ArticlePDF Available

Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme. Característiques de la població de la Colònia la Fàbrica d'Artesa de Segre (1940-1955)

Authors:

Abstract

Acabada la Guerra Civil, a poc a poc, els habitants i els treballadors i treballadores de la Colònia la Fàbrica d’Artesa de Segre van tornar a la seva rutina social i laboral. Aquest estudi analitza en profunditat les característiques poblacionals i laborals d’aquesta societat al llarg dels difícils anys del primer franquisme. ¿Quines persones vivien a la colònia? ¿D’on procedien? ¿Quant temps s’hi estaven? ¿Quina era l’organització laboral de la fàbrica? ¿Quin paper hi tenien les dones? Mitjançant el buidatge i l’anàlisi exhaustiva dels padrons d’habitants d’Artesa de Segre corresponents a aquest període, es donarà resposta a totes aquestes preguntes, amb la ferma voluntat d’aportar un granet d’arena a la preservació del patrimoni cultural de la colònia. Un patrimoni cultural immaterial que cal preservar tenint-ne en compte totes les facetes, ja que la Colònia la Fàbrica ha esdevingut una part de la història d’Artesa de Segre molt important, la qual ha marcat la vida i la memòria de moltes de les persones que hi van treballar al llarg de diverses generacions i ha generat un sentiment de comunitat.
99
Viure i treballar en una
colònia industrial durant
el primer franquisme.
Característiques de la
població de la Colònia la
Fàbrica d’Artesa de Segre
(1940-1955)
Lisard Palau Elcacho
Universitat de Barcelona
lisard.palau@ub.edu
RESUM: Acabada la Guerra Civil, a poc a poc,
els habitants i els treballadors i treballadores
de la Colònia la Fàbrica d’Artesa de Segre
van tornar a la seva rutina social i laboral.
Aquest estudi analitza en profunditat les
característiques poblacionals i laborals
d’aquesta societat al llarg dels difícils anys
del primer franquisme. ¿Quines persones
vivien a la colònia? ¿D’on procedien? ¿Quant
temps s’hi estaven? ¿Quina era l’organització
laboral de la fàbrica? ¿Quin paper hi tenien
les dones? Mitjançant el buidatge i l’anàlisi
exhaustiva dels padrons d’habitants d’Artesa
de Segre corresponents a aquest període, es
donarà resposta a totes aquestes preguntes,
amb la ferma voluntat d’aportar un granet
d’arena a la preservació del patrimoni
cultural de la colònia. Un patrimoni cultural
immaterial que cal preservar tenint-ne en
compte totes les facetes, ja que la Colònia la
Fàbrica ha esdevingut una part de la història
d’Artesa de Segre molt important, la qual
ha marcat la vida i la memòria de moltes
de les persones que hi van treballar al llarg
de diverses generacions i ha generat un
sentiment de comunitat.1
ABSTRACT: After the end of the Civil War,
the inhabitants and workers of the company
town La Fàbrica returned gradually to their
social and occupational routine. The aim
of this study is to analyse the population
and labour characteristics of this society
throughout the complicated rst decades
of Franco’s dictatorship. Who lived in the
company town? Where did they come from?
How long did they live there? What was the
labour organisation of the factory? What
role did women play? With the exhaustive
analysis of the Municipal Enumerator’s
Books of Artesa de Segre we will answer all
these questions with the aim of preserving
the cultural heritage of this company town.
An intangible cultural heritage that must
be preserved because the company town
has been an important part of Artesa de
Segre’s history, a history that has marked
the life and memory of many people who
worked and lived in the company town over
several generations, generating a sense of
community.1
PARAULES CLAU: Colònia la Fàbrica,
colònia industrial, Artesa de Segre, primer
franquisme, demograa històrica.
KEYWORDS: Colònia la Fàbrica, company
town, Artesa de Segre, Franco’s dictatorship,
historical demography.
Nokaria. 1 (2021), 99-110. ISSN paper: 2696-8282 | ISSN electrònic: 2696-8292
Life and work in an industrial colony during Franco’s rt
regime. The characteristics of the population of the industrial
colony “La Fabrica” from Artesa de Segre (1940-1955)
100
Lisard Palau, Nokaria. 1 (2021), 99-110.
1. Introducció
Quan parlem de les colònies industrials, ens referim, segu-
rament, a un dels fenòmens més característics del procés
d’industrialització que ha experimentat Catalunya des de
principis del segle XIX, sigui pel model productiu i d’orga-
nització laboral, empresarial i social que van practicar o
bé per la singularitat dels paisatges que van crear allà
on es van ubicar.
Tot i que, encara avui, hi ha un debat obert sobre què di-
ferencia una colònia industrial d’una simple fàbrica de riu,
a Catalunya s’han comptabilitzat més de 70 establiments
d’aquesta naturalesa. Tot i que les dates fundacionals
no signiquen que des d’aquell primer moment es po-
gués parlar de colònia industrial, la major part d’aquest
establiments, a excepció d’alguns casos molt prematurs,2
van començar a sorgir i a difondre’s a partir de la dè-
cada dels anys seixanta del segle XIX, tot agafant es-
pecial embranzida a partir de la dècada de 1870-1880
(DOREL-FERRÉ 1992). Pel que fa a la tipologia de colònies
industrials que trobem a Catalunya, cal dir que és molt
variada. Les colònies que més predominen són les tèxtils,3
de les quals se n’arriben a comptabilitzar una cinquan-
tena (ENRECH 2009, 71). De tota manera, també n’hi va
haver de mineres, d’agropecuàries, de ferroviàries, de ci-
menteres... Gairebé tots aquests establiments industrials
es van ubicar al llarg del rius, rieres i canals de les valls
centrals de Catalunya per la seva relativa proximitat i
bona comunicació amb el pla de Barcelona i el seu port
(SERRA 1985, 36). El primer eix el trobem capitanejat pel
riu Llobregat i els seus auents Cardener, Anoia i Cal-
ders, i el segon, articulat a partir del riu Ter i els seus
auents Freser i Brugent.
Això no obstant, no totes les colònies es van localitzar en
aquestes valls. Una altra localització on també alguns fa-
bricants i empresaris van decidir ubicar les fàbriques de
lats i teixits va ser la província de Lleida, entre el Segrià
nord i la Noguera. La majoria les trobem situades al llarg
del canal de Pinyana, com la Mata de Pinyana (Alguaire),
la Colònia d’Alcanís (Rosselló) i la Colònia Casals (Alfarràs),
tot i que també en altres zones, com el canal d’Urgell, on
hi havia la Colònia la Fàbrica d’Artesa (Artesa de Segre).
Cal destacar, però, que, si bé la mà d’obra ocupada i el
valor de la seva producció van adquirir un cert protago-
nisme al llarg del segle XX, les colònies industrials van ser
un fenomen poc comú a la província de Lleida, ja que, a
diferència de bona part del pla de Barcelona o de les
comarques de la Catalunya central, la industrialització
a l’occident del país no es va fonamentar tant en el sec-
tor tèxtil com en el desenvolupament, la diversicació i
la innovació de les activitats agràries (farina, oli i sucre)
i en la producció d’electricitat amb la instal·lació de cen-
trals elèctriques al llarg del riu Segre i dels seus auents
(VICEDO 2016).
Partint d’aquesta base, i mitjançant l’estudi de cas de la
Colònia la Fàbrica d’Artesa de Segre, l’objectiu principal
d’aquest article és posar en relleu i donar a conèixer una
mica més la història de les persones que van viure i tre-
ballar a les colònies tèxtils de Catalunya i, en concret,
de la província de Lleida. L’article pretén focalitzar-se
en un dels aspectes segurament més obviats i, potser,
menys treballats d’aquests establiments: les seves dimen-
sions demogràca, social i de gènere. Després de fer un
petit incís sobre la història de la colònia, s’analitzaran i
s’interpretaran les característiques socials i laborals de
la població de la Fàbrica d’Artesa, per una banda, i es
posarà especial èmfasi en la procedència i la mobilitat
d’aquestes persones, per l’altra.
A l’hora de plantejar aquest article, en tractar-se d’una
sola colònia que va tenir una vida relativament curta per
comparació a altres casos similars (61 anys d’activitat), es
pretenia realitzar un estudi global que abracés el període
comprès entre l’entrada en funcionament de la fàbrica i
el seu tancament, l’any 1967. Malauradament, no ha estat
possible, bàsicament perquè la principal font emprada,
els padrons municipals d’habitants d’Artesa de Segre, no
s’han conservat en la seva totalitat. Segurament a cau-
sa de la Guerra Civil i del trasbals que va suposar per
als habitants de la vila, s’han perdut part dels padrons
municipals de principis del segle XX (1895-1940).4. Partint
d’aquesta limitació, nalment hem optat per enfocar-nos
en l’estudi de la població que va viure a la colònia durant
el primer franquisme, entre el 1940 i el 1955.5
2. La Colònia la Fàbrica d’Artesa de
Segre, un estudi de cas
2.1. Breu història de la colònia
Els orígens de la colònia els trobem l’any 1906, quan l’em-
presa Vda. Tolrà decideix edicar una fàbrica, juntament
amb pisos per als propietaris, en uns terrenys al peu del
tossal del Conill, a dos quilòmetres del nucli d’Artesa de
Segre i a tocar del Pont d’Alentorn. Aquesta fàbrica, se-
guint la tònica d’una gran part dels establiments fabrils
ubicats lluny del pla de Barcelona i del litoral, seria ali-
mentada per l’energia hidràulica proporcionada per les
aigües del canal d’Urgell.
De tota manera, no va ser ns ja ben entrada la dècada
dels vint que la fàbrica va desenvolupar tot un seguit
d’infraestructures i de serveis que la van convertir en una
veritable colònia industrial. Aquest salt qualitatiu es va
produir quan la fàbrica i les seves instal·lacions van ser
adquirides per l’empresa Pericas, Boixeda i Cia, propietà-
ria al mateix temps de la Colònia la Coromina, a Torelló,
101
Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme...
Osona (SOLANES 2004, 76). Lany 1926 es van construir
dos blocs amb 48 habitatges per als treballadors de la
fàbrica. Quatre anys més tard es va construir un edici
que, durant un temps, va servir tant d’església —dedica-
da a la Mare de Déu del Roser— com d’escola per als lls
dels treballadors. Va ser també durant aquest període
que es van edicar la porteria, les cases dels escrivents i
encarregats, l’economat i l’ermita de la Mara de Déu de
la Medalla Miraculosa (CANYELLES 2006, 23). L’any 1946,
l’empresa Pericas, Boixeda i Cia va ser dissolta, cosa que
va provocar que la colònia quedés en mans de la família
Boixeda i passés a anomenar-se Hilaturas del Segre, S.A.
(SOLANES 2004, 76). Finalment, l’any 1967, a causa, sobre-
tot, de les dicultats per renovar i modernitzar la maqui-
nària, la fàbrica va haver de tancar les portes, després
de 61 anys en funcionament, i va acomiadar unes 200
persones (CANYELLES 2006, 23).
Taula 1: Evolució de la població de la Colònia
la Fàbrica, 1910-1960
Nre. d’habitants 1910 1920 1930 1940 1950 1960
La Fàbrica -41 236 112 255 269
La informació que es pot extreure d’aquestes dades és
bastant interessant. Abans de tot, els primers habitants
empadronats a la colònia no els trobem ns a la dèca-
da dels vint, de manera que podem arribar a la conclu-
sió que, durant els primers anys de funcionament de la
fàbrica, els treballadors s’hi havien de desplaçar a peu
diàriament.
En segon lloc, s’observa un creixement espectacular de
la població que vivia a la colònia entre el 1920 i el 1930.
En tan sols deu anys, els habitants censats van passar
de 41 a 236; en altres paraules, es van multiplicar per
cinc. Aquest fet ens conrma el que s’ha apuntat en el
punt anterior: el veritable creixement de la fàbrica i la
seva consolidació com a colònia industrial es produeixen
a partir de 1920, coincidint amb l’arribada de l’empresa
Pericas, Boixeda i Cia.
En tercer lloc, si bé la taula 1 ens mostra que, a partir de
1930 i ns als últims anys de funcionament de la fàbrica,
la població es va mantenir més o menys estable (no s’hi
van construir més blocs de pisos), és innegable l’impacte
que hi va tenir la Guerra Civil i la immediata postguerra.
La població de la Fàbrica d’Artesa de 1940 era clarament
inferior a la de 1930 i 1950. Una possible explicació d’això
la trobem en el fet que, durant el desenvolupament del
conicte armat, la fàbrica no només va ser col·lectivitza-
2.2. Els habitants de la colònia
la Fàbrica
En aquest apartat es posarà especi-
al èmfasi a esbrinar el nombre d’ha-
bitants que va tenir la colònia al llarg
del període analitzat. Saber quanta
gent vivia a la colònia i com aquesta
va anar evolucionant al llarg del perí-
ode analitzat és un indicador molt im-
portant, ja que no només ens permet
observar els ritmes de creixement in-
tern de la mateixa colònia, sinó també
identicar i quanticar —sempre d’una
manera aproximada— l’impacte que hi
va tenir el context polític, social i eco-
nòmic del moment.
Figura 2. Façana de la fàbrica. Font: http://www.artesadesegre.cat/
som-patrimoni/bens-culturals/la-colonia-de-la-fabrica (Foto: Ajuntament
d’Artesa de Segre).
Elaboració: Lisard Palau a partir de Nomenclátor de las ciudades, villas,
lugares, aldeas y demás entidades de población, en 1 de enero de... 1910,
1920, 1930, 1940, 1960 i 1970.
Figura 1. Imatge aèria de la Colònia la Fàbrica (1973-1986). Font: Centro de Descargas del CNIG.
Fotos e imágenes Aéreas, Vuelo Interministerial 1973-1986 (Foto: Centro Nacional de Información
Geográca).
102
Lisard Palau, Nokaria. 1 (2021), 99-110.
da, sinó que, a més, atesa la seva localització estratègica
(recordem que és just al costat del Pont d’Alentorn que tra-
vessa el riu Segre), va ser utilitzada com a seu de l’11è Cos
d’Exèrcit, liderat pel general Galán, i de la 28a Divisió, La
Bruja (ASSOCIACIÓ CULTURAL LA PALANCA 2009, 20).6 A
part, es té constància que el municipi d’Artesa de Segre va
ser bombardejat diverses vegades per l’aviació feixista.7
És fàcil pensar, doncs, que, davant d’aquests esdeveni-
ments catastròcs, la major part dels treballadors que
vivien a la colònia se’n van anar i no hi van tornar ns
que la situació es va normalitzar, si és que hi van tornar
mai.
2.3. Qui vivia a la colònia? Característiques de la població
de la Fàbrica d’Artesa de Segre
Els habitants de la Fàbrica d’Artesa de Segre constituïen
una societat, o una comunitat, molt interessant d’estudiar,
ja que la colònia va ser creada, en un principi, per com-
plir un objectiu molt concret: proporcionar un habitatge
digne a la mà d’obra de la fàbrica. Per tant, esbrinar
el perl de les persones que van viure a la colònia al
llarg del període analitzat ens permetrà determinar ns
a quin punt el mercat de treball va afectar i modelar el
perl dels seus habitants. La hipòtesi de partida és que
les entitats de població que van sorgir i es van desen-
volupar al si de les colònies industrials van donar lloc a
unes societats molt dinàmiques, amb una alta rotativitat.
Per facilitar la comprensió de les dades i projectar-les
d’una manera gràca, a continuació es mostren les pirà-
mides d’edat de la població de la Colònia la Fàbrica dels
anys 1945, 1950 i 1955.
Gràc 1: Piràmides de població de la Colònia la Fàbrica
(1945, 1950 i 1955)
A primera vista, les tres piràmides presenten una silueta
i una forma força semblants. Mostren, en primer lloc, una
població bastant jove, amb una presència de dones bas-
tant més elevada que la d’homes (vegeu la taula 2 i la
taula 3). Això és degut, bàsicament, a la demanda de mà
d’obra femenina de la fàbrica tèxtil. Aquests resultats, si
bé contrastaran —com veurem a continuació— amb els
de la piràmide de població d’Artesa de Segre de l’any
1945, no sorprenen gens quan es comparen amb la reali-
tat social de la resta de zones industrials tèxtils de Cata-
lunya. Segurament, en tractar-se d’una colònia industrial,
el pes relatiu de la població jove i de les dones es veu
més accentuat, però, per regla general —d’acord amb
els resultats obtinguts en altres zones tèxtils—, allà on
hi havia demanda especíca de mà d’obra, les famílies i,
sobretot, les dones reaccionaven positivament, cosa que
provocava unes taxes d’activitat femenina bastant ele-
vades (BORDERÍAS - FERRER 2015, 9).8 Així, les famílies que
van anar a viure a la colònia, i en les quals treballaven
el pare i la mare, tenien moltes lles joves en edat de
treballar.
Elaboració: Lisard Palau a partir dels padrons d’habitants d’Artesa de
Segre de 1945, 1950 i 1955.
103
Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme...
Taula 2: Distribució per sexes de la població de la
Colònia la Fàbrica (1940-1955)
En % 1940 1945 1950 1955
Homes 42% 39% 41% 41%
Dones 58% 61% 59% 59%
Taula 3: Edat mitjana per sexes de la població de la
Colònia la Fàbrica (1940-1955)
Edat 1940 1945 1950 1955
Homes 24 29 28 30
Dones 29 25 27 28
D’altra banda, les tres piràmides presenten un seguit de
peculiaritats que val la pena de comentar. Si es presta
atenció als tres casos estudiats —i deixant ara de banda
el sexe—, es detecta una dràstica disminució de la po-
blació de més de 60 anys, que és molt a prop de l’edat
de jubilació. Un altre tret que crida l’atenció és que, en
tots els casos, sobretot en les piràmides d’edat de 1945 i
1950, es detecta més població en les franges d’edat d’en-
tre 15 i 30 anys que en la població de menys de 15 anys.
Això és especialment destacable en el cas femení. A part
—i en consonància amb l’armació anterior—, els per-
centatges més grans de població tendeixen a ubicar-se,
sobretot en el cas de les dones, entre els 15 i els 30 anys.
Finalment, també convé assenyalar que, en els tres casos
analitzats, la quantitat de població d’entre 25 i 40 anys
és baixa. Una possible explicació d’això cal cercar-la en
el pas generacional de les famílies que viuen a la colònia:
entre el 60 i 80% són famílies nuclears (pares i lls), alho-
ra que la mitjana d’edat dels pares és d’entre 39 i 45 anys
i la dels lls, d’entre 12 i 16.
Aquests resultats podrien indicar que som davant d’una
societat articial, creada i modelada per satisfer les ne-
cessitats de mà d’obra i de treball de l’empresari tèxtil
que ha fundat la colònia obrera. En altres paraules, el
fet que a la colònia hi visqui molt poca gent de més de
60 anys i que, tant en homes com —sobretot— en dones,
el percentatge de població de menys de 10 anys sigui
inferior al de la població de les següents franges d’edat
podria revelar una mobilitat social molt elevada. Aques-
ta mobilitat podria estar vinculada, d’una banda, a una
alta rotativitat laboral, provocada per la demanda de
mà d’obra —és a dir, les persones que troben feina a la
colònia hi viuen ns que es jubilen i se’n van—, i, de l’altra,
al fet que, una vegada el cap de família es jubila, en cas
que els seus lls o la seva esposa no treballin a la colònia,
en són expulsats.
Finalment, per donar per acabat aquest punt, caldria
comparar l’estructura de la població de la colònia amb la
de la resta del municipi d’Artesa de Segre. Aquesta com-
paració permetrà comprovar, per una banda, si realment
som davant d’una societat o model poblacional diferent
i únic, i, per l’altra, ns a quin punt les piràmides de po-
blació obtingudes han estat inuenciades per l’impacte
de la Guerra Civil.9
Gràc 2: Comparació entre la piràmide de població de
la Colònia la Fàbrica i la de la resta del municipi
d’Artesa de Segre
Elaboració: Lisard Palau a partir del padró d’habitants d’Artesa de
Segre de 1945.
Elaboració: Lisard Palau a partir dels padrons d’habitants d’Artesa de
Segre de 1940, 1945, 1950 i 1955.
Elaboració: Lisard Palau a partir dels padrons d’habitants d’Artesa de
Segre de 1940, 1945, 1950 i 1955.
104
Lisard Palau, Nokaria. 1 (2021), 99-110.
Tal com es pot observar a la gràca anterior, efectiva-
ment, la població de la Colònia la Fàbrica presenta una
sèrie de peculiaritats que la fan diferent de la resta de la
població del municipi d’Artesa de Segre. L’única similitud
entre les dues piràmides es troba en les franges d’edat
de menys de 15 anys, els valors de les quals, en l’un i l’altre
cas, tendeixen a ser inferiors als de les franges d’edat
immediatament posteriors. Segurament això conrma el
que s’ha esmentat més amunt: l’impacte més visible de
la Guerra Civil va ser la caiguda dràstica de la natalitat,
que va tenir lloc durant el conicte i, de ben segur, tam-
bé, durant els anys immediatament posteriors.
2.4. Qui treballava a la colònia?
Els padrons municipals d’habitants aporten una gran
quantitat de dades demogràques quanticables sobre
la població censada. Una d’aquestes dades és l’oci. Cal
dir, però, que tant la abilitat com la qualitat d’aquesta
dada han estat objecte d’una gran discussió, i que la
pertinència de fer-ne ús ha estat, doncs, qüestionada.
Per una banda, nombrosos estudis han demostrat que
els censos de població i, per extensió —però a un nivell
inferior—, els padrons d’habitants han ocultat el treball
femení des de la seva creació i ns ben entrat el segle
XX (ARBAIZA 2002; PÉREZ-FUENTES 2013; BORDERÍAS I
FERRER 2017). Per l’altra, la qualitat d’aquestes fonts
quant a l’ocupació femenina no és gaire elevada, ja que
tendeixen a generalitzar i estandarditzar els ocis de les
dones sota el conglomerat d’“obrera/jornalera”.
Si bé s’ha pogut comprovar que la abilitat dels padrons
utilitzats en aquest estudi, quant a la taxa d’activitat fe-
menina, és bona, la riquesa ocupacional que recullen és,
tanmateix, ben minsa. De tota manera, amb la informació
de què es disposa es poden extreure força conclusions.
En primer lloc, ens centrarem a obtenir les taxes d’activi-
tat masculina i femenina per determinar en quina mesura
les persones que vivien a la colònia hi treballaven o no i
quina implicació o paper hi tenien els diferents membres
de la família. Els càlculs s’han fet sobre la població d’entre
14 i 65 anys a  d’evitar distorsions procedents dels joves
que anaven a l’escola i de la gent jubilada.
Taula 4: Taxa d’activitat dels habitants de la Colònia la
Fàbrica per sexe (1940-1955)*1
%1940 1945 1950 1955 Mitjana
Homes 96.6% 89.6% 97.3 % 98.8% 95.6%
Dones 75% 89.2% 82.6% 87.7% 83.6%
Els resultats són clars: gairebé tots els habitants en edat
activa que vivien a la colònia treballaven. Si bé és cert
que els homes presenten, en tots els casos, una taxa d’ac-
tivitat superior a la de les dones i molt propera al 100%,
els percentatges de dones que treballaven també eren
molt elevats, amb una mitjana del 85%. Sí que s’observa,
però, una clara segregació laboral. En consonància amb
la tònica general de la resta de colònies industrials tèxtils
que han estat objecte d’estudi, la totalitat de les dones
de la Colònia la Fàbrica treballaven en ocis vinculats al
sector tèxtil, a excepció de dos casos, que comentarem a
continuació. En canvi, els homes, si bé bona part també
declaraven que exercien un oci tèxtil, eren tanmateix els
únics que podien optar a un càrrec elevat en la jerar-
quia fabril (majordoms, encarregats...) i en la resta d’ocis
essencials per al bon funcionament de la fàbrica i de
la colònia obrera (mecànic, fuster, ferrer, vigilant, manyà,
pintor, barber, xofer…).
Caldria fer una menció especial dels dos casos de do-
nes que, en els quatre padrons d’habitants analitzats (20
anys d’història de la colònia), no han seguit la regla i han
doncs ocupat un oci no vinculat al tèxtil.10 En primer lloc,
en el padró de l’any 1955 hi ha una esposa de 41 anys i
amb quatre lls que declara que és la portera de la colò-
nia. En segon lloc —es tracta d’un cas excepcional—, l’any
1950, una dona casada de 44 anys i amb tres lls declara
que és administrativa. Malauradament, els padrons no
ens aporten més informació perquè puguem investigar
una mica més sobre aquest particular.
Dediquem ara un espai a intentar elaborar un perl de
les dones que estaven en edat activa i treballaven, i un
de les que hi estaven i no ho feien. Com hem vist, la taxa
d’activitat masculina se situava al voltant del 95%, de ma-
nera que no val la pena dedicar esforços a elaborar el
perl de l’home treballador, ja que pràcticament tots ho
eren. En canvi, tal com s’observa a la taula 4, la taxa mit-
jana d’activitat femenina era del 85%. ¿Quin era el perl
de la dona treballadora? L’edat i l’estat civil, ¿tenien a
veure amb el fet de treballar? ¿Quin paper hi tenia el
nombre de lls? La relació de parentesc, ¿hi inuïa? Són
preguntes difícils de contestar, però que cal fer-se per
poder arribar a una conclusió able. Recordem que no-
més es té en compte la població activa, d’entre 14 i 65
anys.
En primer lloc, d’acord amb el gràc 3, sembla que ni
l’edat ni l’estat civil són factors determinants a l’hora d’ex-
plicar que una dona treballi o no. Es veu clarament que,
a partir dels 15 anys, el nombre de dones que declaren
que treballen augmenta de forma exponencial. En canvi,
si considerem les dones que no declaren cap activitat,
veiem que, al llarg de la vida activa (14-65 anys), el nom-
bre es manté força estable i només tendeix a disminuir al
Notes: 1. Taxa calculada a partir de la població d’entre 14 i 65 anys.
Elaboració: Lisard Palau a partir del padró d’habitants d’Artesa de
Segre de 1940, 1945 1950 i 1955.
105
Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme...
nal. En tractar-se de nombres absoluts, ni que es vegi
que el total de dones actives va disminuint, el fet que el
total de dones inactives no augmenti signica que, in-
dependentment de l’edat, les dones de la colònia que
podien treballar ho feien. Òbviament, el factor de l’edat
comença a inuir de manera determinant a partir dels
60-65 anys. És molt difícil esbrinar les raons per les quals
les dones no declaren activitat. Segurament les trobarí-
em en la gran variabilitat de situacions personals i fami-
liars, impossibles de detectar.
Gràc 3: Població femenina activa i inactiva segons
l’edat i l’estat civil (1940-1955)
Finalment, s’ha fet l’anàlisi —si bé no es desenvoluparà
per l’extensió que suposaria fer-ho— de les taxes d’acti-
vitat segons la situació familiar de la dona (lla política,
lla, esposa, col·lateral, cap de família o ascendent) i se-
gons el nombre de lls. Tot i que els resultats no són del
tot concloents, mostren dos fets amb certa claredat. Per
una banda, sembla que la dona només tendeix a deixar
de treballar quan arriba a una certa edat i esdevé as-
cendent, és a dir, quan el nucli familiar és sustentat per
un dels lls. Per l’altra, d’acord amb les taxes d’activitat
femenina de les dones casades que tenen lls, com més
lls tenen, amb independència de l’edat, més tendeixen a
treballar, segurament per la necessitat de sustentar una
família nombrosa.
2.5. D’on procedien els habitants de la colònia?
Un altre aspecte molt interessant que permeten analitzar
els padrons municipals d’habitants és la procedència (lloc
de naixement) i el temps de residència de la població
censada. Tot i que, a primera vista, podria semblar una
informació poc rellevant, la seva anàlisi proporciona una
visió molt precisa dels habitants de la colònia i de les
seves dinàmiques internes al llarg del període estudiat.
Per una banda, es consideraran i es cartograaran els
llocs de procedència de la població (municipi, comarca i
província de naixement), cosa que permetrà identicar si
hi va haver estratègies migratòries i xarxes d’immigració
local.11 Per l’altra, es quanticaran els anys de residència a
la colònia de les persones que hi vivien, això és, se’n de-
terminarà l’antiguitat i, ns i tot, s’obtindrà certa informa-
ció indirecta sobre la seva mobilitat, pretesament eleva-
da. A aquests efectes, s’han buidat i s’han classicat les
dades relatives a la procedència i al temps de residència
de la població de la Colònia la Fàbrica que contenen els
padrons d’habitants de 1940, 1945, 1950 i 1955.
Taula 5: Procedència de la població de la Colònia la
Fàbrica (1940-1955)
En % 1940 1945 1950 1955
Artesa de Segre 8% 12% 12% 11%
Lleida 51% 47% 47% 30%
Barcelona 17% 8% 9% 5%
Girona 4% 7% 4% 4%
Tarragona 1% 3% 2% 0%
Altres 27% 35% 32% 61%
Tal com s’indica en el títol, a la taula anterior s’ha re-
presentat, en percentatge, la procedència dels habitants
de la colònia des de l’any 1940 i ns al 1955. Els resultats
obtinguts ens aporten una gran quantitat d’informació.
En primer lloc, s’ha calculat la proporció de persones que
vivien a la colònia i que declaraven que havien nascut al
mateix municipi d’Artesa de Segre (s’hi inclouen els nas-
cuts a la mateixa colònia). A primera vista, crida l’atenció
el baix pes percentual que aquests habitants suposaven
respecte al total: en cap dels quatre anys estudiats no
representen més del 12%. Són diverses les preguntes que
cal fer-se per mirar d’entendre’n el perquè. ¿És possible
que els habitants d’Artesa de Segre tinguessin o busques-
sin millors sortides laborals que les que suposava viure i
treballar a la colònia? ¿És possible que alguns empleats
Notes: El gràc mostra, en nombres absoluts, la distribució de les dones
en edat activa (14-65 anys) en funció de tres variables. La primera és
l’edat, agrupada en franges de 5 anys; la segona diferencia, les dones
que declaren que treballen (esquerra) de les que declaren que no ho
fan (dreta) i la tercera és l’estat civil: solteres (gris clar), casades (gris) i
viudes (gris fosc). Elaboració: Lisard Palau a partir del padró d’habitants
d’Artesa de Segre de 1940, 1945 1950 i 1955.
Nota: No s’han comptabilitzat les persones de menys de 10 anys per
evitar distorsions en els resultats. Elaboració: Lisard Palau a partir dels
padrons d’habitants d’Artesa de Segre de 1940, 1945, 1950 i 1955.
106
Lisard Palau, Nokaria. 1 (2021), 99-110.
es desplacessin diàriament a treballar
a la Fàbrica des d’Artesa de Segre o
des dels nuclis habitats del voltant (Vil-
ves, el Pont d’Alentorn...) i que, per tant,
no hagin estat comptabilitzats? ¿On són
les segones generacions dels primers
immigrants que van arribar a la colò-
nia? Amb les dades de què disposem,
són preguntes difícils de respondre. A
partir de les dades dels padrons d’ha-
bitants no és fàcilment detectable si els
habitants del nucli d’Artesa de Segre,
de les entitats de població que formen
l’actual terme municipal12 o dels pobles
veïns es desplaçaven diàriament a tre-
ballar a la colònia. Malauradament, els
quatre padrons analitzats no recullen
el lloc de treball de les persones cen-
sades, només l’oci. De tota manera, atès el context rural
de la zona on s’ubica Artesa de Segre, el fet que una
persona indiqui que és un «obrer fabril» segurament sig-
nica que treballa a la fàbrica de la colònia. Així, algunes
famílies que vivien al poble o a les entitats de població
circumdants (sobretot del Pont d’Alentorn) declaren que
es dediquem a aquest oci, de manera que hem entès
que treballaven a la colònia, però en cap cas no repre-
senten uns percentatges gaire elevats. D’altra banda, el
poc pes poblacional dels habitants de la colònia nascuts
a Artesa de Segre segurament assenyala que els treba-
lladors no vivien durant gaires anys a la colònia. Hem de
tenir present que, en una societat demogràcament més
o menys estable, el pes dels habitants nascuts al mateix
municipi tendeix a augmentar, ja que els lls dels primers
immigrants —les segones generacions— ja han nascut,
crescut i començat a treballar al municipi. Partint doncs
de la base que trobem els primers habitants de la colò-
nia el 1920 i el 1930, en cas que hi haguessin arribat de
fora del municipi, els seus lls i lles, als anys quaranta
i cinquanta, ja serien majors d’edat i constarien com a
nascuts a Artesa de Segre.
En segon lloc, amb la nalitat de facilitar la compren-
sió dels resultats, a l’hora d’analitzar la procedència de
la població s’ha optat per classicar les localitats en
províncies de Catalunya i la resta. Si ens centrem en les
persones censades a la Colònia la Fàbrica en el perío-
de 1940-1955 que provenen d’altres punts de Catalunya
(taula 5), el seu nombre és relativament baix, excepte en
el cas de les vingudes de la província de Lleida. Aquest
nombre, a més, va disminuint amb el pas dels anys, ns
a representar, el 1955, només el 39% dels habitants de la
colònia.13
Tal com s’observa en la gura 3, la major part de perso-
nes provenien de la província de Lleida i, en bona part,
del Pirineu català. Destaquen pel seu pes percentual la
mateixa comarca de la Noguera (43,7%), l’Urgell (9,8%)
i Osona (5,4%).14 Una de les peculiaritats dels habitants
catalans, i que els diferencia totalment dels provinents
de la resta de l’Estat, és la gran varietat de comarques
d’origen. En altres paraules, entre el 1940 i el 1955, per
la Colònia la Fàbrica hi van passar persones de més del
60% de les comarques catalanes.
Per altra banda, i atenent també a la informació de la
taula 5, si es considera la proporció de les persones pro-
vinents de fora de Catalunya, s’observa que augmenta
considerablement amb el pas dels anys, en passar del
27% l’any 1940 al 61% el 1955. Aquest creixement, que
s’accelera des de principis de la dècada dels cinquanta,
coincideix amb la important onada immigratòria de la
segona meitat del segle XX, procedent del despoblament
rural extrem de moltes províncies espanyoles, sobretot de
les de la meitat sud, on es produeixen grans migracions
en cerca de feina cap a les regions amb activitat indus-
trial (PUJADAS 2009, 36). Per fer-nos una idea gràca
d’aquest augment de la presència de la població vingu-
da de la resta d’Espanya, a continuació es presenten les
gures 4 i 5, on es mostra la procedència de la població
de la Colònia la Fàbrica per províncies dels anys 1940 i
1955.
Figura 3. Procedència dels habitants de la Colònia la Fàbrica nascuts a
Catalunya, 1940-1955. Elaboració: Lisard Palau amb el programa QGIS3
a partir dels padrons d’habitants d’Artesa de Segre de 1940, 1945, 1950
i 1955.
107
Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme...
A grans trets, i sense tenir en compte el pes de la de-
marcació de Lleida, el 1955, les províncies que aporta-
ven més població a la colònia eren Àvila (18,2%), Granada
(7,7%), la Corunya (6,4%) i Almeria (5,5%). El perl migratori
dels habitants procedents de la resta d’Espanya presen-
ta, com ja s’ha apuntat, diferències notables respecte al
de la immigració procedent de l’interior de Catalunya:
si bé tant els habitants de la colònia catalans com els
de la resta d’Espanya provenen del món rural, la gran
diferència entre els uns i els altres està en la dispersió/
concentració dels llocs d’origen. En altres paraules, si els
nouvinguts de l’àmbit català eren originaris d’una gran
quantitat de municipis diferents, els de la resta d’Espanya
procedien en massa de determinades poblacions. A tall
d’exemple —i com ja s’ha apuntat—, els habitants vinguts
de la província d’Àvila representen, el 1955, el 18% del total
de la colònia, i gairebé la totalitat d’aquests habitants
provenen de tres municipis situats al voltant del Valle del
Corneja (Becedillas, Bonilla de la Sierra o Villar de Cor-
neja). Aquest patró de distribució es reprodueix en el cas
dels habitants vinguts de Trevélez (Granada), Oza-Cesu-
ras (la Corunya), Sorbas i Cantoria (Almeria), Això ens in-
dica l’existència d’unes xarxes migratòries ben denides.
A més, el fet que gairebé tots els membres adults de
les famílies d’aquestes zones declaressin que treballaven,
encara que fes poc temps que vivien a la colònia, segura-
ment indica que, a l’hora d’emprendre el viatge, ja tenien
assegurada una plaça a la fàbrica.
Finalment, pel que fa al temps de residència que van de-
clarar en els padrons de 1940-1955 les persones que van
viure a la colònia, els resultats són bastant homogenis i
no permeten treure unes conclusions gaire rellevants. De
mitjana, tant els homes com les dones de més de 10 anys
declaraven que havien viscut a la Colònia la Fàbrica uns
10-11 anys. Si analitzem els resultats per províncies, tro-
bem una gran varietat de casos: des de províncies amb
una mitjana de 25-30 anys, com Màlaga, ns a províncies
amb una mitjana de 3-5 anys, com Granada o Huelva.
Som davant, doncs, d’un temps de residència relativa-
ment baix.
2.6. La mobilitat poblacional: una societat molt
dinàmica?
En aquest apartat abordem el punt més complex i que
més dicultats procedimentals i metodològiques ha com-
portat. Això no vol dir, però, que els resultats i les conclu-
sions obtinguts no siguin certs o versemblants. Ens hem
proposat detectar i quanticar la mobilitat poblacional
intercensal dels habitants de la colònia, és a dir, si la gent
que vivia a la colònia s’hi quedava durant llargues tem-
porades i/o durant tota la seva vida laboral o bé si, per
contra, la seva estada a la colònia signicava una etapa
breu, de transició.
La metodologia emprada ha estat la següent: en primer
lloc, s’ha procedit a buidar nominativament els padrons
municipals d’habitants i, una vegada harmonitzats i ano-
nimitzats els individus de la mostra, s’han creuat i com-
parat les poblacions de la colònia dels dos padrons. És
important remarcar que els encreuaments s’han realitzat
adoptant com a base la població de partida, és a dir, el
percentatge de persones identicades en el primer pa-
dró que apareixen en el segon. D’aquesta manera, s’han
evitat possibles distorsions, com les procedents de la
construcció de nous blocs de pisos, que van implicar l’ar-
ribada de nombroses famílies. De tota manera, s’han de
tenir presents dos problemes metodològics que sorgeixen
en realitzar aquesta operació. Per una banda, no es par-
teix d’un coincidència de persones del 100% entre els dos
padrons, ja que, pel cicle natural de la vida, certes perso-
nes han mort en el temps transcorregut entre l’un i l’altre.
Figura 4. Procedència dels habitants de la Colònia la Fàbrica nascuts
fora de Catalunya, 1940. Elaboració: Lisard Palau amb el programa
QGIS3 a partir del padró d’habitants d’Artesa de Segre de 1940.
Figura 5. Procedència dels habitants de la Colònia la Fàbrica nascuts
fora de Catalunya, 1955. Elaboració: Lisard Palau amb el programa
QGIS3 a partir del padró d’habitants d’Artesa de Segre de 1955.
108
Lisard Palau, Nokaria. 1 (2021), 99-110.
Amb tot, en el nostre cas només hi ha cinc anys de dife-
rència:15 no es tracta, doncs, d’un interval gaire elevat. Per
altra banda, tot i que els documents s’han revisat meti-
culosament, és molt difícil detectar totes les coincidències
que contenen. Una mala interpretació dels cognoms o un
simple error tipogràc de l’escrivent o funcionari que va
elaborar el padró poden fer que persones presents en
els dos padrons creuats no siguin identicades. Això no
obstant, en tractar-se d’una mostra relativament petita,
s’ha pogut estudiar cas per cas, de manera que és molt
improbable que s’hagi produït algun error d’aquest tipus.
Per a aquest article s’han realitzat tres encreuaments di-
ferents. En primer lloc (taula 6), s’ha comparat la població
de la colònia de l’any 1940 amb la de l’any 1945. En segon
(taula 7), s’ha comparat la població de la Fàbrica d’Ar-
tesa de l’any 1945 amb la del 1950. I en tercer —amb la
nalitat d’obtenir uns resultats de més llarga durada—,
s’ha creuat la població que vivia a la colònia l’any 1940
amb la que hi vivia el 1950.
Taula 6: La mobilitat poblacional de la Colònia la
Fàbrica entre el 1940 i el 1945
Total Homes Dones
Població 1945 113 46 66
Pobl. detect. 1950 57 27 30
% pobl. detectada 50.4% 58.7% 45.5%
Taula 7: La mobilitat poblacional de la Colònia la
Fàbrica entre el 1945 i el 1950
Total Homes Dones
Població 1950 274 105 168
Pobl. detect. 1955 120 54 66
% pobl. detectada 43.8% 51.4% 39.3%
Els resultats obtinguts són clars i conrmen el que ja s’ha
constatat en apartats anteriors: una elevada mobilitat
poblacional. Tot i que els resultats dels dos encreuaments
són lleugerament diferents, en termes generals, es pot
armar que, en els dos casos, en tan sols cinc anys se
n’ha anat més de la meitat de la població. Per exemple,
d’acord amb l’encreuament dels anys 1945 i 1950, de les
274 persones que vivien a la colònia el 1945, el 1950 no-
més ho continuaven fent 120 (un 43,8%). És a dir, en només
cinc anys, el 56% de la població se’n va anar. Els per-
centatges de mobilitat observats en funció del gènere
mostren, sense cap mena de dubte, que la mobilitat era
bastant més alta en el cas de les dones.
De tota manera, l’encreuament entre les dades del 1940 i
del 1950 mostra que els habitants que continuaven vivint
a la colònia després dels primers anys ho feien durant
força temps, ja que el percentatge de població detecta-
da no disminueix gaire en aplicar-hi cinc anys més.
Aquests resultats obren la porta a múltiples interpretaci-
ons. Abans que res, cal tenir present que el fet de marxar
dels pisos de la colònia no implica necessàriament dei-
xar de treballar a la fàbrica. El habitants de la colònia
podien anar a viure al poble d’Artesa de Segre o a les
entitats de població circumdants, a la recerca de millors
serveis, i continuar treballant a la fàbrica. Això no obs-
tant, tot sembla indicar que, per a moltes famílies, anar a
viure i treballar a la fàbrica no era una pla per a tota la
vida, sinó, més aviat, una etapa de transició, o ns i tot
d’estalvi, per poder buscar després noves ofertes labo-
rals més ben remunerades o amb més oportunitats. No
hem d’oblidar que, tal com s’ha vist en l’apartat anterior,
l’any 1955, més del 60% dels habitants de la colònia pro-
cedien de municipis de fora de Catalunya. Així, si per a
moltes famílies la colònia va ser la seva llar durant molts
anys, per a moltes altres devia ser una porta d’entrada a
Catalunya, una oportunitat per establir-s’hi a la recerca
de millors condicions de vida, una etapa —dèiem— de
transició.
3. Una reexió a manera de conclusió
En els diferents apartats d’aquest article, fent ús de la in-
formació que proporcionen els padrons municipals d’ha-
bitants d’Artesa de Segre, s’han desgranat les principals
característiques de les persones que van viure i treba-
llar a la Colònia la Fàbrica al llarg del primer franquisme
(1940-1955).
En primer lloc, s’ha pogut comprovar que a la colònia
hi van viure unes 250-300 persones, una població jove
i predominantment femenina, que s’adaptava completa-
ment a la demanda de mà d’obra i de treball de l’em-
presa tèxtil. A més, l’estudi de les taxes d’activitat femeni-
na i masculina ha mostrat que gairebé tots els habitants
en edat activa que vivien a la colònia treballaven, amb
independència de l’edat, el sexe i l’estat civil. De tota ma-
nera, també s’ha pogut observar que aquesta activitat
laboral generalitzada amagava una profunda segrega-
ció laboral: a diferència dels homes, les dones —a excep-
ció d’algun cas digne d’atenció— només optaven als ocis
no qualicats vinculats al sector tèxtil.
En segon lloc, gràcies a l’estudi de la procedència de la
població de la colònia, s’ha pogut constatar que, en tots
els anys estudiats, la presència d’habitants nascuts a Ar-
tesa de Segre va ser força marginal, per contrast amb la
Elaboració: Lisard Palau a partir dels padrons d’habitants d’Artesa de
Segre de 1945 i 1950.
Elaboració: Lisard Palau a partir dels padrons d’habitants d’Artesa de
Segre de 1940 i 1945.
109
Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme...
de nouvinguts provinents de fora de Catalunya, que va
ser constant i especialment intensa a la dècada dels cin-
quanta. Uns nouvinguts que arribaven a través de xarxes
de migració local i que, segurament, abans d’emprendre
el viatge, ja sabien que tindrien casa i feina a la colònia.
En tercer lloc, mitjançant l’encreuament de la població de
la Colònia la Fàbrica dels diferents padrons treballats,
s’ha pogut conrmar una hipòtesi que s’ha anat apun-
tant al llarg de l’article: la població que va viure a la co-
lònia entre el 1940 i el 1955 va estar subjecta a una forta
mobilitat residencial. En els dos casos estudiats, més de
la meitat dels habitants havien marxat dels pisos de la
colònia en tan sols cinc anys.
Finalment, no voldríem donar per acabat aquest article
sense reivindicar i humanitzar la societat que va orbitar
al voltant de la Colònia la Fàbrica. Al llarg d’aquestes
línies s’ha parlat de nombres i de percentatges, d’habi-
tants i de població. Es tracta d’una nomenclatura molt
abstracta i freda. A més, els resultats de l’anàlisi demo-
gràca han mostrat una part de la població com a arti-
cial, adaptada a la demanda de treball i que tendia a
estar-se pocs anys a la colònia. Això no vol dir, però, que
moltes de les persones i les famílies que hi van viure no ho
fessin amb orgull i dignitat, que no estimessin i valoressin
la vida que hi tenien i que no s’hi despertés un autèntic
sentiment d’identitat i comunitat. N’és un prova el fet que
antics veïns, veïnes, treballadors i treballadores de la co-
lònia creessin, l’any 2004, l’Associació Cultural La Colònia
amb la nalitat de preservar i promoure la recuperació
històrica i la conservació patrimonial i documental de la
colònia. Una de les iniciatives més importants que van
dur a terme va ser la recuperació de la festa major de
la colònia, i —tot i que desconeixem en quin estadi es
troba avui la iniciativa— també es van proposar endegar
una recopilació de documentació oral i escrita dels antics
treballadors i veïns de la colònia a  de preservar-ne el
passat i la memòria.
Aquest article és un treball inacabat. Per completar-lo, el
següent pas que caldria fer implicaria sortir de l’anàlisi
estrictament demogràca i entrar en el terreny de les
idees, dels records i de la memòria. En altres paraules,
caldria complementar i contrastar els resultats exposats
amb la història oral dels antics habitants, treballadors i
treballadores. Això ens proporcionarà un altre punt de
vista, el qual ens hauria de permetre, tal com ja s’ha indi-
cat a l’inici de l’article, valorar i conservar bona part del
patrimoni cultural i immaterial de la Colònia la Fàbrica
d’Artesa de Segre.
1 Aquest article forma part del Projecte «HAR2017-84030P: Mundos del trabajo en transición (1750-1930). Ministerio de Economía y Competitividad»,
(I.P.: Cristina Borderías Mondéjar). Aquest projecte està vinculat al Grup de Recerca Treball, Institucions i Gènere (TIG), SGR2017-1258, Universitat
de Barcelona.
2 Aquests serien els casos de la Colònia Sedó (Esparreguera), Can Bros (Martorell) i la Colònia Malars (Gurb).
3 Destaquen, per la seva importància, l’Ametlla de Merola (Puig-reig), La Bauma (Castellbell i el Vilar), la Colònia Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló),
Cal Rosal (Berga), la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), la Colònia Sedó (Esparreguera), la Farga de Bebié (les Llosses, Montesquiu).
4 Segurament, els padrons d’habitants van ser cremats o perduts durant la Guerra Civil, ja que, durant el conflicte, l’ajuntament d’Artesa de Segre
va traslladar les seves oficines al convent de les Germanes Dominiques. L’endemà de l’ocupació del municipi per part de les forces feixistes, segons
un informe de la Gestora Provincial, al convent només s’hi van trobar les actes municipals d’entre els anys 1934 i 1936 i el repartiment d’utilitats del
mateix any, entre altres coses (LLADONOSA 1990, 419).
5 Avui, els padrons municipals d’habitants d’Artesa de Segre estan dipositats a l’Arxiu Comarcal de la Noguera. Gràcies a la tasca de digitalització
i difusió, poden ser consultats, juntament amb la resta de l’inventari del fons municipal d’Artesa de Segre, a l’aplicatiu Arxius en línia, creat pel
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
6 Els oficials vivien a les cases dels encarregats i escrivents i les tropes del cos ho feien als blocs dels treballadors (SÁNCHEZ 2015, 164).
7 Segons un informe del Servicio Nacional de Regiones Devastadas de l’any 1939, durant el conflicte, a Artesa de Segre hi van morir 300 persones;
a més, s’hi van destruir totalment 33 edificis i se n’hi van derruir parcialment 225 més (SOLANES 2004, 86).
8 Segons els quatre padrons d’habitants estudiats, entre el 60 i el 80% de les dones de més de 12 anys declaraven que treballen; les taxes d’activitat
eren, doncs, molt elevades.
9 Recordem que Artesa de Segre, arran del conflicte, va perdre, entre víctimes i exiliats, unes 300 persones. Per comprovar en quina mesura la
Guerra Civil va afectar l’estructura per edats dels habitants de la colònia, s’hauria de consultar el llibre de defuncions del Registre Civil.
10 Complint la llei de protecció de dades, i per respectar la intimitat de les persones, s’ha decidit no mostrar el nom ni els cognoms de les afectades.
11 Tot i que no s’hi entrarà en detall, si es consideren els llocs on van néixer els fills, es pot saber si les famílies es van moure directament de la zona
d’origen a la zona de destí o bé si, abans de fer cap a la colònia, van residir durant un temps en una altra regió.
12 S’ha de partir de la base que el terme actual del municipi d’Artesa de Segre està format per una munió de petites entitats de població, algunes
de les quals van ser agregades en una data posterior a la dels padrons analitzats.
13 El 1955, de l total de perso nes qu e vivien a la colònia, només un 5% procedien de la província de Ba rcelona i un 4%, de la de Girona, i no n’h i havi a
cap que hi hagués arribat de la de Tarragona.
14 Segurament, el fet que l’empresa Pericas, Boixeda i Cia fos la propietària de la Colònia la Coromina va produir un efecte crida o d’intercanvi
entre les dues colònies.
15 Per corregir aquest marge d’error, s’hauria de consultar el Registre Civil, calcular la taxa bruta de mortalitat a partir de les defuncions i aplicar-la
a la mostra que es vol creuar.
110
Lisard Palau, Nokaria. 1 (2021), 99-110.
ARBAIZA 2002
Mercedes Arbaiza: “La construcción social del empleo femenino
en España (1850-1935)”, Arenal: Revista de Historia de Mujeres,
9/2, 2002, 215-239.
ASSOCIACIÓ CULTURAL LA PALANCA 2009
Associació Cultural la Palanca (ed.): La Guerra Civil a Artesa
de Segre i comarca, Associació Cultural La Palanca, Artesa de
Segre, 2009.
BORDERÍAS – FERRER 2017
Cristina Borderías i Llorenç Ferrer: “The stem family and
industrialization in Catalonia (1900-1936)”, The History of the
Family, 22/1, 2017, 34-56.
BORDERÍAS – FERRER 2015
Cristina Borderías i Llorenç Ferrer: “Hogar e industria textil.
Mercado de trabajo y estrategias familiares en Catalunya
(1900-1936)”, Historia Social, 81, 2015, 3-27.
CANYELLES 2006
Ramon I. Canyelles: “La Colònia de la Fàbrica fa 100 anys”, La
Palanca. Publicació d’Artesa de Segre i Comarca, 2006, 292, 22-
25.
DOREL-FERRÉ 1992
Gràcia Dorel-Ferré: Les colònies industrials a Catalunya: el cas
de la Colònia Sedó, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
Barcelona, 1992.
ENRECH 2009
Carles Enrech: “Orígens i formació de les colònies industrials
a Catalunya (1868-1923)”, Colònies industrials. Catàleg de
l’exposició, Generalitat de Catalunya-Museu d’Història de
Catalunya-Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona,
2009, 46-79.
LLADONOSA 1990
Josep Lladonosa: Història d’Artesa de Segre i la seva comarca,
Ajuntament d’Artesa de Segre, Artesa de Segre, 1990.
PÉREZ-FUENTES 2013
Pilar Pérez-Fuentes: “Women’s Economic Participation on the
Eve of Industrialization: Bizkaia, Spain, 1825”, Feminist Economics,
2013, 19/4, 160-180.
PUJADAS 2009
Isabel Pujadas: “Les migracions dels anys seixanta a Catalunya”,
Immigració: les onades immigratòries en la Catalunya
contemporània: Nadala 2007, Centre d’Estudis Demogràcs i
Fundació Lluís Carulla, Barcelona, 2009, 18-24.
SÁNCHEZ 2015
Ferran Sánchez: La Guerra Civil al Montsec: Alòs de Balaguer,
Artesa de Segre, Foradada, Cubells, la Sentiu de Sió, Llimiana,
Sant Salvador de Toló, Vall de Meià, Vall de Montsec, Lleida,
Pagès Editors, 2015.
SERRA 1985
Joan M. Serra: “Els factors de la localització geogràca de les
colònies”, Dovella, 15, 1985, 35-37.
SOLANES 2006
Eva Solanes: Artesa de Segre, Cossetània, Valls, 2006.
Bibliograa
VICEDO 2016
Enric Vicedo: “L’economia de les terres de Lleida en una etapa de
creixement (1900-1936). Transformacions agràries i diversicació
industrial”, Jaume Espinagosa (ed.): La industrialització a les
terres de Lleida durant el segle XX: notícia de la història, reexió
sobre el present i propostes de futur: ponències presentades a
les jornades ‘La industrialització a les Terres de Lleida durant
el segle XX, celebrades a Tàrrega els dies 4 i 5 de juny de
2015, Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega,
Tàrrega, 2016, 11-57.
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Article
Full-text available
The stem family was the predominant family in Catalonia in all social groups. Proto-industrialization took place in a context in which this type of family prevailed. In many areas, the man worked in the fields and women and other family members were engaged in manual spinning. In other cases, they were weavers who also farmed. With the advent of factories, there was a transfer of this well-trained labour supply to the factories. The stem family (consisting of at least two generations, unmarried children, and numerous women) allowed the circulation of domestic work between women within the same family and the consolidation of an abundant labour supply and cheap labour that allowed for the feminization of the textile industry with successive technological changes. Female labour trajectories, therefore, were not affected by marriage or motherhood, because the family had enough older women to deal with the domestic work of young mothers. Hence, the family type, and not the family life cycle is the (independent) variable that best explains the female labour supply.
Article
Full-text available
El artículo demuestra que los discursos en torno al valor social del trabajo tuvieron una influencia déterminante en la cuantificación del empleo femeuino. Mediante el análisis del lenguaje de las fuentes estadísticas (padrones municipales) se demueslra cómo la acción de los gobiernos liberales de España (1850-1936), en su afán por clasificar a la población, fue desplégando las categorías de la economia clásica. La inscripción del status sociolaboral de hombres y mujeres estuvo atravesada por una concepción de género muy marcada según los ideales laborales de la época. Las tasas de actividad femeninas corregidas en este artículo confirman que la supuesta disminución del empleo de las mujeres en el contexlo de la formación de la sociedad industrial española (1800-1935) fue más una ilusión estadística, derivada de la naturaleza discursiva de las fuentes cuantitativas, que una realidad social.
Article
This contribution discusses, from the regional perspective of Bizkaia, Spain, adult women's labor force participation prior to industrialization, including the impact of economic, social, and demographic variables, such as family life cycle, marriage, and the presence of minor children in the household. Women's high level of participation – 68.6 percent for the entire province – varies considerably, depending on local economic conditions. Job opportunities for women and socioeconomic characteristics of households act as first-order explanatory factors. Women in proto-industrial economies, like Bizkaia's, which combined the extraction, transport, and marketing of iron with agriculture and fishing, show greater participation. Demand for women's labor was linked to jobs without recognized qualifications. The association of women's participation with demographic variables is not manifest in the historical data. The results show that supply factors do not explain the variance in women's activity.
Hogar e industria textil
  • Cristina Borderías I Llorenç
  • Ferrer
Cristina Borderías i Llorenç Ferrer: "Hogar e industria textil.
Mercado de trabajo y estrategias familiares en Catalunya (1900-1936)
Mercado de trabajo y estrategias familiares en Catalunya (1900-1936)", Historia Social, 81, 2015, 3-27. CANYELLES 2006
La Colònia de la Fàbrica fa 100 anys
  • Ramon I Canyelles
Ramon I. Canyelles: "La Colònia de la Fàbrica fa 100 anys", La Palanca. Publicació d' Artesa de Segre i Comarca, 2006, 292, 22-25.
Orígens i formació de les colònies industrials a Catalunya (1868-1923)", Colònies industrials. Catàleg de l'exposició, Generalitat de Catalunya-Museu d'Història de Catalunya-Col·legi de Periodistes de Catalunya
  • Carles Enrech
Carles Enrech: "Orígens i formació de les colònies industrials a Catalunya (1868-1923)", Colònies industrials. Catàleg de l'exposició, Generalitat de Catalunya-Museu d'Història de Catalunya-Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona, 2009, 46-79. LLADONOSA 1990
Història d' Artesa de Segre i la seva comarca
  • Josep Lladonosa
Josep Lladonosa: Història d' Artesa de Segre i la seva comarca, Ajuntament d' Artesa de Segre, Artesa de Segre, 1990. PÉREZ-FUENTES 2013
Immigració: les onades immigratòries en la Catalunya contemporània: Nadala
  • Isabel Pujadas
Isabel Pujadas: "Les migracions dels anys seixanta a Catalunya", Immigració: les onades immigratòries en la Catalunya contemporània: Nadala 2007, Centre d'Estudis Demogràfics i