Content uploaded by Joan Estrada
Author content
All content in this area was uploaded by Joan Estrada on Feb 18, 2024
Content may be subject to copyright.
Seguiment de l'avifauna
de l'Estany d'Ivars i
Vila-sana. Any 2023
Amb els suport i la col·laboració de:
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Seguiment de l'avifauna
de l'Estany d'Ivars i
Vila-sana. Any 2023
Febrer de 2023
Redactor:
Joan Estrada
Seguiment:
Joan Estrada
Roger Guillem
Enric Morera
Joan Rodríguez
Sergi Sales
Anna Varea
2
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
1 Índex
2 Antecedents...............................................................................................5
3 Metodologia................................................................................................6
4 Resultats...................................................................................................7
4.1 Espècies detectades el període 2005-2023...............................................7
4.2 Resum anual........................................................................................9
4.2.1 Els ànecs de superfície....................................................................9
4.2.2 Els ànecs cabussadors..................................................................11
4.2.3 La fotja.......................................................................................13
4.2.4 Els altres ràl·lids..........................................................................15
4.2.5 El el cabusset i els cabussons.........................................................16
4.2.6 El corb marí gros..........................................................................18
4.2.7 Els ardeids i altres espècies afins....................................................20
4.2.8 Les limícoles................................................................................23
4.2.9 Les gavines i els gavians...............................................................26
4.2.10 Els fumarells i els xatracs............................................................28
4.2.11 Els rapinyaires...........................................................................30
4.2.12 El blauet, la mallerenga de bigotis i altres passeriformes de canyissar32
4.3 Període reproductor............................................................................48
4.3.1 Els ànecs i la fotja........................................................................49
4.3.2 Els altres ràl·lids..........................................................................51
4.3.3 El cabussó emplomallat i el cabusset...............................................52
4.3.4 Els ardeids..................................................................................53
4.3.5 Les limícoles, les gavines i els gavians.............................................54
4.3.6 L’arpella comuna..........................................................................55
4.3.7 Els moixons.................................................................................56
4.4 El període hivernal..............................................................................61
4.4.1 Els ànecs, els cabussons i la fotja...................................................61
4.4.2 Els ardeids i afins.........................................................................65
4.4.3 El corb marí gros..........................................................................65
4.4.4 Les limícoles, les gavines i els gavians.............................................66
4.4.5 L’arpella comuna..........................................................................67
4.4.6 Els moixons.................................................................................68
4.4.7 L’estany d’Ivars i Vila-sana en relació a la resta de zones humides de la
plana de Lleida......................................................................................68
5 Resum i conclusions...................................................................................76
3
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
6 Bibliografia...............................................................................................80
Citació recomanada:
Estrada, J., Guillem, R., Morera, E., Rodríguez, J. Sales, S. & Varea, A. 2024.
Seguiment de l’avifauna de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Any 2023. EGRELL & Consorci
de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Informe inèdit.
4
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
2 Antecedents
L'estany d'Ivars i Vila-sana és un dels projectes de recuperació d'una zona humida
més importants mai realitzats a Catalunya. En efecte, aquest és un estany de més de
120 ha d'origen endorreic que va ésser dessecat durant els anys 50 del segle passat i
transformat en terres de conreu (Rubió 1977, Bellmunt 1988). Gràcies a la tenacitat
de diverses persones i institucions, l'estany es va poder recuperar a partir del 2005
(Solé-Sabaté 2007). El projecte inicial de recuperació fou redactat pel Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, mentre que la recuperació de
l'estany i la gestió del mateix està dirigida per un Consorci (Consorci de l'estany
d'Ivars i Vila-sana) en el que participen diferents departaments de la Generalitat de
Catalunya, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, els
ajuntaments d'Ivars d'Urgell i Vila-sana i la Universitat de Lleida. L'antiga Fundació
Territori i Paisatge de Caixa Catalunya (actualment Fundació Catalunya la Pedrera)
també va tenir un paper destacable en la recuperació de l'estany i va ajudar amb la
compra d'una part dels terrenys.
Atès l'interès de la recuperació d’aquesta zona humida, el 2004, just abans de
començar els treballs, l'entitat EGRELL va iniciar un projecte de seguiment per tal
d'avaluar el procés de recolonització de la fauna de l’estany i disposar de dades que
permetin avaluar la resposta de l'avifauna a cada una de les actuacions que s'hi duen
a terme. Aquestes dades s'han plasmat en diversos informes que realitzen a més
algunes propostes de gestió (vegeu p.e. Estrada et al. 2015-2021).
Esmentar que entre finals de 2020 i principis de 2021 es va realitzar un buidat parcial
de l’estany per veure com les possibilitats que oferia per tal de millorar les condicions
fisicoquímiques i biològiques de l’aigua. Aquest buidat parcial va però finalitzar l’estiu
de 2021.
El 2023, per tant ha estat el segon any després del buidat parcial amb els nivells
d’inundació teòricament recuperats. Cal dir però que l'extrema sequera del 2023, que
va comportar el tancament del canal d’Urgell, va impedir que entrés aigua amb
regularitat a l’estany. És per aquesta raó que el nivell va anar baixant lentament com
a conseqüència de l’evaporació de l’aigua de la cubeta. La no entrada d’aigua també
va impedir la circulació, i per tant la renovació de l’aigua de l’estany ha estat
realment escassa durant el 2023.
5
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
3 Metodologia
Per tal d'avaluar l'evolució del poblament ornític de l'estany d'Ivars i Vila-sana,
durant el 2023 s'ha continuat amb el seguiment iniciat el 2004. Igual que els anys
anteriors, s’ha realitzat un mínim de dos censos mensuals. Un d’ells ha estat dut a
terme per un únic observador, i en ell es contaven els ocells presents durant el dia a
l’estany, i el segon ha estat realitzat per dos observadors. En aquest, a més dels
ocells diürns es contaven també les diferents joques que es formen simultàniament al
capvespre. Les dades obtingudes en aquests censos s'han completat amb les dades
publicades a les webs de gestió d'observacions www.ornitho.cat i www.ebird.org.
Les dades obtingudes el 2023 han permés també realitzar una estima de les parelles
reproductores de les principals espècies aquàtiques, estima que ha pogut ser
comparada amb les obtingudes els anys precedents. Així mateix, al gener també s’ha
participat en el cens internacional d'ocells aquàtics hivernals de 2023 a Lleida (Bonfil
2023), en el qual se censen de forma sistemàtica la totalitat de zones humides de
Catalunya. Aquestes dades permeten valorar la importància de l'estany d'Ivars i Vila-
sana a l'hivern en el context de la plana de Lleida. En aquest cas, s’han considerat la
totalitat de zones humides censades de les comarques del Segrià, sud de la Noguera,
les Garrigues, l'Urgell i el Pla d'Urgell.
Finalment, per avaluar l'evolució de l'estany al llarg dels anys, s'han comparat també
els màxims anuals de cada una de les espècies. Aquestes dades aporten informació
sobre les tendències de les espècies reproductores però també sobre la hivernada i el
pas migratori, moment important del que sovint les dades existents són minses.
6
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4 Resultats
4.1 Espècies detectades el període 2005-2023
Durant el 2023 s’han detectat dues noves espècies d’ocells aquàtics fins ara mai
registrades a l’estany. En concret es tracta d’un adult de gavina capblanca
(Chroicocephalus genei) espècie molt semblant a la gavina riallera que cria de forma
local en salobrars litorals d’entorn la mediterrània, i que és molt rara a l’interior. De
fet només hi ha exclusivament dues dades d’aquesta espècie fins ara registrades a
Ornitho.com a tot l’interior de Catalunya, un jove de 1er any associat a gavines
rialleres entre el 17/11/2021 i el 15/12/2010 a l’abocador de Montoliu de Lleida i
l’exemplar adult registrat el 4/5/2023 a l’estany (Figura 1). No s’ha trobat tampoc
cap altra dada antiga recollida a la bibliografia (Calvet et al., 2004).
7
Figura 1: Total de dades de gavina capblanca registrades a Catalunya entre els
anys 1921 i 2023 segons el portal de ciència ciutadana Ornitho.com
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Al marge de la dada de gavina capblanca, els mesos d’octubre i novembre s’ha
detectat a l’estany un ànec de les Bahames, com molt bé ens indica el seu nom,
aquesta és una espècie forana que cria molt lluny d’aquí, però que correntment es
manté en captivitat. L’origen de l’ocell observat a l’estany no genera cap dubte sobre
el seu origen domèstic.
El nombre d’espècies detectat a l’estany des de la seva recuperació el 2005 fins el
2023 és de 266 (Taula 1), de les quals 127 es consideren pròpies d’ambients
aquàtics. El nombre total d’espècies amb indicis de cria en el període 2005-2023 es
manté en 77, de les quals 31 són aquàtiques.
Taula 1: Evolució del nombre d'espècies detectades i espècies reproductores a l'estany
d'Ivars i Vila-sana des del 2005, l’any de la seva recuperació.
2005-2023
total espècies 266
total espècies amb reproducció probable o segura 77
total espècies amb reproducció possible 15
total espècies amb indicis de cria 92
total espècies aquàtiques 127
espècies aquàtiques amb reproducció probable o segura 31
espècies aquàtiques amb reproducció possible 5
total espècies aquàtiques amb indicis de cria 36
8
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.2 Resum anual
En aquest apartat s’inclouen les dades fins ara registrades a l'estany en forma de
dues taules. Per un costat els màxims mensuals del 2023 (Taula 2) i per un altre
costat els màxims anuals per a cada espècie o grup d’espècies obtinguts entre 2005 i
2023 (Taula 3). Una de les raons per incloure els màxims anuals és el fet que en
molts casos el màxim en moltes espècies no coincideix amb les dades del cens de
gener o amb les del període reproductor, doncs algunes tenen el seu màxim a
l’estany passat el període reproductor o fora del període d’hivernada estricta. A més,
cal tenir en compte que algunes espècies per les quals l’estany pot ser d’interès, com
les limícoles, els fumarells o alguns ardeids, pràcticament només es detecten a
l’estany en migració. Per aquesta raó, si no analitzéssim els màxims anuals ens
passaria desapercebuts un bon nombre d’exemplars.
4.2.1 Els ànecs de superfície
El 2023 s’han detectat a l’estany fins a 9 espècies d’ànecs de superfície, sense
comptar ni l’oca comuna ni el cigne. L’espècie més habitual ha estat el collverd,
seguida del cullerot i del xarxet. De la resta d’espècies, només ocasionalment el
griset i l'ànec xiulador han superat algun mes la desena d'exemplars (Taula 2). Entre
aquestes, cal destacar els 21 ànecs xiuladors observats el mes de març, xifra que fa
molts anys que no s'assolia i que sens dubte es deu a la sedimentació d’un grup
d’ocells migrants. El xarrasclet el 2023 ha estat prou escàs, amb un màxim de 6
exemplars. Aquesta és una espècie que es detecta sobretot al pas de primavera,
malgrat és molt variable el seu nombre d’un any a l’altre, essent extremadament rar
la resta de mesos de l’any, inclòs durant el pas de tardor. Altres espècies detectades
el 2023 en menor nombre han estat l’ànec blanc i l’ànec cuallarg. Anecdòtica és la
detecció a l’octubre i el novembre d’un ànec de les Bahames, escapat d’alguna
col·lecció zoològica (Taula 2).
A la que mirem com s’han distribuït al llarg de l’any les principals espècies veiem que
el collverd, l’únic ànec de superfície que sembla haver criat el 2023 a l’estany, s’ha
presentat tots els mesos, amb una hivernada molt petita el 2022-23 i sobretot el
2023-24, fins al punt que la xifra màxima registrada a l’estany ho va ser el gener de
2023, sense que aquesta xifra fos superada pel màxim tardoral (Figura 3). Per
contra, la hivernada del cullerot ha estat una mica superior l’hivern deñ 2023-24, just
al contrari del xarxet, amb xifres molt menors l’hivern de 2023-24. Així veiem que de
9
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
les tres espècies principals d’ànec només el cullerot ha mantingut xifres similars o un
pel superiors (Figura 3 i Taula 2).
En analitzar globalment els ànecs de superfície per anys veiem que 2023, veiem que
hi ha una forta baixada respecte l’any anterior, amb un màxim de només 1920 exs.,
molt per sota dels 2.837 exs. de l’any anterior (Taula 3). Com hem vist però
aquestes dades corresponen en realitat a la hivernada de 2022-23, essent les xifres
la resta de l’any encara molt menors, fins al punt de no superar els 1200 ànecs el
mes de desembre (Figura 3). De la Figura 2 també, sembla deduir-se que l’estany va
resultar especialment favorable per als ànecs de superfície el període 2006-2013 per
a posteriorment entrar en una certa decadència, que sembla revertir-se els anys
2020 i 2022 i tornar-se a ensorrar el 2023.
Figura 2: Figura 1: Evolució del nombre màxim anual d’ànec collverd, xarxet i cullerot a
l'estany d'Ivars i Vila-sana entre els anys 2005 i 2023.
10
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 3: Evolució del nombre màxim mensual del collverd, el xarxet i el cullerot el 2023
a l'estany d'Ivars i Vila-sana.
4.2.2 Els ànecs cabussadors
El 2023 s’han detectat 3 ànecs cabussadors a l’estany d’Ivars i Vila-sana. Al marge
del xibec i el morell cap-roig, els més habituals, s’ha detectat fins 4 morells de
plomall, Per contra, no s’ha detectat cap morell xocolater (Taula 2). D’entre les 3
espècies només el xibec sembla ser un reproductor habitual. El morell cap-roig, tot i
que els primers anys havia criat amb una certa regularitat aquests darrers anys ha
esdevingut un reproductor irregular. A la Figura 5 i Taula 2 veiem com el xibec el
2023 ha mantingut una presència prou regular durant tots els mesos de l’any, amb
màxims entre gener i maig. Per contra, el morell cap-roig, l’altre possible
reproductor, esdevé molt rar entre els mesos d’abril i agost, quan hauria d’estar
criant. El morell de plomall que va presentar una hivernada destacada l’hivern de
2021-22 només ha mantingut a l’estany entre 3 i 4 exemplars els hiverns de 2022-23
i 2023-24.
Desprès d’un 2021 molt bo per als ànecs cabussadors el 2023 s'ha produït un cert
retrocés, lluny però encara dels mínims de 2010-2011 (Figura 4 i Figura 6 i Taula 2,
Taula 3). Es evident que tant els ànecs cabussadors com les fotges es van veure
clarament beneficiades pel buidat parcial de la tardor del 2020 al 2021 (Estrada i al.,
11
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
2022) que va afavorir un important increment dels macròfits. El retorn als nivells
d'inundació elevats, i potser altres factors desconeguts, han comportat una nova
reducció dels macròfits i amb ella una disminució dels ànecs cabussadors, que tenen
en aquestes plantes la seva principal font d’aliment. A diferència del 2022, el 2023 el
nombre d’ànecs cabussadors de l’hivern-primavera són semblants als de la tardor,
malgrat que sí que presenten una reducció al novembre-desembre (Taula 2). A la
Figura 4 es pot veure també com amb el pas dels anys el morell cap-roig ha anat
perdent pes a l’estany en detriment del xibec, que sembla ha consolidat la seva
presència.
Figura 4: Evolució del nombre màxim anual dels ànecs cabussadors a l'estany d’Ivars i
Vila-sana entre els anys 2005 i 2023.
12
!"#$%& ' "()*+),& '"()*+), &
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 5: Evolució del nombre màxim mensual del xibec, el morell cap-roig i el morell de
plomall el 2023 a l'estany d'Ivars i Vila-sana.
4.2.3 La fotja
Igual que els ànecs cabussadors, la fotja té la base del seu aliment en els macròfits.
És per aquesta raó que l’abundància o escassetat d’aquests condicionen la presència
d’aquestes espècies a l’estany. És per això que no ens ha d’estranyar que el patró
que segueixen els ànecs cabussadors i la fotja el 2021-2023 sigui molt semblant,
amb un increment el 2021 conseqüència de la millora afavorida pel buidat parcial i
una progressiva reculada el 2022 i 2023, quan els efectes es van anar diluint. En
analitzar la presència de la fotja el 2023 veiem que tot i que amb fluctuacions s’ha
anat mantenint el gruix dels mesos entre els 40 i els 70 exemplars (Figura 7 i Taula
2), unes xifres molt llunyanes de les dels primers anys però no del tot dolentes. En
efecte, en analitzar l’evolució de la fotja al llarg dels anys veiem que després de la
ràpida colonització de l’estany el 2006, el primer any amb una làmina important tot i
que sense arribar a la cota màxima, a partir del 2007 es va produir un ràpid descens
d’aquesta espècie. El període comprès entre 2010 i 2019 els màxims van ser
realment molt baixos. No va ser fins el 2020, i sobretot el 2021, que coincidint amb
el buidat parcial l’espècie va viure un cert repunt, repunt novament truncat el 2022 i
el 2023 (Figura 6).
13
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 6: Evolució del nombre màxim anual de fotges a l'estany d'Ivars i Vila-sana el
període 2005-2023.
Figura 7: Evolució del nombre màxim mensual de fotja el 2023 a l'estany d'Ivars i Vila-
sana.
14
,*-
.*-".*&
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0,*-
.*-".*&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.2.4 Els altres ràl·lids
El 2023 continuat essent un any extremadament dolent per a la polla d’aigua, des
que es va recuperar l’estany, amb xifres extremadament baixes (Taula 3 i Figura 8).
La polla blava, després dels màxims de 2010 i 2011, el 2012, i sobretot el 2013, ha
experimentat una forta baixada de contactes. Així el 2023 s’ha registrat la xifra més
baixes des que és va establir la seva població el 2007. Les xifres de rascló també són
baixes, tot i ser l’espècie de detecció menys fluctuant. Si ens mirem les dades mes
per mes veiem que hi ha una certa constància, amb uns màxim al mes de setembre
pel que fa a la polla d’aigua (Figura 9 i Taula 2). D'entre els altres ràl·lids més
escassos només hi ha observacions d’una polla pintada el mes de març.
De ben segur que els nivells d'inundació actuals dificulten la detecció d’aquestes
espècies. També és possible que sectors favorables al costat de cal Aragonès amb la
baixada de nivell hagin estat colonitzats per vegetació i que amb la forta sequera
sectors de canyissar embassat com el sector del canyissar de depuració i dels cavalls
hagin resultat menys favorables per aquestes espècies. De totes maneres, és
possible que aquesta no sigui l’única causa que expliqui la forta disminució del
nombre d’efectius observats.
Figura 8: Evolució dels màxims anuals de ràl·lids, sense la fotja, a l'estany d'Ivars i Vila-
sana entre els anys 2005 i 2023.
15
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 9: Evolució del nombre màxim mensual de polla d’aigua, polla blava i rascló el
2023 a l'estany d'Ivars i Vila-sana.
4.2.5 El el cabusset i els cabussons
El cabusset desprès d’un primer any amb una cinquantena d’exemplars va reduir de
forma molt important el seu nombre d'exemplars, coincidint amb la desaparició dels
macròfits a l’estany. Desprès d’uns anys amb nombres molt baixos el 2021 i el 2022
sembla que es van recuperar una mica les seves poblacions per a tornar a reduir-se
el 2023, quan segurament l’efecte del buidat ha perdut part dels seus efectes (Figura
10 i Taula 3). El cas del cabussó emplomallat, tot i les fortes oscil·lacions, semblava
mostrar una tendència ascendent fins al 2019. Aquesta tendència sens dubte està
lligada a la colonització de l’estany per part dels peixos i a les successions que han
tingut dins l’estany les diferents espècies. El 2021 i el 2022, coincidint amb el buidat
parcial, que va reduir el nombre de peixos, el cabussó emplomallat va reduir també
el seu nombre. Aquest s’ha tornat a recuperar el 2023, tot i que sense arribar als
màxims del 2018-20 (Figura 10 i Taula 3). Aquest increment coincideix amb el
decreixement del cabusset, fet que podria indicar un increment del nombre de peixos
i un decreixement del nombre d’invertebrats, amb una equació totalment
interconnectada també amb el desenvolupament de la vegetació. En efecte, la major
presència de peixos limita els macròfits dels que s’alimenten els ocells com la fotja,
però també els invertebrats dels que s’alimenta el cabusset. Pel que fa al cabussó
16
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
1 0
21 "3+0& 2"2+)+)& 40"40560&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
collnegre, que va criar a l’estany el 2006 i des de llavors només és escàs en
migració, les xifres del 2023 són molt dolentes, amb un màxim de 2 exemplars al
mes de febrer (Figura 10i Taula 2). La presència d’aquesta especie sembla ser
bastant coincident amb la del cabusset, amb major presència els anys amb major
nombre de cabussets, pel que possiblement els seus requeriments ecològics són força
semblants.
En analitzar les dades de l’any veiem que el cabussó emplomallat, que inicialment era
absent a l’hivern a l’estany, el 2023 ha estat present, tot i que en petit nombre,
també als mesos de gener i febrer. Entre abril i agost el cabussó emplomallat mostra
una presència força constant, amb uns 50-60 exs., i experimenta un pic al setembre,
quan supera el centenar d’ocells, molts joves de l’any. El cabusset ha mostrat una
presència força constant al llarg de tot l’any (Figura 11 i Taula 2).
Figura 10: Evolució del nombre màxim anual del cabusset, el cabussó emplomallat i el
cabussó collnegre a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2005-2023.
17
00*00*
700*"8+)*0%0& 700*"200**0&
700 "20 0&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 11: Evolució del nombre màxim mensual de cabusset, cabussó emplomallat i
cabussó collnegre el 2023 a l'estany d'Ivars i Vila-sana.
4.2.6 El corb marí gros
El corb marí gros, tot i que amb oscil·lacions, els darrers anys ha mostrat una certa
tendència al manteniment, després dels màxims registrats entre 2008 i 2011,
possiblement quan hi va haver el primer boom de peixos a l’estany (Figura 12 i Taula
3). Aquesta tendència no sembla estrictament dependent de l’estany, atès que
l’evolució negativa de la població hivernal del corb marí a les comarques de Lleida és
un fet general (Bonfil, 2023). A més, bona part dels corbs marins durant el dia
marxen a pescar fora de l’estany, repartint-se per basses de reg i reguers, pel que la
quantitat de peixos de dins l’estany és un factor important però no determinant. En
aquest sentit un factor limitant pot ser també l’estat de conservació dels arbres morts
que utilitzen com a joca.
Pel que fa a la distribució al llarg de l’any, veiem que el 2023, a diferència d’altres
anys, el màxim nombre es dóna al mes de gener, per a desprès reduir
progressivament el nombre d’exemplars que s’ajoquen a l’estany, amb uns mínims
entre maig i juliol (Figura 13). Val a dir que per primer any s’han detectat corbs
marins grossos tots els mesos de l’any, amb encara 9 exemplars al mes de maig i 1
al juny i al juliol. (Taula 2).
18
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 12: Evolució del nombre màxim anual de corb marí gros a l'estany d'Ivars i Vila-
sana el període 2005-2023.
Figura 13: Evolució del nombre màxim mensual de corb marí gros el 2023 a l'estany
d'Ivars i Vila-sana.
19
9
0
79 0"2+&
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
9 0
79 0"2+&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.2.7 Els ardeids i altres espècies afins
A l’estany d’Ivars hi crien cada any diverses parelles d’agró roig i de bernat pescaire,
i potser una mica més irregularment alguna de martinet menut. Malgrat tot, el gruix
dels d’ardeids que s’observen a l’estany pertanyen a espècies que no crien, aquest és
el cas de l’esplugabous (del qual només van criar 2 parelles el 2006), el martinet
blanc, el martinet de nit o l’agró blanc, i els més escassos martinet ros i bitó que es
deixen veure ocasionalment. Totes aquestes espècies sovint només utilitzen l’estany
com a joca i durant el dia s’alimenten en camps, reguers i basses fora de l’estany.
Aquest és sobretot el cas de l’esplugabous, l’espècie que aporta el màxim d'individus
(Taula 3). El seu nombre és però molt variable entre anys, i pot anar d’un màxim de
700 exemplars el 2018 a més de 2.200 el 2011, depenent la major part de les
vegades de si es formen joques alternatives o no fora de l’estany en altres localitats
properes.
La resta d’ardeids globalment mantenen uns efectius en un ordre de magnitud
semblant a tot el període 2006-2023 (Figura 15 i Taula 3). Val a dir però que
analitzant les dades amb detall s’observa com hi ha una tendència generalitzada a la
reducció del bernat pescaire, malgrat ser una espècie que nidifica a l’estany i que no
sembla haver reduït el nombre de parelles reproductores, i un increment de la
població d’agró blanc, malgrat les variacions entre anys. Els nombre de martinet
blanc i martinet de nit poden patir importants variacions d’un any a l’altre sense que
s’observi però una tendència.
En analitzar com es distribueixen les espècies al llarg del 2023 veiem que
l’esplugabous, malgrat poder-se detectar tots els mesos de l’any, acostuma a assolir
els màxims entre juliol i setembre (Figura 16 i Taula 2), coincidint amb la dispersió
post-reproductora. De la resta d’ardeids d’aparició regular, l’agró roig i el martinet de
nit es presenten només durant l’estiu, tot i que el martinet de nit es presenta fins ben
entrada la tardor. El bernat pescaire i el martinet blanc s’han observat tot l’any, amb
mínim al període hivernal. En el cas de l’agró blanc, el 2023, s’ha observat una
presència regular entre gener i abril i entre agost i desembre, amb un màxim al
novembre. Fora d’aquest període, només un únic exemplar al mes de maig.
Pel que fa a les espècies afins, en el cas del capó reial s’ha observat en ambdós
passos migratoris, tant al març-maig com al juliol-setembre, amb un màxim de 25
exemplars el mes d’agost. En el cas del becplaner, el 2023 només s’ha observat 1 ex
a l’abril i 2 exemplars al novembre. En el cas del flamenc s’ha observat exemplars
solitaris els mesos d’agost, setembre i novembre (Taula 2).
20
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 14: Evolució del màxim anual d’esplugabous a l'estany d'Ivars i Vila-sana el
període 2005-2023.
Figura 15: Evolució del màxim anual dels principals ardeids sense esplugabous a
l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2005-2023.
21
10 0
0 0":00&
0
0;0000 0
( "(& :*0"(&
( " $& '6*" $ <$&
'6**"#)6)6&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 16: Evolució del nombre màxim mensual d’esplugabous el 2023 a l'estany d'Ivars
i Vila-sana.
Figura 17: Evolució del nombre màxim mensual dels principals ardeids, sense
esplugabous, el 2023 a l'estany d'Ivars i Vila-sana.
22
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
10 0
0 0":00&
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
00
0;0000 0
( "(& :*0"(&
( " $& '6*" $ <$&
'6**"#)6)6&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.2.8 Les limícoles
El buidat parcial de finals de 2020 i primavera de 2021 va permetre que l’estany
pogués ser utilitzat per un nombre elevat de limícoles, sobretot durant el pas de
primavera el 2021. Aquest fet es va reflectir tant pel que fa a nombre d’espècies com
pel que fa als números absoluts (Taula 3). De fet, el 2021 es va assolir la xifra més
elevada mai registrada, fins i tot més elevada que els primers anys quan la inundació
era encara parcial (Figura 18). Els nivells constants i elevats a partir de 2022 va fer
però que el nombre de limícoles tornés a baixar radicalment, baixada que encara s’ha
accentuat més el 2023, quan amb la sequera no hi ha hagut sectors d'inundació
temporal ni tan sols al sector dels cavalls. Així, és va passar de les 29 espècies
detectades el 2021 a només 19 el 2023 i d’un màxim de 1078 exemplars (excloses
les fredelugues) el 2021 a només 99 el 2023 (Taula 3 i Figura 18). En el cas de les
fredelugues i les daurades, malgrat aquestes no estan tan lligades a les zones
humides van fer un ús molt intens de l’estany la primavera de 2021, amb una
presència constant de centenars d’exemplars (Estrada i al., 2022). El 2023 el màxim
de fredelugues registrades ha estat de 2000 i el de daurades de 25 (Taula 3 i Figura
20).
En analitzar la presència de les limícoles a l’estany veiem que malgrat es puguin
observar algunes espècies tot l’any (Taula 2) el 2023 el pic màxim s’ha donat al mes
de gener, al que se suma dos pics secundaris, un durant el pas de primavera, entre
març i abril, i un segon al pas de tardor, entre agost i setembre ( Figura 19). El
camallarga és una espècie estival a l’estany, amb observacions regulars entre març i
setembre, amb un mínim el mes de juliol (Figura 19 i Taula 2). En el cas de la
fredeluga, de reproducció irregular a l'estany, el 2023 no s’ha detectat cap indici de
cria ni observacions entre maig i juliol (Taula 2). Com és normal però el gruix dels
ocells són hivernants i s'observen en ple hivern, en el cas de 2023 al mes de gener,
essent molt menor la seva presència al desembre, l’hivern següent (Figura 21).
23
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 18: Evolució del màxim anual de limícoles, sense la fredeluga, a l'estany d'Ivars i
Vila-sana entre els anys 2005 i 2023.
Figura 19: Evolució del nombre màxim mensual de limícoles, sense fredeluga, el 2023
a l'estany d'Ivars i Vila-sana.
24
000,
7 "=*0+*0& >9000,
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
9000,
7 "=*0+*0& >000,
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 20: Evolució del màxim anual de fredelugues a l'estany d'Ivars i Vila-sana entre
els anys 2005 i 2023.
Figura 21: Evolució del nombre màxim mensual de fredeluga el 2023 a l'estany d'Ivars i
Vila-sana.
25
, 0
. "?00&
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
, 0
. "?00&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.2.9 Les gavines i els gavians
A l’estany trobem bàsicament dues espècies de làrids, la gavina riallera i el gavià,
essent la resta d’espècies molt més marginals. Només el gavià fosc pot en ocasions
arribar a unes poques desenes d’exemplars (Taula 3). Pel que fa a la gavina riallera,
aquesta havia criat a l’estany entre els anys 2006 i 2015. Actualment és però una
espècie que bàsicament es presenta de manera abundosa en migració i a l’hivern
amb un petit romanent estival d’ocells no reproductors. En analitzar l’evolució
d’aquesta espècie al llarg dels anys veiem que en un primer moment el seu nombre
va tenir un creixement espectacular, fins arribar a màxims d’entorn als 10.000
exemplars els anys 2012 i 2013 (Figura 22). A partir del 2014 el màxim es va
estabilitzar entorn els 4.000 exemplars per a reduir-se de forma significativa el 2022,
sense que es disposi de cap element que pugi explicar aquest fet. El màxim de 2023
s’ha recuperat una mica però encara continua clarament per sota dels anys anteriors.
Val a dir però que en ocasions les joques poden desplaçar-se fora de l’estany,
malgrat que no sembla que aquest hagi estat el cas. Pot ser també que hi hagi hagut
canvis a les zones d’alimentació, principalment grans abocadors, i que aquest fet hagi
reduït la població que en algun moment o altre se sedimenta a la plana de Lleida.
Quan mirem com s’han distribuir el 2023 les gavines rialleres al llarg de l’any (Figura
23 i Taula 3) veiem que malgrat detectar-se tot l’any mostren uns mínims molt
importants el mes de maig i l’octubre-novembre. El mínim del mes de maig es fàcil
d’entendre, doncs coincideix en el moment que el gruix dels ocells estan criant. El
que costa una mica més d’entendre són els mínims de la tardor, quan altres anys és
una espècie prou abundant. El màxim el 2023 s’ha registrat al gener-febrer, just
abans de marxar cap a les zones de cria, amb 2500-2900 exemplars. Un segon
màxim amb entre 900 i 1100 ocells es dona entre juliol i setembre, coincidint amb la
dispersió post-nupcial (Figura 23 i Taula 3).
En el cas del gavià argentat el creixement no va ser tan explosiu però ha estat més
sostingut al llarg dels anys (Figura 22). Sobta però la disminució observada el 2022,
coincidint amb la davallada de la gavina riallera, que podria tenir a veure amb alguna
causa exògena que hagués afectat a les dues espècies, potser lligada a les zones
d’alimentació hivernals. El màxim de 2023 s’ha recuperat una mica però continua per
sota dels mínims del període 2018-2021. En analitzar com es distribueix el gavià al
llarg de l’any (Figura 23) veiem que el seu nombre és superior al de la gavina riallera
durant el període reproductor, cosa lògica si tenim en compte que hi nidifiquen
algunes desenes de parelles i hi ha una població flotant també associada a aquesta. A
diferència d’altres anys, el 2023 no es detecta un increment important del nombre de
26
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
gavians al pas post-nupcial i la posterior pràctica desaparició a l’agost-octubre, quan
molts ocells marxaven a mudar a altres localitats. En efecte, els mínims del 2023
oscil·len entre els 320 i els 500 ocells, xifra prou significativa. Curiosament el 2023
els màxims s’han donat al període hivernal, tant al gener com al novembre-
desembre, amb xifres però igualment importants al mes de maig, d’ocells flotans
associats a la població reproductora.
El 2022 s’han detectat a l’estany fins a 11 espècies de gavines, entre les que en
destaquen especialment fins a 6 gavines menudes, 3 gavineta de tres dits, 2 gavines
cendroses, 1 gavinot polar i 1 gavina capblanca, primera vegada que s’observa a
l’estany (Taula 2 i Taula 3).
Figura 22: Evolució del màxim anual de gavina riallera i gavià a l'estany d’Ivars i Vila-
sana entre els anys 2005 i 2023.
27
3"7++00& 3"@0++0&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 23: Evolució del màxim mensual de gavina riallera i gavià a l'estany d’Ivars i
Vila-sana el 2023.
4.2.10 Els fumarells i els xatracs
Els fumarells actualment tenen una presencia reduïda a l’estany (Taula 3 i Figura 24),
amb un nombre variable d'exemplars que només excepcionalment superen el
centenar d’exemplars. Les dades del 2023 entren clarament dins la norma dels
darrers anys, amb un màxim de 27 fumarells negres i 20 fumarells carablancs,
ambdós màxims el mes d’abril (Taula 3 i Figura 24). El fumarell carablanc va nidificar
a l’estany el 2006, d’aquí el nombre més elevat d’observacions, i des de llavors no ho
ha tornat a fer més. Actualment, ambdues espècies només es presenten durant els
passos migratoris, essent habitualment molt més evident el pas prenupcial que no
pas el post-nupcial, cosa per un altre costat habitual a Catalunya. Aquest fet però no
s’ha donat el 2023, quan el pas post-nupcial ha estat prou significatiu, tant en el cas
del fumarell carablanc com del fumarell negre, amb fins 12 exemplars el primer al
mes d’agost i 17 el segon al mes de setembre (Figura 25). De l’altre fumarell que
ocasionalment es pot detectar a l’estany, el fumarell alablanc, el 2023 se n’han
observat 3 exemplars el mes de maig (Taula 2) .
Pel que fa a la presència de xatracs, tots ells ocasionals a l’estany (Taula 3), el 2023
només s’han observat 2 xatracs grossos al mes de setembre ( Taula 2).
28
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
3"7++00& 3"@0++0&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 24: Evolució del màxim anual de fumarell carablanc i fumarell negre a l'estany
d’Ivars i Vila-sana entre els anys 2005 i 2023.
Figura 25: Evolució del màxim mensual de fumarell carablanc i fumarell negre a l'estany
d’Ivars i Vila-sana el 2023.
29
,
,
."7+0+)& . "7+0 &
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
,,
."7+0+)& . "7+0 &
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.2.11 Els rapinyaires
Entre els rapinyaires característics dels aiguamolls esmentar l'àguila pescadora, de
presència ocasional a l’estany durant els passos migratoris. El 2023 s’ha detectat 1
exemplars al mes de març i 1 exemplar al setembre, ambdues en dades normals de
migració. Com ja s’ha comentat en altres ocasions (Estrada i al., 2021), é s molt
possible que la important població de gavians de l’estany sigui un impediment per a
que àguiles pescadores en migració s’aturin a la zona, doncs és corrent que siguin
assetjades pels gavians.
Un cas diferent és el de l’arpella, que no només cria a l’estany sinó que la seva
població no reproductora no para de créixer. Així el 2023 s’ha arribat fins els 257
exemplars, novament la xifra més alta mai registrada (Figura 26 i Taula 3). Aquest
increment és un clar reflex de la clara expansió que viu aquesta espècie a la plana de
Lleida, tant pel que fa a la població reproductora com hivernant, que de moment no
sembla haver tocat sostre (Bonfil i al., 2019).
Tot i que l’arpella és present tot l’any a l’estany i hi crien entorn 8-12 parelles, fora
del període reproductor hi ha una entrada molt gran d’ocells forans (Figura 27). Una
part pot estar composta per exemplars que han criat de forma dispersa en localitats
properes, però la gran majoria de ben segur són ocells hivernants del centre i nord
d’Europa. En efecte els aproximadament 1500 exemplars que hivernen els darrers
anys a la plana de Lleida (Bonfil, 2023) són molts més que els exemplars que hi ha
durant el període reproductor.
30
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 26: Evolució del màxim anual de l’arpella a estany d’Ivars i Vila-sana entre els
anys 2005 i 2023.
Figura 27: Evolució del màxim mensual d’arpella comuna a l'estany d’Ivars i Vila-sana el
2023.
31
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
0
1
("70 00&
1
("70 00&
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.2.12 El blauet, la mallerenga de bigotis i altres passeriformes de canyissar
El blauet és una espècie present a l’estany des del primer any, amb màxims que
arriben fins als 8 exemplars (Taula 3). El 2023 s’ha detectat fins a 4 exemplars
diferents, amb presència continuada tot l’any excepte en ple període reproductor,
entre abril i juny, amb una observació aïllada d’un exemplar el mes de maig (Taula
2), fet que ens indica la seva no reproducció a l’estany, cosa per un altre costat fins
ara mai comprovada.
La mallerenga de bigotis continua amb una presència irregular a l’estany. De totes
maneres, el 2023 s’ha tornat a detectar de forma discontinua entre febrer i abril,
amb un màxim de 4 exemplars, sense descartar que hagi pogut criar.
En el cas de la boscarla mostatxuda, només hem compilat una dada del mes de
febrer. Un cas semblant és el del boscaler, del que s’ha compilat 1 únic exemplar al
mes d’abril (Taula 3), sense cap indici de cria en cap de les dues espècies.
En el cas dels repicatalons, present a l’estany com a hivernant entre gener i abril i
novament entre octubre i desembre (Taula 3) esmentar que no s’ha detectat cap
ocell atribuïble a la subespècie mediterrània witherbyi, molt amenaçada i que és la
que cria en molt petit nombre a Catalunya, entre altres al proper embassament
d’Utxesa.
32
Taula 2: Màxims mensuals de les principals espècies aquàtiques a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023.
Espècie 01/2023 02/2023 3/2023 4/2023 5/2023 6/2023 7/2023 8/2023 9/2023 10/2023 11/2023 12/2023 Màxim
2023
Cigne (Cygnus olor) 3 1 1 2 2 3
Cigne petit (Cygnus columbianus) 0
Oca riallera grossa (Anser albifrons) 0
Oca (Anser anser) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Oca de galta blanca (Branta leucopsis) 0
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 3 6 2 1 1 1 6
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 0
Ànec mut (Cairina moschata) 0
Ànec carolí (Aix sponsa) 0
Ànec mandarí (Aix galericulata) 0
Ànec xiulador (Anas penelope) 3 21 1 5 3 21
Xarxet (Anas crecca) 442 354 40 5 22 36 40 80 130 442
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 826 497 265 320 395 597 280 192 560 280 600 400 826
Anec cuallarg (Anas acuta) 1 1 2 2 6 6
Anas bahamensis 1 1 1
Ànec cullerot (Anas clypeata) 475 419 275 19 2 14 66 240 80 606 600 606
Ànec griset (Anas strepera) 12 8 2 2 6 2 1 3 5 6 12
Ànec domèstic 0
Xarrasclet (Anas querquedula) 6 2 1 6
Anas híbrid 0
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) 0
Xibec (Netta rufina) 26 19 22 24 29 17 7 11 17 17 10 6 29
Morell cap-roig (Aythya ferina) 8 12 12 3 3 3 15 20 18 11 20
Morell xocolater (Aythya nyroca) 0
Morell de plomall (Aythya fuligula) 4 3 1 3 4
Aythya hibrid 0
Espècie 01/2023 02/2023 3/2023 4/2023 5/2023 6/2023 7/2023 8/2023 9/2023 10/2023 11/2023 12/2023 Màxim
2023
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) 0
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 7 10 7 6 6 7 7 6 4 4 6 6 10
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 8 6 30 54 53 55 45 41 101 60 20 49 101
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 2 1 1 2
Cabussó oerllut (Podiceps auritus) 0
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 237 156 52 19 9 1 1 21 32 148 171 165 237
Pelicà (Pelecanus onocrotalus) 0
Bitó (Botaurus stellaris) 1 1 1
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1 1 1 1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 4 14 9 4 8 12 7 1 2 14
Martinet ros (Ardeola ralloides) 2 1 1 2
Esplugabous (Bubulcus ibis) 11 20 13 88 300 536 722 710 650 515 1 50 722
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2 2 1 4 4 6 5 11 4 5 2 2 11
Egretta garcetta X Egretta gularis 0
Agró blanc (Egretta alba) 8 5 8 6 1 3 3 9 20 8 20
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 11 9 8 10 18 6 8 11 17 16 17 11 18
Agró roig (Ardea purpurea) 3 8 7 15 4 4 1 15
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 53 114 60 35 39 33 70 110 200 240 453 300 453
Capó reial (Plegadis falcinellus) 5 12 6 24 25 2 25
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) 0
Becplaner (Platalea leucorodia) 1 2 2
Flamenc (Phoenicopterus roseus) 1 1 1 1
Arpella (Circus aeruginosus) 257 254 234 35 20 38 80 123 165 221 224 188 257
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1 1 1
Rascló (Rallus aquaticus) 6 4 3 3 1 2 1 3 4 2 4 6
Polla pintada (Porzana porzana) 1 1
Espècie 01/2023 02/2023 3/2023 4/2023 5/2023 6/2023 7/2023 8/2023 9/2023 10/2023 11/2023 12/2023 Màxim
2023
Rascletó (Porzana parva) 0
Rasclet (Porzana pusilla) 0
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 5 7 14 11 6 6 4 7 17 3 4 5 17
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 5 4 2 3 3 3 4 4 3 4 5 5
Fotja (Fulica atra) 56 70 40 51 25 53 50 41 54 20 68 46 70
Fotja banyuda (Fulica cristata) 0
Grua (Grus grus) 4 18 180 37 180
Garsa de mar (Haematopus ostralegus) 0
Camallarga (Himantopus himantopus) 21 15 12 2 23 6 1 23
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 5 2 4 5
Perdiu de mar (Glareola pratincola) 2 2
Corriol petit (Charadrius dubius) 1 5 1 5
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 1 1 1 1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 1 1
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) 0
Daurada (Pluvialis apricaria) 25 25
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 0
Fredeluga (Vanellus vanellus) 2000 500 50 6 80 48 14 500 2000
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) 0
Territ gros (Calidris canutus) 0
Territ de tres dits (Calidris alba) 0
Territ menut (Calidris minuta) 0
Territ de Temminck (Calidris temminckii) 0
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 0
Territ variant (Calidris alpina) 2 2
Territ pectoral (Calidris melanotos) 0
Batallaire (Philomachus pugnax) 1 6 6
Espècie 01/2023 02/2023 3/2023 4/2023 5/2023 6/2023 7/2023 8/2023 9/2023 10/2023 11/2023 12/2023 Màxim
2023
Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 0
Becadell (Gallinago gallinago) 1 1 3 2 1 2 2 2 3
Becadell gros (Gallinago media) 0
Becada (Scolopax rusticola) 0
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) 0
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 8 8
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) 0
Polit (Numenius phaeopus) 0
Becut (Numenius arquata) 1 1
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1 1
Gamba roja (Tringa totanus) 1 1 1 1 1
Siseta (Tringa stagnatilis) 0
Gamba verda (Tringa nebularia) 1 2 5 1 1 5
Xivita (Tringa ochropus) 1 1 2 3 1 2 1 2 2 1 1 3
Valona (Tringa glareola) 1 1 1
Xivitona (Actitis hypoleucos) 3 1 5 3 2 4 6 3 1 1 6
Remena-rocs (Arenaria interpres) 0
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) 0
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 1 1 1
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 6 1 1 2 1 6
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 2900 2500 600 154 50 458 900 1100 1075 15 70 665 2900
Gavina capblanca (Chroicocephalus genei) 1 1
Gavina corsa (Larus audouinii) 0
Gavina cendrosa (Larus canus) 1 2 2
Gavià fosc (Larus fuscus) 62 84 37 9 3 13 26 2 40 50 84
Gavià argentat europeu (Larus argentatus) 1 2 2
Gavià (Larus michahellis) 1870 1076 900 443 1300 1292 694 500 500 320 1400 1328 1870
Espècie 01/2023 02/2023 3/2023 4/2023 5/2023 6/2023 7/2023 8/2023 9/2023 10/2023 11/2023 12/2023 Màxim
2023
Gavià caspi (Larus cachinnans) 1 1 1292
Gavinot polar (Larus glaucoides) 1 1
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) 3 3
Curroc (Gelochelidon nilotica) 0
Xatrac gros (Sterna caspia) 2 2
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) 0
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) 0
Xatrac (Sterna hirundo) 0
Xatrac menut (Sternula albifrons) 0
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 20 9 1 12 11 20
Fumarell negre (Chlidonias niger) 27 12 10 14 17 27
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) 3 3
Blauet (Alcedo atthis) 2 2 2 1 1 2 1 4 2 3 4
Boscaler (Locustella luscinioides) 1 1
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 1 24 30 13 * 3 6 2 30
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 1 20 12 10 2 20
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 1 4 1 4
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) * * * * * * * 0
Total espècies 41 41 52 52 41 27 28 39 42 36 41 30 80
Total espècies de limícoles 6 3 11 12 7 3 4 6 7 7 4 3 38
Suma total de limícoles 2031 502 95 43 24 5 30 99 15 57 18 503
Suma total de limícoles sense fredeluga 31 2 45 37 24 5 30 19 15 9 4 3
Taula 3: Evolució dels màxims anuals de les principals espècies aquàtiques a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2005-2021 i màxim absolut del període.
Espècie 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Cigne (Cygnus olor) 0 6 0 0 1 0 4 0 7 0
Cigne petit (Cygnus columbianus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Oca riallera grossa (Anser albifrons) 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0
Oca (Anser anser) 0 3 3 3 7 8 4 3 3 3
Oca de galta blanca (Branta leucopsis) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8 5 8 5 2 6 8 4 9 6
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Ànec mut (Cairina moschata) 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0
Ànec carolí (Aix sponsa) 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1
Ànec mandarí (Aix galericulata) 0 0 0 0 0 1 2 0 1 0
Ànec xiulador (Anas penelope) 12 36 33 44 30 39 54 33 46 10
Xarxet (Anas crecca) 135 300 60 77 320 356 340 271 407 320
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 540 1700 1800 2300 1650 1476 1950 1030 1469 846
Anec cuallarg (Anas acuta) 3 48 4 30 7 6 11 51 44 4
Àenc de les Bahamas (Anas bahamensis) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Ànec cullerot (Anas clypeata) 10 74 135 200 300 225 280 590 610 687
Ànec griset (Anas strepera) 3 10 9 6 17 14 19 20 25 17
Ànec domèstic 0 0 0 0 0 0 2 1 1 0
Xarrasclet (Anas querquedula) 5 38 18 13 100 4 11 25 15 4
Anas híbrid 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Xibec (Netta rufina) 0 12 6 6 4 5 9 5 7 3
Morell cap-roig (Aythya ferina) 0 57 25 76 30 23 12 50 32 28
Morell xocolater (Aythya nyroca) 0 1 1 1 3 1 3 2 2 1
Morell de plomall (Aythya fuligula) 0 1 3 2 0 0 3 7 5 1
Aythya hibrid 0 0 0 0 1 1 0 1 0 0
Espècie 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) 0 1 3 0 0 0 0 0 0 0
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 10 50 14 14 18 6 5 10 10 7
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 0 3 5 35 65 30 45 125 61 98
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 0 6 2 2 5 1 2 8 1 1
Cabussó oerllut (Podiceps auritus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 26 121 260 370 190 390 655 195 170 175
Pelicà (Pelecanus onocrotalus) 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0
Bitó (Botaurus stellaris) 0 1 0 0 0 1 1 1 1 2
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 0 2 2 2 2 1 2 5 3 1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 0 10 15 9 8 12 14 11 19 13
Martinet ros (Ardeola ralloides) 1 3 1 3 1 2 5 2 1 1
Esplugabous (Bubulcus ibis) 43 1000 1600 1400 1850 2000 2215 1630 1300 2019
Martinet blanc (Egretta garzetta) 1 7 15 14 12 15 7 6 8 12
Egretta garcetta X Egretta gularis 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0
Agró blanc (Egretta alba) 1 1 3 10 6 8 9 9 10 17
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 10 30 32 75 50 31 53 30 29 23
Agró roig (Ardea purpurea) 1 6 5 6 15 4 12 10 7 6
Cigonya negra (Ciconia nigra) 3 0 1 0 0 0 1 11 1 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 129 108 100 107 300 300 100 200 243 300
Capó reial (Plegadis falcinellus) 0 5 0 0 0 0 1 0 46 11
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Becplaner (Platalea leucorodia) 0 2 0 0 1 0 2 3 1 2
Flamenc (Phoenicopterus ruber) 0 0 0 1 0 0 2 1 0 0
Arpella (Circus aeruginosus) 7 11 14 10 19 36 35 21 58 74
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 0 1 1 0 1 1 2 1 1 1
Rascló (Rallus aquaticus) 0 4 4 10 10 9 9 10 7 6
Polla pintada (Porzana porzana) 0 0 0 0 0 0 3 1 1 1
Rascletó (Porzana parva) 0 0 1 1 1 0 2 1 0 0
Espècie 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Rasclet (Porzana pusilla) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 2 38 30 53 60 40 45 35 40 26
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 0 2 5 6 6 5 6 7 7 10
Fotja (Fulica atra) 0 550 150 163 193 95 98 55 74 48
Fotja banyuda (Fulica cristata) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Grua (Grus grus) 4 17 120 34 80 1 37 105 95 128
Garsa de mar (Haematopus ostralegus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Camallarga (Himantopus himantopus) 42 160 50 130 19 86 82 75 50 73
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 0 1 0 0 1 1 4 4 12 6
Perdiu de mar (Glareola pratincola) 0 4 1 6 0 6 5 6 2 2
Corriol petit (Charadrius dubius) 20 10 5 38 11 22 7 4 4 4
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 20 30 1 22 2 4 1 2 1 30
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 2 0 0 1 0 0 0 0 0 0
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0
Daurada (Pluvialis apricaria) 200 70 1 0 0 1 0 2 0 4
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 2 0 0 1 0 1 0 0 0 0
Fredeluga (Vanellus vanellus) 2500 5000 4000 2000 2000 4000 4000 2000 2500 1706
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Territ gros (Calidris canutus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Territ de tres dits (Calidris alba) 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0
Territ menut (Calidris minuta) 12 6 2 7 11 3 1 0 20 2
Territ de Temminck (Calidris temminckii) 2 6 0 2 0 0 0 1 0 3
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 15 8 0 9 3 0 0 3 0 9
Territ variant (Calidris alpina) 20 3 1 5 3 2 3 4 5 7
Territ pectoral (Calidris melanotos) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0
Batallaire (Philomachus pugnax) 10 15 10 90 5 2 70 15 27 15
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 0 0 1 1 0 3 9 14 7 12
Becadell (Gallinago gallinago) 54 120 34 32 39 41 68 50 80 45
Espècie 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Becadell gros (Gallinago media) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0
Becada (Scolopax rusticola) 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 0 53 21 42 2 17 4 33 6 21
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) 0 0 0 0 0 1 0 2 2 0
Pòlit (Numenius phaeopus) 0 0 0 2 0 0 0 1 3 0
Becut (Numenius arquata) 0 1 2 0 2 5 1 1 16 1
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 2 11 7 3 1 9 4 9 3 8
Gamba roja (Tringa totanus) 20 20 41 31 5 15 11 18 15 72
Siseta (Tringa stagnatilis) 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0
Gamba verda (Tringa nebularia) 14 16 4 7 8 3 5 7 6 15
Xivita (Tringa ochropus) 18 9 10 19 9 32 13 15 15 9
Valona (Tringa glareola) 18 40 25 38 4 10 15 37 53 41
Xivitona (Actitis hypoleucos) 17 7 20 12 15 12 11 25 17 12
Remena-rocs (Arenaria interpres) 1 0 0 0 0 5 0 0 0 1
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 0 0 2 8 15 2 6 11 7 8
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 0 5 3 3 4 4 8 4 2 4
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 50 1400 1900 2200 4300 4400 5150 10000 9700 4200
Gavina capblanca (Chroicocephalus genei) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Gavina corsa (Larus audouinii) 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0
Gavina cendrosa (Larus canus) 0 0 0 1 0 8 4 11 1 2
Gavià fosc (Larus fuscus) 0 1 10 18 25 32 43 27 50 42
Gavià argentat (Larus argentatus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Gavià (Larus michahellis) 1 14 140 140 400 420 580 995 670 900
Gavià caspi (Larus cachinnans) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Gavinot polar (Larus glaucoides) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) 0 0 0 0 17 1 0 0 0 0
Espècie 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Curroc (Gelochelidon nilotica) 0 3 0 2 1 0 1 3 2 2
Xatrac gros (Sterna caspia) 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0
Xatrac (Sterna hirundo) 0 10 2 0 1 1 0 1 0 2
Xatrac menut (Sternula albifrons) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 0 250 39 30 30 40 50 31 50 15
Fumarell negre (Chlidonias niger) 2 55 10 25 14 14 38 46 60 10
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) 1 0 1 1 0 0 2 4 7 3
Blauet (Alcedo atthis) 1 1 1 1 3 2 1 1 3 5
Boscaler (Locustella luscinioides) n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c.
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c.
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c.
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c.
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 0 0 0 0 3 3 2 5 5 11
Repicatalons (Emberiza schoeniclus witherbyi) n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c. n.c.
Total espècies 47 72 66 70 68 74 79 80 76 76
Total espècies de limícoles 21 24 19 25 19 24 22 24 22 24
Suma limícoles 2990 5593 4236 2501 2141 4282 4317 2329 2845 2099
Suma limícoles sense fredeluga 490 593 236 501 141 282 317 329 345 393
Suma limícoles sense fredeluga ni camallarga 448 433 186 371 122 196 235 254 295 320
Espècie 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Màxim
Cigne (Cygnus olor) 0 0 0 1 0 0 0 1 3 7
Cigne petit (Cygnus columbianus) 0 0 0 0 0 0 2 0 0 2
Oca riallera grossa (Anser albifrons) 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1
Oca (Anser anser) 3 1 1 2 2 1 6 2 1 8
Oca de galta blanca (Branta leucopsis) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 2 6 7 5 5 8 12 4 6 12
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 0 0 1 0 0 2 0 0 0 2
Ànec mut (Cairina moschata) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Ànec carolí (Aix sponsa) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Ànec mandarí (Aix galericulata) 0 0 0 1 0 2 1 1 0 2
Ànec xiulador (Anas penelope) 5 12 8 13 16 8 10 3 21 54
Xarxet (Anas crecca) 220 150 230 374 439 390 446 383 442 446
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 600 630 1050 750 712 1700 2260 2070 826 2300
Anec cuallarg (Anas acuta) 29 6 41 6 9 4 11 10 6 51
Àenc de les Bahamas (Anas bahamensis) 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
Ànec cullerot (Anas clypeata) 606 660 460 870 400 413 418 315 606 870
Ànec griset (Anas strepera) 11 5 21 20 17 30 20 21 12 30
Ànec domèstic 1 0 0 0 0 0 0 0 0 2
Xarrasclet (Anas querquedula) 19 7 13 12 5 4 7 30 6 100
Anas híbrid 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Xibec (Netta rufina) 5 14 30 17 35 25 51 25 29 51
Morell cap-roig (Aythya ferina) 20 22 29 38 39 29 30 21 20 76
Morell xocolater (Aythya nyroca) 2 1 1 0 1 1 0 2 0 3
Morell de plomall (Aythya fuligula) 3 9 11 7 8 8 18 19 4 19
Aythya hibrid 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) 0 0 0 0 0 1 0 0 0 3
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 6 7 6 10 14 16 22 21 10 50
Espècie 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Màxim
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 58 50 84 116 163 110 62 55 101 163
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 10 1 1 3 6 2 27 1 2 27
Cabussó oerllut (Podiceps auritus) 0 0 0 4 0 0 0 0 0 4
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 155 212 136 268 275 200 158 211 237 655
Pelicà (Pelecanus onocrotalus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Bitó (Botaurus stellaris) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 2 2 2 3 2 3 2 2 1 5
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 31 7 8 7 14 23 14 27 14 31
Martinet ros (Ardeola ralloides) 1 1 2 1 1 1 1 1 2 5
Esplugabous (Bubulcus ibis) 1500 1200 1000 700 1306 1965 1626 799 722 2215
Martinet blanc (Egretta garzetta) 20 35 10 8 12 14 9 20 11 35
Egretta garcetta X Egretta gularis 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Agró blanc (Egretta alba) 17 12 15 11 21 26 11 20 20 26
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 22 30 16 17 40 30 20 30 18 75
Agró roig (Ardea purpurea) 5 7 4 10 8 13 12 12 15 15
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1 1 1 0 1 1 1 0 1 11
Cigonya (Ciconia ciconia) 160 227 220 200 379 320 160 400 453 453
Capó reial (Plegadis falcinellus) 0 5 8 23 23 27 10 8 25 46
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1
Becplaner (Platalea leucorodia) 3 2 1 2 3 1 3 16 2 16
Flamenc (Phoenicopterus ruber) 2 0 0 0 0 4 0 10 1 10
Arpella (Circus aeruginosus) 84 107 125 147 187 168 201 226 257 257
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 3 1 1 1 1 1 2 2 1 3
Rascló (Rallus aquaticus) 9 10 10 7 11 10 6 5 6 11
Polla pintada (Porzana porzana) 1 1 0 1 1 0 1 1 1 3
Rascletó (Porzana parva) 0 0 0 0 1 1 0 0 0 2
Rasclet (Porzana pusilla) 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 25 26 31 16 17 25 28 11 17 60
Espècie 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Màxim
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 10 10 10 10 13 24 23 6 5 24
Fotja (Fulica atra) 80 28 60 35 69 131 170 74 70 550
Fotja banyuda (Fulica cristata) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Grua (Grus grus) 219 500 140 40 100 100 70 200 180 500
Garsa de mar (Haematopus ostralegus) 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1
Camallarga (Himantopus himantopus) 50 94 26 43 55 40 233 105 23 233
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 0 3 1 1 1 10 6 0 5 12
Perdiu de mar (Glareola pratincola) 1 0 1 2 1 0 2 0 2 6
Corriol petit (Charadrius dubius) 7 1 15 1 1 3 16 2 5 38
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 6 6 2 0 0 2 35 15 1 35
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Daurada (Pluvialis apricaria) 6 0 0 1 5 152 502 1 25 502
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1 1 0 0 0 1 1 0 0 2
Fredeluga (Vanellus vanellus) 500 600 1500 1500 3000 3800 8280 1300 2000 8280
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1
Territ gros (Calidris canutus) 0 0 0 0 0 0 2 0 0 2
Territ de tres dits (Calidris alba) 0 0 0 0 0 0 6 0 0 6
Territ menut (Calidris minuta) 0 1 7 0 0 3 5 0 0 20
Territ de Temminck (Calidris temminckii) 0 1 0 0 0 0 5 0 0 6
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 1 5 1 0 0 0 24 0 0 24
Territ variant (Calidris alpina) 3 4 3 1 1 12 12 0 2 20
Territ pectoral (Calidris melanotos) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Batallaire (Philomachus pugnax) 14 4 12 9 9 2 24 3 6 90
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 7 4 7 5 3 1 6 1 0 14
Becadell (Gallinago gallinago) 48 59 28 25 45 69 50 6 3 120
Becadell gros (Gallinago media) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Becada (Scolopax rusticola) 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1
Espècie 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Màxim
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 10 12 7 5 5 6 28 3 8 53
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2
Pòlit (Numenius phaeopus) 0 0 0 1 1 0 1 1 0 3
Becut (Numenius arquata) 1 1 0 0 1 1 1 0 1 16
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 4 4 1 2 4 5 6 1 1 11
Gamba roja (Tringa totanus) 15 30 7 13 5 7 30 10 1 72
Siseta (Tringa stagnatilis) 2 1 0 0 1 0 0 0 0 2
Gamba verda (Tringa nebularia) 7 9 10 2 4 6 9 1 5 16
Xivita (Tringa ochropus) 5 4 5 4 4 5 8 3 3 32
Valona (Tringa glareola) 12 14 21 2 25 3 45 2 1 53
Xivitona (Actitis hypoleucos) 21 10 10 6 5 18 18 13 6 25
Remena-rocs (Arenaria interpres) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 5
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 7 4 2 6 14 45 11 2 1 45
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 6 1 3 4 7 3 5 8 6 8
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 4300 4300 3850 4515 4500 4350 4000 2100 2900 10000
Gavina capblanca (Chroicocephalus genei) 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1
Gavina corsa (Larus audouinii) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Gavina cendrosa (Larus canus) 7 2 5 1 2 2 0 0 2 11
Gavià fosc (Larus fuscus) 47 40 50 84 102 125 109 50 84 125
Gavià argentat (Larus argentatus) 1 1 0 1 1 4 4 2 2 4
Gavià (Larus michahellis) 1140 1400 1355 2000 2800 1880 2800 1230 1870 2800
Gavià caspi (Larus cachinnans) 0 0 0 0 1 0 1 1 1292 1292
Gavinot polar (Larus glaucoides) 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) 0 0 0 0 0 0 0 1 3 17
Curroc (Gelochelidon nilotica) 11 1 1 1 1 0 3 1 0 11
Xatrac gros (Sterna caspia) 0 0 1 1 0 0 0 1 2 2
Espècie 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Màxim
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2
Xatrac (Sterna hirundo) 1 0 1 2 1 0 2 1 0 10
Xatrac menut (Sternula albifrons) 0 0 2 0 0 0 0 1 0 2
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 18 30 13 17 41 15 20 48 20 250
Fumarell negre (Chlidonias niger) 65 10 12 24 20 6 43 22 27 65
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) 1 1 0 2 2 1 1 2 3 7
Blauet (Alcedo atthis) 6 6 5 5 7 8 5 3 4 8
Boscaler (Locustella luscinioides) n.c. n.c. n.c. 2 3 3 1 3 1 3
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) n.c. n.c. n.c. 30 45 50 40 26 30 50
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) n.c. n.c. n.c. 22 31 23 16 10 20 31
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) n.c. n.c. n.c. 3 2 4 2 1 1 4
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 8 2 8 4 7 4 5 6 4 11
Repicatalons (Emberiza schoeniclus witherbyi) n.c. n.c. n.c. 1 0 0 0 0 0 1
Total espècies 74 73 72 79 80 79 88 78 80
Total espècies de limícoles 21 22 19 18 22 21 29 16 19
Suma limícoles 721 868 1664 1623 3178 4147 9358 1467 2099
Suma limícoles sense fredeluga 221 268 164 123 178 347 1078 167 99
Suma limícoles sense fredeluga ni camallarga 171 174 138 80 123 307 845 62 76
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.3 Període reproductor
A la Taula Taula 4 es mostren el nombre de parelles de les principals espècies
aquàtiques que han nidificat a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2004-2023. En
analitzar l’evolució de les espècies reproductores al llarg dels anys, veiem que en un
primer moment es produeix una ràpida colonització de l’estany per part de les
espècies aquàtiques. Tot seguit s’observa un estancament o desacceleració (Estrada
et al., 2016) per, a partir del 2016, iniciar-se un procés regressiu. Les dades de 2020
mostren una certa aturada o fins i tot reversió d’aquest procés recessiu, que es
consolida el 2021, amb un significatiu increment del nombre d’espècies com a
conseqüència del buidat parcial. El 2022 però veiem que, tot i que el nombre de
reproductors possibles es manté més o menys semblant a l’any anterior, el nombre
de reproductors probables o segurs torna a reduir-se de forma significativa (Figura
28). El 2023 el nombre d’espècies torna a reduir-se (Figura 28), possiblement tant
per haver-se acabat l’efecte del buidat com per l’extrema sequera del 2023, que va
comportar que molt temps els canyissars, sobretot el de depuració, estiguessin secs.
Com els darrers anys, el 2023 han continuat sense criar les espècies que van
desaparèixer després del primer any, com el fumarell carablanc i el cabussó
collnegre. Tampoc han criat les espècies que van desaparèixer alguns anys més tard,
com són la gavina riallera i la gavina capnegra. Com s’ha comentat en altres ocasions
(vegeu p.e. Estrada et al. 2022), és molt possible que al marge de l’hàbitat actuïn
també sobre l’estany altres factors que dificulten la seva recolonització. Les sospites
que l'expansió del gavià està darrere la desaparició de la gavina riallera i la gavina
capnegra (Cebolla et al., 2021) poden explicar la no recolonització de l’estany per
part de segons quines espècies. De fet, un estudi realitzat el 2022 a l’estany per
avaluar els possibles depredadors de les espècies aquàtiques va concloure que el
gavià és sens dubte el factor limitant per tal que no criïn altres gavines a l’illa
principal (Estrada et al., 2023).
48
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 28: Evolució del nombre d'espècies aquàtiques reproductores a l'estany d'Ivars i
Vila-sana el període 2005-2023.
4.3.1 Els ànecs i la fotja
Tot i l’aparent disminució el nombre d’espècies aquàtiques reproductores a l’estany
d’Ivars i Vila-sana el 2023 respecte l’any anterior (Figura 28) el nombre d’espècies
d’ànecs i fotges no sembla haver patit una disminució (Taula 4). En el cas dels ànecs
hi ha hagut una petita regressió (Figura 29). Aquesta però només ha afectat al
collverd però no als ànecs cabussadors (Taula 4) En total s’ha detectat 15-20 parelles
de collverd, un mínim de 2 parelles de xibec i 0-1 de morell cap-roig (Taula 4). En el
cas de la fotja el 2023 el nombre d’exemplars ha pujat lleugerament a les 10-15
parelles, xifra que fa molts anys que no es veia (Figura 30). Aquest petit repunt del
nombre de fotges i el manteniment de les parelles de xibec, fa pensar que el 2023 hi
ha hagut una certa disponibilitat de macròfits. La forta sequera de 2023 va reduir el
nivell d’aigua fet que de ben segur va repercutir en un increment de l'eutròfia. Per
tant, no sembla que aquesta hagi afectat negativament als macròfits i si en canvi que
la baixada de nivell de l’aigua els pugui haver afavorit.
Destacar que el 2023 s’ha detectat un important brot de botulisme a l’estany i no se
sap fins a quin punt pot haver afectat al nombre de parelles reproductores d’aquestes
espècies.
49
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 29: Evolució del nombre de parelles reproductores del total d’espècies d'ànecs a
l'estany d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i 2023.
Figura 30: Evolució del nombre de parelles reproductores de fotja a l'estany d'Ivars i
Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i 2023.
50
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.3.2 Els altres ràl·lids
El retorn als nivells elevats d’inundació anteriors al buidat parcial han afectat
negativament a la polla blava i la polla d’aigua, que han vist reduir de forma notable
els seus efectius el 2023 respecte el 2021, molt especialment en el cas de la polla
blava (Figura 31 i Figura 32). És possible que una part de la regressió sigui producte
d’una menor detectabilitat, però de totes maneres els nombres de polla d’aigua
semblen ser extremadament baixos per una espècie que havia estat prou abundant
amb nivells d’inundació semblants i que sempre es mou a la transició entre el
canyissar i l’aigua. Com a mínim la polla blava sembla ser una espècie sensible al
botulisme, i que per tant aquest pugi estar darrere la disminució dels exemplars. En
efecte, la superfície de bova embassada, tot i la sequera no sembla haver-se reduït
de forma significativa com per explicar aquesta disminució. Si podria tenir també un
cert impacte la depredació per part del senglar sobre ambdues espècies, tot i que es
creu improbable que aquests sigui el principal responsable d’aquests números baixos
(Estrada et al., 2023).
Figura 31: Evolució del nombre de parelles reproductores de polla d'aigua a l'estany
d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i 2022. Mitjana entre
2006, ja amb nivells elevats d’inundació, i 2022.
51
#0*0
1
21 0A
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 32: Evolució del nombre de parelles reproductores de polla blava a l'estany
d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i 2023.
La població de rascló, més lligada a l’interior del canyissar i el bovar com la polla
blava, es manté en xifres semblants a les dels darrers anys, amb una estima de 3-4
parelles.
4.3.3 El cabussó emplomallat i el cabusset
El nombre de parelles de cabussó emplomallat, ha recuperat una mica el nombre de
parelles, que els dos darrers anys havien disminuït bastant, coincidint amb el buidat
parcial (Figura 33). Essent una espècie bàsicament piscívora, cal pensar que hi ha
hagut una certa recuperació dels peixos, bé per una bona reproducció el 2023
associada a un major nombre de macròfits o bé perquè alevins nascuts el 2022 ara
aportaven molta més biomassa.
En el cas del cabusset, aquest continua amb una població molt baixa, sense haver
donat símptomes que el buidat parcial ni la recuperació dels nivells prebuidat l’hagi
afectat (Figura 33). Al contrari, sembla que els dos darrers anys es consolida una
lleugera tendència regressiva dins la seva actual escassetat.
52
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 33: Evolució del nombre de parelles reproductores de cabussó emplomallat i
cabusset a l'estany d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i
2023.
4.3.4 Els ardeids
El 2023 s’ha detectat una petita regressió tant del nombre de parelles d’agró roig
com de bernat pescaire que crien a l’estany (Figura 34). Així, s’ha passat de les 10-
12 parelles de cada una de les espècies que havien criat els dos darrers anys a
l’estany a només 6 en el cas de l’agró roig i 8 en el cas del bernat. Sobretot l’agró
roig sembla que fluctua de forma prou important a l’estany, molt possiblement com a
conseqüència de problemes durant les migracions o la zona d’hivernada però potser
també com a conseqüència de les condicions ambientals de les altres àrees de cria.
Tot i l’aparent reducció també de la població de bernat pescaire no sembla que les
condicions de cria a l’estany hagin canviat, doncs el sector de bova embassada on
crien fins i tot va reunir condicions suficients l’any que es va procedir al secat parcial
de l’estany.
53
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 34: Evolució del nombre de parelles reproductores de d’agró roig i bernat
pescaire a l'estany d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i 2023.
En el cas de la cigonya, el 2023 s’ha detectat novament 11 parelles criant a l’estany,
dins del rang de les 8-11 parelles el període 2017-2023 (Taula 4).
4.3.5 Les limícoles, les gavines i els gavians
La manca de platges i sectors amb aigües somes sense vegetació ha impedit
qualsevol intent de cria per part de les limícoles l’any 2023.
En el cas de les gavines, la gavina riallera, amb diversos anys amb entre 200 i 300
parelles, no ha tornat a criar des de el 2015, el mateix que la gavina capnegra (Taula
4 i Figura 35). L’important nombre de gavians presents els darrers anys a l’estany
de ben segur és un factor important que impedeix que la gavina riallera i la gavina
capnegra continuïn criant a l’estany (Cebolla et al., 2021; Estrada et al., 2023).
Pel que fa al gavià la seva població sembla que ha decrescut una mica els anys 2022
i 2023 (Taula 4 i Figura 35), sense que s’hagi realitzat cap tipus de control de la
població. Si que ambdós anys s’ha realitzat anualment la captura d’una desena
d’exemplars reproductors al niu per al seu anellament i col·locació d'emissors
satèl·lit. No se sap fins a quin punt aquestes molèsties poden haver influït en la
reducció de la població de la població. Cal dir però que el 2023 hi ha hagut una
mortalitat molt elevada de gavians a l’estany per botulisme, doncs s’hi han trobats
54
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
morts desprès del període reproductor dos dels exemplars marcats. Tot i que els
brots de botulisme es donen principalment durant l’estiu, i per tant un cop passada la
temporada de cria, quan la temperatura de l’aigua és més elevada i la concentració
d’oxigen menor, no es impensable pensar que un brot de botulisme l’estiu de 2022,
tot i que de menor magnitud que el de 2023, hagués pogut també afectar aquesta
espècie.
Figura 35: Evolució del nombre de parelles reproductores de gavina riallera, gavina
capnegra i gavià a l'estany d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005
i 2023.
4.3.6 L’arpella comuna
Entre els rapinyaires presents a l’estany, l’arpella comuna és l’única espècie
pròpiament lligada al medi aquàtic, doncs cria al canyissar i, tot i que sovint caça fora
de l’estany és també un important caçador a les zones humides. Globalment la seva
població s’ha anat incrementant amb el pas dels anys. A partir de 2015 però sembla
que, tot i les fluctuacions, la seva població s’ha estabilitzat entorn els 8-11 parelles
(Figura 36), potser per una certa saturació del medi.
55
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 36: Evolució del nombre de parelles reproductores d’arpella a l'estany d'Ivars i
Vila-sana al període reproductor entre els anys 2006 i 2023.
4.3.7 Els moixons
Pel que fa als passeriformes d’estany, les poblacions de boscarla de canyar i balquer
s’han mantingut més o menys estables, amb 20-25 parelles estimades en el cas de la
primera i 10-15 en el cas de la segona. Pel que fa a la resta de passeriformes de
canyissar el 2023 s’ha de considerar un any dolent. En efecte, no es disposa de cap
dada fidel de cria de boscaler comú, boscarla mostatxuda i mallerenga de bigotis. No
es descarta que hagi pogut criar alguna boscarla mostatxuda però no hi ha
recurrència de dades d’aquesta espècie com per pensar en una reproducció. Sí que hi
ha una observació de boscaler comú del mes d’abril, que sens dubte es deu tractar
d’un ocell migrant, i una observació del mateix mes de mallerenga de bigotis, que
sembla tractar-se d’una darrera observació d’un ocell hivernant, doncs hi ha
observacions regulars entre febrer i abril (Taula 2).
56
Taula 4: Nombre de parelles reproductores a l’estany d’Ivars i Vila-sana en el període 2004-2023. * espècies amb presència estival continuada però
sense indicis de cria. + espècie que ha criat amb èxit però amb efectius no comptats. En groc espècies amb alt fracàs reproductor. En taronja elevat
fracàs reproductor per control de nius. En verd espècie que tot i haver-se detectat cantant amb tota seguretat no ha criat
Nombre de parelles reproductores d'ocells
aquàtics a l'estany d'Ivars_Vila-sana 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 15-20 1-2 5-7 1-2 2-3 3-5 4 3-4
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 2 3 8-10 10-12 10-12 13-15 30-40 25-35
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 3-5 0-1 *
Corb mari gros (Phalacrocorax carbo) * * *
Bitó (Botaurus estellaris) 0-1
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1 1 1 1-2 1 1-2 3 1-2
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) * * * * * * * *
Martinet ros (Ardeola ralloides) * * * *
Esplugabous (Bubulcus ibis) 2 * * * * * * *
Martinet blanc (Egretta garcetta) * * *
Agró blanc (Ardea alba)
Agró roig (Ardea purpurea) 1 1 2-4 1-2 2-3 2-3 10-15 10-12 10+ (+)
Bernat pescaire (Ardea cinerea) * * * * * * 1-2 0-1
Cigonya (Ciconia ciconia) 1 2 2 2 3
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Cigne (Cygnus olor)
Oca (Anser anser) * 1 1 * *
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec griset (Anas strepera) * 0-1 0-1 0-1 0-1 * 0-1
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 20-30 20-30 20-30 20-30 15-20 20-30 25-40 25-40
Xarrasclet (Anas querquedula) *
Ànec cullerot (Anas clypeata) 1-3 2-3 2-4 2 1-3 1-2 2-4 0-1
Xibec (Netta rufina) 1 0-1 2 1-2 1-3 0-2 2-3 1-3
Nombre de parelles reproductores d'ocells
aquàtics a l'estany d'Ivars_Vila-sana 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Morell cap-roig (Aythya ferina) 0-2 0-1 * * 1 2-3
Arpella (Circus aeruginosus) 1 2 2 4 1-2 3 3-4 6
Rascló (Rallus aquaticus) 2-3 8-10 8-10 8-10 8-10 8-10 8-10 8-10
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 2-3 2-3 15-20 15-20 15-20 20-30 20-30 20-30 20-30 20-30
Polla blava (Porphyrio porphyrio) * 3-5 2-4 2-3 0-1 2-3 2 3-4
Fotja (Fulica atra) 100 10 30-40 10-20 8-10 8-10 2-3 2-3
Camallarga (Himantopus himantopus) 15-20 60-80 0-3 1 0-4 * * * 1-2
Corriol petit (Charadrius dubius) 10-15 2-3 * *
Fredeluga (Vanellus vanellus) 2-3 2 1 0-1
Perdiu de mar (Glareola pratincola) * *
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 1 3-5 2-5 2 3 5-7 3-5
Gavina riallera (Choricocephalus ridibundus) 30 70-80 260-300 20-30 245-260 280-320 250-300 200-250
Gavià (Larus michahellis) 1 1 3-5 5-10 8-10 11-12 12-15 12-15
Gavià fosc (Larus fuscus) * * *
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) 50 * * * *
Fumarell negre (Chlidonias niger) * * * * *
Boscaler (Locustella luscinioides) 1 0-1 0-1
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) (1) 10 10 15-20 50+ 40-50 50+ 30-50 30-50 30-50 30-50
Boscarla de canyar (Acr. scirpaceus) (1) 5 5 10-15 50+ 50+ 50+ 80-100 80-100 80-100 80-100
Boscarla mostatxuda (Acr. melanopogon) 0-1 0-1 0-1 0-1 1
Mallerenga de bigotis (Pan. biarmicus) 2
Nombre de parelles reproductores d'ocells
aquàtics a l'estany d'Ivars_Vila-sana 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2-3 2-3 2-3 3-4 3-4 3-4 4-5 3-4 2-3 2-3
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 30-35 20-30 15-20 20-25 30-40 35-50 25-30 15-20 15-20 20-25
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Corb mari gros (Phalacrocorax carbo) * * * * * *
Bitó (Botaurus estellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1-2 2 2 1-2 2-3 1-2 2 1+ 1+ 0-1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) * 0-4 0-5 * * * 0-1 *
Martinet ros (Ardeola ralloides) * * * * *
Esplugabous (Bubulcus ibis) * * * * * * * * * *
Martinet blanc (Egretta garcetta) * * * * * * * * * *
Agró blanc (Ardea alba) * *
Agró roig (Ardea purpurea) 5+ 4+ 4+ 3-4 6 13 4-5 10-11 10+ 6
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 0-1 3 3 4-5 7 8 12 10 10-12 8
Cigonya (Ciconia ciconia) 4 5 6 9 10 8 11 9 8 11
Capó reial (Plegadis falcinellus) * * *
Becplaner (Platalea leucorodia) * *
Cigne (Cygnus olor)
Oca (Anser anser) 1 1 1 * * * * * * *
Ànec blanc (Tadorna tadorna) * *
Ànec griset (Anas strepera) 0-1 0-1 0-1 0-1 * * * *
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 20-30 15-20 15-20 15-20 15-20 15-20 10-15 15-20 20-25 15-20
Xarrasclet (Anas querquedula)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 1-2 0-1 * * * * 0-1 * * *
Xibec (Netta rufina) 1-2 1 1-2 0-3 0-1 0-2 1 (2?) 1 2+ 2+
Morell cap-roig (Aythya ferina) 1-2 1 1 * * * 0-1 0-1
Arpella (Circus aeruginosus) 6-7 8-9 8-9 8 7 10-12 10-12 7-8 8-9 9-10
Rascló (Rallus aquaticus) 5+ 5+ 5+ 4 3-4 3-5 3-4 3-4 3-4 2-3
Nombre de parelles reproductores d'ocells
aquàtics a l'estany d'Ivars_Vila-sana 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 20-30 15-20 15-20 10-15 5-10 5-10 8-10 10-15 5-10 5-10
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 4-5 3-4 4-5 4-5 4-6 4-5 5-7 10-12 4-5 2
Fotja (Fulica atra) 2-3 4-6 5-7 5-6 4-6 4-5 3-4 5-10 5-10 10-15
Camallarga (Himantopus himantopus) 0-4 1-2 * * * * * 5-10 * *
Corriol petit (Charadrius dubius) *
Fredeluga (Vanellus vanellus) * * 2-3 *
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 4-6 3 * * *
Gavina riallera (Choricocephalus ridibundus) 260-300 50-70 * * * * * *
Gavià (Larus michahellis) 30-50 50-70 70-80 40-60 8-12 5-10 5-10 60-80 40-50 30-40
Gavià fosc (Larus fuscus) * * * * * * * *
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) * * * * * *
Fumarell negre (Chlidonias niger) * * * * * *
Boscaler (Locustella luscinioides) 0-1 0-1 0-1 0-1 0-2
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) (1) (+) (+) (+) (+) 20-30 15-25 10-12 10-15 10-15 10-15
Boscarla de canyar (Acr. scirpaceus) (1) (+) (+) (+) (+) 30-50 25-30 15-20 20-25 20-25 20-25
Boscarla mostatxuda (Acr. melanopogon) 0-1 1-3 0-1 0-1 * 1 0-1 0-1
Mallerenga de bigotis (Pan. biarmicus) 0-2 1 0-1
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.4 El període hivernal
A la Taula 5 es detallen les dades del cens d'ocells aquàtics hivernants del mes de
gener dels anys 2004-2023 de l'estany d'Ivars i Vila-sana. A la Taula 6 es compara la
hivernada dels principals grups d’ocells aquàtics entre l’estany d’Ivars i Vila-sana i la
resta de les principals zones humides de la plana de Lleida.
4.4.1 Els ànecs, els cabussons i la fotja
Tal com es pot veure a la Figura 37 i la Taula 5, l’hivern de 2022-2023 ha estat un
any clarament per sota de la mitjana pel que fa a la hivernada dels ànecs, cabussons
i fotges a l’estany, amb un volum d’ocells hivernals de només la meitat de l’hivern
anterior. En general, la hivernada del 2022-23 al conjunt de la Plana de Lleida ha
estat inferior a la de l’hivern del 2021-22 però el descens ha sigut més marcat a
l’estany que en altres localitats (Taula 6).
Figura 37: Evolució dels ànecs, cabussons i fotges a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-
sana en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys
2006 i 2023. Mitjana dels anys 2006-2022.
En estudiar el comportament de les diferents espècies veiem però que no totes es
comporten de la mateixa manera. En efecte, veiem que la forta baixada es deu
sobretot a la baixada del collverd, que va passar del 2070 exemplars del gener de
2022 a només 463 el gener de 2023 (Figura 38 i Taula 5). El xarxet, també va tenir
61
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
una lleugera regressió en passar dels 328 individus del gener de 2022 als 246 del
2023, en aquest cas amb xifres normals, molt aprop de la mitjana (Taula 5). Per
contra, el cullerot ha assolit una xifra alta, molt per sobre de la dels darrers 4 anys
(Taula 5). Tot i que la hivernada dels ocells aquàtics està condicionada per molts
factors, el fet que un ànec granívor com el collverd hagi baixat els efectius i un
filtrador com el cullerot els hagi pujat podria indicar, i que aquesta evolució no
s’ajusti a la seguida amb exactitud a la resta de la plana de Lleida, ens podria fer
pensar que hi pot haver influït les característiques de l’estany, i que hi hagués hagut
molt més fitoplacton i zooplacton.
Figura 38: Evolució de les principals espècies d’ànecs a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-
sana en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys
2006 i 2023.
Esmentar el cas particular de l’oca, que ha desaparegut com a hivernant, i que
només s’hi ha detectat l’exemplar resident (Taula 5). Com ja s’ha comentat en altres
ocasions la menor hivernada de l’oca a l’estany d’Ivars i Vila-sana no és un fet
exclusiu d’aquests espai sinó que és un fet general arreu de la península ibèrica i que
es deu al desplaçament de l’àrea d’hivernada cada vegada més cap al nord com a
conseqüència del canvi climàtic (Rodríguez et al. 2015).
La hivernada estricta dels ànecs cabussadors (morells i xibec) a retornat a nivells
molt baixos, després del repunt afavorit pel buidat parcial, amb només 6 morells cap-
roig i 3 morells de plomall censats el gener (Figura 39 i Taula 5). En el cas de la fotja
62
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
els valors han estat comparables als dels darrers anys, molt lluny dels màxims
assolits el període 2007-2012 (Figura 40 i Taula 5).
Finalment els cabussets i cabussons tenen una presència molt reduïda a l’hivern a
l’estany. El gener de 2023 han tornat a censar-se uns pocs exemplars, en uns nivells
semblants als del 2022 (Figura 41 i Taula 5) i després de la seva absència el 2021
coincidint amb els baixos nivells d’inundació pel buidat parcial de l’estany (Estrada et
al., 2022). Destacar que els darrers anys sembla es va consolidant poc a poc la
hivernada del cabussó emplomallat, molt més rar a l’hivern els primers anys (Figura
41 i Taula 5).
Figura 39: Evolució dels ànecs cabussadors a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en
base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i
2023.
63
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 40: Evolució de la fotja a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en base a les
dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i 2023.
Figura 41: Evolució dels cabussons i cabussets a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en
base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i
2023.
64
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
4.4.2 Els ardeids i afins
Pel que fa als ardeids, tal com venim observant els darrers anys, la joca
d'esplugabous que es forma a la tardor a l’estany a l’hivern es desplaça totalment
fora d’aquest, (Taula 5), sovint en indrets urbans. De la resta d'ardeids, dins les
fluctuacions, el nombre de bernat pescaire s’ha mantingut en nombres normals pel
que acostuma a ser habitual els darrers anys, lluny però dels màxims assolits els
anys 2008 i 2011 (Figura 42i Taula 5). En el cas de l’agró blanc, el nombre
d’exemplars també és fluctuant i el gener de 2023 s’ha situat a la banda baixa dels
exemplars censats els darrers anys ara a l’estany (Figura 42i Taula 5).
La cigonya, amb una barreja d’ocells locals i forasters, presenta xifres molt variables
entre anys, depenen de si la joca es forma o no dins de l’estany. En el cas del gener
de 2023 el nombre d’ocells comtats a l’estany és dels més baixos mai registrats, amb
només 8 exemplars (Taula 5).
Figura 42: Evolució de l’agró blanc i el bernat pescaire a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-
sana en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys
2006 i 2023.
4.4.3 El corb marí gros
El corb marí, desprès d’un període de força estabilitat pel que fa la nombre
d’exemplars de la joca hivernal de l’estany (a excepció del gener de 2021 que
65
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
l’estany estava molt buit) el gener de 2023 ha vist incrementar els seus efectius, fins
quasi doblar el nombre dels darrers anys (Figura 43). Aquest increment però s’ha
produït sense que hi hagi hagut un increment de la població lleidatana, cosa que
indica que l’únic que s’ha produït és una reestructuració de les joques. És possible
que hi hagi hagut també un major nombre de peixos de mida adequada a l’estany
que hagi afavorit aquest moviment, doncs sovint es veuen els corbs marins pescant
al mateix estanys.
Figura 43: Evolució del corb marí gros a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en base a
les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i 2023.
4.4.4 Les limícoles, les gavines i els gavians
El cas de les limícoles, el manteniment dels nivells alts d'inundació a l’estany i que el
sector dels cavalls estigués bàsicament sec ha impedit la presència de cap espècie
(Taula 5). En el cas de les fredelugues si que s’han censat però 400 exemplars que
tot i que alimentar-se als conreus de les rodalies utilitzaven l’estany com a zona de
descans.
En el cas de les gavines i gavians destacar, tot i els alts i baixos, la regular tendència
a l’increment en el cas del gavià argentat, fins al punt que el gener de 2023 s’ha
censat el nombre més alt de gavians mai registrat a l’estany (Figura 44 i Taula 5). En
el cas de la gavina riallera s’ha de considerar un any normal, una mica per sobre de
66
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
la mitjana dels darrers anys (Figura 44 i Taula 5). A diferència dels primers anys, en
que la gavina cendrosa era un hivernant habitual a l’estany, el gener de 2023, com
ve succeint des de 2019, no s’ha detectat cap exemplar. Per contra, s’han censat 2
gavines menudes, regular durant el pas però rares a l’hivern i 35 gavians foscos
(Taula 5).
Figura 44: Evolució de la gavina riallera i el gavià a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana
en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i
2023.
4.4.5 L’arpella comuna
Finalment, destacar el cas de l'arpella, rapinyaire amb una joca amb fort creixement
des que es va recuperar l’estany, que el 2023, amb 257 exemplars censats, ha tornat
a fer el que semblava impossible hi ha tornat a trencar tots els rècords imaginables
(Figura 45 i Taula 5). És evident que tal concentració d’arpelles no es poden
alimentar a l’estany però de totes maneres les condicions de l’estany són molt
favorables per a la formació de la joca d’aquesta espècie.
67
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 45: Evolució de l’arpella a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en base a les
dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i 2023.
4.4.6 Els moixons
Al marge de les principals espècies aquàtiques, l'estany d'Ivars i Vila-sana és utilitzat
com a joca per un important nombre de passeriformes hivernants a la zona, com el
repicatalons (Emberiza schoeniclus), el cruixidell (Emberiza calandra), la cuereta
blanca (Motacilla alba) o el grasset de muntanya (Anthus spinoletta). El fet de no
realitzar cap tipus de seguiment específic fa que no es disposi de dades sobre la seva
evolució.
4.4.7 L’estany d’Ivars i Vila-sana en relació a la resta de zones humides de la plana
de Lleida
En analitzar el pes que ha tingut la hivernada dels ànecs, cabussons i fotges el gener
de 2023 a l’estany d’Ivars i Vila-sana en relació al conjunt de la plana de Lleida
veiem que la proporció d’ànecs i afins que han utilitzat l’estany ha baixat de forma
dràstica respecte el gener de 2022. Així, mentre que que el gener de 2022 l’estany
va acollir un 40,05% d’aquestes espècies que van hivernar a la plana de Lleida
aquesta xifra el gener de 2023 s’ha reduït a només un 21,44 % (Figura 46 i Taula 6).
La hivernada global a la Plana de Lleida ha sigut una mica menor que la del 2022
però malgrat això ha estat una mica per sobre de la mitjana (Taula 6).
68
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
Figura 46: Evolució de del nombre dels principals grups d’ocells aquàtics de l’estany
d’Ivars i Vila-sana en relació a la resta de zones humides de la Plana de Lleida, entre el
el gener de 2005, quan encara no havia començat a entrar aigua a l’estany, i el gener
de 2023.
La forta reducció del nombre de collverds (l’espècie més nombrosa de totes les que
es censen al mes de gener) que s’ha donat a l’estany, però no a la resta de zones
humides de la plana, és la responsable de la pèrdua de pes el 2023 de l’estany en
relació al conjunt de la plana de Lleida. Aquesta forta reducció del nombre de
collverds no ha pogut ser compensada amb l'increment esmentat de cullerots, que tot
i ser molt important numèricament ha estat clarament inferior. Val a dir que en el cas
del cullerot l’estany ha acollit el 84,67% de tots els exemplars censats el gener de
2023 a la plana de Lleida.
69
Taula 5: Censos d'ocells aquàtics hivernants realitzats el mes de gener a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2004-2023 (font: Generalitat de
Catalunya/EGRELL).
Espècie 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Cigne petit (Cygnus columbianus) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Oca (Anser anser) 0 0 0 0 0 7 7 1 3 3 3 0 0
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 0 0 0 0 0 0 3 3 0 1 1 1 1
Ànec mandarí (Aix galericulata) 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0
Ànec xiulador (Anas penelope) 0 0 9 0 26 18 27 26 9 46 2 5 0
Ànec griset (Anas strepera) 0 0 0 0 6 7 4 18 4 26 9 10 0
Xarxet (Anas crecca) 0 0 195 19 77 299 334 340 197 407 320 217 150
Ànec collverd (Anas plathyrynchos) 0 23 575 710 1439 1248 1476 1081 622 1078 846 191 385
Xarrasclet (Anas querquedula) 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0
Ànec cuallarg (Anas acuta) 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0
Ànec cullerot (Anas clypeata) 0 0 32 54 80 166 216 269 280 461 687 465 439
Total ànecs de superficie 0 23 811 783 1629 1745 2069 1740 1115 2022 1868 889 975
Morell cap-roig (Aythya ferina) 0 0 0 25 23 6 8 5 15 17 21 0 12
Morell de plomall (Aythya fuligula) 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0
Morell xocolater (Aythya nyroca) 0 0 0 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0
Xibec (Netta rufina) 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0
Aythya nyroca x Aythya ferina 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 0 0 0 0 4 5 6 3 5 1 4 1 4
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 0 0 0 0 0 1 0 0 2 0 0 0 1
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 0 0 0 0 1 0 1 0 2 0 0 2 1
Fotja (Fulica atra) 0 0 0 82 114 193 37 98 42 17 45 19 28
Total ànecs cabussadors, cabussons i fotges 0 0 0 108 142 206 54 107 69 35 70 23 46
Rascló (Rallus aquaticus) 0 0 0 1 1 3 0 3 3 2 5 1 2
Polla d'aigua (Gallinula clhoropus) 0 0 1 4 10 20 10 23 10 20 14 6 10
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 0 0 0 2 6 2 2 3 4 6 8 4 2
Total ràl·lids sense la fotja 0 0 1 7 17 25 12 29 17 28 27 11 14
Espècie 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Bitò (Botaurus stellaris) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Esplugabous (Bubulcus ibis) 0 0 0 499 660 900 800 56 595 270 126 0 0
Martinet blanc (Egretta garcetta) 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Agró blanc (Egretta alba) 0 0 0 0 0 1 2 7 5 7 17 17 12
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 0 2 1 18 49 3 7 52 3 0 3 19 9
Grua (Grus grus) 0 0 0 0 0 0 0 7 0 1 0 0 0
Cigonya (Ciconia ciconia) 0 0 0 0 30 80 4 21 8 42 6 94 156
Total ardeids i afins 0 2 1 518 739 984 813 143 611 320 152 130 178
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 0 0 0 172 265 150 219 541 143 140 99 128 121
Total corb marins 0 0 0 172 265 150 219 541 143 140 99 128 121
Territ variant (Calidris alpina) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Gamba verda (Tringa nebularia) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Xivita (Tringa ochropus) 0 0 0 0 1 0 1 1 1 4 1 1 1
Xivitona (Actitis hypoleucos) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0
Becadell (Gallinago gallinago) 0 0 0 0 20 3 7 3 14 4 25 2 19
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 2
Becut (Numenius arquata) 0 0 1 0 0 0 0 0 0 4 0 0 0
Total limícoles sense fredeluga i daurada grossa 0 0 1 0 21 3 8 4 17 12 27 3 22
Fredeluga (Vanellus vanellus) 0 0 1900 1200 2000 1100 4000 422 500 2500 680 193 31
Daurada (Pluvialis apricaria) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Total fredeluga i daurada grossa 0 0 1900 1200 2000 1100 4000 422 500 2500 680 193 31
Arpella (Circus aeruginosus) 3 9 5 14 32 12 36 48 59 58 74 84 79
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) 0 0 2 0 3 2 0 0 0 0 0 0 0
Total arpelles 3 9 7 14 35 14 36 48 59 58 74 84 79
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0
Gavina cendrosa (Larus canus) 0 0 0 0 0 1 7 4 0 0 0 7 2
Gavià fosc (Larus fuscus) 0 0 0 0 0 2 15 3 1 2 10 32 10
Gavià (Larus michaellis) 0 0 0 0 31 66 202 309 475 490 700 592 243
Espècie 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 0 0 0 0 195 785 3160 1071 7238 4973 1195 1080 1730
Total làrids 0 0 0 0 226 857 3384 1387 7714 5465 1905 1711 1985
Espècie 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Mi
Cigne petit (Cygnus columbianus) 0 0 0 0 2 0 0 2,0
Oca (Anser anser) 1 1 1 1 1 2 1 2,5
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 2 1 4 1 7 1 0 2,2
Ànec mandarí (Aix galericulata) 0 0 0 0 0 0 0 2,0
Ànec xiulador (Anas penelope) 8 1 1 0 5 0 0 14,1
Ànec griset (Anas strepera) 19 8 13 12 7 5 0 10,6
Xarxet (Anas crecca) 230 374 258 204 358 328 246 252,9
Ànec collverd (Anas plathyrynchos) 820 620 489 410 1112 2070 463 868,6
Xarrasclet (Anas querquedula) 0 0 0 0 0 0 0 1,0
Ànec cuallarg (Anas acuta) 4 0 8 1 0 0 0 3,8
Ànec cullerot (Anas clypeata) 459 870 233 126 225 176 475 317,4
Total ànecs de superfície 1543 1875 1007 755 1715 2582 1185 1461,6
Morell cap-roig (Aythya ferina) 24 37 15 23 1 12 6 15,6
Morell de plomall (Aythya fuligula) 10 4 3 3 0 16 3 4,7
Morell xocolater (Aythya nyroca) 0 0 0 0 0 0 0 1,0
Xibec (Netta rufina) 3 0 0 0 0 0 0 2,0
Aythya nyroca x Aythya ferina 0 0 0 0 0 0 0 1,0
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 1 3 7 8 0 4 4 4,0
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 0 0 6 1 0 0 0 2,2
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 4 2 0 5 0 5 7 3,0
Fotja (Fulica atra) 18 26 17 26 0 25 34 48,3
Total ànecs cabussadors, cabussons i fotges 60 72 48 66 1 62 54 67,9
Rascló (Rallus aquaticus) 6 4 6 6 3 3 5 3,4
Polla d'aigua (Gallinula clhoropus) 8 4 7 10 16 4 2 9,9
Espècie 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Mi
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 4 5 10 5 21 3 3 5,3
Total ràl·lids sense la fotja 18 13 23 21 40 10 10 17,9
Bitò (Botaurus stellaris) 0 1 0 0 0 0 0 1,0
Esplugabous (Bubulcus ibis) 0 0 0 0 0 0 0 488,3
Martinet blanc (Egretta garcetta) 0 1 0 0 0 0 1 1,0
Agró blanc (Egretta alba) 15 10 17 14 5 20 8 8,7
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 1 6 14 8 15 9 10 13,4
Grua (Grus grus) 0 0 0 0 0 0 0 4,0
Cigonya (Ciconia ciconia) 220 90 50 25 64 11 8 56,8
Total ardeids i afins 236 107 81 47 84 40 27 289,5
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 118 128 144 125 41 134 237 161,4
Total corb marins 118 128 144 125 41 134 237 161,4
Territ variant (Calidris alpina) 0 0 0 0 6 0 0 6,0
Gamba verda (Tringa nebularia) 0 0 1 0 0 0 0 1,0
Xivita (Tringa ochropus) 4 1 1 0 5 0 0 1,8
Xivitona (Actitis hypoleucos) 0 0 0 0 0 0 0 1,0
Becadell (Gallinago gallinago) 14 3 20 9 12 0 0 11,1
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 3 0 0 1 0 0 0 2,0
Becut (Numenius arquata) 0 0 0 1 0 0 0 2,0
Total limícoles sense fredeluga i daurada grossa 21 4 21 11 17 0 0 10,7
Fredeluga (Vanellus vanellus) 5 141 150 900 880 36 400 946,6
Daurada (Pluvialis apricaria) 0 0 0 0 4 0 0 4,0
Total fredeluga i daurada grossa 5 141 150 900 884 36 400 946,8
Arpella comuna (Circus aeruginosus) 124 147 124 141 194 163 257 91,7
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) 0 0 0 0 0 0 0 2,3
Total arpelles 124 147 124 141 194 163 257 92,1
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 0 0 0 0 0 0 2 2,5
Gavina cendrosa (Larus canus) 2 0 1 0 0 0 0 3,4
Espècie 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Mi
Gavià fosc (Larus fuscus) 41 30 35 125 56 16 35 27,5
Gavià (Larus michaellis) 1316 1450 1200 454 1053 1186 1870 727,3
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 1770 3170 4500 1290 3500 855 2900 2463,3
Total làrids 3129 4650 5736 1869 4609 2057 2057 2860,6
Taula 6: Nombre d'ànecs, cabussons i fotges a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en relació al total de zones humides de la plana de Lleida el
període 2005-2023. Mi= mitjana període 2006-2023 en el que l’estany ha estany embassat (font: Generalitat de Catalunya/EGRELL).
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Pantà de Sant Llorenç de Montgai 1910 1639 784 1060 832 555 131 120 71 85 134 55 256
Embassament d'Utxesa 677 1000 719 346 619 225 207 325 347 254 399 269 162
Aiguabarreig Segre-Cinca 8 308 306 328 645 254 398 264 289 312 194 273 269
Riu Segre (Butsenit-Torres de Segre-Serós) 80 356 243 374 935 737 603 707 1104 1532 2027 1608 2187
Clot de la Unilla 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Estany d'Ivars i Vila-sana 0 0 0 0 23 811 892 1770 1951 2123 1847 1184 2057
Resta Plana de Lleida 820 629 889 1706 950 1369 851 1577 1782 2054 1830 1589 2369
Total principals zones humides 2675 3303 2052 2108 3054 2582 2231 3186 3762 4306 4601 3389 4931
Total Plana de Lleida 3495 3932 2941 3814 4004 3951 3082 4763 5544 6360 6431 4978 7300
Estany d'Ivars i Vila-sana vs. total Plana Ll. (%) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,57 20,53 28,94 37,16 35,19 33,38 28,72 23,78 28,18
Clot de la Unilla vs. Total Plana de Lleida (%) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Plana de Lleida sense estany d'Ivars i Vila-sana 3495 3932 2941 3814 3981 3140 2190 2993 3593 4237 4584 3794 5243
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Mi
Pantà de Sant Llorenç de Montgai 185 233 276 214 199 204 350 386 200 305 219,9
Embassament d'Utxesa 278 285 308 273 240 168 116 91 37 8 221,8
Aiguabarreig Segre-Cinca 246 163 279 257 422 249 29 153 186 188 245,8
Riu Segre (Butsenit-Torres de Segre-Serós) 1434 786 892 1390 1347 936 706 1140 1450 1347 1218,5
Clot de la Unilla 0 349 1108 0 0 0 0 0 0 0 80,9
Estany d'Ivars i Vila-sana 1938 939 1021 1603 1941 1055 821 1716 2618 1239 1529,2
Resta Plana de Lleida 2151 1406 1385 1448 2593 1277 1323 1694 2046 1287 1746,4
Total principals zones humides 4081 2755 3884 3737 4149 2612 2022 3486 4491 3087 3516,2
Total Plana de Lleida 6232 4161 5269 5185 6742 3889 3345 5180 6537 5778 5262,6
Estany d'Ivars i Vila-sana vs. total Plana Ll. (%) 31,10 22,57 19,38 30,92 28,79 27,13 24,54 33,13 40,05 21,44 28,6
Clot de la Unilla vs. Total Plana de Lleida (%) 0,00 8,39 21,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0 1,6
Plana de Lleida sense estany d'Ivars i Vila-sana 4294 3222 4248 3582 4801 2834 2524 3464 3919 4539 3733,4
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
5 Resum i conclusions
•El 2023 s’ha detectat dues espècies noves a l’estany. Una d’elles, l’ànec de les
Bahames (Anas bahamensis), té poc interès ecològic doncs amb total seguretat
es tracta d’una espècie escapada d’una col·lecció zoològica, i ni tan sols es té
constància que nidifiqui a Catalunya. La segona de les espècies és la gavina
capblanca (Chroicocephalus genei), gavina de salobrars litorals que cria a tot
l’entorn de la Mediterrània però extremadament rara a l’interior. De fet aquesta
és la segona observació mai registrada a Lleida i és de les poques conegudes a
Catalunya fora de la línia litoral.
•Pel que fa a les espècies reproductores, el 2023 ha continuat novament la
tendència regressiva del nombre d’espècies reproductores detectades a l’estany
iniciada el 2022, després del bon any que va ser el 2021 amb els nivells
d’inundació baixos conseqüència del buidat parcial de l’any 2020. És molt possible
que la forta sequera registrada el 2023, que no va permetre mantenir el canyissar
de depuració embassat, hi tingui molt a veure, en limitar la reproducció d’alguns
passeriformes de canyissar escassos.
•A falta de dades sobre la qualitat de l’aigua, sembla que la forta sequera de 2023,
i la conseqüent manca de renovació de l’aigua, així com les altes temperatures
podrien haver incrementat l’eutròfia de l’aigua i l’aparició de brots importants de
botulisme, cosa que va afavorir una moderada mortalitat d’ocells aquàtics.
Malgrat això, els menors nivells podrien haver afavorit també la presència de
macròfits. Així, malgrat el nombre de parelles d’ànec collverd, però també de
polla blava i possiblement també de polla d’aigua, van patir una certa regressió,
aquesta sembla no va afectar al petit nombre de parelles de fotja i ànecs
cabussadors que crien a l’estany. Al contrari, la població de fotja sembla una mica
superior a la del 2022. Aquest fet ens podria fer pensar que els nivells d’aigua
més baixos podrien haver afavorit una major presència de macròfits.
•La recuperació dels nivells d’inundació previs al buidat no han suposat cap canvi
important en les poblacions de cabusset ni cabussó emplomallat. En el cas del
cabusset la població s’ha mantingut a nivells molt similars als del 2022, amb
només 2-3 parelles. En el cas del cabussó emplomallat, tot i el petit increment,
amb 20-25 parelles, encara es manté una mica per sota dels anys previs al buidat
parcial. Molt possiblement té a veure amb la dinàmica de les poblacions dels
peixos, que pot ser que no s’hagin recuperat del tot després del buidat parcial.
76
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
•En el cas dels ardeids, el nombre de parelles de bernat pescaire i agró roig s’ha
reduït una mica en relació al 2022 i 2021, amb només 6 parelles comptabilitzades
d’agró roig i 8 de bernat pescaire el 2023.
•Pel que fa a les gavines, el 2023 ha estat novament un any sense cap intent de
cria de la gavina riallera ni la gavina capnegra. En el cas del gavià hi han niat 30-
40 parelles, algunes menys que el 2021 i 2022. No se sap fins a quin punt els
brots de botulisme que ha patit l’estany els darrers anys poden haver afectat
l’espècie o si pel contrari les actuacions dutes a terme a la colònia de cria, per a la
captura i marcatge d’adults reproductors, han suposat molèsties prou
significatives com per a que no tornin a criar a l’estany.
•Pel que fa als rapinyaires, el 2023, l’arpella ha recuperat alguna parella respecte
el 2021, fins a les 9-10 parelles, mantenint-se això sí dins el rang habitual dels
darrers anys de 8-12 parelles
•Pel que fa a la hivernada estricta, si ens atenyem a les dades del cens de gener
de 2023, els 1185 exemplars d’ànecs, cabussons i fotges representen una xifra
força baixa, bastant per sota de la mitjana registrada des que es va recuperar
l’estany. Cal dir que el 2023 ha sigut un any amb menor nombre d’ocells aquàtics
que el precedent, i que per tant és normal que hi hagi hagut menys ocells a
l’estany. De totes maneres aquesta reducció no ha estat per igual a totes les
zones humides, essent l’estany un dels sectors on la reducció ha estat més
important. Així, hem passat de l’estany acollir el gener de 2022 el 40,05% dels
ànecs, cabussons i fotges que hivernaven a la plana de Lleida a només el 21,44%
el 2023, clarament per sota de la mitjana de tot el període que se situa en el
28,61%.
•El principal responsable d’aquesta forta reducció ha estat l’ànec collverd, que ha
passat dels 2070 exemplars censats el gener de 2022 a només 463 el gener de
2023. Per contra, el cullerot ha incrementat notablement els seus efectius, i ha
passat de només 176 exemplars el 2022 a 475 el 2023. És possible que el 2022 hi
hagués hagut un boom de fitoplacton i zooplacton que hagi afavorit aquesta
espècie, que el gener de 2023 ha concentrat a l’estany el 85% dels efectius
hivernals de tota la plana de Lleida. El nombre de xarxets de 2023 (246
exemplars), tot i que menor que l’any anterior, s’ha mantingut en nivells propers
a la mitjana (259,2 exemplars el període 2006-2023).
77
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
•La resta d’espècies numèricament sempre són molt menys significatives. De fotja
s’han censat 34 ocells, que tot i ser alguns més que el gener de 2022 es una xifra
que es manté per sota la mitjana. Per contra, els ànecs cabussadors han tingut
una presència vestigial a l’estany el gener de 2023 amb només 6 morells cap-roig
i 3 morells de plomall.
•La recuperació dels nivells màxims d’inundació i la colonització per part de la
vegetació helofítica de les zones més somes ha fet que el 2023 no s’hagi detectat
una sola limícola a l’estany durant el cens de gener. L’únic lloc que per cobertura
podria acollir algun exemplar és sector dels cavalls però que ha restat sec per la
sequera.
•Els 1870 gavians comptats a l’estany durant el mes de gener són el rècord
absolut, amb el que sembla un creixent nombre d’ocells que a l’hivern s’apleguen
a l’estany. Les 2900 gavines rialleres estan lluny de ser un rècord, però sí que es
mantenen per sobre la mitjana, i clarament per sobre de les 855 del gener de
2022. Val a dir però que per a aquestes espècies l'estany és exclusivament
utilitzat com a zona de repòs i joca, trobant-se les principals zones d'alimentació
fora del mateix.
•En el cas del corb marí gros, els 237 ocells del cens de gener estan molt per sobre
de la mitjana dels darrers 10 anys i s’acosta força a la mitjana dels primers 5 anys,
quan el corb marí va arribar a tenir una joca important a l’estany.
•Dins dels ardeids, el bernat pescaire i el martinet blanc pateixen fluctuacions de més
o menys magnitud tot i que dins d’uns paràmetres. Així, els 10 bernats censats el
gener de 2023 estarien dins de les fluctuacions habituals dels darrers anys. En el cas
de l’agró blanc, els 8 exemplars de 2023 se situen en la banda baixa dels darrers 10
anys. Pel que fa a la cigonya el seu nombre és molt variable, depenent, com en el
cas de l’esplugabous, on es formen les joques. El 2023 el nombre de cigonyes
censades al gener ha estat només de 8, de les xifres més baixes registrades.
•Finalment, en el cas de l’arpella comuna, els 257 exemplars censats han fet saltar
tots els rècords registrats a la joca de l’estany per l’aire, essent un 32,5% més
elevat que el rècord fins ara mai registrat. El creixement de la joca hivernal
d’arpelles a l’estany algun dia haurà d’aturar-se, cosa que per ara no sembla que
passi, doncs el creixement encara sembla de tipus lineal i no asimptòtic.
•Com a conclusió podem dir que una vegada passat el buidat parcial la major part
de les espècies, tant al període reproductor com a l’hivernal, han retornat als
78
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
nivells anteriors, sense que el buidat hagi tingut més incidència que la generada
amb la pròpia dinàmica del buidat, quan es va generar platges i aigües somes
favorables per a grups com les limícoles, que novament han desaparegut el 2022
en recuperar els nivells d’inundació habituals. Globalment, fins i tot, sembla que
el nombre de parelles d’espècies reproductores i el nombre d’exemplars
hivernants el 2023 ha estat una mica inferior al del 2022, considerant-se un any
no especialment bo.
79
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
6 Bibliografia
•BELLMUNT, J. 1988. L’estany d’Ivars. Ed. Virgili & Pages. Lleida
•BONFIL, J. 2020. Cens d'ocells aquàtics hivernants a Lleida. Gener de 2020. DTiS.
Informe inèdit.
•BONFIL, J. 2023. Cens d'ocells aquàtics hivernants a Lleida. Gener de 2023. DTiS.
Informe inèdit.
•BONFIL, J., VAREA, A., ESTRADA, J., PONT, F., RODRÍGUEZ, J. & POMAROL, M.
2019. Estima, distribuión y evolución de la población reproductora y invernal de
los aguiluchos en Cataluña. XV Congreso del Grupo Ibérico de Aguiluchos. Valsaín,
Segovia. Novembre de 2019. DOI 10.13140/RG.2.2.19669.58084.
•CALVET, J., ESTRADA, J., MAÑOSA, S., MONCASÍ, F., & SOLANS, J. 2004. Els
ocells de la Plana de Lleida. Pagès editors.
•CEBOLLA, M., ESTRADA, J. & BIGAS, D. 2021. Gavina riallera Chroicocephalus
ridibundus. In Franch, M., Herrando, S., Anton, M., Villero, D. & Brotons, L. 2021.
Atels dels ocells nidificants de Catalunya: Distribució i abundància 2015-2018 i
canvi des de 1980. Institut Català d’Ornitologia/Cossetania Edicions. Barcelona.
•ESTRADA, J. 2015. Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any
2014. EGRELL. Informe inèdit.
•ESTRADA, J. 2016. Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any
2015. EGRELL. Informe inèdit.
•ESTRADA, J., BOTA, G., MONCASÍ, F., RODRÍGUEZ, J., SALES, S. & VAREA, A.
2016. Resposta de l’avifauna aquàtica reproductora a la recuperació de l’estany
d’Ivars i Vila-sana. Mascançà Anuari 7: 39-51.
•ESTRADA, J., SALES, S., RODRÍGUEZ, J., VAREA, A. & BOTA, G. 2017. Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2016. EGRELL. Informe inèdit.
•ESTRADA, J., RODRÍGUEZ, J., SALES, S. & VAREA, A. 2018. Seguiment de
l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2017. EGRELL. Informe inèdit.
•ESTRADA, J., JUTGLAR, F., LLOBET, T, FRANCH, M. & VELIKOV, I. 2018b. Ocells
de Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx edicions. Barcelona.
80
Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2023
•ESTRADA, J., GUILLEM, R., MORERA, E., RODRÍGUEZ, J., SALES, S. & VAREA, A.
2019. Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2018. EGRELL.
Informe inèdit.
•ESTRADA, J., GUILLEM, R., MORERA, E., RODRÍGUEZ, J., SALES, S. & VAREA, A.
2020. Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2019. EGRELL.
Informe inèdit.
•ESTRADA, J., GUILLEM, R., MORERA, E., RODRÍGUEZ, J., SALES, S. & VAREA, A.
2021. Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2020. EGRELL.
Informe inèdit.
•ESTRADA, J., GUILLEM, R., MORERA, E., RODRÍGUEZ, J., SALES, S. & VAREA, A.
2022. Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021. EGRELL.
Informe inèdit.
•
ESTRADA, J., RODRÍGUEZ, J., VAREA, A., GUILLEM, R., & ROCASPANA, R. 2023.
Estudi de la depredació de nius d’ocells aquàtics a l’estany d’Ivars i Vila-sana a
partir de nius artificials.
•RODRÍGUEZ, M., PALACIOS, J. & GÓMEZ, E. 2015. ¿Pueden desaparecer los
ánsares comunes como invernantes en el centro de España? Quercus 358: 16-21.
•RUBIÓ, J. 1977. Ivars d’Urgell i l’antic estany. Ed. Dilagro. Lleida.
•SOLÉ-SABATÉ, J.M. (ed.). 2007. L’estany d’Ivars i Vila-sana. La recuperació: d’un
somni a una realitat. Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i Pagès Editors.
Lleida. 260 pp.
81