ArticlePDF Available
18 i 19 de juliol de 2022 • Xàtiva
CPFPA Francesc Bosch i Morata
desigualtats socials, pobreses
i alfabetitzacions permanents
A. Desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents 01 [4 hores]
A1. ‘Playing changes’. Actualización de la educación permanente y popular.
Iolanda Corella Llopis, Paqui Borox Ló pez y pep aparicio guadas
[ACTUALIZACIÓN DE LA EDUCACIÓN PERMANENTE; del dominio de la vo-
luntad al dominio de la sensibilidad; sendas y travesías del aprendizaje
16]
B. Desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents 02 [4 hores]
Llindar 01
La generositat de l’educació. Josep M. Esquirol
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/josep-maria-esquirol/228891
Llindar 02
Per què aprenem? Marina Garcés i Guillem Sala
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/henry-giroux-tota-educacio-
es-una-lluita-per-establir-quin-tipus-de-futur-volem-per-al-jovent/231870
La proposició és realitzar el procés de lectura dels textos i conjugar-la amb
les nostres pràctiques educatives, formatives... i de vida (unes 15 línies de
UH[Lµ
Els tres interrogants:
Si volem treballar des d’una perspectiva-dinàmica humanitzadora –més de-
mocràtica, més dialògica, més incloent, més...- quins serien els vectors so-
cioeducatius, professionals, culturals, ètics, polítics... que caldria incloure i,
sobretot, com hauríem de fer-lo...
y 6L OD TXDUWD UHYROXFLµ FLHQW¯ƜFD LQGXVWULDO WHFQRO´JLFD HV FDUDFWHULW]D
E¢VLFDPHQWSHU GXHVYHVVDQWV L OD LQWHQVLƜFDFLµ GH ODGHSHQGªQFLD GH
pròtesis a-creatives, i-lliures... que ens ancoren en uns coneixements banals,
VXSHUƜFLDOV LTXH VROVIXQFLRQHQ H[SDQGLQWH[SHQHQWHQWUHWHQLPHQW LFROR
nització envers el cos sencer; (ii) la ultramercantilització dels coneixements,
dels accessos-connexions, de les intel·ligències de qualsevol tipus... i la seua
supeditació a les plataformes en línia, privades, mixtes... i a un professorat,
més o menys precari, disponibles les 24 hores del dia, 365 dies a l’any i que
practicaran ‘la universalitat sense igualtat... quins procediments anem a uti-
litzar?, quins éssers humans? Com anem poder realitzar la democratització
real de dispositius, plataformes, educació, escola....?
· Si tota forma de de saber comporta unes relacions de poder... quina és la
nostra funció, paper... en l’escola popular, lliure, oberta, emancipadora... que
volem quotidianament construir?
FASE SEMIPRESENCIAL [Període 23052022/23062022]
Autor de la il·lustració: Valentín Iglesias
SODFHVSUHYLVWHVSHURUGUHGŤLQVFULSFLµƜQVDOGHMXQ\OHVLQVFULSFLRQVVµQJUDWX±WHV
seminaris xàtiva
estiu viu 2022
47
Quaderns d’Educació Contínua
47
desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents
Q
L’ULLAL Edicions
Tornaria
a fer el que he fet,
a dir el que he dit.
Ara, amb l’experiència
de l’edat, ho tornaria a fer
i a dir amb més coneixement
de causa, amb més habilitat,
amb més obsessió… i amb
més raó i amb més raons.
Quaderns d’Educació Contínua
Q47
desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents
2
Quaderns d’Educació Contínua 47
Estiu 2022 · 18 €
Títol: monochrome (blanc)
Autor: GAP
Tècnica: fotograa digital
Dimensions: 210x210 mm
Any: 2022
Q
IPF: Institut Paulo Freire • UV: Universitat de València • UdG: Universitat de Girona • UVIC:
Universitat de Vic • UJI: Universitat Jaume I de Castelló • UA: Universitat d’Alacant • ACEFIR:
Associació Catalana per l’Educació, la Formació i la Recerca/Associació Europea d’Educació
d’Adults • UB: Universitat de Barcelona • FDC: Desenvolupament Comunitari • UIB: Universitat de
les Illes Balears • UM: Universitat de Malta •UMINHO: Universitat del Minyo • UNIVR: Universitat
de Verona • ULASALLE: Universidad de La Salle • UNICATT. Universitat Catòlica de Milà • UMA:
Universitat de Màlaga • UL: Universitat de Lisboa • JCU: James Cook University • MSU: Montclair
State University • LFCOOP: La Fábrica Cooperativa
Quaderns d’Educació Contínua. Nova etapa
Redacció, secretaria i administració:
C/. Sant Agustí, 7 • 46800 Xàtiva
tarepa.pv@gmail.com
ISSN: 1575-9016
ISSN: 2605-1796 (digital)
Dipòsit legal: V-5125-2000
Revista indexada en GeoDados: Indexador de Geograa e Ciências Sociais
httpp://www.dge.uem.br
Quaderns d’Educació Contínua
no es fa responsable de les opinions
dels col·laboradors de la revista.
Editors
Iolanda Corella Llopis
i pep aparicio guadas
Consell de direcció
i coordinació
Tere Vila, Encarna Such Cardona, Juanma
Sanchis Marqués, M. Nieves Roselló,
María José Picher, Carlos Pallarés, Rosa
Navarro, Pascual Múrcia Ortiz, Dolors
Monferrer Ferrando, Rosa M. González
Conca, Goio Fidel Sarmiento, Manuela
Fuentes Martínez, Lorena Ordiñana Pérez,
Marta Malet Carol, Mila Grau Alepuz,
Loles Martínez Cebrián, María Gabarda
Riofrío, Francisca Borox López, Isabel
Aparicio Guadas
Consell de redacció
i assessorament
Antonia de Vita (UNIVR), Dolors Vinyoles
(Escola de la Dona-Diputació de Barcelona),
Inma Vilatersana, Jordi Vallespir (UIB),
Antoni Tort (UVIC), Joan M. Senent
(UV), Francesca Salvà (UIB), Manuel
Rodríguez (UV), José Ignacio Rivas (UMA),
Piergiorgio Reggio (UNICATT), Cruz Prado
(ULASALLE), Anna Maria Piussi (UNIVR),
Agustí Pascual (UV), Isabel Redaño Francés
(IPF), Sebas Parra (UdG), Josep Mª Navarro
i Cantero (LFCOOP), Peter Mayo (UM),
Vicent Mas (UA), Ángel Marzo (UB), Manel
Martí Puig (UJI), Fernando Marhuenda (UV),
Fernando López Palma (UB), Licinio C. Lima
(UMINHO), Colin Lankshear (JCU), Michele
Knobel † (MSU), Francesc Hernàndez Dobon
(UV), Francisco Gutiérrez † (ULASALLE),
Anna Gómez (UVIC), Paula Guimarães (UL),
Rosa M. Falgás (ACEFIR), Pep Lluís Grau,
Gloria Díaz (UB), Joan Colomer (UdG),
José Clovis Azevedo (Centro Universitário
Metodista IPA), Rafa Castelló (UV), Isabel
Carrillo (UVIC), Marián Aleson Carbonell
(UA), Xavier Besalú (UdG), Antonio Benedito
(UV), José Beltrán Llavador (UV), Clara
Arbiol González (UV), Vicent Aparicio (UV),
Marina Aparicio Barberán (IPF), Consol
Aguilar (UJI), David Abril (UIB), Loris Viviani
(IPF), Mariola Aparicio Cortés (EOI Xàtiva),
Mercè Morey (UIB), Diego Morollón (IPF),
José R. Belda Medina (UA).
Correcció i traducció
Joaquín Martínez Ortiz
Disseny i maquetació
gap
L’ULLAL Edicions
uaderns d’Educació Contínua 47
Q3
Les pàgines de la nostra revista estan
obertes a tot tipus de col·laboracions relaci-
onades amb l’Educació i la Formació de les
Persones Adultes. El nostre interés és ofe-
rir la publicació a tots aquells que desitgen
col·laborar en ella exposant els seus conei-
xements, les seues reexions i experiències
analitzades. Així com també a les persones
i institucions que desitgen difondre a través
dels Quaderns d’Educació Contínua les seues
iniciatives i activitats dins d’aquest àmbit.
Les col·laboracions han de requerir les
següents condicions bàsiques:
- L’extensió dels treballs serà de 10 pàgines
en format DIN A-4, a doble espai, amb
un títol que sintetitze el seu contingut. És
convenient d’intercalar apartats que divi-
deixquen i ordenen les diferents parts de
l’exposició.
- S’enviarà dues còpies del treball acom-
panyades d’una versió d’aquest en suport
informàtic, preferentment en Winword.
S’aconsella, si el tema ho permet, inclou-
re gràcs, quadres sinòptics, etc., que il·
lustren i completen el contingut del text.
- Com és natural la revista podrà realitzar
una «correció d’estil» sobre el text origi-
nal, que en cap dels casos alterarà els con-
ceptes ni l’enfocament adoptats per l’autor.
- Notícies i dades per a ser incloses en les
pàgines informatives de la revista, sobre
congressos, jornades, convenis, acords,
programes, plans, iniciatives, projectes;
cursos, conferències, debats, premis i con-
cursos; publicacions de llibres, revistes,
manuals, etc.
- Ha d’incloure sempre la font responsable
i les notes de referència on el lector puga
requerir major informació.
Com participar
Quaderns d’Educació Contínua?
Sumari
editorial
carpeta
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió i futures
línies de recerca
Marcel Pagès, Lluís Parcerisa, Andreu Termes • 5
Els avanços de les dones de l’ètnia Khmer Krom a través dels estudis
superiors i de l’aprenentatge al llarg de la vida
Julia Haba Osca • 22
Diners i persones pobres
Josefa Fombuena-Valero • 32
Desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents
Piergiorgio Reggio • 41
contínua
Freire i Simondon, l’inèdit viable. Alfabetitzar en la manera d’existència dels
objectes tècnics
Ana Ma. Valle, Marco A. Jiménez • 51
persones, territoris i experiències
El barri de la Coma. Educació de Persones Adultes
Carolina Zamora Real, Pascual Murcia Ortiz i Dolors Monferrer Ferrando • 67
Reexions i indagacions sobre el voluntariat, l’alfabetització i alguna cosa més
que rebost
Agustí Pascual Cabo • 81
El model de les Escoles de Segona Oportunitat enfront de l’abandonament
educatiu. Itineraris per a la revinculació educativa i la inserció laboral
Ignacio Martínez Morales, Daniel Gabaldón Estevan y Juan García-Rubio • 95
Els desaaments de l’educació al Brasil, enfront de les desigualtats socials,
pobresa i falta d’inversió
Mariângela Bairros i Patrícia Marchand • 107
Famílies digitals al CEPA: competència digital i ciutadana en clau europea
Magdalena Balle Garcia • 116
investigació
Pobresa: conceptes i indicadors. El cas valencià
Rafael Castelló-Cogollos • 123
arxiu
dialògica
Joan Fuster i la didàctica de la llengua
Margarida Castellano Sanz • 145
llibres
Escuelas y pobreza: entre el desasosiego y la obstinación
Patricia Redondo y Antonio Guerrero Serón • 148
fotograa
152
uaderns d’Educació Contínua 47
Q5
carpeta
1. Introducció
En els darrers anys, les pressions de la globalització i l’emergència de no-
ves formes de governança global han afavorit l’expansió d’un autèntic “movi-
ment de reforma educativa global” (MREG o GERM, pel seu acrònim en an-
glès). El MREG ha contribuït a redenir les prioritats de l’agenda educativa glo-
bal des de les darreres dècades del segle xx. En paraules de Sahlberg (2012), el
MREG inclou un ampli ventall de propostes i polítiques de privatització endò-
gena i exògena (Ball i Youdell 2008) com ara sistemes de rendició de comptes
basats en proves estandarditzades, l’autonomia escolar sota models de direcció
gerencials, el denominat “back to basics”, l’estandardització de l’educació i la
privatització educativa (Sahlberg 2012). Segons Ball i Youdell (2008) i Verger
(2013), aquest model de reforma educativa global té per objectiu la transforma-
ció del rol de l’Estat en diferents dimensions com ara la regulació, la gestió i la
provisió de l’educació mitjançant una major participació del sector privat, una
creixent liberalització dels sistemes d’elecció escolar i la introducció de meca-
nismes que incentivin la competició entre centres, tot emulant pràctiques i mo-
dels de gestió procedents del món empresarial.
No obstant, l’aparició del MREG no signica que hi hagi necessàriament
una convergència d’aquestes reformes entre països. Lluny d’això, les caracterís-
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol:
estat de la qüestió i futures línies de recerca
Marcel Pagès, Universitat de Girona; Lluís Parcerisa, Universitat de Barcelona; Andreu Termes
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
6
tiques històriques, polítiques, econòmiques i administratives dels països són un ele-
ment clau per entendre el desenvolupament i la trajectòria de polítiques de mercat en
l’educació. L’estat espanyol es caracteritza per formar part d’una tradició administra-
tiva napoleònica tot i que, a causa de les reformes administratives que es van dur a
terme durant les darreres dècades del segle xx, a dia d’avui Espanya disposa d’un sis-
tema educatiu fortament descentralitzat (Bonal et al. 2004). En aquest cas particular,
per entendre el desenvolupament de les polítiques de mercat, cal fer referència a la
tradicional presència del sector privat de caràcter religiós i nançat amb fons públics
en la provisió d’educació, fenomen que alguns autors han denominat “aliances públi-
co-privades històriques” (cf. Verger, Fontdevila i Zancajo 2016).
En el cas de l’estat espanyol, en els darrers anys, aquestes reformes educatives
s’han implementat amb una certa selectivitat política i en combinació amb ajustos
estructurals, en un context de retallades pressupostàries i austeritat (Bonal i Ver-
ger 2013) combinades amb polítiques de nova gestió pública (Parcerisa, 2016; Ver-
ger, Curran i Parcerisa 2015) i la introducció de mecanismes de mercat a nivell esta-
tal i autonòmic (Pagès i Prieto 2020). Aquests canvis regulatoris cal emmarcar-los en
un procés de canvi més profund i que s’inicia a nals de la dècada dels 80s en països
anglosaxons com Anglaterra, Estats Units i Austràlia. D’aleshores ençà, molts siste-
mes educatius d’arreu del món han experimentat reformes més o menys estructurals
orientades a promoure mecanismes i lògiques de mercat a diversos nivells educatius
(Verger, Fontdevila i Zancajo 2016).
A nivell acadèmic, els processos de privatització educativa associats al MREG han
captat l’interès d’investigadors, professionals i decisors polítics arreu del mon. El de-
bat acadèmic entorn aquesta qüestió ha gaudit de molta vitalitat a nivell internacional
en els darrers anys. Malgrat el creixent corpus de literatura sobre aquestes temàtiques,
a nivell estatal la recerca és més modesta i la sistematització del coneixement exis-
tent és limitat. En conseqüència, en el present article ens plantegem mapejar la recer-
ca existent sobre mercats educatius i privatització amb l’objectiu d’oferir un marc ana-
lític breu que permeti una millor comprensió del instruments i polítiques de mercat, el
seu funcionament i els seus principals efectes. D’aquesta manera també volem identi-
car els principals buits de la literatura i traçar una agenda de recerca pròpia que identi-
qui les línies d’investigació prioritàries per tal d’aprofundir en la comprensió dels pro-
cessos de privatització i la naturalesa dels mercats educatius en el context social, polític
i institucional dels Estats i les administracions públiques del sud d’Europa.
L’article s’estructura com segueix a continuació: en primer lloc presentem el
marc conceptual on es presenten alguns elements clau de la teoria de l’acció pública
per a comprendre les bases ontològiques dels mercats educatius. Seguidament es de-
senvolupa un breu estat de la qüestió sobre mercats educatius a nivell internacional.
En tercer lloc, presentem el mapeig de la literatura sobre mercats educatius a l’es-
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q7
tat espanyol, identicant els principals instruments de la política de mercats, les ra-
cionalitats de l’oferta i la demanda i els principals efectes d’aquest model de reforma.
Per últim, presentem les principals conclusions d’aquest assaig i una agenda de re-
cerca amb futures línies d’investigació.
2. Les bases històriques i teòriques dels mercats educatius: origen i teo-
ria del canvi
Les reformes de mercat als sistemes educatius van adquirir una renovada centra-
litat a la dècada dels vuitanta durant els governs conservadors al Regne Unit i els Es-
tats Units, de la mà del tàndem Reagan i Thatcher. En paral·lel, Xile esdevé al llarg
de la dècada un laboratori polític per introduir un ampli ventall de reformes orienta-
des al mercat a partir de l’aliança fàctica entre la dictadura militar i un destacat grup
d’economistes de l’escola de Chicago (Ball 1998; Falabella 2015; Verger et al. 2016).
Inicialment, els promotors dels mercats educatius s’inspiren en la teoria de l’ac-
ció pública (Chubb i Moe, 1998). Aquesta teoria planteja la introducció de mecanis-
mes de mercat als sistemes educatius i altres sectors de l’administració, amb l’objec-
tiu de millorar·ne la qualitat i l’eciència a través de les lògiques de competició entre
proveïdors, donant més capacitat d’elecció per part del clients, i promovent eventuals
equilibris entre oferta i demanda en el marc d’un mercat escolar (Chubb i Moe 1998;
Tooley, 1994). Entre les reformes més destacades, podem assenyalar la liberalització
del sector educatiu per mitjà de l’obertura del sistema escolar a nous proveïdors pri-
vats, un ampli sistema d’elecció escolar, un esquema de xecs escolars per bonicar
la demanda, i la implementació de proves externes i estandarditzades amb la disse-
minació pública dels seus resultats, a  d’informar i orientar l’elecció escolar (Bonal,
Verger i Zancajo 2017).
La principal premissa d’aquestes reformes rau en el següent diagnòstic: el pro-
blema central dels sistemes educatius i la seva manca de qualitat es troba en la na-
turalesa inecient i disfuncional pròpies de les dinàmiques burocràtiques de l’admi-
nistració pública. Des d’aquesta perspectiva, la introducció de mecanismes de mer-
cat als sistemes educatius n’ajustaria la seva eciència i qualitat, tot apropant el mo-
del de provisió escolar a les necessitats i preferències de les famílies. Més concreta-
ment, la teoria del canvi de les reformes pro-mercat suggereix que l’elecció escolar és
un instrument necessari per introduir certs nivells de competència entre les escoles,
les quals en circumstàncies òptimes, on hi hagi informació sobre la qualitat de les es-
coles disponible per a les famílies i autonomia de centre, augmentarien la seva res-
ponsabilitat respecte les necessitats dels clients, tot generant processos d’innovació,
diversicació i millora degut a la pressió competitiva (Chubb i Moe 1990).
Tot i així, molts investigadors han posat de relleu les dicultats de traslladar els
esquemes de mercat al sector educatiu, per raons diverses. En primer lloc, sembla
8
complicat parlar d’un mercat pur en el sentit clàssic del terme, ja que l’oferta escolar
no sembla regular-se necessàriament pels preus sinó per nocions més ambigües com
ara la “qualitat”. Així doncs, alguns autors han optat per parlar de “quasi-mercats”
educatius, entesos com a “mercats de qualitat” (Felouzis i Perroton 2007). Malgrat
tot, la noció de qualitat educativa acostuma a ser problemàtica i rarament és deni-
da de manera clara i sistemàtica. D’igual manera, els centres i l’administració públi-
ca acostumen a fer·ne un ús ambigu i sovint amb signicats variats i/o contradicto-
ris del terme (resultats educatius, metodologies docents, processos d’innovació, etc.).
Si bé és cert que la introducció de solucions orientades al mercat dins del sec-
tor públic ha generat noves formes de provisió i coordinació segons els principis dels
quasi-mercats educatius, cal destacar que aquests es distingeixen de les formes clàs-
siques i/o convencionals a partir de les quals entenem el funcionament dels “mercats
purs”. En primer lloc, perquè el preu no és una condició necessària per la regulació
del mercat educariu. Això implica que les lògiques de maximització dels guanys no
sempre tenen lloc en contextos de quasi-mercat, degut a que molts centres educatius
involucrats en dinàmiques competitives dins dels espais locals de competència no te-
nen perquè buscar el lucre o ns i tot no tenen perquè ser necessàriament de titulari-
tat privada (Le Grand 1991).
En segon lloc, els quasi-mercats també difereixen dels sistemes purament pú-
blics en el sentit que superen el monopoli públic (estatal) de l’escolarització, a par-
tir de la introducció i diversicació de proveïdors (públics, privats o mixtos), tot do-
nant més autonomia als centres per diferenciar la seva oferta escolar i promoure un
creixent rol de les famílies com a consumidors o clients amb capacitat de tria. A més a
més, també cal assenyalar que la demanda és relativament captiva i inexible, ja que,
en termes de mercat, els clients no poden inhibir-se del consum del serveis educatius,
degut al caràcter obligatori de l’escolarització.
D’aquesta manera podem concloure que els sistemes escolars no poden analit-
zar-se amb una simple aplicació acrítica dels principis de mercat. Més enllà de les
assumpcions dels defensors de les reformes pro-mercat, la recerca empírica sobre
el funcionament dels mecanismes de mercat al nivell escolar suggereix limitacions
i falles importants, tant pel que fa a les dinàmiques de l’oferta i de la demanda (cf.
Verger, Bonal i Zancajo, 2016), com en relació a les asimetries d’informació existents
entre les famílies que han d’exercir l’elecció d’escola. Per altra banda, els resultats
d’aquestes polítiques indiquen efectes mixtos en termes d’eciència i impactes nega-
tius a nivell d’equitat, ja que acostumen a ser les famílies de classes mitjanes i altes
les que més es benecien dels esquemes d’elecció escolar (OECD 2019). En la següent
secció descriurem breument els principals antecedents sobre la recerca sobre mercats
educatius a nivell internacional, per després aprofundir en el mapeig de la literatura
existent a nivell de l’estat espanyol.
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q9
3. Els mercats educatius com un fenomen global: una aproximació a les
tendències internacionals
La recerca internacional sobre els efectes de les polítiques de mercat en educa-
ció és extensa. Diversos autors i autores han desenvolupat investigacions empíriques
sobre els impactes d’aquest model de reforma política i la seva contribució en cre-
ar i reforçar “mercats educatius locals” (Lubienski 2003; 2009). En primer lloc, un
grup d’investigacions assenyalen el caràcter espacial i local dels mercats educatius i la
seva condició canviant, que els caracteritza com a “mercats vius” (Taylor 2001). L’au-
tor assenyala tres models diferenciats de mercats educatius en funció de la seva es-
tructura, tals com els espais competitius auto-regulats, els espais competitius jeràr-
quics i els espais competitius no jeràrquics. Per aquest autor no totes les escoles com-
peteixen entre elles sinó que els mercats s’estructuren en diferents nivells o espais
de competició, establint unes relacions especíques entre l’oferta i la demanda (Tay-
lor 2001). En altres paraules, els mercats educatius locals s’estructuren verticalment,
però la competència té lloc horitzontalment, entre centres que comparteixen deter-
minades condicions. Aquesta apreciació distorsiona o matisa els supòsits segons els
quals tots els centres reben un mateix nivell de pressió competitiva que els condueix
a la millora. Per exemple, segons els supòsits de les reformes pro-mercat, la pressió
competitiva ha de generar majors dinàmiques d’innovació. Lubienski (2009) qües-
tiona aquest supòsit demostrant que la innovació resultant de la pressió competiti-
va emergeix de manera desigual. En primer lloc, s’observa una tendència a generar
innovació en el camp organitzatiu però en menys mesura en les pràctiques a l’au-
la. En segon lloc, l’autor assenyala potencials riscos d’aquestes dinàmiques, que per
mitjà de mecanismes d’emulació poden generar més uniformitat de la esperada (Lu-
bienski 2009). L’evidència existent a nivell internacional també demostra que mol-
tes escoles adopten formes d’innovació no substantives en l’àmbit de la pedagogia o
les estratègies docents, concentrant-se únicament en mesures simbòliques que mi-
llorin la imatge externa i la reputació del centres (Falabella, 2014). Per la seva banda,
Jabbar (2015) analitza les respostes de les escoles davant de la pressió dels mercats
per atreure i retenir els estudiants. Segons l’autora, la percepció sobre el grau com-
petitivitat dels directors i la posició de les escoles dins d’una determinada “jerarquia
de mercat” condicionarien les respostes dels centres escolars. Entre aquestes respos-
tes s’observen canvis acadèmics i operatius en alguns centres, així com estratègies de
marketing o selecció dels estudiants (cream-skimming), en altres.
Com a conseqüència de l’adopció d’aquests tipus de pràctiques, un dels efectes
més habituals de les polítiques de mercat és la segmentació i polarització dels siste-
mes educatius, que acaba donant lloc a dinàmiques de segregació escolar. La segre-
gació escolar fa referència a la distribució desigual de l’alumnat segons determinats
perls socials (segons el seu origen, estatus socioeconòmic, nivell cultural o sexe, en-
10
tre d’altres) en el conjunt del sistema educatiu. En aquest sentit, un sistema educa-
tiu segregat és aquell que “s’aproxima a una situació d’homogeneïtat social intra-es-
colar i d’heterogeneïtat social inter·escolar, és a dir, una xarxa escolar amb un perl
d’alumnat homogeni dins dels centres i heterogeni entre els centres (Benito i Gonzá-
lez, 2007, p.41). A l’hora d’analitzar els factors explicatius de la segregació escolar, és
habitual fer referència a la segregació residencial. Si bé és cert que la distribució resi-
dencial guarda una estreta relació amb la segregació escolar, cal assenyalar que no és
ni molt menys, un únic factor explicatiu. De fet, diversos estudis demostren que la se-
gregació escolar acostuma a ser major que la segregació residencial (Allen 2007), in-
dicant que altres factors juguen un rol clau en la generació i reproducció d’aquest fe-
nomen.
En primer lloc, cal esmentar les estratègies d’elecció de les famílies, les quals
s’han investigat tenint en compte variables com la classe social i el capital cultu-
ral associat (Benson et al. 2015; Reay i Ball 1998), el gènere (Leyton i Rojas, 2017;
Stambach i David 2005) i l’ètnia (Oyarzún, Parcerisa i Carrasco 2022; Waitoller i
Lubienski 2019). La recerca existent tendeix a assenyalar que el perl social de les
famílies, i en gran mesura el seu capital cultural, acostuma a explicar les seves ex-
pectatives i preferències educatives. Per altra part, no totes les famílies tenen el
mateix nivell d’informació sobre el funcionament del sistema d’admissió i assig-
nació, i acostumen a ser les famílies de classe mitjana les que duen a terme acci-
ons més estratègiques a l’hora de triar escola. Per contra, les famílies d’altres per-
l socials menys benestants acostumen a valorar altres aspectes, com la proximitat
o qüestions vinculades a la seguretat i el benestar (Bonal, Verger i Zancajo 2019).
En alguns casos, les famílies exerceixen la tria d’escola com una forma de distin-
ció cultural (no necessàriament conscient) cercant espais homogenis per a socialit-
zació no conictiva, o vies d’accés a noves formes de capital social i cultural. L’evi-
dència demostra que existeix una alta correspondència entre les preferències de
les famílies i l’assignació denitiva de les places (Benson, Bridge i Wilson 2015),
cosa que indica que les famílies trien segons criteris diversos i que aquests matei-
xos criteris no tenen una distribució homogènia en l’estructura social, donant lloc
a dinàmiques de segregació i per últim a formes de reproducció social al si de les
institucions escolars.
Així doncs, en sistemes educatius de lliure elecció escolar, les famílies acostumen
a triar centre en funció de la “qualitat” percebuda, malgrat que aquestes consideraci-
ons no facin necessàriament referència a qüestions substantives sobre els models pe-
dagògics o les metodologies docents. De fet, la percepció sobre la qualitat dels serveis
educatius acostuma a estar vehiculada per la proximitat social amb els altres consu-
midors (van Zanten 2003). Les famílies acostumen a triar escola segons una varie-
tat de factors entre els quals destaquen les actituds, preferències i cultures de clas-
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q11
se (Ball, Bowe & Gewirtz 1995; Gewirtz et al, 1995). Així doncs, el prestigi educatiu de
les escoles esta fortament inuenciat per les “característiques dels seus clients” i nor-
malment s’expressa en termes de la composició escolar (van Zanten 2009). És així
com, en contextos de quasi-mercat i ambients competitius, els estudiants esdevenen
un dels principals “recursos escolars”. D’aquesta manera, les escoles es veuen pressi-
onades no només per la necessitat d’augmentar el seu número d’alumnat (competi-
ció de primer ordre), sinó sovint també per atreure i retenir els “millors” estudiants
(presumptament més hàbils, motivats o amb majors aspiracions acadèmiques, nor-
malment provinents de contextos socials de classe mitjana o alta) sota lògiques d’in-
terdependència, en les quals les accions que duu a terme una escola inuencien deci-
sivament el comportament dels altres centres educatius que operen en el si del mer-
cat educatiu local (competició de segon ordre) (Ball i Maroy 2009; Termes, Edwards
& Verger, 2020; van Zanten 2009).
Un altre conjunt de factors explicatius dels processos de segregació escolar en
entorns de quasi-mercat són aquells que es vinculen amb les pràctiques escolars i
els contextos institucionals. Per una part, cal assenyalar les formes de selecció ad-
versa de l’alumnat (Jabbar 2015). Aquí, en contra dels supòsits de la teoria del can-
vi de les reformes pro-mercat, s’observa com en el cas educatiu sovint no són només
els clients (famílies i alumnes) els que trien el producte o servei (les escoles) sinó a
la inversa. Per respondre a la pressió de mercat, algunes escoles adopten estratègies
de competició de segon ordre amb la nalitat d’assegurar una composició escolar fa-
vorable a la imatge i reputació externa del centre. Aquestes estratègies es desenvolu-
pen a partir de pràctiques concretes, com el cobrament de quotes encobertes, les pro-
ves d’aptitud, les entrevistes personalitzades o formes d’orientació escolar que desa-
consellen la permanència al centre. Per altra part, també existeix una selecció insti-
tucional de l’alumnat entre itineraris acadèmics i professionals (p.ex., itineraris edu-
catius en funció del rendiment escolar i/o les expectatives de l’alumne) entre i dintre
dels centres educatius.
Mapeig de la recerca sobre mercats educatius a l’estat espanyol: instruments, políti-
ques, racionalitats i efectes
Instruments i polítiques de mercat en educació
En el context de l’estat espanyol, la literatura acadèmica ha analitzat especial-
ment dos dels instruments més centrals dels processos d’elecció escolar: els models
de zonicació escolar i els d’assignació d’alumnat. D’una banda, la zonicació esco-
lar és un element clau en el disseny institucional de l’elecció escolar, en la mesura
que delimita territoris de proximitat, distribueix punts de preferència a les famílies i,
així, en condiciona el procés estratègic d’elecció. En aquest sentit, els estudis de Bo-
nal, Zancajo i Scandurra relacionen l’elecció escolar, els patrons residencials, els mo-
12
dels zonicació i la segregació escolar a partir de l’estudi de cas Barcelona; aquest es-
tudis suggereixen que el major grau d’elecció escolar incrementa la segregació escolar
(i, al contrari, a través d’un exercici contrafactual posen de relleu que un sistema de
matrícula basat en la proximitat reduiria substancialment la segregació escolar) (Bo-
nal, Zancajo, i Scandurra 2019, 2020; Scandurra, Zancajo, i Bonal 2021).
D’altra banda, el sistema d’assignació de l’alumnat de Barcelona (l’anomenat me-
canisme de Boston) també ha estat analitzat: aquest mecanisme té la característica
especíca de que en els habituals casos de sobre·demanda, es prioritzen les famílies
que han situat una escola en 1ª opció —per sobre d’altres que, a pesar de tenir la ma-
teixa puntuació d’accés, les han situades en una 2ª opció o posterior. Algunes autores
han assenyalat com aquest model afavoreix el comportament estratègic (per sobre
d’altres preferències més expressives) i benecia a les famílies amb major informació
i proximitat a la institució escolar —sovint de classe mitjana—, la qual cosa tendeix a
augmentar l’heterogeneïtat entre centres, sovint internament homogenis, també en
el si de la xarxa pública (incloent-hi l’aparició d’escoles públiques elitistes) (Calsami-
glia, Fu, i Güell 2020; Calsamiglia i Güell 2014; 2018)
Per últim, tot i que no ser pròpiament una eina constitutiva dels quasi-mercats
educatius, cal assenyalar la planicació i oferta dels ensenyaments postobligatoris (i,
en particular, el rol del sector privat en aquesta) ha estat també objecte d’anàlisi en la
literatura acadèmica. Destaquen, entre d’altres, les anàlisis de Tarabini i Jacovkis so-
bre l’estructura i models d’ensenyaments postobligatoris a Barcelona i Madrid (inclo-
ent-hi la presència de proveïdors privats) posant de relleu les diferències i desigual-
tats atribuïdes educativament (en termes d’estructura de coneixement, prestigi social
o perl d’alumnat) a les vies acadèmiques —com Batxillerat— versus les professionals
(Tarabini i Jacovkis 2020, 2021).
Comportaments de l’oferta
En contrast, cal assenyalar que el comportament de l’oferta ha estat, en general,
escassament analitzat. Algunes excepcions són, d’una banda, un dels elements més
característics del quasi-mercat espanyol: el copagament (tant habitual com il·legal)
de les famílies a les escoles concertades (Guardia-Hernández, 2022). Aquest copa-
gament ha estat descrit quantitativament, p.ex., en el cas català i en el cas del distric-
te madrileny de Puente de Vallecas —i destaca que en ambdós casos amb el suport de
les associacions de famílies de la regió (Díez Pampliega 2010; FAPAC 2019). En un
estudi de cas a Barcelona, també s’han analitzat les jornades de portes obertes com
a estratègia de posicionament dels centres en el espais locals de competència, obser-
vant diferències destacades entre centres segons titularitat, i assenyalant els seus im-
pactes en la segmentació dels mercats educatius locals (Curran, Castejona i Manza-
no, 2021).
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q13
Racionalitat de la demanda
En comparació, la racionalitat de la demanda ha estat objecte de major aten-
ció en la literatura acadèmica. En especial, destaquen els estudis que identiquen
els discursos, valors i racionalitats de les famílies en l’elecció escolar. En general,
es tracta d’estudis que posen de relleu com les famílies atribueixen discursivament
un gran valor a la proximitat geogràca i a la (encara que indeterminada, vaga i in-
denida) qualitat acadèmica (p.ex. el programa de bilingüisme a Madrid, veure:
Murillo, Almazán i Martínez 2021), la qual cosa, però, es contraposa amb una més
important valoració implícita de la composició social del centre (i la proximitat fa-
mília-escola) com a factor clau d’elecció escolar (Alegre, Benito, Chela i González
2010; Benito i González 2007; EDIS 1984; Pérez-Díaz 2001). D’entre les estratègi-
es especíques d’elecció escolar, destaca l’anàlisi de processos de tancament social
i de white ight que han estat identicats en un estudi mixt dut a terme a les pro-
víncies de Màlaga i Almeria (Córdoba 2011). En aquest sentit, la literatura acadè-
mica posa de relleu com les diferents preferències i els desiguals recursos famili-
ars (materials i simbòlics) impliquen que l’elecció escolar —formalment igualità-
ria— pugui generar processos de segregació escolar i de desigualtats socials (veure,
p.ex., pel cas de Saragossa: Agudo i Báez 2019). Ocasionalment, existeixen també
treballs que analitzen els processos micro i meso que es donen en els mercats edu-
catius locals —tancament social, distinció, etc. (p.ex., Olmedo analitza les estratè-
gies d’elecció escolar de les classes mitjanes a mercats educatius locals de Grana-
da: Olmedo 2007)
En tots casos, es posa de relleu que les preferències, els patrons i les estratègi-
es d’elecció escolar depenen fortament de les característiques socials (en termes de
classe econòmica, estatus migratori o nacionalitat) de les famílies (Lubián 2021). En
aquest sentit, la literatura acadèmica ha posat de relleu l’anitat electiva que existeix
entre posicions socioeconòmiques, valors culturals i preferències educatives. Així, en
base a un estudi del CIS, s’infereix que tot i que, en general, l’educació pública s’asso-
cia a la justícia social i la ideologia de la meritocràcia, mentre que la privada a l’exi-
gència acadèmica i l’ocupabilitat econòmica, aquests imaginaris estan mediats per la
posició social, ja que les famílies auto-posicionades en la dreta política i de religió ca-
tòlica valoren millor el sector privat, mentre que les de posició econòmica més desa-
favorida valoren més positivament l’educació pública (Rogero-García i Andrés-Can-
delas 2015). De forma similar, a partir d’enquestes es copsa les anitats entre perls
socioeconòmics, valors ideològics i religiosos i preferències per un o altre sector edu-
catiu (Fernández Llera i Muñíz Pérez 2012). També, els estudis assenyalen que els
patrons d’elecció escolar (i la mobilitat educativa) estan fortament condicionats per
l’origen familiar, associant un major estatus socioeconòmic a una major mobilitat (tal
com posen de relleu pel cas barceloní Scandurra et al. 2021).
14
Per últim, la literatura acadèmica també ha analitzat alguns dels supòsits que
constitueixen discursivament els processos d’elecció escolar. En aquest sentit, l’elec-
ció per centres privats es basa en una suposada superioritat acadèmica intrínseca del
sector privat concertat sobre el sector públic; així doncs, les comparacions de rendi-
ment acadèmic entre ambdós sectors són habituals en la literatura acadèmica per tal
de copsar-ne el fonament objectiu i contrastar-lo amb aquest imaginari social. Aquí
destaquen, entre d’altres, els estudis de Calero i col·legues que posen de relleu, a par-
tir de dades PISA, que una vegada controlat l’origen social de l’alumnat, el sector pú-
blic obté els mateixos resultats acadèmics i és més ecient que el privat (Calero i Es-
cardíbul 2007; Calero, Escardíbul, Waisgrais, i Mediavilla 2007; Mancebón, Calero,
Choi, & Ximénez 2010).
Efectes
Un dels fenòmens més a bastaments analitzats en la literatura acadèmica, i so-
bre el qual existeix un consens més aclaparador, és la desigual distribució de l’alum-
nat segons estatus social en els centres de titularitat pública i privada (incloent-hi els
concertats). Així, existeix un ampli cos de recerca que posa en evidència la desigual
distribució de l’alumnat (per condicions de classe, origen migratori o nacionalitat)
segons la titularitat dels centres. Sense ser exhaustius, es pot fer referència a descrip-
cions de bases administratives (Fernández Enguita, 2008), l’elaboració d’índexs de
segregació (p.ex. en base PISA) (Murillo i Belavi 2018; Murillo, Belavi, i Pinilla 2018;
Murillo i Martínez 2018; 2021) o la anàlisis de distribució d’alumnat immigrant a di-
ferents territoris, com Catalunya (Bonal et al. 2019; Carrasco 2006) o províncies i
ciutats andaluses (Córdoba 2011; García Castaño i Rubio Gómez 2013; Lubián 2016).
Tot i que fonamentalment descriptius, aquests estudis posen de relleu la im-
portància de la planicació administrativa, el disseny institucional dels quasi·mer-
cats educatius (p.ex. la zonicació) i els mecanismes d’elecció escolar com a elements
explicatius d’aquesta desigual distribució de l’alumnat i de la segregació escolar que
se’n resulta (Bonal et al. 2020; Córdoba 2011).
Discussió i conclusions
Les reformes de mercat s’han disseminat a escala global i estan transformant els
sistemes educatius arreu. Espanya no ha estat una excepció en aquest sentit, malgrat
aquestes polítiques no han tingut l’abast ni l’impacte que han tingut en altres paï-
sos, on s’han adoptat reformes estructurals de caire neoliberal (cf. Verger et al. 2016).
En el cas espanyol, la presència històrica del sector privat vinculat a l’església catòli-
ca ha implicat un precedent particular per les reformes de mercat, que malgrat tenir
una llarga trajectòria segueixen sent una aposta àmpliament contestada a nivell polí-
tic i que està suscitant un creixent interès a nivell acadèmic. En les darreres dècades
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q15
un creixent corpus de recerca s’ha desenvolupat, no només per tal d’entendre el fun-
cionament dels quasi·mercats en el nostre context, sinó també per identicar·ne els
principals impactes. A continuació assenyalem algunes de les principals tendències
identicades i futures línies d’investigació.
En primer lloc, a partir del mapeig de la producció acadèmica sobre la temàti-
ca a l’estat espanyol, observem que aquesta ha prioritzat especialment la investiga-
ció sobre l’economia política de la reforma; la diversitat de racionalitats, estratègies
i patrons d’elecció escolar segons perls socials o familiars; i l’impacte del sector pri-
vat en la segregació escolar. Per contra, s’observa que a diferència del que succeeix
amb la literatura internacional, l’anàlisi del comportament de l’oferta és anecdòtic, o
pràcticament inexistent. Així, elements característics del quasi-mercat educatiu es-
panyol, com la concertada amb les seves casuístiques especíques (p.ex., estratègies
de distinció, ús de copagament, etc.), han estat escassament analitzats. Futures línies
d’investigació podrien estudiar les dinàmiques de competència entre i dintre del con-
text d’una triple xarxa escolar. Caldria també aprofundir en les estratègies i lògiques
d’acció escolars, incloent l’estudi en profunditat de pràctiques com la selecció adversa
dels estudiants, el cobrament de quotes o la promoció i el màrqueting escolar.
En segon lloc, l’anàlisi de la demanda acostuma a utilitzar fonts quantitatives i a
privilegiar els elements descriptius. Per tant, manquen recerques que posin en relació
les racionalitats (axiològica i instrumental), els valors i disposicions, i l’estructura so-
cial des d’una perspectiva sociològica que ens permeti una millor comprensió del rol
de la classe social i el capital cultural de les famílies en la denició de les seves prefe-
rències i de les seves estratègies d’elecció. Més enllà de la classe social, en el context
espanyol hi ha escassa literatura que analitzi el rol del gènere (Leyton i Rojas 2017),
l’origen o la raça (Oyarzún, Parcerisa i Carrasco 2022) i la discapacitat (Waitoller i
Lubiensi 2019) en els processos d’elecció escolar i en els experiències de discrimina-
ció a l’hora de navegar el mercat escolar. En termes més generals, la recerca sobre les
reformes de mercat al context espanyol han d’explorar amb més profunditat els me-
canismes causals i les circumstàncies sota les quals certes regulacions generen efec-
tes particulars.
En tercer lloc, el focus territorial és sovint molt ampli (ciutats, regions). Això im-
pedeix generalment anàlisis que tinguin en compte el caràcter “viscut” i local dels
mercats educatius. En aquest sentit, suggerim que els mercats educatius locals són
els espais meso privilegiats que permeten elucidar la relació entre les pràctiques es-
colars i els seus contextos
Una futura agenda de recerca hauria d’abordar algunes de les especicitats més
destacades del quasi-mercat educatiu a Espanya. Pel que fa a l’economia política de
la reforma educativa, noves línies d’investigació poden avaluar les iniciatives més re-
cents de regulació i limitació dels mecanismes de mercat (per exemple, el recent de-
16
cret d’admissions aprovat a Catalunya en el marc del pacte nacional contra la segre-
gació escolar). Per últim, la recerca ha d’abordar els impactes de les transformacions
extra-educatives en les dinàmiques pròpies del quasi-mercat educatiu espanyol. Això
pot incloure l’estudi sobre les transformacions urbanes i el seu impacte en les canvi-
ants dinàmiques competitives en els espais educatius locals. En una línia similar, cal
també que la recerca es mantingui actualitzada sobre les transformacions i reptes ac-
tuals més recents, incloent per exemple potencials disrupcions del sistema educatiu,
com ara la crisis del Covid-19, la creixent digitalització de l’educació (en un context
d’elevada bretxa digital) i la possible emergència de nous actors privats vinculats a
l’edu-business i les plataformes tecnològiques.
Referències bibliogràques
Allen, R. (2007). Allocating pupils to their nearest secondary school: The consequen-
ces for social and ability stratication. Urban Studies, 44(4), 751·770.
Agudo, J. L. B., & Báez, C. V. (2019). The choice of school as a mechanism for social
segregation. Revista Fuentes, 21(2), 189–200. https://doi.org/10.12795/revista-
fuentes.2019.v21.i2.04
Alegre, M. À., Benito, r., ChelA, x., & gonzález, S. (2010). Les famílies davant l
elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelo-
na. Barcelona: Fundacio Jaume Boll.
BAll, S. J. (1998). Big policies/small world: An introduction to international perspec-
tives in education policy. Comparative education, 34(2), 119-130.
BAll, S. J., Bowe, r., & gewirtz, S. (1995). Circuits of schooling: A sociological explo-
ration of parental choice of school in social class contexts. The sociological revi-
ew, 43(1), 52-78.
BAll, S. J., & Youdell, D. (2008). Hidden privatisation in public education. Brussels:
Education International.
Benito, R., & gonzález, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Polí-
tiques (Vol. 59). Barcelona: Fundació Jaume Boll.
Benson, M., Bridge, g., & wilson, D. (2015). School choice in London and Paris–A
comparison of middle‐class strategies. Social Policy & Administration, 49(1),
24-43.
BonAl, X., & Verger, A. (2013). L’agenda de la política educativa a Catalunya: una
anàlisi de les opcions de govern (2011-2013). Barcelona: Fundació Jaume Boll
BonAl, X., Verger, A., & zAnCAjo, A. (2017). Making poor choices? Demand rationa-
lities and school choice in a Chilean local education market. Journal of School
Choice, 11(2), 258-281.
BonAl, X., zAnCAjo, A., & sCAndurrA, R. (2019). Residential segregation and school se-
gregation of foreign students in Barcelona. Urban Studies, (Special issue arti-
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q17
cle: School segregation in contemporary cities: Socio-spatial dynamics and urban
outcomes), 1–23. https://doi.org/10.1177/0042098019863662
BonAl, X., zAnCAjo, A., & sCAndurrA, R. (2020). Student mobility and school segrega-
tion in an (un)controlled choice system: A counterfactual approach. British Edu-
cational Research Journal (BERJ). https://doi.org/10.1002/berj.3694
CAlero, J., & esCArdíBul, J. O. (2007). Evaluación de servicios educativos: El rendi-
miento en los centros públicos y privados medido en PISA-2003 (Document de
treball). Hacienda Publica Espanola (Vol. 183). Barcelona.
CAlero, J., esCArdíBul, j. o., wAisgrAis, s., & MediAVillA, M. (2007). Desigualdades
socieconómicas en el sistema educativo español. Madrid: Ministerio de Educa-
ción y Ciencia.
CAlsAMigliA, C., Fu, C., & güell, M. (2020). Structural estimation of a model of school
choices: The boston mechanism versus its alternatives. Journal of Political Eco-
nomy, 128(2), 642–680. https://doi.org/10.1086/704573
CAlsAMigliA, C., & güell, M. (2014). The Illusion of School Choice: Empirical Eviden-
ce from Barcelona (CPR Discussion Papers No. 10011).
CAlsAMigliA, C., & güell, M. (2018). Priorities in school choice: The case of the Boston
mechanism in Barcelona. Journal of Public Economics, 163, 20–36. https://doi.
org/10.1016/j.jpubeco.2018.04.011
CArrAsCo, S. (Ed.). (2006). Inmigración, contexto familiar y educación: Procesos y
experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana.
Bellaterra: Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de Barcelona.
ChuBB, J. E., & Moe, T. M. (1991). Politics, markets and America’s schools. Washing-
ton: The Brookings Institution.
CórdoBA, C. (2011). La concentración de alumnado extranjero en enseñanza Prima-
ria : un estudio en dos ciudades andaluzas. Revista Espanola de Sociologia,
16(2011), 27–46.
CurrAn, M., CAstejonA, A., & MAnzAno, M. (2021). Las jornadas de puertas abiertas
cmoo dispositivos de segmentación de los mercados educativos locales: El caso
de la educación postobligatoria. Revista Internacional de Sociología (RIS),
79(2), 1–13.
díez PAMPliegA, C. (2010). Mecanismos en el proceso de privatización de la enseñan-
za pública. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación Del Profesora-
do, 13, 80–87.
edis (1984). Investigaciones y experiencias: Encuesta a padres sobre elección de cen-
tro. Revista de Educacion, 275, 1–75.
FAlABellA, A. (2014). The Performing School: The Eects of Market & Accountability
Policies. Education policy analysis archives, 22(70), 1-29.
FAlABellA, A. (2015). El mercado escolar en Chile y el surgimiento de la Nueva Ges-
18
tión Pública: El tejido de la política entre la dictadura neoliberal y los gobiernos
de la centroizquierda (1979 a 2009). Educação & Sociedade, 36, 699-722.
FAPAC (2019). La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic
català. Barcelona.
Felouzis, G., & Perroton, J. (2007). Les «marchés scolaires»: une analyse en termes
d’économie de la qualité. Revue française de sociologie, 48(4), 693-722.
Fernández enguitA, M. (2008). Mariano Fernández Enguita: Escuela pública y priva-
da: la segregación rampante. Revista de La Asociación de Sociología, 1, 42–69.
Fernández llerA, R., & Muñíz Pérez, M. (2012). Colegios concertados y selección de
escuela en España: un círculo vicioso. Presupuesto y Gasto Público, 67, 97–117.
gArCíA CAstAño, A., & ruBio góMez, M. (2013). «Juntos pero no revueltos»: Proce-
sos de concentración escolar del «alumnado extranjero» en determinados cen-
tros educativos. Revista de Dialectologia y Tradiciones Populares, 68(1), 7–31.
https://doi.org/10.3989/rdtp.2013.01.001
guArdiA-hernández, J. J. (2022). Conciertos educativos y régimen de copago en Es-
paña. Entre la cción y la realidad. Revista General de Derecho Administrativo,
(59)6, 1-31.
jABBAr, H. (2015). “Every kid is money” market-like competition and school leader
strategies in New Orleans. Educational Evaluation and Policy Analysis, 37(4),
638-659.
gewirtz, S., BAll, s. j., & Bowe, r. (1995). Markets, choice, and equity in education.
Open University Press.
le grAnd, J. (1991). Quasi-markets and social policy. The economic journal, 101(408),
1256-1267
luBián, C. (2016). La escolarización del alumnado de nacionalidad extranjera en la
ciudad de Granada. Diferencias por nacionalidad y el papel de la red privada-
concertada. Revista de Sociología de La Educación (RASE), 9(2), 212–231. Re-
trieved from https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/8416
luBienski, C. (2003). Innovation in education markets: Theory and evidence on the
impact of competition and choice in charter schools. American educational rese-
arch journal, 40(2), 395-443.
luBienski, C. (2009). Do quasi-markets foster innovation in education? A compara-
tive perspective (OECD Education Working Paper No. 25). Paris, France: OECD.
leYton, D., & rojAs, M. T. (2017). Middle-class mothers’ passionate attachment to
school choice: Abject objects, cruel optimism and aective exploitation. Gender
and Education, 29(5), 558-576.
luBián grAñA, C. (2021). Narrativas Familiares e Institucionales sobre las Barreras
de Acceso a Centros Escolares en Familias Migrantes: Un Estudio de Caso en Es-
paña. Education Policy Analysis Archives, 29.
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q19
MAnCeBón, M. J., CAlero, j., Choi, á., & xiMénez, D. (2010). Eciency of public and
publicly-subsidized high schools in Spain. Evidence from PISA 2006. Munich.
Retrieved from https://mpra.ub.uni-muenchen.de/22354/
Murillo, J., AlMAzán, A., & MArtínez gArrido, C. (2021). La elección de centro edu-
cativo en un sistema de cuasi-mercado escolar mediado por el programa de bi-
lingüismo. Revista Complutense de Educación, 32(1), 89–97. https://doi.
org/10.5209/rced.68068
Murillo, J., & BelAVi, G. (2018). Segregación escolar de los estudiantes extranje-
ros pobres en España. Scripta Nova, 603(22), 1–27. https://doi.org/10.1344/
sn2018.22.19894
Murillo, J., BelAVi, g., & PinillA, L. (2018). Segregación escolar público-privada en
España. Papers, 103(3), 307–337. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2392
Murillo, J., & MArtínez gArrido, C. (2018). Incidencia de la crisis económica en la
segregación escolar en España. Revista de Educacion, 381, 61–87. https://doi.
org/10.4438/1988-592X-RE-2017-381-381
Murillo, J., & MArtínez gArrido, C. (2021). Profundizado en la segregación soci-
al de los centros de secundaria en la Comunidad de Madrid. Revista de So-
ciología de La Educación (RASE), 14(3), 348. https://doi.org/10.7203/
rase.14.3.18149
olMedo, A. (2007). Las Estrategias de Elección de Centro Educativo en las Familias
de Clase Media. Estudio de la Incidencia Social en un Mercado Educativo Local.
Universidad de Granada.
oYArzún, J. D. D., PArCerisA, l., & CArrAsCo, A. (2022). Discriminación étnica y cultu-
ral en procesos de elección de escuela en minorías socioculturales en Chile. Psi-
coperspectivas. Individuo y Sociedad, 21(1), 1-12.
PAgès, M., & Prieto, M. (2020). The instrumentation of global education reforms: an
analysis of school autonomy with accountability policies in Spanish education.
Educational Review, 72(6), 671-690.
PArCerisA, L. (2016). Modernización conservadora y privatización de la educación el
caso de la LOMCE y la Nueva Gestión Pública. Revista Educación, Política y So-
ciedad, 1(2), 11-42.
Pérez-díAz, V. (2001). La familia española ante la educación de sus hijos. (Colec-
ción). Barcelona: Fundació La Caixa.
reAY, D., & BAll, S. J. (1998). ‘Making their Minds Up’: family dynamics of school
choice. British Educational Research Journal, 24(4), 431-448.
rogero-gArCíA, J., & Andrés-CAndelAs, M. (2015). Representaciones sociales de los
padres y madres sobre la educación pública y privada en España Parents ’ soci-
al representations of public and private schools in Spain. Revista de La Asocia-
ción de Sociología de La Educación, 9(1), 46–58. Retrieved from https://repo-
20
sitorio.uam.es/bitstream/handle/10486/677365/RepresentacionesSociales_Ro-
gero_RASE_2016.pdf?sequence=1&isAllowed=y
sAhlBerg, P. (2016). The global educational reform movement and its impact on scho-
oling. The handbook of global education policy, 12(4), 128-144.
sCAndurrA, R., zAnCAjo, A., & BonAl, X. (2021). Opting out of neighbourhood schools :
The role of local education markets in student mobility. Population, Space, Pla-
ce, (August), 1–15. https://doi.org/10.1002/psp.2542
stAMBACh, A., & dAVid, M. (2005). Feminist theory and educational policy: How gen-
der has been “involved” in family school choice debates. Signs: Journal of women
in culture and society, 30(2), 1633-1658.
tArABini, A., & jACoVkis, J. (2020). The politics of educational transitions: Eviden-
ce from Catalonia. European Educational Research Journal, 20(2), 212–227.
https://doi.org/10.1177/1474904120976042
tArABini, A., & jACoVkis, J. (2021). Tracking, knowledge, and the organisation of se-
condary schooling: teachers’ representations and explanations. Journal of Voca-
tional Education and Training, 1–18. https://doi.org/10.1080/13636820.2021.1
894220
tAYlor, C. (2001). Hierarchies and’local’markets: the geography of the’lived’market
place in secondary education provision. Journal of Education Policy, 16(3), 197-
214.
terMes, A., edwArds Jr, D. B., & Verger, A. (2020). The development and dynamics
of public–private partnerships in the Philippines’ education: A counterintuitive
case of school choice, competition, and privatization. Educational Policy, 34(1),
91-117.
tooleY, J. (1994) ‘In defence of markets in educational provision’, in D. Bridge and T.
McLaughlin (eds) Education and the Market Place. London: Falmer Press.
VAn zAnten, A. (2003). Middle-class parents and social mix in French urban schools:
reproduction and transformation of class relations in education. International
Studies in Sociology of Education, 13(2), 107-124.
VAn zAnten*, A. (2009). Competitive arenas and schools’ logics of action: a European
comparison. Compare, 39(1), 85-98.
Verger, A. (2013). Políticas de mercado, Estado y universidad: Hacía una conceptu-
alización y explicación del fenómeno de la mercantilización de la Educación Su-
perior. Revista de educación, (360), 268-291
Verger, A., BonAl, x., & zAnCAjo, A. (2016). What are the role and impact of public-
private partnerships in education? A realist evaluation of the Chilean education
quasi-market. Comparative Education Review, 60(2), 223-248.
Verger, A., FontdeVilA, C., & zAnCAjo, A. (2016). The privatization of education: A
political economy of global education reform. Teachers College Press.
Mercats educatius i desigualtats a l’estat espanyol: estat de la qüestió… DOI 10.7203/QEC.47.24453
uaderns d’Educació Contínua 47
Q21
Verger, A., CurrAn, M., & PArCerisA, L. (2015). La trayectoria de una reforma educa-
tiva global: el caso de la nueva gestión pública en el sistema educativo catalán.
Educação & Sociedade, 36, 675-697.
Verger, A., PArCerisA, l., & FontdeVilA, C. (2019). The growth and spread of large-
scale assessments and test-based accountabilities: A political sociology of global
education reforms. Educational Review, 71(1), 5-30.
wAitoller, F. R., & luBienski, C. (2019). Disability, race, and the geography of scho-
ol choice: Toward an intersectional analytical framework. AERA Open, 5(1),
2332858418822505.
18 i 19 de juliol de 2022 • Xàtiva
CPFPA Francesc Bosch i Morata
desigualtats socials, pobreses
i alfabetitzacions permanents
A. Desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents 01 [4 hores]
A1. ‘Playing changes’. Actualización de la educación permanente y popular.
Iolanda Corella Llopis, Paqui Borox Ló pez y pep aparicio guadas
[ACTUALIZACIÓN DE LA EDUCACIÓN PERMANENTE; del dominio de la vo-
luntad al dominio de la sensibilidad; sendas y travesías del aprendizaje
16]
B. Desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents 02 [4 hores]
Llindar 01
La generositat de l’educació. Josep M. Esquirol
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/josep-maria-esquirol/228891
Llindar 02
Per què aprenem? Marina Garcés i Guillem Sala
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/henry-giroux-tota-educacio-
es-una-lluita-per-establir-quin-tipus-de-futur-volem-per-al-jovent/231870
La proposició és realitzar el procés de lectura dels textos i conjugar-la amb
les nostres pràctiques educatives, formatives... i de vida (unes 15 línies de
UH[Lµ
Els tres interrogants:
Si volem treballar des d’una perspectiva-dinàmica humanitzadora –més de-
mocràtica, més dialògica, més incloent, més...- quins serien els vectors so-
cioeducatius, professionals, culturals, ètics, polítics... que caldria incloure i,
sobretot, com hauríem de fer-lo...
y 6L OD TXDUWD UHYROXFLµ FLHQW¯ƜFD LQGXVWULDO WHFQRO´JLFD HV FDUDFWHULW]D
E¢VLFDPHQWSHU GXHVYHVVDQWV L OD LQWHQVLƜFDFLµ GH ODGHSHQGªQFLD GH
pròtesis a-creatives, i-lliures... que ens ancoren en uns coneixements banals,
VXSHUƜFLDOV LTXH VROVIXQFLRQHQ H[SDQGLQWH[SHQHQWHQWUHWHQLPHQW LFROR
nització envers el cos sencer; (ii) la ultramercantilització dels coneixements,
dels accessos-connexions, de les intel·ligències de qualsevol tipus... i la seua
supeditació a les plataformes en línia, privades, mixtes... i a un professorat,
més o menys precari, disponibles les 24 hores del dia, 365 dies a l’any i que
practicaran ‘la universalitat sense igualtat... quins procediments anem a uti-
litzar?, quins éssers humans? Com anem poder realitzar la democratització
real de dispositius, plataformes, educació, escola....?
· Si tota forma de de saber comporta unes relacions de poder... quina és la
nostra funció, paper... en l’escola popular, lliure, oberta, emancipadora... que
volem quotidianament construir?
FASE SEMIPRESENCIAL [Període 23052022/23062022]
Autor de la il·lustració: Valentín Iglesias
SODFHVSUHYLVWHVSHURUGUHGŤLQVFULSFLµƜQVDOGHMXQ\OHVLQVFULSFLRQVVµQJUDWX±WHV
seminaris xàtiva
estiu viu 2022
47
Quaderns d’Educació Contínua
47
desigualtats socials, pobreses i alfabetitzacions permanents
Q
L’ULLAL Edicions
Tornaria
a fer el que he fet,
a dir el que he dit.
Ara, amb l’experiència
de l’edat, ho tornaria a fer
i a dir amb més coneixement
de causa, amb més habilitat,
amb més obsessió… i amb
més raó i amb més raons.
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Article
Full-text available
En esta investigación analizamos las experiencias de elección escolar de familias pertenecientes a minorías socioculturales en el mercado educativo chileno. El estudio se basa en una investigación cualitativa que incluye una muestra de 21 entrevistas con dos subgrupos: familias mapuche y apoderados/as inmigrantes latinoamericanos. Los resultados nos permiten identificar los principales antecedentes, criterios, preocupaciones y expectativas de las familias que participaron en el estudio en torno a la elección de escuela para sus hijos e hijas, y muestran que la etnia y la cultura en intersección con la clase social pueden producir experiencias desiguales en el acceso al sistema escolar. Además, la investigación arroja luz a las distintas y variadas expresiones del racismo institucional y discriminación, así como a las particularidades que, en vista de sus contextos sociales y territoriales, experimentó cada minoría sociocultural en los procesos de elección escolar. A modo de conclusión, rescata el valor de iluminar la experiencia de las minorías socioculturales estudiadas desde enfoques teóricos críticos, para así esclarecer las dinámicas de inclusión y exclusión en los sistemas escolares.
Article
Full-text available
RESUMEN: El concierto escolar pleno exige la gratuidad de la enseñanza. Sin embargo, en ocasiones las madres y los padres con hijos escolarizados en las escuelas concertadas en España están financiando parcialmente estos centros docentes. Este trabajo estudia el módulo económico del concierto, su garantía para la gratuidad y las contradicciones entre la normativa y la realidad administrativa. Se exploran soluciones compatibles con el marco normativo que permitan una financiación por alumno más equitativa. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- SUMARIO: INTRODUCCIÓN. I. CONCIERTO EDUCATIVO Y GRATUIDAD. 1.1. Concepto y características del módulo económico por unidad escolar. 1.1.1 Salarios de los profesores. 1.1.2 Otros gastos de funcionamiento del centro. 1.1.3 Gastos variables 1.2. La cuantía de los módulos del concierto. II. SUSTENTO ECONÓMICO DERIVADO DE LAS MADRES Y PADRES DE LOS ALUMNOS. 2.1. Copago educativo. 2.1.1 Concierto singular. 2.1.2 Concierto general. 2.2. Las actividades escolares complementarias, extraescolares y los servicios escolares. 2.2.1 ¿Mala técnica legislativa de la LOMLOE en relación a las actividades escolares complementarias? 2.2.2 ¿Las actividades extraescolares contribuyen al mantenimiento del centro? 2.2.3 Servicios escolares complementarios 2.2.4 ¿Segregación escolar por razones socioeconómicas? CONCLUSIONES. BIBLIOGRAFIA. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- ABSTRACT: Fully private subsidised schools require to be free of charge. However, sometimes in Spain, parents who enrol their children in these types of schools are asked to make partial payments. This paper addresses the issue of the necessary financial contribution that the Spanish State needs to make in order to ensure that the education provided in these schools is free of charge. In this sense, the paper shows that there are some inconsistencies between the normative sphere and the administrative reality. Therefore, this paper proposes some solutions compatible with the existing legislation in order to allow a more equitable funding per student.
Article
Full-text available
Open enrolment policies assume that students living in disadvantaged areas can access better schools outside their neighbourhood. However, characteristics of in- dividuals, quality of schooling and neighbourhood characteristics interact in very complex ways to produce heterogeneous patterns of school choice in local educa- tional markets. This article analyses how the geography of educational opportunities, the socioeconomic background of students' families and the characteristics of their residential areas, impact on the travel‐to‐school distance in Barcelona. Based on a unique data set of school and student registers from Barcelona's local education authority, our study shows that distances travelled by students with the same social background vary depending on the characteristics of educational supply and the income of the neighbourhood. While socially advantaged students tend to travel longer distances than their peers from lower socioeconomic backgrounds, geo- graphical and educational factors mediate to produce high heterogeneity in mobility patterns. Our findings cast doubt on the supposed virtue of school choice to reduce education inequalities and underline the need to consider the diversity of local microeducation markets in policymaking and planning.
Article
Full-text available
Recientes estudios han mostrado que la segregación escolar por nivel socioeconómico en la Comunidad de Madrid es muy alta, la más alta de España, y una de las más elevadas de Europa. Esta investigación profundiza en el conocimiento de la segregación escolar por nivel socioeconómico en educación secundaria con datos recientes mediante la consecución de tres objetivos: a) estimando su magnitud con diversas estrategias, calculando su perfil para 19 grupos minoritarios y comparándola con otras Comunidades; b) estudiando el papel de los centros públicos, privados concertados y no concertados; y c) determinando la aportación del programa de bilingüismo a la segregación. Se realiza una explotación de los datos de España PISA-2018 y se utilizan cinco índices diferentes y complementarios para estimar la segregación social y su descomposición –el Índice de Disimilitud, el Índice de Segregación de Gorard, el Índice de Raíz Cuadrada de Hutchens, el Índice de Aislamiento y el Índice de Inclusión Socioeconómica–. Los resultados indican que la Comunidad de Madrid continúa teniendo niveles muy altos de segregación escolar que la sitúan a la cabeza de España. Además, verifican el fuerte papel que la privatización de la educación y el programa de bilingüismo tienen en la segregación por nivel socioeconómico de los estudiantes de educación secundaria. Así, se denuncia la situación de inequidad educativa de la región y la influencia que la privatización y el programa de bilingüismo y se insta a que el Gobierno regional elabore con toda urgencia un Plan de lucha contra la segregación escolar.
Article
Full-text available
El objetivo del artículo es analizar el rol de las jornadas de puertas abiertas como dispositivos institucionales para posicionar las escuelas en los mercados educativos locales. El artículo se basa en un análisis cualitativo a partir de observaciones en 25 jornadas de puertas abiertas en centros que ofrecen educación secundaria obligatoria y postobligatoria de Barcelona. Los resultados muestran, por una parte, que las acciones promocionales de las escuelas están mediadas por su posición en la jerarquía local y por unas características objetivamente desiguales en términos de titularidad, composición social y tipo de oferta. Por otro, muestran que, a partir de estas posiciones desiguales, las escuelas despliegan diferentes lógicas de acción orientadas a proyectar su estatus entre diferentes perfiles sociales de familias y estudiantes. En conjunto, el artículo presenta una tipología de escuelas que contribuye a entender la jerarquización del mercado educativo local en el campo de la educación postobligatoria.
Article
Full-text available
This article explores the barriers of access in migrant families to primary education, starting from the school institution itself and exacerbated upon arrival. Based on qualitative methodology of interviews to directors of schools of high immigrant concentration and migrant families in Granada, we analyze the discourses on educational policies in charge of the offer and demand for school vacancies and system regulations conditioning school choice. We also discuss the influence of the schools themselves in their role as students’ hosts and on their increasing autonomy to manage schooling vacancies and provide specialized education –special mention to charter schools-. Results obtained show the “institutional barriers” faced by families because of their migratory status when choosing school for their children, at two levels: structural or systemic, due to access regulations that penalize these families to a greater degree; and in particular, as a consequence of discriminatory practices of certain schools towards them.
Article
Full-text available
Resumen: El artículo que se presenta a continuación sigue la estela de otras investigaciones sobre inmigración y escolarización, concretamente sobre concentración escolar, que prefieren acotar el ámbito geográfico y centrarse en aspectos microsociológicos que puedan explicar mejor realidades tan complejas como la que aquí nos atañe. Hemos querido presentar en este breve artículo las tendencias de escolarización de la po-blación extranjera en la ciudad de Granada, atendiendo a las diferentes nacionalidades que configuran el fenómeno de la inmigración. Los datos que hemos presentado pueden dar pistas para futuros estudios que traten de explicar la desigual distribución del alumnado extranjero en los centros escolares en este contexto y su posible aplicabilidad en otros contextos similares. Palabras clave Concentración escolar, sistema educativo, segregación escolar, red pública-privada, escolarización, elec-ción de centro, inmigración. Abstract: This paper follows the trail of other investigations on immigration and schooling, particularly on school concentration, more focused on micro-sociological aspects that better explain the complexion of reality. We present in this short article a map of the situation of immigrant schooling in the city of Granada, taking into account the diversity among the nationalities forming part of this reality. The results obtained may be useful on future investigations, providing clues to explain the concentration and/or segregation of immigrant students in this environment and its potential applicability in other similar contexts.
Article
Full-text available
Most European secondary-school systems are articulated by different forms of an academic-vocational divide that are critical in understanding the (re)production of social inequality. By providing distinct curricular and pedagogical codes and a markedly different distribution of knowledge between tracks, tracking leads to profound and distinct learning opportunities for students. The objective of this article is twofold: first, we wish to enquire into the relationship between tracking and knowledge distribution as explained and represented by teachers; second, we aim to identify the mechanisms explaining this relationship as acknowledged in these actors’ discourses and experiences. The analysis draws on 72 in-depth interviews with principals, coordination teams and tutors from lower-secondary education, the Baccalaureate and VET in eight schools in Barcelona. The results provide, on the one hand, a thick description of the dichotomised attributes that teachers assign to academic and vocational knowledge. On the other, we identify three principal mechanisms that, according to the school actors who were interviewed, explain the segmented distribution of knowledge between the Baccalaureate and VET: the stratification of the school system, the grammar of secondary schooling and the learning cultures of both tracks.
Article
Introducción. Esta investigación busca comprender las razones que orientan la elección de centro por parte de las familias cuyas hijas e hijos estudian en centros públicos de la Comunidad de Madrid, haciendo especial énfasis en conocer el papel que juegan los centros bilingües en las problemáticas generales asociadas a la elección de escuela. Método. Para dar respuesta a este objetivo se realiza una investigación cualitativa basada en entrevistas semiestructuradas a 14 representantes de diferentes Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos/as tanto de Colegios Públicos de Educación Infantil y Primaria como de Institutos de Secundaria, la mitad de ellos bilingües y la otra mitad no, todos ellos del municipio de Getafe. Resultados. La adscripción o no del centro al programa bilingüe ha alterado radicalmente los criterios de selección de centro por parte de las familias en estos últimos años. De esta forma, la cercanía al centro y la percepción social de la calidad del centro son los factores más importantes de elección. En el caso de la pertenencia al programa bilingüe supone tantas críticas como adhesiones, existiendo fuerte rechazo por las familias en muchos casos por la segregación que está generando. Discusión. El Programa Bilingüe y la aparición del distrito escolar único está generando una fuerte polarización de la sociedad que intensifica la segregación del sistema educativo. Parece, por tanto, necesario replantearse las medidas de libre elección y afrontar una evaluación global e independiente del programa de bilingüismo.