Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021

Full text

Seguiment de l'avifauna
de l'Estany d'Ivars i
Vila-sana. Any 2021
Amb els suport i col·laboració de:

Seguiment de l'avifauna
de l'Estany d'Ivars i
Vila-sana. Any 2021
Maig de 2022
Redactor:
Joan Estrada
Seguiment:
Roger Guillem
Enric Morera
Joan Rodríguez
Sergi Sales
Anna Varea
2

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Índex
Índex..............................................................................................................3
1 Antecedents................................................................................................5
2 Metodologia.................................................................................................6
3 Resultats.....................................................................................................7
3.1 Evolució del nombre d'espècies 2005-2021...............................................8
3.2 Resum anual.........................................................................................9
3.2.1 Els ànecs de superfície...................................................................10
3.2.2 Els ànecs cabussadors i la fotja.......................................................11
3.2.3 Els altres ràl·lids...........................................................................13
3.2.4 Els cabussons i el cabusset.............................................................14
3.2.5 El corb marí gros...........................................................................15
3.2.6 Els ardeids...................................................................................16
3.2.7 Les limícoles.................................................................................18
3.2.8 Les gavines i els gavians................................................................20
3.2.9 Els fumarells i els xatracs...............................................................21
3.2.10 Els rapinyaires............................................................................22
3.2.11 El blauet, la mallerenga de bigotis i altres passeriformes de canyissar23
3.3 Període reproductor..............................................................................38
3.3.1 Els ànecs i la fotja.........................................................................40
3.3.2 Els altres ràl·lids...........................................................................42
3.3.3 El cabussó emplomallat i el cabusset...............................................43
3.3.4 Els ardeids...................................................................................44
3.3.5 Les limícoles, les gavines i els gavians.............................................45
3.3.6 L’arpella comuna...........................................................................46
3.3.7 Els moixons..................................................................................47
3.4. El període hivernal................................................................................52
3.3.8 Els ànecs, els cabussons i la fotja....................................................53
3.3.9 Els ardeids i afins..........................................................................57
3.3.10 El corb marí gros.........................................................................58
3.3.11 Les limícoles, les gavines i els gavians...........................................59
3.3.12 L’arpella comuna.........................................................................60
3.3.13 Els moixons................................................................................61
3.3.14 L’estany d’Ivars i Vila-sana en relació a la resta de zones humides de la
plana de Lleida........................................................................................62
4 Altres grups faunístics.................................................................................67
3

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
5 Resum i conclusions....................................................................................69
6 Bibliografia................................................................................................73
Citació recomanada:
Estrada, J., Guillem, R., Morera, E., Rodríguez, J. Sales, S. & Varea, A. 2022.
Seguiment de l’avifauna de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Any 2021. EGRELL. Informe
inèdit.
4

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
1 Antecedents
L'estany d'Ivars i Vila-sana és un dels projectes de recuperació d'una zona humida
més importants mai realitzats a Catalunya. En efecte, aquest és un estany de més de
120 ha d'origen endorreic que va ésser dessecat durant els anys 50 del segle passat i
transformat en terres de conreu (Rubió 1977, Bellmunt 1988). Gràcies a la tenacitat
de diverses persones i institucions, l'estany es va poder recuperar a partir del 2005
(Solé-Sabaté 2007). El projecte inicial de recuperació fou redactat pel Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, mentre que la recuperació de
l'estany i la gestió del mateix està dirigida per un Consorci (Consorci de l'estany
d'Ivars i Vila-sana) en el que participen diferents departaments de la Generalitat de
Catalunya, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, els
ajuntaments d'Ivars d'Urgell i Vila-sana i la Universitat de Lleida. L'antiga Fundació
Territori i Paisatge de Caixa Catalunya (actualment Fundació Catalunya la Pedrera)
també va tenir un paper destacable en la recuperació de l'estany i va ajudar amb la
compra d'una part dels terrenys.
Atès l'interès de la recuperació d’aquesta zona humida, el 2004, just abans de
començar els treballs, l'entitat EGRELL va iniciar un projecte de seguiment per tal
d'avaluar el procés de recolonització de la fauna de l’estany i disposar de dades que
permetin avaluar la resposta de l'avifauna a cada una de les actuacions que s'hi duen
a terme. Aquestes dades s'han plasmat en diversos informes que realitzen a més
algunes propostes de gestió (vegeu p.e. Estrada i al. 2015-2021).
Com a cosa més destacada del 2021 esmentar que durant els primers mesos de l’any
els nivells d’inundació es van mantenir força baixos, com a conseqüència del buidat
parcial realitzat la tardor anterior. Aquest fet va comportar l’existència temporal
d’una important superfície de platges, un ambient inexistent de forma habitual a
l’estany. Tal com vèiem a l’informe de 2020 (Estrada i al., 2021) i veurem en el
present informe, aquest buidat parcial ha tingut repercussions importants en els
ocells de l’estany.
5

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
2 Metodologia
Per tal d'avaluar l'evolució del poblament ornític de l'estany d'Ivars i Vila-sana,
durant el 2021 s'ha continuat amb el seguiment iniciat el 2004. Igual que els anys
anteriors, s’ha realitzat un mínim de dos censos mensuals. Un d’ells ha estat dut a
terme per un únic observador, i en ell es contaven els ocells presents durant el dia a
l’estany, i el segon ha estat realitzat per dos observadors. En aquest, a més dels
ocells diürns es contaven també les diferents joques que es formen simultàniament al
capvespre. Les dades obtingudes en aquests censos s'han completat amb les dades
publicades a les webs de gestió d'observacions www.ornitho.cat i www.ebird.org fins
el 31 de desembre de 2021.
Les dades obtingudes el 2021 han permès també realitzar una estima de les parelles
reproductores de les principals espècies aquàtiques, estima que ha pogut ser
comparada amb les obtingudes els anys precedents. Així mateix, al gener també s’ha
participat en el cens internacional d'ocells aquàtics hivernals de 2021 a Lleida (Bonfil
2021), en el qual se censen de forma sistemàtica la totalitat de zones humides de
Catalunya. Aquestes dades permeten valorar la importància de l'estany d'Ivars i Vila-
sana a l'hivern en el context de la plana de Lleida. En aquest cas, s’han considerat la
totalitat de zones humides censades de les comarques del Segrià, sud de la Noguera,
les Garrigues, l'Urgell i el Pla d'Urgell.
Finalment, per avaluar l'evolució de l'estany al llarg dels anys, s'han comparat també
els màxims anuals de cada una de les espècies. Aquestes dades aporten informació
sobre les tendències de les espècies reproductores però també sobre la hivernada i el
pas migratori, moment important del que sovint les dades existents són minses.
6

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3 Resultats
Com ja s’ha comentat als antecedents, un dels elements més destacats del 2021 ha
estat el buidat parcial que es va iniciar a partir del mes d’octubre de l’any anterior i
que encara va afectar de forma important a l’estany els primers mesos del 2021.
Així, l’hivern de 2020-2021 l’estany presentava un aspecte força diferent de l’habitual
i part de les espècies presents també van resultar ser diferents, d’acord a les
condicions de l’estany. Tal com es preveia el 2020 (Estrada i al., 2021) la presencia
de limícoles va tornar a ser força elevada, en part comparable a la dels dos primers
anys d’inundació quan l’estany encara no havia assolit la seva cota màxima.
Un resum mensual de les observacions registrades a l’estany així com d’altres dades
faunístiques d’interès es pot trobar al blog de la fauna de l’estany.
http://faunaestanyivarsivilasana.blogspot.com/
7

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.1 Evolució del nombre d'espècies 2005-2021
A diferència del 2020, quan no es va documentar cap espècie nova a l’estany, el
2021 s’hi s’han detectat 5 espècies fins ara no registrades, totes elles més o menys
lligades a zones humides. En concret es tracta de:
Cigne petit (Cygnus columbianus). 2 exs. el 15/1/2021.
Oca de galta blanca (Branta leucopsis). 1 ex. entre el 13/7/2021 i el 7/8/2021.
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus). 1 ex. el 24/8/2021.
Piula gola-roja (Anthus cervinus). 1 ex. el 23/4/2021.
Boscarla de Blith (Acrocephalus dumetorum). 1 ex. el 23/10/2021.
Val a dir però que mentre que el cigne petit, la piula gola-roja i la boscarla de Blith,
correspondrien a exemplars d’origen salvatge, amb arribada natural, en el cas de
l’Ibis sagrat es considera que amb tota probabilitat és procedent d’alguna població
assilvestrada, possiblement de França. En el cas de l’Oca de galta blanca l’opció més
plausible es que es tractés d’un ocell domèstic procedent d’alguna col·lecció més o
menys propera, doncs es té constància de la seva presencia en alguns parcs urbans
en sectors propers. Val a dir que la piula gola-roja de ben segur es tracta d’una
espècie escassa però no excepcional, just el contrari dels casos del cigne petit, i
sobretot de la boscarla de Blith que han de ser excepcionals a l’estany.
De resultes d’aquestes noves observacions, el nombre d’espècies detectat a l’estany
des de la seva recuperació el 2005 puja fins les 265 (Taula 1), de les quals 125 es
consideren pròpies d’ambients aquàtics. El nombre total d’espècies amb indicis de
cria en el període 2005-2021 es manté en 77, de les quals 31 són aquàtiques.
Taula 1: Evolució del nombre d'espècies detectades i espècies reproductores a l'estany
d'Ivars i Vila-sana des del 2005, l’any de la seva recuperació.
2005-2021
total espècies 265
total espècies amb reproducció probable o segura 77
total espècies amb reproducció possible 14
total espècies amb indicis de cria 91
total espècies aquàtiques 125
espècies aquàtiques amb reproducció probable o segura 31
espècies aquàtiques amb reproducció possible 5
total espècies aquàtiques amb indicis de cria 36
8

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2 Resum anual
En aquest apartat analitzem els màxims mensuals del 2021 (Taula 2) així com els
màxims anuals per a cada espècie o grup d’espècies obtinguts entre 2005 i 2021
(Taula 3). Una de les raons per analitzar els màxims anuals és el fet que en molts
casos el màxim en moltes espècies no coincideix amb les dades del cens de gener o
amb les del període reproductor, doncs algunes tenen el seu màxim a l’estany passat
el període reproductor o fora del període d’hivernada estricta. A més, cal tenir en
compte que algunes espècies per les quals l’estany pot ser d’interès, com les
limícoles, els fumarells o alguns ardeids, pràcticament només es detecten a l’estany
en migració. Per aquesta raó, si no analitzéssim els màxims anuals ens passaria
desapercebuts un bon nombre d’exemplars. Els gràfics recullen les dades del període
2005-2021. Tot i que el 2005 es va començar a omplir a la primavera, i per tant hi va
haver uns quants mesos de l’any sense aigua o amb uns nivells molt incipients, es
considera d’interès per veure el ritme de colonització de les diferents espècies. Als
gràfics, al marge de dibuixar el màxim anual, s’inclou també la mitjana del període i
una corba polinòmica. L’ordre triat a cada corba polinòmica ha estat variable,
intentant buscar aquell que ens semblava que s’ajustava millor per a la majoria de
les espècies.
9

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.1 Els ànecs de superfície
El 2021 s’ha observat un increment substancial del nombre d’ànecs de superfície, fins
assolir un màxim acumulat de 3.185 exs., la xifra més altra mai registrada a l’estany
(Figura 1). De la Figura 1, també, sembla deduir-se que l’estany va resultar
especialment favorable per als ànecs de superfície el període 2006-2013 per a
posteriorment entrar en una certa decadència, que sembla revertir-se els anys 2020 i
2021. Els màxims de 2.260 collverds i 446 xarxets són també els nombres més alts
mai registrats a l’estany per ambdues espècies. En el cas del collverd el màxim es va
assolir al desembre mentre que en el cas del xarxet el màxim va ser al gener, tot i
que també es va tornar a assolir un pic elevat al desembre amb 370 ocells (Taula 2).
Per contra, el cullerot s’ha quedat en els 418 exemplars de màxim observats al
novembre, amb xifres substancialment menors en ple hivern. De ben segur
l’increment dels macròfits i una possible reducció del fitoplàncton, conseqüència del
buidat parcial de l’estany, l’hi ha afectat (Taula 3). Tot i que amb nombres menors,
és destacable l’ànec blanc, que amb 12 exemplars ha superat els 8 observats l’any
anterior, que ja esdevenien el nombre més elevat mai observat a l’estany.
10
Figura 1: Evolució del nombre màxim anual d'ànecs de superfície a l'estany d'Ivars i
Vila-sana entre els anys 2005 i 2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.2 Els ànecs cabussadors i la fotja
Com en el cas dels ànecs de superfície, les dades dels ànecs cabussadors de 2021
tornen a ser les més elevades des que hi ha registres a l’estany, amb un màxim
acumulat de 99 exemplars. En aquest cas, són destacables els nombres de xibec,
amb 48 exemplars al mes de març i 51 al mes de setembre, les més altes mai
registrada a l’estany. Xifres importants són també els 30 morells cap-roig i 18
morells de plomall del desembre, en aquest darrer cas també el nombre més alt
registrat a l’estany (Figura 2, Taula 2, Taula 3).
Pel que fa a la fotja, el 2021 es continua amb l’increment ja detectat l’any anterior,
amb un màxim de 170 ocells (Taula 3). Encara queda molt lluny del màxim de 550
exemplars comptats el 2006 però es trobaria dins la mitjana del període 2007-2009,
abans d’entrar al període de decadència que la va portar als mínims dels darrers
anys.
11
Figura 2: Evolució del nombre màxim anual dels ànecs cabussadors a l'estany d’Ivars i
Vila-sana entre els anys 2005 i 2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
La presència, durant el 2021, de nombres moderadament alts de de fotja i ànecs
cabussadors (espècies totes elles que s’alimenten de macròfits i invertebrats que
capturen cabussant-se), amb xifres clarament per sobre de la mitja dels darrers
anys, ens fa pensar que les condicions ambientals de l’estany el 2021 eren una mica
més favorables que els anys anteriors. De fet, s’ha observat alguns ànecs i fotges
cabussant-se i sortint amb macròfits als bec. És per això que cal pensar que el buidat
parcial, i la consegüent expansió dels macròfits, han tingut un efecte positiu sobre
aquestes espècies.
12
Figura 3: Evolució del nombre màxim anual de fotges a l'estany d'Ivars i Vila-sana el
període 2005-2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.3 Els altres ràl·lids
En el cas de la resta de ràl·lids, tot i que el 2020 va semblar que tenien una
tendència positiva aquesta no sembla haver tingut continuïtat el 2021 (Figura 4 i
Taula 3). Tot i que a principis d’any les xifres continuaven sent relativament altes
aquestes van anar disminuint de forma progressiva fins al final del 2021, quan es van
assolir xifres mínimes (Taula 2). De ben segur que els nivells d'inundació alts
registrats a partir de la primavera dificulten la detecció de polles d’aigua i polles
blaves. De totes maneres, és possible que aquesta no sigui l’única causa que expliqui
la forta disminució del nombre d’efectius observats.
13
Figura 4: Evolució dels màxims anuals de ràl·lids, sense la fotja, a l'estany d'Ivars i Vila-
sana entre els anys 2005 i 2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.4 Els cabussons i el cabusset
El cas del cabussó emplomallat, tot i les fortes oscil·lacions, semblava mostrar una
tendència ascendent fins al 2019. Aquesta tendència sens dubte està lligada a la
colonització de l’estany per part dels peixos i a les successions que han tingut dins
l’estany les diferents espècies. Els dos darrers anys, coincidint amb el buidat parcial,
sembla que el cabussó emplomallat ha revertit la tendència (Figura 5), si més no de
manera temporal. El buidat parcial sens dubte va afectar als peixos de l’estany i el
cabussó emplomallat ho ha reflectit. El cas contrari, tot i que no tant evident, ha
estat el del cabusset. Aquesta va ser una espècie que va colonitzar ràpidament
l’estany però a la qual l’aparició de les carpes, i la conseqüent reducció de macròfits i
invertebrats va afectar molt negativament. Els dos darrers anys, coincidint amb una
certa recuperació dels macròfits, i amb ells alguns invertebrats, ha viscut un petit
increment (Figura 5), essent la seva evolució molt semblant a la de la fotja (Figura
4). Un cas paral·lel seria el del cabussó collnegre, que va criar a l’estany el 2006 i
que des de llavors no ha tornat a criar i que actualment només és escàs en migració.
L’’agost es van observar fins a 7 exemplars, xifra que es va elevar fins la 27 el més
de setembre, molt per sobre dels 10 de màxim fins ara observats.
14
Figura 5: Evolució del nombre màxim anual de cabussons emplomallats i cabussets
(x3) a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2005-2021. Polinòmica d’ordre 5.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.5 El corb marí gros
El corb marí gros, tot i que amb oscil·lacions, ha mostrat una certa tendència
regressiva després dels màxims registrats entre 2008 i 2011, possiblement quan hi
va haver el primer boom de peixos a l’estany (Figura 6). Aquesta tendència no
sembla estrictament dependent de l’estany, atès que l’evolució negativa de la
població hivernal del corb marí a les comarques de Lleida és un fet general (Bonfil
2021). Cal dir però que a l’estany no s’ha detectat el petit repunt del 2022 detectat a
altres localitats de la plana de Lleida (Bonfil 2022), doncs a l’estany la tendència ha
continuat essent negativa. De ben segur el buidat parcial, la pèrdua de la joca (en
quedar els arbres que utilitzava en sec), i la possible reducció del nombre de peixos
estarien darrere aquest fet.
15
Figura 6: Evolució del nombre màxim anual de corb marí gros a l'estany d'Ivars i Vila-
sana el període 2005-2021. Polinòmica d’ordre 4.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.6 Els ardeids
La major part d’ardeids tenen bona part de la seva activitat fora de l’estany i només
utilitzen aquest com a joca. Aquest és el cas sobretot de l’esplugabous, l’espècie que
aporta el màxim d'individus, i en major o menor grau de la resta d’espècies. És per
aquesta raó que els nombres varien molt en funció de com evoluciona la joca de
l’esplugabous, que es mou entre diferents localitats properes. Per tant, cal fer un cas
relatiu de la tendència global d’aquest grup d’espècies a l’estany (Figura 7). La resta
d’ardeids mantenen uns efectius en un ordre de magnitud semblant a tot el període
2006-2021 (Figura 8). Pel que fa a les espècies afins, en el cas del capó reial la seva
presència ha estat molt menor que la de l’any anterior, amb un màxim de 10 exs a
l’agost. Presència esporàdica de becplaner i cap flamenc (Taula 2).
16
Figura 7: Evolució del màxim anual d’esplugabous a l'estany d'Ivars i Vila-sana el
període 2005-2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
17
Figura 8: Evolució del màxim anual d'ardeids sense esplugabous a l'estany d'Ivars i Vila-
sana el període 2005-2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.7 Les limícoles
El buidat parcial va comportar que durant els primers mesos de l’any hi haguessin
importants platges a l’estany. Aquest fet va permetre la presència d’un bon nombre
de limícoles durant el pas primaveral, amb màxims equiparables als dels primers
anys de la recuperació, quan les zones somes encara no havien estat colonitzades pel
canyissar i el bovar (Figura 9). De fet, la primavera de 2021 algunes espècies van
assolir els nombres més alts mai registrats a l’estany. Bons exemples en són el
camallarga, amb fins 233 individus, el corriol gros, el territ gros, el territ tres dits o el
territ becllarg (Taula 3). També cal destacar la diversitat d’espècies. Així, els mesos
d’abril i maig es van arribar a observar, respectivament, fins 24 i 26 espècies
diferents. Aquesta xifra és astronòmica si la comparem amb la de l’any anterior, quan
el màxim d’espècies diferents al pas de primavera va ser de només 9 (Taula 3). La
recuperació del nivell d’inundació a partir del juny però va acabar amb les limícoles,
molt dependents de platges i aigües molt somes. Entre les espècies més destacades
esmentar l’observació de nombroses espècies de territ ocasionals a l’estany, entre les
quals el territ gros, el tres dits i el becllarg que se sumen a altres espècies inusuals
com el remena-rocs, el polit el tètol cuabarrat (Taula 2).
18
Figura 9: Evolució del màxim anual de limícoles, sense la fredeluga ni daurada, a
l'estany d'Ivars i Vila-sana entre els anys 2005 i 2021. Polinòmica d’ordre 5.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Pel que fa a les fredelugues (o cogullades marines) i les daurades habitualment els
seus nombres són molt fluctuants, i sovint només resten curts períodes a les rodalies
de l’estany. En efecte aquestes espècies les acostumen a trobar en rostolls d’alfals, i
només fan algunes anades i vingudes a l’estany, a vegades per ajocar-se en alguna
illa. El 2021, però, l’existència de platges tot l’hivern ha permès una presència
constant d'ambdues espècies, amb fins 4.000 fredelugues i 502 daurades, dos
vegades i mitja el màxim fins ara mai observat a l’estany. El desembre hi va haver
una observació puntual de 8.280 exs, que en aquest cas però cal deslligar-la dels
nivells d’inundació.
19
Figura 10: Evolució del màxim anual de la fredeluga i la daurada, a l'estany d'Ivars i
Vila-sana entre els anys 2005 i 2021.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.8 Les gavines i els gavians
En el cas de les gavines i els gavians veiem que mentre la xifra de gavians
(bàsicament el gavià argentat) manté una certa tendència a un increment més o
menys lineals, amb un màxim de 2.914 exemplars. En el cas de la gavina riallera,
aquesta va viure uns màxims d'entorn els 10.000 exemplars el 2012 i el 2013 per a
partir de llavors mantenir una xifra màxima força estable, d’entorn els 4.000 ocells
(Figura 11 i Taula 3). Els baixos nombres de l’octubre i novembre (Taula 2) no són
massa normals i podrien deures a l'existència d’una joca alternativa. Val a dir que tot
i que la major part de l’aliment gavines i gavians l’obtenen fora de l’estany, com els
esplugabous, a diferència d’aquests les gavines si que hi passen moltes hores durant
el dia.
Comptant gavines i gavians, el 2021 s’han tornat a veure fins a 7 especies diferents,
destacant fins a 5 gavines menudes, 4 gavians argentats europeus i un gavià caspi.
Per contra, el 2021 no s’ha observat ni una sola gavina cendrosa, espècie que s’havia
observat de manera ininterrompuda a l’estany des de 2020. Cal a dir que tot i que a
la primavera es van observar a l’estany un bon nombre de gavines rialleres i algunes
capnegres en plomatge nupcial, tal com ha passat els darrers anys, no es va
observar cap intent de reproducció.
20
Figura 11: Evolució del màxim anual de gavines i gavians a l'estany d’Ivars i Vila-sana
entre els anys 2005 i 2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.9 Els fumarells i els xatracs
Els fumarells actualment tenen una presencia reduïda a l’estany, essent una mica
menys rars durant la migració de primavera (Taula 2). Les dades del 2021, malgrat
que hi ha hagut una recuperació dels macròfits com a conseqüència del buidat
parcial, no han sigut bones per aquestes espècies i la seva presència ha estat molt
poc significativa. En efecte, el nombre de fumarells observats a l’estany el 2021 se
situa lleugerament per sota la mitjana del període 2006-2021, i molt lluny del màxim
assolit el 2006 (Figura 12), el 2on any que l’estany es va començar a omplir, quan
van criar varies desenes de parelles de fumarell carablanc a l’estany.
Poca presència també de xatracs, amb un màxim mensual de 3 currocs el maig i 1
l’abril i 2 xatracs comuns el juny
21
Figura 12: Evolució del màxim anual de fumarells a l'estany d’Ivars i Vila-sana entre els
anys 2005 i 2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.10 Els rapinyaires
Entre els rapinyaires característics dels aiguamolls esmentar l'àguila pescadora, de
presència ocasional a l’estany durant els passos migratoris. El 2021 s’ha detectat al
març i a l’agost i al setembre, en aquest cas amb fins 2 exemplars simultanis. Com ja
s’ha comentat anteriorment (Estrada i al., 2021), és molt possible que la important
població de gavians de l’estany sigui un impediment per a que àguiles pescadores en
migració s’aturin a la zona.
En el cas de l'arpella, els 201 exemplars del novembre de 2021 suposen la xifra més
altra mai registrada a la joca de l’estany (Taula 2 i Taula 3), com si encara no
s’hagués arribat al sostre. Aquest increment és un clar reflex de la clara expansió que
viu aquesta espècie a la plana de Lleida, tant pel que fa a la població reproductora
com hivernant, que de moment no sembla haver tocat sostre (Bonfil i al., 2019).
22
Figura 13: Evolució del màxim anual de l’arpella comuna a l'estany d’Ivars i Vila-sana
entre els anys 2005 i 2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.2.11 El blauet, la mallerenga de bigotis i altres passeriformes de canyissar
Finalment, entre els moixons i altes ocells més menuts, esmentar el cas del blauet. A
diferència del 2019, quan es van comptar fins a 8 exemplars un mateix dia (Estrada i
al., 2021), el 2021 el màxim observat ha estat de 5 exemplars al mes de setembre i
4 al mes d’octubre, coincidint amb el màxim pas de tardor. Com els darrers anys, si
que s’ha detectat però presència constant de blauets tot el període hivernal, tot i que
només 1-2 exemplars (Taula 2 i Taula 3).
La mallerenga de bigotis continua amb una presència irregular. De totes maneres, el
2021 s’ha detectat de forma continuada entre el juliol i el novembre i ha criat
novament desprès de molts anys sense fer-ho. Bones noticies han donat també la
boscarla mostatxuda, espècie de la que el 2021 hauria criat també com a mínim una
parella, i el boscaler comú, amb un mascle cantant un llarg període de temps. També
algun exemplars durant la migració de tardor de boscaler comú i presència
continuada la tardor i l’hivern d’un mínim d’un exemplar de boscarla mostatxuda.
En el cas dels repicatalons esmentar que no s’ha detectat cap ocell atribuïble a la
subespècie mediterrània witherbyi, molt amenaçada i que és la que cria en molt petit
nombre a Catalunya, entre altres al proper embassament d’Utxesa.
23

Taula 2: Màxims mensuals de les principals espècies aquàtiques a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021.
espècie 01/
2021
02/
2021
03/
2021
04/
2021
05/
2021
06/
2021
07/
2021
08/
2021
09/
2021
10/
2021
11/
2021
12/
2021
màxim
2021
Cigne (Cygnus olor) 0
Cigne petit (Cygnus columbianus) 2 2
Oca riallera grossa (Anser albifrons) 0
Oca (Anser anser) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 6 6
Oca de galta blanca (Branta leucopsis) 1 1 1
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8 8 12 7 5 2 1 1 1 1 12
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 0
Ànec mut (Cairina moschata) 0
Ànec carolí (Aix sponsa) 0
Ànec mandarí (Aix galericulata) 1 1 1 1 1 1 1
Ànec xiulador (Anas penelope) 10 3 1 9 5 5 10
Xarxet (Anas crecca) 446 116 85 6 2 5 25 50 200 370 446
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1479 1360 643 365 250 620 790 595 700 1320 1145 2260 2260
Anec cuallarg (Anas acuta) 5 2 2 1 6 7 11 11
Ànec cullerot (Anas clypeata) 232 235 130 22 6 2 1 30 70 250 418 270 418
Ànec griset (Anas strepera) 20 14 9 2 2 1 1 2 2 8 12 20
Ànec domèstic 0
Xarrasclet (Anas querquedula) 7 4 3 3 1 1 7
Anas híbrid 0
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) 0
Xibec (Netta rufina) 16 4 48 20 22 14 28 29 51 38 14 19 51
Morell cap-roig (Aythya ferina) 12 14 14 3 5 3 6 9 15 22 30 30
Morell xocolater (Aythya nyroca) 0
Morell de plomall (Aythya fuligula) 4 3 8 18 18
Aythya hibrid 0

espècie 01/
2021
02/
2021
03/
2021
04/
2021
05/
2021
06/
2021
07/
2021
08/
2021
09/
2021
10/
2021
11/
2021
12/
2021
màxim
2021
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) 0
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 3 4 7 8 12 5 9 22 7 12 9 22
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 1 13 25 62 56 33 32 29 43 35 32 22 62
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 1 1 7 27 1 27
Cabussó oerllut (Podiceps auritus) 0
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 80 43 30 11 4 1 5 42 143 155 158 158
Pelicà (Pelecanus onocrotalus) 0
Bitó (Botaurus stellaris) 1 1 1
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1 1 1 2 1 2
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 2 7 7 1 6 14 14 9 2 14
Martinet ros (Ardeola ralloides) 1 1 1 1
Esplugabous (Bubulcus ibis) 4 10 8 34 103 500 596 1626 230 12 11 4 1626
Martinet blanc (Egretta garzetta) 1 7 9 8 1 3 5 8 2 1 3 9
Egretta garcetta X Egretta gularis 0
Agró blanc (Egretta alba) 7 3 4 2 1 1 2 5 8 11 11
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 15 16 20 20 12 19 12 18 11 16 13 16 20
Agró roig (Ardea purpurea) 4 4 12 8 5 11 2 12
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1 1 1 1 1 1 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 140 68 73 111 90 43 68 150 120 60 50 160 160
Capó reial (Plegadis falcinellus) 4 2 1 1 1 10 1 10
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) 1 1
Becplaner (Platalea leucorodia) 1 3 1 1 1 3
Flamenc (Phoenicopterus roseus) 0
Arpella (Circus aeruginosus) 194 32 16 10 8 8 19 22 47 89 201 195 201
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1 1 2 2
Rascló (Rallus aquaticus) 3 4 5 3 4 5 4 5 5 6 4 5 6

espècie 01/
2021
02/
2021
03/
2021
04/
2021
05/
2021
06/
2021
07/
2021
08/
2021
09/
2021
10/
2021
11/
2021
12/
2021
màxim
2021
Polla pintada (Porzana porzana) 1 1 1
Rascletó (Porzana parva) 0
Rasclet (Porzana pusilla) 0
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 16 16 26 28 21 21 25 27 12 9 12 6 28
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 21 18 15 20 23 17 12 7 8 6 6 4 23
Fotja (Fulica atra) 5 1 22 19 21 18 20 92 170 100 47 48 170
Fotja banyuda (Fulica cristata) 0
Grua (Grus grus) 9 31 10 70 14 70
Garsa de mar (Haematopus ostralegus) 0
Camallarga (Himantopus himantopus) 1 83 233 60 23 12 30 1 233
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 3 3 6 4 6
Perdiu de mar (Glareola pratincola) 2 2 2
Corriol petit (Charadrius dubius) 9 14 16 6 1 1 1 16
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 2 21 34 35 1 1 1 35
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 1 1 1
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) 0
Daurada (Pluvialis apricaria) 141 502 5 502
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1 1 1 1
Fredeluga (Vanellus vanellus) 4000 1000 56 32 12 15 1 3 7 200 250 8280 8280
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) 0
Territ gros (Calidris canutus) 2 2
Territ de tres dits (Calidris alba) 1 6 6
Territ menut (Calidris minuta) 3 2 4 5 5
Territ de Temminck (Calidris temminckii) 5 3 1 5
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 24 11 24
Territ variant (Calidris alpina) 10 6 9 4 7 12 12

espècie 01/
2021
02/
2021
03/
2021
04/
2021
05/
2021
06/
2021
07/
2021
08/
2021
09/
2021
10/
2021
11/
2021
12/
2021
màxim
2021
Territ pectoral (Calidris melanotos) 0
Batallaire (Philomachus pugnax) 24 17 3 1 2 1 24
Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 6 3 1 6
Becadell (Gallinago gallinago) 21 50 30 7 1 1 5 10 3 3 50
Becadell gros (Gallinago media) 0
Becada (Scolopax rusticola) 0
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) 0
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 1 5 28 6 1 2 1 28
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) 1 1 1
Pòlit (Numenius phaeopus) 1 1 1
Becut (Numenius arquata) 1 1
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1 6 4 1 6
Gamba roja (Tringa totanus) 5 7 8 30 2 1 1 30
Siseta (Tringa stagnatilis) 0
Gamba verda (Tringa nebularia) 1 1 1 5 1 1 1 9 2 9
Xivita (Tringa ochropus) 5 6 8 8 1 1 5 7 6 1 2 1 8
Valona (Tringa glareola) 2 45 4 1 1 3 45
Xivitona (Actitis hypoleucos) 3 3 7 10 2 5 9 18 1 1 18
Remena-rocs (Arenaria interpres) 1 1
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) 0
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 1 2 11 10 11
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 2 2 5 1 1 5
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 4000 1810 1415 725 100 140 1920 2054 1762 250 400 2650 4000
Gavina corsa (Larus audouinii) 0
Gavina cendrosa (Larus canus) 0
Gavià fosc (Larus fuscus) 56 90 109 50 10 5 54 2 35 54 53 109

espècie 01/
2021
02/
2021
03/
2021
04/
2021
05/
2021
06/
2021
07/
2021
08/
2021
09/
2021
10/
2021
11/
2021
12/
2021
màxim
2021
Gavià argentat europeu (Larus argentatus) 4 3 2 1 1 1 4
Gavià (Larus michahellis) 1053 899 497 520 950 2800 2200 500 44 435 1860 2063 2800
Gavià caspi (Larus cachinnans) 1 1
Gavinot polar (Larus glaucoides) 0
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) 0
Curroc (Gelochelidon nilotica) 1 3 3
Xatrac gros (Sterna caspia) 0
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) 0
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) 0
Xatrac (Sterna hirundo) 2 2
Xatrac menut (Sternula albifrons) 0
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 20 16 1 5 3 2 20
Fumarell negre (Chlidonias niger) 14 43 2 2 3 43
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) 1 1 1
Blauet (Alcedo atthis) 1 1 1 1 1 2 5 4 2 2 5
Boscaler (Locustella luscinioides) 1 1 1 1 1
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 22 30 20 40 35 25 25 40
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 8 16 4 15 10 1 1 16
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 2 1 1 1 1 1 2
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 3 3 5 5 1 5
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) * * * * * * 0

Taula 3: Evolució dels màxims anuals de les principals espècies aquàtiques a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2005-2021 i màxim absolut del període.
espècie
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Cigne (Cygnus olor)
0
6
0
0
1
0
4
0
7
Cigne petit (Cygnus columbianus)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
0
0
0
0
0
1
0
0
0
Oca (Anser anser)
0
3
3
3
7
8
4
3
3
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
8
5
8
5
2
6
8
4
9
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Ànec mut (Cairina moschata)
0
0
0
0
0
1
1
0
0
Ànec carolí (Aix sponsa)
0
0
0
0
1
0
0
0
0
Ànec mandarí (Aix galericulata)
0
0
0
0
0
1
2
0
1
Ànec xiulador (Anas penelope)
12
36
33
44
30
39
54
33
46
Xarxet (Anas crecca)
135
300
60
77
320
356
340
271
407
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
540
1700
1800
2300
1650
1476
1950
1030
1469
Anec cuallarg (Anas acuta)
3
48
4
30
7
6
11
51
44
Ànec cullerot (Anas clypeata)
10
74
135
200
300
225
280
590
610
Ànec griset (Anas strepera)
3
10
9
6
17
14
19
20
25
Ànec domèstic
0
0
0
0
0
0
2
1
1
Xarrasclet (Anas querquedula)
5
38
18
13
100
4
11
25
15
Anas híbrid
0
0
0
0
0
0
0
2
0
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Xibec (Netta rufina)
0
12
6
6
4
5
9
5
7
Morell cap-roig (Aythya ferina)
0
57
25
76
30
23
12
50
32
Morell xocolater (Aythya nyroca)
0
1
1
1
3
1
3
2
2
Morell de plomall (Aythya fuligula)
0
1
3
2
0
0
3
7
5
Aythya hibrid
0
0
0
0
1
1
0
1
0
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
0
1
3
0
0
0
0
0
0
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
10
50
14
14
18
6
5
10
10
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
0
3
5
35
65
30
45
125
61

espècie
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
0
6
2
2
5
1
2
8
1
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
26
121
260
370
190
390
655
195
170
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
0
0
0
0
0
1
0
0
0
Bitó (Botaurus stellaris)
0
1
0
0
0
1
1
1
1
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
0
2
2
2
2
1
2
5
3
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
0
10
15
9
8
12
14
11
19
Martinet ros (Ardeola ralloides)
1
3
1
3
1
2
5
2
1
Esplugabous (Bubulcus ibis)
43
1000
1600
1400
1850
2000
2215
1630
1300
Martinet blanc (Egretta garzetta)
1
7
15
14
12
15
7
6
8
Egretta garcetta X Egretta gularis
0
0
0
0
0
0
0
1
0
Agró blanc (Egretta alba)
1
1
3
10
6
8
9
9
10
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
10
30
32
75
50
31
53
30
29
Agró roig (Ardea purpurea)
1
6
5
6
15
4
12
10
7
Cigonya negra (Ciconia nigra)
3
0
1
0
0
0
1
11
1
Cigonya (Ciconia ciconia)
129
108
100
107
300
300
100
200
243
Capó reial (Plegadis falcinellus)
0
5
0
0
0
0
1
0
46
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Becplaner (Platalea leucorodia)
0
2
0
0
1
0
2
3
1
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
0
0
0
1
0
0
2
1
0
Arpella (Circus aeruginosus)
7
11
14
10
19
36
35
21
58
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
0
1
1
0
1
1
2
1
1
Rascló (Rallus aquaticus)
0
4
4
10
10
9
9
10
7
Polla pintada (Porzana porzana)
0
0
0
0
0
0
3
1
1
Rascletó (Porzana parva)
0
0
1
1
1
0
2
1
0
Rasclet (Porzana pusilla)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
2
38
30
53
60
40
45
35
40
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
0
2
5
6
6
5
6
7
7
Fotja (Fulica atra)
0
550
150
163
193
95
98
55
74

espècie
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Fotja banyuda (Fulica cristata)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Grua (Grus grus)
4
17
120
34
80
1
37
105
95
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Camallarga (Himantopus himantopus)
42
160
50
130
19
86
82
75
50
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
0
1
0
0
1
1
4
4
12
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
0
4
1
6
0
6
5
6
2
Corriol petit (Charadrius dubius)
20
10
5
38
11
22
7
4
4
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
20
30
1
22
2
4
1
2
1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
2
0
0
1
0
0
0
0
0
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
0
0
0
0
0
1
0
0
0
Daurada (Pluvialis apricaria)
200
70
1
0
0
1
0
2
0
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
2
0
0
1
0
1
0
0
0
Fredeluga (Vanellus vanellus)
2500
5000
4000
2000
2000
4000
4000
2000
2500
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
1
0
0
0
0
0
0
0
0
Territ gros (Calidris canutus)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Territ de tres dits (Calidris alba)
0
1
0
1
0
0
0
1
0
Territ menut (Calidris minuta)
12
6
2
7
11
3
1
0
20
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
2
6
0
2
0
0
0
1
0
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
15
8
0
9
3
0
0
3
0
Territ variant (Calidris alpina)
20
3
1
5
3
2
3
4
5
Territ pectoral (Calidris melanotos)
0
0
0
0
0
0
1
0
0
Batallaire (Philomachus pugnax)
10
15
10
90
5
2
70
15
27
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
0
0
1
1
0
3
9
14
7
Becadell (Gallinago gallinago)
54
120
34
32
39
41
68
50
80
Becadell gros (Gallinago media)
0
0
0
0
0
0
1
0
0
Becada (Scolopax rusticola)
0
1
0
0
1
0
0
0
0
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
0
53
21
42
2
17
4
33
6
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
0
0
0
0
0
1
0
2
2

espècie
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Pòlit (Numenius phaeopus)
0
0
0
2
0
0
0
1
3
Becut (Numenius arquata)
0
1
2
0
2
5
1
1
16
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
2
11
7
3
1
9
4
9
3
Gamba roja (Tringa totanus)
20
20
41
31
5
15
11
18
15
Siseta (Tringa stagnatilis)
0
0
0
1
0
0
1
0
0
Gamba verda (Tringa nebularia)
14
16
4
7
8
3
5
7
6
Xivita (Tringa ochropus)
18
9
10
19
9
32
13
15
15
Valona (Tringa glareola)
18
40
25
38
4
10
15
37
53
Xivitona (Actitis hypoleucos)
17
7
20
12
15
12
11
25
17
Remena-rocs (Arenaria interpres)
1
0
0
0
0
5
0
0
0
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
0
1
0
1
0
0
0
0
0
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
0
0
2
8
15
2
6
11
7
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
0
5
3
3
4
4
8
4
2
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
50
1400
1900
2200
4300
4400
5150
10000
9700
Gavina corsa (Larus audouinii)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Gavina cendrosa (Larus canus)
0
0
0
1
0
8
4
11
1
Gavià fosc (Larus fuscus)
0
1
10
18
25
32
43
27
50
Gavià argentat (Larus argentatus)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Gavià (Larus michahellis)
1
14
140
140
400
420
580
995
670
Gavià caspi (Larus cachinnans)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Gavinot polar (Larus glaucoides)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
0
0
0
0
17
1
0
0
0
Curroc (Gelochelidon nilotica)
0
3
0
2
1
0
1
3
2
Xatrac gros (Sterna caspia)
0
0
1
0
0
0
1
0
0
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
0
2
0
0
0
0
0
0
0
Xatrac (Sterna hirundo)
0
10
2
0
1
1
0
1
0
Xatrac menut (Sternula albifrons)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
0
250
39
30
30
40
50
31
50

espècie
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Fumarell negre (Chlidonias niger)
2
55
10
25
14
14
38
46
60
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
1
0
1
1
0
0
2
4
7
Blauet (Alcedo atthis)
1
1
1
1
3
2
1
1
3
Boscaler (Locustella luscinioides)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
0
0
0
0
3
3
2
5
5
Repicatalons (Emberiza schoeniclus witherbyi)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
espècie 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Màxim
2005-20
Cigne (Cygnus olor)
0
0
0
0
1
0
0
0
7
Cigne petit (Cygnus columbianus
0
0
0
0
0
0
0
2
2
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Oca (Anser anser)
3
3
1
1
2
2
1
6
8
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
0
0
0
0
0
0
0
1
0
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
6
2
6
7
5
5
8
12
12
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
0
0
0
1
0
0
2
0
2
Ànec mut (Cairina moschata)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Ànec carolí (Aix sponsa)
1
0
0
0
0
0
0
0
1
Ànec mandarí (Aix galericulata)
0
0
0
0
1
0
2
1
2
Ànec xiulador (Anas penelope)
10
5
12
8
13
16
8
10
54
Xarxet (Anas crecca)
320
220
150
230
374
439
390
446
446
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
846
600
630
1050
750
712
1700
2260
2300
Anec cuallarg (Anas acuta)
4
29
6
41
6
9
4
11
51
Ànec cullerot (Anas clypeata)
687
606
660
460
870
400
413
418
870
Ànec griset (Anas strepera)
17
11
5
21
20
17
30
20
30
Ànec domèstic
0
1
0
0
0
0
0
0
2

espècie 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Màxim
2005-20
Xarrasclet (Anas querquedula)
4
19
7
13
12
5
4
7
100
Anas híbrid
0
0
0
0
0
0
0
0
2
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Xibec (Netta rufina)
3
5
14
30
17
35
25
51
51
Morell cap-roig (Aythya ferina)
28
20
22
29
38
39
29
30
76
Morell xocolater (Aythya nyroca)
1
2
1
1
0
1
1
0
3
Morell de plomall (Aythya fuligula)
1
3
9
11
7
8
8
18
11
Aythya hibrid
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
0
0
0
0
0
0
1
0
3
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
7
6
7
6
10
14
16
22
50
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
98
58
50
84
116
163
110
62
163
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
1
10
1
1
3
6
2
27
27
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
0
0
0
0
4
0
0
0
4
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
175
155
212
136
268
275
200
158
655
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Bitó (Botaurus stellaris)
2
1
1
1
1
1
1
1
2
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
1
2
2
2
3
2
3
2
5
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
13
31
7
8
7
14
23
14
31
Martinet ros (Ardeola ralloides)
1
1
1
2
1
1
1
1
5
Esplugabous (Bubulcus ibis)
2019
1500
1200
1000
700
1306
1965
1626
2215
Martinet blanc (Egretta garzetta)
12
20
35
10
8
12
14
9
35
Egretta garcetta X Egretta gularis
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Agró blanc (Egretta alba)
17
17
12
15
11
21
26
11
26
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
23
22
30
16
17
40
30
20
75
Agró roig (Ardea purpurea)
6
5
7
4
10
8
13
12
15
Cigonya negra (Ciconia nigra)
1
1
1
1
0
1
1
1
11
Cigonya (Ciconia ciconia)
300
160
227
220
200
379
320
160
379
Capó reial (Plegadis falcinellus)
11
0
5
8
23
23
27
10
46

espècie 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Màxim
2005-20
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
0
0
0
0
0
0
0
1
1
Becplaner (Platalea leucorodia)
2
3
2
1
2
3
1
3
3
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
0
2
0
0
0
0
4
0
4
Arpella (Circus aeruginosus)
74
84
107
125
147
187
168
201
201
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
1
3
1
1
1
1
1
2
3
Rascló (Rallus aquaticus)
6
9
10
10
7
11
10
6
11
Polla pintada (Porzana porzana)
1
1
1
0
1
1
0
1
3
Rascletó (Porzana parva)
0
0
0
0
0
1
1
0
2
Rasclet (Porzana pusilla)
0
0
0
0
1
0
0
0
1
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
26
25
26
31
16
17
25
28
60
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
10
10
10
10
10
13
24
23
24
Fotja (Fulica atra)
48
80
28
60
35
69
131
170
550
Fotja banyuda (Fulica cristata)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Grua (Grus grus)
128
219
500
140
40
100
100
70
500
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
0
0
0
0
0
0
1
0
1
Camallarga (Himantopus himantopus)
73
50
94
26
43
55
40
233
233
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
6
0
3
1
1
1
10
6
12
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
2
1
0
1
2
1
0
2
6
Corriol petit (Charadrius dubius)
4
7
1
15
1
1
3
16
38
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
30
6
6
2
0
0
2
35
35
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
0
0
0
0
0
0
0
1
2
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Daurada (Pluvialis apricaria)
4
6
0
0
1
5
152
502
502
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
0
1
1
0
0
0
1
1
2
Fredeluga (Vanellus vanellus)
1706
500
600
1500
1500
3000
3800
8280
8280
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
0
0
0
0
0
1
0
0
1
Territ gros (Calidris canutus)
1
0
0
0
0
0
0
2
2
Territ de tres dits (Calidris alba)
0
0
0
0
0
0
0
6
6

espècie 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Màxim
2005-20
Territ menut (Calidris minuta)
2
0
1
7
0
0
3
5
20
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
3
0
1
0
0
0
0
5
6
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
9
1
5
1
0
0
0
24
24
Territ variant (Calidris alpina)
7
3
4
3
1
1
12
12
20
Territ pectoral (Calidris melanotos)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Batallaire (Philomachus pugnax)
15
14
4
12
9
9
2
24
90
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
12
7
4
7
5
3
1
6
14
Becadell (Gallinago gallinago)
45
48
59
28
25
45
69
50
120
Becadell gros (Gallinago media)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Becada (Scolopax rusticola)
0
0
0
0
0
1
0
0
1
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
21
10
12
7
5
5
6
28
53
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
0
0
0
0
0
0
0
1
2
Pòlit (Numenius phaeopus)
0
0
0
0
1
1
0
1
3
Becut (Numenius arquata)
1
1
1
0
0
1
1
1
16
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
8
4
4
1
2
4
5
6
11
Gamba roja (Tringa totanus)
72
15
30
7
13
5
7
30
72
Siseta (Tringa stagnatilis)
0
2
1
0
0
1
0
0
2
Gamba verda (Tringa nebularia)
15
7
9
10
2
4
6
9
16
Xivita (Tringa ochropus)
9
5
4
5
4
4
5
8
32
Valona (Tringa glareola)
41
12
14
21
2
25
3
45
53
Xivitona (Actitis hypoleucos)
12
21
10
10
6
5
18
18
25
Remena-rocs (Arenaria interpres)
1
0
0
0
0
0
0
1
5
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
8
7
4
2
6
14
45
11
45
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
4
6
1
3
4
7
3
5
8
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
4200
4300
4300
3850
4515
4500
4350
4000
10000
Gavina corsa (Larus audouinii)
0
0
0
0
0
0
0
0
1

espècie 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Màxim
2005-20
Gavina cendrosa (Larus canus)
2
7
2
5
1
2
2
0
11
Gavià fosc (Larus fuscus)
42
47
40
50
84
102
125
109
125
Gavià argentat (Larus argentatus)
0
1
1
0
1
1
4
4
4
Gavià (Larus michahellis)
900
1140
1400
1355
2000
2800
1880
2800
2800
Gavià caspi (Larus cachinnans)
0
0
0
0
0
1
0
1
1
Gavinot polar (Larus glaucoides)
0
0
0
0
1
0
0
0
1
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
0
0
0
0
0
0
0
0
17
Curroc (Gelochelidon nilotica)
2
11
1
1
1
1
0
3
11
Xatrac gros (Sterna caspia)
0
0
0
1
1
0
0
0
1
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
0
0
0
1
0
0
0
0
1
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
0
0
0
0
0
0
0
0
2
Xatrac (Sterna hirundo)
2
1
0
1
2
1
0
2
10
Xatrac menut (Sternula albifrons)
0
0
0
2
0
0
0
0
2
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
15
18
30
13
17
41
15
20
250
Fumarell negre (Chlidonias niger)
10
65
10
12
24
20
6
43
65
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
3
1
1
0
2
2
1
1
7
Blauet (Alcedo atthis)
5
6
6
5
5
7
8
5
8
Boscaler (Locustella luscinioides)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
2
3
3
1
3
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
30
45
50
40
50
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
22
31
23
16
31
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
3
2
4
2
4
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
11
8
2
8
4
7
4
5
11
Repicatalons (Emberiza schoeniclus witherbyi)
n.c.
n.c.
n.c.
n.c.
1
0
0
0
1

3.3 Període reproductor
A la Taula 4 es mostren el nombre de parelles de les principals espècies aquàtiques
que han nidificat a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2004-2021. En analitzar
l’evolució de les espècies reproductores al llarg dels anys, veiem que en un primer
moment es produeix una ràpida colonització de l’estany per part de les espècies
aquàtiques. Tot seguit s’observa un estancament o desacceleració (Estrada et al.,
2016) per, a partir del 2016, iniciar-se un procès regressiu. Les dades de 2020
mostren una certa aturada o fins i tot reversió d’aquest procès recessiu, que es
consolida el 2021, amb un significatiu increment del nombre d’espècies (Figura 14).
Aquest increment només està lligat al buidat parcial de manera indirecta, sense que
es pugi atribuir la hipotètica millora de l’aigua i l’aparició dels macròfits a aquest fet.
En efecte, l’increment del nombre d’espècies reproductores té dues causes; la
primera és que l’existència de platges a la primavera va permetre que especies com
el camallarga o la fredeluga poguessin iniciar la cria, malgrat que la practica totalitat
d’elles van acabar per fracassar, amb tota probabilitat per depredació. La segona de
les causes va ser el mantenir el canyissar embassat tot el període reproductor, cosa
que va permetre la reproducció d'espècies com la mallerenga de bigotis i la boscarla
mostatxuda, absents quan el canyissar està sec.
Malgrat aquest petit increment dels efectius d’algunes de les espècies reproductores i
la reproducció d’algunes espècies inusuals, el 2021 han continuat sense criar les
espècies que van desaparèixer després del primer any, com el fumarell carablanc i el
cabussó collnegre. Tampoc han criat les van desaparèixer alguns anys més tard, com
són la gavina riallera i la gavina capnegra. En efecte, tot i que el 2021 s’hagi observat
un clar increment de la superfície de macròfits, que podria haver afavorit les dues
primeres espècies, de ben segur que actualment actuen sobre l’estany altres factors
que dificulten la seva recolonització. Les sospites que l'expansió del gavià està
darrere la desaparició de la gavina riallera i la gavina capnegra (Cebolla et al., 2021)
poden explicar la no recolonització de l’estany per part de segons quines espècies.
38

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Figura 14: Evolució del nombre d'espècies aquàtiques reproductores a l'estany d'Ivars i
Vila-sana el període 2004-2021.
39

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.1 Els ànecs i la fotja
Al marge de l’increment del nombre d’espècies, els 2021 s’han detectat petites
millores, tot i que subtils, en algunes espècies reproductores que mostraven una
situació molt preocupant a l’estany. Aquest és el cas de la fotja, amb 5-10 parelles el
2021, el doble que l’any anterior (Figura 16). També semblen haver mostrat un petit
increment el 2021 el nombre d’ànecs (Figura 15) amb 2-3 parelles de xibec i 15-20
de collverd.
Cal recordar que la fotja havia estat una de les espècies més abundants a l’antic
estany (Bellmunt, 1988) i que el va recolonitzar ràpidament desprès de la seva
recuperació, amb fins un centenar de parelles el primer any amb aigua. A partir
d’aquests moment, malgrat un petit repunt el 2008, va entrar en una forta regressió,
amb una població que fins el 2021 rarament supera les 5 parelles (Figura 16).
L’increment dels macròfits esdevingut el 2021 feia esperar un major repunt d’aquesta
espècie, que només s’ha produït a mitges. Es desconeix quin ha estat el factor
limitant que ha impedit un major increment.
Figura 15: Evolució del nombre de parelles reproductores del total d’espècies d'ànecs a
l'estany d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i 2021.
Polinòmica d’ordre 3.
40

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Figura 16: Evolució del nombre de parelles reproductores de fotja a l'estany d'Ivars i
Vila-sana al període reproductor entre els anys 2006 i 2021. Polinòmica d’ordre 3.
41

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.2 Els altres ràl·lids
La polla blava i la polla d’aigua també semblen haver-se vist una mica afavorides el
2021, desprès d’una forta regressió en el cas de la segona (Figura 17). En el cas de
la polla d’aigua l’aparent repunt podria estar lligat a una major superfície de zones
obertes per una espècie que busca el menjar peonant per les ribes (Figura 17, Taula
4). El possible increment de la polla blava podria tenir causes semblants a les de la
polla d’aigua, tot i que en aquest cas es creu que també hi ha influït una major
detectabilitat de les parelles reproductores, en haver-se incrementat les superfícies
obertes la primavera de 2021. En el cas del rascló es desconeix l’evolució real de
l’espècie, doncs les estimes de la major part dels anys podrien ser poc fiables per la
dificultat de la seva detecció.
Figura 17: Evolució del nombre de parelles reproductores de polla d'aigua i polla blava a
l'estany d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2005 i 2021.
Polinòmica d’ordre 3.
42

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.3 El cabussó emplomallat i el cabusset
El cabussó emplomallat, dins les seves oscil·lacions, sembla que els dos darrers anys
ha trencat la tendència creixent que vivia (Figura 18). Sens dubte, la reducció de
peixos associada al buidat parcial ha tingut un impacte negatiu sobre aquesta
espècie, que a diferència dels ardeids no es pot desplaçar fora de l’estany a buscar
l’aliment. Sobta el cabusset, espècie que esperàvem que el 2021 hagués repuntant
una mica amb la recuperació dels macròfits, talment com ha fet la fotja, però no ha
estat així (Figura 18). Potser la recuperació del macròfits no ha portat aparellada una
recuperació equivalent d’invertebrats, que son una part important de la dieta del
cabusset, o l’espècie ha tingut altres problemes.
43
Figura 18: Evolució del nombre de parelles reproductores de cabussó emplomallat i
cabusset a l'estany d'Ivars i Vila-sana al període reproductor entre els anys 2006 i
2021. Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.4 Els ardeids
En el cas dels ardeids, el bernat pescaire sembla haver estabilitzat la seva població
reproductora, amb 10 parelles el 2021. En el cas de l’agró roig cal indicar que el cens
molts anys és parcial, raó per la qual els seus nombres poden ser força variables. El
2021 s’han comptat 10-11 parelles, xifra important i propera als màxims censats
altres anys (Taula 4). De martinet menut s’han recollit poques dades i no hi ha indicis
de que hagi criat més d’una parella (Taula 4).
El nombre de cigonyes que han criat dins la cubeta de l’estany ha estat de 9 parelles,
una xifra que entra dins el rang de les 8-11 parelles que han criat a l’estany des de
2017.
44

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.5 Les limícoles, les gavines i els gavians
La pervivència encara d’algunes platges durant el període reproductor de 2021 va
permetre no només la sedimentació de nombroses limícoles sinó també que espècies
com la camallarga, amb fins a 10 parelles, i la fredeluga, amb 2-3 parelles, iniciessin
la reproducció. Malauradament el fracàs va ser total, cal pensar que per depredació,
doncs el nivell de l’aigua es va mantenir estable durant el període de cria. No es va
detectar però cap intent de cria per part del corriol petit. Potser perquè a les platges
poc a poc hi va anar naixent diferents tipus de vegetació, excessiva per aquesta
espècie camacurta.
En el cas del gavià, la població s’ha tornat a disparar el 2021, amb fins 60-80
parelles, cosa que evidencia que el nombre de parelles està condicionat pel control de
nius, i que quan aquest no es realitza la població es recupera ràpidament. És per
aquesta raó que el 2021 novament s’ha tornat a realitzar el control de nius que es va
fer els anys 2016 i 2017 (Estrada 2017).
45

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.6 L’arpella comuna
Entre els rapinyaires de l’estany, l’arpella ha reduït una mica el nombre de parelles el
2021, i ha retornat a les 7-8 dels anys 2014-2018 (Figura 19). Es desconeix si aquest
fet es deu a una saturació del medi o a una menor disponibilitat d’hàbitat, per trobar-
se secs part dels sectors on criava, com a conseqüència dels menors nivells
d’inundació de la primavera de 2021 .
46
Figura 19: Evolució del nombre de parelles reproductores d’arpella a l'estany d'Ivars i
Vila-sana al període reproductor entre els anys 2006 i 2021.Polinòmica d’ordre 3.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.7 Els moixons
Pel que fa als passeriformes d’estany, el manteniment tota la primavera de 2021 del
canyissar de depuració embassat ha permès, desprès d’anys, altra vegada la
reproducció d’una parella de mallerenga de bigotis i un mínim d’una parella de
boscarla mostatxuda. També s’ha detectat la presència continuada d’un mascle
cantant de boscaler comú, en aquest cas però sense haver pogut confirmar la
reproducció. A aquestes espècies s’hi han sumat els habituals balquers i boscarles de
canyar.
Taula 4: Nombre de parelles reproductores a l’estany d’Ivars i Vila-sana en el període
2004-2020. * espècies amb presència estival continuada però sense indicis de cria. +
espècie que ha criat amb èxit però amb efectius no comptats. En groc espècies amb alt
fracàs reproductor. En taronja elevat fracàs reproductor per control de nius.
47

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Parelles reproductores d'ocells aquàtics a
l'estany d'Ivars_Vila-sana 2004 2005 2006 2007 2008
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
15-20
1-2
5-7
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2
3
8-10
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
3-5
0-1
Corb mari gros (Phalacrocorax carbo)
Bitó (Botaurus estellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
1
1
1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
*
*
*
Martinet ros (Ardeola ralloides)
*
Esplugabous (Bubulcus ibis)
2
*
*
Martinet blanc (Egretta garcetta)
Agró roig (Ardea purpurea)
1
1
2-4
1-2
2-3
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
*
*
*
Cigonya (Ciconia ciconia)
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Oca (Anser anser)
Ànec griset (Anas strepera)
*
0-1
0-1
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
20-30
20-30
20-30
Xarrasclet (Anas querquedula)
*
Ànec cullerot (Anas clypeata)
1-3
2-3
2-4
Xibec (Netta rufina)
1
0-1
2
Morell cap-roig (Aythya ferina)
0-2
0-1
*
Arpella (Circus aeruginosus)
1
2
2
Rascló (Rallus aquaticus)
2-3
8-10
8-10
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
2-3
2-3
15-20
15-20
15-20
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
*
3-5
2-4
Fotja (Fulica atra)
100
10
30-40
Camallarga (Himantopus himantopus)
15-20
60-80
0-3
1
Corriol petit (Charadrius dubius)
10-15
2-3
*
Fredeluga (Vanellus vanellus)
2-3
2
1
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
*
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
1
3-5
Gavina riallera (Choricocephalus ridibundus)
30
70-80
260-300
Gavià (Larus michahellis)
1
1
3-5
Gavià fosc (Larus fuscus)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
50
*
*
Fumarell negre (Chlidonias niger)
*
*
*
Boscaler (Locustella luscinioides)
1
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) (1)
10
10
15-20
50+
40-50
Boscarla de canyar (Acr. scirpaceus) (1)
5
5
10-15
50+
50+
Boscarla mostatxuda (Acr. melanopogon)
0-1
Mallerenga de bigotis (Pan. biarmicus)
48

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Parelles reproductores d'ocells aquàtics a
l'estany d'Ivars_Vila-sana 2009 2010 2011 2012 2013
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
1-2
2-3
3-5
4
3-4
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
10-12
10-12
13-15
30-40
25-35
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
*
Corb mari gros (Phalacrocorax carbo)
*
*
*
Bitó (Botaurus estellaris)
0-1
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
1-2
1
1-2
3
1-2
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
*
*
*
*
*
Martinet ros (Ardeola ralloides)
*
*
*
Esplugabous (Bubulcus ibis)
*
*
*
*
*
Martinet blanc (Egretta garcetta)
*
*
*
Agró roig (Ardea purpurea)
2-3
10-15
10-12
10+
(+)
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
*
*
*
1-2
0-1
Cigonya (Ciconia ciconia)
1
2
2
2
3
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Oca (Anser anser)
*
1
1
*
*
Ànec griset (Anas strepera)
0-1
0-1
*
0-1
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
20-30
15-20
20-30
25-40
25-40
Xarrasclet (Anas querquedula)
Ànec cullerot (Anas clypeata)
2
1-3
1-2
2-4
0-1
Xibec (Netta rufina)
1-2
1-3
0-2
2-3
1-3
Morell cap-roig (Aythya ferina)
*
1
2-3
Arpella (Circus aeruginosus)
4
1-2
3
3-4
6
Rascló (Rallus aquaticus)
8-10
8-10
8-10
8-10
8-10
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
20-30
20-30
20-30
20-30
20-30
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
2-3
0-1
2-3
2
3-4
Fotja (Fulica atra)
10-20
8-10
8-10
2-3
2-3
Camallarga (Himantopus himantopus)
0-4
*
*
*
1-2
Corriol petit (Charadrius dubius)
*
Fredeluga (Vanellus vanellus)
0-1
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
*
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
2-5
2
3
5-7
3-5
Gavina riallera (Choricocephalus ridibundus)
20-30
245-260
280-320
250-300
200-250
Gavià (Larus michahellis)
5-10
8-10
11-12
12-15
12-15
Gavià fosc (Larus fuscus)
*
*
*
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
*
*
Fumarell negre (Chlidonias niger)
*
*
Boscaler (Locustella luscinioides)
0-1
0-1
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) (1)
50+
30-50
30-50
30-50
30-50
Boscarla de canyar (Acr. scirpaceus) (1)
50+
80-100
80-100
80-100
80-100
Boscarla mostatxuda (Acr. melanopogon)
0-1
0-1
0-1
1
Mallerenga de bigotis (Pan. biarmicus)
2
49

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Parelles reproductores d'ocells aquàtics a
l'estany d'Ivars_Vila-sana 2014 2015 2016 2017 2018
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
2-3
2-3
2-3
3-4
3-4
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
30-35
20-30
15-20
20-25
30-40
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Corb mari gros (Phalacrocorax carbo)
*
*
*
*
Bitó (Botaurus estellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
1-2
2
2
1-2
2-3
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
*
0-4
0-5
*
*
Martinet ros (Ardeola ralloides)
*
*
*
Esplugabous (Bubulcus ibis)
*
*
*
*
*
Martinet blanc (Egretta garcetta)
*
*
*
*
*
Agró roig (Ardea purpurea)
5+
4+
4+
3-4
6
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
0-1
3
3?
4-5
7
Cigonya (Ciconia ciconia)
4
5
6
9
10
Capó reial (Plegadis falcinellus)
*
Becplaner (Platalea leucorodia)
Oca (Anser anser)
1
1
1
*
*
Ànec griset (Anas strepera)
0-1
0-1
0-1
0-1
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
20-30
15-20
15-20
15-20
15-20
Xarrasclet (Anas querquedula)
Ànec cullerot (Anas clypeata)
1-2
0-1
*
*
*
Xibec (Netta rufina)
1-2
1
1-2
0-3
0-1
Morell cap-roig (Aythya ferina)
1-2
1
1
*
Arpella (Circus aeruginosus)
6-7
8-9
8-9
8
7
Rascló (Rallus aquaticus)
5+
5+
5+
4
3-4
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
20-30
15-20
15-20
10-15
5-10
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
4-5
3-4
4-5
4-5
4-6
Fotja (Fulica atra)
2-3
4-6
5-7
5-6
4-6
Camallarga (Himantopus himantopus)
0-4
1-2
*
*
*
Corriol petit (Charadrius dubius)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
*
*
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
4-6
3
*
*
Gavina riallera (Choricocephalus ridibundus)
260-300
50-70
*
*
*
Gavià (Larus michahellis)
30-50
50-70
70-80
40-60
8-12
Gavià fosc (Larus fuscus)
*
*
*
*
*
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
*
*
*
*
Fumarell negre (Chlidonias niger)
*
*
*
*
Boscaler (Locustella luscinioides)
0-1
0-1
0-1
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) (1)
(+)
(+)
(+)
(+)
20-30
Boscarla de canyar (Acr. scirpaceus) (1)
(+)
(+)
(+)
(+)
30-50
Boscarla mostatxuda (Acr. melanopogon)
0-1
1-3
0-1
0-1
Mallerenga de bigotis (Pan. biarmicus)
0-2
50

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Parelles reproductores d'ocells aquàtics a
l'estany d'Ivars_Vila-sana 2019 2020 2021
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
3-4
4-5
3-4
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
35-50
25-30
15-20
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Corb mari gros (Phalacrocorax carbo)
Bitó (Botaurus estellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
1-2
2
1+
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
*
*
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)
*
*
*
Martinet blanc (Egretta garcetta)
*
*
*
Agró roig (Ardea purpurea)
13
4+
10-11
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
8
12
10
Cigonya (Ciconia ciconia)
8
11
9
Capó reial (Plegadis falcinellus)
*
Becplnaer (Platalea leucorodia)
*
Oca (Anser anser)
*
*
*
Ànec griset (Anas strepera)
*
*
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
15-20
10-15
15-20
Xarrasclet (Anas querquedula)
Ànec cullerot (Anas clypeata)
*
0-1
*
Xibec (Netta rufina)
0-2
1-2
1
Morell cap-roig (Aythya ferina)
*
*
Arpella (Circus aeruginosus)
10-12
10-12
7-8
Rascló (Rallus aquaticus)
3-5
3-4
3-4
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
5-10
8-10
10-15
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
4-5
5-7
10-12
Fotja (Fulica atra)
4-5
3-5
5-10
Camallarga (Himantopus himantopus)
*
*
5-10
Corriol petit (Charadrius dubius)
*
Fredeluga (Vanellus vanellus)
2-3
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina riallera (Choricocephalus ridibundus)
*
*
Gavià (Larus michahellis)
5-10
5-10
60-80
Gavià fosc (Larus fuscus)
*
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Boscaler (Locustella luscinioides)
1
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) (1)
15-25
15-25
10-15
Boscarla de canyar (Acr. scirpaceus) (1)
25-30
20-30
20-25
Boscarla mostatxuda (Acr. melanopogon)
*
1
Mallerenga de bigotis (Pan. biarmicus)
1
51

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.4. El període hivernal
A la Taula 5 es detallen les dades del cens d'ocells aquàtics hivernants del mes de
gener dels anys 2004-2021 de l'estany d'Ivars i Vila-sana. A la Taula 6 es comparala
hivernada dels principals grups d’ocells aquàtics entre l’estany d’Ivars i Vila-sana i la
resta de les principals zones humides de la plana de Lleida.
52

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.8 Els ànecs, els cabussons i la fotja
Tal com es pot veure a la Figura 20 i la Taula 5, l’hivern de 2020-21 ha estat un any
una mica per sobre de la mitjana pel que fa a la hivernada dels ànecs, cabussons i
fotges a l’estany, trencant el que semblava una tendència una mica més negativa
dels darrers anys.
En estudiar el comportament de les diferents espècies veiem però que no totes es
comporten de la mateixa manera. En efecte, mentre el collverd i el xarxet han
mostrat xifres prou elevades en relació als anys anteriors, situant-se a la banda alta,
els nombres de cullerots s’ha situat clarament a la banda baixa, seguint la tònica que
va començar a detectar-se l’hivern de 2018-2019 i es va accentuar 2019-2020. Així,
el nombre d’ànecs cullerot se situa molt per sota de les xifres obtingudes el període
2013-2018 (Figura 21 i Taula 5). Aquest fet de ben segur evidencia canvis a l’estany,
doncs mentre els collverds i xarxets s’alimenten de llavors i diferents tipus de
vegetació els cullerots són ànecs filtradors que s’alimenten de zoo i fitoplacton. El
buidat de l’estany podria haver reduït l'eutròfia, cosa que podria haver penalitzat el
cullerot però per contra afavorit a collverd i xarxet.
53
Figura 20: Evolució dels ànecs, cabussons i fotges a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-
sana en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys
2006 i 2021.
0
500
1000
1500
2000
2500
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Evolució dels ànecs, cabussons i fotges al
cens de gener
Total ànecs, cabussons i fotges Mitjana

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Esmentar el cas particular de l’oca que, després d’uns primers anys amb una certa
hivernada, des de 2017 no es detecta més que un únic exemplar resident (Taula 5).
Aquest no és un fet exclusiu de l’estany d’Ivars sinó que és un fet general arreu de la
península ibèrica i que es deu al desplaçament de l’àrea d’hivernada cada vegada
més cap al nord com a conseqüència del canvi climàtic (Rodríguez i al. 2015).
La hivernada estricta dels ànecs cabussadors (morells i xibec) ha estat pràcticament
insistent (Figura 22 i Taula 5). En efecte els baixos nivells d’inundació de l’estany
l’hivern de 2020-2021 han penalitzat clarament aquestes espècies, que necessiten
masses d’aigua de major profunditat.
El mateix cas dels ànecs cabussadors s’ha observat també amb la fotja, el cabussó
emplomallat i el cabusset, en els que la manca d'aigües més fondes han penalitzat
també la seva presència l’hivern de 2020-2021 (Figura 23, Figura 24 i Taula 5).
54
Figura 21: Evolució de les principals espècies d’ànecs a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-
sana en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys
2006 i 2021.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
55
Figura 23: Evolució de la fotja a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en base a les
dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i 2021.
Figura 22: Evolució dels ànecs cabussadors a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en
base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i
2021.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
56
Figura 24: Evolució dels cabussons i cabussets a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana
en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i
2021.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.9 Els ardeids i afins
Pel que fa als ardeids, tal com venim observant els darrers anys, la joca
d'esplugabous a l’hivern es forma fora de l'estany (Taula 2 i Taula 5), sovint en
indrets urbans. De la resta d'ardeids, dins les fluctuacions, el gener de 2021 el bernat
pescaire ha estat present en nombre normals pel que acostuma a ser habitual els
darrers anys. En el cas de l’agró blanc la hivernada ha estat una mica inferior a la
dels anys previs, trencant amb les bones xifres del període 2014-2020 (Figura 25).
La cigonya, amb una barreja d’ocells locals i forasters, presenta xifres molt variables
entre anys, depenen de si la joca es forma o no dins de l’estany. En el cas del gener
de 2021 el cens d’ocells aquàtics hivernants va comptar 64 exemplars (Taula 5).
57
Figura 25: Evolució de l’agró blanc i el bernat pescaire a l'hivern a l'estany d'Ivars i
Vila-sana en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els
anys 2006 i 2021.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.10 El corb marí gros
Una altra de les espècies que s’ha vist afectades pel buidat parcial ha estat el el corb
marí gros, que ha reduït la seva població hivernal fins els 41 ocells del gener de 2021
(Figura 26). Val a dir però que els nombres de la tardor i principis d’hivern van ser
superiors, amb una intensitat de pesca molt elevada a mesura que es buidava
l’estany i facilitava la captura dels peixos. El seu nombre però es va anar reduint a
mesura que el nivell va continuar baixant i els peixos s’anaven exhaurint.
58
Figura 26: Evolució del corb marí gros a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en base a
les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i 2020.

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.11 Les limícoles, les gavines i els gavians
El cas de les limícoles és ben diferent. En efecte, tot i que les xifres del cens de gener
són tana baixes com de costum l’ús que van fer les fredelugues va ser molt intens.
Així, mentre els anys anteriors les fredelugues només visitaven l’estany algun
moment del dia l’hivern de 2020-2021 la seva estada a l’estany va ser constant.
Al marge de les fredelugues comptats durant el cens de gener 6 territs variants i 4
daurades, especies inusuals a l'hivern. Destacar també que el mateix gener, fora del
cens, i el febrer es van comptar a l'estany nombres molt alts de limícoles. Exemples
en són les 4000 fredelugues i les més de 500 daurades així com diversos exemplars
de 15 espècies de limícoles més, fet del tot inusual a l’hivern (Taula 5).
Malgrat el baix nivell de l’aigua, el gener de 2021 tant la gavina riallera com el gavià
recuperen els nivells més o menys elevats, amb 3500 gavines rialleres i més de 1000
gavians (Figura 27 i Taula 5), clarament superiors als del gener de 2020. Esmentar
que novament no s’ha tornat a detectar cap gavina cendrosa, tot i que sí més de 50
gavians foscos (Taula 5).
Figura 27: Evolució de la gavina riallera i el gavià a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-
sana en base a les dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys
2006 i 2021.
59

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.12 L’arpella comuna
Finalment, destacar el cas de l'arpella, que el gener de 2021 ha tornat a batre tots
els rècords fins arribar als 194 exemplars, consolidant la forta tendència a l’increment
de la joca hivernal de l’estany des que es va recuperar aquest espai (Figura 28).
Figura 28: Evolució de l’arpella a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en base a les
dades del cens d'ocells aquàtics del mes de gener, entre els anys 2006 i 2021.
60

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.13 Els moixons
Al marge de les principals espècies aquàtiques, l'estany d'Ivars i Vila-sana és utilitzat
com a joca per un important nombre de passeriformes hivernants a la zona, com el
repicatalons (Emberiza schoeniclus), el cruixidell (Emberiza calandra), la cuereta
blanca (Motacilla alba) o el grasset de muntanya (Anthus spinoletta). Tot i no tenir
censos detallats d’aquestes espècies, la impressió és que tots ells semblen mostrar
però una certa tendència regressiva. En el cas de la gralla (Corvus monedula), la
gran joca que es va formar a l’estany el gener de 2020, quan es van comptar més de
2200 gralles (Estrada et al. 2021), es va reduir notablement el gener de 2021, quan
es va desplaçar fora de l’estany i rarament van superar els 500 ocells ajocats a
l’estany.
61

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
3.3.14 L’estany d’Ivars i Vila-sana en relació a la resta de zones humides de la
plana de Lleida
En analitzar el pes que ha tingut la hivernada dels ànecs, cabussons i fotges el gener
de 2021 a l’estany d’Ivars i Vila-sana en relació al conjunt de la plana de Lleida
veiem que la proporció d’ànecs i afins que han utilitat l’estany s’ha situat clarament
per sobre la mitjana. Així, segons el cens de gener de 2021 un 33,13% de tots els
ànecs, cabussons i fotges que han hivernat a la Plana de Lleida ho han fet a l’estany
(Figura 29 i Taula 6). Aquestes xifres s’han donat en el que seria un any tipus, doncs
a la plana de Lleida s’ha censat un total de 5180 ànecs cabussons i fotges, xifra molt
propera a la mitjana del període 2006-2020 (Taula 6).
62
Figura 29: Evolució de del nombre dels principals grups d’ocells aquàtics de l’estany
d’Ivars i Vila-sana en relació a la resta de zones humides de la Plana de Lleida, entre el
gener de 2005, quan encara no havia començat a entrar aigua a l’estany, i el gener de
2021.

Taula 5: Censos d'ocells aquàtics hivernants realitzats el mes de gener a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2004-2020 (font: Generalitat de
Catalunya/EGRELL).
Espècie 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Oca (Anser anser) 7 7 1 3 3 3 1 1 1 1 1
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 3 3 1 1 1 1 2 1 4 1 7
Ànec mandarí (Aix galericulata) 2
Ànec xiulador (Anas penelope) 9 26 18 27 26 9 46 2 5 8 1 1 7
Ànec griset (Anas strepera) 6 7 4 18 4 26 9 10 19 8 13 12
Xarxet (Anas crecca) 0 195 19 77 299 334 340 197 407 320 217 150 230 374 258 204 358
Ànec collverd (Anas plathyrynchos) 23 575 710 1439 1248 1476 1081 622 1078 846 191 385 820 620 489 410 1112
Xarrasclet (Anas querquedula) 1
Ànec cuallarg (Anas acuta) 2 4 8 1
Ànec cullerot (Anas clypeata) 0 32 54 80 166 216 269 280 461 687 465 439 459 870 233 126 225
Total ànecs de superficie 0 23 811 783 1629 1745 2069 1740 1115 2022 1868 889 975 1543 1875 1007 755 1715
Morell cap-roig (Aythya ferina) 25 23 6 8 5 15 17 21 12 24 37 15 23 1
Morell de plomall (Aythya fuligula) 1 1 1 10 4 3 3
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1 1 1
Xibec (Netta rufina) 1 3
Aythya nyroca x Aythya ferina 1 1
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 4 5 6 3 5 1 4 1 4 1 3 7 8
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 1 2 1 6 1
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 1 1 2 2 1 4 2 5
Fotja (Fulica atra) 0 0 82 114 193 37 98 42 17 45 19 28 18 26 17 26
Total ànecs cabussadors, cabussons i fotges 0 0 0 108 142 206 54 107 69 35 70 23 46 60 72 48 66 1
Rascló (Rallus aquaticus) 1 1 3 3 3 2 5 1 2 6 4 6 6 3
Polla d'aigua (Gallinula clhoropus) 1 4 10 20 10 23 10 20 14 6 10 8 4 7 10 16
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 2 6 2 2 3 4 6 8 4 2 4 5 10 5 21
Total ràl·lids sense la fotja 0 0 1 7 17 25 12 29 17 28 27 11 14 18 13 23 21 40

Espècie 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Bitò (Botaurus stellaris) 1
Esplugabous (Bubulcus ibis) 499 660 900 800 56 595 270 126
Martinet blanc (Egretta garcetta) 1 1 1
Agró blanc (Egretta alba) 1 2 7 5 7 17 17 12 15 10 17 14 5
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 2 1 18 49 3 7 52 3 3 19 9 1 6 14 8 15
Grua (Grus grus) 7 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 30 80 4 21 8 42 6 94 156 220 90 50 25 64
Total ardeids i afins 0 2 1 518 739 984 813 143 611 320 152 130 178 236 107 81 47 84
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 172 265 150 219 541 143 140 99 128 121 118 128 144 125 41
Total corb marins 0 0 0 172 265 150 219 541 143 140 99 128 121 118 128 144 125 41
Territ variant (Calidris alpina) 6
Gamba verda (Tringa nebularia) 1 1
Xivita (Tringa ochropus) 1 1 1 1 4 1 1 1 4 1 1 5
Xivitona (Actitis hypoleucos) 1
Becadell (Gallinago gallinago) 20 3 7 3 14 4 25 2 19 14 3 20 9 12
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 2 2 3 1
Becut (Numenius arquata) 1 4 1
Total limícoles sense fredeluga i daurada gr. 0 0 1 0 21 3 8 4 17 12 27 3 22 21 4 21 11 17
Fredeluga (Vanellus vanellus) 1900 1200 2000 1100 4000 422 500 2500 680 193 31 5 141 150 900 880
Daurada (Pluvialis apricaria) 4
Total fredeluga i daurada grossa 0 0 1900 1200 2000 1100 4000 422 500 2500 680 193 31 5 141 150 900 884
Arpella (Circus aeruginosus) 3 9 5 14 32 12 36 48 59 58 74 84 79 124 147 124 141 194
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) 2 3 2
Total arpelles 3 9 7 14 35 14 36 48 59 58 74 84 79 124 147 124 141 194
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 3
Gavina cendrosa (Larus canus) 1 7 4 7 2 2 1
Gavià fosc (Larus fuscus) 2 15 3 1 2 10 32 10 41 30 35 125 56

Espècie 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Gavià (Larus michaellis) 31 66 202 309 475 490 700 592 243 1316 1450 1200 454 1053
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 195 785 3160 1071 7238 4973 1195 1080 1730 1770 3170 4500 1290 3500
Total làrids 0 0 0 0 226 857 3384 1387 7714 5465 1905 1711 1985 3129 4650 5736 1869 4069

Taula 6: Nombre d'ànecs cabussons i fotges a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana en relació al total de zones humides de la plana de Lleida el període
2001-2020. Mi= mitjana període 2006-2020 en el que l’estany ha estany embassat (font: Generalitat de Catalunya/EGRELL).
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Pantà de Sant Llorenç de Montgai 1910 1639 784 1060 832 555 131 120 71 85 134
Embassament d'Utxesa 677 1000 719 346 619 225 207 325 347 254 399
Aiguabarreig Segre-Cinca 8 308 306 328 645 254 398 264 289 312 194
Riu Segre (Butsenit-Torres de Segre-Serós) 80 356 243 374 935 737 603 707 1104 1532 2027
Clot de la Unilla 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Estany d'Ivars i Vila-sana 0 0 0 0 23 811 892 1770 1951 2123 1847
Resta Plana de Lleida 820 629 889 1706 950 1369 851 1577 1782 2054 1830
Total principals zones humides 2675 3303 2052 2108 3054 2582 2231 3186 3762 4306 4601
Total Plana de Lleida 3495 3932 2941 3814 4004 3951 3082 4763 5544 6360 6431
Estany d'Ivars i Vila-sana vs. total Plana Ll. (%) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,57 20,53 28,94 37,16 35,19 33,38 28,72
Clot de la Unilla vs. Total Plana de Lleida (%) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Plana de Lleida sense estany d'Ivars i Vila-sana 3495 3932 2941 3814 3981 3140 2190 2993 3593 4237 4584
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 MI
Pantà de Sant Llorenç de Montgai 55 256 185 233 276 214 199 204 350 386 204,5
Embassament d'Utxesa 269 162 278 285 308 273 240 168 116 91 257,0
Aiguabarreig Segre-Cinca 273 269 246 163 279 257 422 249 29 153 259,8
Riu Segre (Butsenit-Torres de Segre-Serós) 1608 2187 1434 786 892 1390 1347 936 706 1140 1199,7
Clot de la Unilla 0 0 0 349 1108 0 0 0 0 0 97,1
Estany d'Ivars i Vila-sana 1184 2057 1938 939 1021 1603 1941 1055 821 1716 1463,5
Resta Plana de Lleida 1589 2369 2151 1406 1385 1448 2593 1277 1323 1694 1666,9
Total principals zones humides 3389 4931 4081 2755 3884 3737 4149 2612 2022 3486 3481,9
Total Plana de Lleida 4978 7300 6232 4161 5269 5185 6742 3889 3345 5180 5148,8
Estany d'Ivars i Vila-sana vs. total Plana Ll. (%) 23,78 28,18 31,10 22,57 19,38 30,92 28,79 27,13 24,54 33,13 28,0
Clot de la Unilla vs. Total Plana de Lleida (%) 0,00 0,00 0,00 8,39 21,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,96
Plana de Lleida sense estany d'Ivars i Vila-sana 3794 5243 4294 3222 4248 3582 4801 2834 2524 3464 3685,3

4 Altres grups faunístics
En el cas dels mamífers el 2021 s’ha tornat a detectar com a cosa destacada mostela
(Mustela nivalis) i llúdriga (Lutra lutra). En el cas de la llúdriga la seva escassa
detecció de ben segur no reflecteix la seva major abundància. Es molt possible que la
presencia abundosa de gent i gossos facin l’espècie molt més nocturna.
Pel que fa als rèptils s’han detectat les 2 espècies de tortugues autòctones, tortuga
d’estany (Emys orbicularis) i tortuga de rierol (Mauremis leprosa), així la tortuga
d’aigua americana (Trachemys scripta)
En el cas dels invertebrats, malgrat no existir cap tipus de seguiment estandarditzat,
poc a poc es van compilant dades d’algunes espècies. Aquestes dades que posen de
manifest la importància de l’espai dins el conjunt de la Plana de Lleida. A les Taula 7 i
Taula 8 es detallen els ortòpters i odonats detectats fins ara a l’estany.
Taula 7: Espècies d'ortòpters detectades el 2021 a l'estany d'Ivars i Vila-sana i total històric.
Espècie 2005-2020 2021
Llagost de Barbària (Calliptamus barbarus) *
Llagostot egipci (Anacridium aegyptium) *
Saltamartí de fenassar (Euchorthippus elegantulus) *
Saltamartí bru ibèric (Chorthippus jacobsi) *
Saltamartí de cereal (Chorthippus apicalis) *
Saltamartí de prat humit (Omocestus rufipes) *
Llagosta d’ales llargues (puissanti) (Aiolopus puissanti) *
Llagosta d’hivern (Aiolopus strepens) *
Llagost tricolor (Paracinema tricolor) * *
Edipoda d'ales blaves (Oedipoda caerulescens) *
Edipoda blavosa (Sphingonotus caerulans)
Llagosta cònica (Pyrgomorpha conica) *
Grill bimaculat (Gryllus bimaculatus) * *
Grill d’estiu (Eumodicogryllus bordigalensis) * *
Grill de palla (Oecanthus pellucens) * *
Grill d'aiguamoll (Pteronemobius heydenii) * *
Grill d'estepa (Arachnocephalus vestitus) *
Cadell d'aiguamoll (Gryllotalpa septemdecimchromosomica) *
Conocèfal gros (Ruspolia nitidula) * *
Saltarel·la de sorra (Platycleis sabulosa) * *
67

Seguiment
de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2021
Taula 8: Espècies d’odonats detectades el 2021 a l'estany d'Ivars i Vila-sana i total històric.
Espècie 2014-2020 2021
Damisel·la endolada (Calopteryx haemorrhoidalis) *
Damisel·la enguantada (Calopteryx xanthostoma) *
Vimetaire occidental (Chalcolestes viridis) *
Alaestès petit (Lestes virens) *
Cavallet d'hivern comú (Sympecma fusca) * *
Donzell de ferradura (Coenagrion puella) *
Patge de copa (Enallagma cyathigerum) * *
Ullblau (Erythromma lindenii) * *
Ullviu petit (Erythromma viridulum) * *
Llantió elegant (Ischnura elegans) * *
Llantió iberomagribí (Ischnura graellsii) * *
Ferrer cama-roig (Ceriagrion tenellum) *
Polaines lívid (Platycnemis latipes) * *
Espiadimonis de fanal (Aeshna cyanea) *
Espiadimonis tardorenc (Aeshna mixta) *
Emperador divagant (Anax ephippiger) *
Emperador blau (Anax imperator) *
Emperador menor (An