Seguiment integral de la recolonització faunística post-incendi, a la zona afectada per l’incendi del 2003, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Abstract

S’ha analitzat l’efecte del incendi forestal ocorregut a la franja oriental del Parc
Natural de Sant Llorenç del Munt l’Obac l’agost de 2003 i els posteriors tractaments
post-incendi sobre la vegetació i la fauna de la zona. Quatre anys després de
l’incendi s’observa una simplificació en l’estructura de la vegetació amb pèrdua dels
estrats arbori i arbustiu i augment de l’estrat herbaci. No s’han detectat efectes en la
vegetació degudes als tractaments post-incendi, tot i que la zona subsolada
presenta risc d’erosió especialment si es produeixen gran episodis de pluges. Quant
a la fauna, s’han censat 25523 animals de 70 grups taxonòmics diferents. S’han
determinat a nivell d’espècie els gasteròpodes, formigues de terra i de vegetació,
heteròpters de terra, coleòpters de vegetació, ortòpters, rèptils, aus, carnívors i
quiròpters. D’aquests grups s’han identificat 257 espècies, el 18% de les quals
només han estat localitzades en el bosc mentre que un altre 17% només s’han
localitzat en les zones cremades. Aquestes pèrdues i guanys de diversitat afecten a
tots els grups taxonòmics i indiquen que els paisatges heterogenis amb una barreja
d’espais oberts i bosc poden incrementar notablement la biodiversitat global. Els
grups taxonòmics responen de diferent manera als tractaments: l’extracció de fusta
afavoreix la riquesa d’espècies d’alguns grups i perjudica a la d’altres. Per aquesta
raó és aconsellable la creació de mosaics amb diferent gestió post-incendi que
afavoreixin una restauració més completa de les zones cremades. La recurrència
d’incendis juntament amb l’ús de les zones cremades per a la pastura han provocat
una reducció de biodiversitat probablement com a conseqüència de l’efecte
combinat dels dos factors.