït a M. rolandiana (Navás, 1924; Haas, 1929; Bech, 1990). ...

... Per tant, i en espera de nous estudis més clarificadors, mantenim de manera provisional el Th. (Th.) cf. meridionalis citat per Alba et al. (2016) a Catalunya, i l'incloem així a la llista. ...

... Para la realización de la lista de especies (Tabla 1) se han seguido los criterios de Quintana Cardona & Tarruella (2011 En algunas ocasiones el nombre que figura en la etiqueta original no se corresponde con la clasificación actualizada del taxón, debido muy posiblemente a que se ha producido una mezcla de etiquetas y ejemplares diferentes, o cuando un ejemplar aparece con dos o más etiquetas. ...

... The new species is compared with the most similar species of the genus, giving the diagnostic conchiliological characters that lead us to consider it as new For this comparison, the following works have been employed: Bertrand, 2001;Boeters, 2003;Corbella Alonso et al., 2006;Alba et al., 2007;Corbella et al., 2011Corbella et al., , 2012Alba et al., 2013;Callot-Girardi, 2013;Quiñonero -Salgado & Rolán, 2017. ...

... It would be equally unfavorable to assume that it is a pathological phenomenon (Baynes et al. 2019) that occurs in few individuals within a population, or the sole product of ecophenotypic plasticity (e.g., Scholz and Glaubrecht 2010;Clewing et al. 2015). On the contrary, most of the uncoiled fossil and recent forms have been described as independent species with a robust number of collected specimens (Kase 1986;Scholz and Glaubrecht 2010;Alba et al. 2012). ...

... La fauna d'invertebrats present a la zona hiporreica també es considera un clar indicador respecte a la qualitat de l'aigua dels cursos fluvials (Rasines, 2017;Dole-Olivier, 2011;Krause et al., 2011). Boeters, 2003;Corbella et al., 2009Corbella et al., , 2011Corbella et al., , 2012Alba et al., 2007Alba et al., , 2010Tarruella et al., 2013Tarruella et al., , 2015Quiñonero-Salgado & Rolán, 2017), la qual cosa és indicadora de la manca prèvia de coneixements en la investigació en aquest camp. ...

... The species of the genus Moitessieria Bourguignat, 1863 are characterized by their small size, semi-translucent shell, spiral ornamentation and, in most cases, a high number of whorls. In Spain, this genus includes a large number of species, distributed throughout Catalonia, Comunitat Valenciana, Aragón and Navarra (Altimira, 1960;Boeters, 2003;Alba et al., 2011;Corbella et al., 2011Corbella et al., , 2012Tarruella et al., 2012Tarruella et al., , 2013Tarruella et al., , 2015Quiñonero-Salgado & Rolán, 2017). ...

... Per bé que la primera descripció d'una espècie estigòbia a Catalunya -Moitessieria olleri Altimira, 1960 -es va fer a la comarca del Moianès (Altimira, 1960), i malgrat que durant els darrers anys s'han anat publicant els resultats d'investigacions fetes en zones més o menys properes al massís (Tarruella et al., 2008;Alba et al., 2010;Corbella et al., 2011;Tarruella et al., 2015i Corbella et al., 2020, el cas és que no existia fins a la data un inventari de la malacofauna estigòbia i estigòfila del massís. Aquest fet, unit a les característiques geològiques del seu territori, proclius als fenòmens càrstics i, per tant, a la riquesa en aigües subterrànies (Anglés, 2013;Anglés et al., 2017), fan del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac un interessant objectiu per a la investigació en la malacofauna de les aigües subterrànies a Catalunya. ...

... En aquest sentit, és important ampliar tant com es pugui el coneixement de la distribució geogràfica dels organismes estigobis en les zones, com ara el massís de Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac, que fins ara han estat poc estudiades. Pel que fa a mol·luscs estigòbis, tan sols Alba et al. (2010) han publicat dades noves al respecte. La fauna que trobem en els ambients estigobis pot ésser molt similar a la que trobem a la zona anomenada hiporreica dels cursos d'aigua (de fet, la zona hiporreica també es pot considerar com un ambient estigobi). ...

... nov. de tot un grup format per Moitessieria aurea Tarruella et al., 2012 Tarruella et al., 2015, caracteritzades per la presència regular de puntejadures arrenglerades espiralment a tota la superfície de la teleoconquilla, per tenir una densitat d'estriació mitjana inferior a 80 estries/mm, i per tenir papil·les arrenglerades en línies espirals a la superfície de la protoconquilla (Boeters, 2003;Alba et al., 2009;Corbella et al., 2009Corbella et al., , 2011Corbella et al., , 2012Tarruella et al., 2012Tarruella et al., , 2013Tarruella et al., , 2015 i mostres de comparació). ...