Technical ReportPDF Available

Activitat física i esportiva a les unitats hospitalàries, als serveis de salut mental i als serveis socials en l’àmbit de la salut mental a Catalunya

Authors:

Figures

Content may be subject to copyright.
01. Introducció
1
COL·LECCIÓ
ESTUDIS 2
Activitat física
i esportiva a les unitats
hospitalàries, als serveis de
salut mental i als serveis
socials en l’àmbit de la salut mental
a Catalunya
Edició:
Generalitat de Catalunya
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
Observatori Català de l’Esport
Av. de l’Estadi, 12-22, 08038 Barcelona
www.observatoridelesport.cat
Títol: Activitat física i esportiva a les unitats hospitalàries, als serveis de salut
mental i als serveis socials en l’àmbit de la salut mental a Catalunya
1a edició: setembre 2024
ISSN: 2938-737X
Estudi finançat pel Pacte Nacional de Salut Mental, Departament de la Presidèn-
cia (Generalitat de Catalunya)
Equip de treball
Autoria: Observatori Català de l’Esport
Equip de treball: Carles Ventura, Maria Rovira i Xènia Ríos
Treball de camp: Sport2live (Oihana Aramendi)
Revisió tècnica: Anna Vilanova, Francesc Solanellas, Gemma Salmerón
i Judit Viaña
Anàlisi estadística: Marcel Vilasís
Disseny i maquetació: Manuela Moulian
Revisió lingüística: Àlex López
Col·laboració: Departament d’Esports, Pla director de salut mental i addiccions
del Departament de Salut, i Departament de Drets Socials i Inclusió (Generalitat
de Catalunya)
Activitat física
i esportiva a les unitats
hospitalàries, als serveis de
salut mental i als serveis
socials en l’àmbit de la salut mental
a Catalunya
Índex
01. Introducció 8
02. Metodologia 11
2.1. Mostra 12
2.2. Instrument de recopilació de dades 15
2.3. Administració del qüestionari 17
2.4. Tractament de les dades 17
03. Resultats 18
3.1. Activitats físiques i/o esportives regulars 19
3.1.1. Presència de programes d’activitats físiques i/o esportives regulars 19
3.1.2. Tipologia de les activitats físiques i/o esportives regulars 21
3.1.3. Objectius dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars 23
3.1.4. Durada dels programes i freqüència i durada de les sessions 24
3.1.5. Torns, grups i nombre de persones participants 27
3.1.6. Instal·lacions on es porten a terme els programes d’activitats físiques i/o esportives regulars 30
3.1.7. Professionals implicats en els programes d’activitats físiques i/o esportives 31
3.1.8. Valoració inicial de la condició física de les persones usuàries als programes 36
3.1.9. Valoració dels programes d’activitats físiques i/o esportives 36
3.1.10. Continuïtat de l’oferta dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars 38
3.1.11. Motius per no proposar programes d’activitats físiques i/o esportives regulars 38
3.1.12. Possibilitat de les unitats i els serveis que actualment no porten a terme
programes d’activitats físiques i/o esportives regulars de fer-ne en el futur 39
3.1.13. Programació d’activitats físiques i/o esportives amb anterioritat a l’enquesta 39
3.2. Activitats físiques i/o esportives puntuals 40
3.2.1. Presència d’activitats físiques i/o esportives puntuals 40
3.2.2. Tipologia de les activitats físiques i/o esportives puntuals 42
3.2.3. Freqüència i durada de les sessions de les diferents activitats físiques i/o esportives puntuals 43
3.2.4. Professionals implicats/ades en la realització de les activitats físiques i/o esportives puntuals 44
3.2.5. Motius per a la manca de realització d’activitats físiques i/o esportives puntuals 46
3.3. Instal·lacions i material esportiu a les unitats i els serveis 46
3.3.1. Instal·lacions esportives per a la pràctica d’activitats físiques i/o esportives 46
3.3.2. Material de què disposen les unitats i els serveis per a la pràctica d’activitats físiques i/o esportives 48
04. Conclusions 50
05. Referències 54
06. Annex 56
Índex de taules
1. Distribució de la mostra segons la tipologia de les unitats i els serveis
1
3
2. Distribució de la mostra per regions territorials
14
3. Fitxa tècnica de l’estudi
1
4
4. Activitats físiques i/o esportives segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %), resposta múltiple
22
5. Activitats físiques i/o esportives per programes segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %),
resposta múltiple
22
6. Objectius dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars segons tipologia de serveis
i unitats (en %), resposta múltiple
24
7. Perfil professional de les persones encarregades de comunicar la dinamització de programes d’activitats
físiques i/o esportives regulars segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %), resposta múltiple
32
8. Perfil professional de les persones encarregades de portar a terme les sessions dels programes d’activitats
físiques i/o esportives regulars segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %), resposta múltiple
33
9. Perfil professional de les persones encarregades de coordinar els programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %), resposta múltiple
35
10. Estratègies utilitzades segons la tipologia de les unitats i els serveis per valorar l’eficàcia dels programes
d’activitats físiques i/o esportives regulars, resposta múltiple (en %)
37
11. Tipologia de les activitats físiques i/o esportives puntuals per unitats i serveis, resposta múltiple
43
12. Perfil professional de les persones encarregades de portar a terme les activitats físiques i/o esportives
puntuals segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %), resposta múltiple
45
13. Instal·lacions esportives de què disposen les unitats i els serveis per fer-hi activitats físiques i/o esportives
(en %), resposta múltiple
47
14. Instal·lacions esportives properes a les unitats i els serveis on fer activitats físiques i/o esportives (en %),
resposta múltiple
48
15. Material esportiu disponible segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %)
48
Índex de figures
1. Mapa conceptual de les dimensions del qüestionari 16
2. Realització de programes d’activitats físiques i/o esportives regulars a les unitats i els serveis (en %) 19
3. Nombre de programes d’activitats físiques i/o esportives regulars que porten a terme les unitats
i els serveis (en %) 19
4. Programes d’activitats físiques i/o esportives regulars segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %) 20
5. Nombre de programes d’activitats físiques i/o esportives regulars que s’ofereixen segons la tipologia
de les unitats i els serveis (en %) 20
6. Tipologia d’activitats físiques i/o esportives que es porten a terme a les unitats i els serveis que tenen
programes d’activitats físiques i/o esportives regulars (en %), resposta múltiple 21
7. Objectius dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars (en %), resposta múltiple 23
8. Durada dels programes d’activitats físiques i/o esportives (en %) 24
9. Durada dels programes d’activitats físiques i/o esportives segons tipologia de serveis i unitats (en %) 25
10. Freqüència de les sessions per setmana dels programes d’activitats físiques i/o esportives (en %) 25
11. Freqüència de les sessions dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars segons la tipologia
de les unitats i els serveis (en %) 28
12. Durada de les sessions dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars 26
13. Durada de les sessions dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars segons la tipologia
de les unitats i els serveis (en %) 27
14. Torn del dia en què es porten a terme les sessions dels programes d’activitats físiques i/o esportives
regulars (en %) 27
15. Torn del dia en què es porten a terme les sessions dels programes d’activitats físiques i/o esportives
regulars per cadascun segons la tipologia de les unitats i els serveis (en %) 28
16. Nombre de grups als programes d’activitats físiques i/o esportives regulars (en %) 28
17. Nombre de grups als programes d’activitats físiques i/o esportives regulars segons la tipologia
de les unitats i els serveis (en %) 29
18. Nombre de participants als programes d’activitats físiques i/o esportives (en %) 29
19. Nombre de participants als programes d’activitats físiques i/o esportives segons la tipologia de les unitats
i els serveis (en %). 29
20. Instal·lacions on es porten a terme els programes d’activitats físiques i/o esportives regulars (en %) 30
21. Instal·lacions on es porten a terme els programes d’activitats físiques i/o esportives regulars segons
la tipologia de les unitats i els serveis (en %) 30
22. Espais on es porten a terme les activitats incloses en els programes d’activitats físiques
i/o esportives (en %), resposta múltiple 31
23. Perfil professional de les persones encarregades de comunicar la dinamització de programes
d’activitats físiques i/o esportives regulars (en %), resposta múltiple 32
24. Perfil professional de les persones encarregades de portar a terme les sessions dels programes
d’activitats físiques i/o esportives regulars (en %), resposta múltiple 33
25. Perfil professional de les persones encarregades de coordinar els programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars (en %), resposta múltiple 34
26. Valoració de la condició física a l’inici del programa en els usuaris del programes d’activitats físiques
i/o esportives (en %) 36
27. Valoració de la condició física a l’inici dels programes d’activitats físiques i/o esportives entre les persones
usuàries segons la tipologia de la unitat i servei (en %) 36
28. Estratègies utilitzades per valorar l’eficàcia dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars,
resposta múltiple (en %) 37
29. Valoració de la continuïtat a l’hora d’oferir els programes d’activitats físiques i/o esportives per tipologia
d’unitats i serveis (en %) 38
30. Motius per a la no-realització de programes d’activitats físiques i/o esportives a les unitats
i els serveis (en %), resposta múltiple 39
31. Possibilitat, a les unitats i els serveis que actualment no ofereixen programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars, de portar-ne a terme en el futur (en %) 39
32. Factors implicats en el fet d’haver abandonat l’oferta de programes d’activitat física i/o esportiva
a les unitats i els serveis que actualment no fan programes (en %), resposta múltiple 40
33. Realització d’activitats físiques i/o esportives puntuals a les unitats i els serveis (en %) 40
34. Realització d’activitats físiques i/o esportives puntuals per tipologia de les unitats i els serveis (en %) 41
35. Relació entre la programació d’activitats físiques i/o esportives regulars i puntuals (en %) 41
36. Pràctica d’activitats físiques i/o esportives regulars i/o puntuals per tipologia d’unitats i serveis (en %) 42
37. Tipologia de les activitats físiques i/o esportives puntuals 42
38. Freqüència de les sessions segons les tipologies de les activitats físiques i/o esportives puntuals (en %) 43
39. Durada de les sessions segons les tipologies de les activitats físiques i/o esportives puntuals (en %) 44
40. Perfil professional de les persones encarregades de portar a terme les activitats físiques
i/o esportives puntuals (en %), resposta múltiple 45
41. Motius per a la manca de realització d’activitats físiques i/o esportives puntuals (en %) 46
01
Introducció
01. Introducció
9
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) entén la salut mental com un estat de benestar
mental que permet a les persones fer front a les tensions vitals, així com desenvolupar
les seves capacitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a la comunitat.
La salut mental és un component integral de la salut i del benestar, i que va més enllà
de l’absència d’un trastorn mental. Esdevé un dret humà bàsic i element essencial per
al desenvolupament personal, comunitari i socioeconòmic. Disposar de salut mental
permet ajudar la persona a relacionar-se, desenvolupar-se, afrontar dificultats i pros-
perar. Per contra, quan es presenta algun tipus de problema vinculat a la salut mental i
no es disposa d’accés a recursos, el benestar de la persona pot trobar-se afectat i pot
provocar, entre d’altres, una alteració en els pensaments i sentiments, modificant els
comportaments d’aquesta i actuant sobre la seva salut física i social (OMS, 2022). Els
problemes de salut mental s’han d’entendre des d’una perspectiva àmplia, que vagin
més enllà dels trastorns mentals, i s’hi han d’incloure d’altres estats mentals associats
al malestar psicològic, a les discapacitats psicosocials o al risc de comportaments
d’autolesions. Els trastorns mentals es caracteritzen per ser una alteració clínicament
significativa de la cognició, de la regulació emocional o del comportament d’una persona
(OMS, 2022; 2022b).
A escala mundial, aproximadament 1.000 milions de persones (1 de cada 8) pateixen
algun tipus de trastorn mental. Entre els trastorns mentals més freqüents ens trobem
amb els d’ansietat i depressius, que representen més de 60% del conjunt dels trastorns
mentals (OMS, 2022).
Pel que fa a l’atenció als trastorns mentals, a Catalunya s’està desenvolupant l’atenció
comunitària seguint el model d’atenció esglaonada. Segons dades de l’Observatori del
Sistema de Salut de Catalunya (2023), l’any 2022 es van atendre a centres de salut
mental ambulatòria 252.886 persones, i amb referència a les hospitalitzacions al llarg del
mateix any es van registrar 23.301 altes hospitalàries d’adults i 2.019 altes hospitalàries
de menors de 18 anys.
Per altra banda, són diferents els estudis que posen de manifest que les persones amb
trastorns mentals, especialment en els trastorns mentals greus, presenten una esperança
de vida inferior respecte a la població general. Això pot estar relacionat amb el fet que
les persones amb trastorns mentals tenen més probabilitat de presentar problemes
cardiovasculars, respiratoris, metabòlics, diabètics, etc., pel fet d’estar exposades a
factors de risc associats, com ara tabaquisme, consum d’alcohol, hàbits alimentaris poc
saludables i manca d’activitat física (OMS, 2018, 2022; Stubbs i Rosenbaum, 2018).
La pràctica d’activitat física esdevé una estratègia eficaç per promoure la salut, ja que
actua com a factor de protecció, entre d’altres, de la presència de patologies cardio-
vasculars, però també vers la prevenció del deteriorament cognitiu, la simptomatologia
depressiva i d’ansietat, així com per potenciar el benestar mental general (OMS, 2020).
En persones adultes es recomana portar a terme a la setmana almenys entre 150 i 300
minuts d’activitat aeròbica d’intensitat moderada, o un mínim d’entre 75 i 150 minuts
d’activitat física aeròbica vigorosa, o una combinació d’ambdós models (OMS, 2020).
Aquesta recomanació hauria d’adaptar-se segons les característiques particulars de
cada persona i també hauria d’incorporar-se en persones que presenten algun tipus
de trastorn mental. Precisament, la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut
(González-Peris, et al., 2020), en la seva segona edició, inclou un apartat sobre psicologia
on es detallen, per a diferents trastorns mentals (depressió, trastorns d’ansietat, esqui-
zofrènia, etc.), les activitats físiques més recomanables i les precaucions i els consells
més rellevants que cal considerar. També des de l’European Psychiatric Association,
en un article on es revisa la literatura científica del paper que té la pràctica de l’activitat
física en persones amb trastorns mentals greus, es proposa la necessitat d’incorporació
d’aquesta pràctica i es detallen les recomanacions per a la seva incorporació (Stubbs,
et al., 2018). El manteniment d’un estil de vida sedentari es tradueix, en persones amb
trastorns mentals, en el fet de presentar un major risc de problemes en la salut física
01. Introducció
10
i en un empitjorament en el benestar general i en la salut mental, la qual cosa fa neces-
sari integrar la pràctica d’activitat física en el seu estil de vida amb l’objectiu d’evitar el
manteniment de comportaments sedentaris (Bort-Roig, et al., 2020).
Les persones amb trastorns mentals tendeixen a presentar un índex de pràctica d’activi-
tat física inferior a la població general (Vancampfort et al., 2017), a causa, entre d’altres,
de la presència de barreres com els efectes secundaris de la medicació, de presentar
obesitat o un baix nivell de condició física, de la manca de suport professional i d’altres
factors motivacionals (Stubbs, et al., 2018).
Per potenciar una millor salut general, especialment en persones amb trastorns mentals,
cal articular un enfocament integrat de l’atenció que doni garantia que els problemes
de salut mental i de salut física es considerin de forma simultània (OMS, 2018, 2022).
Davant d’aquesta situació és important establir no només estratègies per a la promoció
d’un estil de vida saludable, i en especial, del desenvolupament de la pràctica d’activitat
física entre la població general, sinó també entre la població que presenta algun tipus
de trastorn mental.
Des del Pla de salut de Catalunya 2021-2025 (Departament de Salut, 2021) es destaca
com un dels objectius principals reduir les desigualtats de salut potenciant la promoció
de la salut de les persones en totes les etapes de la vida, impulsant, entre altres ac-
tuacions, la promoció de la pràctica de l’activitat física. Aconseguir una societat més
saludable i en què s’universalitzi la pràctica d’activitat física perquè esdevingui un hàbit
diari i durant tota la vida de les persones és també una de les línies d’actuació incloses
en el Pacte nacional de l’activitat física i de l’esport de Catalunya de la Secretaria General
de l’Esport i de l’Activitat Física (2017).
L’European Alliance for Sport and Mental Health (EASMH) és un projecte inclòs en els
programes Erasmus + de la Unió Europea, coordinat per l’European Culture and Sport
Organization (ECOS), que pretén, entre altres objectius, fomentar la participació en
l’esport i en l’activitat física de persones amb trastorns mentals. Un dels seus estudis
s’ocupà d’analitzar els programes de rehabilitació psicosocial (incloent-hi també aquells
basats en la pràctica d’activitat física i/o esportiva) que oferien els serveis de salut mental
dels diferents països que participen en el projecte EASMH (Finlàndia, Itàlia, Regne Unit
i Romania). Un 65,7% dels serveis incorporaven, en el moment de l’estudi, programes
de pràctica d’activitat física estructurada i/o esportiva com una de les estratègies de
rehabilitació psicosocial (Sampogna et al., 2022).
Davant el que s’ha exposat anteriorment, i amb absència d’estudis previs a Catalunya,
des del Pacte nacional de salut mental del Govern de la Generalitat de Catalunya, per
encàrrec de l’Observatori Català de l’Esport (Secretaria General de l’Esport i de l’Acti-
vitat Física-Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) i amb la col·laboració del
Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut i del Departament
de Drets Socials, el present estudi té com a finalitat analitzar la presència de la pràctica
d’activitat física i/o esportiva, així com de les característiques concretes d’aquesta, que
es porta a terme a les unitats hospitalàries, als serveis de salut mental i als serveis so-
cials en salut mental a Catalunya. Els resultats pretenen ajudar a donar conèixer l’estat
actual sobre la temàtica objecte d’estudi i possibilitar l’establiment d’accions posteriors.
02
Metodologia
02. Metodologia
12
2.1. Mostra
La mostra de l’estudi ha estat formada per les unitats hospitalàries de salut mental
i els serveis de salut mental de Catalunya dependents del Departament de Salut i pels
serveis socials vinculats a la salut mental dependents del Departament de Drets Socials.
En l’informe, per facilitar la lectura, aquestes unitats hospitalàries, serveis de salut men-
tal i serveis socials en salut mental quedaran definits, quan es faci referència a la seva
globalitat, com a unitats i serveis.
Els serveis i les unitats hospitalaris de salut mental dependents del Departament
de Salut que van analitzar-se van ser:
a. Servei de rehabilitació comunitària (SRC)
«Servei assistencial per a persones amb un trastorn mental greu i persistent i proble-
mes de funcionament social, que té per objectiu oferir una rehabilitació activa que
permeti adquirir o recuperar les habilitats de socialització per a la integració social, la
inserció laboral i la inclusió comunitària de les persones que hi acudeixen» (Termcat,
2023). Encara que inicialment la població de referència dels SRC eren les persones
amb trastorn mental greu, en la pràctica, qualsevol persona amb un trastorn mental
i amb dificultats de funcionalitat que es pugui beneficiar d’intervenció rehabilitadora
pot ser atesa en un SRC (Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions, 2020).
Actualment hi ha SRC per a persones adultes i SRC per a població adolescent i jove.
b. Hospital de dia d’adults de salut mental
«Centre d’atenció sanitària en què s’ofereix una modalitat d’hospitalització parcial
diürna per a persones amb un trastorn mental greu que no poden ser ateses en un
centre de salut mental perquè necessiten un tractament terapèutic intensiu, però
que tenen autonomia i poden mantenir el vincle amb la família i el lloc de residència.
A l’hospital de dia de salut mental s’atenen persones que, en la majoria dels casos,
es troben en situació de crisi o estan a punt de tenir-ne una» (Termcat, 2023).
c. Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Tenen les mateixes característiques els hospitals de dia d’adults en salut mental,
però són dirigits a persones menors de 18 anys.
d. Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults
«Unitat d’hospitalització de salut mental en què s’ofereix atenció integral a persones
amb un trastorn mental en situació de crisi que necessiten tractament psiquiàtric
immediat i intensiu durant un període de temps breu per reduir la crisi. L’estada
mitjana acostuma a ser de 21 dies» (Termcat, 2023).
e. Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults
«Unitat d’hospitalització de salut mental en què s’ofereix atenció integral a persones
amb un trastorn mental greu després d’una situació de crisi, amb possibilitat d’evo-
lució crònica, amb l’objectiu d’estabilitzar-les i començar la rehabilitació. L’estada
mitjana acostuma a ser de 90 dies» (Termcat, 2023).
f. Unitat de crisis d’adolescents (UCA)/unitat de subaguts d’adolescents (USA)
Unitat d’hospitalització d’aguts (UCA) i de subaguts (USA) per a joves de 12 a 18 anys.
02. Metodologia
13
g. Unitat d’hospitalització de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
«Unitat d’hospitalització de salut mental en què s’ofereix rehabilitació intensiva
a persones amb un trastorn mental greu i persistent que necessiten assistència
psiquiàtrica continuada durant un període de temps llarg. Les unitats comprenen les
unitats d’alta dependència psiquiàtrica i les unitats d’hospitalització especialitzada
per a persones amb discapacitat intel·lectual. L’estada acostuma a ser de 3 a 24
mesos, com a màxim» (Termcat, 2023).
Sobre els serveis socials en salut mental dependents del Departament de Drets Socials,
aquests van ser:
a. Club social
«Servei orientat al lleure que es constitueix com a estructura de suport social per
fomentar, dins un marc de relacions, la participació i la inclusió social de persones
amb problemàtica social derivada d’un trastorn mental o un trastorn per ús de
substàncies. Exerceix una funció rehabilitadora i té per objectiu la integració social,
la inclusió comunitària i la lluita contra l’estigmatització» (Termcat, 2023).
b. Llar residència
«Servei d’acolliment residencial consistent en un habitatge amb serveis comuns
per a persones amb un trastorn mental greu i persistent i problemàtica social greu
a causa del trastorn que tenen força autonomia personal però que necessiten un
cert suport i atenció personal. Té per objectiu afavorir la integració social i la inclusió
comunitària de les persones que hi resideixen» (Termcat, 2023).
c. Servei prelaboral
«Servei especialitzat adreçat a persones en edat laboral amb problemàtica social
derivada de trastorn mental que procura la capacitació i l’habilitació de la persona
perquè iniciï un itinerari d’inserció laboral i pugui aconseguir una integració laboral
efectiva» (Termcat, 2023).
A continuació es presenta la distribució de la mostra segons cada tipologia de les unitats
i els serveis (Taula 1) i per a cada regió territorial (Taula 2). Es prenen com a referència,
per a la distribució de les unitats i els serveis a les diferents regions, les regions sanitàries
incloses al Decret 116/2023, de 20 de juny.
Unitats i serveis Mostra % Univers %
Club social 46 24,1% 84 20,7%
Hospital de dia d’adults de salut mental 16 8,4% 45 11,1%
Hospital de dia Infantil i juvenil de salut mental 15 6,9% 29 7,1%
Llar residència 26 13,6% 44 10,8%
Servei de rehabilitació comunitària 37 19,4% 88 21,7%
Servei prelaboral 19 9,9% 47 11,6%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 14 7,3% 25 6,2%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 7 3,7% 16 3,9%
Unitat de crisi d’adolescents (UCA)/unitat d’hospitalització de
subaguts d’adolescents (USA) 4 2,1% 9 2,2%
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI) 7 3,7% 19 4,7%
Total 191 100% 406 100%
Taula 1. Distribució
de la mostra segons
la tipologia de les
unitats i els serveis
Font: elaboració pròpia
02. Metodologia
14
Unitats i serveis Mostra % Univers %
Regió Alt Pirineu i Aran 5 2,6% 12 3,0%
Regió Barcelona Ciutat 43 22,5% 111 27,3%
Regió Barcelona Metropolitana Nord 38 19,9% 71 17,5%
Regió Barcelona Metropolitana Sud 27 14,1% 66 16,3%
Regió Camp de Tarragona 16 8,4% 22 5,4%
Regió Catalunya Central 18 9,4% 28 6,9%
Regió Girona 21 11,0% 36 8,9%
Regió Lleida 8 4,2% 32 7,9%
Regió Penedès 4 2,1% 15 3,7%
Regió Terres de l’Ebre 11 5,8% 13 3,2%
Total 191 100% 406 100%
En la Taula 3 es presenta la fitxa tècnica de la investigació indicant l’univers d’estudi,
la mostra obtinguda, l’error mostral, el nivell de confiança, el procediment de mostreig
i el període de treball de camp per a l’obtenció de les dades.
Univers Unitats hospitalàries, serveis de salut mental de Catalunya
dependents del Departament de Salut i serveis socials en salut
mental dependents del Departament de Drets Socials
Nombre univers 406 unitats hospitalàries, serveis de salut mental i serveis socials
en salut mental
Àmbit Catalunya
Mostra obtinguda 191 unitats hospitalàries, serveis de salut mental i serveis socials
en salut mental
Error de la mostra ± 5,17%
Nivell de confiança 95%, p = q = 0,5
Procediment de mostreig Mostreig probabilístic per quotes
Període de treball de camp 12 de juny a 31 de juliol de 2023
Taula 2. Distribució
de la mostra per
regions territorials
Font: elaboració pròpia
Taula 3. Fitxa tècnica
de l’estudi
Font: elaboració pròpia
02. Metodologia
15
2.2. Instrument de recopilació de dades
Per a l’elaboració de la investigació s’ha fet ús d’un qüestionari ad hoc. Davant l’ab-
sència d’un estudi previ elaborat sobre la mateixa temàtica a Catalunya, s’ha utilitzat
com a referència, en algunes de les variables d’estudi, la investigació desenvolupada
en l’European Alliance for Sport and Mental Health (EASMH) Project.
Després d’un primer disseny del qüestionari, des de l’equip de treball es va demanar la
participació de persones expertes perquè en fessin una revisió. A partir dels comenta-
ris exposats per part de les persones expertes, l’equip de treball, amb la col·laboració
de professionals del Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut
i del Departament de Drets Socials, va acabar de definir el qüestionari. L’estructura final
del qüestionari va quedar organitzada, a més d’un primer apartat on es preguntava sobre
les dades del tipus de centre de salut mental, en tres grans dimensions.
La primera dimensió del qüestionari versava sobre les instal·lacions i el material en
activitat física i esport. Es preguntava sobre la tipologia d’instal·lacions on poder portar
a terme activitats físiques i/o esportives, ja fossin pròpies o externes al centre. També
es demanava sobre el material esportiu de què es disposava. Se cercava conèixer les
instal·lacions i el material esportiu que es tenia a disposició per a la pràctica d’activitat
físiques i/o esportives a les unitats i els serveis, independentment que actualment por-
tessin, o no, qualsevol tipus de programa d’activitat física i/o esportiva regular o activitats
físiques i/o esportives puntuals.
La segona dimensió estava orientada als programes d’activitats físiques i/o esportives
regulars que desenvolupen les unitats i els serveis. Es definia com a programa d’acti-
vitats físiques i/o esportives regulars «la realització d’un conjunt d’activitats motrius de
forma planificada, estructurada i repetitiva, amb un mínim d’un dia a la setmana». Amb
això es pretenia conèixer la pràctica d’activitats físiques i/o esportives que estiguessin
programades dins de l’horari del centre, que seguissin una pauta o estructura concreta
i que es portessin a terme amb una regularitat temporal de, com a mínim, un dia a la
setmana. S’indicava que un mateix programa podia incloure diferents activitats físiques
i/o esportives, i s’hi exposaven dos exemples: a) Un programa d’exercicis de coordinació
motriu i enfortiment muscular, amb sessions de 30 minuts cadascuna, els dimarts i dijous;
b) Un programa de bàsquet compartit amb altres persones del centre de 60 minuts,
els dimecres. En el cas que es respongués que sí que es feien programes d’activitats
físiques i/o esportives, se’n demanava el nombre. Per cada programa es preguntava
sobre la tipologia/es de les activitats físiques i/o esportives; la freqüència setmanal amb
què es portava a terme el programa; la durada de les sessions i del programa; si es feia
en torn de matí, tarda o ambdós; els objectius que se cercaven; les instal·lacions que
s’utilitzaven i si es feien proves inicials del nivell de condició física. També es demanava
quines eren les persones responsables de portar a terme el programa, de comunicar-ne
l’oferta i de coordinar-lo, així com pel nombre de persones que participaven en cada
programa, per la valoració de la seva eficàcia i si es considerava continuar oferint-lo en el
futur. En el cas que la unitat o el servei no portés a terme cap programa d’activitat física
i/o esportiva regular, es preguntava el motiu pel qual no s’oferia i sobre la possibilitat
d’oferir-ne en el futur. Aquesta dimensió acabava preguntant si anteriorment s’havien
organitzat programes d’activitats físiques i/o esportives que actualment no es feien,
i si no s’havien organitzat, pel motiu de la seva finalització.
La tercera era dirigida a conèixer si s’organitzaven activitats físiques i/o esportives pun-
tuals (menys d’una sessió setmanal), i s’indicaven exemples com ara «Fer una sortida a
caminar per la muntanya cada primer diumenge de mes» o «Fer una sessió de ball cada
trimestre». Alhora, es demanava per la seva tipologia, freqüència, durada i persona/es
responsables de portar a terme les activitats. Si no es portaven a terme activitats físiques
i/o esportives puntuals, es preguntava quin era el motiu.
02. Metodologia
16
Nombre de programes
i característiques del
programa (tipologia,
freqüència, durada,
responsables, etc.)
Motius i
intenció futura
NO
Tipologia d’activitats,
freqüència, durada
i persona/es
responsables de portar
a terme les activitats
Motiu
NO
Dimensió 1
Instal·lacions i material
esportius
Dimensió 2
Programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars
Programes
anteriors i
motiu de la
finalització
Dimensió 3
Activitats físiques i/o esportives
puntuals
Les preguntes podien ser de resposta múltiple (per exemple, «Quins són els objectius del
programa d’activitat física i/o esportiu?») o de resposta única (per exemple, amb quina
freqüència setmanal es porta a terme el programa). Alhora, es deixava en alguns ítems
l’opció d’«Altres» per poder abastar totes les possibles respostes que no quedessin
recollides en les opcions que es plantejaven (vegeu el qüestionari a l’annex).
El temps per respondre el qüestionari era d’uns 15 minuts, temps que variava segons
si la unitat o el servei desenvolupava, o no, un o més programes d’activitats físiques
i/o esportives.
Figura 1. Mapa
conceptual de
les dimensions
del qüestionari
Font: elaboració pròpia
02. Metodologia
17
2.3. Administració del qüestionari
Per a l’administració del qüestionari es va fer ús de la plataforma virtual Survey Monkey,
que garantia la confidencialitat de les dades i que tota la informació recollida seria
tractada exclusivament amb finalitats estadístiques, i que en cap cas es facilitarien els
resultats concrets d’un centre a tercers aliens a la investigació.
Amb la finalitat d’aconseguir la màxima precisió i representativitat possible de la mostra,
es va convidar a participar, d’acord amb el Pla director de salut mental i addiccions
(Departament de Salut) i amb el Departament de Drets Socials, les unitats i els serveis
de salut mental de Catalunya dels quals es disposava de les dades de contacte. Es
feia arribar un correu electrònic a les unitats hospitalàries i als serveis de salut mental
dependents del Departament de Salut des del mateix Pla director de salut mental i
addiccions. Als serveis socials en salut mental dependents del Departament de Drets
Socials, el correu es feia arribar des del Pacte nacional de salut mental. En el correu
es convidava a la participació de l’estudi indicant informacions com ara l’objectiu de la
investigació, el temps aproximat per respondre el qüestionari, el termini per respondre’l,
la confidencialitat amb el tractament de les dades i que l’encàrrec de l’estudi es feia des
del Pacte nacional de salut mental a l’Observatori Català de l’Esport (Secretaria General
de l’Esport i de l’Activitat Física-Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya), amb
la col·laboració del Pla director de salut mental i addiccions i del Departament de Drets
Socials. Es proporcionava, finalment, una adreça electrònica de contacte d’una persona
de l’equip de treball per a qualsevol aclariment o consulta.
En una primera fase es va determinar com a data límit per respondre el qüestionari el 30 de
juny de 2023. Posteriorment es va tornar a enviar un segon correu per convidar a participar
en l’estudi. La data de finalització d’aquesta segona fase va ser el 31 de juliol de 2023.
2.4. Tractament de les dades
A partir de les dades recollides per la plataforma online Survey Monkey, en primer
lloc es va portar a terme una depuració de les dades. Per considerar vàlid el qüestio-
nari es va determinar que s’hi incloïen per a l’anàlisi aquelles unitats i serveis que ha-
guessin respost, com a mínim, fins a l’ítem referent a si portaven o no a terme programes
d’activitats físiques i/o esportives regulars. Per altra banda, en alguns dels ítems del
qüestionari, davant d’un percentatge elevat de respostes en la categoria «Altres», per
tenir una millor aproximació al fenomen, es van agrupar algunes de les respostes i es
van crear noves categories. En alguns ítems es van reassignar respostes incloses en la
categoria «Altres» dins de les categories ja definides prèviament a l’ítem.
Per al processament de les dades s’ha fet ús de la programació de scripts específics
en Python 3.8, la base de dades s’ha fet a partir de Postgre SQL, i per a l’anàlisi de les
dades s’ha utilitzat diferents suports, com ara PowerBI Desktop, entre d’altres.
En la interpretació dels resultats obtinguts cal considerar una sèrie de limitacions de l’es-
tudi. En primer lloc, la mostra s’ha construït a partir d’unes característiques conegudes
de l’univers, i poden presentar-se altres variables que per la impossibilitat de conèixer-les
poden tenir una incidència en els resultats. Alhora, és possible que no totes les unitats
i els serveis rebessin el correu d’invitació a participar en l’estudi, i també que tot i rebre
l’enllaç per respondre el qüestionari, per diversos motius, com per exemple per manca
de temps, les unitats i els serveis podien decidir, o no, respondre’l.
Les dades es presentaran agrupant les respostes de les unitats i els serveis i per les
seves diferents tipologies, exposant els percentatges corresponents en cada cas. També
es presentaran encreuaments entre algunes de les variables d’estudi.
03
Resultats
03. Resultats
19
3.1. Activitats físiques i/o esportives regulars
3.1.1. Presència de programes d’activitats físiques i/o esportives regulars
Un 83,2% del conjunt d’unitats i serveis afirmen portar a terme, com a mínim, un pro-
grama d’activitat física i/o esportiva regular. S’entén com a programa d’activitat física
i/o esportiva regular la realització d’un conjunt d’activitats motrius de forma planificada,
estructurada i repetitiva, amb un mínim de sessions d’un dia a la setmana.
Figura 2. Realització de
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars a les unitats
i els serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
No
83,2%
16,8%
Aquests programes podien portar-se a terme de forma específica des d’una unitat o
servei, o bé els programes podien ser compartits amb altres unitats o serveis. De les
unitats i els serveis que porten a terme programes d’activitats físiques i/o esportives,
un 62,9% els porten a terme de forma específica a la mateixa unitat o servei, un 9,5%
ho fan compartits amb altres unitats o serveis, i un 27,6% de les unitats i els serveis
tenen, alhora, programes específics realitzats per la mateixa unitat o servei i d’altres
de compartits.
El 53,4% de les unitats i els serveis afirmen portar a terme un programa, el 15,2% de
les unitats i els serveis desenvolupen dos programes, el 14,6% fan tres o més pro-
grames, i la resta (16,8%) indiquen que no en fan cap. En total es porten a terme 264
programes d’activitats físiques i/o esportives regulars a les diferents unitats i serveis
de Catalunya analitzats.
No es fan programes
Un programa
Dos programes
Tres o més programes
53,4%
16,8%
14,6%
15,2%
Figura 3. Nombre de
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars que porten
a terme les unitats
i els serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
03. Resultats
20
Les unitats hospitalàries, els serveis de salut mental i els serveis socials en salut mental
on més són presents els programes d’activitats físiques i/o esportives regulars són les
unitats d’hospitalització de subaguts d’adults, els serveis de rehabilitació comunitària i
els clubs socials. En relació amb les unitats i els serveis amb menys presència de pro-
grames, hi ha els serveis prelaborals i les unitats de crisis d’adolescents (UCA) / unitats
d’hospitalització de subaguts d’adolescents (USA). Cal indicar que la mostra d’UCA
i USA era de quatre unitats, i que només una de les unitats portava a terme activitats
físiques i/o esportives regulars (n = 1). S’ha de considerar, per al conjunt dels resultats
posteriors, aquest detall a l’estudi.
Si s’analitza el nombre de programes en relació amb les unitats i els serveis, s’observa
que exceptuant els serveis de rehabilitació comunitària i les unitats de mitjana i llarga
estada, s’ofereix majoritàriament un únic programa d’activitat física i/o esportiva regular.
Figura 4. Programes
d’activitats físiques
i/o esportives regulars
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %)
Font: elaboració pròpia
0 1
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Servei de rehabilitació comunitària
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Llar residència
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Servei prelaboral
UCA/USA
100,00%
97,30%
93,50%
87,50%
85,70%
78,60%
74,10%
73,10%
57,90%
25%
Figura 5. Nombre
de programes
d’activitats físiques i/o
esportives regulars que
s’ofereixen segons la
tipologia de les unitats
i els serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
0 100%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
65,1%
57,1%
63,6%
73,7%
47,2%
72,7%
100%
100%
71,4%
50%
14% 20,9%
42,9%
27,3%
16,7% 36,1%
18,2%
28,6%
33,3%
10,5 15,8%
16,7%
%
9,1
9,1
Un programa Dos programes Tres o més programes
Programes
03. Resultats
21
3.1.2. Tipologia de les activitats físiques i/o esportives regulars
Les activitats físiques i/o esportives que es porten a terme en els programes es van divi-
dir en sis grans dimensions amb la finalitat d’incloure-hi el major nombre de pràctiques
d’activitats físiques i esportives possibles: a) activitats a l’aire lliure (per exemple, caminar,
passejos, senderisme, marxa nòrdica, etc.), b) activitats de calma (per exemple, ioga,
taitxí, tècniques de relaxació, estiraments, etc.), c) activitats esportives (per exemple, fut-
bol, petanca, voleibol, bitlles, tennis de taula, etc.), d) activitats de gimnàs (per exemple,
enfortiment muscular, treball d’equilibri, gimnàstica de manteniment, etc.), e) activitats
d’aigua (per exemple, natació, aiguagim, etc.), f) activitats de dansa (per exemple, zumba,
ball, etc.) i g) altres (per exemple, psicomotricitat, treballs d’hort, etc.). Cal indicar que un
mateix programa podia incloure una o diverses tipologies d’activitats físiques i/o esportives.
Del conjunt d’unitats i serveis que porten a terme algun programa d’activitat física i/o
esportiva, en un 76,1% s’hi inclouen les activitats físiques a l’aire lliure (caminar, pas-
sejos, etc.). És possible que no en tots els casos aquestes activitats es portin a terme
fora de la unitat o servei, i podien fer-se dins de la unitat, el servei o el centre hospitalari.
A continuació es troben les activitats de calma, seguidament les activitats esportives, les
activitats de gimnàs, d’aigua, de dansa i finalment, les incloses en la categoria d’altres
(8,2%); Figura 6.
Si l’anàlisi es porta per al conjunt dels programes, les activitats a l’aire lliure hi són pre-
sents en un 54,9%, les activitats de calma en un 46,2%, les esportives en un 42,4%,
les de gimnàs en un 34,8%, les d’aigua en un 23,9%, les de dansa en un 23,1%, i les
de la categoria altres en un 4,9% dels programes.
Figura 6. Tipologia
d’activitats físiques
i/o esportives que es
porten a terme a les
unitats i els serveis
que tenen programes
d’activitats físiques
i/o esportives regulars
(en %), resposta
múltiple
Font: elaboració pròpia
!"#$%
""#&%
'!#(%
)!#*%
+'#(% ++#+%
0%
100%
Activitats
a l'aire lliure
Activitats
de calma Activitats
esportives
Activitats
de gimnàs Activitats
d'aigua
Activitats
d'aigua
Altres
Activitats
a l'aire lliure
Activitats
de calma
Activitats
esportives
Activitats
de gimnàs
Activitats
d'aigua
Activitats
de dansa
Altres
76,1% 66,0% 57,9% 47,8% 35,9% 33,3% 8,2%
La presencia d’aquestes activitats és, però, desigual segons la tipologia de les unitats i
els serveis. En el 91,7% dels serveis de rehabilitació comunitària hi ha algun programa
que inclou activitats a l’aire lliure. Aquesta presència més elevada de les activitats a l’aire
lliure també s’observa als clubs socials (88,4%), a les unitats de mitjana i llarga estada
(83,3%), als hospitals de dia d’adults de salut mental (78,6%) i a les llars residències
(73,7%). Les activitats més presents en els serveis prelaborals són les de calma (72,7%),
així com a les unitats d’hospitalització de subaguts d’adults (71,4%). Les activitats amb
més presència a les unitats d’hospitalització d’aguts d’adults són les de gimnàs (81,8%),
i les esportives als hospitals de dia infantils i juvenils de salut mental (81,8%). En el
cas de les unitats de crisis d’adolescents (UCA)/unitats d’hospitalització de subaguts
d’adolescents (USA), es disposava de les respostes d’un únic centre i es presentaven
activitats físiques i esportives de caràcter polivalent.
Activitats
03. Resultats
22
Activitats
físiques i/o
esportives
A l’aire
lliure D’aigua De calma De dansa De gimnàs Esportives Altres
Club social 88,4% 30,2% 65,1% 34,9% 39,5% 72,1% 7,0%
Hospital de dia
d’adults de salut
mental
78,6% 7,1% 64,3% 35,7% 35,7% 35,7% 7,1%
Hospital de dia
Infantil i juvenil de
salut mental
54,6% 63,6% 63,6% 18,2% 18,2% 81,8% 9,0%
Llar residència 73,7% 47,4% 52,6% 42,1% 63,2% 31,6% 15,8%
Servei de
rehabilitació
comunitària
91,7% 58,3% 72,2% 33,3% 58,3% 61,1% 5,6%
Servei prelaboral 63,6% 9,1% 72,7% 27,3% 27,3% 45,5%
Unitat
d’hospitalització
d’aguts d’adults
27,3% 54,6% 9,1% 81,8% 45,5% 9,1%
Unitat
d’hospitalització
de subaguts
d’adults
57,1% 28,6% 71,4% 28,6% 42,9% 57,1% 14,3%
UCA/USA (n = 1) 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Unitat de mitjana
i llarga estada
(MILLE/ADP/
UAPE/UHEDI)
83,3% 50,0% 83,3% 66,7% 50,0% 66,7% 16,7%
L’anàlisi per programes segons la tipologia de les unitats i els serveis (Taula 5) mostra
que una mica més de la meitat dels programes als clubs socials, als hospitals de dia
d’adults de salut mental, a les llars residència i als serveis de rehabilitació comunitària
s’inclouen activitats físiques com ara caminar, passejar, etc. (activitats a l’aire lliure).
Les activitats més presents en els programes dels hospitals de dia infantils i juvenils de
salut mental són les esportives, les activitats de calma a les unitats d’hospitalització
de subaguts d’adults i les de gimnàs a les unitats d’hospitalització d’aguts d’adults.
En els programes dels serveis prelaborals i a les unitats de mitjana i llarga estada, les
activitats més presents són les de calma i a l’aire lliure.
Taula 4. Activitats
físiques i/o esportives
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %), resposta
múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Taula 5. Activitats
físiques i/o esportives
per programes segons
la tipologia de les
unitats i els serveis (en
%), resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Continua a la pàgina següent
Activitats
físiques i/o
esportives
A l’aire
lliure D’aigua De calma De dansa De
gimnàs Esportives Altres
Club social 58,4% 18,2% 41,6% 19,5% 24,7% 54,5% 3,9%
Hospital de dia
d’adults de salut
mental
70,0% 10,0% 60,0% 35,0% 35,0% 35,0% 5,0%
Hospital de dia
infantil i juvenil
de salut mental
37,5% 50% 43,8% 12,5% 12,5% 68,8% 6,3%
Llar residència 58,6% 31,0% 37,9% 37,9% 48,3% 20,7% 10,3%
Servei de
rehabilitació
comunitària
53,9% 31,6% 42,1% 17,1% 36,8% 34,2% 2,6%
Servei prelaboral 66,7% 6,7% 66,7% 33,3% 26,7% 40,0%
Unitat
d’hospitalització
d’aguts d’adults
27,3% 54,5% 9,1% 81,8% 45,5% 9,1%
03. Resultats
23
Activitats
físiques i/o
esportives
A l’aire
lliure D’aigua De calma De dansa De
gimnàs Esportives Altres
Unitat
d’hospitalització
de subaguts
d’adults
44,4% 22,2% 66,7% 22,2% 44,4% 44,4% 11,1%
UCA/USA (n
= 1)
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Unitat de mitjana
i llarga estada
50% 30% 50,0% 40,0% 40,0% 40,0% 10,0%
3.1.3. Objectius dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars
Sobre els objectius que se cerquen en els programes d’activitats físiques i/o espor-
tives regulars, majoritàriament hi ha una finalitat vinculada a la millora, entre els seus
participants, de l’àrea psicològica (autoestima, estats emocionals, etc.), així com a la
millora de la condició física i de les relacions socials. També és destacable la cerca en
la millora de la funcionalitat (autonomia). Una mica més de la meitat dels programes
busquen que les persones participants puguin desenvolupar objectius i reptes perso-
nals (millora de projecte vital), i menys de la meitat dels programes tenen com a finalitat
facilitar la remissió simptomatològica.
Figura 7. Objectius dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Els percentatges més alts són molt semblants entre les diferents tipologies d’unitats
i serveis, indicant que la principal finalitat per endegar programes d’activitats físiques i/o
esportives regulars està vinculada a la millora biopsicosocial entre les persones ateses.
S’hi presenta un percentatge especialment diferent per tipologies en el cas de la finalitat
relacionada amb la remissió de simptomatologia, on als hospitals de dia d’adults de salut
mental i a les unitats d’hospitalització d’aguts d’adults s’observen uns majors percentat-
ges (71,4% i 63,6%) en relació amb les unitats d’hospitalització de subaguts d’adults,
als serveis prelaborals i als clubs socials (14,3%, 27,3% i 30,2%, respectivament).
Psicològica
Condició Física
Social
Funcionalitat
Projecte Vital
Remissió de Símptomes
Altres
Psicològica Condició
física
Social Funcionalitat Projecte
vital
Remissió de
símptomes
Altres
96,2% 90,6% 89,3% 74,8% 57,2% 42,1% 9,4%
Taula 5. Activitats
físiques i/o esportives
per programes segons
la tipologia de les
unitats i els serveis
(en %), resposta
múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Continuació
Objectius
¡El Festival
de la
Creatividad
Europea
ADCE
está de
vuelta en
Barcelona!
03. Resultats
24
Objectius Psicol. Condició
física Social Funcion. Projecte
vital Remissió de
símptomes
Club social 97,3% 93,0% 93,0% 86,1% 72,1% 30,2%
Hospital de dia
d’adults de salut
mental
100,0% 92,7% 92,9% 71,4% 57,1% 71,4%
Hospital de dia infantil i
juvenil de salut mental 100,0% 81,8% 90,9% 72,7% 45,5% 36,4%
Llar residència 94,7% 84,2% 84,2% 57,9% 42,1% 42,1%
Servei de rehabilitació
comunitària 94,4% 94,4% 94,4% 83,3% 66,7% 52,8%
Servei prelaboral 100,0% 63,6% 63,6% 36,6% 27,3% 27,3%
Unitat d’hospitalització
d’aguts d’adults 90,9% 100,0% 81,8% 81,8% 45,5% 63,6%
Unitat d’hospitalització
de subaguts d’adults 85,7% 100,0% 85,7% 71,4% 57,1% 14,3%
UCA/USA (n = 1) 100,0% 100,0% 100,0%
Unitat de mitjana i
llarga estada (MILLE/
ADP/UAPE/UHEDI)
100,0% 100,0% 100,0% 83,3% 50,0% 33,3%
3.1.4. Durada dels programes i freqüència i durada de les sessions
Un 78,8% dels programes d’activitats físiques i/o esportives que s’ofereixen a les
persones usuàries de les unitats i els serveis tenen una durada anual. Un 8% tenen
un període d’acció de caràcter semestral, un 7,2% trimestral i un 3% indiquen altres
durades del programa (període escolar, estiu, etc.). Això és, 3 de cada 4 programes
tenen una presència continuada al llarg de l’any, possibilitant que les persones usuàries
puguin participar en les activitats de forma permanent.
Aquesta distribució és bastant homogènia entre les diferents tipologies d’unitats i serveis,
exceptuant als serveis prelaborals, amb un 53,3% de programes anuals.
Taula 6. Objectius dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars segons
tipologia de serveis
i unitats (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Figura 8. Durada dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
(en %)
Font: elaboració pròpia
Anual
Semestral
Trimestral
Altres
78,80%
8%
7,20% 6%
03. Resultats
25
En relació amb la freqüència de les sessions dels programes, més de la meitat d’aquests
programes (58,7%) tenen una periodicitat d’un dia a la setmana, un 20,8% de dos dies,
un 14,4% de tres dies i el 6,1% restant de més de tres dies a la setmana. Aquesta dis-
tribució, però, no és homogènia en tots els serveis i unitats de salut mental. És sobretot
a les unitats d’hospitalització d’aguts d’adults, de subaguts d’adults, de mitjana i llarga
estada i a UCA/USA (n = 1) on la freqüència és més elevada que a la resta d’unitats
i de serveis.
Figura 9. Durada dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
segons tipologia de
serveis i unitats (en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 10. Freqüència
de les sessions
per setmana dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
(en %)
Font: elaboració pròpia
0 100%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
8,2 12,3
20%
14,3
9,3
26,7% 20%
22,2%
10 10
3,6
2,7
3,6
%
78,1%
80,0%
85,7%
92,9%
85,3%
53,3%
100%
81,8%
77,8%
80%
1,4
9,1
1,4
9,1
Un dia/setmana
Dos dies/setmana
Tres dies/setmana
Més de tres dies/setmana
58,7%
20,8% 14,4%
6,1%
Anual Semestral Trimestral Altres
03. Resultats
26
Figura 11. Freqüència
de les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars segons la
tipologia de les unitats
i els serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 12. Durada
de les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars
0 100%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
13% 9,1 10,4
50% 15%
43,8%
17,2% 10,3 20,7%
9,217,1%
6,76,7
44,4%
20% 10 40%
2,6
%
67,5%
35,0%
50%
51,7%
71,1%
86,7%
100%
9,1
22,2%
30%
6,3
45,5%9,136,5%
33,3%
6,3
2,6
Per altra banda, la meitat de les sessions dels programes d’activitats físiques i/o espor-
tives regulars tenen una durada 60 minuts, en un de cada quatre programes la durada
de les sessions és de 45 minuts, en un 17,1% les sessions duren més de 60 minuts, i
un 7,6% duren 30 minuts o menys. En relació amb la durada de les sessions dels pro-
grames per tipologia de les unitats i els serveis s’observa una distribució molt centrada
entre els 45 i els 60 minuts.
Un dia/setmana Dos dies/setmana Tres dies/setmana Més de tres dies/setmana
30 minuts o menys
45 minuts
60 minuts
Més de 60 minuts
25,4%
7,6%
50%
17,1%
03. Resultats
27
3.1.5. Torns, grups i nombre de persones participants
El període del dia on més es porten a terme els programes d’activitats físiques i/o es-
portives regulars és en el torn de matí (61%). Si l’anàlisi es fa segons la tipologia de les
unitats i els serveis, s’observa que als clubs socials es fan preferentment en torn exclusiu
de tarda, i a les unitats d’hospitalització de subaguts d’adults i a les unitats de mitjana
i llarga estada, en torn compartit de matí-tarda.
Figura 13. Durada
de les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars segons la
tipologia de les unitats
i els serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 14. Torn del dia
en què es porten a
terme les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars (en %)
Font: elaboració pròpia
0 100%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
62,3% 22,1%
45% 30% 10
81,3%
34,5% 34,5
54% 25%
13,3
18,4%
40%
40%
11,1
50% 40%
%
18,2%27,3%27,3%
66,7%
14,3%
15%
12,5
24,2%
100%
27,3%
22,2%
10
6,3
6,9
2,6
6,7
1,3
Matí
Tarda
Matí-tarda
61%
18,6%
20,4%
30 minuts o menys 45 minuts 60 minuts Més de 60 minuts
03. Resultats
28
En relació amb el nombre de grups de persones usuàries per cada programa, la majoria
dels programes (65,2%) en general, i en la majoria de les unitats i els serveis, aquests
programes estan organitzats en un únic grup de participants. El nombre de participants
més freqüent en els programes és entre les 10 i les 19 persones (37,5%).
Figura 15. Torn del dia
en què es porten a
terme les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars per cadascun
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 16. Nombre
de grups als programes
d’activitats físiques
i/o esportives regulars
(en %)
Font: elaboració pròpia
0 100%
%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
47,8% 22,1%
15%
24,1% 31,1%
6,6
55,6%33,3%
10 50%
%
27,3%18,2%
31,2%
85%
93,8%
44,8%
88,2%
93,3%
100%
54,6%
11,1
40%
Matí
Tarda
Matí-Tarda
5,3
6,7
6,3
Un grup
Dos grups
Tres grups o més
65,2%
18,6%
16,6%
Matí Tarda Matí-tarda
03. Resultats
29
Figura 17. Nombre de
grups als programes
d’activitats físiques
i/o esportives regulars
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 18. Nombre
de participants als
programes d’activitats
físiques i/o esportives
(en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 19. Nombre
de participants als
programes d’activitats
físiques i/o esportives
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %).
Font: elaboració pròpia
0 100% %
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
9,1 14,3%
40%
12,5
13,3
12,5
20,7%
17,1%
20,7%
27,3%
23,7%
22,2% 22,2%
40%40%
%
76,6%
55%
75%
58,6%
59,2%
86,7%
100%
72,7%
55,6%
20%
5
0 100% %
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
31,2%
10
9,1
10
53,3%
35% 20%
25% 43,8%
10,4 51,7% 17,2% 17,2%
34,2% 11,929% 15,8%
26,6% 6,753,3%
18,2% 9,127,3% 36,4%
11,1 22,2%44,4% 11,1
30%20%
%
25%
18,8%
9,2
13,3
100%
9,1
11,1
50%
6,3
3,9 2,6
3,5
De 5 a 9 persones
Menys de 5 persones
De 10 a 19 persones
De 20 a 29 persones
Més de 30 persones
De 5 a 9 persones
Menys de 5 persones De 10 a 19 persones De 20 a 29 persones Més de 30 persones
37,5%
23,2% 8,1%
12,6%
11,2%
Un grup Dos grups Tres grups o més
03. Resultats
30
3.1.6. Instal·lacions on es porten a terme els programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars
Una altra de les qüestions que es plantejava a l’estudi era conèixer les instal·lacions on
es portaven a terme els programes d’activitats físiques i/o esportives regulars. Encara
que aproximadament la meitat dels programes es porten a terme fora de les instal·lacions
del mateix servei o unitat (45,8%), aquest percentatge és desigual segons la tipologia
de les unitats i els serveis.
Figura 20. Instal·lacions
on es porten a
terme els programes
d’activitats físiques
i/o esportives regulars
(en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 21. Instal·lacions
on es porten a
terme els programes
d’activitats físiques
i/o esportives regulars
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %)
Font: elaboració pròpia
0 100% %
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
36,4% 58,4%
35%50%
62,5%
41,4% 27,6%
59,2%
40% 20%
40% 20%
27,6%
33,3% 11,1
%
36,4%
15%
37,5%
31%
13,2
40%
100%
63,6%
55,6%
40%
Dins les pròpies instal·lacions
Dins i fora de les instal·lacions
Fora de les pròpies instal·lacions
5,2
Una anàlisi més concreta sobre el lloc on es porten a terme les activitats físiques i/o
esportives incloses en els programes ens mostra que, majoritàriament, es fan en sales
polivalents de la mateixa unitat o servei (50,3%). Cal destacar també les activitats que
es fan als parcs (48,4%) i als centres esportius municipals (39%), una instal·lació pública
on estan presents diferents espais esportius (sala d’activitats dirigides, pavelló, etc.) i
que permeten la pràctica de diferents modalitats esportives i/o d’activitats físiques.
La muntanya també és un dels espais on es porten a terme més activitats físiques i/o
esportives en els programes.
Dins les pròpies instal·lacions
Dins i fora de les instal·lacions
Fora de les pròpies instal·lacions
Dins les mateixes instal·lacions
Dins i fora de les instal·lacions
Fora de les mateixes instal·lacions
Dins les mateixes instal·lacions Dins i fora de les instal·lacions Fora de les mateixes instal·lacions
65,2%
18,6%
16,6%
03. Resultats
31
3.1.7. Professionals implicats en els programes d’activitats físiques i/o esportives
Les persones professionals vinculades al desenvolupament dels programes d’activitats
físiques i/o esportives s’organitzaren atenent el seu rol per a) comunicar-se amb les
persones usuàries de l’oferta de programes d’activitats físiques i/o esportives regulars,
b) portar a terme les sessions dels programes, i c) coordinar el seguiment dels programes
d’activitats físiques i/o esportives regulars.
En relació amb els perfils professionals trobem l’auxiliar d’infermeria, l’educador/a
social, el/la fisioterapeuta, el/la graduat/ada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport,
l’infermer/a, l’integrador/a social, el monitor/a, el tallerista o dinamitzador/a de lleure,
el psicòleg/òloga, el psiquiatre/a, el tècnic/a esportiu/iva (entrenador/a, professor/a de
ioga, etc.), el/la terapeuta ocupacional, el treballador/a social i altres (pedagogs/ogues,
vetlladors/es, autoorganització, voluntaris/àries, alumnat de pràctiques, etc.).
Comunicació dels programes
Són els/les educadors/es socials (43,9%) i els/les psicòlegs/òlogues (39,4%) les persones
professionals més presents a l’hora de comunicar, a les persones usuàries de les unitats i
els serveis, de l’oferta dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars. Aquesta
distribució varia atenent a les característiques concretes dels equips professionals de
les unitats i els serveis. Finalment, cal destacar que la funció de comunicar es porta a
terme amb la participació de més d’un perfil de forma simultània. En un 34,5% dels
programes intervé un únic perfil, en un 33,7% dels programes hi ha dos perfils diferents
que s’ocupen de la tasca i en un 31,8% hi ha tres o més perfils diferents.
Figura 22. Espais
on es porten a terme
les activitats incloses
en els programes
d’activitats físiques
i/o esportives (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
0,0 60%
Sala polivalent pròpia
Parc
Centre esportiu municipal
Altres
Muntanya
Pavelló esportiu
Piscina coberta
Pista poliesportiva descoberta externa
Sala polivalent externa
Platja
Piscina descoberta
Gimnàs propi
Centre de tnes privat
Pista poliesportiva descoberta pròpia
50,3%
48,4%
39,0%
36,5%
35,9%
28,3%
21,4%
17,0%
17,0%
15,7%
13,9%
9,4%
6,9
5,7
Espais
03. Resultats
32
0,0 0,5
Educador/a social
Psicòleg/òloga
Terapeuta ocupacional
Treballador/a social
Altres
Infermer/a
Auxiliar d'infermeria
Psiquiatre/a
Monitor/a, tallerista o dinamitzador de lleure
Fisioterapeuta
Integrador/a social
Graduat/ada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Tècnic esportiu
43,9%
39,4%
26,1%
22,7%
17,0%
16,3%
14,4%
10,6%
4,9%
3,8%
3,8%
1,1%
0,4%
050%
Figura 23. Perfil
professional de les
persones encarregades
de comunicar la
dinamització de
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Taula 7. Perfil
professional de les
persones encarregades
de comunicar la
dinamització de
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars segons la
tipologia de les unitats
i els serveis (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Auxiliar
d’infermeria
Educador/a
social
Fisioterapeuta
Graduat/ada
en CAFE
Infermer/a
Integrador/a
social
Monitor/a-
tallerista
Club social 2,6% 64,9% 5,2% 1,3% 2,6% 5,2% 6,5%
Hospital de dia d’adults de salut mental 40,0% 25,0% 5,0% 80,0%
Hospital de dia Infantil i juvenil de salut mental 56,3% 50,0%
Llar residència 6,9% 31,0% 13,8% 6,9% 3,4% 6,9%
Servei de rehabilitació comunitària 25,0% 40,8% 1,3% 6,6% 5,3% 5,3%
Servei prelaboral 33,3% 6,7% 13,3%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 27,3% 54,5%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 44,4% 33,3% 11,1%
UCA/USA (n = 1) 100,0% 100,0%
Unitat de mitjana i llarga estada 30,0% 20,0% 20,0%
Psicòleg/òloga
Psiquiatre
Tècnic esportiu
Terapeuta
ocupacional
Treballador/a
social
Altres
Club social 23,4% 2,6% 3,9% 19,5% 31,2%
Hospital de dia d’adults de salut mental 25,0% 30,0% 5,0% 35,0% 30,0%
Hospital de dia Infantil i juvenil de salut mental 62,5% 56,3% 25,0% 6,3% 18,8%
Llar residència 41,4% 3,4% 17,2% 27,6% 34,5%
Servei de rehabilitació comunitària 59,2% 3,9% 38,2% 32,9% 6,6%
Servei prelaboral 66,7% 13,3% 33,3% 20,0%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 9,1% 18,2% 45,5%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 11,1% 22,2% 55,6%
UCA/USA (n = 1) 100,0%
Unitat de mitjana i llarga estada 20,0% 20,0% 90,0%
Perfil professional
03. Resultats
33
Realització dels programes
En relació amb les persones que s’ocupen de portar a terme les diferents activitats
físiques i/o esportives, són els i les educador/es socials (33,3%), els/les terapeutes
ocupacionals (23,9%) i els/les auxiliars d’infermeria (18,9%) els perfils professionals
més presents en els programes. Aquesta distribució varia, de la mateixa manera que
s’observava en els perfils més presents a l’hora de comunicar el desenvolupament dels
programes entre les persones usuàries de la unitat o servei, segons les característiques
particulars dels equips professionals presents en cada tipologia d’unitats i serveis. Per
altra banda, i a diferència de la comunicació dels programes, la realització dels progra-
mes predomina en un únic perfil professional (50,4%). En un 37,5% dels programes,
les persones encarregades de desenvolupar les sessions tenen dos perfils diferents, i
en un 12,1% hi participen tres o més perfils diferents.
Figura 24. Perfil
professional de les
persones encarregades
de portar a terme
les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Taula 8. Perfil
professional de les
persones encarregades
de portar a terme
les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars segons la
tipologia de les unitats
i els serveis (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
0,0 0,4
Educador/a social
Terapeuta ocupacional
Auxiliar d'infermeria
Tècnic esportiu
Graduat/ada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Monitor/a, tallerista o dinamitzador de lleure
Altres
Psicòleg/òloga
Infermer/a
Treballador/a social
Integrador/a social
Fisioterapeuta
Psiquiatre/a
33,3%
23,9%
18,9%
15,9%
12,1%
12,1%
11,4%
9,8%
8,7%
7,6%
4,2%
3%
1,1%
040%
Auxiliar
d’infermeria
Educador/a social
Fisioterapeuta
Graduat/ada en
CAFE
Infermer/a
Integrador/a social
Monitor/a-tallerista
Club social 1,3% 42,9% 2,6% 18,2% 7,8% 15,6%
Hospital de dia d’adults de salut mental 55,0% 25,0% 5,0% 65,0% 5,0%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 12,5% 56,3% 12,5% 43,8%
Llar residència 10,3% 20,7% 13,8% 10,3% 3,4% 24,1%
Servei de rehabilitació comunitària 19,7% 34,2% 9,2% 5,3% 13,2%
Servei prelaboral 40,0% 6,7% 6,7%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 45,5% 9,1% 9,1%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 77,8% 11,1% 11,1% 11,1%
UCA/USA (n = 1) 100% 100%
Unitat de mitjana i llarga estada 50,0% 20,0% 20,0% 20,0% 10,0%
Continua a la pàgina següent
Perfil professional
03. Resultats
34
Taula 8. Perfil
professional de les
persones encarregades
de portar a terme
les sessions dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars segons la
tipologia de les unitats
i els serveis (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Continuació
Coordinació dels programes
Les persones responsables de la coordinació dels programes d’activitat físiques i/o
esportives regulars són, principalment, l’educador/a social (34,5%), el/la psicòleg/òloga
(31,8%) i el/la terapeuta ocupacional (25,4%). Aquesta coordinació és diferent atenent
les característiques concretes de les unitats i els serveis corresponents. Finalment, cal
indicar que aquesta coordinació, vinculada al seguiment de la dinàmica general dels
programes, la porta a terme un únic perfil en un 50,4% dels programes, en un 34,9%
hi ha implicats dos perfils diferents i en un 14,8%, tres o més perfils diferents.
Figura 25. Perfil
professional de les
persones encarregades
de coordinar els
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
0 40%
Educador/a social
Psicòleg/òloga
Terapeuta ocupacional
Altres
Treballador/a social
Infermer/a
Auxiliar d'infermeria
Graduat/ada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Psiquiatre/a
Monitor/a, tallerista o dinamitzador de lleure
No n'hi ha
Fisioterapeuta
Integrador/a social
Tècnic esportiu
34,5%
31,8%
25,4%
18,2%
15,9%
10,2%
6,8%
5,3%
5,3%
3,8%
3,8%
3,4%
1,5%
1,5%
Psicòleg/òloga
Psiquiatre
Tècnic esportiu
Terapeuta
ocupacional
Treballador/a
social
Altres
Club social 9,1% 1,3% 23,4% 2,6% 7,8% 16,9%
Hospital de dia d’adults de salut mental 5,0% 35,0% 10,0%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 25,0% 6,3% 12,5% 25,0%
Llar residència 3,4% 6,9% 6,9% 3,4% 37,9%
Servei de rehabilitació comunitària 6,6% 18,4% 38,2% 10,5% 3,9%
Servei prelaboral 53,3% 6,7% 6,7% 20,0% 6,7%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 36,4% 45,5% 9,1%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 11,1% 44,4% 11,1%
UCA/USA (n = 1)
Unitat de mitjana i llarga estada 10,0% 90,0%
Perfil professional
03. Resultats
35
Taula 9. Perfil
professional de les
persones encarregades
de coordinar els
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars segons la
tipologia de les unitats
i els serveis (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Auxiliar
d’infermeria
Educador/a social
Fisioterapeuta
Graduat/ada en
CAFE
Infermer/a
Integrador/a social
Monitor/a-tallerista
Club social 1,3% 57,1% 3,9% 6,5% 2,6% 5,2%
Hospital de dia d’adults de salut mental 10,0% 20,0% 5,0% 75,0%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 12,5% 37,5% 25,0%
Llar residència 3,4% 3,4% 13,8% 3,4% 6,9% 3,4%
Servei de rehabilitació comunitària 10,5% 32,9% 2,6% 2,6% 6,6%
Servei prelaboral 33,3%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 9,1% 9,1% 18,2%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 22,2% 33,3% 11,1% 33,3%
UCA/USA (n = 1) 100% 100% 100%
Unitat de mitjana i llarga estada 20,0% 20,0% 20,0% 10,0%
No n’hi ha
Psicòleg/òloga
Psiquiatre
Tècnic esportiu
Terapeuta
ocupacional
Treballador/a
social
Altres
Club social 3,9% 20,8% 2,6% 3,9% 18,2% 28,6%
Hospital de dia d’adults de salut mental 20,0% 20,0% 30,0% 10,0%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 18,8% 43,8% 18,8% 18,8% 25,0%
Llar residència 3,4% 48,3% 3,4% 17,2% 37,9% 41,4%
Servei de rehabilitació comunitària 1,3% 35,5% 2,6% 2,6% 38,2% 14,5% 9,2%
Servei prelaboral 6,7% 66,7% 13,3% 26,7% 6,7%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 9,1% 36,4% 27,3% 45,5% 18,2%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 22,2% 11,1% 55,6%
UCA/USA (n = 1)
Unitat de mitjana i llarga estada 90,0%
03. Resultats
36
3.1.8. Valoració inicial de la condició física de les persones usuàries
als programes
Se sol·licitava si es portava a terme una prova inicial que valorés la condició física de
les persones usuàries dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars. En un
72,4% dels programes no es fa cap prova inicial i en un 12,9% dels programes, encara
que no es fa cap prova, sí que es demana un informe mèdic previ. Per al 14,7% restant
sí que es fa algun tipus de prova per valorar la condició inicial de la persona participant
en el programa.
Figura 26. Valoració
de la condició física
a l’inici del programa
en els usuaris del
programes d’activitats
físiques i/o esportives
(en %)
Font: elaboració pròpia
3.1.9. Valoració dels programes d’activitats físiques i/o esportives
En 9 de cada 10 dels programes (92,4%) es valora la seva eficàcia. La majoria de les
valoracions d’aquesta eficàcia es fa a partir de l’anàlisi de l’índex de la participació-assis-
tència al programa (86,7%). Les següents estratègies utilitzades són fer ús de paràmetres
psicològics (42,4%), paràmetres socials (37,1%) i anàlisi d’elements vinculats amb el
grau d’autonomia de la persona participant en el programa (29,9%). Un percentatge
inferior dels programes són valorats a partir de paràmetres específics del trastorn mental
de la persona (19,7%), de paràmetres fisiològics o antropomètrics (13,3%) i del grau de
satisfacció individual (9,4%).
Figura 27. Valoració
de la condició física a
l’inici dels programes
d’activitats físiques
i/o esportives entre
les persones usuàries
segons la tipologia de
la unitat i servei (en %)
Font: elaboració pròpia
0 100% %
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
11,7 11,7
30%
12,5
13,8% 34,5%
33,3%
11,8
33,3% 11,1
40%
%
27,3% 18,2%
76,6%
70%
81,3%
51,7%
82,9%
66,7%
100%
54,6%
55,6%
60%
No es realitza cap prova de la condició física
No, però se sol·licita un informe mèdic
Es realiza una prova de condició física
6,2
5,3
No es fa cap prova de la condició física No, però se sol·licita un informe mèdic Es fa una prova de condició física
No es realitza cap prova
de la condició física
No, però se sol·licita
un informe mèdic
Es realiza una prova
de condició física
72,4%
12,9%
14,7%
03. Resultats
37
Grau d’autonomia
Grau de
satisfacció
Paràmetres
específics del
trastorn de la
persona
Paràmetres
fisiològics o
antropomètrics
Paràmetres
psicològics
Paràmetres
socials
Participació-
assistència
Altres
Es valora l’eficàcia
Club social 27,3% 6,5% 16,9% 6,5% 53,2% 57,1% 87,0% 5,2% 94,8%
Hospital de dia
d’adults de salut
mental
35,0% 5,0% 35,0% 20,0% 30,0% 25,0% 75,0% 80,0%
Hospital de dia
infantil i juvenil
de salut mental
12,5% 6,3% 18,8% 56,3% 37,5% 93,8% 93,8%
Llar residència 24,1% 24,1% 31,0% 51,7% 24,1% 93,1% 3,4% 96,6%
Servei de
rehabilitació
comunitària
42,1% 11,8% 21,1% 13,2% 31,6% 32,9% 92,1% 13,2% 97,4%
Servei
prelaboral 33,3% 26,7% 13,3% 53,3% 33,3% 80,0% 6,7% 80,0%
Unitat
d’hospitalització
d’aguts d’adults
18,2% 36,4% 18,2% 45,5% 9,1% 63,6%
Unitat
d’hospitalització
de subaguts
d’adults
11,1% 11,1% 22,2% 11,1% 88,9% 88,9%
UCA/USA
(n = 1) 100,0% 100,0% 100%
Unitat de
mitjana i llarga
estada
30,0% 10,0% 30,0% 30,0% 30,0% 90,0% 100%
Figura 28. Estratègies
utilitzades per
valorar l’eficàcia dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars, resposta
múltiple (en %)
Font: elaboració pròpia
Taula 10. Estratègies
utilitzades segons
la tipologia de les
unitats i els serveis per
valorar l’eficàcia dels
programes d’activitats
físiques i/o esportives
regulars, resposta
múltiple (en %)
Font: elaboració pròpia
0 1
Participació-assistència
Paràmetres psicològics
Paràmetres socials
Grau d'autonomia
Paràmetres específics del trastorn de la persona
Paràmetres fisiològics o antropomètrics
Grau de satisfacció
Altres
86,7%
42,4%
37,1%
29,9%
19,7%
13,3%
9,4%
6,4%
*(MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
0 100%
Estratègies
03. Resultats
38
3.1.10. Continuïtat de l’oferta dels programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars
S’observa que hi ha una clara intencionalitat de continuar oferint els programes d’activi-
tats físiques i/o esportives (90,1%). Un 9,5% dels programes és possible que se segueixin
oferint, i només un residual 0,4% dels programes no es continuaran oferint. Aquesta
intencionalitat és compartida per bona part de les unitats i els serveis, amb valors que
es mouen en un rang que va d’un 60% en els programes dels serveis prelaborals a un
100% als programes a les UCA/USA i a les unitats d’hospitalització de subaguts d’adults.
Figura 29. Valoració de
la continuïtat a l’hora
d’oferir els programes
d’activitats físiques i/o
esportives per tipologia
d’unitats i serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
0 100%
%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=1)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
9,1
15%
12,5
40%
10,3
10%
%
18,2%
90,9%
85%
81,3%
89,7%
98,7%
60%
100%
81,8%
100%
90%
Sí, segur
És possible
No
6,3
1,3
3.1.11. Motius per no proposar programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars
El 16,8% de les unitats i els serveis afirmen no portar a terme actualment cap programa
d’activitat física i/o esportiva regular, i els motius estan relacionats amb la manca d’ins-
tal·lacions (38,2%), pels símptomes propis que pateixen les persones usuàries (29,4%),
per manca d’un/a professional en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (23,5%), per
manca de pressupost (20,6%), per manca de personal al centre (20,6), per falta de temps
(14,7%), per manca d’un voluntari/ària entre el personal del centre (14,7%) o perquè
no es considera necessari (11,8%). Un 29,0% de les unitats i els serveis indiquen altres
motius (per exemple, manca de motivació i interès per part del grup, unitat petita, es
promociona per l’activitat física a fora del servei, etc.).
Sí, segur És possible No
03. Resultats
39
3.1.12. Possibilitat de les unitats i els serveis que actualment no porten a terme
programes d’activitats físiques i/o esportives regulars de fer-ne en el futur
Quan es pregunta a les unitats i els serveis que actualment no fan cap programa
d’activitats físiques i/o esportives si tenen plantejat fer-ne algun en el futur, més de la
meitat (55,9%) mostren la possibilitat de fer-ne, un 38,2% no sap amb seguretat que
sigui possible, un 2,9% afirmen que sí que en portaran a terme i el mateix percentatge
indiquen que no.
Figura 30. Motius per
a la no-realització de
programes d’activitats
físiques i/o esportives
a les unitats i els
serveis (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Figura 31. Possibilitat,
a les unitats i els serveis
que actualment no
ofereixen programes
d’activitats físiques
i/o esportives regulars,
de portar-ne a terme
en el futur (en %)
Font: elaboració pròpia
0,0 0,4
Manca d'instal·lacions
Símptomes propis del trastorn
Altres
Manca professional en CAFE
Manca de personal en el centre
Manca de pressupost
Manca de voluntari/ària entre el personal
Manca de temps
No es considera necessari
38,2%
29,4%
29%
23,5%
20,6%
20,6%
14,7%
14,7%
11,8%
*(MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
0 40%
3.1.13. Programació d’activitats físiques i/o esportives amb anterioritat
a l’enquesta
Un 43,8% de les unitats i els serveis que actualment no porten a terme programes d’ac-
tivitats físiques i/o esportives sí que n’havien portat a terme algun abans, i el principal
factor per abandonar l’oferta és el vinculat amb la percepció d’una manca d’interès per
part de les persones usuàries del servei o unitat (42,9%).
Sí, segur que es desenvoluparà un programa
No es desenvoluparà un programa
No se sap
És possible que es desenvolupi un programa
55,9%
38,2%
Motius
2,9%
2,9%
03. Resultats
40
3.2. Activitats físiques i/o esportives puntuals
En aquest apartat s’analitzaran els resultats sobre la pràctica d’activitats físiques i/o es-
portives puntuals, entenent-se per activitats físiques i/o esportives puntuals la realització
d’un conjunt d’activitats motrius (caminar, ballar, etc.) i/o d’activitats esportives (bàsquet,
natació, etc.) amb caràcter esporàdic (menys d’una sessió setmanal), dinamitzades per
la mateixa unitat o servei, i que podien fer-se dins o fora de la unitat.
3.2.1. Presència d’activitats físiques i/o esportives puntuals
Un 79,8% de les unitats i els serveis indiquen portar a terme algun tipus d’activitats
físiques i/o esportives amb caràcter puntual. Per tipologia de les unitats i els serveis es
pot observar, exceptuant en el cas de les UCA/USA i de les unitats d’hospitalització de
subaguts d’adults, certa homogeneïtat en aquest percentatge. Per altra banda, de les
unitats i els serveis que porten a terme activitats físiques i/o esportives puntuals, més
de la meitat (57,5%) ho fan de forma específica a la mateixa unitat o servei, un 13% ho
fan compartit amb altres unitats o serveis, i un 28% porten a terme alhora activitats de
forma específica i compartides amb altres unitats o serveis.
Figura 32. Factors
implicats en el fet
d’haver abandonat
l’oferta de programes
d’activitat física i/o
esportiva a les unitats
i els serveis que
actualment no fan
programes (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Figura 33. Realització
d’activitats físiques
i/o esportives puntuals
a les unitats i els
serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
0 50%
Desinterès per part de les persones pacients
Manca d'instal·lacions adequades
Canvi per altres activitats no esportives
Excessiva feina per part del personal de la unitat/servei
Desinterès per part de les persones professionals del servei/unitat
Manca de temps per realitzar el programa
Canvi d'una persona de l'equip dinamitzador del programa
Manca d'una persona professional en CAFE
Altres (indicar)
Finalització del finançament
Finalització d'una investigació relacionada amb l'activitat
42,9%
35,7%
28,6%
28,6%
21,4%
21,4%
14,3%
14,3%
7,1%
7,1%
7,1%
*(MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
No
79,8%
20,2%
Factors
03. Resultats
41
Cal destacar que un 83,4% de les unitats i els serveis que tenen programes d’activitats
físiques i/o esportives regulars també porten a terme activitats físiques puntuals. En canvi,
un 62,5% les unitats i els serveis que no tenen actualment programes activitats físiques
i/o esportives regulars fan activitats físiques i/o esportives puntuals. En conjunt, només
el 6,6% del total d’unitats i serveis de la mostra no fan activitats físiques i/o esportives
regulars ni puntuals.
Figura 34. Realització
d’activitats físiques
i/o esportives puntuals
per tipologia de les
unitats i els serveis
(en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 35. Relació
entre la programació
d’activitats físiques
i/o esportives regulars
i puntuals (en %)
Font: elaboració pròpia
0
100%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=4)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
13,9%
13,9%
25%
25%
50%
26,7%
11,1
16,7%
14,3
58,3%
86,1%
75%
73,3%
88,9%
86,1%
75%
50%
41,7%
83,3%
85,7%
No
Pel que fa a la relació entre la pràctica d’activitats físiques i/o esportives regulars i de
puntuals segons la tipologia de les unitats i els serveis, cal destacar que són els serveis
de rehabilitació comunitària, seguits de les unitats d’hospitalització de subaguts d’adults
i dels clubs socials, els que presenten un percentatge més alt (superior al 80%). Les
unitats i els serveis amb un percentatge més elevat sense fer cap pràctica d’activitat
física i/o esportiva regular i/o puntual són les UCA/USA, amb un 25% de les unitats;
els serveis prelaborals (18,8%), les unitats d’hospitalització d’aguts d’adults (16,7%)
i els hospitals de dia d’adults de salut mental (12,5%).
Sí puntuals No puntuals
Sí puntuals
No puntuals
Sí Puntuals
No puntuals
Es porta a terme un programa d'activitats
físiques i/o esportives regulars
No es porta a terme cap programa d'activitats
físiques i/o esportives regulars
83,4%
62,5%
16,6%
37,5%
03. Resultats
42
3.2.2. Tipologia de les activitats físiques i/o esportives puntuals
Les activitats físiques i/o esportives puntuals amb una major presència són, de la mateixa
manera que el que hem observat en els programes d’activitats físiques i/o esportives
regulars, aquelles que es porten a terme a l’aire lliure (caminades, passejos, etc.), amb
un 86,3%. A continuació es mostren, amb uns percentatges semblants a les activitats
esportives, les activitats de calma (ioga, taitxí, etc.) i de dansa. Les activitats físiques pun-
tuals amb menys presència són les d’aigua i les activitats de gimnàs. La distribució de les
activitats físiques i/o esportives puntuals per unitats i serveis es presenta en la Taula 11.
Figura 36. Pràctica
d’activitats físiques
i/o esportives
regulars i/o puntuals
per tipologia d’unitats
i serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
Figura 37. Tipologia de
les activitats físiques
i/o esportives puntuals
Font: elaboració pròpia
0 100%
Club social
Hospital de dia d'adults de salut mental
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental
Llar residència
Servei de rehabilitació comunitària
Servei prelaboral
UCA/USA (n=4)
Unitat d'hospitalització d'aguts d'adults
Unitat d'hospitalització de subaguts d'adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
4,7 11,6 81,4%
75%12,5
26,7%
18,5%
46,7%
70,4%
11,8 86,5%
14,3
43,8%
50% 25%
31,3%
83,3%
71,4%
%
45,5%36,5%
12,5
26,7%
7,4
18,8%
25%
16,7%
16,7%
14,3%
3,7
2,7
2,3
6,3
8,3
1
Activitats a l'aire lliure
Activitats esportives
Activitats de calma
Activitats de dansa
Activitats d'aigua
Activitats de gimnàs
Activitats a
l'aire lliure
Activitats
esportives
Activitats
de calma
Activitats
de dansa
Activitats
d'aigua
Activitats
de gimnàs
86,3% 64,3% 63,0% 58,9% 45,9% 35,6%
Sense cap tipus d’AFiE Només AFiE puntuals Només AFiE regulars AFiE regulars i puntuals
Activitats
03. Resultats
43
A l’aire
lliure D’aigua De calma De dansa De gimnàs Esportives
Club social 94,7% 50,0% 63,2% 60,5% 36,8% 68,4%
Hospital de dia d’adults
de salut mental 75,0% 25,0% 83,3% 66,7% 58,3% 58,3%
Hospital de dia infantil i
juvenil de salut mental 81,8% 54,5% 63,6% 36,4% 9,1% 45,5%
Llar residència 95,7% 39,1% 60,9% 60,9% 43,5% 43,5%
Servei de rehabilitació
comunitària 87,5% 50,0% 46,9% 50,0% 28,1% 65,6%
Servei prelaboral 83,3% 50,0% 75,0% 50,0% 33,3% 66,7%
Unitat d’hospitalització
d’aguts d’adults 40,0% 60,0% 60,0% 40,0% 40,0%
Unitat d’hospitalització
de subaguts d’adults 80,0% 60,0% 80,0% 80,0% 40,0% 100,0%
UCA/USA (n = 2) 100,0% 100,0% 50,0% 50,0%
Unitat de mitjana i llarga
estada (MILLE/ADP/UAPE/
UHEDI)
83,3% 50,0% 66,7% 83,3% 33,3% 83,3%
Taula 11. Tipologia de
les activitats físiques
i/o esportives puntuals
per unitats i serveis,
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Figura 38. Freqüència
de les sessions
segons les tipologies
de les activitats
físiques i/o esportives
puntuals (en %)
Font: elaboració pròpia
3.2.3. Freqüència i durada de les sessions de les diferents activitats físiques
i/o esportives puntuals
En relació amb les unitats i els serveis que porten a terme activitats físiques i/o esportives
puntuals, la freqüència de les sessions és diferencial segons la tipologia de les activitats.
Així, mentre un 57,6% de les unitats i els serveis porten a terme activitats de calma amb
una freqüència quinzenal, aquesta periodicitat és de només un 24,4% en el cas de les
activitats de dansa. Quant a les activitats físiques a l’aigua, la seva freqüència o bé és
bastant regular (40,3% amb sessions quinzenals) o molt esporàdica (46,2%), potser fent-
les coincidir amb alguna sortida durant el període d’estiu. En el cas de les activitats de
gimnàs, que en general és molt residual a les unitats i els serveis, tal com s’ha observat
anteriorment (35,6%), la seva freqüència és, sobretot, d’una periodicitat quinzenal (48,1%).
Les activitats esportives poden estar vinculades a trobades esportives i/o lligues de futbol
sala, bàsquet, tennis, etc., amb una periodicitat diferencial segons l’activitat esportiva.
Finalment, les activitats a l’aire lliure es presenten amb una freqüència més semblant entre
les presentades (una sessió quinzenal, mensual, trimestral i molt esporàdica).
0 100% %
Activitats a l'aire lliure
Activitats d'aigua
Activitats de calma
Activitats de dansa
Activitats de gimnàs
Activitats esportives
27,8% 21,4% 20,6%
46,2%
27,1%
40,7%
11,5
8,9
17%18%
17,4% 17,4%
11,5
8,7
37,3%
28,8%
30,1%
40,3%
57,6%
24,4%
48,1%
27,7%
6,5
4,5
Una vegada cada quinze dies Una vegada al mes Una vegada al trimestre Molt esporàdicament
03. Resultats
44
En relació amb la durada de les sessions, totes les tipologies d’activitats, menys les
activitats a l’aire lliure, tenen una durada d’uns 60 minuts. En més de la meitat de
les unitats i els serveis que porten a terme activitats a l’aire lliure, activitats vinculades
sobretot a caminades, la durada és de 90 minuts o més.
Figura 39. Durada de
les sessions segons
les tipologies de les
activitats físiques i/o
esportives puntuals
(en %)
Font: elaboració pròpia
0 100% %
Activitats a l'aire lliure
Activitats d'aigua
Activitats de calma
Activitats de dansa
Activitats de gimnàs
Activitats esportives
34,5% 24,8% 31,2%
18,4%56,8% 12,4
65,2%
64,8%
12,2 12,2
5,9
7,1
51,1%
53,9%
9,6
12,4
29,4%
24,7%
36,5%
24,5%
2,2
3,6
3,9
3,3
3.2.4. Professionals implicats/ades en la realització de les activitats físiques
i/o esportives puntuals
De la mateixa manera que s’observava en els programes d’activitats físiques i/o esportives
regulars, les persones professionals més presents en la realització de les activitats físi-
ques i/o esportives puntuals són l’educador/a social (38,4%), el/la terapeuta ocupacional
(30,1%) i l’auxiliar d’infermeria (23,3%). Els professionals vinculats a l’àmbit de l’activitat
física i a l’esport apareixen de forma residual: graduat/ada en CAFE (9,6%), tècnic/a
esportiu (6,2%) i fisioterapeuta (4,1%). Destacar que en aquestes activitats hi participen,
en 33,6% de les unitats i els serveis, un únic perfil professional; en un 35,6% dos perfils
professionals diferents i a la resta (30,8%) tres o més perfils professionals diferents.
Segons les tipologies de les unitats i els serveis, la presència dels diferents perfils pro-
fessionals també és molt semblants a l’observada en l’anàlisi dels programes d’activitats
físiques i/o esportives regulars. Els perfils professionals més presents que s’ocupen
de les activitats físiques i/o esportives puntuals als clubs socials i als hospitals de dia
infantils i juvenils de salut mental són els/les educadors/es socials. Els/les terapeutes
ocupacionals són més presents als serveis de rehabilitació comunitària, a les unitats
d’hospitalització de subaguts d’adults i a les unitats de llarga i mitjana estada. L’infer-
mer/a és més present als hospitals de dia d’adults de salut mental, i els/les auxiliars
d’infermeria, a les unitats d’hospitalització d’aguts d’adults de salut mental. A les llars
residències, els perfils professionals amb major presència són els inclosos en la categoria
d’altres (vetlladors/es, autoorganització, voluntaris/àries, etc.).
30 minuts 60 minuts 90 minuts Més de 90 minuts
03. Resultats
45
Auxiliar
d’infermeria
Educador/a
social
Fisioterapeuta
Graduat/ada
en CAFE
Infermer/a
Integrador/a
social
Monitor/a-
tallerista
Club social 2,6% 57,9% 2,6% 23,7% 2,6% 13,2% 15,8%
Hospital de dia d’adults de salut mental 50,0% 25,0% 83,3%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut
mental 36,4% 90,9% 81,8%
Llar residència 13,0% 26,1% 8,7% 4,3% 26,1%
Servei de rehabilitació comunitària 28,1% 25,0% 12,5% 3,1% 9,4% 25,0%
Servei prelaboral 16,7% 8,3% 16,7% 25,0%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 80,0% 20,0% 40,0%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 60,0% 40,0% 20,0% 20,0%
UCA/USA (n = 2) 100,0% 50,0%
Unitat de mitjana i llarga estada 33,3% 33,3% 33,3% 16,7%
Psicòleg/
òloga
Psiquiatre
Tècnic
esportiu
Terapeuta
ocupacional
Treballador/a
social
Altres
Club social 21,1% 7,9% 10,5% 23,7% 26,3%
Hospital de dia d’adults de salut mental 8,3% 33,3% 8,3%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut
mental 36,4% 18,2% 36,4% 18,2%
Llar residència 13,0% 4,3% 8,7% 8,7% 34,8%
Servei de rehabilitació comunitària 3,1% 9,4% 46,9% 6,3% 15,6%
Servei prelaboral 58,3% 8,3% 50,0% 33,3%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 20,0% 60,0%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 80,0% 20,0%
UCA/USA (n = 2) 100,0%
Unitat de mitjana i llarga estada 16,7% 83,3% 26,3%
Figura 40. Perfil
professional de les
persones encarregades
de portar a terme les
activitats físiques i/o
esportives puntuals
(en %), resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Taula 12. Perfil
professional de les
persones encarregades
de portar a terme les
activitats físiques i/o
esportives puntuals
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %), resposta
múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
0,0 0,4
Educador/a social
Terapeuta ocupacional
Auxiliar d'infermeria
Altres
Infermer/a
Monitor/a, tallerista o dinamitzador de lleure
Psicòleg/òloga
Treballador/a social
Graduat/ada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Integrador/a social
Tècnic esportiu
Fisioterapeuta
Psiquiatre/a
38,4%
30,1%
23,3%
20,5%
17,1%
17,1%
16,4%
13,7%
9,6%
6,8%
6,2%
4,1%
1,4%
040%
Perfil professional
03. Resultats
46
3.3. Instal·lacions i material esportiu a les unitats
i els serveis
Aquest apartat tenia com a finalitat conèixer les instal·lacions o els espais on poder
portar a terme activitats físiques i/o esportives, ja sigui perquè estan disponibles a les
mateixes unitats o serveis de salut mental o en instal·lacions esportives o espais propers a
les unitats i els serveis. Alhora, es demanava pel material esportiu de què es disposava
per portar a terme possibles les activitats físiques i/o esportives.
3.3.1. Instal·lacions esportives per a la pràctica d’activitats físiques i/o esportives
Un 79,3% de les unitats i els serveis indiquen disposar d’instal·lacions o espais on
poder desenvolupar activitats físiques i/o esportives, i les instal·lacions més presents
a les unitats i els serveis són els espais d’oci amb taules de tennis de taula, petanca,
cistelles, etc., i les sales polivalents petites i mitjanes (menys de 100 m2). Només un
15,4% dels de les unitats i els serveis disposen d’un gimnàs equipat amb material es-
portiu, i un 9,4% d’una pista poliesportiva. Com a altres (22,1%) s’han indicat el pati,
el jardí, l’espai del menjador, etc.
Figura 41. Motius per a
la manca de realització
d’activitats físiques
i/o esportives puntuals
(en %)
Font: elaboració pròpia
0,0 0,5
Per manca d'instal·lacions
Per manca de personal a la unitat/servei
Perquè ja es realitzen programes d'activitats físiques i/o esportives
Per manca d'un voluntari/ària entre el personal
Per manca de pressupost
Perquè no es considera necessari
Per símptomes propis del trastorn
Altres (indicar)
Per manca de temps
Per manca d'una persona professional en CAFE
34%
29%
26%
21%
16%
16%
16%
13%
13%
11%
*(MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
0 40%
3.2.5. Motius per a la manca de realització d’activitats físiques
i/o esportives puntuals
En preguntar sobre els principals motius vinculats a la no-realització d’activitats físiques
i/o esportives puntuals, els majors percentatges s’observen s’atribueixen a la manca
d’instal·lacions (34,2%), seguit de la manca de personal a la unitat o servei (29%) i perquè
ja s’hi fan programes d’activitats físiques i/o esportives (26,3%).
Motius
03. Resultats
47
Espai d’oci
Gimnàs equipat
Pista
poliesportiva
Sala polivalent
gran (+100 m2)
Sala polivalent
mitjana
Sala polivalent
petita (-25 m2)
Altres
Disposa
d’instal·lacions
Club social 38,2% 11,8% 14,7% 14,7% 47,1% 38,2% 20,6% 77,3%
Hospital de dia d’adults
de salut mental 50,0% 16,7% 8,3% 25,0% 33,3% 25,0% 75%
Hospital de dia infantil i
juvenil de salut mental 41,7% 8,3% 16,7% 16,7% 16,7% 25,0% 80%
Llar residència 35,0% 20,0% 10,0% 30,0% 30,0% 35,0% 80%
Servei de rehabilitació
comunitària 16,7% 6,7% 13,3% 46,7% 33,3% 16,7% 81,1%
Servei prelaboral 50,0% 25,0% 25,0% 25,0% 58,3% 25,0% 8,3% 63,2%
Unitat d’hospitalització
d’aguts d’adults 63,6% 27,3% 9,1% 18,2% 27,3% 36,4% 78,6%
Unitat d’hospitalització de
subaguts d’adults 71,4% 14,3% 14,3% 14,3% 42,9% 100%
UCA/USA (n = 4) 25,0% 25,0% 25,0% 50,0% 50,0% 100%
Unitat de mitjana i llarga
estada (MILLE/ADP/
UAPE/UHEDI)
28,6% 57,1% 14,3% 28,6% 14,3% 42,9% 14,3% 100%
TOTAL 38,3% 15,4% 9,4% 13,4% 36,2% 30,9% 22,1% 79,3
Sobre les instal·lacions esportives properes a les unitats i els serveis on poder fer acti-
vitats físiques i/o esportives trobem, sobretot, els centres esportius municipals (64,3%)
i els parcs (62,1%). Només un 3,2% indiquen no tenir a prop cap instal·lació esportiva
o espai on poder portar a terme activitats físiques i/o esportives.
Centre de fitnes
Centre esportiu
municipal
Muntanya
Parc
Pavelló esportiu
Platja
Club social 15,6% 68,9% 51,1% 75,6% 24,4% 51,1%
Hospital de dia d’adults de salut mental 75,0% 50,0% 91,7% 25,0% 50,0%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 20,0% 60,0% 33,3% 60,0% 20,0% 46,7%
Llar residència 33,3% 66,7% 16,7% 50,0% 16,7% 25,0%
Servei de rehabilitació comunitària 16,2% 73,0% 32,4% 64,9% 16,2% 56,8%
Servei prelaboral 33,3% 77,8% 38,9% 66,7% 33,3% 55,6%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 7,7% 15,4% 30,8% 38,5% 7,7% 7,7%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 16,7% 50,0% 33,3% 16,7% 33,3%
UCA/USA (n = 4) 50,0% 50,0%
Unitat de mitjana i llarga estada) 14,3% 71,4% 28,6% 42,9% 28,6% 42,9%
TOTAL 64,3% 34,6% 62,1% 43,4%
Taula 13. Instal·lacions
esportives de què
disposen les unitats
i els serveis per fer-
hi activitats físiques
i/o esportives (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Taula 14. Instal·lacions
esportives properes a
les unitats i els serveis
on fer activitats físiques
i/o esportives (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Continua a la pàgina següent
03. Resultats
48
Pista poliesportiva
descoberta
Piscina coberta
Piscina
descoberta
Sala polivalent
Altres
Hi ha instal·lacions
properes
Club social 26,7% 33,3% 46,7% 46,7% 22,2% 100%
Hospital de dia d’adults de salut mental 33,3% 33,3% 50,0% 16,7% 25,0% 93,8
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 40,0% 26,7% 40,0% 13,3% 26,7% 100%
Llar residència 25,0% 50,0% 41,7% 4,2% 12,5% 100%
Servei de rehabilitació comunitària 24,3% 45,9% 29,7% 32,4% 18,9% 100%
Servei prelaboral 44,4% 27,8% 38,9% 27,8% 11,1% 94,7%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 0,0% 0,0% 0,0% 7,7% 23,1% 92,9%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 16,7% 16,7% 16,7% 85,7%
UCA/USA (n = 4) 50,0% 50,0%
Unitat de mitjana i llarga estada) 42,9% 42,9% 14,3% 14,3% 100%
TOTAL 43,4% 33,5% 35,2% 25,3% 96,8%
Continuació
Taula 14. Instal·lacions
esportives properes a
les unitats i els serveis
on fer activitats físiques
i/o esportives (en %),
resposta múltiple
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
3.3.2. Material de què disposen les unitats i els serveis per a la pràctica
d’activitats físiques i/o esportives
Un 75,9% de les unitats i els serveis disposen de material per portar a terme activitats
físiques i/o esportives. La seva disponibilitat, però, és diferent segons la tipologia de la
unitat i servei de salut mental. Així, mentre que les llars residències són els serveis que
indiquen una menor disponibilitat (la meitat d’aquests afirmen no tenir material esportiu),
la totalitat de les UCA/USA i les unitats de mitjana i llarga estada afirmen disposar-ne.
D’entre els materials més comuns hi ha les pilotes (85,9%), màrfegues i les taules de
tennis de taula (54,5%).
Taula 15. Material
esportiu disponible
segons la tipologia
de les unitats i els
serveis (en %)
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
Continua a la pàgina següent
Bicicletes
estàtiques
Cons
Escales de
coordinació
Fitballs
Màquines de força
Màquines
el·líptiques
Club social 5,4% 48,6% 5,4% 18,9% 2,7% 5,4%
Hospital de dia d’adults de salut mental 30,0% 40,0% 20,0% 30,0% 10,0% 10,0%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 46,2% 7,7%
Llar residència 53,8% 23,1% 15,4% 15,4% 15,4% 23,1%
Servei de rehabilitació comunitària 12,5% 46,9% 9,4% 28,1% 3,1%
Servei prelaboral 25,0% 43,8% 6,3% 18,8% 25,0%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 45,5% 45,5% 27,3% 27,3% 36,4%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 50,0% 33,3% 16,7% 33,3%
UCA/USA
(n = 4) 25,0%
Unitat de mitjana i llarga estada 85,7% 57,1% 14,3% 28,6% 42,9%
TOTAL 22,8% 43,6% 9,4% 20,1% 3,4% 13,4%
03. Resultats
49
Màrfegues
Peses
Pilotes
Taules de tennis
de taula
Altres
Es disposa de
material esportiu
Club social 54,1% 32,4% 89,2% 54,1% 43,2% 80,4%
Hospital de dia d’adults de salut mental 40,0% 50,0% 80,0% 60,0% 10,0% 62,5%
Hospital de dia infantil i juvenil de salut mental 69,2% 100,0% 61,5% 46,2% 86,7%
Llar residència 23,1% 46,2% 76,9% 53,8% 23,1% 50,0%
Servei de rehabilitació comunitària 75,0% 21,9% 81,3% 50,0% 53,1% 86,5%
Servei prelaboral 50,0% 37,5% 75,0% 25,0% 25,0% 84,2%
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults 45,5% 36,4% 100,0% 81,8% 36,4% 78,6%
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults 50,0% 66,7% 83,3% 85,7%
UCA/USA
(n = 4) 25,0% 100,0% 50,0% 25,0% 100,0%
Unitat de mitjana i llarga estada 57,1% 42,9% 100,0% 57,1% 14,3% 100,0%
TOTAL 54,4% 28,9% 85,9% 54,4% 35,6% 75,9%
Continuació
Taula 15. Material
esportiu disponible
segons la tipologia de
les unitats i els serveis
(en %)
Font: elaboració pròpia
Nota: s’indiquen en color verd
els percentatges més elevats
en cada cas
04
Conclusions
04. Conclusions
51
A continuació es presenten, a tall de decàleg, les conclusions de l’estudi sobre la pràc-
tica d’activitats físiques i/o esportives a les unitats hospitalàries de salut mental, serveis
de salut mental i serveis socials en salut mental a Catalunya. Es conclou amb una breu
exposició de les possibles línies futures de treball.
1. Programes d’activitats físiques i/o esportives regulars a les unitats
i els serveis
Els programes d’activitats físiques i/o esportives regulars són molt presents a les unitats
hospitalàries, als serveis de salut mental i als serveis socials en salut mental a Catalunya.
Un 83,2% de les unitats i els serveis porten a terme, com a mínim, un programa d’ac-
tivitat física i/o esportiu. Aquests valors són similars als observats a Finlàndia (94,1%) i
al Regne Unit (80,6%), i superiors als registrats a Itàlia (56,3%) i Romania (25%) (Sam-
pogna et al., 2022).
2. Tipologia de les activitats físiques i/o esportives a les unitats i els serveis
Les activitats físiques i/o esportives més presents al conjunt de les unitats i els serveis
són les activitats físiques vinculades a l’aire lliure (caminar, passejos, senderisme, etc.). Un
76,1% de les unitats i els serveis porten a terme aquestes activitats en algun dels seus
programes. Les activitats físiques menys presents són les activitats de dansa (zumba,
ball, etc.) i les activitats d’aigua (natació, aiguagim, etc.). S’observen diferències, però,
en les activitats físiques i/o esportives segons la tipologia de les unitats i dels serveis.
3. Finalitats per a l’oferta de programes d’activitats físiques i/o esportives
regulars
Els programes tenen com a principal finalitat millorar l’àrea biopsicosocial de les perso-
nes participants. Per tant, es tenen presents la millora de la condició física i dels estats
emocionals, i en el fet d’aconseguir una millora en les relacions interpersonals. Aquestes
finalitats són compartides entre les diferents tipologies d’unitats i de serveis.
4. Estructura dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars
Majoritàriament, els programes tenen una durada anual, amb una freqüència d’una ses-
sió setmanal i amb una durada per sessió d’entre els 45 i 60 minuts. Les sessions dels
programes es porten a terme sobretot al matí, el nombre de persones que hi participen
és d’entre 5 a 19 persones, i els programes es porten a terme principalment amb un
únic grup de persones. Les sales polivalents pròpies i el parc són les instal·lacions on
més es desenvolupen els programes.
5. Professionals en els programes d’activitats físiques i/o esportives regulars
Els perfils professionals més presents en les sessions dels diferents programes en el
conjunt d’unitats i serveis són el/les educadors/es socials, el/la terapeuta ocupacional
i l’auxiliar d’infermeria. Aquests perfils majoritaris, però, són diferents als hospitals de
dia d’adults, on és l’infermer/a el perfil professional més present als programes; el/la
psicòleg als serveis prelaborals, i a les llars residències hi trobem la categoria d’altres
perfils professionals (pedagogs, voluntaris, etc.). Cal indicar la poca presència de perfils
professionals vinculats a l’activitat física i l’esport (fisioterapeutes, graduats/ades en
Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i tècnics esportius). Cal destacar també que en la
realització de les activitats físiques i/o esportives, a la meitat dels programes hi participen
dos o més perfils diferents.
04. Conclusions
52
6. Valoració dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars
i de la condició física inicial dels usuaris
Per a la majoria dels programes es valora la seva eficàcia principalment a partir de
l’índex de participació-assistència dels seus usuaris/àries. Per altra banda, són pocs
els programes que inclouen, més enllà de la revisió mèdica, una valoració específica
de la condició física dels usuaris/àries en el moment d’iniciar-los.
7. Continuïtat dels programes d’activitats físiques i/o esportives regulars
La gran majoria dels programes d’activitats físiques i/o esportives desenvolupats a les
unitats i als serveis es pretén que continuïn en el futur.
8. Motius per no oferir programes d’activitats físiques i/o esportives regulars
Entre els principals motius per no portar a terme programes d’activitats físiques i/o es-
portives hi ha la manca d’instal·lacions i els símptomes propis dels trastorns presents
entre les persones usuàries. Més de la meitat de les unitats i els serveis que actualment
no en fan indiquen, però, la possibilitat d’oferir-ne en el futur.
9. Activitats físiques i/o esportives puntuals
Un 79,8% de les unitats dels serveis porten a terme algun tipus d’activitat física i/o
esportiva de forma puntual. Són les activitats a l’aire lliure (caminar, passejos, etc.) les
més presents, i les activitats de gimnàs les que menys. Les activitats de calma (ioga,
taitxí, etc.) són les que tenen una freqüència més alta (un cop cada quinze dies) entre
el conjunt d’activitats. Majoritàriament, la durada de les sessions és d’uns 60 minuts,
menys en el cas de les activitats a l’aire lliure, en què la durada és en general superior.
Respecte a les persones professionals encarregades de fer les activitats físiques i/o
esportives puntuals, molt semblant a la distribució observada als programes d’activitats
físiques i/o esportives regulars, els perfils. Més presents són sobretot els/les educadores
socials, els/les terapeutes ocupacionals i els/les auxiliars d’infermeria.
10. Instal·lacions i material esportiu
La majoria de les unitats i els serveis disposen d’instal·lacions o espais propis on poder
portar a terme activitats físiques i/o esportives (espais d’oci i espais polivalents). També
són molt presents les instal·lacions fora de les unitats o serveis, i en destaquen els
centres esportius municipals i de parcs d’ús lliure. Respecte al material esportiu, aquest
té una notable presència a les unitats i els serveis, i el més freqüent són les pilotes, les
màrfegues i les taules de tennis de taula.
Línies de futur
Encara que s’observa una important presència de l’activitat física i/o esportiva a les uni-
tats i els serveis participants en la mostra de l’estudi, es considera interessant portar a
terme, en futurs treballs, investigacions que ajudin a tenir una compressió més concreta
de la situació i que serveixin de complement a les dades obtingudes en el present estudi.
Aquests treballs podrien elaborar-se a partir de l’observació directa del desenvolupament
dels programes i/o a partir de metodologies d’investigació de caràcter qualitatiu, com
per exemple mitjançant entrevistes o grups focals. Aquestes entrevistes o grups focals
permetrien conèixer amb més detall la dinàmica concreta d’alguns dels programes
en cadascuna de les diferents tipologies d’unitats i serveis. Entre d’altres, es podrien
valorar els canvis que ha suposat la incorporació de la pràctica d’activitats físiques
i/o esportives regulars a la unitat o servei, les vivències i percepcions de les persones
usuàries i de les persones professionals implicades, les dificultats percebudes, el vincle
04. Conclusions
53
de col·laboració per al foment i la realització de la pràctica d’activitat física i/o esportiva
amb entitats o clubs esportius propers, etc. Els resultats sortints ajudarien, alhora, en
el desenvolupament i la difusió de bones pràctiques sobre la temàtica.
Finalment, davant la manca d’estudis previs a Catalunya, es proposa continuar fent
estudis en aquesta línia amb l’objectiu d’analitzar els possibles canvis que es puguin
observar en anys posteriors, així com de possibilitar la comparació dels resultats amb
els d’altres investigacions que es desenvolupin en altres països o regions.
05
Referències
05. Referències
55
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya
(2023). Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.
Àmbit de salut mental i addiccions. Dades 2017-2022 de
la Central de Resultats. Departament de Salut. Generali-
tat de Catalunya. https://aquas.gencat.cat/web/.content/
minisite/aquas/publicacions/2023/salut-mental-addicci-
ons-2017-2022-central-resultats-aquas2023.pdf
Bort-Roig, J., Briones-Buixassa, L., Felez-Nobrega, M.,
Guàrdia-Sancho, A., Sitjà-Rabert, M., i Puig-Ribera, A.
(2020). «Sedentary behaviour associations with health out-
comes in people with severe mental illness: a systematic
review». European Journal of Public Health, 30(1), 150-
157. https://doi.org/10.1093/eurpub/ckz016
Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions. Pla director
de salut mental i addiccions (2020). Serveis de Reha-
bilitació Comunitària a Catalunya. Direcció General de
Planificació en Salut. Departament de Salut. Generalitat
de Catalunya. https://www.arep.cat/wp-content/uplo-
ads/2021/05/SERVEIS-DE-REHABILITACIO-COMUNITA-
RIA-A-CATALUNYA-WEB.pdf
Departament de Salut (2021). Pla de salut de Catalunya
2021-2025. Generalitat de Catalunya. https://scientiasalut.
gencat.cat/bitstream/handle/11351/7948/pla_salut_ca-
talunya_2021_2025_2021.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret
116/2023, de 20 de juny, de delimitació de les regions sa-
nitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
(DOGC núm. 8942, de 22.6.2023).
González-Peris, M., Peirau, X., Roure, E., Violán, M. (2022).
Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut. Gene-
ralitat de Catalunya. https://salutpublica.gencat.cat/web/.
content/minisite/aspcat/promocio_salut/activitat_fisica/
publicacions/PEFS2022.pdf
OMS. (2018). Management of physical health conditions
in adults with severe mental disorders: WHO guide-
lines. World Health Organization. https://iris.who.int/han-
dle/10665/275718
OMS (2020). Directrices de la OMS sobre actividad física
y hábitos sedentarios: de un vistazo. World Health Orga-
nization. https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/3370
04/9789240014817-spa.pdf?sequence=1
OMS (2022). Informe mundial sobre la salud mental.
Transformar la salud mental para todos. Panorama
General. World Health Organization. https://iris.who.int/
bitstream/handle/10665/356118/9789240051966-spa.
pdf?sequence=1
OMS (2022b). (8 de juny 2022). Trastornos mentales.
Datos y cifras. [Nota de premsa]. https://www.who.int/es/
news-room/fact-sheets/detail/mental-disorders
Sampogna, G., Borgi, M., Collacchi, B., Cirulli, F., Cerino,
S., Rullo, S., i Fiorillo, A. (2022). «Using sport-based inter-
ventions for people with severe mental disorders: results
from the European EASMH study». International Review
of Psychiatry, 34(7-8), 837-847. https://doi.org/10.1080/
09540261.2022.2106122
Secretaria General de l’Esport (2017). Pacte nacional de
l’activitat física i de l’esport de Catalunya. https://esport.
gencat.cat/web/.content/home/secretaria_general_de_les-
port/projecte_llei_i_pacte_nacional/pacte_nacional.pdf
Stubbs, B., i Rosenbaum, S. (2018). «Introduction». A
Exercise-based interventions for mental illness: Physical
activity as part of clinical treatment, p. xix-xxiii. Academic
Press.
Stubbs, B., Vancampfort, D., Hallgren, M., Firth, J., Vero-
nese, N., Solmi, M., i Kahl, K. G. (2018). «EPA guidance on
physical activity as a treatment for severe mental illness: a
meta-review of the evidence and Position Statement from
the European Psychiatric Association (EPA), supported by
the International Organization of Physical Therapists in Men-
tal Health (IOPTMH)». European Psychiatry, 54, 124-144.
https://doi.org/10.1016/j.eurpsy.2018.07.004
Termcat (https://www.termcat.cat/ca). Departament de
Cultura. Generalitat de Catalunya.
Vancampfort, D., Firth, J., Schuch, F. B., Rosenbaum,
S., Mugisha, J., Hallgren, M., Probst, M., Ward, P. B.,
Gaughran, F., De Hert, M., Carvalho, A. F., Stubbs, B.,
Vancampfort, J., Firth, F. B. (2017). «Sedentary behavior
and physical activity levels in people with schizophrenia,
bipolar disorder and major depressive disorder: a global
systematic review and meta-analysis». World Psychiatry,
16(3), 308-315. https://doi.org/10.1002/wps.20458
06
Annex
06. Annex
57
Qüestionari sobre la pràctica d’activitat física
i/o esportiva a les unitats i els serveis de salut
mental a Catalunya
Des del Pacte nacional de salut mental del Govern de la Generalitat de Catalunya, per
encàrrec de l’Observatori Català de l’Esport i amb la col·laboració del Pla director de
salut mental i addiccions del Departament de Salut i del Departament de Drets Socials,
s’està portant a terme un estudi amb la finalitat d’analitzar la pràctica d’activitat física i/o
esportiva que es porta a terme a les unitats i els serveis de salut mental de Catalunya.
El temps aproximat per respondre el qüestionari és d’entre 10 i 15 minuts. S’hi apliquen
mesures que permeten garantir la confidencialitat de les dades en tot el procés. Tota
la informació serà tractada exclusivament amb finalitats estadístiques i els resultats es
presentaran públicament en un informe amb dades agregades. Mai s’informarà dels
resultats d’una unitat o servei, ni es facilitaran a tercers aliens a la investigació. Les dades
sortints pretenen ajudar en l’elaboració de propostes futures per a la dinamització de
la pràctica d’activitat física i/o esportiva a les diferents unitats i serveis de salut mental.
Per tant, la seva col·laboració en la investigació és important, i volem agrair-li el temps
i l’atenció per respondre aquest qüestionari. Gràcies per participar
1. Indiqui la tipologia de la seva unitat-servei:
Club social
Hospital de dia d’adults
Hospital de dia infantil i juvenil
Llar residència
Unitat de crisi d’adolescents (UCA)/unitat d’hospitalització de subaguts d’ado-
lescents (USA)
Unitat d’hospitalització d’aguts d’adults
Unitat d’hospitalització de subaguts d’adults
Unitat de mitjana i llarga estada (MILLE/ADP/UAPE/UHEDI)
Servei de rehabilitació comunitària (SRC)
Servei prelaboral
No és cap dels tipus d’unitats o serveis que s’hi exposen
2. Indiqui el nom complet de la seva unitat-servei:
Per a cada cas apareixia un desplegable de llistat dels noms de les unitats i els serveis,
així com altres [indicar] i per «No és cap dels tipus d’unitats-serveis que s’exposen»
[indicar]: ____________________
3. En quina o en quines instal·lacions de la mateixa unitat-servei poden fer-
se activitats físiques i/o esportives? (pot respondre més d’una opció)
No es disposa d’instal·lacions a la mateixa unitat-servei o al centre on puguin
fer-se activitats físiques i/o esportives
Espais d’oci amb taules de tennis de taula, petanca, cistelles, etc.
Gimnàs equipat amb material esportiu
Pista poliesportiva
Sala polivalent petita (menys de 25 m2)
Sala polivalent mitjana (menys de 100m2)
Sala polivalent gran (més de 100 m2)
Altres (indicar)
06. Annex
58
4. En quina o en quines instal·lacions o espais propers a la unitat-servei poden
fer-se activitats físiques i/o esportives? (pot respondre més d’una opció)
No hi ha espais propers a la unitat-servei o al centre on es puguin fer activitats
físiques i/o esportives
Centre de fitnes privat
Centre esportiu municipal
Muntanya
Parc
Pavelló esportiu
Pista poliesportiva descoberta
Piscina coberta
Piscina descoberta
Platja
Sala polivalent
Altres (indicar)
5. La unitat-servei disposa de la possibilitat d’ús de material esportiu?
Sí que disposa de la possibilitat d’ús de material esportiu.
No disposa de la possibilitat d’ús de material esportiu.
Si la resposta és «No disposa de la possibilitat d’ús de material esportiu» es continua a la pregunta 6
(introducció activitats físiques i/o esportives regulars). Si la resposta és «Sí que disposa de la possibilitat
d’ús de material esportiu» es continua a la pregunta següent.
5.1. De quin material disposa? (pot respondre més d’una opció)
Pilotes
Cons
Fitballs
Màrfegues
Peses (manuelles, kettlebells, etc.)
Escales de coordinació
Màquines de força
El·líptiques
Bicicletes estàtiques
Taules de tennis de taula
Altres (indicar)
A continuació trobarà un seguit de preguntes sobre programes d’activitats físiques i/o
esportives regulars que es portin a terme des de la unitat-servei.
S’entendrà per programa d’activitats físiques i/o esportives com a la realització d’un
conjunt d’activitats motrius de forma planificada, estructurada i repetitiva* (mínim un dia
a la setmana). Un mateix programa pot incloure diferents activitats físiques i/o esportives.
Per exemple:
Un programa d’exercicis de coordinació motriu i enfortiment muscular, amb
sessions de 30 minuts cadascuna, els dimarts i dijous.
Un programa de bàsquet compartit amb altres persones del centre de la uni-
tat-servei, de 60 minuts, els dimecres.
*Si no s’ofereixen programes d’activitats físiques i/o esportives regulars des de la unitat-servei però
sí que s’ofereixen activitats físiques i/o esportives puntuals, tindrà l’opció d’indicar-ho més endavant.
6. La unitat-servei porta a terme actualment programes d’activitats físiques
i/o esportives regulars?
Sí, específic des de la unitat-servei.
Sí, compartit amb altres unitats-servei del proveïdor de serveis o del centre.
06. Annex
59
Sí, combinant les dues opcions anteriors (específic des de la unitat-servei i com-
partit amb altres unitats-serveis del proveïdor de serveis o del centre).
No, actualment no es porta a terme cap programa d’activitats físiques i/o es-
portives.
Si la resposta és «No, actualment no es porta a terme cap programa d’activitats físiques i/o esportives» es
continua a la pregunta 7. Si és qualsevol de les tres primeres opcions es continua a la pregunta següent.
A continuació es preguntarà per UN dels programes d’activitats físiques i/o esportives.
Posteriorment, si és el cas, es repetiran les preguntes per conèixer la resta de programes
(programa 2, programa 3, etc.).
6.1. Es fa una prova inicial del nivell de condició física de la persona que par-
ticipa en el programa?
Sí.
No, però se sol·licita un informe mèdic.
No.
6.2. Quines activitats es fan en el programa? (pot respondre més
d’una opció)
Activitats esportives (bàsquet, voleibol, etc.)
Activitats a l’aire lliure (senderisme, etc.)
Activitats de gimnàs (enfortiment muscular, equilibri, etc.)
Activitats de dansa (zumba, ball, etc.)
Activitats de calma (ioga, taitxí, etc.)
Activitats d’aigua (natació, aiguagim, etc.)
Altres (indicar)
6.3. Amb quina freqüència setmanal es porta a terme el programa?
Un dia a la setmana
Dos dies a la setmana
Tres dies a la setmana
Més de tres dies a la setmana
6.4. Quina durada té cada sessió?
15 minuts
30 minuts
45 minuts
60 minuts
Més de 60 minuts
6.5. En quin torn es porten a terme les sessions?
Matí
Tarda
Matí i tarda
6.6. Quina durada té el programa?
Trimestral
Semestral
Anual
Altres (indicar)
6.7. Quins són els objectius del programa? (pot respondre més d’una opció)
Millora de la condició física general
Millora psicològica (estat emocional, autoestima, etc.)
Millora social (interacció social, comunicació, etc.)
Facilitació de la remissió dels símptomes
Millora de la funcionalitat (autonomia) de les persones usuàries
Millora del projecte vital (objectius personals, reptes per assolir, etc.)
Altres (indicar)
06. Annex
60
6.8. En quines instal·lacions es porta a terme el programa?
A les instal·lacions de la unitat-servei/centre
Fora de les instal·lacions de la unitat-servei/centre
Dins i fora de les instal·lacions de la unitat-servei/centre
6.9. On es porta a terme el programa concretament? (pot respondre més
d’una opció)
A un centre de fitnes privat
A un centre esportiu municipal
A un gimnàs propi
A la muntanya
A un parc
A un pavelló esportiu
A una pista poliesportiva descoberta pròpia
A una pista poliesportiva descoberta externa de la unitat-servei/centre
A una piscina coberta
A una piscina descoberta
A la platja
A una sala polivalent pròpia
A una sala polivalent externa de la unitat-servei/centre
Altres (indicar)
6.10. Qui és o són les persones responsables de comunicar i informar de
l’oferta del programa a les persones usuàries de la unitat-servei? (pot res-
pondre més d’una opció)
No hi ha cap responsable de comunicar i informar de l’oferta del programa
Auxiliar d’infermeria
Educador/a social
Graduat/ada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Fisioterapeuta
Infermer/a
Psicòleg/òloga
Psiquiatre/a
Terapeuta ocupacional
Treballador/a social
Altres (indicar)
*Per a l’informe es va ampliar la categorització, a partir de les respostes a altres, a) Monitor/a, tallerista
o dinamitzador/a de lleure, b) Integrador/a social, c) Tècnic esportiu
6.11. Qui és o són les persones responsables de fer les sessions del progra-
ma? (pot respondre més d’una opció)
Auxiliar d’infermeria
Educador/a social
Graduat/ada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Fisioterapeuta
Infermer/a
Psicòleg/òloga
Psiquiatre/a
Terapeuta ocupacional
Treballador/a social
Altres (indicar)
*Per a l’informe es va ampliar la categorització, a partir de les respostes a altres a) Monitor/a, tallerista
o dinamitzador/a de lleure, b) Integrador/a social, c) Tècnic esportiu
6.12. Qui és o són les persones responsables de la coordinació del progra-
ma? (pot respondre més d’una opció)
No hi ha cap persona o persones responsables de la coordinació
Auxiliar d’infermeria
Educador/a social
Graduat/ada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
06. Annex
61
Fisioterapeuta
Infermer/a
Psicòleg/òloga
Psiquiatre/a
Terapeuta ocupacional
Treballador/a social
Altres (indicar)
*Per a l’informe es va ampliar la categorització, a partir de les respostes a altres, a) Monitor/a, tallerista
o dinamitzador/a de lleure, b) Integrador/a social, c) Tècnic esportiu
6.13. Quants grups porten a terme aquest programa? _______________
6.14. Quantes persones de la unitat-servei participen en total en el progra-
ma? (indiqui només el nombre de persones de la seva unitat-servei, encara
que el programa es comparteixi amb altres unitats-serveis) _____________
6.15. Es valora l’eficàcia del programa? (pot respondre més d’una opció)
No es valora l’eficàcia
Sí, a partir de l’índex de participació/assistència al programa
Sí, a partir de paràmetres fisiològics (p. ex.: força o resistència aeròbica) o an-
tropomètrics (p. ex.: IMC)
Sí, a partir de paràmetres psicològics (p. ex.: estat l’estat d’ànim)
Sí, a partir de paràmetres socials (p. ex.: relacions interpersonals)
Sí, a partir de paràmetres generals relacionats amb el grau d’autonomia
Sí, a partir de paràmetres específics del trastorn mental de la persona
Altres (indicar)
*Per a l’informe es va ampliar la categorització, a partir de les respostes a altres, a) Grau de satisfacció
6.16. Es continuarà oferint el programa el proper any?
Sí, segur que es continua oferint
És possible que es continuï oferint
No s’oferirà
6.17. Es porta a terme un altre programa a la unitat-servei?
Sí, es porta a terme un altre programa
No es porta a terme un altre programa
Si la resposta és «Sí, es porta a terme un altre programa» es repeteixen les preguntes de 6.1. a
6.17 (fins a 10 programes com a màxim). Si la resposta és «No es porta a terme un altre programa»
es continua a la pregunta 9.
7. Per què no s’hi ofereix cap programa? (pot respondre més d’una opció):
Per manca de temps
Per manca d’un voluntari/ària entre el personal
Per manca de personal a la unitat-servei
Per manca d’un/a professional en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Per manca de pressupost
Per manca d’instal·lacions
Perquè no es considera necessari
Per símptomes propis del trastorn
Altres (indicar)
8. Es té planificat en el futur el desenvolupament d’un programa d’activitats
físiques i/o esportives?
Sí, segur que es desenvoluparà un programa
És possible que es desenvolupi un programa
No es desenvoluparà un programa
No se sap
06. Annex
62
9. La unitat-servei havia fet anteriorment programes d’activitats físiques i/o
esportives que actualment no es fan?
No
Si la resposta és «No» es continua a la pregunta 10. Si la resposta és «Sí» es continua a la pre-
gunta següent
9.1. Quins factors van condicionar que finalitzés el programa o programes
d’activitats físiques i/o esportives? (pot marcar més d’una opció)
Canvi per altres activitats no esportives
Canvi d’una persona de l’equip dinamitzador del programa
Desinterès de les persones pacients
Desinterès de les persones professionals
Excessiva feina per part del personal sanitari de la unitat-servei
Finalització d’una investigació relacionada amb l’activitat
Finalització del finançament
Manca d’instal·lacions adequades
Manca de temps per fer el programa
Manca d’una persona professional en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Altres (indicar)
A continuació trobarà un seguit de preguntes sobre activitats físiques i/o esportives
puntuals que es portin actualment a la unitat-servei.
S’entendrà per activitats físiques i/o esportives puntuals la realització d’un conjunt
d’activitats motrius (caminar, ballar, etc.) i/o d’activitats esportives (bàsquet, natació),
de caràcter esporàdic (menys d’una sessió setmanal), dinamitzades i organitzades per
la unitat-servei, i que poden portar-se a terme dins o fora de la unitat-servei.
Per exemple:
Fer una sortida a caminar per la muntanya cada primer diumenge de mes.
Jugar a bàsquet cada quinze dies.
Fer una sessió de ball cada trimestre.
10. La unitat-servei porta a terme actualment activitats físiques i/o esportives
puntuals?
Sí, específicament des de la unitat-servei.
Sí, compartit amb altres unitats-serveis del proveïdor de serveis o del centre.
Sí, combinant les dues opcions anteriors (específic des de la unitat-servei i com-
partit amb altres unitats-serveis del proveïdor de serveis o del centre).
No es porten a terme activitats físiques i/o esportives puntuals.
Si la resposta és «No es porten a terme activitats físiques i/o esportives puntuals» es continua a la
pregunta 12. Si la resposta és qualsevol de les primeres opcions es continua a la pregunta següent.
10.1. Amb quina freqüència es realitzen cadascuna d’aquestes activitats
físiques i/o esportives?
No se’n fa Una vegada
cada quinze
dies
Una vegada
al mes Una vegada
al trimestre
Molt
esporàdi-
cament
Activitats esportives
(bàsquet, voleibol, etc.)
Activitats a l’aire
lliure (senderisme, etc.)
Activitats de gimnàs
(enfortiment muscular,
equilibri, etc.)
Activitats de dansa
(zumba, ball, etc.)
Activitats de calma
(ioga, taitxí, etc.)
Activitats d’aigua
(natació, aiguagim, etc.)
06. Annex
63
10.2. Per cada activitat física i/o esportiva, quina és la durada de les sessions?
No se’n fa 30 minuts 60 minuts 90 minuts Més de
90 minuts
Activitats esportives
(bàsquet, voleibol, etc.)
Activitats a l’aire
lliure (senderisme, etc.)
Activitats de gimnàs
(enfortiment muscular,
equilibri, etc.)
Activitats de dansa
(zumba, ball, etc.)
Activitats de calma
(ioga, taitxí, etc.)
Activitats d’aigua
(natació, aiguagim, etc.)
10.3. Qui és o són les persones responsables de realitzar les activitats físi-
ques i/o esportives? (pot respondre més d’una opció)
Auxiliar d’infermeria
Educador/a social
Graduat/ada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Fisioterapeuta
Infermer/a
Psicòleg/òloga
Psiquiatre/a
Terapeuta ocupacional
Treballador/a social
Altres (indicar)
*Per a l’informe es va ampliar la categorització, a partir de les respostes a Altres a) Monitor/a, tallerista
o dinamitzador/a de lleure, b) Integrador/a social, c) Tècnic esportiu
11. Per què no es porten a terme activitats físiques i/o esportives puntuals?
Per manca de temps
Per manca d’un voluntari/ària entre el personal
Per manca de personal a la unitat-servei
Per manca d’una persona professional en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Per manca de pressupost
Per manca d’instal·lacions
Perquè no es considera necessari
Per símptomes propis del trastorn
Perquè ja s’hi fan programes d’activitats físiques i/o esportives
Altres (indicar)
12. Si ho troba oportú, a continuació, pot indicar-nos observacions, comen-
taris, aclariments, etc.:
Moltes gràcies per la seva col·laboració
06. Annex
64
COL·LECCIÓ
ESTUDIS 2
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Article
Full-text available
People with severe mental disorders report significantly poorer physical health and a higher mortality rate compared with the general population. Several interventions have been proposed in order to challenge this mortality gap, the promotion of physical activities represents one of the most important strategies. In fact, in people with severe mental disorders, physical activity can improve body composition, quality of life, personal functioning, self-esteem, cognition, and cardiorespiratory fitness, as well as reducing affective, psychotic and anxiety symptoms, cardio-metabolic burden and increase the global recovery. While sport-based programs are consistently being proposed as an integral part of effective personalized treatment approaches for people with severe mental disorders, their routine implementation is hampered by poor working task integration among different professionals and the lack of training programmes for sport professionals focused on people with severe mental disorders. In this paper, we will: (a) review the efficacy of exercise/sport-based interventions for people with severe mental disorders; (b) describe the main difficulties in engaging patients with severe mental disorders in these interventions ; and (c) report the results of the first study on the best practices available in Europe in the field of sport and mental health carried out in the context of the European Alliance for Sport and Mental Health (EASMH) project. According to the EASMH survey, sport-based psycho-social interventions are not frequently available in mental health services, with significant differences at the European level. In the near future, it would be advisable to promote the integration and collaboration between mental health professionals and sport professionals, in order to improve the dissemination and availability of sport-based interventions in routine clinical practice. The EASMH project aims to fill this gap by creating a network of collaborators, researchers and stakeholders with different backgrounds in order to improve the dissemination of sport-based rehabilitation interventions and by developing an innovative training programme for sport coaches in order to improve their skills in interacting and building an effective relationship with people with severe mental disorders. ARTICLE HISTORY
Article
Background Although people with severe mental illness (SMI) show high sedentary behaviour (SB) levels, there is little research on how SB patterns influence health and which type of intervention is the most critical for reducing this behaviour. The aims of this study are to examine associations between SB and physical and mental health in people with SMI; and the extent to which physical activity interventions may effectively reduce SB. Methods This systematic review was conducted according to the PRISMA guidelines. Experimental and observational studies were searched in Medline, PsycInfo, Embase, CINHAL and Scopus up to June 2018. Eighteen studies (n = 15 observational; n = 3 experimental) met the inclusion criteria. Results Both subjective and objective measurements for SB (an average of 8.5 and 10 h day−1, respectively) were positively associated with an increased cardiovascular and metabolic risk, worse global functioning, less quality of life, more severity of depressive symptoms, longer illness duration and higher doses of antipsychotic medication. Regarding intervention studies, active-lifestyle interventions (n = 2) reduced sedentary time (1.7–2.4 h day−1) while structured exercise (n = 1) reported no changes on SB. Conclusions Levels of sedentariness in people with SMI are linked to an increased physical health risk, worse wellbeing and poorer mental health. Active-lifestyle interventions may be an indicated approach to reduce SB of people with SMI. However, a limited number of studies, their mixed quality and the heterogeneity of health outcomes made it difficult to provide robust conclusions on SB effects in people with SMI. Study protocol was registered to PROSPERO (CRD42017067592).
Article
Physical activity (PA) may be therapeutic for people with severe mental illness (SMI) who generally have low PA and experience numerous life style-related medical complications. We conducted a meta-review of PA interventions and their impact on health outcomes for people with SMI, including schizophrenia-spectrum disorders, major depressive disorder (MDD) and bipolar disorder. We searched major electronic databases until January 2018 for systematic reviews with/without meta-analysis that investigated PA for any SMI. We rated the quality of studies with the AMSTAR tool, grading the quality of evidence, and identifying gaps, future research needs and clinical practice recommendations. For MDD, consistent evidence indicated that PA can improve depressive symptoms versus control conditions, with effects comparable to those of antidepressants and psychotherapy. PA can also improve cardiorespiratory fitness and quality of life in people with MDD, although the impact on physical health outcomes was limited. There were no differences in adverse events versus control conditions. For MDD, larger effect sizes were seen when PA was delivered at moderate-vigorous intensity and supervised by an exercise specialist. For schizophrenia-spectrum disorders, evidence indicates that aerobic PA can reduce psychiatric symptoms, improves cognition and various subdomains, cardiorespiratory fitness, whilst evidence for the impact on anthropometric measures was inconsistent. There was a paucity of studies investigating PA in bipolar disorder, precluding any definitive recommendations. No cost effectiveness analyses in any SMI condition were identified. We make multiple recommendations to fill existing research gaps and increase the use of PA in routine clinical care aimed at improving psychiatric and medical outcomes.
Book
Exercise-Based Interventions for People with Mental Illness: A Clinical Guide to Physical Activity as Part of Treatment provides clinicians with detailed, practical strategies for developing, implementing and evaluating physical activity-based interventions for people with mental illness. The book covers exercise strategies specifically tailored for common mental illnesses, such as depression, schizophrenia, bipolar disorder, and more. Each chapter presents an overview of the basic psychopathology of each illness, a justification and rationale for using a physical activity intervention, an overview of the evidence base, and clear and concise instructions on practical implementation. In addition, the book covers the use of mobile technology to increase physical activity in people with mental illness, discusses exercise programming for inpatients, and presents behavioral and psychological approaches to maximize exercise interventions. Final sections provide practical strategies to both implement and evaluate physical activity interventions.
Article
People with severe mental illness (schizophrenia, bipolar disorder or major depressive disorder) die up to 15 years prematurely due to chronic somatic comorbidities. Sedentary behavior and low physical activity are independent yet modifiable risk factors for cardiovascular disease and premature mortality in these people. A comprehensive meta-analysis exploring these risk factors is lacking in this vulnerable population. We conducted a metaanalysis investigating sedentary behavior and physical activity levels and their correlates in people with severemental illness. Major electronic databases were searched from inception up to April 2017 for articles measuring sedentary behavior and/or physical activity with a self-report questionnaire or an objective measure (e.g., accelerometer). Random effects meta-analyses and meta-regression analyses were conducted. Sixty-nine studies were included (N=35,682; 39.5% male; mean age 43.0 years). People with severe mental illness spent on average 476.0 min per day (95% CI: 407.3-545.4) being sedentary during waking hours, and were significantly more sedentary than age- and gender-matched healthy controls (p=0.003). Their mean amount of moderate or vigorous physical activity was 38.4 min per day (95% CI: 32.0-44.8), being significantly lower than that of healthy controls (p=0.002 for moderate activity, p<0.001 for vigorous activity). People with severe mental illness were significantly less likely than matched healthy controls to meet physical activity guidelines (odds ratio 1.5; 95% CI: 1.1-2.0, p<0.001, I2=95.8). Lower physical activity levels and non-compliance with physical activity guidelines were associated with male gender, being single, unemployment, fewer years of education, higher body mass index, longer illness duration, antidepressant and antipsychotic medication use, lower cardiorespiratory fitness and a diagnosis of schizophrenia. People with bipolar disorder were the most physically active, yet spent most time being sedentary. Geographical differences were detected, and inpatients were more active than outpatients and those living in the community. Given the established health benefits of physical activity and its low levels in people with severe mental illness, future interventions specifically targeting the prevention of physical inactivity and sedentary behavior are warranted in this population.
Pla de salut de Catalunya 2021-2025. Generalitat de Catalunya
  • Salut Departament De
Departament de Salut (2021). Pla de salut de Catalunya 2021-2025. Generalitat de Catalunya. https://scientiasalut. gencat.cat/bitstream/handle/11351/7948/pla_salut_ca-talunya_2021_2025_2021.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Decret 116/2023, de 20 de juny, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
  • Diari Oficial De La Generalitat De Catalunya
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret 116/2023, de 20 de juny, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut (DOGC núm. 8942, de 22.6.2023).
Informe mundial sobre la salud mental. Transformar la salud mental para todos. Panorama General. World Health Organization
OMS (2020). Directrices de la OMS sobre actividad física y hábitos sedentarios: de un vistazo. World Health Organization. https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/3370 04/9789240014817-spa.pdf?sequence=1 OMS (2022). Informe mundial sobre la salud mental. Transformar la salud mental para todos. Panorama General. World Health Organization. https://iris.who.int/ bitstream/handle/10665/356118/9789240051966-spa. pdf?sequence=1 OMS (2022b). (8 de juny 2022). Trastornos mentales. Datos y cifras. [Nota de premsa]. https://www.who.int/es/ news-room/fact-sheets/detail/mental-disorders
Pacte nacional de l'activitat física i de l'esport de Catalunya
  • Secretaria General De L'esport
Secretaria General de l'Esport (2017). Pacte nacional de l'activitat física i de l'esport de Catalunya. https://esport. gencat.cat/web/.content/home/secretaria_general_de_les-port/projecte_llei_i_pacte_nacional/pacte_nacional.pdf
Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
  • Termcat
Termcat (https://www.termcat.cat/ca). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.