Content uploaded by Hermínia Pujol i Estragués
Author content
All content in this area was uploaded by Hermínia Pujol i Estragués on Jul 20, 2015
Content may be subject to copyright.
Doc.
Anil.
Geogr.
26,
1995
329-334
Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat.
Jornades del Centre de Cultura Contemporhnea
de Barcelona, 15-17 d'abril de 1994
Herminia Pujol i Estragués
Llicenciada en Histbria i en Geografia
Centre d'htudis Demogrifics. Universitat Autbnoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Barcelona). Spain
Data de recepció: juny 1994
Resum
Les I Jornades de les Dones Immigrades tingueren lloc a Barcelona entre els dies
15
i
17
d'a-
bri1 de 1994. Fou aquest un intent per part d'algunes de les principals institucions públi-
ques catalanes de posar tmfasi en la seva preocupació per sensibilitzar I'opinió pública
sobre la situació de les dones immigrades, les quals, segons estudis del Fons de Població
per a les Nacions Unides, representen quasi la meitat de la població de migrants interna-
cionals. Amb aquest motiu es treballi per aportar i fer sentir la veu de tots aquells col.lec-
tius implicats, des de les associacions constitui'des per les prbpies dones immigrades fins a
les organitzacions autbctones preocupades per a facilitar-ne I'acolliment. Tot plegat sense
oblidar les exposicions més tebriques des de perspectives diverses: antropolbgica, legal,
histbrica, social i econbmica, a la vegada que es mostri
un
interks especial a facilitar el con-
tacte i el coneixement mutus.
Paraules clau: Dona, immigració, problemktiques, iniciatives.
Resumen.
Las mujeres inmigvadas desajan su invisibilidad
Las I Jornadas de las Mujeres Inmigradas tuvieron lugar en Barcelona entre 10s dias
15
y
17
de abril de 1994. Este fue un intento por parte de algunas de las principales instituciones
públicas catalanas de poner énfasis en su preocupación por sensibilizar a la opinión pdbli-
ca sobre la situación de las mujeres inmigradas, las que, según estudios del Fondo de
Población para las Naciones Unidas, representan casi la mitad de la población de migran-
tes internacionales. Con este motivo se trabajó para aportar
y
hacer oir la voz de todos 10s
colectivos implicados, desde las asociaciones constituidas por las propias mujeres inmi-
gradas hasta las organizaciones autóctonas preocupadas para facilitar su acogida. Todo el10
sin olvidar las exposiciones mis teóricas desde las perspectiva diversas: antropológica, legal,
histórica, social
y
económica, a la vez que se mostró un especial interés en facilitar el con-
tacto
y
el conocimiento mútuos.
Palabras clave: Mujer, inmigración, problemáticas, iniciativas.
Résumé.
Les femmes irnrnigvées de5ent leur invitibilité
Les Pres Journées sur les Femmes Immigrées ont eu lieu
i
Barcelone entre le 15 et le
17
avril
1994. Cela a constitué une tentative, de la part de quelques unes des principales institutions
330
Doc.
Anil.
Geopr.
26,1995
Herrninia Puiol i Estragues
publiques catalanes, pour souligner leur préoccupation quant
B
la sensibilisation de I'opi-
nion publique sur la situation des femmes immigrées, celles qui, selon des études du Fonds
de Population des Nations Unies, représentent presque la moitié de la population de
migrants internationaux. A partir de ce motif, on a travaillé pour apporter et pour faire
entendre la voix de tous les collectifs impliqués, les associations constituées par les fem-
mes émigrées elles mCme et les organisations autochtones préoccupées pour leur faciliter I'ac-
cueil. Tout cela sans oublier les expositions plus théoriques
B
partir de perspectives diverses:
anthropologique, légale, historique, sociale et économique. Ces Journées ont aussi montré
un intérCt trks spécial pour faciliter les contacts et la connaissance mutuelle.
Mots-clés: Femme, immigration, problemitique, iniciative.
Abstract.
Immigrant women challenge their invisibility
The First Meeting of Immigrant Women was held in Barcelona from 15th. to 17th. April
1994.
This was an attempt by some of the most important Catalan public institutions to
emphasize their interest in sensitizing public opinion about the situation of migrant women.
According to studiesarried out by the Population Fund (United Nations) migrant women
represent almost half the number of international migrants. The meeting encoureged the
participation of all collectives implicated, from the associations created by these women
to the organizations created to facilitate their integration in the counuies of destination. The
meeting was also a forum to discuss theoretical perspectives on this issue from the view-
point of various disciplines (anthropological, legal, historical, social, and economic), and
showed a keen interest in facilitating contacts and mutual awareness.
Key
words: Women, immigration, problems, initiatives.
Tenlan en sus ojos reflejos de otros cielos
Tango
~'Area dlAfers Socials i Joventut de I'Ajuntament de Barcelona, amb la col-labo-
ració de la Diputació de Barcelona i 1'Institut Catal; de la Dona, organitza-
ren les I Jornades de les Dones Immigrades. Foren convocades a Barcelona
durant el 15, 16 i 17 d'abril de 1994 en el Centre Cívic Pati Llimona de
Barcelona, perd hagueren de canviar a darrera hora la seva ubicació a causa del
desbordament de les inscripcions: l'organització havia previst la participació
d'unes 150 persones, que al final van arribar a ser 444. Així, el reeixit esdeve-
niment tingué lloc finalment al nou Centre de Cultura Contemporinia de
Barcelona.
Les jornades, que es desenvoluparen sota el títol de ((Les dones immigra-
des desafien la seva invisibilitatn, foren, efectivament, unes jornades
de
les dones
immigrades i no
sobre
les dones immigrades, com errbniament es podia llegir
al programa oficial. El seu objectiu explícit fou el de sensibilitzar l'opinió públi-
ca en general i els grups femenins en particular sobre la situació de les dones
immigrades i poder, d'aquesta manera, millorar-ne I'acolliment. En aquest sen-
tit es volgueren donar a conkixer les línies d'intervenció públiques i privades,
Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat Doc.
And.
Geogr.
26,
1995
331
i les experikncies dutes a terme a Barcelona, a Catalunya i a d'altres paisos
comunitaris.
Per a la preparació de les jornades es treballa durant prop d'un any amb
diferents col.lectius de dones immigrades: el grup de dones guineanes c(EIWaiso
Ipola)); el grup de dones gambianes ((Musu Kafon; l'associació Arnistad de las
Mujeres Filipinas; el grup de dones del Casal Llatinoamerici a Catalunya,
((CLACA));
1'AsociaciÓn Catalana Ecuatoriana de Mujeres, Vallks sense Fronteres;
dones marroquines pertanyents a entitats diverses com, per exemple, Carites
Diocesana de Barcelona i de Terrassa; el Centro Averroes de Estudios e Iniciativas
para la Inmigración Marroquí, i la Asociación de Mujeres Inmigrantes
Marroquíes
((AMAL))
de Madrid (a Catalunya no existeix cap organització de
dones magribines).
La inauguració oficial fou a carrec de diferents representants de les insti-
tucions col.laboradores, Eulalia Vintró -que també intervingué a la cloen-
da- en nom de I'Ajuntament de Barcelona, Maria Serrat, de 1'Institut Catala
de la Dona i Marta Mata de la Diputació de Barcelona, coincidiren en la neces-
sitat de la implicació de les administracions públiques i del conjunt de tota la
societat en l'acolliment de les dones immigrades.
Tot seguit, a la Lliqó d'obertura, Philomena Essed advertí del fet que cada
dia és més difícil aillar els brots de racisme dels nacionalismes, de la manca de
recursos econbmics, de la discriminació en raó del sexe, dels conflictes ttnics i
de l'imperialisme cultural. Incidí de manera especial en la rutinització de les
manifestacions d'exclusió i marginament ktnic o racial, les quals estarien pro-
fundament integrades en la vida diaria a tots nivells: a la feina, a l'escola, al
barri, etc. Per Essed les practiques racistes no tenen un sexe neutre: ((Homes i
dones es veuen confrontats amb el racisme, estructurats a partir de construc-
cions racistes dels papers sexuals)). Denuncia la legislació immigratbria per
sexista i reforqadora de la dependtncia de les dones. Després de fer un recor-
regut histbric per una Europa que anomena ((multiracial)), acaba donant tota una
skrie de recomanacions: la necessitat d'oposar-se al racisme en tots els nivells de
la societat i dins d'un hbit multinacional; la necessitat de donar un bon nivell
d'informació pública sobre la histbria, les causes, les manifestacions i les expres-
sions del racisme i la necessitat de ser desafiants i combatives resistint la xenofo-
bia amb orgull i responsabilitat.
Les dues jornades següents s'estructuraren al voltant d'una part tebrica,
amb les intervencions en primer lloc de Laila Chafa, Dolores Juliano, Maitet
Ledesma, Martha Osarnor, que van parlar dels trets culturals i els motius migra-
toris principals, així com de la seva condició de més o menys integració dels
diferents col-lectius de dones immigrades a Barcelona: magribines, llatinoa-
mericanes, filipines i de l'&rica Negra.
En segon lloc, Annie Phizacklea i Palmira Tjipilica se centraren en les poli-
tiques i el mercat laboral per a les dones immigrades a la Unió Europea, tot
establint el marc general de l'emigració femenina a Europa i les seves conse-
qükncies. Aquestes intervencions es veieren reforqades pel comentari sobre
diferents xarxes europees i grups d'imbit local de Franqa, Italia i Btlgica.
332
Doc. Anil. Geogr.
26,1995
Hermlnia Pujol
i
Estragués
Finalment, Susana Brignoni, Sílvia Sánchez, Maria Helena Bedoya i repre-
sentants de la secretaria de la dona de
CC00
i d'UGT establiren el marc gene-
ral, jurídic i laboral de I'experitncia migratbria femenina.
En una altra part de caire més practic es constitui'ren diferents grups de
treball formats per membres dels col.lectius participants, la qual cosa va faci-
litar el contacte amb aquelles persones que podien rebre els serveis i participar
en les activitats portades a terme per les diferents associacions i organitzacions.
S'exposaren també aquests programes i experitncies per a les dones immigra-
des a Catalunya, i representants d'organitzacions d'aquestes mateixes dones
presentaren la seva feina i les seves reivindicacions. Tot plegat amb deliciosos
ccentreactess de degustació -esmorzars- preparats pels diferents grups de
dones assistents a les jornades segons la tradició dels seus pai'sos d'origen.
A la sessió de cloenda Verena Stolke i Remei Sipi recolliren algunes de les
principals idees, recomanacions i demandes exposades durant les jornades i
apuntaren diferents línies que calen seguir pel que fa a la investigació sobre la
immigració femenina. Parlaren del concepte de xenofbbia com una forma de
justificació antiimmigrant: ((La idea que els éssers humans són per naturalesa
xenbfobs implica que les relacions entre cultures són inevitablement hostils,
quan de fet els pobles sempre han migrat i les cultures han demostrat ser molt
flexibles i fluidesn.
Aixi doncs, seguint aquesta organització tematica, les conferenciants es pre-
guntaren en quina mesura el gtnere és un factor de modificació del concepte
d'estrangeria, si existeix una manera diferent de ser estranger en les dones, si
aquesta manera deptn del gtnere o de la cultura del país d'origen o de tots dos
elements alhora. Es parla de la dona immigrant com l'encarregada d'establir
un pont entre la cultura d'origen i la d'acolliment. Per una banda, hauria de
garantir la salvaguarda de la tradició assumint el paper central en la cohesió
del grup i el manteniment de la identitat nacional i cultural havent de fun-
cionar, per una altra banda, com a agent de canvi estimulada pel desig de la
seva prbpia emancipació, aixb provocaria una tensió constant entre allb que
són i el que seran o volen arribar a ser.
Es constata el fet que el factor econbmic no sempre és l'únic element de
decisió per migrar. En el cas de moltes dones, la migració seria una manera
de sortir d'una cultura no compartible. Aixi es passa a fer un reph de les carac-
terístiques principals dels diferents col.lectius de dones immigrades, resultat
d'un estudi basat en una strie d'entrevistes realitzades per les conferenciants.
Aquest estudi evidencia també la seva necessitat de compartir amb altres dones
del país d'acollida les seves inquietuds, les seves pors, els seus desitjos
i
les seves
fantasies. Aixi es proposa la formació de grups de reflexió entre dones catala-
nes i immigrants per acabar amb el desconeixement mutu i poder, d'aquesta
manera, ((formular polítiques i programes d'acció que, orientats per la solida-
ritat de gtnere, fossin no només més efica~os, sinó també exemple de toleran-
cia, acceptació i incorporació de la diferencia)).
Es féu també una aproximació a les línies basiques de la política espanyo-
la en temes d'estrangeria referint-se a com aquestes afecten les dones, posant un
Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat Doc.
Anil.
Geogr.
26,
1995
333
tmfasi especial en els aspectes de la residtncia, el treball i el reagrupament fami-
liar, del qual la dona sol ser objecte passiu. En ser ubicada en una situació de
dependtncia permanent del marit-titular del permís que dóna dret al reagru-'I
pament, es nega de manera expressa a la dona el dret de treballar. Aquesta situa-
ció comporta un condicionament total de la dona a la perpetuació de la
ccconvivtncia)) conjugal i I'aboca al sector d'economia submergida, on el tre-
ball il-legal, lluny de ser un obstacle, representa un benefici amb el qut comp-
ten aquells que les ((contracten)).
A continuació es denunciaren les situacions de precarietat extrema i de dis-
criminació laboral que pateixen en especial les dones immigrades, tals com la
temporalitat del treball, les llargues jornades laborals, sovint sense dies festius,
sous més baixos que els que cobren els autbctons, confinament en les catego-
ries més baixes malgrat que el nivell de formació sigui superior. El fet de treballar
de manera clandestina impedeix de canalitzar iniciatives reivindicatives bisi-
ques, es troben excloses de la Seguretat Social i només poden acollir-se a la
benefictncia.
Les representants dels sindicats
CC00
i
UGT
posaren una atenció espe-
cial a les peculiaritats dels sector domtstic, el qual acull el col.lectiu més impor-
tant de dones immigrades, i acabaren fent una andisi de les condicions laborals
de les dones en general, sobretot en el marc de la Reforma del Mercat de Treball,
per veure com s'aguditzen les desigualtats i arriben al seu mkim exponent
quan es tracta de dones immigrades.
Per part de les associacions i de serveis de I'Administració Pública -en
especial centres de planificació familiar- que presentaren els seus programes
adreqats a dones immigrades, es coincidí a assenyalar les difertncies culturals,
les dificultats idiomhtiques i d'accés als recursos, sovint per la seva condició
d'il-legalitat en el país, com algunes de les característiques que es tenien en
compte a l'hora de dissenyar les estrattgies d'intervenció. Es destad la importh-
cia dlintegrar dones immigrants amb un grau més elevat de coneixement de
I'idioma i d'utilització dels serveis com a facilitadores de l'accés a aquesta pobla-
ció estrangera. Els objectius més repetits foren: la millora dels hhbits alimentaris,
de I'atenció pediatrica, l'adquisició d'hhbits de salut, I'allargament del període
intergentsic, proporcionar informació i tractament sobre certs símptomes de
presentació freqüent (febre, diarrees, petits accidents domtstics), trobades inter-
culturals, coneixement del medi en qui: viuen, aprenentatge de la llengua i for-
mació dins l'hbit sociolaboral per a la tramitació de documents, entre d'altres.
Les intervencions de les diverses organitzacions de dones immigrades que
exposaren també la seva tasca, anaren des d'un to clarament reivindicatiu del
grup de dones guineanes ((E'Waiso Ipola del Bubi))' fins
al
clarament emotiu
i sentit de la representant de I'AssociaciÓ Catalana Equatoriana de Dones.
Entre les demandes principals destacaríem: la de promoció educativa i de
1.
Que en la llengua autbctona de I'illa Bioko (abans Fernando Poo) significa: *Dona, aixeca't,
lluita, dignifica1t,>.
334
Doc.
Anil.
Geogr.
26,
1995
Hermínia Pujol
i
Estragués
capacitació laboral tenint en compte les especificitats individuals, una identitat
prbpia per a la dona adulta -legalment i socialment reconeguda-, progra-
mes d'inserció laboral, participació en l'elaboració i implementació dels pro-
grames destinats al propi col.lectiu, una legislació justa i igualitBria, programes
de retorn viables als pai'sos dlorigen, recursos, mitjans i espai per a la coordi-
nació d'associaciacions de dones immigrants per a la realització de les seves
activitats, centres d'acollida per a dones immigrants que ofereixin informa-
ció i asessorament.
Es dirigiren protestes contra programes tutelars absurds destinats més a
l'obtenció de subvencions que a la formació de les persones immigrades, con-
tra el paternalisme i la caritat
per
se
que només ajudarien a perpetuar la situa-
ció d'indefensió que pateix qui immigra i contra el tracte vexatori a pautes
culturals diferents. Finalment es recalcB com a una tasca bBsica de les associa-
cions de dones immigrades, especialment del Tercer Món, la d'allunyar la
dona de les estructures patriarcals, tant familiars com institucionals, que la pri-
ven de la seva identitat i autoestima.
Fou, en definitiva, un marc ideal per a la trobada entre dones immigrades
i dones integrants de grups ocupats en tasques d'acollida. Tal com es diu a I'i-
nici, es va poder escoltar la veu de les dones immigrades
i
no es va donar un pro-
tagonisme excessiu a les intervencions de les especialistes en temes d'immigració:
sovint aquesta mena de jornades acaben sent una reflexió des de fora del ((pro-
blema de la immigració)); aquí, en canvi, vam poder conkixer l1opiniÓ i les rei-
vindicacions de les protagonistes del ((fet immigratori)).
Cal
destacar la perspectiva
de gknere que es dona a les jornades i el caire de denúncia al perill de caure en
la xenofbbia com a justificació d'actes clarament discriminatoris i d'humiliació
per part de la població autbctona vers aquelles persones que vénen de fora.