Content uploaded by José Devís Devís
Author content
All content in this area was uploaded by José Devís Devís on Sep 06, 2023
Content may be subject to copyright.
Esport,
inclusió i
diversitat
LGTBI
GUIA TEORICOPRÀCTICA
2023
Go!
ÍNDEX
El perquè d’aquesta guia
Aquesta guia ofereix una sèrie de recursos i orientacions per a la inclusió de persones lesbianes,
gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGTBI) en l’esport. Va dirigida tant al personal tècnic esportiu
com a persones entrenadores, jutgesses i dedicades a l’arbitratge de diversos esports, com
també al personal de les federacions, clubs, entitats esportives i promotores d’activitat física, i al
públic en general.
L’esport integra un conjunt de pràctiques socials creades per al nostre ús, gaudi i autorealització.
Totes les persones, independentment de la seua orientació afectivosexual, identitat o expressió
de gènere i característiques sexuals, haurien de poder beneficiar-se de la pràctica esportiva. Això
significa que les persones LGTBI tenen el mateix dret que qualsevol altra a participar i gaudir
d’aquesta pràctica, i mai han de ser considerades com un problema per a l’esport. El mateix
ocorre amb altres col·lectius vulnerats com poden ser les persones amb discapacitat, migrants o
persones amb cossos no normatius (p. ex., persones obeses)*. Per aquest motiu, les pràctiques i
els entorns esportius han d’adaptar-se per a permetre i afavorir la inclusió de les persones LGTBI.
Precisament aquesta guia pretén facilitar la inclusió i la participació en igualtat de les persones
LGBTI en l’esport.
Veure aquesta altra guia, influenciada per una perspectiva basada en la interseccionalitat (vegeu Glossari de
termes), que es pot consultar en: Grup AFES (2023) Diversitats en l’activitat física i l’esport. Nau Llibres.
Esport i
persones
LGTBI
Per a professionals i
institucions esportives
Bones
pràctiques
esportives
Què fer
quan…
Per a
saber-ne
més
ÍNDEX
1
2
3
4
5
ÍNDEX
a. Les experiències de les persones
LGTBI en l’esport
Les experiències del col·lectiu LGTBI en l’esport són diverses,
segons els grups, les persones i els contextos o les modalitats
esportives en què participen. La por a la discriminació i a la
violència continua present i són escasses les organitzacions
esportives que tracten d’ajudar-les i promoure la seua
inclusió*. A més, aquestes persones tenen més risc de
patir assetjament o violència en l’esport que les persones
heterosexuals**. A Espanya, concretament, un 20 % de les
persones LGTBI ha patit assetjament en l’àmbit esportiu***.
Aquestes experiències afecten la seua salut general i
repercuteixen negativament en la seua participació… perquè
provoquen el rebuig o l’abandonament de la pràctica. Fins i tot
la percepció d’un ambient LGTBIfòbic influeix negativament en
la pràctica esportiva.
Agrupación Deportiva Ibérica LGTBI+ (ADI) (2018). Guía del deporte inclusivo para personas LGTBI+. ADI. Disponible ací.
Englefield L. (2012). LGBT inclusion in sport. Enlarged Partial Agreement in Sport (EPAS). Council of Europe. Disponible ací.
Devís-Devís, J., Pereira-García, S., Valencia-Peris, A., Vilanova, A., Gil-Quintana, J. (2022). Harassment Disparities and Risk Profile within Lesbian, Gay, Bisexual and Transgender Spanish Adult
Population: Comparisons by Age, Gender Identity, Sexual Orientation, and Perpetration Context. Frontiers in Public Health, 10, 1045714. doi: 10.3389/fpubh.2022.1045714 . Disponible ací.
1
La diversitat afectivosexual i de gènere encara té una
relació problemàtica amb l’esport, a causa de l’escàs
reconeixement i visibilitat de les persones LGTBI.
En alguns esports, les persones lesbianes han rebut
tradicionalment un reconeixement social més gran.
En canvi, les persones gais han tingut més problemes
d’acceptació, fet que els ha obligat a ocultar la seua
orientació afectivosexual.
Les persones trans, d’altra banda, manifesten fer
activitats fisicoesportives de tipus recreatiu semblants
a la població general. No obstant això, igual que les
persones intersexuals, tenen dificultats de participació
en les competicions esportives d’alt nivell.
ÍNDEX
1
Per a gaudir de l’esport, les persones
LGTBI han de sentir reconegudes
les seues identitats de gènere
i orientacions afectivosexuals,
com també han de sentir ateses
les seues necessitats. La falta de
reconeixement per part d’altres
persones esportistes, del cos tècnic
i esportiu, de les institucions o del
públic en general pot provocar mal
al col·lectiu LGTBI i es converteix en
una forma sistèmica d’opressió. Per
això, hem de treballar per la igualtat i
la justícia social mitjançant polítiques
i pràctiques que reconeguen
la diversitat d’orientacions
afectivosexuals, identitats i
expressions de gènere en l’esport.
Menzel, T., Braumüller, B. i Hartmann-Tews, I. (2018). The relevance of sexual orientation and gender identity in sport in Europe. Findings from the
Outsport survey. German Sport University Cologne, Institute of Sociology and Gender Studies. Disponible ací.
a. Les experiències de les persones LGTBI
en l’esport
!
Moltes persones LGTBI
que pateixen discriminació
no reaccionen o fugen
d’aquestes situacions,
mentre que d’altres
es veuen obligades a
canviar d’entorn esportiu.
Només 1/4 s’enfronta
a les persones que les
discriminen i molt poques
les denuncien*.
1/3 no coneix cap institució
o persona amb qui contactar
en cas de patir experiències
negatives. Les organitzacions
que coneixen es troben al
marge del sistema esportiu.
ÍNDEX
1
Algunes dades més sobre les
seues experiències*:
Menzel, et al. (2018). Ob. Cit.; Hartmann-Tews, I. (ed.) (2022). Sport, Identity and Inclusion in Europe. The Experiences of LGBTQ People in Sport. Routledge. Disponible ací.
considera que els
insults verbals i la
discriminació són els
incidents més comuns
de tipus homo/
transfòbic
de persones LGBTI
físicament actives
ha tingut alguna
experiència negativa
per la seua orientació
afectivosexual o
identitat de gènere
42 %
31 %
69,5 % 80 %16 %
89 %5 %
de les persones
LGTBI fa visible la
seua orientació
afectivosexual i
identitat de gènere en
l’esport
no fa visible la seua
orientació sexual i
identitat de gènere en
l’esport
considera que en
l’esport hi ha un
problema greu
d’homofòbia
considera que en
l’esport hi ha un
problema greu de
transfòbia
abandona la pràctica
per haver tingut
experiències negatives
a. Les experiències de les persones LGTBI
en l’esport
ÍNDEX
Quin tipus
d’activitat física i
esport practiquen?*
Com afecta la transició
de gènere a la pràctica
esportiva?**
Quin percentatge
de persones del
col·lectiu LGTBI fa
esport a Espanya?*
En quins clubs
practiquen?
1
Gil-Quintana, J., Pereira-García, S., López-Cañada, E. i Valencia-Peris, A. (2023). “Hábitos deportivos de las personas LGTBIQ+ en España”. En E. Pérez-Nieto, M. Fernández-Cano, A. Pérez-Bernabeu, i M. A.
Sánchez-Ibáñez (ed.), MariCorners Vol. II. Hacia la construcción de un espacio académico queer en español (pàg. 69-97). Egales.
López-Cañada, E., Devís-Devís, J., Valencia-Peris, A., Pereira-García, S., Fuentes-Miguel, J. i Pérez-Samaniego, V. (2020). Physical activity and sport participation in trans persons before and after gender
disclosure: prevalence, frequency and type of activities. Journal of Physical Activity and Health, 17 (6), 650-656.
Competició Sense competició
71,7
28,3
Club LGTBI específic
10,6 %
25 %
Club LGTBI friendly
72,6 %
Club convencional
80 %
70 %
60 %
50 %
40 %
30 %
20 %
10 %
14,5 %
de les persones trans abandonen la pràctica esportiva
després de fer pública la seua identitat de gènere.
Lesbianes 73,3 %
Gais 70,7 %
Bisexuals 66,1 %
Trans 52,6 %
Cis 71,8 %
a. Las experiencias de las personas LGTBI
en el deporte
ÍNDEX
b. Mites
Els mites són creences
basades en informació falsa,
errònia o estereotipada que
contribueixen a confondre,
discriminar o menysvalorar
el col·lectiu LGTBI i la
participació d’aquest en
l’esport. Aquests mites
s’incrusten en l’imaginari
col·lectiu, i arriben a assentar-
se com a suposades ‘veritats’
o adverteixen sobre els ‘perills’
que suposa la participació
esportiva de les persones
d’aquest col·lectiu.
L’homosexualitat i la transsexualitat han existit sempre,
encara que amb noms diferents i sent més visibles en unes
cultures que en d’altres. La vinculació de l’homosexualitat i
la transsexualitat amb la malaltia arranca el segle XIX quan
la medicina va associar la salut a un criteri de normalitat, és
a dir, quan el fet patològic es va entendre com una variació
quantitativa del fet ‘normal’, una relació que va ser àmpliament
criticada*. Per això, i després de la pressió social de moltes
organitzacions i persones, l’Organització Mundial de la Salut
va despatologitzar l’homosexualitat i la transsexualitat, i les
va eliminar del capítol de ‘trastorns de la personalitat i el
comportament’ de la ‘Classificació internacional de malalties’,
el 1990 i el 2018 respectivament**.
Expressions com ‘no jugues malament per a ser gai’ o ‘marieta
l’últim’ són un exemple palpable d’un mite que presenta
una visió errònia de la capacitat o el rendiment esportiu de
les persones. Es tracta d’afirmacions populars sense cap
suport científic perquè no s’han trobat diferències entre
persones homosexuals i heterosexuals que puguen afectar el
rendiment esportiu. Els gais són xics com els altres i n’hi ha
que destaquen en algun esport i d’altres que no destaquen.
Entre aquests, hi ha grans esportistes, com el nadador australià
Ian Thorpe que té en el seu palmarés 5 medalles olímpiques,
11 en campionats del món i 10 en jocs de la Commonwealth de
natació.
1
Mite 1.
L’homosexualitat
i la transsexualitat
són malalties Mite 2.
Els gais són fluixos per a
practicar esport
Canguilhem, G i Foucault, M. (1991). The normal and the pathological. Zone Books. Disponible ací.
CIE-11 (2022). Classificació Internacional de Malalties, 11.a revisió. Estandardització mundial de la informació de diagnòstic en l’àmbit de la salut. Disponible ací.
ÍNDEX
1
Jové i Peres, J. J. (1998). Modos de
producción figural y educación artística.
Los primeros pasos de un modelo
didáctico. Universitat de Lleida.
Guerrero, D. (2021). Corres como
una niña. El género y la diversidad LGTBI
en el deporte. Dos Bigotes.
Els moviments estilitzats i subtils de les disciplines artístiques
i estètiques s’han atribuït generalment a una concepció
reduccionista de la feminitat*. Per això, una afirmació com la
d’aquest mite, a més de simplista, és falsa. Javier Fernández
López, per exemple, dues vegades campió del món de
patinatge i sis vegades campió d’Europa, no és homosexual.
La participació dels homes en esports feminitzats provoca que
moltes persones els consideren, directament, gais. Aquest
és també el cas de Pau Ribes Culla que competeix en natació
artística i està sotmés a un constant assenyalament públic
sobre la seua orientació afectivosexual quan no pertany al
col·lectiu LGTBI**. No obstant, també hi ha gais en aquestes
disciplines i això no té per què ser un demèrit esportiu,
com Javier Raya, un patinador sobre gel que va representar
Espanya en diversos esdeveniments esportius inclosos els
Jocs Olímpics de Sotxi l’any 2014. Els bons resultats esportius
no estan condicionats per l’orientació sexoafectiva de les
persones que hi participen.
Mite 4.
Els xics que participen en
esports ‘tradicionalment’
femenins són gais
b. Mites
Alguns esports (futbol, rugbi, handbol o halterofília) que durant
molt de temps han sigut molt practicats per homes s’han
considerat popularment com a masculins. Des que les dones
van començar a practicar-los, se’ls ha qüestionat la feminitat,
i les han titllades socialment com a lesbianes o ‘gallimarsots’.
Això és degut a la creença errònia que les dones lesbianes són
rudes i fortes i, per això, els agraden els esports caracteritzats
pel contacte físic, l’oposició cos a cos, la força o l’agressivitat
en lloc dels esports estètics i artístics*. Però això és solament
un estereotip. Hi ha esportistes reconegudes mundialment
com, per exemple, la futbolista de la selecció nord-americana,
Alex Morgan, o l’esportista espanyola d’halterofília, Lydia
Valentín Pérez, que són obertament heterosexuals i amb una
alta competència esportiva en els seus esports respectius.
Igualment, hi ha grans referents esportistes obertament
lesbianes com ara Mapi León, jugadora de futbol del FC
Barcelona i de la selecció espanyola.
Mite 3.
Les xiques que participen en
esports ‘tradicionalment’
masculins són lesbianes
ÍNDEX
1
Pereira-García, S., Devís-Devís, J., Pérez-Samaniego, V., Fuentes-Miguel, J. i López-Cañada, E. (2020). Las personas trans e intersexuales en el deporte competitivo español: tres casos// Trans and intersexual
people in the Spanish competitive sport: three cases. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, 20(80), 539-551. Disponible ací.
Fuentes-Miguel, J., López-Cañada, E., Pereira-García, S., Pérez-Samaniego, V., i Devís-Devís, J. (2022). Identidades trans, educación física y deporte: una perspectiva sociocultural. En José L. Pérez-Triviño
(coord.) Transgénero y deporte (pàg. 156-198). Editorial Hexis
D’Angelo, C. i Tamburrini, C. (2013). Las atletas intersexuales y la equidad de género: ¿son sexistas las normas del COI?. Archivos de Medicina del Deporte, 30(2), 102-107.
La intersexualitat és una condició natural i no patològica en la qual la relació anatòmica de cromosomes, òrgans reproductius
o genitals no s’enquadren dins dels patrons sexuals que constitueixen el sistema binari home-dona. Això significa que no
necessita cap tractament.
Pel que fa a l’esport, algunes persones intersexuals han sigut expulsades de les competicions per no superar proves de sexe i
no ser considerades ‘vertaderes’ dones. Aquest és el cas de l’atleta espanyola María José Martínez Patiño a qui se li van retirar
tots els registres esportius i no se li va permetre competir. No obstant això, va guanyar en els tribunals el dret a continuar
competint i se li van reposar totes les seues marques. Des d’aleshores, el seu tipus d’intersexualitat no és motiu d’exclusió en
les competicions atlètiques*. Altres tipus d’intersexualitat segueixen encara sota sospita. Aquest és el cas de l’atleta Caster
Semenya perquè la seua intersexualitat implica una producció natural de nivells elevats de testosterona. Per això, va ser exclosa,
readmesa i posteriorment obligada a reduir els nivells de testosterona per la World Athletics per a poder competir**. Aquesta
última mesura implica una espècie de ‘dopatge invers’ per a reduir els seus nivells naturals de testosterona*** i el seu cas
ha sigut portat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Des del 31 de març del 2023, el Consell de la World Athletics ha vetat la
participació d’atletes intersexuals i transgènere (que hagen tingut una pubertat masculina) en competicions internacionals
femenines d’atletisme.
Mite 5.
La intersexualitat és una patologia
i no té cabuda en l’esport
b. Mites
ÍNDEX
1
En la revisió posterior d’aquest cas que va fer el setmanari Der Spiegel l’any 2009 s’assenyalava que totes les característiques sexuals secundàries de
Ratjen eren “definitivament masculines”, però que presentava “anomalies en els genitals”. Ratjen va viure com un home fins a la seua mort l’any 2008.
Això fa pensar que podria haver sigut el primer cas d’intersexualitat en l’esport d’alt nivell (en Guerrero, D. 2021, Op. cit., pàg. 98-99).
Pereira-García et al. (2020). Ob. Cit
La creença que molts homes tramposos es disfressarien de dona per
a aconseguir victòries esportives arranca dels mateixos inicis de la
participació esportiva de les dones. El cas de ‘Dora’ Ratjen va ajudar
molt, ja que es va descobrir un home alemany obligat, pel règim nazi,
a participar com a dona en la prova de salt d’alçada femení en els
Jocs Olímpics de Berlín del 1936*. Per això es van crear les proves de
verificació de sexe per a les dones i encara hui trobem persones que
consideren a les dones trans, com també les dones intersexuals, homes
tramposos que es fan passar per dones*. També hom pensa que les
dones trans són superiors competitivament a les dones cisgènere de
manera absoluta perquè tenen alguns avantatges fisiològics, però hi ha
dones trans amb millors resultats i d’altres amb pitjors. Més enllà de les
victòries, aquestes dones volen, per damunt de tot, exercir el seu dret a
participar en l’esport, a tots els nivells, com la resta de persones.
Mite 6.
Les dones trans fan
trampa en l’esport
b. Mites
ÍNDEX
1
Bachmann, C. L., i Gooch, B.
(2017). LGBT in Britain: Hate crime and
discrimination. YouGov. Disponible ací.
Barnett, B. S., Nesbit, A. E.,
i Sorrentino, R. M. (2018). The
transgender bathroom debat at the
intersection of politics, law, ethics, and
science. The Journal of the American
Academy of Psychiatry and the Law,
46(2), 232-241.
Atesa la possibilitat que les dones trans utilitzen els banys i els
vestidors de la seua identitat de gènere, s’estén socialment
la idea que poden ser una amenaça sexual per a altres dones.
En el fons, es continua creient erròniament que són homes
tramposos que amaguen la seua vertadera identitat o que
alguns homes poden disfressar-se de dones per a perpetrar
abusos. Aquestes idees, mescla de creença i desconfiança,
solen esgrimir-se perquè les dones trans no vagen als vestidors
que els pertoca amb el seu gènere sentit. No obstant això,
diversos estudis assenyalen que són les dones trans les que
pateixen un elevat nombre d’assalts sexuals en els vestidors
masculins*/**.
Mite 7.
Les dones trans abusen
sexualment de dones
cisgènere en els vestidors
b. Mites
ÍNDEX
1
En l’àmbit internacional, trobem diversos principis o declaracions institucionals que prohibeixen la
discriminació per raó de sexe, orientació afectivosexual o identitat de gènere en qualsevol àmbit. És el cas
dels Principis de Yogyakarta, elaborats per a adaptar la Declaració dels Drets Humans al col·lectiu de persones
LGTBI i aprovats l’any 2007, o de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. No obstant això, aquests
instruments, encara que tenen un paper rellevant simbòlicament i de reconeixement, no tenen un caràcter
vinculant, per la qual cosa es necessiten lleis específiques en els diferents Estats que regulen aquests
aspectes, tant a escala general com en l’àmbit de l’esport específicament.
A Espanya es va afegir l’any 2020 un apartat a la Ley 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme,
la xenofòbia i la intolerància en l’esport per a incloure l’erradicació de la LGTBIfòbia. Així mateix, la Ley del
Deporte, a la qual el Congrés dels Diputats va donar llum verd el desembre del 2022, també fa referència
explícita als drets de les persones LGTBI. Això es concreta encara més en la Ley 4/2023, de 28 de febrer,
per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI que,
en l’article 26 sobre ‘Esport, activitat física i educació esportiva’, recull una sèrie de mesures específiques
que les administracions públiques han de promoure. Entre aquestes, destaca el compromís de respectar
la diversitat LGTBI per part de clubs, agrupacions i federacions esportives. Encara més, se’ls demana que
apareguen explícitament en els estatuts i codis ètics de les seues organitzacions, com també en les normes
reguladores de les competicions, i se’ls exigeix també plans de formació, prevenció, sensibilització i actuació
contra la discriminació i LGTBIfòbia en l’esport.
c. Què diuen les lleis sobre les persones
LGTBI en l’esport?
ÍNDEX
1
Totes dues fan menció explícita a l’activitat física i a l’esport, i assenyalen la necessitat
que les institucions garantisquen una participació igualitària de les persones LGTBI
en aquest àmbit. També reconeixen el dret a la lliure participació de les persones
intersexuals, sense cap discriminació, i el dret de les persones trans a participar en
competicions esportives d’acord amb la seua identitat de gènere. A més, la correcta
formació de les persones professionals de l’esport per a atendre les necessitats del
col·lectiu es considera una qüestió clau. Per a això, l’elaboració de guies de bones
pràctiques i protocols contra la LGTBIfòbia per a clubs, agrupacions o federacions
esportives s’identifica com una de les mesures més rellevants que pot contribuir que
totes les qüestions assenyalades anteriorment es traslladen a l’àmbit pràctic de manera
efectiva. Aquest és, precisament, l’objectiu principal que persegueix aquesta guia.
A la Comunitat Valenciana, les normatives principals que reconeixen
i regulen el dret de les persones LGTBI són:
c. Què diuen les lleis sobre les
persones LGTBI en l’esport?
Llei 23/2018, de 29 de
novembre, d’igualtat de les
persones LGTBI
Llei 8/2017, de 7 d’abril,
integral del reconeixement
del dret a la identitat i a
l’expressió de gènere
ÍNDEX
a. La perspectiva centrada en la persona
En l’esport, com en la vida, el principi ètic bàsic de “Primer són les
persones i no fer-los mal” ha d’impregnar-ho tot. Després ve la resta:
divertir-se, aprendre, competir, rendir, perdre, guanyar, etc. Això es
coneix com a “perspectiva centrada en la persona” i per això cap
persona ha de renunciar a ser lliure a l’hora de mostrar la seua orientació
afectivosexual, identitat o expressió de gènere. Ser persona LGTBI no
hauria de ser mai un problema per a fer esport. Si és necessari, l’esport
ha d’adaptar-se a les persones i no a l’inrevés.
2
Perspectiva
centrada
en la persona
Escoltar
FeedbackAprendre
ÍNDEX
b. Decàleg per a professionals i organitzacions
2
Reivindicar la igualtat suposa
assumir que totes les persones
mereixen igual respecte i que les
necessitats d’aquestes han de ser
ateses. A més de tindre el mateix
dret que qualsevol, la participació
en l’esport pot beneficiar
particularment, i de molt diverses
maneres, les persones del
col·lectiu LGTBI.
Professionals i organitzacions
han de cercar solucions, no
crear problemes, i mostrar en
tot moment la predisposició a
aprendre. Escoltar i preguntar
resulta clau a l’hora d’atendre el
col·lectiu LGTBI. No hem de tindre
por d’equivocar-nos però, si ens
equivoquem, hem de disculpar-
nos i rectificar.
Resulta prioritari establir unes
directrius inclusives que ajuden
que totes les persones es troben
còmodes i segures en els entorns
esportius. Un espai especialment
problemàtic és el dels vestidors,
particularment per a les persones
trans. Ha de facilitar-se que
siguen accessibles, segurs i
confortables, si pot ser amb
espais privats que permeten
preservar la intimitat a qui ho
desitge.
1 2
Tractar en igualtat les persones
LGTBI Adoptar una actitud proactiva
cap a la inclusió de les
persones LGTBI
Crear entorns esportius
segurs i inclusius basats en
bones pràctiques
Rebutjar, denunciar i erradicar
qualsevol classe de LGTBIfòbia,
violència, discriminació,
assetjament, insult o burla en
el sistema social de l’esport
3
La discriminació i l’assetjament
són intolerables. Moltes vegades
les persones assetjades no poden
denunciar aquestes situacions
d’assetjament i discriminació.
Cal ajudar aquella persona que
mostre dubtes, dificultats o
desconeixement dels seus drets. El
rebuig a l’assetjament i la violència
també ha d’estendre’s a l’ús en les
xarxes socials, tenint en compte
que el que es fa públic en aquestes
pot tindre implicacions legals.
4
El coneixement del marc jurídic
serveix per a reivindicar els
drets de les persones, adoptar
polítiques i fomentar bones
pràctiques en relació amb les
necessitats particulars del
col·lectiu LGTBI.
Conéixer i aplicar el marc
jurídic que garanteix una
participació igualitària i el
reconeixement de les persones
LGTBI en l’esport
5
ÍNDEX
2b. Decàleg per a professionals i organitzacions
Fer-se preguntes sobre el que
fan els diferents agents de
l’esport (personal tècnic esportiu,
esportista i afició) i compartir-
les amb col·legues i persones
pròximes ajuda a explorar mètodes
d’acció i solucions a problemes
concrets. Mantindre’s al dia i en
contacte amb la realitat social
ajuda en el quefer professional
inclusiu.
Dos dels pilars en què es basa la
discriminació del col·lectiu LGTBI
en l’esport són els estereotips
i les creences sense fonament.
Fomentar la igualtat suposa
desmuntar-los i erradicar-los
de les polítiques i l’actuació
professional.
Les polítiques, estratègies,
campanyes, formacions i
protocols de federacions, clubs i
organitzacions esportives poden
dirigir-se a molts àmbits i molt
diferents, com crear espais segurs
(per exemple, vestidors), observar
conductes del públic (per
exemple, insults, amenaces) o fer
costat a esportistes (per exemple,
en fer pública la seua orientació
afectivosexual o la seua identitat
de gènere).
6 7
Sensibilitzar els diferents
agents de l’esport sobre la
importància d’un esport
lliure de discriminació cap al
col·lectiu LGTBI
Derrocar els mites que
discriminen o menysvaloren
els diversos aspectes referits
a la participació del col·lectiu
LGTBI en l’esport
Dissenyar estratègies diverses
per a previndre la reproducció
d’estereotips sexistes o
LGTBIfòbics en la pràctica i la
competició esportiva
Garantir la difusió de
missatges positius sobre la
diversitat en l’àmbit esportiu
8
Convé fer explícits i divulgar
missatges sobre la inclusió del
col·lectiu LGTBI en l’esport. Les
organitzacions esportives haurien
de redactar codis de conducta
en què s’especifique el tipus
de comportament que s’espera
de les persones membres,
simpatitzants, familiars, cos
tècnic i personal directiu.
9
L’ús adequat del llenguatge,
lliure de termes pejoratius
o ofensius cap al col·lectiu
LGTBI, és una eina fonamental
per a fomentar el respecte, el
reconeixement i la igualtat. Les
persones professionals han
de vetlar perquè el seu ús del
llenguatge, el d’esportistes
i el de la resta d’agents que
participen en l’esport siga
respectuós amb les identitats
de les persones LGTBI.
Promoure un llenguatge ampli,
coherent i respectuós en què hi
haja correspondència de noms
i pronoms amb les identitats de
les persones
10
ÍNDEX
c. Propostes d’acció
2
En aquest apartat es presenten una sèrie de propostes concretes que complementen el decàleg anterior per a promoure procediments i
polítiques inclusives per part dels clubs, les federacions, les instal·lacions i els serveis de gestió esportiva:
cal especificar el tipus de
comportament que esperem
de les persones membres,
simpatitzants, familiars, cos
tècnic i directiu.
és una manifestació pública
i per escrit de quines són les
actituds i quins els objectius
de la seua organització
sobre la creació d’un entorn
inclusiu, acollidor i segur.
això ajuda a les noves
persones membres a
implicar-se en la vida de la
seua organització i ajuda a
evitar camarilles.
cal descriure quins són els
drets de les persones que
formen part de l’organització
i què farà aquesta per a
garantir que aquestes
persones facen la seua labor
de manera segura.
s’ha de donar a les persones
esportistes el mateix temps
de joc, independentment
de la seua capacitat, perquè
ajuda a fomentar l’estima pel
joc i pel club.
Elaboració
de codis de
conducta:
Declaració de
club inclusiu:
Procediment
de benvinguda:
Política de
protecció
personal:
Política de
participació
en equips de
categories
menors:
ÍNDEX
2
cal elaborar protocols
d’espais segurs i de
conducta de fans en les
graderies. La creació de
persones delegades de
la protecció de menors i
igualtat és també una línia
d’actuació per a evitar
assetjaments i fomentar-hi
la inclusió. Unes directrius
sobre vestidors i serveis
inclusius ajuden que totes
les persones se senten
còmodes i segures en
aquests entorns.
s’ha de manifestar que allò
que escriu la gent en les
xarxes socials té implicacions
legals.
l’existència de cartelleria
de suport a la inclusió
LGTBI i contra l’agressió i
discriminació ajuda a tindre
present la inclusió en tot
moment.
cal incorporar procediments
per a canalitzar les queixes i
els suggeriments que ajuden
a millorar les organitzacions
esportives.
amb això es pretén establir
sistemes de compliment
i millora de les polítiques
inclusives proposades.
Política
d’espais
i fans:
Política
de noves
tecnologies i
xarxes socials:
Distribució de
cartelleria:
Procediment
de queixes i
suggeriments:
Establir un
comité
d’actualització
de les polítiques:
c. Propostes d’acció
ÍNDEX
d. Avalua la inclusió en la teua activitat o organització
2
Modificado de Birch-Jones, J.
(2017). Leading the way. Working with
LGBTQ Athletes and Coaches (Second
Edition). Canadian Women and Sport.
Disponible ací.
Les preguntes següents*
poden ajudar-te a avaluar la
inclusió en la teua activitat o
organització esportiva.
1. Sí No Què puc fer per a millorar?
Té la teua organització una política clara d’igualtat o diversitat o un codi
de conducta per a millorar la inclusió de persones LGTBI?
2. Sí No Què puc fer per a millorar?
Has iniciat alguna activitat per a promoure la inclusió de grups
minoritaris, inclosos aquells que són LGTBI?
Sí No Què puc fer per a millorar?
3. Discuteixes temes d’igualtat o LGTBIfòbia en la teua entitat
esportiva?
Sí No Què puc fer per a millorar?
4. Evites que es facen comentaris sobre l’orientació afectivosexual i la
identitat de gènere dels teus esportistes que podrien ser objecte de
mofa i insinuacions indesitjables?
Sí No Què puc fer per a millorar?
5. Les persones de la teua organització tenen clar que les bromes que
ridiculitzen o menyspreen les persones LGTBI, les dones o qualsevol
grup minoritari són inacceptables?
ÍNDEX
2d. Avalua la inclusió en la teua activitat o organització
6. Sí No Què puc fer per a millorar?
Queda clar que el llenguatge sexista o LGTBIfòbic és inacceptable,
encara que siga utilitzat per a animar?
7. Sí No Què puc fer per a millorar?
Uses regularment el llenguatge LGTBI inclusiu per a referir-te a altres
persones fora del sistema esportiu?
Sí No Què puc fer per a millorar?
8. Acceptes i tractes igual les persones obertament LGTBI del teu equip
o organització esportiva que les que no ho són?
Sí No Què puc fer per a millorar?
9. Poden els teus esportistes utilitzar el bany i el vestidor de la seua
elecció, d’acord amb la seua identitat de gènere?
Sí No Què puc fer per a millorar?
10. El llenguatge i les imatges que fa servir la teua organització esportiva
inclouen famílies i amistats d’identitats sexuals i de gènere diverses?
ÍNDEX
a. Què és una bona pràctica?
3
Les ‘bones pràctiques’ fan referència a diverses formes efectives d’incloure les persones LGTBI en l’esport.
Es tracta d’iniciatives, programes, activitats o experiències que, no sols propicien l’accés a l’esport, sinó que
impliquen un compromís permanent per a identificar i superar les barreres que hi ha a la participació, la socialització
i l’aprenentatge d’aquest grup de persones. Els exemples de bones pràctiques que mostrem ací volen il·lustrar
les moltes i molt diferents maneres d’enfocar el treball de qualsevol entitat, club o organització que pretenguen
promocionar una pràctica esportiva que s’adapte a qualsevol identitat i condició.
ÍNDEX
b. 14 exemples de bones pràctiques
3
Les persones trans menors d’edat es troben amb molts obstacles en l’assignatura
d’Educació Física i en l’esport en l’etapa escolar. La majoria s’enfronten a situacions
negatives d’aïllament, soledat, exclusió, assetjament o discriminació i senten por o
tenen males experiències en banys i vestidors. Per tot això, es fan necessaris plans
i programes d’activitats fisicoesportives dirigits a la infància i l’adolescència trans
que en promoguen la inclusió i els permeten gaudir dels beneficis que té la pràctica
esportiva en un entorn segur. L’Escola multiesport del Club Esportiu LGTBI+ Samarucs
de València, creada l’any 2021, és una resposta a les deficiències de participació
esportiva d’aquest grup concret de persones trans de 6 a 12 anys en un ambient
segur.
L’activitat es fa cada dissabte al matí i les famílies s’impliquen activament en
l’organització. D’aquesta manera, augmenta la participació en les activitats físiques i
es contribueix al benestar del col·lectiu participant en interactuar amb altres famílies
que comparteixen interessos i preocupacions. És habitual que les famílies estiguen
esperant la regularització legal del nom i del sexe en el Registre Civil i aquests
espais de trobada són, entre d’altres, un moment en què resoldre dubtes, compartir
emocions i trobar comprensió al costat de persones amb una situació similar.
Exemple 1.
Escola multiesport: esport per a xiquetes,
xiquets i xiquetis*
Amb la paraula ‘xiquetis’ es designa les persones menors d’edat que s’identifiquen com a ‘no binàries’. És a dir, s’utilitza per a referir-se a
aquelles persones menors d’edat que no s’identifiquen com a xiquet o xiqueta exclusivament. (vegeu Glossari de termes).
Organització:
Club Esportiu LGTBI+ Samarucs València
ÍNDEX
3
Aquesta iniciativa promou la visibilitat de la diversitat i impulsa la llibertat
d’expressió de gènere. En concret, facilita que totes les dones trans,
intersexuals i participants de gènere no binari que siguen patinadores,
oficials, voluntàries i espectadores puguen participar i competir sense
tindre cap mena de restricció. Per això, el club compta amb un àrbitre
oficial sense patins (NSO’s) i Line up, que s’identifica com a home queer
i intencionalment usa talons rojos, vestits i faldes en les competicions de
les lligues tant locals com estatals. És important destacar que és l’únic
àrbit a Espanya que transgredeix la vestimenta tradicional en aquest
esport, la qual cosa ha sigut possible gràcies a l’ambient inclusiu, de
respecte i de suport que es promou en aquesta organització.
Així mateix, el ‘Valencia Roller Derby’ fa una dècada que promociona
una política esportiva feminista i realitza diverses pràctiques inclusives
i antidiscriminatòries. L’any 2022 es van convertir en membre de la
Women’s Flat Track Derby Association (WFTDA), organització de roller
derby mundialment que promou una declaració inclusiva sobre gènere i
promou el llenguatge neutre en el seu reglament.
Exemple 2.
Roller Derby per a totis
Organització:
Valencia Roller Derby de València
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
Des de l’any 2017, aquesta penya va començar a treballar per la visibilitat del col·lectiu
LGTBI en el futbol, concretament al València Club de Futbol, que és el primer equip de la
Lliga que té una penya LGTBI. Poden participar en la penya les persones lesbianes, gais,
trans, bisexuals, intersexuals, i de qualsevol orientació afectivosexual i identitat de gènere
que complisquen aquests dos requisits: 1) respecte per les altres persones; i 2) passió pel
València CF. La Penya Valencianista LGTBI fa jornades de visibilització del col·lectiu, assisteix
als estadis en competicions oficials amb colors i banderes per a secundar i animar els
equips. La intenció d’aquestes pràctiques és aconseguir que el València CF siga un referent
d’inclusió i lluita contra la discriminació cap a la diversitat sexual i de gènere.
El Dia de l’Orgull LGTBI de l’any 2021, la Penya Valencianista LGTBI va promoure, en
col·laboració amb el València CF, la gravació d’una emotiva campanya contra la LGTBIfòbia
que va tindre lloc al Camp de Mestalla i va ser publicada en totes les xarxes socials de
l’entitat esportiva. Aquesta campanya, i unes altres que es fan des de la Penya, pretén
difondre un futbol lliure de LGTBIfòbia i d’insults cap al col·lectiu LGTBI perquè siga inclusiu
i divers.
Exemple 3.
Futbol més divers i tolerant
Organització:
Penya Valencianista LGTBI
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
L’any 2021 la Federació de Taekwondo de la Comunitat Valenciana
va crear el primer Departament de Diversitat en aquesta disciplina
per a avançar cap a una major inclusió, generar espais segurs
de desenvolupament professional i personal i lluitar contra la
discriminació sexual i de gènere. Aquest departament compta
amb material informatiu divers com la prevenció de VIH, la Guia
de recomanacions per a persones trans, la Guia per a la infància
sobre intolerància de gènere i material didàctic sobre diversitat per
a la infància i l’adolescència.
Aquesta federació esportiva té com a finalitat prioritària la
promoció, la tutela i l’organització de les modalitats de taekwondo
dins de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. La
Federació està integrada per esportistes, especialistes en gestió,
entrenament i arbitratge. Un dels principis destacats en els
seus estatuts consisteix a impedir qualsevol actuació que puga
discriminar per raó de naixement, sexe, religió, llengua, orientació
afectivosexual o identitat de gènere.
Exemple 4.
Taekwondo per a totis*
Organització:
Federació de Taekwondo de la Comunitat Valenciana
‘Totis’ és el pronom que s’utilitza
per a designar ‘totes’ les persones
que s’identifiquen com a ‘no binàries’.
És a dir, s’utilitza per a referir-
se a ‘totes’ les persones que no
s’identifiquen amb un home o una
dona exclusivament (vegeu Glossari
de termes).
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
L’Observatorio para la Diversidad en el Deporte vol vetlar per les bones pràctiques en matèria d’igualtat i de no-
discriminació en l’àmbit esportiu d’Espanya i Portugal. A través d’un qüestionari en línia accessible des de
la pàgina web d’ADI, qualsevol persona pot denunciar o posar en coneixement qualsevol fet que, per acció
o omissió, constituïsca una discriminació, abús, assetjament o violència cap a una persona per l’orientació
afectivosexual i identitat o expressió de gènere d’aquesta. Les dades obtingudes mitjançant aquest registre
d’incidents contribueixen a visibilitzar les desigualtats i les violències que encara pateixen les dones, les
persones LGTBI o les persones amb VIH en el món de l’esport. Així mateix, permeten analitzar els patrons
subjacents a aquestes violències, i també elaborar informes que puguen orientar les polítiques d’igualtat
necessàries en aquest àmbit.
L’Agrupación Deportiva Ibérica LGTBI+, l’entitat que porta endavant l’Observatori, es va fundar l’any 2009
amb la unió d’entitats esportives de lesbianes, gais, persones trans, bisexuals i intersexuals de la península
Ibèrica. És una entitat independent del sistema esportiu federat espanyol i centra les accions en la visibilitat
d’esportistes LGTBI, l’erradicació de la LGTBIfòbia i la promoció de la diversitat afectivosexual en l’esport.
A més, impulsa campanyes de sensibilització en matèria LGTBI i per la igualtat entre dones i homes i
l’establiment de convenis amb ajuntaments per a sensibilitzar i promoure formacions en matèria d’inclusió.
Actualment, representa 18 entitats diferents i a quasi 3.000 esportistes LGTBI.
Exemple 5.
Denunciar les violències:
«Observatorio para la Diversidad en el Deporte»
Organització:
Agrupació Esportiva Ibèrica LGTBI+ ADI
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
L’entitat ‘Deporte y Diversidad’ engloba diferents
associacions esportives inclusives de la ciutat de Madrid.
A més d’organitzar accions formatives dirigides a millorar
el coneixement sobre la inclusió de les persones LGTBI,
també s’encarrega d’organitzar congressos per a analitzar
la situació i les necessitats d’aquest col·lectiu en l’àmbit de
l’esport. En aquests congressos participen personalitats
rellevants i de gran prestigi en matèria de diversitat. L’any
2019, el congrés va comptar amb Joanna Harper, doctora i
assessora del Comité Olímpic Internacional, el waterpolista
Víctor Gutiérrez i la futbolista Alba Palacios, entre altres
figures. En aquest esdeveniment, a més, es va llegir i va
signar una declaració final que recollia una sèrie d’objectius
i compromisos compartits per totes les persones que hi van
participar com a ponents. Aquest document va ser aprovat
de manera unànime per tots els grups parlamentaris
presents en el Congrés dels Diputats. El congrés de l’any
2020 va comptar amb Pau Ribes que és esportista de
natació artística; amb Omaira Perdomo que és la primera
dona trans espanyola a jugar en la Superliga de voleibol;
Alhambra Nievas, escollida com la millor àrbitra del món el
2016; Rosa Bonet, primera dona àrbitra de futbol a Espanya;
la tres vegades campiona del món de boxa Joana Pastrana; o
periodistes de prestigi com Paloma del Río o Olga Viza.
Exemple 6.
Parlem d’inclusió:
Congressos sobre Esport i Diversitat
Organització:
entitat Deporte y Diversidad
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
El Club Esportiu Les Panteres Grogues va signar l’any 2022 un acord històric amb el
Futbol Club Barcelona (FCB) amb el qual els dos clubs es comprometien a promoure
l’assessorament i la formació en la diversitat de gènere i orientació afectivosexual
en l’esport. L’interés del FCB se centra en la formació dels cossos tècnics i persones
educadores encarregades de la formació dels esportistes de base. També s’ocupen de
l’assessorament relatiu a la diversitat de gènere, identitat i orientació afectivosexual, i
també de la lluita contra la LGTBIfòbia. El club LGTBI+ Panteres Grogues aporta la seua
llarga experiència de col·laboració amb clubs, associacions, administracions i universitats
sobre l’homofòbia en el món de l’esport.
Nascut l’any 1994, Les Panteres Grogues és el club esportiu LGTBI més longeu d’Espanya.
El seu objectiu primordial és proporcionar un espai on gais, lesbianes, persones trans
i bisexuals puguen participar lliurement en activitats esportives en un ambient lliure i
segur. Actualment, compta amb més de 1.600 persones associades i combina la tasca de
promoció de l’esport amb la d’assessorament institucional.
Exemple 7.
Esport rei i diversitat: acord
entre el FC Barcelona i les Panteres Grogues
Organitzador:
Club Esportiu Les Panteres Grogues
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
La Liga Arcoíris és una campanya promoguda per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans,
Bisexuals i Intersexuals (FELGTBI+). La seua iniciativa consisteix en la creació d’uns cordons
per a les sabatilles amb els colors de l’arc de Sant Martí com a símbol de suport i respecte a la
diversitat LGTBI en els terrenys de joc. Amb aquests es pretén unir aficions, equips i esportistes
contra les situacions de discriminació, exclusió i, fins i tot, violència per orientació afectivosexual
i identitat de gènere que es produeixen en l’esport. Nombrosos equips, clubs i atletes
professionals de diferents modalitats esportives a Espanya comparteixen les seues fotos amb
aquests cordons per a col·laborar amb aquesta iniciativa. Tots els diners que es recapten amb la
venda dels cordons amb l’arc de Sant Martí són destinats a finançar xarrades sobre diversitat
afectivosexual i de gènere a les escoles esportives.
La Federació Estatal LGTBI+ és una organització no governamental de caràcter laic i laïcista,
feminista, apartidista i asindicalista que agrupa, en un projecte comú, més de 57 entitats LGTBI
de tot el territori espanyol. La seua missió és defensar i promoure els drets humans i la igualtat
de les persones LGTBI, com també de les seues famílies en tots els àmbits de la vida, inclòs el
context esportiu.
Exemple 8.
«La Liga Arcoíris»
Organització:
FELGTBI+. Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
L’associació de familiars de menors trans Naizen agrupa famílies
d’Euskadi i Navarra. L’any 2022 va publicar una guía rápida sobre
l’atenció a la transsexualitat infantil i juvenil en l’esport i el temps
lliure. Aquesta guia proporciona mesures per a assessorar en
aspectes com la utilització de pronoms que corresponen a la
identitat de gènere, l’ús del nom sentit per a garantir la participació
esportiva, la utilització de banys o vestidors d’acord amb la seua
identitat o el tractament de la documentació legal.
Els objectius principals de Naizen són ajudar, formar i assessorar
les famílies de menors trans. L’associació treballa per a visibilitzar
la realitat de menors trans i les seues famílies, i també per a
difondre els seus drets i reivindicacions. Per a això, promouen la
formació i la transmissió d’informació a professionals, impulsen
reformes legals i volen formar una xarxa de suport mutu entre
famílies.
Exemple 9.
«Kirola eta aisia» Atención a la transexualidad infantil
y juvenil en el deporte y tiempo libre. Guia rápida
Organització:
Associació Naizen
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
Les persones esportistes, les famílies i l’equip tècnic de Silva Sociedad Deportiva
A Coruña, un dels clubs de futbol amb major nombre de llicències esportives de
Galícia, poden a partir d’ara informar sobre situacions conflictives en qüestions
d’identitat de gènere i orientació sexual. Per a fer-ho s’ha col·locat una bústia
física en un lloc accessible de l’entitat esportiva i també s’ha donat accés a una
bústia digital. L’objectiu és arreplegar les denúncies en aquesta matèria, informar
públicament sobre els resultats generals que es recullen, i donar solució a les
diferents problemàtiques mitjançant formacions internes i accions específiques en
partits i actes institucionals.
La iniciativa vol evitar possibles situacions de discriminació que tinguen lloc en
entrenaments, vestidors i partits o en qualsevol esdeveniment organitzat en el
club. Així mateix, pretén animar a altres equips de futbol base o d’altres disciplines
esportives a aconseguir un esport inclusiu en què càpien totes les persones.
En aquesta acció, que forma part de la campanya “Deporte Sen Odio”, col·laboren
les associacions LesCoruña, Palestra, Arboco Club de Futbol i té el suport de la
Concellaría de Deportes de l’Ajuntament de A Coruña.
Exemple 10.
Una bústia per a reivindicar llibertat
Organització:
Silva Sociedad Deportiva A Coruña
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
La Liga Gamberra és una lliga cooperativa de bàsquet que naix a
Madrid a l’estiu del 2022. Es tracta d’una lliga transfeminista que
vol crear un espai segur de joc per a aquelles persones que pateixen
o podrien patir violències masclistes i cisheteropatriarcals en altres
espais esportius. A més de fugir de les lògiques competitives i
capitalistes de l’esport, és gratuïta i es juga en espais públics.
Actualment, compta amb set equips de diferents districtes i
localitats de la Comunitat de Madrid i és una iniciativa que segueix
en creixement.
Com que és una cooperativa, la Liga Gamberra funciona de manera
assembleària i autogestionada. Així doncs, es revisen per mitjà del
diàleg actituds LGTBIfòbiques i excloents de qualsevol mena amb
l’objectiu de trobar solucions concretes i col·lectives per a integrar-
les en el camp de joc. A l’hora de jugar, es posa l’accent en la cura
dels jugadors i equips. D’aquesta manera, a través d’un bàsquet
autogestionat, sense àrbitres, sense mediació econòmica i fent ús
de les instal·lacions públiques, es creen xarxes de suport segures
per a totis a la ciutat.
Exemple 11.
Bàsquet per a totis:
«Liga de basket transfeminista»
Organización:
Liga Gamberra Cooperativa (Madrid)
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
Exemple 12.
«Learn to run»
Organització:
Club Edinburgh Frontrunners
Aquesta iniciativa és un programa del club escocés Edinburgh Frontrunners per a
promocionar les carreres a peu. Va especialment dirigida a aquelles persones que
no s’han iniciat en aquest esport per sentir-se discriminades o excloses d’entorns
d’un nivell alt de rendiment. El programa proposa activitats amb diferents ritmes,
velocitats i distàncies per a adaptar-se a persones amb qualsevol classe de condició
física. La participació en el programa és gratuïta, si exceptuem una mòdica quantitat
d’inscripció anual al club.
Edinburgh Frontrunners és un club de persones LGTBI i simpatitzants amb el col·lectiu
a les quals els agrada córrer. Es tracta d’un club per a tots els públics que inclou
diversos programes regulars com “Run”, “Walk”, “Pride run” i, més recentment,
“Learn to run”. Es va fundar l’any 2013, seguint el model general del moviment global
Frontrunners, una iniciativa de suport als corredors LGTB. Des d’aleshores s’ha
convertit en un líder de l’activisme per la diversitat i la igualtat en l’esport. Aquest
club va participar en el procés que va conduir a la introducció pionera de la categoria
no binària en l’atletisme i des del 2019 el Campionat Nacional Escocés inclou l’opció
d’una tercera categoria en les seues proves.
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
Exemple 13.
Esport recreatiu per a persones trans:
«Trans active»
Organización:
LEAP Sports (Escòcia)
La proposta Trans active de Leadership, Equality and Active Participation in Sports for LGTBI
people (LEAP Sports) va començar el gener del 2020. Vol fomentar l’activitat física per
a persones trans i promoure la seua inclusió, com també fer esports i activitats físiques
en les quals tindre l’oportunitat de socialitzar-se amb altres persones trans dins d’un
ambient relaxat i de suport.
S’organitzen dues activitats físiques gratuïtes cada mes, segons els interessos de les
persones que integren el grup. Entre les activitats més habituals es troba el caiac, la
natació, les caminades locals, el futbol, les bitles, el pole fitnesss i el ciclisme.
També es fan un altre tipus d’activitats d’oci i cultura com pícnics, esdeveniments
de formació i assistència a la manifestació pel Dia de l’Orgull. Aquesta iniciativa
proporciona una forma accessible per a les persones amb barreres addicionals, per
exemple, persones trans i no binàries racialitzades, amb discapacitat, que experimenten
problemes de salut mental o que pateixen pobresa o subocupació.
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
3
Exemple 14.
Tots els cossos valen:
proposta «Queerfit»
Organització:
Gruppo Trans APS (Itàlia)
Queerfit és una activitat de fitness dirigida a persones trans,
queer i no binàries preparades per a practicar activitat física
juntes, celebrant la diversitat i pluralitat de cossos i identitats.
El curs té com a objectiu específic contrarestar la discriminació
de les persones trans a través de l’esport mitjançant la creació
d’entorns inclusius per a totes les identitats, cossos i gèneres.
Aquesta iniciativa té les arrels en el moviment bodypositivity
que defensa l’acceptació i el valor de tots els cossos
independentment del seu grau de discapacitat, grandària,
gènere, raça o aspecte. Queerfit participa en aquest moviment
i planteja la pràctica esportiva com un mitjà per a educar en
l’autoestima i en el respecte a les diferències.
b. 14 exemples de bones pràctiques
ÍNDEX
c. Esdeveniments i competicions
3
Donasport és una iniciativa que agrupa activitats esportives dirigides a dones i organitzada pel Club
Panteres Grogues de Barcelona. Va sorgir amb l’objectiu de crear xarxes d’empoderament femení i per a
lluitar contra la discriminació que pateixen les esportistes tant per ser dones com per la seua diversitat
sexual i de gènere. En l’11a versió de l’any 2022, van promoure diverses activitats esportives de caràcter
competitiu com futbol, pàdel, bàsquet o tenis de taula i altres més recreatives com la ruta amb bicicleta,
senderisme, vòlei de platja i surf de rem. Aquest conjunt d’activitats es fa de manera anual entre els
mesos de març i maig.
L’esport és una eina per a promoure l’empoderament femení en el Donasport. A través d’un calendari de
diverses activitats físiques i esports volen promoure la participació de la dona en l’esport, visibilitzar les
dones diverses i lluitar contra la desigualtat.
Donasport
Organització: Club Esportiu Panteres Grogues
1
ÍNDEX
c. Esdeveniments i competicions
3
‘Jocs Taronja’ és el campionat esportiu LGTBI+ més important de la Comunitat Valenciana. En aquest
torneig internacional, les persones amb diversa orientació afectivosexual, identitat i expressió de
gènere practiquen diferents esports en condicions d’igualtat, esportivitat i respecte mutu. La primera
edició va tindre lloc l’any 2004 i l’última el 2023, en la qual van participar 1.200 persones esportistes
de diversos països europeus en disciplines com natació, voleibol, voleibol de platja, escacs, esgrima,
quidditch, futbol sala, running i taekwondo. També es van fer altres activitats de tipus recreatiu, com
fitness, rem, dansa, teatre i multiesport per a xiquetis i adolescents trans.
En els Jocs Taronja les persones LGTBI són visibles practicant esport, són les protagonistes en les
diferents instal·lacions en què participen i gaudeixen d’un cap de setmana fent activitat física en
condicions d’igualtat i llibertat. No són els únics jocs LGTBI que es fan en territori espanyol. Altres
ciutats com Barcelona, Madrid, Saragossa o Vitòria també celebren activitats per a visibilitzar el
col·lectiu LGTBI en l’esport.
Jocs Taronja
Organització: Club Esportiu LGTBI+ Samarucs
2
ÍNDEX
c. Esdeveniments i competicions
3
Els Gay Games són la competició esportiva LGBTI més important en l’àmbit internacional. Aquest
esdeveniment esportiu va tindre la primera edició el 1982, quan l’esportista Tom Wadell cercava
promoure la inclusió del col·lectiu LGTBI en l’esport. Aquesta gran competició es basa en els principis
fonamentals de participació, inclusió i superació personal. Sobre la base d’aquests valors, els Gay Games
han reunit diverses persones de tot el món, ja que estan oberts a totes les edats, nivells de rendiment,
religions, ètnies, orientacions sexuals i identitats de gènere.
La ciutat de València acollirà els Gay Games l’any 2026, i es convertirà en l’esdeveniment esportiu més
rellevant de la ciutat després de la celebració de la Copa Amèrica l’any 2007. D’acord amb valoracions
prèvies, s’espera comptar amb més de 12.000 participants. Els Gay Games s’han celebrat prèviament a
San Francisco (1982 i 1986), Vancouver (1990), Nova York (1994), Amsterdam (1998), Sydney (2002),
Chicago (2006), Colònia (2010), Cleveland i Akron (2014), París (2018) i Hong Kong i Guadalajara,
Mèxic (2023).
Gay Games
Organització: Federació Gay Games
3
ÍNDEX
Què fer
quan…
4
a. Una persona LGTBI ‘ix de l’armari’ en l’esport
c. Una persona LGTBI és assetjada en l’esport
d. S’increpa esportistes amb insults LGTBIfòbics
e. Una persona trans vol competir en un esport federat segons
la seua identitat de gènere
b. Una persona trans vol canviar-se en el vestidor corresponent
amb la seua identitat de gènere
ÍNDEX
Què fer quan...
4
Què fer quan una persona LGTBI ‘ix de
l’armari’ en l’esport
Una persona LGTBI ‘ix de l’armari’ quan decideix fer pública o visible la seua orientació
afectivosexual o la seua identitat de gènere. Sol tractar-se d’un procés complex, sovint
caracteritzat per anades i tornades, precedit normalment per una sensació de viure ‘una doble
vida’ a causa de la por a l’estigma, la discriminació i, fins i tot, la violència que en molts casos
acompanya el fet de fer-se visible*. ‘Eixir de l’armari’ pot ser difícil en l’esport, especialment
per als qui han tingut males experiències en altres àmbits, perquè volen evitar possibles
conseqüències negatives**. Per això, quan una persona LGTBI s’hi fa visible hem
d’escoltar-la, donar-li suport i atendre les seues necessitats. Hem de tractar-la de manera
respectuosa, utilitzar el pronom i el llenguatge inclusiu que reconega la seua orientació sexual
i identitat de gènere, sense fer acudits o comentaris discriminatoris. Com que és un procés
progressiu que pot comportar riscos reals, ha de ser la mateixa persona interessada qui l’inicie,
amb el nostre suport, si és necessari, i sempre respectant el dret a la confidencialitat i privacitat.
En aquest apartat es presenten
alguns escenaris i situacions
que poden donar-se en el dia a
dia quan es tracta d’atendre la
inclusió del col·lectiu LGTBI en
l’esport. Es proposen algunes
orientacions generals per a
tractar-les, si bé les accions
concretes haurien d’adaptar-se a
les peculiaritats pròpies de cada
context i a les necessitats de les
persones participants.
Vilanova, A., Mateu, P., Gil-Quintana, J., Hinojosa-Alcalde, I. i Hartmann-Tews, I. (2022). Facing hegemonic masculine
structures: experiences of gay men studying physical activity and sport science in Spain. Sport, Education and Society,
DOI: 10.1080/13573322.2022.2103666
Smith, M., Cuthbertson, S., i Gale, N. (2012). “Out for Sport: Tackling Transphobia” in Sport. Transgender Specific
Companion Report. Equality Network. Disponible ací.
ÍNDEX
4
Els vestidors són contextos particularment problemàtics per a moltes persones trans, ja que es produeix una exposició pública dels seus
cossos en uns espais normalment diferenciats per a homes o dones*. Algunes persones trans poden voler fer ús de vestidors que es
corresponguen amb la seua identitat de gènere. Per diferents motius, pot haver-hi d’altres que, no obstant això, opten per vestidors coherents
amb el gènere que se’ls va assignar en nàixer. I també pot haver-hi esportistes trans no-binàries, és a dir, que no s’identifiquen amb un
gènere masculí o femení i pot resultar-los incòmode haver de triar entre aquests dos espais diferenciats. El cas és que utilitzar els vestidors
produeix angoixa i, fins i tot, pànic en moltes persones trans, fet que sovint els fa renunciar al seu ús**. Aquesta és una situació injusta i
discriminatòria, i hauria d’evitar-se. Per a això, hem d’escoltar quines són les necessitats i temors de les persones trans, i no assumir a priori
quins són els seus desitjos. Com, a més, la problemàtica de l’exposició del cos en els vestidors no afecta només el col·lectiu trans, l’ideal
seria disposar de vestidors accessibles i neutres que continguen espais privats (per exemple, cubicles o cabines) que puguen usar aquelles
persones que vulguen preservar la seua intimitat***. Per a aconseguir una vertadera inclusió (no sols del col·lectiu de persones trans, sinó de
totes les persones) seria convenient crear espais d’aquest tipus i aconseguir que siguen segurs i còmodes****.
Pereira-García, S. et al. (2022). Experiencias de las personas trans en los vestuarios deportivos: un espacio de intervención desde el Trabajo Social. Arxius de Ciències Socials, 46, 77-89.
Cunningham, G. B., Buzuvis, E., i Mosier, C. (2018). Inclusive Spaces and Locker Rooms for Transgender Athletes. Kinesiology Review, 7(4), 365–374. Disponible aquí.
Cavanagh, S.L. (2010). Queering bathrooms. Gender, sexuality and the hygienic imagination. Toronto: University of Toronto Press.
Para conocer las características y condiciones de un vestuario inclusivo puede consultarse la página 40 de Grup AFES (2023) Diversitats en l’activitat física i l’esport. Nau Llibres.
Què fer quan una persona trans vol canviar-se en el vestidor
corresponent amb la seua identitat de gènere
Què fer quan...
ÍNDEX
4
Què fer quan una persona LGTBI
és assetjada en l’esport
Resulta fonamental atendre, escoltar, i comprendre les persones que pateixen assetjament, sense
qüestionar o culpabilitzar la víctima. Hem d’acompanyar-les, proporcionar-los els recursos i la
informació que permeta erradicar aquesta situació (vegeu en aquesta guia l’apartat Recursos). En
primer lloc, davant d’un fet que puga ser constitutiu d’un delicte d’odi hem d’avisar els cossos i les
forces de seguretat i, en cas necessari, posar-hi una denúncia. Si el succés té lloc a la Comunitat
Valenciana, és recomanable acudir al Servei Orienta de la Generalitat Valenciana perquè ofereix
assessorament psicològic, legal i jurídic a les persones LGTBI, així com atenció i ajuda a víctimes de
discriminació i delictes d’odi per LGTBIfòbia. Si la persona és menor d’edat, s’acudirà a la persona
‘delegada de protecció de menors’ de l’entitat esportiva, figura a la qual obliga la Ley orgànica
8/2021, sobre protecció integral a la infància i l’adolescència contra la violència. Aquesta persona
és la figura de referència en prevenció de violència, atenció a les víctimes i qui, si és el cas, iniciarà
les comunicacions oportunes amb les autoritats. A més, convindria que les federacions, escoles
i clubs esportius elaboraren protocols específics contra la LGTBIfòbia en cadascun dels àmbits
d’actuació d’aquests. En l’àmbit nacional, i per a altres àmbits que no siguen exclusivament
esportius, es pot consultar la Guía Rápida para Víctimas de Odio por LGTBIfobia. Així mateix, és
recomanable fer constar l’episodi d’assetjament en l’Observatorio para la Diversidad en el Deporte
de la Agrupación Deportiva Ibérica LGTBI.
Què fer quan...
ÍNDEX
4
Què fer quan s’increpa esportistes
amb insults LGTBIfòbics
Desgraciadament, en l’esport encara és habitual escoltar insults homòfobs i transfòbics com ‘camionera’ o ‘maricó’.
Aquests insults poden afectar persones que formen part o no del col·lectiu LGTBI i denigren les persones per la seua
orientació afectivosexual, expressió o identitat de gènere. És fonamental no normalitzar o banalitzar els insults,
denunciar-los quan en siguem testimonis i prendre mesures contra els qui els emeten. Referent a això, hem de
tindre en compte que el respecte i la dignitat de les persones LGTBI en l’esport estan particularment emparades
per la llei. D’acord amb la Ley 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport,
persones assistents i espectadores estan obligades a no cometre actes discriminatoris per raó sexual o origen
social en recintes esportius i els seus voltants. Qualsevol persona que cometa aquest tipus d’actes serà expulsada
immediatament del recinte. Les entitats o les persones organitzadores de l’esdeveniment són les responsables de
garantir el compliment d’aquesta llei. També la Llei 23/2018 de la Generalitat Valenciana, indica en l’Article 35.4 que
s’erradicarà tota manifestació LGTBIfòbica que tinga lloc en esdeveniments esportius.
Especialment, hem de condemnar públicament tota mena d’ofenses, actituds i comportaments irrespectuosos amb
la diversitat sexual i de gènere que ocórreguen en un terreny de joc. El cos tècnic d’arbitratge ha d’incloure en les
actes les situacions de discriminació i abús observades per a coneixement de la Federació corresponent, que haurà
d’actuar en conseqüència. Les persones delegades de camp, de convivència o de protecció de les persones menors
d’edat han de prendre precaucions i, juntament amb els clubs o les entitats, crear protocols d’actuació i prevenció
que eviten la discriminació i la violència en les seues instal·lacions i entorns esportius. A més, cal tindre en compte
que, en determinades circumstàncies, els insults poden ser constitutius d’un delicte d’odi.
Què fer quan...
ÍNDEX
4
Què fer quan una persona trans
vol competir en un esport federat
segons la seua identitat de gènere
La participació de les persones trans en l’esport d’elit i les competicions internacionals és
un tema controvertit i polèmic que, no obstant això, afecta un nombre relativament escàs
d’esportistes. En canvi, en l’esport recreatiu (local, provincial i regional), en el qual estan
involucrades moltes més persones, la participació de les persones trans és, o hauria de ser, menys
conflictiva i sempre hauria de prevaldre el dret a participar-hi. Si alguna federació o organització
esportiva posa entrebancs perquè les persones trans competisquen segons el seu gènere sentit,
és necessari recordar-los les lleis en què aquest dret està recollit. En la Llei 23/2018, de 29 de
novembre, d’igualtat de les persones LGTBI, i en la Llei 8/2017, integral del reconeixement del
dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, es recull explícitament el
dret de les persones trans a participar i competir en esports i activitats físiques en la categoria de
gènere amb què se senten identificades.
Què fer quan...
ÍNDEX
4
De vegades, la participació de persones trans pot requerir un canvi d’equip amb una
categoria de gènere diferent. En aquests casos, és important facilitar a les persones
trans la seua incorporació i inclusió en l’equip. A més, atés que la seua socialització en
l’esport pot ser molt diferent, els entrenaments poden ser crucials per a ajudar-los, i ser
conscients que poden necessitar un temps d’adaptació. També és primordial atendre les
necessitats específiques que presenten les persones trans en la pràctica esportiva. Per
exemple, el procés de teràpia hormonal pot afectar el seu rendiment esportiu i estat de
salut, especialment davant d’onades de calor, per la qual cosa es recomana respectar els
ritmes i els descansos que necessiten. Finalment, la diversitat afectivosexual i de gènere
ha de tractar-se sempre com una fortalesa i no com una feblesa.
Hem d’utilitzar el nostre lideratge o influència en l’equip, el club, la federació
o l’escola esportiva per a promoure la inclusió i posicionar-nos públicament a
favor del respecte i la diversitat afectivosexual i de gènere.
Què fer quan...
ÍNDEX
a. Glossari
5
Aquest glossari proporciona una descripció dels
termes usats en aquesta guia o relacionats amb
ella. Per a obtindre una descripció més completa
de termes LGTBI, podeu consultar les definicions
contingudes en les lleies de la Comunitat
Valenciana, el glossari de Human Rights Campaign
o visitar el lloc web de la International Lesbian, Gay,
Bisexual, Trans and Intersex Association.
ÍNDEX
5a. Glossari
B
Binarisme
de gènere
concepció, pràctiques i sistema
d’organització social jeràrquic que
parteix de la idea que només hi ha
dos gèneres en les societats.
Bisexual
persona que sent atracció
emocional, afectiva o sexual per
més d’un gènere, siga el propi o el
diferent.
C
Cisgénero
es refereix a les persones
la identitat de gènere de
les quals concorda amb el
sexe biològic assignat en
nàixer i, per tant, tenen una
autopercepció i expressió de
gènere que coincideix amb els
comportaments i rols considerats
‘apropiats’ per al seu sexe de
naixement.
Cisheteronorma-
tivitat
se refiere a un conjunto de
asunciones y procesos que
privilegian las identidades
cisgénero y las relaciones
heterosexuales.
D
Discriminació
qualsevol distinció, exclusió
o tracte preferent basat en la
raça, sexe, gènere, religió, opinió
política, nacionalitat o origen
social que provoque l’efecte
d’anul·lar o infringir el principi
d’igualtat d’oportunitats.
E
Estereotip
és una opinió, creença o prejudici
generalitzat sobre atributs o
característiques de les persones
que tenen o haurien de tindre
o de les funcions socials que
exerceixen. Un estereotip és
nociu quan limita la capacitat de
les persones per a desenvolupar
les seues facultats personals, fer
una carrera professional i prendre
decisions sobre les seues vides i
els seus projectes vitals.
Expressió
de gènere
manifestació de cada persona
de la seua identitat de gènere.
Es refereix a la vivència social
del gènere en aspectes com la
vestimenta, el llenguatge i altres
pautes de comportament que són
considerades com a masculines,
femenines o andrògines en
una societat i moment històric
concret.
G
Gai
persona identificada com a home
que sent atracció emocional,
afectiva o sexual per altres homes.
Gènere
constructe social que es
transmet a través dels agents de
socialització (família, escola, grup
d’iguals, mitjans de comunicació,
etc.), es reprodueix i es transfereix
amb un grau d’exigència variable
que l’estructura social determina
per als seus integrants.
Gènere fluid
persones que no s’identifiquen
amb un únic gènere o que flueixen
entre identitats de gènere. Aquest
terme se superposa al de gènere
queer, i implica el moviment
entre identitats o presentació de
gènere.
ÍNDEX
a. Glossari
5
H
Heteronormativi-
tat
sistema o creença cultural que
assumeix que les persones
encaixen en sexes i gèneres
únics i complementaris, i que
l’heterosexualitat és l’orientació
sexual per norma. Una visió
heteronormativa implica
l’alineament del sexe biològic, la
sexualitat, la identitat de gènere i
l’expressió de gènere.
Homofòbia
prejudici, discriminació,
assetjament o violència basats en
la por, la desconfiança, l’aversió
o l’odi a alguna persona que és
lesbiana, gai o bisexual.
I
Identitat
de gènere
vivència interna i individual del
gènere, com cada persona la
sent i l’autodetermina, que pot
correspondre amb el sexe assignat
en el moment del naixement o no.
Inclusió
actitud, procés o tendència que
garanteix que les persones en
risc d’exclusió social tinguen
l’oportunitat de participar de
manera plena en la vida social, i així
puguen gaudir d’un nivell de vida
adequat.
Interseccionalitat
perspectiva analítica i política
que reconeix que les desigualtats
sistèmiques es configuren a partir
de la superposició de diferents
factors socials com el gènere,
l’ètnia, la classe social o la forma
corporal entre d’altres.
Intersexual
persona que presenta un conjunt
de variacions fora de l’estàndard
corporal masculí o femení, és a dir,
quan una persona naix amb un cos
que no sembla encaixar dins de
les definicions i els pressupostos
biomèdics i culturals que
estableixen una coherència entre
el sexe cromosòmic, gonadal,
hormonal i l’anatomia sexual o
reproductiva.
L
Lesbiana
persona identificada com a dona
que sent atracció emocional,
afectiva o sexual per altres dones.
LGTBI
és l’acrònim de lesbianes, gais,
trans, bisexuals i intersexuals. En
moltes ocasions s’inclou la lletra Q
de queer, o un signe + que pretén
incloure la resta de diversitats
afectivosexuals.
LGTBIfòbia
rebuig, discriminació,
invisibilització, burles o altres
formes de violència basades en
prejudicis, estereotips i estigmes
cap a les persones LGTBI o
que són percebudes d’aquesta
manera (inclou bifòbia, interfòbia,
transfòbia…).
N
No binari/ària
descriu una persona que no
s’identifica exclusivament com
a home o dona. Les persones no
binàries poden identificar-se amb
ser tant home com dona, situar-se
a mig camí o completament fora
d’aquestes categories. Mentre
moltes persones no binàries
s’identifiquen com a transgènere,
no totes aquestes ho fan. No
binari també pot usar-se com
un terme paraigua que englobe
identitats com ara agènere
(sense gènere), bigènere,
gènere queer o gènere fluid.
ÍNDEX
5
O
Orientació afecti-
vosexual
tendència d’una persona a sentir
atracció sexual, emocional o
afectiva per les persones del seu
mateix gènere o d’un altre gènere.
Q
Queer
terme que s’utilitza per referir-
se a un espectre d’identitats
diferents a les dominants
socialment. També es refereix a
una corrent de pensament que vol
potenciar la diversitat humana en
sentit ampli i fuig de les identitats
fixes o estàtiques. Advoca per
la versatilitat i la varietat de les
potencialitats humanes.
S
Sexisme
la creença o actitud segons la
qual un gènere o sexe és inferior,
menys competent, o menys
valuós, que l’altre.
Sexe
diferència anatòmica, biològica
i fisiològica a partir de la qual
es designa, en la nostra cultura,
una persona com a ‘home’ o
‘dona’. Específicament, el sexe
es determina per la diferència
de cromosomes, hormones i
genitals en una classificació
cultural binària (mascle-femella/
home-dona) de les persones i
altres éssers vius d’acord amb
criteris genètics, biològics, físics i
fisiològics.
T
Trans
terme paraigua que engloba
totes aquelles persones que no
se senten identificades amb
el gènere atribuït en nàixer en
funció del seu sexe. Fa referència
a l’heterogeneïtat a l’hora de
concebre el cos, la identitat i
les vivències que van més enllà
de les normes socials binàries
imposades. Així doncs, no
distingeix si la persona s’ha operat
o el sentit polític que atribueix a la
seua identitat de gènere.
Transsexual
es refereix a la persona que naix
amb un sexe biològic associat a un
gènere concret amb el qual no se
sent identificada. Com que és un
terme procedent dels discursos
mèdics, el terme sol portar
associada la idea d’intervencions
de modificació corporal per a
aconseguir el gènere sentit. No
obstant això, actualment, no
s’associa a la necessitat de les
modificacions corporals.
Transició
procés personal i únic,
d’autoafirmació de la identitat
pròpia, que persegueix l’adaptació
progressiva a la identitat de
gènere sentida. El moment
indicat per a iniciar aquest procés
ha de decidir-lo cada persona i
preveu la preparació necessària
per a assumir els canvis que
vol que es produïsquen, que
inclouen la teràpia hormonal o
les transformacions físiques de
qualsevol classe.
a. Glossari
ÍNDEX
b. Entitats
5
En l’àmbit de les activitats
físiques i esportives es
discrimina les persones
diverses pel que fa a
l’orientació afectivosexual,
la identitat i l’expressió de
gènere. Arran d’això, des
de fa dècades s’han creat
clubs i entitats esportives
dirigides per i per a persones
LGTBI principalment, però no
exclusivament. Els clubs LGTBI tenen com a objectius obrir espais de seguretat per
a practicar esport, promoure la visibilitat de les persones dissidents
en qüestions de gènere i sexualitat, fomentar la socialització o dur a
terme iniciatives activistes, entre d’altres.
ÍNDEX
b. Entitats
5
El Club Esportiu LGTBI+ Samarucs València és el més longeu de la Comunitat
Valenciana. Va començar l’any 2003, quan unes quantes persones es van
reunir per a fer entrenaments de natació. De la pràctica d’aquest esport va
sorgir el nom de Samarucs que fa referència a un peix autòcton de l’Albufera de
València..
Club Esportiu LGTBI+ Samarucs
València
Els objectius de Samarucs són facilitar la pràctica de l’activitat
física i esportiva, promoure l’esport com una eina per a fer visible
la diversitat i l’empoderament femení, fomentar la pràctica
de l’activitat física i l’esport fent un èmfasi especial en la no-
discriminació i oferir un marc de desenvolupament personal. El club
està format per més de 400 persones que practiquen diferents
activitats: dansa, fitness, futbol, natació, quidditch, running, rem,
taekwondo, teatre, tenis, voleibol, voleibol de platja i multiesport.
Samarucs és membre de l’Agrupación Deportiva Ibérica LGTBI,
de l’European Gai and Lesbian Sport Federation (EGLSF) i de la
Federation of Gai Games (FGG).
Club Esportiu LGTBI+ Dracs
València
El club deportivo LGTBI+ Dracs va començar la seua marxa
l’any 2020. La seua finalitat és alliberar els espais esportius
de masclisme, LGTBIfòbia i serofòbia. Fa les activitats de
quadball, pàdel, running, ciclisme, natació, triatló, voleibol
i senderisme. Compta amb 150 persones sòcies i el seu
funcionament es basa en el desenvolupament personal a
través de l’esport i des de la perspectiva de la cura, el suport
mutu i la coeducació.
L’entitat fa campanyes d’activisme i conscienciació
i formacions sobre masclisme, LGTBIfòbia i
serofòbia en l’àmbit esportiu. La seua activitat
està centrada a la ciutat de València, amb eixides
i esdeveniments activistes a tota la Comunitat
Valenciana. El club és membre del Consell Valencià
LGTBI i forma part del Pacte Social contra l’estigma
del VIH.
ÍNDEX
b. Entitats
5
L’ Associació Defensa dels Drets LGTBIQ+ Dimove és una
entitat esportiva i cultural amb seu a Elx que vol crear espais
segurs i fomentar l’activitat física en un ambient d’inclusió i
respecte.
Dimove
Fa activitats de formació, activisme i organitza
entrenaments i quedades de pàdel, senderisme,
crossfit, patinatge, natació, futbol sala, running i
ciclisme. Té guies didàctiques per a lluitar contra
la LGTBIfòbia en l’àmbit escolar i un certamen
literari per a incentivar la cultura relacionada amb el
col·lectiu.
Agrupación Deportiva Ibérica
LGTBI+
L’ Agrupación Deportiva Ibérica LGTBI+ va nàixer l’any 2009 i aglutina
clubs esportius i entitats LGTBI d’Espanya i Portugal. Entre els objectius
es troben desenvolupar espais segurs i diversos per a la pràctica
esportiva com entrenaments i tornejos, promocionar la creació de clubs
i associacions esportives, fomentar espais de debat i col·laboració i
denunciar actituds constitutives de LGTBIfòbia, entre d’altres.
Destaquen, entre les seues accions, la realització de convenis
amb ajuntaments del territori espanyol per a promoure la
inclusió del col·lectiu LGTBI, el diàleg directe amb el Consell
Superior d’Esports, la realització d’esmenes cap a lleis que
puguen afavorir la lluita contra la LGTBIfòbia o l’Observatori
contra els Delictes d’Odi LGTBI.
ÍNDEX
5
L’European Gay and Lesbian Sport Federation (EGLSF) és l’entitat europea més important que aglutina organitzacions orientades
cap al desenvolupament esportiu de persones LGTBI. Actualment, està formada per més de 115 organitzacions i engloba més de
22.000 persones. Els seus objectius són lluitar contra la discriminació en l’esport en qüestions d’orientació afectivosexual, identitat
i expressió de gènere; estimular la integració i l’emancipació de les persones esportistes; donar suport als processos de visibilitat
d’esportistes en qüestions d’identitat de gènere i orientació afectivosexual; intercanviar informació entre les diferents organitzacions
i tornejos inclusius.
European Gay and Lesbian
Sport Federation
Entre les seues activitats més rellevants, l’EGLSF gestiona l’organització del torneig europeu esportiu LGTBI o Eurogames, la
celebració de conferències sobre drets humans, la gestió d’informació en xarxes socials, la gestió de projectes i subvencions
europees, la creació d’esdeveniments activistes o l’assessorament legal.
b. Entitats
ÍNDEX
c. Llibres i mitjans audiovisuals
5
Aquest llibre editat per Eric Anderson i Ann Travers, amb autoria internacional en els seus capítols, representa
el primer estudi integral dels desafiaments a què s’enfronten els atletes transgènere en l’esport competitiu;
i els desafiaments que plantegen per a aquest àmbit segregat per sexe. Comença amb una discussió sobre
el paper històric que ha fet l’esport en la preservació del sexe com un sistema binari i el paper de control que
han exercit sobre el gènere les persones que han legislat en l’atletisme de competició. També considera com
les atletes i els atletes transgènere són tractats per un sistema que es basa a separar als homes de les dones,
fet que obliga els atletes transgènere a negociar el sistema de manera coercitiva. El llibre no sols exposa
el pensament binari de la nostra cultura en termes de sexe i gènere, sinó que també ofereix una sèrie de
recomanacions que conviden a la reflexió sobre com fer que l’esport siga més acollidor, inclusiu i equitatiu.
Anderson, E. i Travers, A. (ed.) (2017)
Transgender Athletes in Competitive Sport (1a ed.). Routledge.
Taylor & Francis Group.
ÍNDEX
c. Llibres
5
La història personal de l’autor, waterpolista d’alt nivell, activista i
actualment secretari de Polítiques LGTBI del PSOE, serveix d’arrancada
per a destapar la situació de les persones LGTBI en els esports d’elit.
Encara que s’han produït avanços socials a favor dels drets del col·lectiu
LGTBI a Espanya, la discriminació i la LGTBIfòbia continuen presents
en graderies i vestidors. En el llibre es mostren prejudicis i estereotips
sobre la masculinitat i els rols de gènere presents en la nostra societat
i especialment en l’esport d’elit. L’autor destaca la importància de la
visibilitat i l’existència de referents LGTBI en l’esport per a superar les
barreres i les discriminacions d’aquest col·lectiu.
Gutiérrez, V. (2022). Balón amarillo,
bandera arcoíris. El deporte de élite sale
del armario. Libros Cúpula.
El periodista David Guerrero ens proposa un viatge replet d’anècdotes
pel present i el passat de la realitat de les dones i el col·lectiu LGTBI
en l’esport. Amb un estil informatiu i divulgatiu, l’autor intenta donar
respondre interrogants com: Fins quan es va prohibir a les dones
practicar esport? Per què no hi ha categoria masculina olímpica en
gimnàstica rítmica? Senten més discriminació les dones lesbianes
pel seu gènere o per l’orientació sexual? Per què no hi ha ni un sol
futbolista gai visible? Tenen les persones trans i intersex avantatges
en la competició? Quina responsabilitat tenen els mitjans de
comunicació en la infravaloració de l’esport femení? És possible
trencar la categorització binària en l’esport?
Per a aprofundir en la reflexió i l’anàlisi, Guerrero recorre a testimonis
d’esportistes com Pau Ribes, pioner en natació artística; Alba Palacios,
primera futbolista trans federada a Espanya; Víctor Gutiérrez, jugador
de la selecció espanyola de waterpolo i gai visible; Sara Peláez, àrbitra
de bàsquet professional i lesbiana visible, o María José Martínez
Patiño, experta del COI i exatleta intersexual.
Guerrero, D. (2021). Corres como una
niña. El género y la diversidad LGTBI en
el deporte. Dos bigotes.
ÍNDEX
c. Llibres
5
En aquest llibre, Vikki Krane i un equip de destacades persones
acadèmiques de l’esport avaluen críticament què sabem sobre el sexe,
el gènere i la sexualitat en l’esport; exposen àrees que necessiten més
investigació; i ofereixen noves vies per a la teoria, la investigació i la
pràctica. Basant-se en les perspectives dels estudis culturals, i amb la
justícia social en el centre de cada capítol, el llibre analitza la teoria, la
política, la pràctica i les experiències de les persones LGTBIQ en l’esport.
Krane, V. (ed.) (2019) Sex, Gender, and
Sexuality in Sport: Queer Inquiries.
Routledge. Taylor & Francis Group.
Editat per la professora Ilse Hartmann-Tews, aquest llibre explora i avalua
críticament els desafiaments i les experiències de les persones LGBTQ
en l’esport a Europa. Presenta dades d’investigació d’avantguarda i
coneixements de tot el continent, amb un enfocament en la política
esportiva, els sistemes esportius i qüestions relacionades amb
l’antidiscriminació i la inclusió.
El llibre presenta els fonaments teòrics i metodològics de la investigació
sobre persones LGBTQ en l’esport i, a continuació, alguns estudis
comparatius en profunditat de sistemes i experiències a Àustria, Bèlgica,
França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Regne Unit i Espanya. Una secció final
considera l’efectivitat de la política en aquesta àrea i els motius per a la
participació, i analitza les direccions futures en la investigació, la política i
la pràctica.
El llibre està disponible en accés obert ací.
Hartmann-Tews, I. (ed.). (2022).
Sport, Identity and Inclusion in Europe:
The Experiences of LGBTQ People in
Sport (1a ed.). Routledge. Taylor &
Francis Group.
ÍNDEX
c. Llibres
5
Aquest volum editat per Joaquín Piedra i Eric Anderson integra una
àmplia gamma de treballs acadèmics interdisciplinaris i internacionals
que, focalitzats a Amèrica Llatina, examinen la relació canviant entre
una varietat d’esports contemporanis i la sexualitat i l’expressió de
gènere, en relació amb atletes lesbianes, gais o trans. Especialistes
d’Espanya, Argentina, Brasil, Mèxic i Colòmbia ofereixen perspectives
històriques, sociològiques i antropològiques sobre l’heteronormativitat,
la masculinitat, la identitat de gènere, l’orientació sexual i el gènere binari
en relació amb els clubs esportius, les arts marcials mexicanes, el futbol,
el softbol i els esports, els mitjans de comunicació, els jocs i l’Educació
Física.
Piedra, J. i Anderson, E. (ed.) (2021)
Lesbian, Gay, and Transgender Athletes in
Latin America. Palgrave Macmillan Cham.
Aquest llibre coordinat per José Luis Pérez Triviño, professor de
Filosofia de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, es planteja el
reconeixement dels drets de les persones trans en l’esport i la seua
inclusió en la pràctica esportiva. Els diferents capítols del llibre recullen
les aportacions d’especialistes en les qüestions següents:
• Drets en conflicte en les regulacions trans en l’esport: entre la
inclusió, l’equitat i la seguretat
• Arguments filosòfics al voltant de la segregació per sexe en l’esport
competitiu
• Dificultats del model esportiu de competició basat en la identitat de
gènere i problemes d’altres models
• Poden les autoritats esportives seguir amb la segmentació esportiva
(masculí-femení) si accepten cossos no binaris?
• Experiències de les persones trans en l’Educació Física i l’esport a
Espanya.
• Identitats trans, educació física i esport: una perspectiva sociocultural
• Atletes transgènere en l’esport. Perspectiva argentina: marc normatiu
i federatiu.
Pérez Triviño, J. L. (Coord.) (2022).
Transgénero y deporte. Editorial Hexis
ÍNDEX
c. Pel·lícules i sèries
5
Es tracta de dues comèdies franceses dirigides per Cédric Le Gallo i
Maxime Govare. Al agua gambas (2019) està basada en fets reals en la
qual un medallista mundial de natació, després de fer uns comentaris
homòfobs en els mitjans de comunicació, és sancionat i ha d’entrenar
les gambes purpurines, un equip de waterpolo de jugadors gais (amb
una dona trans) amb l’objectiu de classificar-se per als Gay Games
de Croàcia. Una experiència que farà replantejar-se molts prejudicis a
l’entrenador.
La revanche des Crevettes pailletées (2022) n’és la continuació i se
situa uns anys després. L’entrenador decideix incorporar un jove dels
suburbis, que creu que és gai, a les gambes purpurines per a participar
en una nova edició dels Gay Games que es disputen aquesta vegada
a Tòquio. No obstant això, la pèrdua del vol de connexió a Rússia, els
farà viure una increïble i perillosa aventura en un dels països menys
amigables amb les persones homosexuals.
Al agua gambas
(Les Crevettes pailletées, 2019,
y La revanche des Crevettes
pailletées, 2022) És una comèdia dramàtica irlandesa dirigida per John Butler. La història se
situa en un col·legi internat irlandés d’elit per a homes, on el rugbi suposa
alguna cosa més que un esport. Gira al voltant de la relació entre un xic
solitari i marginat, i el seu nou company d’habitació, el millor jugador de
l’equip de rugbi. Els dos començaran prompte a forjar una forta amistat
en secret que, en ser descoberta en l’internat, serà posada a prova. La
pel·lícula presenta temes d’homosexualitat, mentre examina la hipocresia
i l’esnobisme en el sistema escolar privat irlandés.
Handsome Devil
(2016)
ÍNDEX
5
Curtmetratge, dirigit per Rhys
Chapman, que mostra la confusió
interna d’un futbolista professional
gai, que és tractat de manera
diferent a causa de la seua
orientació sexual i que lluita contra
l’assetjament en les xarxes socials.
Forma part d’una campanya
de lluita contra la discriminació
homosexual al Regne Unit.
Wonderkid
(2016)
Drama canadenc dirigit per
Yan England. Tim és un jove
tímid de 16 anys, brillant i amb
un talent esportiu natural.
Víctima d’assetjament escolar
i incapaç d’acceptar la seua
orientació sexual, plantarà cara
als assetjadors després d’un
tràgic succés que li marcarà
profundament la vida.
1:54
(2016)
Pel·lícula dramàtica belga, dirigida per Lukas Dhont, en la qual es conta
la història de Lara, una jove trans de 15 anys que aspira a ser una ballarina
professional. Lara es muda amb el seu pare i el seu germà menor a una
altra ciutat per a assistir a una prestigiosa acadèmia de ball. En sotmetre’s
a una teràpia de reemplaçament hormonal en preparació per a una cirurgia
de reassignació de sexe, se sent frustrada pel progrés lent del tractament.
A l’escola, ella oculta el penis amb cinta adhesiva durant les pràctiques
de ballet i experimenta un cert assetjament dels companys de classe. Pel
fet que l’encintat li ha causat una infecció, la seua data per a la cirurgia
s’ha canviat perquè primer ha de recuperar-se’n. Aquest fet, afegit que
se li prohibeix ballar durant la recuperació, fa que Lara se senta molt més
frustrada amb el seu cos.
Girl
(2018)
c. Pel·lícules i sèries
ÍNDEX
5
Pel·lícula dramàtica nord-americana
dirigida per Michael D. Akers. Morgan
torna a casa després que un tràgic
accident en una carrera ciclista l’haja
deixat paraplègic. No obstant això, ell
tracta de ser positiu i no fa de l’accident
el final de la seua vida. Així i tot, en el
seu interior té la sensació de ser inútil
i que la seua vida s’ha acabat. Morgan
coneix Dean i els dos forgen una amistat
que sembla que podrà donar lloc a un
altre tipus de relació. Morgan s’il·lusiona
amb participar en una carrera ciclista,
però a causa del seu caràcter competitiu
provocarà molts conflictes al seu voltant.
Morgan
(2012)
Pel·lícula alemanya dirigida per Marco Kreuzpaintner.
Tobi i Achim són amics des de fa anys i formen part
d’un equip de rem. Han celebrat nombroses victòries
en el passat i esperen amb impaciència disputar la gran
regata de la regió. Però ja no es tracta d’un campament
d’estiu i han deixat de ser xiquets. Quan es torna seriós
el flirteig d’Achim amb Sandra, Tobi s’adona que els
seus sentiments per Achim són molt més profunds del
que admet. Se sent confús, incòmode, i cada vegada
més exclòs. L’arribada d’un equip de joves homosexuals
que fan gala de la seua condició farà que Tobi i els seus
companys es vegen obligats a replantejar-se els seus
prejudicis i les seues pors.
Tormenta de verano
(Sommersturm, 2004)
Film dramàtic tailandés dirigit
per Ekachai Uekrongtham.
És una pel·lícula biogràfica de
Parinya Charoenphol, una famosa
boxejadora trans de muay thai,
boxa tailandesa. La cinta explora
la seua dura infància on Parinya
va començar a practicar la boxa
tailandesa com el seu esport per a
tirar endavant i començar a guanyar
prou diners per a poder fer-se una
cirurgia de reassignació de sexe.
Beautiful Boxer
(2003)
c. Pel·lícules i sèries
ÍNDEX
5
Aquesta pel·lícula dramàtica
francesa, dirigida per Fabrice
Cazeneuve, tracta d’un xic de
17 anys que ho té tot. És un
estudiant excel·lent, un campió
de natació, popular entre els seus
amics, guapo i adorat per les
xiques de l’institut. No obstant
això, és homosexual i no ho sap
ningú. Se sent intensament atret
cap a un altre alumne que ingressa
en l’institut, però aquesta atracció
el delatarà davant de la resta dels
companys, i convertirà la seua vida
escolar en un infern.
À cause
d’un garçon
(2002)
Serie estadounidense de comedia de 8 episodios, creada por Will
Graham y Abbo Jacobson. És un remake de la pel·lícula homònima del
1992, dirigida per Penny Marshall. Sèrie estatunidenca de comèdia de
8 episodis, creada per Will Graham i Abbo Jacobson. És un remake de la
pel·lícula homònima del 1992, dirigida per Penny Marshall. La sèrie se situa
durant la II Guerra Mundial, i s’inspira en la conformació de les Rockford
Peaches, un dels equips de la Lliga de Beisbol Professional All-American
Girls. En la sèrie apareixen personatges de dones lesbianes i persones no
binàries.
Ellas dan el golpe
(A League of Their Own, 2022)
És una sèrie del Regne Unit de 8
episodis, creada i escrita per Alice
Osman, en què dos adolescents,
que estudien en una escola
exclusiva per a homes, comencen
una amistat en compartir pupitre
en classe. Charlie és nerviós,
pensatiu i obertament gai. Nick
juga al rugbi i és alegre i de bon
cor. Nick convida Charly a formar
part de l’equip de rugbi. Els dos
descobreixen que la seua amistat
pot ser alguna cosa més que això.
Heartstopper
(2022)
c. Pel·lícules i sèries
ÍNDEX
c. Documentals
5
Aquest documental estatunidenc, codirigit per Nicola Marsh i Giovanni Reda, ens acosta a la vida de l’skater Leo Baker. Aquesta modalitat esportiva es va
incorporar com a esport olímpic en els Jocs de Tòquio, disputats l’any 2021. Leo Baker es va classificar per a competir-hi en l’equip estatunidenc femení,
no obstant això, hi va renunciar. Aquest documental explora el viatge de Baker després d’haver pres la difícil decisió, en un període complex on van xocar
les seues aspiracions esportives i la seua autoafirmació i decisió de presentar-se públicament com a persona transgènere.
Mi tabla de salvación: La historia de Leo Baker
(Stay on Board: The Leo Baker Story, 2022)
La col·lecció de documentals estatunidencs Secretos del deporte dedica el tercer episodi, dirigit per Crystal Moselle, a Caitlyn Jenner, dona
trans que va guanyar la medalla d’or en categoria masculina en la prova de decatló en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976.
Secretos del deporte: Caitlyn Jenner
(Untold: Caitlyn Jenner, 2021)
Reportatge espanyol que dona veu a tres esportistes que han viscut la seua sexualitat de manera diferent dins de la seua professió: la futbolista
Teresa Abelleira, el jugador de waterpolo Víctor Gutiérrez i el nadador Carlos Peralta. Tres històries que ajuden a comprendre en quin punt es troba
l’esport d’elit respecte a l’acceptació, la inclusió i la diversitat.
LGTBI. Deporte invisible
(2020)
ÍNDEX
5
Aquest documental, del realitzador David McFarland, recull testimonis d’un grup d’esportistes LGTBI nord-americans amb la finalitat de visibilitzar un
problema bastant generalitzat: la LGTBIfòbia en l’esport. S’endinsa en un món on l’homofòbia i el masclisme sempre han estat molt presents. Mostra una
cultura de la intolerància, la discriminació i l’exclusió que manté el grup d’esportistes en l’armari i vivint en silenci. A més de mostrar aquesta realitat, el
documental aporta referents en l’esport de competició que poden servir de referents per a joves esportistes LGTBI.
Alone in the Game
(2018)
Documental espanyol, dirigit per Richard Zubelzu, que analitza el perquè de la invisibilitat de les persones homosexuals en el futbol espanyol. Tracta, de la
mà de clubs, associacions, futbolistes, premsa, psicòlegs i altres persones vinculades, la realitat actual de l’homofòbia en el futbol espanyol i les possibles
solucions que té.
Fuera de juego
(2017)
Documental anglés, dirigit per Jon Carey i Adam Darke, sobre la vida del futbolista Justin Fashanu, primer jugador negre pel qual es va pagar un
milió de lliures en ser transferit al Nottingham Forest i que, a principis dels anys 90, va ser el primer futbolista professional que va fer públic que
era gai, i va fer un pas endavant en la lluita per la igualtat i contra l’homofòbia en el món del futbol. Aquest documental aporta imatges i testimonis
del futbolista que va acabar suïcidant-se al maig del 1998 després de ser acusat, sense proves, d’agressió sexual per un jove de 17 anys.
Forbidden Games: The Justin Fashanu Story
(2017)
c. Documentals
ÍNDEX
5
Diferents competicions han passat a la història per qüestions alienes a l’esportivitat. Aquesta sèrie documental canadenca de 6 capítols
explora el context històric, polític i social que ha envoltat algunes d’aquestes cites esportives. El capítol 4 parla del cas de la corredora de
tanques espanyola M. José Martínez Patiño qui, l’any 1985, no va superar una prova genètica de verificació de sexe. El documental tracta com
va resultar de discriminatòria la desqualificació d’aquesta esportista per les autoritats atlètiques.
Deportes a tope: Esa mujer corre como un hombre
(Sports on Fire: She runs like a man)
Aquest curtmetratge documental, dirigit per Sven Schwarz, explora les tràgiques conseqüències del dopatge a través dels ulls de l’exllançadora
de pes d’Alemanya Oriental, Heidi Krieger, i és un testimoni dels perills del dopatge. A una edat primerenca, Krieger va ser sotmesa sense
saber-ho a una campanya de dopatge sistemàtic secundada per l’estat que valorava el recompte de medalles per damunt del benestar dels
atletes i les atletes. En el documental, Krieger descriu els efectes sovint complicats del dopatge generalitzat en atletes joves i la seua posterior
cerca dolorosa d’identitat de gènere. Com a home, a Krieger se’l coneix ara com a Andreas. Aquest documental va ser produït en col·laboració
amb l’Agència Nacional Antidopatge d’Alemanya (RES).
Andreas Krieger: Heidi’s Farthest Throw
(2015)
c. Documentals
ÍNDEX
5
Documental dirigit per Maxx Ginnane que conta la història de Caster Semenya, una atleta que va aconseguir la medalla d’or en la prova de
800 metres en el Campionat del Món de Berlín l’any 2009. La seua aclaparadora victòria i el seu imponent físic van fer saltar sospites. Aquest
documental segueix Caster, la tímida adolescent d’un remot llogaret sud-africà que lluita per tornar a la competició. Amb el suport de la seua
família i un equip legal, Caster lluita contra la decisió de la Federació Internacional d’Atletisme. Mentre els advocats internacionals i els científics
eminents analitzen el que significa ser dona, la jove de 19 anys, enmig de la polèmica al seu voltant, només vol fugir.
¿Demasiado rápida para ser una mujer?:
La historia de Caster Semenya
(Too Fast to be a woman?:
The story of Caster Semenya, 2011)
c. Documentals
ÍNDEX
© Autoria, 2023
Grup d’Investigació AFES (Universitat de València)
José Devís Devís (Director), Javier Gil Quintana, Jorge Lizandra Mora, Elena López Cañada,
Pere Molina Alventosa, Carmen Peiró Velert, Sofía Pereira García, Víctor Pérez Samaniego,
Angélica Sáenz Macana, Joan Úbeda Colomer, Alexandra Valencia Peris
© de esta edició
XATCOM
© de les imàgens
www.istockphoto.com, www.pexels.com y www.freepik.es
© dels pictogrames
www.thenounproject.com
ISBN: 978-84-09-51923-1
Traducció:
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana.
Revisió Técnica:
Joan Úbeda i José Devís Devís
Agraïments:
La autoria d’aquesta guia agraeix la revisió realitzada per David Guerrero (Deporte y Diversidad), Miguel Ayensa (Club Esportiu
LGTBI+ Dracs València), Marta Claver (Club Esportiu LGTBI+ Samarucs València), Iván Jiménez (Dimove) i Joan Mirò (Club
Esportiu Les Panteres Grogues).
Nota:
Aquesta guia s’ha finançat a través del conveni GVA-FCAFE de la UV de l’any 2022 i 2023.