Dolia en coves de l’à mbit ibèric peninsular. Unes reflexions

Abstract

Dolia ex Hispania recull les actes del congrés internacional homònim, organitzat per l’ICAC el 2022, dedicat a l’estudi dels grans contenidors ceràmics (dolia) a les províncies hispàniques. Amb 33 articles, una ponència final i un glossari, el volum ofereix una visió actualitzada sobre l’estat de la recerca i els principals debats en aquest àmbit. Els estudis s’organitzen en tres seccions dedicades a la Tarraconense, la Bètica i la Lusitània, a més d’una secció final amb contribucions de caràcter variat. L’obra reflecteix també la diversitat del camp d’estudi, amb textos en català, castellà, portuguès, francès, italià i anglès.

Full text

EDITORS CIENTÍFICS:
MARIA RUEDA PRUNELL
RAMON JÁRREGA DOMÍNGUEZ
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
DOLIA EX HISPANIA
: ELS
DOLIA
A LES PROVÍNCIES
D’
HISPANIA
EN ÈPOCA ROMANA.
ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PERSPECTIVES
DOLIA EX HISPANIA
: ELS
DOLIA
A LES PROVÍNCIES D’
HISPANIA
EN ÈPOCA ROMANA.
ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PERSPECTIVES
pendent llom

Aquesta obra ha estat possible gràcies al projecte de recerca «Amphorae Ex Hispania: Sistematización y Accesibilidad en red
de los centros de producción» (I+D HAR2015-68554-P).
Aquesta obra ha passat revisió d’experts. / This is a peer-reviewed publication.
Comitè Editorial
Juan Manuel Abascal (Universitat d’Alacant, Espanya), Susan E. Alcock (Universitat de Michigan, EUA), Achim Arbeiter
(Universitat de Göttingen Georg-August, Alemanya), Darío Bernal (Universitat de Cadis, Espanya), Yannis Maniatis (Centre
Nacional de Recerca Científica Demokritos, Grècia), Luisa Migliorati (Universitat de Roma La Sapienza, Itàlia), Rosa
Plana-Mallart (Universitat Paul-Valéry Montpeller 3, França) i Lucrezia Ungaro (Sovrintendenza Capitalina, Direcció de
Museus de Roma, Itàlia)
© d’aquesta edició, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Telèfon 977 24 91 33
info@icac.cat - www.icac.cat
Durant els nou primers mesos de publicació, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o
transformació d’aquesta obra només es pot fer tenint l’autorització dels seus titulars, amb les excepcions previstes per la llei.
Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si heu de fotocopiar o escanejar fragments
d’aquesta obra.
A partir del desè mes de publicació, aquest llibre està subjecte –llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les foto-
grafies o en altres il·lustracions– a una llicència Reconeixement-No comercial-SenseObraDerivada 4.0 de Creati-
ve Commons (el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca).
Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i
les entitats que la publiquen i no se’n faci un ús comercial, ni lucratiu, ni cap obra derivada.
© del text, els autors
© de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari
Primera edició: octubre del 2024
Coordinació editorial: Publicacions de l’ICAC
Imatge de la coberta: fotogrametria d’un dolium del Museu de Sant Cugat. Autoria: Maria Rueda Prunell.
Disseny de la col·lecció i de la coberta: Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
Maquetació: Insitu Comunicació
Impressió: Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
Dipòsit legal: T 1199-2023
ISBN: 978-84-125214-5-0
DOI: https://doi.org/10.51417/trama_12

5
XXXXXXXXXXXXXXXXXXX
SUMARI
Secció 1: Província Tarraconense ..................................................... 9
1 Dolia ex Tarraconensis ............................................................. 11
Joaquim Tremoleda Trilla, Maria Rueda Prunell
2 Algunos aspectos socioeconómicos acerca del uso del dolium en Hispania Citerior ........... 33
Mateo González Vázquez
3 Dolia en coves de l’àmbit ibèric peninsular. Unes reflexions .............................. 43
Ramon Coll Monteagudo, Magí Miret Mestre
4 Ogei (20): una possible marca de lèxica de capacitat ibèrica expressada en àmfores,
sobre un dolium de Ruscino (Perpinyà) ............................................... 55
Joan Ferrer i Jané
5 La cella uinaria de la vil·la romana dels Pompeu (Besalú, la Garrotxa). Aspectes tècnics ....... 69
Joaquim Tremoleda Trilla, Pere Castanyer Masoliver, Joan Frigola Torrent
6 Història d’un dolium a l’insula 30 de la ciutat romana d’Empúries ......................... 85
Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Pere Castanyer
7 Las reformas bajoimperiales de la villa romana de Pla de l’Horta: un almacén de dolia en un
antiguo apartamento .............................................................. 101
Ana Costa Solé, David Vivó Codina, Lluís Palahí Grimal
8 Un espai de treball amb dolia a la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà) 113
Marc Bouzas, Josep Burch, Marc Prat, Carles Roqué, David Vivó
9 Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells
i inscripcions .................................................................... 127
Marta Prevosti Monclús, Ramon Coll Monteagudo, Joan Francesc Clariana Roig
10 Els dolia de la vil·la del Pont del Treball Digne (Barcelona) ............................... 151
Daniel Alcubierre Gómez, Jordi Ardiaca Rodríguez, Pere Lluís Artigues Conesa, Antoni Rigo Jovells
11 Els dolia de la vil·la de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). Ús i reutilització .. 165
Pere Lluís Artigues i Conesa, Antoni Rigo Jovells
12 Les cellae uinariae de les vil·les romanes de la Burguera (Salou) i dels Castellets (la Canonja) ... 175
Josep Francesc Roig Pérez, Rubén Ramírez Roldán
13 Los llamados dolia tardoantiguos: una aproximación desde Tarraco(na) (siglos v-viii d. C.) ..... 187
Francesc Rodríguez Martorell, Josep Maria Macias Solé
14 Dolia y otros grandes recipientes producidos en la alfarería edetana de Rascanya (Llíria, Valencia) ..201
Esperança Huguet Enguita, Francisco J. Perua Barceló

15 Aproximación a los dolia de Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca). Un primer estado de la cuestión ... 213
María Ángeles Pascual Sánchez
16 Dolia del torcularium de la villa romana de El Peral (Valdepeñas, Ciudad Real) .............. 227
Tomás Torres González, Domingo Fernández Maroto, Julián Vélez Rivas
17 Los dolia tardorromanos en Toletum. Ejemplares de Cuesta de los Portugueses .............. 239
Rafael Caballero García, Elena I. Sánchez Peláez
Secció 2: Província Lusitània .......................................................253
18 Dolia ex Lusitania ................................................................ 255
José Carlos Quaresma, Pedro Pereira, Sónia Bombico
19 Dolia ex Durius flumen (os dolia nas margens do Douro) ................................. 285
Pedro Pereira, Tony Silvino
20 A Encosta do Patarinho (Santa Comba Dão, Viseu): o contributo dos dolia para
o enquadramento cronológico e funcional do sítio ...................................... 293
Pedro Matos, Helena Catarino, Ricardo Costeira da Silva
21 Os dolia de villa Cardílio (Torres Novas, Portugal): uma primeira abordagem à sua integração
na economia da villa .............................................................. 305
Victor Filipe, Catarina Viegas, Carlos Fabião, Romão Ramos
22 Dolia da villa romana da Horta da Torre e do sítio arqueológico de São Pedro (Cabeço de Vide,
Fronteira, Alentejo): uma primeira abordagem ......................................... 317
Sónia Bombico, Pedro Pereira, André Carneiro, César Oliveira, José Carlos Quaresma
23 Os dolia da villa romana da Tourega (Évora): dados preliminares do seu estudo tipológico
e petrográfico .................................................................... 327
Inês Vaz Pinto, Catarina Viegas, Anne Schmitt
24 A armazenagem de produtos agrícolas líquidos (azeite e vinho) numa villa de sucesso
da Lusitania: o modelo catónico de Milreu (Estói, Algarve) ............................... 347
Felix Teichner, José Carlos Quaresma
25 Importação e produção local/regional de dolia na faixa costeira da Lusitânia meridional:
o caso de Loulé Velho ............................................................. 359
Catarina Viegas, Rui Roberto de Almeida
Secció 3: Província Bètica ........................................................... 381
26 Dolia ex Baetica para aceite, vino y garum: síntesis y nuevas perspectivas ................... 383
Darío Bernal-Casasola, Enrique García Vargas, Iván González Tobar, Oriane Bourgeon,
Manuel León Béjar
27 Los dolia en el interior del sureste peninsular: análisis y distribución ...................... 409
David Martínez Chico, Rubén Fernández Tristante
28 Dolia en los territorios mineros de la vertiente norte de Sierra Morena: el ejemplo
de Valderrepisa (Fuencaliente, Ciudad Real) ........................................... 419
Mar Zarzalejos Prieto, M.ª Rosa Pina Burón

29 La producción de dolia en el alfar de Cartuja. Primera evaluación de este tipo
de recipientes en la antigua Florentia Iliberritana (Granada, España) ....................... 435
Macarena Bustamante-Álvarez, Elena H. Sánchez López, Alberto Dorado Alejos
Secció 4: Vària .................................................................... 453
30 Espaces de stockage en dolium en « aire ouverte » et production de vin à l’époque romaine
(Narbonnaise, Italie et Tarraconnaise. Ier-IIe s. ap. J.-C.) .................................455
Stéphane Mauné
31 I dolia della villa di Santa Maria di Villasimius: un nuovo contesto produttivo dalla
Sardegna romana ................................................................. 481
Alessia Anedda, Dario D’Orlando
32 I dolia della villa tardoantica di Aiano (San Gimignano, Siena) ............................ 493
Marco Cavalieri, Sara Lenzi, Gloriana Pace, Anthony Peeters, Luca Polidoro, Sarah Vyverman
33 Domestic storage in a Late Roman insula from Histria (Istros) in Constant
,a county, Romania .. 505
Bianca Elena Grigoras
,, Georgiana Dinu, Valentin Bottez
Conclusions ...................................................................... 519
Reflexiones en torno a los grandes contenedores cerámicos de almacenamiento en Hispania:
punto de partida, problemáticas de estudio y diversidad de tradiciones y funciones ........... 521
Yolanda Peña Cervantes
Glosario ........................................................................... 541
Maria Rueda Prunell, Ramon Járrega Domínguez, Charlotte Carrato, Yolanda Peña Cervantes,
Joaquim Tremoleda Trilla, Darío Bernal-Casasola, Enrique García Vargas, Jose Carlos Quares-
ma, Macarena Bustamante-Álvarez, Iván González Tobar

43
XXXXXXXXXXXXXXXXXXX
3 ¬ DOLIA EN COVES DE L’ÀMBIT IBÈRIC PENINSULAR.
UNES REFLEXIONS1
1. Aquest treball ha rebut un ajut econòmic concedit per l’Institut Ramon Muntaner (XIX convocatòria 2024) al Col-
lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal (CIPAG).
2. Museu Romà de Premià de Mar.
3. Arqueòleg.
ramon Coll monTeaGudo2, maGí mireT mesTre3
Resum
L’objectiu d’aquesta comunicació és cridar l’atenció sobre la presència de dolia en algunes
cavitats naturals que contenen materials arqueològics d’època ibèrica i romana. Es discuteix
la possible funcionalitat d’aquests recipients tant en coves santuari com en cavitats on la seva
sacralitat no queda demostrada.
Paraules clau: dolia, cova, ibèric, romà.
Abstract
The aim of this communication is to highlight the presence of dolia in some natural cavities
containing archaeological materials from the Iberian and Roman period. This paper deals with
the possible functionality of these vessels both in sanctuary caves and in caves where their sa-
credness has not been proven.
Keywords: dolia, cave, Iberian, Roman.
DOI: 10.51417/trama_12_03

44
DOLIA EX HISPANIA
: ELS DOLIA A LES PROVÍNCIES D’HISPANIA EN ÈPOCA ROMANA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PERSPECTIVES
1.Introducció
Quan van començar els estudis dedicats a la
cultura ibèrica, i durant molts anys després, l’únic
poblament que es coneixia –i que s’admetia– era
el dels poblats pròpiament dits, i qualsevol assen-
tament o resta d’assentament d’aquesta època ha-
via de ser necessàriament un «poblat» (Sanmartí
i Santacana 2005, 20). Per descomptat, tampoc es
concebia l’existència de coves santuari. Així, fins
a pràcticament la dècada de 1980, la troballa de
material arqueològic d’època ibèrica, ni que fos en
superfície, era com un indici de l’existència d’un op-
pidum. Llevat d’alguns autors pioners, com Alberto
Balil (Balil 1952, 75, 84) o Ricardo Martín (Martín
1962, 246, 250), que admetien un poblament ibèric
dispers després de la conquesta romana, en èpo-
ca de la «romanització», no és fins a temps més o
menys recents que es comença a admetre una di-
versitat de tipus d’assentaments i una jerarquitza-
ció en el poblament ibèric: poblats de primer or-
dre, de segon ordre, petits establiments camperols
i especialitzats, etc. (Miret, Sanmartí i Santacana
1984; Sanmartí i Santacana 1986; Prevosti, San-
martí i Santacana 1987; Dueñas et al. 1988, 47-48;
Sanmartí i Santacana 2005, 51-66; Sanmartí et al.
2006, entre altres autors).
Pel que fa a les coves santuari ibèriques, la seva
identificació té il·lustres precedents. Fou Nicolau-
Primitiu Gómez el primer a utilitzar el terme cova
santuari ibèrica ja en la dècada de 1930 (Gómez
1931, 79). Enric Pla Ballester, en citar les troballes
de la Cova dels Sants de l’Alcúdia de Crespins li atri-
bueix un possible ús ritual i la relaciona, en aquest
sentit, amb la Cova de les Meravelles de Gandia i
amb la Coveta de Domeño (Pla 1966, 295-296). Van
ser, però, els treballs pioners de Milagro Gil-Mas-
carell (Gil-Mascarell 1971; 1975a; 1975b) i Miquel
Tarradell (Tarradell 1973; Tarradell 1980, 142-144)
els que van palesar l’existència d’algunes cavitats
que contenien materials ibèrics i que es podien
relacionar amb activitats cultuals. Aquestes coves
santuari acostumen a trobar-se en llocs muntan-
yosos aïllats i d’orografia abrupta, d’accés difícil,
amb uns recorreguts laberíntics i perillosos. Ge-
neralment són coves, però també hi ha abrics i al-
guns avencs. Entre els materials d’època ibèrica,
destaquen els vasos caliciformes, acompanyats
a vegades de ceràmiques que es poden conside-
rar sumptuàries: àtiques, de vernís negre itàlic i
ibèriques pintades, així com ceràmiques comu-
nes a mà i a torn i àmfores ibèriques, fusaioles i
ungüentaris. També s’hi han trobat objectes d’os
(agulles, laminetes, espàtules, etc.), metàl·lics de
bronze i ferro (xapes, botons, anells, fíbules, gani-
vets, laminetes), monedes, etc. En algunes coves
santuari s’han recuperat ossos pertanyents a fau-
na, alguns cremats i associats a carbons i cendres,
que podrien correspondre a menjars o sacrificis
rituals, però la manca d’estudis específics detallats
sobre aquest tipus de restes en molts dels casos no
permet confirmar-ho. Els materials arqueològics
d’època ibèrica es troben dipositats generalment
en les zones més profundes i inaccessibles de
les cavitats, al costat de dipòsits d’aigua i gours
d’origen càrstic –que poden estar actualment
secs–, en els sediments del seu interior o associats
a formacions estalagmítiques.
Les coves santuari ibèriques de Múrcia, i so-
bretot les del País Valencià, foren les primeres
a ser estudiades en aquest sentit cultual, en-
tre altres raons per la seva relativa abundància
(González-Alcalde 2004, 285-297, amb nombrosa
bibliografia). El conjunt de materials existents a
les coves santuari del País Valencià indica la seva
ocupació des de finals del segle vi aC fins al segle
iii aC, amb escasses perduracions durant el segle
ii aC i primera meitat del segle i aC (González-Al-
calde 2002-2003, 233). En canvi, a Catalunya les
restes documentades indiquen majoritàriament
ocupacions que no es remunten a l’època ibèrica
plena sinó al període iberoromà (segles ii-i aC), a
excepció d’unes poques cavitats com la Canal dels
Avellaners (Berga), la cova del Bolet (Mediona),
la cova de les Encantades del Montcabrer (Ca-
brera de Mar) o la cova del Gegant (Sitges), que
presenten també materials més antics, dels segles
iv i iii aC.
Una segona categoria de cavitats és la cova re-
fugi, categoria definida també per Milagro Gil-
Mascarell (Gil-Mascarell 1975a, 289-303), que ha
estat utilitzada posteriorment per altres estudiosos
(González-Alcalde 2002 [2013], 334; González-Al-
calde 2006b, 74 i s.). Essencialment, es consideren
amb aquesta categoria aquelles cavitats que no te-
nen un registre arqueològic tan ampli ni ric com el
de les coves santuari: sovint es tracta d’un material
escàs, pobre i de vegades groller, sense presència de
vasos caliciformes ni vaixella ceràmica sumptuària.
Aquestes restes s’interpreten com a conseqüència
de la utilització ocasional de les cavitats per pas-
tors, boscaters o gent marginal. El terme cova re-
fugi ja s’havia emprat anteriorment en l’estudi re-
alitzat per Paul Faure de les coves minoiques de
Creta, en relació amb aquelles on hi havia absència
d’evidències de ritualitat (Faure 1962).
A la península Ibèrica, l’existència de cavitats
que contenen materials d’època romana, sobre-
tot baiximperials, i de l’antiguitat tardana és un
fenomen que és relativament freqüent, sobretot
a les regions septentrionals de la península Ibè-
rica, tant a les comarques prepirinenques de Ca-
talunya i Aragó com a La Rioja, Navarra i el País
Basc (González Blanco 1979; Espinosa 1991; Gil

45
1997; Rodanés 1997). I també a Múrcia (San Ni-
colás 1985) i en algunes zones d’Andalusia (Rubio
2014). En aquestes cavitats han estat identificats
vasos de terra sigil·lada, africana i «paleocris-
tiana» o DSP, pondera, tegulae, terrissa comuna,
llànties, àmfores, fíbules, objectes metàl·lics, reci-
pients de vidre i monedes, altimperials i baixim-
perials.
En l’actualitat els signants d’aquest treball es-
tem desenvolupant un projecte de recerca que té
l’objectiu d’estudiar de primera mà les restes ma-
terials de les èpoques ibèrica i romana presents
en les coves de Catalunya. Això ens ha permès ac-
cedir a una sèrie d’interessants conjunts de mate-
rials que romanien inèdits fins a l’actualitat.
2.Els dolia en el context de les coves
La troballa de dolia en contextos de coves
santuari ibèriques és un fenomen poc habitual i
també poc valorat en general pels investigadors,
que han dedicat l’atenció a altres tipus ceràmics
més sumptuosos. Així, a Catalunya tan sols se’n
coneixia la presència a la Cova de les Encantades
del Montcabrer a Cabrera de Mar (Coll, Cazor-
la i Bayés 1994, 43; Coll 2023, 205-206), la Cova
Freda de Collbató (Colomines i Espona 1925,
272; González-Alcalde 2002 [2013], 95-96), la
Cova del Gra o del Castell, de Gelida (Piera 1962,
294; González-Alcalde 2002 [2013], 105-106; Ros
2005, 184; González-Alcalde 2006a, 206-208; Ay-
llón-Martín 2013, 278) i a la Cova del Garrofet de
Querol (De la Pinta 1985, 36). La nostra recerca
ens ha permès testimoniar també l’existència de
dolia a la Cova de la Masia (Torrelles de Foix), a
l’espai entre la Cova Freda i la Cova Gran (Coll-
bató, al massís de Montserrat) i a la Roca Roja II
(Berga) (fig. 1).
S’ha de dir que els dolia no resulten tan rars
de documentar en altres contextos sacres ibèrics,
sovint acompanyats d’àmfores, com és el cas, per
exemple, dels santuaris del Cerro de los Santos,
Llano de la Consolación (Blázquez 1983, 97 i s.),
Las Atalayuelas (Rueda 2011, 218), Entremont
(Benoit 1949, 181), Roquepertuse (Arcelin, Dedet i
Schwaller 1992, 210) o Saint-Blaise (Arcelin 1992,
25-26), que han estat interpretats com a associats a
banquets col·lectius amb finalitats rituals (Ropiot i
Mazière 2007, 741), o per recollir els excedents dels
productes agrícoles ofrenats en el santuari (Morel
1992, 223-225). També se’n troben en alguns dels
santuaris en «llocs alts», com al de Santa Bàrbara
de la Vila Vella, a Nules (Vicent 1979, 192, fig. 13,
núm. 13-14; Tarradell 1979, 40 i s.; Moneo 2003,
257-259; Grau 2017, 214-216), o al de Muntanya
Frontera, a Sagunt (Moneo 2003, 202; Civera 2014-
2015, 157; Aranegui et al. 2018, 458), on fins i tot
n’hi ha amb marca (Grau, Amorós i Segura 2022,
263), i altres testimonis epigràfics (Nicolau 1998,
31-32; Grau 2017, 213).
De vegades els dolia es constaten també en
contextos domèstics associats a activitats rituals,
sobretot si estan foradats, com a l’oppidum de La
Roque, a l’Erau (Larderet 1957a, 76-77; Larde-
ret, 1957b, 29-30; Dedet et al. 1973, 36; Dedet i
Schwaller 1990, 155), o a Montlaurès, a l’Aude, on
s’evidencià un enterrament ritual d’un gos i una
ovella (Belarte i De Chazelles 2011, 173). En una
casa de l’antiga Lattara, datada en la transició dels
segles iii-ii aC, el crani d’un nen petit d’un any i
mig i una mandíbula de porc van ser enterrats
sota el pis, contra una paret i a prop de la por-
ta de l’habitació; la seva presència es va assenya-
lar sobre el paviment d’argila amb un fragment
de dolium (Belarte i De Chazelles 2011, 185-187).
Alguns autors descarten l’ús dels grans vasos
foradats en els rituals de libació (Dedet et al. 1973,
36), com sí que admet Larderet (vid. supra).
Els exemplars de dolia localitzats en cova que
tenim documentats fins ara en àmbit hispànic són
els següents (fig. 1):
Cova de les Encantades (Cabrera de Mar,
Barcelona)
Podem considerar com a dolium un fragment
molt rodat i erosionat de llavi (fig. 2, núm. 1) i qua-
tre més de fons (fig. 2, núm. 3, 6, M-81 i M-82). Tres
fragments de fons i paret, atesa la seva mida més
reduïda, els classifiquem com a sengles exemplars
de doliola (fig. 2, núm. 2, 4 i 5). Un d’ells, el núm. 5,
presenta una lleugera umbilicació. Completen el lot
129 fragments de paret.
En total, calculem per a aquesta cova un NMI
de quatre dolia i tres doliola, la qual cosa pensem
que mereix una reflexió, ja que l’abrupta orografia
de la muntanya del Montcabrer fa que la dificultat
del transport d’aquests grans envasos fins allà hagi
estat gran. Sobre les possibilitats de la seva utilitza-
ció relacionades amb la ritualitat del lloc, no hi pot
haver cap dubte, atès el seu context i els materials
que s’hi relacionen (Coll, Cazorla i Bayés 1994, 43;
Coll i Cazorla 1998, 276; Coll 2023, 205-206).
Cova de la Masia (Torrelles de Foix)
Procedent d’aquesta cavitat, al Vinseum de Vi-
lafranca del Penedès es guarden un fragment de
vora erosionada de dolium, no representada gràfi-
cament, 7 fragments de paret de dolia i 6 més de
dolia o de doliola. NMI: 1 exemplar.
DOLIA EN COVES DE L’ÀMBIT IBÈRIC PENINSULAR. UNES REFLEXIONS

46
DOLIA EX HISPANIA
: ELS DOLIA A LES PROVÍNCIES D’HISPANIA EN ÈPOCA ROMANA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PERSPECTIVES
Cova Freda (Collbató)
Procedent d’aquesta cavitat, se cita la troballa
d’«un fragment de dòlium», sense més especifi-
cacions, entre altres materials de l’època ibèrica
com una fíbula de La Tène II, alguna ceràmica
pintada o àmfora (Colomines i Espona 1925, 272;
González-Alcalde 2002 [2013], 95-96). En les mo-
dernes intervencions dutes a terme pel SERP de
la Universitat de Barcelona a partir del 2018 no
s’ha documentat cap altre exemplar de dolium ni
de doliolum.
Entre Cova Freda i Cova Gran (les Soleies,
Collbató)
En aquest lloc s’ha evidenciat un conjunt de
material trobat en superfície que tant podria pro-
cedir d’una terrera de la Cova Freda com estar
relacionat amb el proper establiment a l’aire lliu-
re de les Soleies (Solias, Huélamo i Laudo [s/d],
21-24, amb bibliografia anterior; Marí 1989, 161-
170). Entre una majoria de ceràmica ibèrica i al-
gun fragment d’àmfora itàlica, destaca una vora
sense llavi pertanyent a un doliolum, una mica
rodada (fig. 3, CFG-62).
Més avall, on sí que sembla haver-hi un lloc
d’habitació encara no ben definit –les Soleies, prò-
piament–, entre un conjunt de materials d’època
Fig. 1
1
2
3
4
5
6
7
8
12
10
9
11
1-Cova de les Encantades (Cabrera de Mar); 2-Cova de la Masia (Torrelles de Foix);
3-Cova Freda (Collbató); 4-Entre Cova Freda i Cova Gran (Les Soleies, Collbató);
5-Cova del Gra o del Castell (Gelida); 6-Cova del Garrofet (Querol); 7-Roca Roja II (Berga);
8-Cueva de la Nariz (Moratalla); 9-Cueva de Las Albercas (Luque); 10-Cueva Moñúa
(Carcabuey); 11-Cueva de la Mina de Jarcas (Cabra); 12-Sima de Don Manuel Bermúdez
(Priego); 13-Balme Rouge (Sesseraç, Erau)
13
Figura 1. Mapa de distribució de les coves amb presència de dolia esmentades al text.

47
05 cm.
?
6
?
M-81
?
M-82
?
1
2
3
?
?
4
5
05 cm.
Fig. 2
05 cm.
2477
Figura 2. 1: vora de dolium, Cova de les Encantades (Cabrera de Mar). 2, 4 i 5: fons de doliola, Cova de les
Encantades (Cabrera de Mar). 3, 6, M-81 i M-82: fons de dolia, Cova de les Encantades (Cabrera de Mar).
2477: paret pentinada de dolium o doliolum, Les Soleies (Collbató).
DOLIA EN COVES DE L’ÀMBIT IBÈRIC PENINSULAR. UNES REFLEXIONS

48
DOLIA EX HISPANIA
: ELS DOLIA A LES PROVÍNCIES D’HISPANIA EN ÈPOCA ROMANA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PERSPECTIVES
romanorepublicana es constata la presència d’una
paret de dolium o de doliolum, amb la paret in-
terna pentinada; es guarda al Museu de Sabadell,
amb el núm. de registre 2477 (fig. 2). Una possible
tapadora de dolium, que no hem pogut estudiar
directament, es reprodueix a la fig. 3 (núm. 21).4
Cova del Gra o del Castell (Gelida)
En una prospecció feta l’any 1963, en aques-
ta cova es va trobar ceràmica ibèrica, una destral
de basalt, un fragment de ceràmica grollera, dos
de ferro i «varios fragmentos de dólium» (Piera
1962, 294; González-Alcalde 2002 [2013], 105-106;
Ros 2005, 184; González-Alcalde 2006a, 206-208;
Ayllón-Martín 2013, 278).
Cova del Garrofet (Querol, Alt Camp)
En la dècada de 1960 s’hi va trobar dolia, sen-
se més especificacions, juntament amb àmfores i
tegulae romanes (Giró 1964-65, 325; De la Pinta
4. Segons Lluís Marí (1989, 170, núm. 21).
1985, 36). No n’hem documentat entre el nombrós
material estudiat per nosaltres, que ens permet
afirmar la incontestable sacralitat d’aquesta cova.
Roca Roja II (Berga)
En aquesta cavitat fou recuperada una vora
exvasada de doliolum, a la qual li falta part del
llavi i amb la part superior de la vora plana (fig.
2, 947-3). A més del material ibèric, a la cova
s’hi ha pogut recollir algun vas de TS africana D
(Hayes 61B) i de sigil·lada gàl·lica tardana o DSP
(Rigoir 8), datables en època tardoantiga, per la
qual cosa, tenint en compte la nul·la documen-
tació estratigràfica, la datació del doliolum resta
dubtosa.
Cueva de la Nariz (Moratalla)
A la part exterior d’aquesta cova santuari es
van recuperar alguns fragments de dolia, asso-
ciats a àmfora (González 2021, 79).
05 cm.
CFG-62
947-3
Fig. 3
21
Figura 3. CFG-62: vora de doliolum, Les Soleies (Collbató). 21: agafador d’operculum, Les Soleies (Collbató).
947-3: vora de doliolum, Roca Roja II (Berga).

49
Cueva de las Albercas (Luque)
En aquesta cova es va recuperar una vora de
dolium. Hi ha un establiment romà molt a prop,
per la qual cosa la cavitat podria haver estat usada
com a magatzem (Rubio 2014, 213), sense conno-
tacions sacres.
Cueva Moñúa (Carcabuey)
S’hi va recuperar una vora de dolium (Rubio
2014, 213).
Cueva de la Mina de Jarcas (Cabra)
Presenta nivells prehistòrics, amb pintura pa-
rietal esquemàtica. D’època romana s’hi han tro-
bat diverses sigil·lades (africana A, africana C,
africana D, hispànica tardana), ceràmica comu-
na, dues perles de pasta de vidre, una moneda de
Gracià (AE3) i un fragment de xapa de bronze.
Els excavadors de la cova pensen en ocupacions
esporàdiques entre els segles iii dC i v dC, més que
no pas en un assentament a la mateixa cavitat: es
parla de ramaderia de transhumància, o potser de
lloc d’emmagatzematge, perquè hi ha dolia (Ru-
bio 2014, 215).
Sima de Don Manuel Bermúdez (Priego)
En aquest lloc s’hi ha documentat ceràmica co-
muna romana, dolia, TS africana C (Hayes 50A) i
terra sigil·lada hispànica tardana meridional (Ru-
bio 2014, 216).
Balme Rouge (Sesseraç, Erau)
Com a suport o base de les ofrenes diposita-
des, en aquesta cova santuari s’hi han documen-
tat fragments de dolia i tegulae (Rancoule et al.
1985, 120). No es tractaria de l’ús de dolia com a
recipient d’emmagatzematge, un fenomen, d’altra
banda, pràcticament desconegut en les coves san-
tuari del sud de França (Garcia 1993, 299).
3.Valoració
El dolium és un vas característic, que no es
constata abans de la conquesta romana. Difícil-
ment el trobarem, doncs, a les coves santuari del
País Valencià, que majoritàriament es daten en els
segles vi-iii aC (González-Alcalde 2002-2003, 233;
Machause 2019, 44, 262). Per contra, a Catalunya
les coves santuari es documenten majoritàriament
en els segles ii-i aC, fet que alguns autors interpre-
ten en clau de resistència ideologicosimbòlica a
la conquesta, tot invocant les antigues divinitats
del grup (Ros 2003, 184; Ros 2005, 168; García,
Garrido i Lozano 2007). És a les coves santuari
catalanes, doncs, on hi ha més possibilitats de
trobar-hi dolia.
Tot i que els dolia acostumen a utilitzar-se en
la viticultura, se’n coneixen altres usos; per exem-
ple, com a contenidors d’oli o de cereals en indrets
productius. En els contextos sacres, molt diferents
dels llocs de producció, pensem que cal plantejar-
se el seu contingut en cada cas. Els exemplars de
Muntanya Frontera o de Santa Bàrbara s’han re-
lacionat amb la viticultura (Grau 2017, 214-216;
Aranegui et al. 2018, 458). No ho tenim tan clar en
el cas de la Cova de les Encantades del Montcabrer,
que és, d’altra banda, la que presenta més exem-
plars de dolia entre les coves catalanes conegudes
(fig. 1-3), atesa la nombrosa presència d’àmfora
vinatera romana existent allà, tant itàlica com tarra-
conense, amb un NMI de 62 exemplars. En aquest
sentit, cal esmentar que, en altres llocs de culte de
la Mediterrània, els grans contenidors eren em-
prats per contenir-hi aigua i realitzar-hi lustracions
o libacions: és el cas de santuaris com el de Serri,
a Sardenya (Blázquez 1957, 232), i dels situats en
llocs alts de Creta, com els d’Endiktis de Zakro,
Kastellos de Viannos, Mont Vrysinas d’Armeni o
d’altres, on s’observa la presència de grans gerres
que s’interpreten com a expressió del pensament
del do ut des: els fidels ofereixen aigua als déus
per tal que els sigui retornada en forma de pluja
(Faure 1972, 401). Així, i en el cas de la Cova de
les Encantades del Montcabrer, no podem descar-
tar possibles libacions amb aigua, que potser els
fidels havien de pujar al santuari, de manera sem-
blant a com es feia al Hieron Akroterion, el cap de
São Vicente a Portugal, que descriu Estrabó (iii, 1,
4) (Blázquez 1962, 42; Blázquez 1977, 324).
En els llocs de culte també es documenta cerà-
mica grollera, que podria haver contingut ele-
ments com ara llet, mel, cereals, lleguminoses,
oli o vi. Podria ser que, de la mateixa manera, els
doliola, com altres contenidors ibèrics de mida
gran, fossin usats per recollir l’estocatge de pro-
ductes agrícoles ofrenats al santuari (Morel 1992,
223-225). Com a element de comparació, podem
esmentar el doliolum de Vilauba, utilitzat per
guardar-hi olives (Castanyer, Tremoleda i Colomi-
nas 2019, 133). De fet, les grans tenalles de factura
ibèrica es troben en alguns dels santuaris o llocs
de culte, tant ibèrics com del món colonial, com
és el cas de la Serreta d’Alcoi (Grau 2000, 201 i
s.), La Luz de Verdolay (Tortosa i Comino 2013,
129), El Amarejo de Bonete (Almagro i Moneo
2000, 49-53), Montemolín a Marchena (Almagro
i Moneo 2000, 19-21) o La Algaida a Sanlúcar de
Barrameda (Marín 2010, 220). En algun cas, com
DOLIA EN COVES DE L’ÀMBIT IBÈRIC PENINSULAR. UNES REFLEXIONS

50
DOLIA EX HISPANIA
: ELS DOLIA A LES PROVÍNCIES D’HISPANIA EN ÈPOCA ROMANA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PERSPECTIVES
al santuari de la Carraposa, el 73,3% dels vasos
són grans tenalles per contenir-hi aliments (Pérez,
Borredà i Esteban 2004, 306). Per descomptat,
aquests recipients d’emmagatzematge també es
troben en cavitats (Machause 2019, 198), com ara
a la Cova del Mas Romeu de Calafell (Ros 2003,
184; 2005, 165), que no podem considerar sen-
su stricto una cova santuari, o a la Cova dels Pi-
lars d’Agres, que sí que ho és (Grau 1996, 92, 94;
Grau 2000, 206; Grau, Olmos i González-Alcalde
2005, 57, entre altres). La presència en llocs sa-
cres de vasos per beure o menjar, àmfores i dolia
implicaria la celebració de banquets col·lectius
(Ropiot i Mazière 2007, 741), ja en una època en
què l’economia dominant és el sistema de la vil·la,
sovint predominant la producció del vi, com són
els casos dels santuaris de Muntanya Frontera (p.
ex., Grau 2017, 192), Santa Bàrbara (Vicent 1979)
i, possiblement també, la Cova de les Encantades
del Montcabrer en les seves darreres fases.
En altres casos, en què la sacralitat de la ca-
vitat no queda demostrada, cal admetre un ús
de les coves no com a lloc de culte, d’habitació o
d’enterrament, sinó com a punt de recolzament o
descans estacional, lloc d’emmagatzematge tem-
poral de provisions o eines, com a tancat per a
ramats, etc., en època ibèrica (Maya 1993, 13) i
també en època romana, sobretot si s’hi docu-
menten grans contenidors. Seria el cas de l’Abric
de les Cinc d’Almenara (Albelda i Machause 2015;
Machause 2019, 92-97), de les coves dels Orgues i
de Can Ballester, properes al poblat ibèric de Sant
Josep a la Vall d’Uixó (Machause 2018, 421-432;
2019, 82-91), i possiblement també de la Cueva
de las Albercas de Luque, que hem esmentat més
amunt (Rubio 2014, 213).
En qualsevol cas, som de l’opinió que cal valo-
rar molt més la presència de dolia i grans conteni-
dors a les coves, tant si aquestes presenten indicis
de ritualitat com si no, tant en època ibèrica com
romana. Aquests grans vasos d’emmagatzematge
poden ajudar-nos a entendre no només certs rituals
religiosos –ja hem comentat, en el cas de la Cova
de les Encantades del Montcabrer, l’esforç que
degué representar el trasllat d’aquests grans reci-
pients fins allà–, sinó també determinats factors
econòmics relacionats amb l’emmagatzematge,
que formaria part dels processos productius. Amb
força probabilitat, a mesura que es vagi referen-
ciant la seva presència a les cavitats, el mapa de la
figura 1 s’anirà omplint de punts.
Bibliografia
alBelda, V.; maCHause, S. 2015: «L’Abric de les
Cinc (Almenara): ¿Cuál fue su uso durante
los siglos vii-iv a.C.?». A: araneGui, C. (ed.). El
sucronensis sinus en época ibérica. Sagvntvm -
PLAV [València], extra-17, 75-88.
almaGro, M.; moneo, T. 2000: Santuarios urbanos
en el mundo ibérico. Madrid: Real Academia de
la Historia.
araneGui, C.; izquierdo, I.; Hernández, E.; Graells,
R. 2018: «La romanización de los bronces ibé-
ricos: el conjunto de Muntanya Frontera de
Sagunto (Valencia)». A: Prados, L.; rueda, C.;
ruiz, A. (ed.). Bronces ibéricos. Una historia por
contar. Libro homenaje al Prof. Gérard Nicolini.
Madrid-Jaén, 455-490.
arCelin, P. 1992: «Salles hypostyles, portiques
et espaces cultuels d’Entremont et de Saint-
Blaise (B.-du-Rh.)». A: Espaces et monuments
publics protohistoriques de Gaule méridionale.
Documents d’Archéologie Méridionale [Lattes],
15, 13-27.
arCelin, P.; dedeT, B.; sCHWaller, M. 1992: «Es-
paces publics, espaces religieux protohisto-
riques en Gaule méridionale». A: Espaces et
monuments publics protohistoriques de Gaule
méridionale. Documents d’Archéologie Méridio-
nale [Lattes], 15, 181-242.
ayllón-marTín, R. 2013: «Renovarse o morir. Las
cuevas santuario del Noreste Peninsular a par-
tir del s. iii a.C.». A: rísquez, C.; rueda, C. (ed.).
Santuarios iberos: territorio, ritualidad y memo-
ria. Actas del Congreso «El Santuario de la Cue-
va de la Lobera de Castellar (Jaén). 1912-2012».
Torredonjimeno, 271-288.
Balil, A. 1952: «Poblados ibéricos en Cataluña».
Ciencia y Montaña. Boletín del Club Montañés
Barcelonés [Barcelona], 3, 74-87.
BelarTe, C.; de CHazelles, C. A. 2011: «Les ma-
nifestations de pratiques rituelles en contexte
domestique en Ibérie et en Gaule méditerra-
néenne». A: roure, R.; PerneT, L. (dir.). Des
rites et des hommes. Les pratiques symboliques
des Celtes, des Ibères et des Grecs en Provence,
en Languedoc et en Catalogne. París, 165-188.
BenoiT, F. 1949: «El santuario de Entremont y las
representaciones funerarias ibéricas». A: Cró-
nica del IV Congreso Arqueológico del Sudeste
Español. Cartagena, 179-185.
Blázquez, J.M. 1957: «Le culte des eaux dans la
Péninsule Ibérique». Ogam [Rennes], ix, 209-
248.
–1962: Religiones primitivas de Hispania, i. Fuen-
tes literarias y epigráficas. Madrid.
– 1977: Imagen y mito. Estudios sobre religiones
mediterráneas e ibéricas. Madrid.
–1983: Primitivas religiones ibéricas. Vol. ii. Reli-
giones prerromanas. Madrid.
CasTanyer, P.; Tremoleda, J.; Colominas, L. 2019:
«Cuina, rebost i alimentació a la vil·la roma-

51
na de Vilauba vers la fi del segle iii d.C.». A:
Cooking, kitchen and food in rural areas during
the Roman period. Girona (Studies on the rural
world in the Roman period; 11), 119-153.
Civera, M. 2014-2015: «El santuari de la Muntanya
Frontera de Sagunt (de Tu a Liber Pater)». Arse
[Sagunt], 48-49, 151-172.
Coll, R. 2023: El santuari ibèric de la cova de les
Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar,
Barcelona). Mataró: Fundació lluro.
Coll, R.; Cazorla, F. 1998: «Una cueva-santuario
ibérica en el Maresme: “La cova de les Encan-
tades” del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barce-
lona)». A: araneGui, C. (ed.). Actas del Congreso
Internacional «Los iberos, príncipes de Occiden-
te. Las estructuras de poder en la sociedad ibéri-
ca». Barcelona, 275-282.
Coll, R.; Cazorla, F.; Bayés, F. 1994: «El santuari
ibèric de la cova de les Encantades del Mont-
cabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi
preliminar». Laietania [Mataró], 9, 35-86.
Colomines, J.; esPona, B. 1925: «Prehistòria de
Montserrat». Analecta Montserratensia [Barce-
lona], vi, 225-352.
dedeT, B.; duday, H.; FiCHes, J.-L.; Py, F.; Py, M.;
riCHard, J.-C. 1973: «Les “autels-foyers” en Lan-
guedoc». A: Hommage à Fernand Benoit. Vol. ii.
Rivista di Studi Liguri [Bordighera], xxxiv, 1-3,
35-56.
dedeT, B.; sCHWaller, M. 1990: «Pratiques cultuelles
et funéraires en milieu domestique sur les oppi-
dums languedociens». Documents d’Archéologie
Méridionale [Lattes], 13, 137-171.
dueñas, J.A.; Freixa, A.; moreno, V.; Pedró, P.; ro-
dríGuez, P. 1988: «Estímulos endógenos y exó-
genos en el desarrollo de la jerarquización de la
Laietania oriental en época ibérica». A: Actas del
I Congreso Peninsular de Historia Antigua, vol. ii.
Santiago de Compostel·la, 39-56.
esPinosa, U. 1991: «El siglo v en el valle del Ebro».
Arqueología e Historia. Antigüedad y Cristianis-
mo [Múrcia], viii, 275-290.
Faure, P. 1962: «Cavernes et sites aux deux extré-
mités de la Crète». Bulletin de Correspondance
Hellénique [Atenes], 86.1, 36-56.
–1972: «Cultes populaires dans la Crète antique».
Bulletin de Correspondance Hellénique [Ate-
nes], 96.1, 389-426.
GarCia, D. 1993: Entre ibères et ligures. Lodévois
et moyenne vallée de l’Hérault protohistoriques.
Revue Archéologique de Narbonnaise [París],
supplément 26.
GarCía, L.; Garrido, P.; lozano, F. 2007: «Las pie-
dras de la memoria (ii). El uso en época ro-
mana de espacios y monumentos sagrados
prehistóricos del Sur de la Península Ibérica».
Complutum [Madrid], 18, 109-130.
Gil, L. 1997: «Hábitat tardorromano en cuevas de
la Rioja alavesa: los casos de Peña Parda y Los
Husos (La Guardia, Álava)». Isturitz [Sant Se-
bastià], 8, 137-149.
Gil-masCarell, M. 1971: «Yacimientos ibéricos en
la región valenciana. Estudio del poblamiento».
Tesi doctoral. València: Universitat de València.
– 1975a: «Sobre las Cuevas ibéricas del País Va-
lenciano. Materiales y problemas». Sagvntvm -
PLAV [València], 11, 281-332.
– 1975b: «Excavaciones en la cueva-ritual ibérica
de Villargordo del Cabriel (Valencia)». A: XIV
Congreso Nacional de Arqueología. Saragossa,
705-712.
Giró, P. 1964-1965: «Notas de arqueología de Cata-
luña y Baleares. Querol». Ampurias [Barcelona],
xxvi-xxvii, 325.
Gómez serrano, N.-P. 1931: «Secció d’Antropologia
i Prehistòria. Resum dels treballs de la Secció
durant l’any 1930». Anales del Centro de Cultura
Valenciana [València], iv, (8), 73-80.
González-alCalde, J. 2002 [2013]: «Las cuevas san-
tuario y su incidencia en el contexto social del
mundo ibérico». Tesi doctoral. Madrid: Uni-
versidad Complutense. Disponible en línia a:
<https://eprints.ucm.es/22157/>.
– 2002-2003: «Cuevas-refugio y cuevas-santuario
en Castellón y Valencia: espacios de resguardo
y entornos iniciáticos en el mundo ibérico».
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló
[Castelló de la Plana], 23, 187-240.
– 2004: «Historiografía de la investigación sobre
cuevas-santuario ibéricas de Cataluña, País Va-
lenciano y Murcia». Cypsela [Girona], 15, 285-
297.
–2006a: «Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña».
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló
[Castelló de la Plana], 25, 187-248.
–2006b: «Cuevas-refugio y cuevas-santuario ibéri-
cas en la región de Murcia: Historiografía, ca-
talogación e interpretación». Verdolay [Múrcia],
9, 71-94.
González BlanCo, A. 1979: «El paso de la econo-
mía agrícola a la economía ganadera al final
del mundo Antiguo». Memorias de Historia An-
tigua [Oviedo], 3, 7-20.
González reyero, S. 2021: «Ritual Practices and
Social Change. The Umbria de Salchite Caves,
Memory and Landscape in South-Eastern Ibe-
ria (4th to 1st Centuries BC)». A: maCHause,
S.; rueda, C.; Grau, I.; roure, R. (ed.). Rock &
Ritual. Caves, Rocky Places and Religious Prac-
tices in the Ancient Mediterranean. Montpeller,
77-88.
Grau, I. 1996: «La Cova dels Pilars (Agres. El
Comtat). Aportació a l’estudi de les coves-san-
tuari ibèriques». Alberri [Cocentaina], 9, 79-105.
DOLIA EN COVES DE L’ÀMBIT IBÈRIC PENINSULAR. UNES REFLEXIONS

52
DOLIA EX HISPANIA
: ELS DOLIA A LES PROVÍNCIES D’HISPANIA EN ÈPOCA ROMANA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I PERSPECTIVES
– 2000: «Territorio y lugares de culto en el área
central de la Contestania ibérica». Quaderns de
Prehistòria i Arqueologia de Castelló [Castelló de
la Plana], 21, 195-225.
–2017: «El santuario en el paisaje rural romano».
A: Grau, I.; amorós, I.; seGura, J.M. (ed.). El san-
tuario ibérico y romano de La Serreta (Alcoi, Co-
centaina, Penàguila). Prácticas rituales y paisaje
en el área central de la Contestania. Alcoi, 183-
221.
Grau, I.; amorós, I.; seGura, J.M. 2022: «Rituales
agrarios en la iconografía ibérica de época tar-
día (ss. ii-i a.C.). A propósito de un excepcional
vaso figurado del Cabeço de Mariola (Alfafa-
ra, Alacant; Bocairent, València)». Complutum
[Madrid], 33(1), 249-268.
Grau, I.; olmos, R.; González-alCalde, J. 2005: «El
ánfora ática de la Cova dels Pilars (Agres, Ali-
cante): una propuesta de lectura iconográfica
en su contexto espacial ibérico». Archivo Espa-
ñol de Arqueología [Madrid], 78, 49-77.
lardereT, P. 1957a: «Les découvertes archéolo-
giques de l’oppidum de La Roque (Hérault).
Contribution à l’étude des croyances religieuses
préromaines». Rivista di Studi Liguri [Bordi-
ghera], xxiii, 1-2, 69-82.
–1957b: «L’oppidum préromain de la Roque, com-
mune de Fabrègues (Hérault)». Gallia [Nan-
terre], 15(1), 1-39.
maCHause, S. 2018: «Las cuevas en torno al pobla-
do ibérico de Sant Josep (La Vall d’Uixó): ¿Es-
pacios rituales o auxiliares?». A: roBledo, P.A.;
duran, J.J. (ed.). Cuevas: la flecha del tiempo,
de la prehistoria a la actualidad. VII Congreso
Español sobre Cuevas turísticas y II Congreso
Iberoamericano. La Vall d’Uixó, 421-432.
–2019: Las cuevas como espacios rituales en época
ibérica. Los casos de Kelin, Edeta y Arse. Jaén.
marí, Ll. 1989: «El jaciment ibèric de “Les Soleies”
a Collbató (Baix Llobregat)». A: lóPez, A.; me-
néndez, X.; molisT, N.; solias, J.M.; vollme, A.
(ed.). I Jornades Arqueològiques del Baix Llobre-
gat. Preactes, vol. I, comunicacions. Castellde-
fels: Ajuntament de Castelldefels, 161-170.
marín, M. C. 2010: «Santuarios prerromanos de
la costa atlántica andaluza». A: TorTosa, T.; Ce-
lesTino, S. (ed.); Cazorla, R. (coord.). Debate en
torno a la religiosidad protohistórica. Anejos de
Archivo Español de Arqueología [Madrid], lv,
219-243.
marTín ToBías, R. 1962: «Poblamiento layetano en
el Maresma. Síntesis de un estudio general». A:
VII Congreso Nacional de Arqueología. Saragos-
sa, 240-250.
maya, J.L. 1993: «En torno al origen del mundo
ibérico catalán: problemas de substrato». A: El
poblament ibèric a Catalunya. Actes. Laietania
[Mataró], 8, 7-19.
mireT, M.; sanmarTí, J.; sanTaCana, J. 1984: «Distri-
bución espacial de núcleos ibéricos: un ejemplo
en el litoral catalán». Arqueología Espacial [Te-
rol], 4, 173-186.
moneo, T. 2003: Religio iberica. Santuarios, ritos y
divinidades (siglos VII-I a.C.). Madrid: Real Aca-
demia de la Historia (Bibliotheca Archaeologica
Hispana; 20).
morel, J.-P. 1992: «Ex-voto par transformation,
ex-voto par destination (à propos du dépôt votif
de Fondo Ruozzo, à Teano)». A: maCToux, M.-
M.; Geny, E. (ed.). Mélanges Pierre Lévêque. Vol.
6: Religion. Besançon, 221-232.
niColau, M. R. 1998: «Un santuario iberorroma-
no saguntino situado en la Montaña Frontera
(Sagunto, Valencia)». Anales de Arqueología Cor-
dobesa [Còrdova], 9, 25-49.
Pérez, J.; Borredá, R.; esTeBan, C. 2004: «La Ca-
rraposa (Rotglá i Corbera - Llanera de Ranes).
Un lugar de culto ibérico en el valle del Canyo-
les (la Costera, València)». Madrider Mitteilun-
gen [Wiesbaden], 45, 274-320.
Piera, A. 1962: «Notas de Arqueología de Cataluña
y Baleares. Gelida». Ampurias [Barcelona],
xxiv, 294-295.
PinTa, J. Ll. de la 1985: «Repertori de cavitats
d’interès arqueològic de la província de Tarra-
gona». Exploracions [Barcelona: Espeleo Club
de Gràcia], 9, 21-41.
Pla BallesTer, E. 1966: «Actividades del Servicio de
Investigación Prehistórica (1961-1965)». Archi-
vo de Prehistoria Levantina [València], xi, 275-
328.
PrevosTi, M.; sanmarTí, J.; sanTaCana, J. 1987: «Algu-
nes hipòtesis sobre els objectius i estratègies de
la colonització romana a la costa central de Cata-
lunya». A: Jornades Internacionals d’Arqueologia
Romana. Documents de treball. Homenatge a Jo-
sep Estrada i Garriga. Granollers, 85-96.
ranCoule, G.; riCHard, J.-C.; riGal, M.; Toulze,
P. 1985: «Le dépôt cultuel de la grotte de la
Balme-Rouge, à Cesseras (Hérault)». Archéolo-
gie en Languedoc [Seta], 4, 117-159.
rodanés, J.M. 1997: «Las cuevas sepulcrales en la
Rioja. Estudio histórico arqueológico». Muni-
be [Sant Sebastià], 49, 73-93.
roPioT, V.; mazière, F. 2007: «Témoins d’activi-
tés cultuelles en Languedoc occidental, en
Roussillon et en Ampourdan protohistoriques
(IXè-début du IIe siècle av. J.-C)». A: Barral,
Ph.; dauBiGney, A.; dunninG, C.; kaenel, G.;
roulière-lamBerT, M.-J. (ed.). L’âge du Fer
dans l’arc jurassien et ses marges. Dépôts, lieux
sacrés et territorialité à l’âge du Fer. Actes du

53
XXIXe. Colloque International de l’AFEAF, vol.
ii. Besançon, 731-750.
ros maTeos, A. 2003: «L’ús de coves santuari al
massís del Garraf durant el període ibèric». A:
IV Trobada d’Estudiosos del Garraf. Barcelona,
181-185.
– 2005: «Ideologia i ritual: aportació a l’estudi so-
bre la religiositat de la Cessetània». Revista de
la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia
Ibèrica [Barcelona], 1, 147-184.
ruBio, M. 2014: «Vestigios de ocupación romana
en cuevas naturales de la Subbética Cordobe-
sa. Nuevas hipótesis interpretativas». Antiqui-
tas [Priego de Córdoba], 26, 205-225.
rueda, C. 2011: Territorio, culto e iconografía en
los santuarios iberos del Alto Guadalquivir (ss.
iv a.n.e. - i d.n.e.). Jaén: Universidad de Jaén.
san niColás, M. 1985: «Aportación al estudio de
las cuevas naturales de ocupación romana en
Murcia». Del Conventus Carthaginensis a la
Chora de Tudmir. Antigüedad y Cristianismo
[Múrcia], 2, 303-334.
sanmarTí, J.; asensio, D.; BelarTe, M.C.; marTín, A.;
sanTaCana, J. 2006: «La iberització a la Catalun-
ya costanera i central». A: BelarTe, M.C.; san-
marTí, J. (ed.). De les comunitats locals als estats
arcaics: la formació de les societats complexes a la
costa del Mediterrani occidental. Barcelona (Ar-
queomediterrània; 9), 145-163.
sanmarTí, J.; sanTaCana, J. 1986: «La jerarquia de
nuclis en el poblament ibèric de la costa del Pe-
nedès». A: Protohistòria catalana. 6è Col·loqui
Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puig-
cerdà, 227-243.
– 2005: Els ibers del nord. Barcelona: Rafael Dal-
mau Ed.
solias, J.M.; Huélamo, J.M.; laudo, S. [s/d]: Inven-
tari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la
muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble I.
Patrimoni arqueològic. Barcelona: Generalitat
de Catalunya.
Tarradell, M. 1973: «Cuevas sagradas o cuevas
santuario: un aspecto poco valorado de la reli-
gión ibérica». A: Memoria 1973. Instituto de Pre-
historia y Arqueología. Barcelona: Universitat de
Barcelona, 25-40.
–1979: «Santuaris ibèrics i ibero-romans a “llocs
alts”». Memòria 1979. Institut de Prehistòria i
Arqueologia, Barcelona, 35-45.
–1980: «Primeras culturas». A: Tuñón de lara, M.
(dir.): Historia de España, vol. I. Barcelona: Ed.
Labor, p. 47-195.
TorTosa, T.; Comino, A. 2013: «Observaciones so-
bre una nueva mirada en el contexto de los
espacios sacros murcianos: el santuario de la
Luz (Verdolay, Murcia)». A: rísquez, C.; rueda,
C. (ed.). Santuarios iberos: territorio, ritualidad
y memoria. Actas del Congreso «El Santuario de
la Cueva de La Lobera de Castellar (Jaén). 1912-
2012». Torredonjimeno, 115-144.
viCenT, J. 1979: «Excavacions al santuari hispano-
romà de Santa Bàrbara (La Vilavella de Nules,
Plana Baixa)». Quaderns de Prehistòria i Ar-
queologia de Castelló [Castelló de la Plana], 6,
181-222.
DOLIA EN COVES DE L’ÀMBIT IBÈRIC PENINSULAR. UNES REFLEXIONS