ESTUDI DESCRIPTIU DEL MODEL DE LLENGUA DELS TEXTOS AUDIOVISUALS TRADUÏTS AL VALENCIÀ FASE II: LES UNITATS FRASEOLÒGIQUES PROJECTE CONCEDIT PER L'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA ANY 2005

Abstract

A description of fraseological units in dubbed and original texts (English-Catalan)

Full text

ESTUDI DESCRIPTIU DEL MODEL DE LLENGUA
DELS TEXTOS AUDIOVISUALS
TRADUÏTS AL VALENCIÀ
FASE II: LES UNITATS FRASEOLÒGIQUES
PROJECTE CONCEDIT PER
L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
ANY 2005
Investigador Principal:
Prof. Frederic CHAUME VARELA (Universitat Jaume I)
Equip investigador:
Ana ALEMANY SENDRA (Llicenciada en Traducció i Interpretació, Universitat Jaume I)
Anna MARZÀ IBÁÑEZ (Universitat Jaume I)
Glòria TORRALBA MIRALLES (Universitat Jaume I)

1

2
ÍNDEX
1. Introducció: Segona fase d’un projecte essencial per a la descripció del
valencià actual ............................................................................................ 3
2. Objectius generals........................................................................................ 4
3. Objectiu específic ........................................................................................ 5
4. Fonaments teòrics ........................................................................................ 6
5. Etapes del treball ......................................................................................... 9
6. La selecció del corpus................................................................................ 10
7. Marc analític ............................................................................................. 12
8. Anàlisi del corpus ..................................................................................... 20
8.1. Presentació de les fitxes ..................................................................... 20
8.2. Classificació dels exemples ............................................................... 21
8.2.1. Col·locacions .......................................................................... 21
8.2.2. Locucions ................................................................................ 23
8.2.3. Enunciats fraseològics ............................................................. 28
8.2.3.1. Parèmies ............................................................................ 28
8.2.3.2. Fòrmules rutinàries ........................................................... 29
9. Conclusions i perspectives de futur ........................................................... 39
10. Bibliografia ............................................................................................... 43
11. Annex: repertori d’unitats fraseològiques ................................................. 45

3
TÍTOL DEL PROJECTE:
ESTUDI DESCRIPTIU DEL MODEL DE LLENGUA DELS
TEXTOS AUDIOVISUALS TRADUÏTS AL VALENCIÀ.
FASE II: LES UNITATS FRASEOLÒGIQUES
Investigador Principal:
Dr. Frederic CHAUME VARELA (T.U. - Universitat Jaume I)
Equip investigador:
Ana ALEMANY SENDRA (Llicenciada en Traducció i Interpretació, Universitat Jaume I)
Anna MARZÀ IBÁÑEZ (Llicenciada en Traducció i Interpretació, Universitat Jaume I)
Prof. Glòria TORRALBA MIRALLES (Prof. Associada, Universitat Jaume I)
1. Introducció: Segona fase d’un projecte essencial per a la descripció del
valencià actual
El valencià és encara una llengua en procés de normalització, per tant hi ha buits
que cal omplir per tal de completar un panorama general del seu ús. Un dels buits que
demana amb urgència l’atenció acadèmica és el llenguatge de la producció audiovisual
aliena traduïda, en concret la llengua del doblatge (la subtitulació hauria de ser objecte
d’una altra fase d’aquest projecte). Aquest treball, per tant, se situa en l'àmbit de la
traducció audiovisual, un camp en expansió dintre dels Estudis de Traducció. Si es té en
consideració que el doblatge és la modalitat reina de transvasament dels textos
audiovisuals en les nostres televisions, es fa evident que la traducció assumeix un paper
summament important en la difusió i normalització de la llengua; sobretot, pel que fa al
públic infantil, ja que per a ells és una de les vies principals d’aprenentatge.
L’objectiu principal d’aquest projecte és realitzar una segona aproximació a la
descripció del model de llengua dels textos audiovisuals traduïts al valencià, en aquesta
ocasió de la fraseologia emprada en les traduccions audiovisuals. Aquest projecte és
continuació del projecte presentat pels mateixos autors en la convocatòria 2004 de
l’AVL. En aquell projecte, es van descriure els nivells fonològic, morfològic, sintàctic i
lèxic de 30 capítols de dibuixos animats traduïts al valencià. Es va concloure amb una
descripció detallada del nivell de llengua utilitzat en les traduccions, un model
estrictament descriptiu que aflorava les normes de traducció, conscients i inconscients

4
emprades per traductors, ajustadors, directors de doblatge i actors i actrius de doblatge.
Aquest model lingüístic és el que reben els infants en les pantalles de televisió i per tant,
el que conviu amb el model lingüístic de l’escola i de la família. En les conclusions del
primer projecte apuntàvem unes perspectives de futur que consideràvem necessàries per
completar la descripció del model de llengua dels textos audiovisuals traduïts: la
descripció dels altres gèneres audiovisuals que es tradueixen en televisió (documentals,
sèries de TV i films), la comparació amb el model lingüístic dels programes de
producció pròpia (telenotícies, concursos, documentals, reportatges), la comparació amb
altres models de llengua, la relació entre els trets descrits i els trets del text origen als
quals es refereixen (de gran utilitat per als traductors) i, gairebé de forma immediata, la
compleció de la descripció amb un nivell superior als tractats fins ara, el nivell
fraseològic. Així ho expressàvem:
“Caldria ampliar el marc d’anàlisi a unitats superiors a les descrites: seria
interessant d’incloure el nivell fraseològic, per estudiar quines frases fetes són mes
recurrents en les traduccions, quin nivell de fraseologismes s’observa respecte a la
llengua oral espontània, quin grau de penetració dels fraseologismes estrangers
(especialment anglesos) s’observa en les traduccions i, per tant, en el model de llengua
que escolten els infants en els productes traduïts, etc.” (Chaume, Alemany, Marzà i
Torralba, 2004).
Els resultats del projecte que presentem a continuació són, per tant, la
continuació del projecte encetat l’any anterior amb el suport d’aquesta institució, la
compleció del projecte inicial amb un nivell històricament deixat de banda pels tractats i
manuals de caire estructuralista i normativista centrats en el nivell de la paraula.
2. Objectius generals
Dèiem en la primera fase del projecte que la majoria d’estudis i tractats sobre els
models de llengua en els mitjans de comunicació audiovisuals, siguen de tipus
descriptiu o prescriptiu, s’han centrat històricament en la llengua dels programes
audiovisuals de producció pròpia, és a dir, dels elaborats en qualsevol de les varietats
diatòpiques del català com a llengua origen (entre d’altres, de tall prescriptiu, Ferrando,
1990; Mollà, 1990; Lacreu, 1990; Televisió de Catalunya, 1995; i d’enfocament més
descriptiu Payrató, 1988, Bibiloni, 1997; Bassols et al., 1997; Faura et al., 1998;
Salvador i Piquer, 2000; Vallverdú, 2000; Cros et al., 2000; Martí, J. i J.M. Mestres,
2003; Julià-Muné, 2004, etc.). Un any després la situació continua sent la mateixa. No
obstant això, cal recordar ara els escassos treballs sobre el model de llengua en les
traduccions audiovisuals, com ara el de Televisió de Catalunya, 1997; Izard, 2000, o
Chaume, 2003. D’aquests tres, només el de Chaume, 2003 se centra més en la realitat

5
valenciana, però no inclou el nivell fraseològic dins de la descripció del model de
llengua de les traduccions: l’autor únicament tracta la fraseologia com a tret característic
del nivell lexico-semàntic.
La descripció del model de llengua emprat en les traduccions dels productes
audiovisuals de producció aliena constitueix l'objectiu general del projecte. La
importància d’aquest projecte rau en el fet que no hi ha cap estudi que reculla de forma
sistemàtica les peculiaritats de les traduccions al valencià en la televisió, un mitjà que
influeix directament en la població i per tant pot influir també en l’aprenentatge de la
llengua. Com ja argumentàvem en la primera fase del projecte, el treball realitzat per
algunes televisions autonòmiques en la confecció d'un model oral de la llengua que
resulte versemblant a l'espectador ha propiciat que aquest model penetre en el model
oral de llengua real dels parlants (Agost, 2000: 203).
En concret, i seguint la metodologia de la primera fase del projecte, ens hem
centrat de nou en l'anàlisi del model de llengua emprat en els dibuixos animats traduïts.
Com ja argumentàvem en la primera fase, “el model de llengua emprat en les
traduccions audiovisuals pot tindre repercussions en el model de llengua real; el sector
de la població més permeable i receptiu pel que fa a l’adquisició del llenguatge són els
xiquets, i ens sembla especialment interessant començar per aquest tipus de textos ja
que poden influir en l’aprenentatge lingüístic de les generacions futures, educades des
de ben menudes pels productes audiovisuals” (Chaume, Alemany, Marzà i Torralba,
2004). És per això que, seguint amb el treball encetat, tornarem a centrar aquest estudi
en l’anàlisi de sèries d’animació. Els altres gèneres audiovisuals que es tradueixen
habitualment en la nostra cultura, és a dir, films, sèries de televisió i documentals,
hauran de ser objecte d’estudis posteriors, de manera que, al capdavall, siguem capaços
d’obtindre una radiografia general del model de llengua dels textos audiovisuals traduïts
en valencià.
3. Objectiu específic
En aquesta segona fase, tractarem de recopilar un repertori fraseològic ampli,
mitjançant la descripció del corpus que ja vam utilitzar per a la primera fase, limitada
aleshores a la descripció dels nivells lingüístics tradicionals: fonètic, morfològic,
sintàctic i semàntic. Es tracta, per tant, de cartografiar el corpus de dibuixos animats
traduïts i seleccionar-ne els elements fraseològics, a fi de:
a) comptar amb un repertori d’unitats fraseològiques reals utilitzades a les
traduccions audiovisuals

6
b) descriure el llenguatge de les traduccions (en cap cas és objectiu d’aquest
projecte avaluar-ne les solucions trobades)
c) comparar la fraseologia utilitzada en valencià amb els elements fraseològics
de la llengua origen (l’anglés), per tal d’establir les relacions entre els parells d’unitats
fraseològiques trobades al corpus. En cap cas es pretén que aquest objectiu s’entenga
com un llistat d’equivalències entre ambdues llengües, ans al contrari, es pretén
observar, catalogar i descriure les relacions recurrents entre una unitat fraseològica en
llengua anglesa i els seus correlats en valencià. S’entén més com a cartografia de la
traducció, d’interès innegable per als professionals, que com a eina normativa.
En qualsevol cas, aquest darrer objectiu constituirà futures fases del projecte.
Com ja anunciàvem en la primera fase, es tracta primer de descriure els trets recurrents
del valencià de les traduccions per al doblatge, per a després establir les relacions entre
els trets descrits i els trets lingüístics del text origen que donen lloc a les solucions
trobades, seguint la lectura més estricta de la metodologia de la investigació
traductològica proposada des dels Estudis Descriptius de Traducció (Toury, 1995;
Karamitroglou, 2000, entre d’altres).
4. Fonaments teòrics
Seguint la definició de Corpas (1998), la fraseologia és la disciplina (o
subdisciplina de la lexicologia) que estudia les combinacions de paraules o unitats
fraseològiques de les llengües, tant des d’un punt de vista sincrònic com diacrònic
(Ruiz, 1997). La fraseologia, com a àmbit discret de la Lingüística o de la Lexicologia,
ha viscut potser els seus millors dies en les darrers trenta anys. L’obsessió per les
estructures oracionals prototípiques, característica de la lingüística estructural i,
posteriorment, de la lingüística generativa, que relegava les frases fetes al pou sense
fons de la idiomaticitat (Cuenca, 2000:34), va cedir el pas, a poc a poc, a l’estudi de la
variació, de la pragmàtica, i del discurs, amb un interès creixent tant en la ideologia dels
parlants i dels textos, com en les relacions cognitives que es deriven d’un ús específic
del llenguatge. La fraseologia era, sense dubte, un d’aquests usos específics del
llenguatge, un terreny especialment abonat per descobrir la idiosincràsia d’una llengua,
la ideologia dels seus parlants, la cohesió que desperta entre ells l’ús de les unitats
fraseològiques, la ideologia que se’n desprén, del seu ús, etc. La bibliografia dedicada a
la matèria és ja immensa, des de tesis i tesines fins a manuals, volums col·lectius i
monografies. També és notori el creixent nombre de diccionaris de frases fetes, de
locucions i fins i tot de combinatòria lèxica, com ara la darrera, novedosa i
interessantíssima aportació d’Ignacio Bosque (2004), el diccionari Redes, o el recent
Diccionari de sinònims de frases fetes, de M. Teresa Espinal (2004). A la bibliografia

7
procurem incloure algunes de les darreres aportacions a aquest àmbit, en especial, les
relacionades amb la traducció.
Les preocupacions dels estudiosos del tema han estat diverses: en principi, la
definició de l’àmbit d’estudi, de la fraseologia, com a disciplina integrant de la
Lingüística; però vista des de diferents perspectives, des de la mirada discursivista fins
la més moderna visió cognitiva. Un poc més tard la delimitació de les unitats
fraseològiques. Després la descripció i categorització dels seus elements, les frases
fetes, les locucions, els enunciats fraseològics i, darrerament, les col·locacions o
associacions lèxiques i també els mots monolexicals amb funció fraseològica. Però
també les connexions i aplicacions de la fraseologia: els estudis de lingüística
contrastiva basats en la comparança d’unitats fraseològiques, els estudis de fraseologia
en l’escenari de l’aprenentatge de segones llengües, l’ús de la fraseologia en la
publicitat o, el que més ens interessa, els problemes de traducció que plantegen les
unitats fraseològiques; dit altrament, les relacions entre fraseologia i traducció i,
especialment, la descripció de les unitats fraseològiques emprades en la traducció i la
seua relació amb les unitats fraseològiques o segments del text origen que han donat
lloc a aquestes unitats.
Per què als estudis traductològics els interessa la fraseologia? La fraseologia
conté una sèrie de característiques que la fan essencial tant en la formació de traductors
com en la pràctica professional: mostra estructures irregulars, pròpies de la cultura i
llengua origen, constitueix un pont entre el lèxic i la gramàtica (Marco, 2000),
especialment quan entenem també per fraseològiques les unitats lèxiques amb un sol
component (vegeu Marc Analític), porta al traductor als límits de la intraduïbilitat, i a
més, les frases fetes posseeixen un valor o significat connotatiu que marquen el text o
l’emissor com a membre d’una comunitat específica, a la comunitat dels nadius de la
cultura origen o dels lectors o espectadors de la cultura meta. Els fraseologismes són
signes de la identitat grupal (Salvador, 1995), però ho són tant els emprats en un text
origen com els emprats en un text meta. En altres paraules, l’ús dels elements
fraseològics propis de la cultura meta en la traducció convida a la invisibilitat del
traductor, a la lectura amable i nostrada del text. L’absència de fraseologismes en la
traducció mostra, d’altra banda, o bé la incapacitat del traductor de traslladar les unitats
fraseològiques del text origen, o bé la decisió intencionada de no fer-ho, o bé l’absència
d’una estructura equivalent en llengua meta. No en va, Delisle (1993:384) afirma que
“Un traducteur de talent se reconnaît, entre autres, par sa maîtrise des expressions toutes
faites.”
No entrarem ací en la descripció de les característiques de la fraseologia ni en les
qüestions teòriques ja esmentades (definició, delimitació del cap d’estudi, descripció).

8
No es tracta aquest d’un estudi lingüístic, discursiu o cognitiu sobre fraseologia.
Nosaltres només podem pretendre ara elaborar un repertori fraseològic del valencià
actual observat i extret d’un corpus homogeni de traduccions per al doblatge. Els buits
que pretenem omplir són ben diferents dels buits que han omplert els estudis teòrics i
descriptius mencionats suara. A més, en el nostre esperit jau un objectiu superior, la
descripció del registre del doblatge, dels trets característics de la llengua de la traducció
per al doblatge, allò que en llengua anglesa es denomina dubbese, per analogia a d’altres
registres més consolidats (journalese, legalese, etc.). I la fraseologia és només un tret, si
més no, importantíssim per les raons adduïdes, d’aquest registre. Una volta analitzat i
descrit, pretenem comparar els trets d’aquest registre amb els segments del text origen
que els han donat raó de ser, carta de naturalesa, per tal d’establir quines són les pautes
de comportament dels traductors valencians, quines són les normes de traducció davant
d’un mateix problema en text origen, quines són les recurrències en l’ús del valencià en
un context determinat, quines són les tendències de traducció i d’ús del valencià davant
un gènere concret, un discurs particular, i un text determinat.
Aquestes han estat les preocupacions que han guiat la segona fase del nostre
projecte: ajudar el traductor a disposar d’una ferramenta útil, que li permeta observar
quines són les unitats fraseològiques més característiques del doblatge en valencià. A
través de la confecció d’un repertori amb caràcter purament descriptiu, el professional,
el docent, el traductor en formació i l’investigador, disposaran d’una ferramenta que els
permeta usar-la o subvertir-la (el professional), ensenyar-la o no recomanar-la (el
docent), fer-ne ús en la seua formació o descartar les recurrències descrites (l’aprenent),
o finalment, indagar en les raons que hi ha al darrere de certs usos i de certes
freqüències d’ús.
Respecte de la metodologia traductològica, com ja avisàvem en la primera fase,
aquest treball s’inclou dins dels estudis traductològics centrats en l'anàlisi del producte
(Chaume, 2003), és a dir, que analitzen en primera instància el text d’arribada (corrent
on s’inclouen investigadors com Izard, Delabastita, Lambert, Karamitroglou, Díaz
Cintas, etc.) i no el text original (estudis sobre el procés). L’objectiu és realitzar una
anàlisi purament descriptiva i empírica del text traduït per a extraure’n les normes,
enteses segons els estudis descriptius en Traductologia. Així, el nostre estudi no
pretén en cap moment ser prescriptiu, ja que les conclusions que se n’extraguen
reflectiran un estat de la qüestió i no una sèrie de recomanacions de quina hauria
de ser la llengua ideal en els productes audiovisuals traduïts.
Aquest enfocament empíric i descriptiu ens menava necessàriament a una
metodologia de corpus, la qual ens permet basar les nostres conclusions en dades reals.
En la primera fase del projecte ja vam establir les característiques de la metodologia de

9
treball amb corpora lingüístics (Leech 1992: 107; Tognini-Bonelli 2001: 55, entre
d’altres): centrar-se en l'actuació més que no en la competència, centrar-se en la
descripció lingüística, més que no en els universals lingüístics, i centrar-se en una
metodologia empírica, més que no racionalista, amb l’ànim de capturar les regularitats
d’una llengua, d’una varietat lingüística o d’un llenguatge.
Una fase significativa del treball amb corpus va ser la informatització de tot el
material seleccionat en la primera fase. Això ens permetia el processament i l’anàlisi
automàtics o semiautomàtics del corpus, i així vam procedir en la descripció dels trets
prosòdics i fonètics, morfològics, sintàctics i semàntics de les traduccions per al
doblatge. Mancava, doncs, l’estudi de les unitats superiors a la paraula: les frases fetes.
Ara bé, els textos audiovisuals tenen unes característiques molt específiques que
marquen la traducció, com són la necessitat d’ajustar el text a la pantalla, tant pel que fa
a les limitacions del temps, com a les de la imatge i el so. Per ço, moltes vegades les
solucions de traducció, i les tendències o recurrències en les traduccions vindran
marcades per la presència ineludible de la imatge; en estudis posteriors serà interessant
observar si la presència simultània de les imatges provoca la creació de solucions de
traducció reiterades que poden influir, finalment, el model de llengua oral.
Per a dur a terme aquest projecte, ens hem proposat analitzar una quantitat
representativa de textos traduïts amb la finalitat d'extraure’n les normes de traducció,
entenent norma tal com la defineix Toury (1995), és a dir, com a recurrència o tendència
de traducció. En aquest sentit, podem formular la següent hipòtesi de treball: desprès
d'analitzar les diferents traduccions dels textos audiovisuals serem capaços de definir
una sèrie de normes, recurrències o tendències de traducció que s'empren en el valencià
actual dels textos audiovisuals traduïts. Aquestes recurrències o tendències son les
frases fetes i dites preferides pels traductors com a solucions de traducció davant d'un
problema determinat de traducció en una llengua estrangera. La seua presència reiterada
en la pantalla acaba construint dia a dia el model de llengua dels textos audiovisuals
traduïts.
Finalment, amb l’aportació del repertori fraseològic, compondrem el
trencaclosques de l’anomenada oralitat prefabricada o elaborada del registre de la
traducció per al doblatge.
5. Etapes del treball
 Recollida del corpus: corpus audiovisual, traduccions reals i traduccions
ajustades en l'estudi de doblatge (30 capítols de series d'animació diferents

10
emeses en RTVV -Canal 9 o Punt 2-, vegeu Corpus). Selecció de les unitats
fraseològiques en anglés i català dels textos analitzats (primera fase)
 Revisió de la literatura (vegeu Objectius, Fonaments Teòrics, Marc Analític i
Bibliografia)
 Redacció dels fonaments teòrics: revisió de la evolució i darreres aportacions
sobre fraseologia, les relacions entre fraseologia i traductologia, paràmetres que
ens han menat cap a la confecció del marc analític, descripció de la noció de
norma de traducció, el registre del doblatge, l’oralitat prefabricada
 Anàlisi del corpus, amb atenció al nivell fraseològic i a les recurrències de
traducció, seguint la metodologia que se’n deriva de tot allò exposat als
fonaments teòrics
 Descripció de les normes de traducció (regularitats d’ús) en els dibuixos animats
en el nivell fraseològic: recopilació i sistematització de les normes de traducció
en els dibuixos animats
 Conclusions i compleció del model de llengua dels dibuixos animats traduïts
(descripció de l'oralitat elaborada en els textos audiovisuals)
6. La selecció del corpus
Sent coherents amb la primera fase del treball, i dins de l’ampli ventall de
productes audiovisuals per a infants, decidírem treballar amb el mateix corpus que
aquest equip va fer servir per a la primera fase del projecte: l’equivalent a 30 capítols
pertanyents a sèries d’animació distintes, per tal que tant els traductors com els estudis
de doblatge i els continguts tractats en els textos sigueren variats i, per tant, més
representatius de la realitat. Com ja es va explicar a la primera fase, es tractava de 22
capítols de 30 minuts de pantalla, i 5 més de 15 minuts de pantalla (de vegades els
capítols es divideixen en dos o tres subcapítols) i un llargmetratge animat de 90 minuts,
és a dir, aproximadament 900 minuts de la graella de la programació de Radiotelevisió
Valenciana. Repetim ara les sèries i capítols seleccionats:
Títol de la sèrie en V.O.: Brothers Flub
Títol de la sèrie en V.M.: Els germans Flub
Num.
Títols del capítols en V.O.:
 Cold Soreheads
 Operation Flubpossible
 Good Sports!
 Sidekicked
 Teacher’s Pest
 Yippi-Ki-Yak
 Unlucky Charmers
Títols dels capítols en V. M.:
 Gèrmens del constipat
 Missió Flubpossible
 Els esportistes
 Els nous companys
 El pitjor de la classe
 Arri, arri
 Educats sense sort
22a
22b
23a
23b
24a
24b
25a

11
 Bunch of trouble
 Una pila de problemes
25b
Director: Bob Widmer
Any: No disponible
Productora: Sunbow Entertainment
Títol de la sèrie en V.O.:
Les Dalton en cavale
Títol de la sèrie en V.M.: Els Dalton a la
fuga
Num.
Títol del capítol en V.O.:
Llargmetratge de 90 minuts
Títol del capítol en V. M.:
Llargmetratge de 90 minuts
26
Director: J. Barbera, W. Hanna,
Morris, R. Patterson
Any: 1983
Productora: Hanna & Barbera
Títol de la sèrie en V.O.:
Watership Down
Títol de la sèrie en V.M.:
El tossal de Watership
Num.
Títols dels capítols en V.O.:
 The promised Land
 Shadow of Efrafa
 Friend & Enemy
 The Mysterious Visitors
Títols dels capítols en V. M.:
 La terra promesa
 L’ombra d’Efrafa
 Amic i enemic
 Els visitants misteriosos
18
19
20
21
Director: Troy Sullivan
Any: 2001
Productora: Decode Enterteinment Inc. & Alltime
Entertainment Ltd.
LUK TV
Títol de la sèrie en V.O.: Garfield and
Friends
Títol de la sèrie en V.M.: Garfield i els seus
amics
Num.
Títols del capítols en V.O.:
 Weight Problem
 The Worm Turns
 Good Cat Bad Cat
 The Legend of the Lake
 Double Oh Orson
 Health Feud
 Sludge Monster
 Fortune Kooky
 Heatwave Holiday
Títols dels capítols en V. M.:
 Problema de pes
 Bucker i el cuc
 El gat bo i el gat roí
 La llegenda del gat
 Doble 00 Orson
 Problemes de salut
 El monstre viscós
 La galeta de la fortuna
 La festa de l’ona de calor
2a
2b
2c
7a
7b
7c
28a
28b
28c
Director: Paul Gruwell
Any: 1989
Productora: Phil Roman ent. / Luk
internacional
Títol de la sèrie en V.O.:
Títol de la sèrie en V.M.: Doraemon
Num.
Títols del capítols en V.O.:
En aquest cas, únicament hem treballat
els textos meta
Títols dels capítols en V. M.:
 Novita a l’illa deserta
 El productor de blocs d’aire
 El polvoritzador de la continuïtat
 El control dels núvols
 L’etiqueta de la sinceritat
 L’home de l’espai
1a
1b
1c
3a
3b
3c
Director: Tsutomu Shibayama
Any: No disponible
Productora: Shogakukan Inc.
Títol de la sèrie en V.O.: Die Extremsport
Enten
Títol de la sèrie en V.M.: Ànecs X
Num.
Títols del capítols en V.O.:
 X-Trem Weihnachten
 X-Trem Ötzi
 X-Trem Burger
Títols dels capítols en V. M.:
 La destrucció del pare Noël
 Les abominables bèsties de la neu
 L’hamburguesa extrema
4
5
6

12
Director: Azul Popovski /
François Reczulski
Any: 2000
Productora: Tooncan / France 3 /
Alphanim
Títol de la sèrie en V.O.:
Títol de la sèrie en V.M.: La vaca Connie
Num.
Títols del capítols en V.O.:
En aquest cas, únicament hem treballat
els textos meta
Títols dels capítols en V. M.:
 El cuc lleig
 L’ossiu
8
9
Director: No disponible
Any: 2001
Productora: Neptuno Films Production
Títol de la sèrie en V.O.: Flipper & Lopaka
Títol de la sèrie en V.M.: Flipper i Lopaka
Num.
Títols del capítols en V.O.:
 The Lost City
 Lopaka’s Gift
 The Showdown
Títols dels capítols en V. M.:
 La ciutat perduda
 El regal de Lopaka
 L’enfrontament
10
11
12
Director: Yoram Gross
Any: 1992
Productora: EM.TV & Merchandising
AG
Títol de la sèrie en V.O.: Smoggies
Títol de la sèrie en V.M.: Els Smoggies
Num.
Títols del capítols en V.O.:
 A Trip to the Rain Forest
 Mushroom menace
 Buried but not gone
Títols dels capítols en V. M.:
 Viatge al bosc humit
 L’amenaça dels fongs
 Soterrat però no desaparegut
13
14
15
Director: Gerry Potterton
Any: 1991
Productora: CINAR Animation, Initial
Groupe
Títol de la sèrie en V.O.: Howdi Gaudi
Títol de la sèrie en V.M.: Els Gaudins
Num.
Títols del capítols en V.O.:
 Katchia’s New Clothes
 A Bad Case of Gratitude
 Queen Tabitha
Títols dels capítols en V. M.:
 El vestit nou de Catxa
 Desgràcies
 Va de reina
16
17
27
Director: Eunice Alvarado Ellis
Any: 2001
Productora: Phil Roman ent.
Tots ells han estat emesos per Radiotelevisió Valenciana, tant en el seu primer
canal, Canal 9, com en el seu segon canal, Punt 2.
7. Marc analític
L’any 1979 Gregory i Carroll van fer el primer intent de descriure el mode de
discurs dels textos audiovisuals, definint-lo com “Escrit per a ser dit com si no fos
escrit”. Molt s’ha escrit des de llavors, especialment en la línia d’acabar amb una falsa
dicotomia que semblava proposar l’existència de dos únics modes del discurs, l’escrit i
l’oral, com si de dos ens autònoms en oposició binària es tractaren (Salvador, 1995).

13
Aquesta concepció estructuralista del llenguatge i de la diversitat lingüística ha deixat
pas a una visió més fragmentada i plural de la realitat a partir, especialment, de la
concepció de la llengua de Halliday i dels seus seguidors.
Així, tal i com indicàvem en la Fase I d’aquest projecte, els textos objecte
d’aquest estudi són textos escrits de manera que semblen orals, en una combinació de
característiques extretes de dos àmbits: l’escrit i l’oral. Les característiques lingüístiques
d'aquest registre oral tan especial no són del tot, doncs, les pròpies del llenguatge oral
espontani, ja que, en realitat, el discurs oral dels personatges de pantalla no és més que
el recitat d'un discurs escrit anterior. No obstant això, tal recitat ha de semblar oral. Ara
bé, les característiques concretes que defineixen el discurs dels textos audiovisuals es
regeixen per restriccions culturals: en cada cultura existirà una espècie de cànon
lingüisticoestilístic, tàcit o explícit, que definirà els trets (permesos i socialment
correctes) dels textos audiovisuals traduïts, així com de qualsevol altre sistema textual i
cultural (Chaume, Alemany, Marzà i Torralba, 2004).
Amb l’anterior treball vam encetar una línia d’investigació que pretén definir les
característiques d’aquest llenguatge oral especial a partir de l’anàlisi exhaustiva d’un
corpus de textos reals traduïts al valencià. En aquell moment, basant-nos en els estudis
ja existents sobre el model de llengua als textos audiovisuals traduïts al català (TVC,
1997; Julià-Muné, 2004: 50-54; Cros et al., 2000) i especialment en el treball de
Chaume (2003), vam recopilar un corpus d’aproximadament 900 minuts de dibuixos
animats emesos per Canal 9 i Punt 2 i vam extraure les característiques de llur mode del
discurs, classificades en els quatre nivells tradicionals d’anàlisi lingüística: el nivell
prosòdic, el nivell morfològic, el nivell sintàctic i el nivell lexicosemàntic.
En l’obra editada per Televisió de Catalunya (1997, 12-14) es proposa seguir
una de les tres màximes en les quals es basa l'acord tàcit entre l'emissor d'un text
audiovisual i les expectatives de l'espectador: la confecció d'uns diàlegs versemblants,
que acomplesquen les convencions del registre oral de la llengua d'arribada. No obstant,
com ja es va mostrar amb l’anterior treball, els recursos de la col·loquialitat troben el
seu límit en la supressió de digressions, redundàncies, hipèrbatons, anacoluts i
dubitacions que cansarien l'espectador i que probablement poc cooperarien a complir
amb les convencions formals de longitud, immediatesa i rellevància lingüística
establertes en aquest gènere de textos (Chaume, Alemany, Marzà i Torralba, 2004).

14
Però si haguérem d’esmentar un fenomen que pertany al llenguatge col·loquial i
que l’anàlisi del corpus ens va demostrar que s’ha traslladat a la pantalla pràcticament
sense filtres, aquest seria l’ús d’estructures estereotipades o clixés. En altres paraules,
l’ús d’unitats fraseològiques. És per això que en aquesta segona fase de la investigació
s’ha triat una nova aproximació al corpus ja recopilat, una volta realitzada la distinció
dels quatre nivells de llengua, i s’ha estudiat el fenomen de les unitats fraseològiques,
unes unitats discursives que superen tant el nivell lèxic com el sintàctic.
Com ja s’ha esmentat en l’apartat de Fonaments Teòrics, una de les majors
preocupacions dels estudiosos de la fraseologia ha sigut la delimitació i descripció de
les unitats fraseològiques. Si bé és cert que no pretenem aportar nous punts en aquesta
discussió teòrica, per tal de dur a terme el treball és necessari definir l’objecte del nostre
estudi. Tots els autors consultats (Corpas, 1996, 1998, 2000; Ruiz, 1997, 1998;
Salvador, 1995, 2000; Bosque, 2004; entre d’altres) coincideixen a esmentar dos
conceptes clau a l’hora de definir una unitat fraseològica (UF): la fixació, entesa com a
impossibilitat de variació o modificació que fins i tot pot desembocar en la creació de
mots isolats o diacrítics; i la idiomaticitat, definida de la següent manera per Ruiz
(1997: 99):
Una expresión idiomática es aquella cuyo significado no se puede deducir del
significado de sus partes, tomadas por separado o en conjunto.
A més, citant Sancho (2000), podríem afegir que les unitats fraseològiques estan
definides per un ús pragmàtic molt lligat al context. Cadascuna d’aquestes
característiques (fixació, idiomaticitat, pragmaticitat) es pot trobar en major o menor
mesura en una UF i fins i tot hi pot haver casos en què alguna d’elles no hi aparega.
Totes les UFs es troben en un continuum entre el prototipus d’unitat fraseològica, la
qual posseeix tots tres criteris esmentats en el seu grau més elevat, i una unitat
fraseològica poc prototípica (una col·locació o associació lèxica recurrent). Precisament
la naturalesa poc discreta de les unitats fraseològiques ha provocat moltes discussions
teòriques, entre les quals ens interessa destacar-ne dues per la importància que tenen per
al nostre treball.
D’una banda, les combinacions més o menys estables que en anglès s’anomenen
collocations no presenten una idiomaticitat clara, per la qual cosa alguns estudiosos com
ara Zuluaga (1980), Nattinger (1980) o Alexander (1984) no les consideren unitats
fraseològiques. No obstant, a partir de la dècada dels 80 es van incloure els criteris de

15
freqüència i institucionalització en la concepció d’UF, la qual cosa va comportar,
segons Corpas (1998: 167), que:
Una vez que se adoptan como criterios de inclusión la estabilidad y la
restricción combinatoria, además de la idiomaticidad (potencial) de estas
unidades, las colocaciones empiecen a considerarse como objeto de estudio
de la fraseología.
D’altra banda, històricament s’ha considerat que una unitat fraseològica ha
d’estar formada per, almenys, dues paraules (Corpas, 1998), però recentment Salvador
(2000) i Sancho (2000), basant-se precisament en el criteri d’idiomaticitat i en l’ús
pragmaticodiscursiu de certes expressions monolexicals, com ara home! o ausades!,
defenen la inclusió d’aquestes unitats idiomàtiques en el concepte d’unitat fraseològica.
Així doncs, el repertori d’unitats fraseològiques que presentem en aquest treball
inclou tant les anomenades col·locacions (o concurrències, segons Salvador, 2000),
com les unitats monolexicals amb un alt contingut idiomàtic i pragmàtic que, com es
veurà més endavant, són un element recurrent en el model de llengua del doblatge.
En resum, les característiques de les unitats fraseològiques de què partim per tal
de destriar els segments del nostre corpus que pertanyen a aquesta categoria són:
 Fixació o no-composicionalitat: Segons el principi de
composicionalitat, el significat d’una expressió lingüística és una funció
composicional dels significats dels seus constituents (Cruse, dins
Salvador, 2000: 23). Això suposa que el significat d’aqueixa expressió és
predecible i està determinat pel significat dels seus constituents, cas
totalment contrari al que ocorre amb les unitats fraseològiques, ja que a)
tenen un significat global propi com a unitats lèxiques; b) manifesten
anomalies combinatòries; c) tenen constituents sense un significat ben
definit; (Salvador, 2000); i d) el seu significat no és deduïble del
significat dels seus constituents. Ara bé, cada UF té un grau major o
menor de fixació, i fins i tot les unitats més fixes poden patir variacions
segons l’anomenada creació discursiva. Tradicionalment es considerava
que les UFs eren inevitablement fixes, però els elements semànticament
rellevants de les UFs, per més fixades que estiguen aquestes, permeten
ser substituïts per altres elements del mateix paradigma semàntic, sempre
i quan es busque afegir un significat connotatiu a l’expressió en qüestió.
Aquesta capacitat de variació de les UFs és precisament la segona
característica que ens permet definir-les: la variació potencial.

16
 Variació potencial: La creació discursiva esmentada en l’apartat
anterior és un tret important de l’oralitat i que el llenguatge audiovisual
imita. Així, la frase cervell de canari (vegeu corpus), substitueix la frase
feta cervell de mosquit o de pardal, només en el cas concret que es vulga
fer burla, o ironitzar, per exemple. Aquestes creacions discursives, que la
Traductologia també ha fet servir per a les equivalències fora de context
(Delisle, 1993) que mai no apareixerien als diccionaris però que són
funcionalment o estilísticament vàlides per a un cas concret de traducció,
les trobem també en casos concretíssims d’usos fraseològics modificats
ad hoc, violant explícitament una frase feta i les expectatives que crea,
amb una imatge nova, un ús nou i/o desviat d’un mot, una col·locació
inesperada, etc. El títol de la darrera i pòstuma pel·lícula de Kubrick n’és
un bon exemple: Eyes wide shut es una creació discursiva (inexistent en
llengua anglesa) de la frase feta eyes wide open, és a dir, quan tothom
espera una frase feta coneguda, l’emissor la viola intencionadament per
tal de cridar l’atenció, emfasitzar un element, o aconseguir transmetre un
significat afegit o connotat.
 Idiomaticitat: La idiomaticitat és, de nou, la manca de
composicionalitat, però en aquest cas exclusivament semàntica, que
presenta una unitat fraseològica. Com hem dit abans, una expressió
idiomàtica és aquella en què el significat no es pot deduir de la suma dels
significats dels elements que la componen.
 Pragmaticitat: Les unitats que experimenten un procés de
gramaticalització, mitjançant el qual es converteixen en unitats
fraseològiques, també tendeixen a perdre el seu significat lèxic o
referencial i augmenten els seus valors pragmàtics (Sancho, 2000). Així,
podem trobar que moltes unitats fraseològiques han pres un nou rumb i
desenvolupen, a més de la pròpia funció semàntica o sintàctica, una
funció abstracta eminentment centrada en el parlant.
 Freqüència d’aparició i coaparició: En les llengües existeixen certes
combinacions sintagmàtiques freqüents, que els parlants reconeixen i
repeteixen fins al punt d’institucionalitzar-les. Aquestes combinacions
poden ser més fixes, com és el cas de cames ajudeu-me, o menys fixes,
com el cas de és la pura veritat, però no es poden considerar
associacions lliures de paraules. Precisament el fet que la tria d’una
combinació determinada de paraules no siga del tot lliure (restricció
combinatòria), indica que estem davant una unitat fraseològica.

17
 Insitucionalització: Les unitats fraseològiques són també mostra d’una
identitat grupal, són mostra de les vicissituds socials i discursives d’una
història col·lectiva (Salvador, 2000: 30), compartida pels seus parlants i
usuaris. Alhora, són fruit d’un hàbit o norma (habitus, en terminologia de
Bourdieu, 1994), un ús social recurrent que respon a la conducta tàcita o
explícita d’un grup social o nacional.
 Monolexicalitat / polilexicalitat: Com ja hem esmentat, tot i que
tradicionalment s’ha considerat que una unitat fraseològica havia de ser
necessàriament polilexical, seguint Salvador (2000) i Sancho (2000), no
tindrem en compte aquest requisit a l’hora de seleccionar les UFs del
corpus, i ens basarem en les característiques descrites fins ara. És
important insistir en el fet que cap d’aquests trets constitueix per si sol
una condició necessària de la unitat fraseològica (Salvador, 2000), es
tracta d’elements que es poden trobar en major o menor grau en la unitat
fraseològica o fins i tot, no trobar-s’hi. En paraules de Sancho (2000):
Com més trets posseeix una unitat fraseològica, més a prop es troba del
prototipus de la UF i, a l’inrevés, si en presenta pocs, serà una unitat
fraseològica poc prototípica.
Per compilar el repertori necessitàvem una classificació que fos útil, més que no
completa o actualitzada. Els propòsits descriptius i aplicats d’aquest projecte
desaconsellaven una revisió crítica de les aportacions, ja innumerables, entorn d’aquest
àmbit d’estudi, i també una discussió de caire epistemològic sobre les característiques
de les unitats fraseològiques. Per al buidatge del corpus ens hem basat en els criteris de
classificació proposats per Corpas (1998), que divideixen l’univers fraseològic en tres
grans esferes: col·locacions, locucions i enunciats fraseològics.
Les col·locacions són aquells sintagmes lliures sense caràcter d’enunciats
complets que, a partir de les restriccions de combinatòria imposades per l’ús, s’han
convertit en unitats fraseològiques fixades en la norma (entesa com a nivell intermedi
entre la parla i el sistema, segons Coseriu). Per contra, les locucions, tot i que
comparteixen amb les col·locacions el fet de no tenir el caràcter d’enunciats complets,
se’n diferencien perquè es troben fixades en el sistema de la llengua. Aquesta distinció
entre norma i sistema és en ocasions molt difusa i pot portar a problemes de
classificació, per la qual cosa ens hem basat en les obres de referència que fixen les
unitats en el sistema d’una llengua: els diccionaris. Com que la fraseologia és un àmbit
específic de la llengua, no ens hem limitat únicament als diccionaris generals, sinó que
també hem consultat diccionaris de locucions i frases fetes (vegeu apartat de

18
Bibliografia, Obres de referència). Així, aquelles expressions que apareixen en els
diccionaris, bé amb una entrada pròpia, bé com a accepció dins de la mateixa entrada,
s’han considerat locucions; mentre que totes les que no hi apareixien, o bé ho feien com
a exemple d’ús del seu mot principal, s’han classificat com a col·locacions.
Finalment, els enunciats fraseològics tenen la peculiaritat que constitueixen per
si sols un enunciat i un acte de parla. Segons Corpas, a més, es troben fixats en la parla i
formen part del bagatge sociocultural de la comunitat lingüística. Hi ha dos tipus
diferenciats d’enunciats fraseològics: parèmies i fórmules rutinàries.
1. Parèmies: Tota parèmia ha d’acomplir 3 requisits: lexicalització, autonomia
sintàctica i autonomia textual. A més, segons els criteris de “valor de veritat
general” i “caràcter anònim” se’n poden establir subtipus:
a. Enunciats de valor específic, que no tenen valor de veritat (fer-ne una de
grossa, ser pa sucat amb oli, tindre els ulls ben oberts, etc.).
b. Cites, amb un origen conegut.
c. Refranys, amb origen desconegut.
2. Fórmules rutinàries: Les fórmules rutinàries estan lligades a la situació de
comunicació en què es formulen i, per tant, es diferencien de les parèmies per
aquesta dependència situacional, en oposició a l’autonomia textual de les
primeres. Tenint en compte aspectes funcionals, semàntics i pragmàtics, Corpas
les divideix en:
a. Fórmules discursives (funció organitzadora del discurs, mantenen la
fluidesa de l’intercanvi i mostren l’actitud de l’emissor)
i. D’obertura i tancament
ii. De transició
b. Fórmules psicosocials (faciliten la interacció o expressen els sentiments
de l’emissor)
i. Fórmules expressives (de disculpa, de consentiment, de
recusació, d’agraïment, de rèplica, de desitjar sort, de solidaritat,
d’insolidaritat).
ii. Fórmules comissives, de promesa i d’amenaça, que impliquen
l’emissor en un fet futur.
iii. Fórmules directives, que impliquen el receptor en un fet futur
(d’exhortació, d’informació, d’ànim).

19
iv. Fórmules assertives: els parlants transmeten informació que
declaren que és certa però no es produeix una implicació de cap
dels parlants en un acte passat o futur (d’asseveració,
emocionals).
v. Fórmules rituals (de salutació i d’acomiadament).
vi. Miscel·lània: fórmules per a les quals no existeix cap verb
performatiu que en traduesca la força il·locucionària.
Així, l’esquema que resulta d’aquesta classificació i que hem utilitzat per a
estructurar les fitxes en l’apartat d’anàlisi del corpus és el següent:
1. Col·locacions
2. Locucions
3. Enunciats fraseològics
3.1 Parèmies:
3.1.1 Enunciats de valor específic
3.1.2 Cites
3.1.3 Refranys
3.2 Fórmules rutinàries:
3.2.1 Fórmules discursives
3.2.1.i. D’obertura i tancament
3.2.1.ii. De transició
3.2.2. Fórmules psicosocials
3.2.2.i. Fórmules expressives
3.2.2.ii. Fórmules comissives
3.2.2.iii. Fórmules directives
3.2.2.iv. Fórmules assertives
3.2.2.v. Fórmules rituals
3.2.2.vi. Miscel·lània

20
8. Anàlisi del corpus
8.1. Presentació de les fitxes
Una vegada presentat el corpus de treball, i el marc analític que ens ha servit de
guia per establir quines paraules o combinacions de paraules podíem buscar en el
corpus, presentem a continuació un model de fitxa d’anàlisi que ens ajudarà a detectar i
classificar els exemples trobats. Heus-ne ací un exemple:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-106
Nom del capítol:
Exemple: Molt bé, esta vegada vos donaré el benefici del dubte, xicots.
Comentaris:
Les fitxes tenen el mateix format que a l’anterior treball, i per tant hi apareix
consignat tant el títol original de la sèrie, com el títol traduït, per identificar-les de
manera més senzilla, el nom del capítol únicament en llengua meta, el número
d’exemple, el nivell lingüístic tractat, el tret lingüístic concret i, si escau, un comentari a
l’exemple. Els exemples mantenen la mateixa numeració: hem assignat un número a
cada capítol de cada sèrie tal i com consta a la presentació del corpus (apartat 6 d’aquest
treball). Així, el capítol de la fitxa mostra té assignat el número 26. Si l’emissió consta
de dos capítols de 10 o 15 minuts, en comptes dels convencionals 25-30 minuts dels
dibuixos animats, hem assenyalat aquest fet assignant una lletra a cada subcapítol.
L’exemple ha estat numerat també, en aquest cas amb el número 106. Això vol dir que
es tracta de l’exemple número 106 del capítol 26 del corpus.
L’exemple ha estat mínimament contextualitzat, per entendre el valor i la
dependència o independència situacional de la UFS analitzada, i finalment, la fitxa
acaba amb un comentari, que opcionalment omplim en els casos que calga explicitar la
raó per la qual hem analitzat un exemple concret, o en altres casos en què cal més
informació.
L’única variació respecte de les fitxes utilitzades per a l’anterior treball ha estat
l’eliminació de dos apartats que no hem considerat necessaris per a l’objectiu del
present treball: són els apartats de “nivell lingüístic” i “tret lingüístic”. El primer, perquè
com ja hem explicat en l’apartat de Marc Analític, les unitats fraseològiques són unitats
discursives que superen els nivells en què havíem distribuït les fitxes de l’anterior
treball; i el segon, per raons òbvies, ja que els trets lingüístics a què ens referíem
formaven part de la classificació presentada per a la primera fase d’aquest treball, que
ara no utilitzarem.

21
8.2. Classificació dels exemples
Com ja hem esmentat, hem estructurat totes les unitats fraseològiques seguint el model
de Corpas de 1998 en tres nivells: col·locacions, locucions i enunciats fraseològics.
Col·locacions
Segons la definició de Corpas, les col·locacions només estan fixades en la norma, entesa
com l’ús de la llengua que fan els parlants. Per això cap de les unitats fraseològiques
incloses en aquest apartat apareixen als diccionaris. No obstant creiem interessant
esmentar que es tracta d’unitats molt arrelades en la nostra llengua, tant com algunes de
les que sí que es consideren locucions. Els límits poc definits que diferencien una
col·locació d’una locució es redueixen al criteri dels autors de les obres de referència.
Per això tant si és per una falta de recursos com per una falta d’espai, el que és ben cert
és existeixen un gran nombre d’unitats fraseològiques que s’han establert en la nostra
llengua gràcies únicament a un ús continuat i no apareixien als diccionaris com a unitats
lingüístiques pròpiament dites. Aquest és el cas dels següents exemples:
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 3a-59
Nom del capítol: El control dels núvols
Exemple: Es pot saber què és eixe núvol?
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-106
Nom del capítol:
Exemple: Molt bé, esta vegada vos donaré el benefici del dubte, xicots.
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-50
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: És la pura veritat!
Comentaris:
D’altra banda, també volem fer esment dels casos en què algunes de les col·locacions
apareixien formant part dels exemples de la utilització del terme en qüestió; és el cas de
“fer broma” o “tornar-se boig” o “dimoni de”, que apareixien en les entrades
corresponents a “broma”, “boig” i “dimoni” no com una accepció pròpiament dita, sinó
com exemples d’ús:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 23a-8
Nom del capítol: Els esportistes
Exemple: No faces broma, Templat!
Comentaris:
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-8
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: T’has tornat boig?

22
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-72
Nom del capítol:
Exemple: [...] eixe vaquer manefla i eixe dimoni de gos
Comentaris:
En els exemples següents trobem tres casos de creació discursiva, és a dir, casos en què
el traductor ha variat alguns dels elements d’una col·locació ja establerta, i n’ha creat
una de nova (vegeu apartat de Marc Analític). Al primer cas, el traductor, en lloc
d’utilitzar la fórmula “tindre pinta de” ha optat, potser fugint de la semblança amb
l’expressió castellana, per crear-ne una utilitzant el terme “traça”. Cal dir que amb
aquest mot l’única expressió que trobem és “tindre traça”, és a dir, tindre habilitat per
fer alguna cosa, sentit que no té res a veure amb l’exemple que proposem. En aquest cas
“fer pinta de” seria la col·locació adient en valencià.
Tampoc el segon exemple, força utilitzat en el valencià oral per a indicar que algú té un
geni o un caràcter diferent, apareix als diccionaris. Sí que hi trobem en canvi altres
fòrmules com “ser de bona pasta” o “no saber de quina pasta és”, en les quals el
substantiu “pasta” continua mantenint el sentit de caràcter.
Pel que fa al darrer exemple, l’ús que fa el traductor de l’adjectiu “recte” no apareix als
diferents diccionaris consultats. Açò ens ha dut a classificar aquesta col·locació com
una creació del traductor, possiblement influenciat per l’anglés, el qual empra el
significat “que no es desvia” per a donar a entendre que el personatge està demanant
que es conteste exactament al que està preguntant.
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 19-10
Nom del capítol: L’ombra d’Efrafa
Exemple: No fa massa traça de ser un cap
Comentaris: (fer fila de): creació de locucions noves?
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 20-15
Nom del capítol: Amic i enemic
Exemple: Campion està fet d’una altra pasta.
Comentaris: “ser de bona pasta” és el q apareix al diccionari
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. D’exemple: 1b-25
Nom del capítol: El productor de blocs
d’aire
Exemple: -Ei! A vore si contestes al recte quan et faig una pregunta!
-Ai, però...
-Ei, tu!
Comentaris:
Per últim, hem observat que en la col·locació “com ell a soles”, l’adverbi “a soles” és
un castellanisme de “a solas” com bé indica en l’apartat d’etimologia el diccionari
català-valencià-balear d’Alcover i Moll (DCVB).
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield

23
Núm. d’exemple: 2c-80
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: És simpàtic i divertit com ell a soles
Comentaris: no apareix al diccionari
Locucions
Corpas defineix les locucions com unitats fraseològiques fixades en el sistema. Donat
que els diccionaris són les obres que plasmen el sistema d’una llengua en el seu nivell
lèxic i per tal d’utilitzar el mateix criteri a l’hora de diferenciar les col·locacions de les
locucions, hem classificat aquestes últimes com a tals només si apareixien als
diccionaris generals o específics consultats (vegeu Bibliografia). No obstant hem cregut
convenient reservar un apartat per al que hem anomenat “locucions importades”,
expressions que no són locucions pròpiament dites, sinó calcs de locucions castellanes.
Títol original: Smoggies
Títol traduït: Els Smoggies
Núm. d’exemple: 24-38
Nom del capítol: L’amenaça dels fongs
Exemple: Tenim temps de sobres […]
Comentaris:
Títol original: Connie
Títol traduït: La vaca Connie
Núm. d’exemple: 9-15
Nom del capítol: L’óssiu
Exemple: De colp, Connie va vore […]
Comentaris:
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-66
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: Feu el favor de donar-vos la mà
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-57
Nom del capítol:
Exemple: L’esclafarem, tros d’ase.
Comentaris: variants: TROS D’ANIMAL, ASE, CUÒNIAM, SURO
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-84
Nom del capítol:
Exemple: [...] estic segur que em faré un fart de riure.
Comentaris: variants: fart de riure/ plorar/ treballar/ córrer
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-100
Nom del capítol:
Exemple: [...] així que aniré al gra.
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-118
Nom del capítol:

24
Exemple: Estan en llibertat condicional.
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-133
Nom del capítol:
Exemple: Para el carro, Joe.
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-143
Nom del capítol:
Exemple: Fot el camp, Luke.
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 22a-8
Nom del capítol: Gèrmens del constipat
Exemple: […] et trobaré a faltar!
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 23b-1
Nom del capítol: Els nous companys
Exemple: Més val que ho deixem córrer! […]
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 23b- 19
Nom del capítol: Els nous companys
Exemple: […] anar més a poc a poc?
Comentaris:
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 1b-23
Nom del capítol: El productor de blocs
d’aire
Exemple: Novita, me les pagaràs!
Comentaris:
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 1c-6
Nom del capítol: El polvoritzador de la
continuïtat
Exemple: fent-se a la mar.
Nivell lingüístic: lexicosemàntic
Tret lingüístic: fórmula estereotipada + argot professional
Comentaris:
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 1c-25
Nom del capítol: El polvoritzador de la
continuïtat
Exemple: És massa!
Nivell lingüístic: lexicosemàntic

25
Tret lingüístic: ús d’argot juvenil
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2a-11
Nom del capítol: Problema de pes
Exemple: Vinga, anem al gra.
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2b-20
Nom del capítol: Bucker i el cuc
Exemple: Has de parar més atenció
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-53
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: Això és una mala passada.
Comentaris:
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-5
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: Està fet pols!
Comentaris:
Títol original: Die Extremensport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 5-16
Nom del capítol: Les abominables
bèsties de la neu
Exemple: Ací fa un fred de por
Comentaris:
Alguns dels exemples trobats eren variants valencianes de la forma estàndard. És el cas
dels dos exemples següents, una clara referència a l’ús recurrent que fa la variant
valenciana dels diminutius. D’aquesta manera, és habitual trobar en els textos traduïts al
valencià termes com “miqueta” o “poquet” en lloc dels generals “mica” o “poc”.
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2b-38
Nom del capítol: Bucker i el cuc
Exemple: Em vol, no em vol gens ni miqueta.
Comentaris: apareix “gens ni mica”
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-44
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: No m’ha agradat gens ni miqueta.
Comentaris:
Com es pot observar a continuació, en el nostre idioma són nombroses les locucions en
què apareixen parts del cos.

26
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 18-11
Nom del capítol: La terra promesa
Exemple: No pots plantar-li cara al gos.
Comentaris:
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 3a-60
Nom del capítol: El control dels núvols
Exemple: Si vols plantar-me cara
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 22b-15
Nom del capítol: Missió flubpossible
Exemple: […] et torne a posar una mà damunt.
Comentaris:
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 1b-19
Nom del capítol: El productor de blocs
d’aire
Exemple: no sé si està bé del cap.
Comentaris: aquesta locució no apareix al diccionari, però sí que trobem en canvi
“estar malament del cap”. La fórmula “estar bé…” sempre s’utilitza amb frases
negatives i es podria considerar un sinònim.
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2a-5
Nom del capítol: Problema de pes
Exemple: Ho tenia en la punta de la llengua.
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2a-22
Nom del capítol: Problema de pes
Exemple: Crec que esta volta ha perdut el cap
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-74
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: Per què fas cara de circumstàncies?
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 25a-19
Nom del capítol: Educats sense sort
Exemple: Cames ajudeu-me.
Comentaris:
Com hem dit anteriorment, l’absència d’algunes locucions als diccionaris generals ens
va dur a pensar que ens trobàvem davant d’un calc o d’una creació discursiva del
traductor. Aquest va ser el cas de “cervell de canari”. Les explicacions dels diccionaris
ens feren arribar a la conclusió que es tractava d’una variant de “cervell de mosquit /
pardal”, però finalment vam comprovar que al diccionari català-valencià-balear existeix

27
la locució “cervell de canari” amb el mateix significat de “persona de poc enteniment”
alhora que s’explica que el seu origen és mallorquí.
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-53
Nom del capítol:
Exemple: Cervells de canari.
Comentaris: possible locució variant de “cervell de mosquit/pardal”, però no apareix
al diccionari
No obstant, sí que hem trobat expressions que, tot i tindre un ús real i autòcton, no
apareixien a cap dels diccionaris consultats i per tant no es poden considerar locucions
pròpiament dites en valencià. Algunes són degudes a una utilització errònia de la
llengua (“té igual”) i d’altres ens han fet pensar en un possible calc (“a quatre potes”,
“de sobra”), ja que són la traducció literal de locucions castellanes (“a cuatro patas”, “de
sobra”)
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. D’exemple: 1a-12
Nom del capítol: Novita a l’illa deserta
Exemple: El barretcòpter és meu, però té igual.
Comentaris: apareix al diccionari amb el verb SER (“és igual”)
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 1b-13
Nom del capítol: El productor de blocs
d’aire
Exemple: Només podem entrar o eixir a quatre potes.
Comentaris: diccionari: de/a quatre grapes (al diccionari no apareix “potes”)
Títol original: Smoggies
Títol traduït: Els Smoggies
Núm. d’exemple: 24-31
Nom del capítol: L’amenaça dels fongs
Exemple: […] n’hi haurà de sobra.
Comentaris: la locució nostrada és “de sobres”.
Per últim, creiem interessant dedicar-li una explicació a “pegar voltes”, locució que
apareix als diccionaris de llengua generals amb els verbs “fer” i “donar”, però que
tanmateix caldria fer esment del que indica el DCVB, on apareix l’accepció “pegar
voltes”, la qual rep com a definició “fer cucaveles”, expressió equivalent al castellà “dar
volteretas” segons l’autor.
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. D’exemple: 1a-14
Nom del capítol: Novita a l’illa deserta
Exemple: Potser em quedaré pegant voltes per la mar durant tota la vida!
Comentaris: apareix al diccionari amb “fer/donar voltes”

28
Enunciats fraseològics:
Hi ha dos tipus diferenciats d’enunciats fraseològics: parèmies i fòrmules rutinàries.
a) Parèmies
a.1) Enunciats de valor específic
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-47
Nom del capítol:
Exemple: Van a fer-ne una de grossa
Comentaris:
Tal i com passava amb les locucions, en aquest apartat també hem trobat casos de
creació discursiva per part del traductor. Amb açò volem dir que la frase feta de
l’exemple no apareix com a tal als diccionaris consultats, però no obstant, la seua
proximitat a la fórmula original en deixa ben clar el significat. És el cas del segon
exemple (“tindre la parpella ben oberta”). Pel que fa a “ésser pa sucat”, cal comentar
que a tots els diccionaris consultats apareix la locució “ésser pa sucat amb oli”, situació
que ens ha dut a pensar en una possible reducció de la fórmula lingüística per qüestions
d’ajust. Creiem interessant esmentar que als diccionaris generals l’explicació que es
dóna a aquesta entrada és “una cosa, ésser molt fàcil o de poca consistència, de poc
valor”, significat que no era l’adient amb l’exemple proposat. Va ser al DCVB on vam
trobar el sentit exacte per a la situació dramàtica en concret: “ésser una cosa molt fàcil o
de poca importància”. El diccionari indica també que l’expressió és pròpia de
Tarragona.
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-65
Nom del capítol:
Exemple: Sempre fent-se el santet
Comentaris: Pensem que és interessant destacar que el diminutiu “santet” té una
entrada pròpia en el DCVB on apareixen els exemples “El nin es va adormir com un
santet” i “Era con una santeta”. Tot i que el significat no és exactament el mateix que
el de l’exemple proposat, és fàcil entendre el que es vol expressar.
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-70
Nom del capítol:
Exemple: Has de tindre la parpella ben oberta
Comentaris: modificació realitzada pel traductor de la locució “tindre els ulls ben
oberts”.
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-71
Nom del capítol:
Exemple: [...] i arribar fins els diners del banc serà pa sucat.
Nivell lingüístic: Lexicosemàntic
Tret lingüístic: Frase feta
Comentaris: al diccionari apareix “pa sucat amb oli”

29
a.2) Cites
a.3) Refranys
La manca d’exemples en aquests dos subapartats creiem que no és deguda ni molt
menys a l’absència de cites i de refranys en el valencià, d’altra banda, llengua molt rica
en dites populars; sinó més bé a la situació professional a la qual sol enfrontar-se el
traductor audiovisual, amb terminis de lliurament molt ajustats. És probable que la
manca de temps per reflexionar i trobar un refrany equivalent en valencià o una cita
coneguda a la nostra cultura haja dut el traductor a substituir la tècnica traductora de
“l’equivalència” per la de “l’explicació”, de manera que ha optat simplement per
explicar l’enunciat fraseològic del text origen.
b) Fórmules rutinàries
b.1) Fórmules discursives
b.1.1) D’obertura i de tancament
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. D’exemple: 1b-16
Nom del capítol: El productor de blocs
d’aire
Exemple: Bé, ara me’n vaig a jugar.
Comentaris: tancament
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 23b-16
Nom del capítol: Els nous companys
Exemple: […] A vore, a qui hauria de despatxar? […]
Comentaris: obertura
En alguns casos, i com veurem més endavant, les fòrmules d’obertura es poden
“solapar” en certa manera amb les de transició. Un exemple és el cas següent, on
“escolte”, a banda de ser una manera d’iniciar una conversa, també és una manera de
convidar l’interlocutor a continuar amb l’acció.
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 22a-18
Nom del capítol: Gèrmens del constipat
Exemple: Escolte, Fred Cap de Meló, […]
Comentaris:
b.1.2) De transició
Moltes de les fórmules de transició es podrien considerar actes de parla perlocucionals
ja que inciten una resposta per part de l’interlocutor, ja siga oral o física. Ara bé, si
aquesta resposta que s’espera de l’interlocutor poguera anar en contra de la seua
voluntat, estem parlant, en terminologia de Brown i Levinson (1999), de face
threatening acts. El parlant, sabent que el seu acte de parla pot afectar negativament

30
l’oient, pot modalitzar més o menys la formulació del seu acte per tal que la demanda
no semble tan directa, utilitzant diverses estratègies molt comunes en el llenguatge oral,
entre les quals es troben les fórmules de transició. Així doncs, hem trobat nombroses
expressions utilitzades en els dos sentits, tant per a modalitzar i suavitzar el discurs,
com per a expressar-lo d’una manera directa. Entre les expressions que conviden d’una
manera indirecta l’interlocutor a realitzar alguna acció, trobem:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-38
Nom del capítol:
Exemple: Va, reiet, és hora de la visita setmanal.
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 22b-11
Nom del capítol: Missió flubpossible
Exemple: […] Escolte, és eixe el nou […]
Comentaris:
Pel que fa a les expressions que conviden l’interlocutor a realitzar alguna acció d’una
manera directa, podríem esmentar:
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 19-8
Nom del capítol: L’ombra d’Efrafa
Exemple: Escolta, el teu germà està un poc sonat?
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-35
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: Digues, has estat alguna volta a Mèxic?
Comentaris: transició
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-11
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: No, tio, el que passa és que ara en som només un, m’entens?
Comentaris:
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-14
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: Saps què, Slaks?
Comentaris: transició o obertura
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-27
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: Has trencat el meu regal, l’has tirat amb molta força o què?
Comentaris: transició
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X

31
Núm. d’exemple: 4-42
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: Uau, tio, com s’han passat, no?
Comentaris:
Títol original: Die Extremensport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 5-11
Nom del capítol: Les abominables
bèsties de la neu
Exemple: Ixirà una foto fantàstica, no creus?
Comentaris:
Títol original: Die Extremensport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 5-15
Nom del capítol: Les abominables
bèsties de la neu
Exemple: et pagarem el cap, d’acord?
Comentaris:
És important dir que també en aquest cas trobem exemples que podrien estar en
diferents apartats. És el cas de “a vore”, que podria ser una locució de transició o
d’obertura i tancament, segons el context.
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 18-18
Nom del capítol: La terra promesa
Exemple: A vore, per què vols espiar Kehaar?
Comentaris:
Seguint dins l’apartat d’actes perlocucionals directes, la fórmula més freqüent és la que
utilitza el terme “veritat?”, possible traducció de les “qüestions tags” angleses (isn’t it?,
doesn’t it?, don’t you...).
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 18-22
Nom del capítol: La terra promesa
Exemple: I no sembla que siga molt clara, veritat?
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-140
Nom del capítol:
Exemple: Ostres, Joe, que bé parla, ‘tat que sí?
Comentaris:
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 20-3
Nom del capítol: Amic i enemic
Exemple: Escolta, no hi ha moltes coses que superen açò, veritat?
Comentaris:
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 20-10
Nom del capítol: Amic i enemic
Exemple: No dubtes del seu veredicte, veritat?
Comentaris:

32
Títol original: Smoggies
Títol traduït: Els Smoggies
Núm. d’exemple: 25-20
Nom del capítol: Soterrat però no
desaparegut.
Exemple: […] no es poden vore, veritat?
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 22a-9
Nom del capítol: Gèrmens del constipat
Exemple: […] la millor manera de netejar, veritat, Fraz?
Comentaris:
Títol original: Connie
Títol traduït: La vaca Connie
Núm. d’exemple: 9-2
Nom del capítol: L’óssiu
Exemple: […] d’esta manera, veritat?
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. D’exemple: 2a-8
Nom del capítol: Problema de pes
Exemple: vostè és un tra(n)satlàntic, veritat?
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-16
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: Eh, Garfield, no deus voler dormir ara, veritat?
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-47
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: No consentiràs que eixe XXXXX et torne a parlar d’eixa manera, veritat?
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-56
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: Has fet el que t’he dit, veritat?
Comentaris:
Per últim, trobem exemples que no són el punt de partida de la transició, sinó una mena
d’explicació o resposta al que el possible interlocutor ha expressat amb anterioritat.
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 18-6
Nom del capítol: La terra promesa
Exemple: Mira, no volem arriscar-nos a [...]
Comentaris:
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 18-29
Nom del capítol: La terra promesa
Exemple: Bé, potser no volar tan bé [...]

33
Comentaris:
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 20-11
Nom del capítol: Amic i enemic
Exemple: Bé, encara tenim flayrah que recollir.
Comentaris:
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. D’exemple: 1b-12
Nom del capítol: El productor de blocs
d’aire
Exemple: És a dir, vols que construïsca un tabic amb blocs d’aire.
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2b-1
Nom del capítol: Bucker i el cuc
Exemple: -Sí, un conte que faça molta por
-Molt bé, imagineu-vos que sou els protagonistes. (en sou)
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-25
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: -Com per exemple?
-Per exemple, mira cap allà un moment.
Comentaris: transició
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-39
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: En eixe cas, ja és hora *de que vages.
Comentaris: transició
b.2) Fórmules psicosocials
b.2.1) Fórmules expressives
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-16
Nom del capítol:
Exemple: Home, crec que ha fet el viatge per res.
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-37
Nom del capítol:
Exemple: Caram, així és molt fàcil jugar a caçar.
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-104
Nom del capítol:
Exemple: Molt bé, esta vegada vos donaré el benefici del dubte, xicots.

34
Comentaris: consentiment
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2b-28
Nom del capítol: Bucker i el cuc
Exemple: -No puc, hui he de penjar uns quadres en casa.
-Tu mateix, però...
Comentaris: insolidaritat
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-71
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: Bon nadal a tots.
Comentaris: desitjar sort
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 25a-20
Nom del capítol: Educats sense sort
Exemple: Per Valerina!
Comentaris: desitjar sort
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 22a-3
Nom del capítol: Gèrmens del constipat
Exemple: De cap manera! […]
Comentaris: recusació
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 23b-7
Nom del capítol: Els nous companys
Exemple: […] Molt de gust. […]
Comentaris: rèplica
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-32
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: Ni pensar-ho!
Comentaris: recusació
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-33
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: hui no consentiré de cap manera que influencies Garfield,
Comentaris: recusació
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-34
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: hui no consentiré de cap manera que influencies Garfield, no senyor!
Comentaris: recusació
També ací trobem exemples que podrien estar classificats en dos apartats diferents. És
el cas de “Bon viatge” que, a banda de ser una fórmula per desitjar sort, a sovint també
s’utilitza com acomiadament.
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub

35
Núm. d’exemple: 25a-21
Nom del capítol: Educats sense sort
Exemple: Bé. Bon viatge.
Comentaris: Desitjar sort
b.2.2) Fórmules comissives
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2c-30
Nom del capítol: El gat bo i el gat roí
Exemple: Vés-te’n d’ací, m’has sentit?
Comentaris: amenaça
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-78
Nom del capítol:
Exemple: Dona, estava...
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-87
Nom del capítol:
Exemple: Mans enlaire, coiot.
Comentaris:
b.2.3) Fórmules directives
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 18-16
Nom del capítol: La terra promesa
Exemple: Vinga, amunt, ganduls.
Comentaris: exhortació
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 20-5
Nom del capítol: Amic i enemic
Exemple: Vinga, en marxa.
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. D’exemple: 2a-10
Nom del capítol: Problema de pes
Exemple: Vinga, anem al gra.
Comentaris: exhortació
Les dues fitxes següents són un bon exemple d’acumulació. Amb aquest terme fem
referència a la utilització d’un seguit d’expressions, totes amb el mateix sentit dins de la
frase, que emfatitzen el pròposit de l’emisor, el qual en aquest tipus d’oracions el que
vol és, de nou, que el seu interlocutor realitze alguna acció.
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2b-27
Nom del capítol: Bucker i el cuc
Exemple: Vinga, va, home, acompanya’m de caça.
Comentaris: exhortació

36
Títol original: Die Extremsport Enten
Títol traduït: Ànecs X
Núm. d’exemple: 4-65
Nom del capítol: La destrucció del pare
Noël
Exemple: Vinga, va, ànecs, no està gens bé discutir el dia de nadal.
Comentaris: exhortació
Com es pot observar, els apartats referents a les fórmules discursives i a les
psicosocioals són els més nombrosos pel que fa a exemples. Pensem que tant les
primeres com un gran nombre de les segones no només han estat utilitzades pels
traductors com una traducció real de fòrmules angleses com “you know?”, “well” o
“doesn’t it?”, sinó que a més, les seues nombroses aparicions són degudes a una
necessitat d’ajust. Amb açò volem dir que aquest tipus de fòrmules rutinàries no només
serveix per atorgar oralitat al text, també ajuda al que en argot professional es diu “tapar
boques”, és a dir completar una frase de manera que la isocronia siga perfecta, la
llargària de la frase en llengua meta i llengua origen siga la mateixa (Chaume, 2003).
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 25b-18
Nom del capítol: Una pila de problemes
Exemple: Alto, ciutadans
Comentaris:
També en aquest darrer cas que ve a continuació és el context qui ens fa classificar la
interjecció “Ei” com a directiva, i no com una expressió d’obertura
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 25b-19
Nom del capítol: Una pila de problemes
Exemple: Ei, tu, el de verd, xic dels meus somnis.
Comentaris:
b.2.4) Fórmules assertives
Amb els exemples de les fórmules assertives podem observar la tendència que hi ha en
el doblatge valencià de dibuixos animats a fugir de les fórmules religioses. És evident
l’absència total d’expressions del tipus “Mare de Déu” o “per l’amor de Déu” (habituals
traduccions en les sèries de ficció o llargmetratges de “My Godness” o “for God’s
sake”).
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-34
Nom del capítol:
Exemple: Ai, mare.
Comentaris:
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-85
Nom del capítol:
Exemple: Quina fila!

37
Comentaris:
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 23a-13
Nom del capítol: Els esportistes
Exemple: La mare que va!
Comentaris:
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2b-17
Nom del capítol: Bucker i el cuc
Exemple: Mare meua.
Comentaris: emocional
Títol original: Garfield
Títol traduït: Garfield
Núm. d’exemple: 2b-18
Nom del capítol: Bucker i el cuc
Exemple: Waid, mira que eres!
Comentaris: emocional
Títol original: Doraemon
Títol traduït: Doraemon
Núm. d’exemple: 3a-56
Nom del capítol: El control dels núvols
Exemple: Serà possible!
Comentaris: emocional
b.2.5) Fórmules rituals
En aquest apartat i seguint la definició de Corpas, trobem fórmules molt marcades per la
situació de comunicació concreta. No són simples expressions per iniciar o acabar un
diàleg, sinó fórmules predeterminades per la cultura comunicativa compartida pels
parlants.
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 24a-16
Nom del capítol: El pitjor de la classe
Exemple: Hola, Fraz.
Comentaris: salutació
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 24b-19
Nom del capítol: Arri, arri
Exemple: Com va la cosa, insectes?
Comentaris: salutació
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 24b-20
Nom del capítol: Arri, arri
Exemple: Bon dia, xerif.
Comentaris: salutació
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 24b-21
Nom del capítol: Arri, arri
Exemple: Benvinguts al meu imperi brut i soterrani.
Comentaris: salutació

38
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 25a-1
Nom del capítol: Educats sense sort
Exemple: Hola, diminuts peons inconscients
Comentaris: salutació
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-147
Nom del capítol:
Exemple: Harold Winston Pentigas de la Policia Muntada Reial del Canadà al seu
servei.
Comentaris: salutació
Títol original: Les Dalton en cavale
Títol traduït: Els Dalton a la fuga
Núm. d’exemple: 26-148
Nom del capítol:
Exemple: Bon dia, senyora
Comentaris: salutació
Títol original: Brothers Flub
Títol traduït: Els germans Flub
Núm. d’exemple: 25a-20
Nom del capítol: Educats sense sort
Exemple: Bé. Bon viatge.
Comentaris: acomiadament (també, i com hem indicat en l’apartat adient, podria ser
una formula de desitjar sort)
Títol original: Watership down
Títol traduït: El tossal de Watership
Núm. d’exemple: 18-30
Nom del capítol: La terra promesa
Exemple: M’ha agradat conèixer-te, Keehar…
Comentaris: acomiadament
Finalment voldríem remarcar que en el model original de Corpas apareixia un darrer
apartat classificatori anomenat “Miscel·lània” on s’inclourien fórmules per a les quals
no existeix cap verb performatiu que en traduesca la força il·locucionària. Nosaltres no
l’hem trobat funcional per a la nostra classificació i per tant hem prescindit d’ell.

39
8. Conclusions
La importància de les unitats fraseològiques per a la llengua del doblatge es fa
palesa en aquest treball per dos motius principals, que afecten els dos pilars fonamentals
de la traducció audiovisual: la traducció pròpiament dita i la tècnica de l’ajust.
Com hem indicat en l’apartat de Fonaments Teòrics, la traducció audiovisual
intenta reflectir el llenguatge oral dins dels límits permesos per les restriccions culturals
pròpies, procurant que l’oient reconega aquell text com a propi del seu sistema cultural.
Precisament amb l’objectiu de contribuir a la versemblança del text, la fraseologia ha
esdevingut un àmbit molt ric de la llengua per al doblatge, i els traductor fan un ús
d’aquestes unitats abundant i, al mateix temps, flexible, introduint variacions i noves
expressions. Es podria dir que s’accepten pràcticament sense reserves les mateixes
unitats fraseològiques que s’utilitzen en la llengua oral; tanmateix, el fet que el nostre
corpus continga exclusivament sèries infantils, provoca l’absència total d’unitats
grolleres i fórmules religioses. Aquesta absència és deguda a dos motius diferenciats: en
el primer cas, podem trobar com a motiu la funció pedagògica del llenguatge de la
televisió; en el segon cas, però, l’absència es deu al fet que s’intenta reflectir el
llenguatge dels xiquets, i per això s’utilitzen expressions més simples, com “caram” o
“dimonis”, en lloc de “mare de Déu” o “Déu del cel”. Per l’experiència pròpia dels
autors en el camp de la traducció audiovisual, podem formular la hipòtesi que en les
produccions destinades a un públic adult, tot i que aquesta censura no és tan marcada, es
continuen evitant expressions religioses que puguen resultar ofensives, fins i tot en els
casos en què amb aquest canvi s’està traint el text d’origen. No obstant, caldria
comprovar aquesta hipòtesi amb un futur treball basat en corpus.
En moltes ocasions, la presència o absència d’unitats fraseològiques es pot deure
a qüestions d’ajust. Unitats com “veritat?”, “a vore”, “escolte”, etc. poden servir al
traductor per allargar una frase de manera que la isocronia siga perfecta, i per això les
trobem de manera abundant al corpus. Aquestes mateixes unitats corresponen sovint a
les anomenades question tags en anglés o altres fórmules orals anglosaxones com
“well”. La seua traducció o no dependrà, de nou, de l’ajust.
En segon lloc, hem pogut comprovar que les UFs en el doblatge al valencià
comparteixen unes característiques genèriques que passem a detallar a continuació. Tal i
com vam poder comprovar amb el nostre anterior treball, en el llenguatge audiovisual es
fa un esforç per trobar solucions valencianes; recordem l’ús abundant de metàfores

40
referides al món vegetal com a substitutes d’insults o expressions grolleres. Aquest
esforç queda palés en el present treball, ja que les UFs que conformen el corpus són ben
nostrades: la mare que va, fer-se el santet, com ell a soles, a vore, etc. Igualment, un
dels trets propis de la variant valenciana, i sobretot en el seu àmbit oral, és la utilització
abundant de diminutius, fet que es reflecteix clarament en el nostre corpus (miqueta,
poquet).
De la mateixa manera, és interessant assenyalar les nombroses unitats
fraseològiques que prenen com a referència alguna part del cos, fenomen que ocorre no
només en el valencià sinó en moltes altres llengües. Així, trobem expressions com ara
plantar cara, (no) estar bé del cap, en la punta de la llengua, etc.
Dins del procés del doblatge en general, és fonamental ser conscients de les
condicions de treball del traductor. La manca de temps és un factor directament
proporcional a la visibilitat del traductor, ja que el du a buscar solucions ràpides i menys
elaborades. En el nostre corpus, açò es reflecteix en l’absència total de cites i refranys,
que no és deguda ni molt menys a l’absència d’aquests en el valencià, d’altra banda,
llengua molt rica en dites populars; sinó més bé a la situació professional del traductor
audiovisual. La manca de temps per reflexionar i trobar un refrany equivalent en
valencià o una cita coneguda a la nostra cultura pot dur el traductor a substituir la
tècnica traductora de “l’equivalència” per la de “l’explicació”, i optar simplement per
explicar l’enunciat fraseològic del text origen.
A través de l’ús de determinades UFs es fa palés que estem davant d’un text
doblat i, per tant, el traductor torna a fer-se visible. Al corpus hem trobat casos de
probables calcs de l’anglés, creacions d’UFs inexistents en català però existents en
anglès, com ara al recte (straightforward).
Altres característiques de les UFs en el doblatge al valencià són degudes a les
peculiaritats de la situació de la llengua als mitjans de comunicació. D’una banda, el
contacte amb el castellà és molt estret; i d’altra banda, existeix la necessitat, justificada
o no, però real, de diferenciar-se d’una de les variants de la nostra llengua. Aquestes
dues grans influències poden ser les causants de tres fenòmens que hem trobat en les
UFs analitzades: En primer lloc, apareixen alguns calcs del castellà (a soles, de sobra),
provocats sens dubte per la presència constant d’aquesta llengua en tots els àmbits de la
nostra societat. En segon lloc, hem observat que s’intenta fugir de certs termes que
podrien sonar excessivament orientals per a un oient valencià. En aquest punt podríem

41
esmentar de nou l’absència de refranys i cites al nostres corpus, i en aquesta ocasió no
serien només les condicions de treball les culpables d’aquesta absència, sinó la manca
de material bibliogràfic referent únicament a la variant valenciana. La situació peculiar
del valencià als mitjans de comunicació en moltes ocasions no permet al traductor
utilitzar expressions que, tot i ser correctes, no són massa habituals en la nostra variant.
En tercer lloc, i com a conseqüència dels dos primers fenòmens, són habituals els casos
d’ultracorrecció, o creació de formes lingüístiques incorrectes. És el cas de “tindre traça
de”, on suposem que el traductor, fugint del que ell o ella pensava que era un
castellanisme (pinta, paraula totalment correcta en valencià), i per tal d’agilitzar el
procés traductor, va optar per la paraula “traça”, evidentment valenciana però incorrecta
en aquest context.
Aquests tres fenòmens tenen com a resultat un empobriment de la llengua, fet
molt alarmant quan es tracta, com és el cas, d’un producte audiovisual destinat a un
públic infantil, ja que aquests programes exerceixen una influència real sobre el tipus de
llengua que utilitzen els xiquets i, per tant, haurien de tenir una funció pedagògica i
ajudar que aquests amplien i enriquesquen el seu llenguatge, i no al contrari, com
ocorre. Un exemple clamorós és, una volta més, la desaparició progressiva de l’ús de
cites i refranys, que ja es dóna de generació en generació a la societat i ara està trobant
el seu mirall en la llengua dels mitjans audiovisuals.
Pel que fa a la classificació de Corpas triada per a aquest estudi, caldria
comentar algunes debilitats que presenta, com ara el límit difús que existeix entre el que
l’autora denomina col·locacions i locucions. Per tal d’il·lustrar aquesta afirmació, aeria
interessant fixar-nos en l’apartat de col·locacions. Hi apareixen fórmules molt comunes
i fixades en la parla, tant, que en una primera anàlisi va caldre recórrer als diccionaris
generals i específics (vegeu Bibliografia) per delimitar l’àmbit d’abast d’aquest apartat.
Malgrat tot, dins de l’apartat de col·locacions continuen havent-hi fórmules amb un alt
índex de coaparició i molt habituals en la parla, juntament amb d’altres més flexibles.
És molt possible que en un futur algunes expressions que avui dia considerem
col·locacions passen a formar part d’algun diccionari de locucions, amb la qual cosa, el
límit entre col·locació i locució tal i com l’entenem a partir de la definició de Corpas,
quedaria marcat exclusivament pel criteri dels autors de les obres de referència.
Com es pot observar en el llistat que adjuntem al final del present estudi,
l’anàlisi del corpus ens ha proporcionat un repertori d’unitats fraseològiques que es

42
podria ampliar en un futur treball per a crear d’aquesta manera un recull que no només
seria interessant des d’un punt de vista acadèmic i professional, sinó que també serviria
per omplir algunes llacunes que existeixen en la bibliografia d’obres de referència
valencianes.
Seguint la metodologia dels estudis descriptius, aquest futur recull descriuria les
recurrències trobades en el text meta, i es podria ampliar, d’una banda, amb la
comparació amb altres sistemes per tal de trobar similituds, i de l’altra, amb l’anàlisi de
les raons que han conduït a les decisions preses, per tal de delimitar així el cànon
lingüisticoestilístic que definirà els trets (permesos i socialment correctes) dels textos
audiovisuals traduïts. Per últim, en un estadi posterior es podrien buscar les
correspondències amb el TO, buscar les explicacions que han dut a una o altra solució, i
establir el recull de correspondències.

43
10. Bibliografia
AGOST, R. (2000) «Diversidad cultural y traducción» dins MELLONI I ALTRES (eds.)
(2000): Interpretar traducir textos de la(s) cultura(s) hispánica(s), Bolonya, Clueb,
197-214.
BASSOLS, M; RICO, A, I A.M. TORRENT (eds.) (1997) La llengua de TV3. Barcelona,
Empúries.
BIBILONI, G. (1997) Llengua estàndard i variació lingüística, València, 3 i 4.
(Contextos).
BROWN, P; LEVINSON, S (1999): “Politeness: some Universals in Language Usage”, in
JAWORSKI, COUPLAND (eds.): The Discourse Reader, London and New York,
Routledge.
CHAUME, F. (2003): Doblatge i subtitulació per a la TV, Vic, Eumo editorial.
CHAUME, F.; ALEMANY, A.; MARZÀ, A.; TORRALBA, G. (2004): Estudi descriptiu del
model de llengua dels textos audiovisuals traduïts al valencià, Beca d’Investigació
lingüística sobre el valencià, no publicat.
CORPAS, G. (1996): Manual de fraseología española. Madrid: Gredos.
CORPAS, G. (1998): “Criterios generales de clasificación del universo fraseológico de
las lenguas, con ejemplos en español y en inglés”, en ALVAR EZQUERRA, M. y G.
CORPAS PASTOR (coords.) Diccionarios, frases, palabras. Málaga: Servicio de
Publicaciones, 157-187.
CORPAS, G. (2000): Las lenguas de Europa: Estudios de fraseología, fraseografía y
traducción. Granada: Comares.
DELISLE, J. (1993): La traduction raisonnée. Manuel d’initiation à la traduction
profesionelle, Ottawa, Les Presses de l’Université d’Ottawa.
FAURA, N.; PALOMA, D.; TORRENT, A.M. (eds.) (1998): La llengua de Televisió de
Catalunya, Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
FERRANDO, A. (ed.) (1990): La llengua als mitjans de comunicació. Actes de les
Jornades sobre la Llengua Oral als Mitjans de Comunicació Valencians, València,
Publicacions de la Universitat de València.
JULIÀ-MUNÉ, JOAN (2004) El llenguatge de la ràdio i de la TV. Alzira: Bromera
KARAMITROGLOU, F. (2000): Towards a Methodology for the investigation of norms in
audiovisual translation, Amsterdam, Rodopi.
LACREU, J. (1990) Manual d’ús de l’estàndard oral, València, Universitat de València.
LEECH, G. (1991) «The State of the Art in Corpus Linguistics», dins AIJMER I ALTRES
(eds.) (1991) English Corpus Linguistics. Studies in Honour of Jan Svartvik,
Londres i Nova York, Longman.

44
MARTÍ, J.; MESTRES, J. (2003): L’oralitat i els mitjans de comunicació, Barcelona, IEC.
MOLLÀ, T. (1990) La llengua dels mitjans de comunicació, Alzira, Bromera.
PAYRATÓ, L. (1990) Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana,
València, Publicacions de la Universitat de València.
RUIZ GURILLO, L. (1997) Aspectos de fraseología teórica española. Valencia: Servei de
Publicacions.
RUIZ GURILLO, L. (1998) La fraseología del español coloquial. Barcelona: Ariel.
SALVADOR, V; PIQUER, A. (eds.) (2000): El discurs prefabricat, Castelló de la Plana,
Publicacions de la Universitat Jaume I. (Estudis filològics; 4).
Sancho, P. (2000): “Aspectes de la fraseologia del valencià col·loquial”, dins
SALVADOR, V; PIQUER, A. (eds.): El discurs prefabricat, Castelló de la Plana,
Publicacions de la Universitat Jaume I. (Estudis filològics; 4).
TOGNINI-BONELLI, E. (2001) Corpus Linguistics at Work. Filadèlfia: Benjamins.
TOURY, G. (1995) Descriptive Translation Studies and Beyond. Amsterdam: Benjamins.
TVC (1995) El català a TV3. Llibre d’estil, Barcelona, Edicions 62.
TVC (1997) Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge, Barcelona, Edicions 62.
VALLVERDÚ, F. (2000) El català estàndard i els mitjans audiovisuals, Barcelona,
Edicions 62.
Obres de referència:
ALCOVER, A.M.; MOLL, F. DE B. (1993): Diccionari català-valencià-balear, Palma de
Mallorca, Ed. Moll.
BOSQUE, I. (2004): Redes, diccionario combinatorio del español actual, Boadilla del
Monte, SM.
CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I CIÈNCIA (1995): Diccionari valencià, Alzira,
Edicions Bromera.
ESPINAL, M. (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes, València – Bellaterra,
Universitat de València – Universitat Autònoma de Barcelona.

45
11. Annex: repertori d’Unitats Fraseològiques
A
A poc a poc
A quatre potes
Al recte
Al seu servei
Alto
Anar (Va…)
Anar al gra
B
Bé (Molt bé)
Benvingut(s)
Bon dia
Bon nadal
Bon viatge
C
Cames ajudeu-me
Caram
Cervells de canari
Com ell a soles
Com va la cosa?
Conéixer (M’ha agradat conèixer-te)
Creure (No creus?)
D
D’acord?
De cap manera
De colp
De sobra (De sobres)
Deixar córrer
Dimoni de
Dir (Digues…)
Dona
Donar el benefici del dubte
E
Ei
En eixe cas
Entendre (M’entens?)
És a dir
Es pot saber
Escoltar (Escolte, escolta…)
Estar bé del cap

46
Estar en llibertat condicional
Estar fet d’una altra pasta
Estar fet pols
F
Fer broma
Fer cara de circumstàncies
Fer el favor de
Fer massa traça
Fer un fred de por
Fer-ne una de grossa
Fer-se a la mar
Fer-se el santet
Fer-se un fart de riure
Fotre el camp
G
Gens ni miqueta
H
Hola
Home
L
La pura veritat
M
Mans enlaire
Mare (La mare que va; Ai mare; Mare meua)
Mira que eres
Mirar (Mira)
Molt de gust
N
Ni pensar-ho
No senyor
No?
O
O què?

47
P
Pagar-les (Me les pagaràs)
Parar (més) atenció
Parar el carro
Parpella ben oberta (tindre)
Pegar voltes
Per exemple
Per Valerina!
Perdre el cap
Plantar cara
Posar una mà damunt
Q
Quina fila
S
Saber (Saps què?)
Sentir (M’has sentit?)
Ser massa
Ser pa sucat
Ser possible
T
Tindre en la punta de la llengua
Tindre igual
Tornar-se boig
Trobar a faltar
Tros d’ase
Tu
Tu mateix
U
Una mala passada [ser]
V
Veritat? (‘tat que sí?)
Veure (A vore…)
Vindre (Vinga)