L'EXPLOTACIÓ DELS MAMÍFERS A LA BALMA DEL BARRANC DE LA FONTANELLA (VILAFRANCA, ELS PORTS, CASTELLÓ). PRIMERES DADES DE L'ESTUDI ARQUEOZOOLÒGIC

Abstract

In this paper we present the results obtained in the analysis of the faunal remains recovered from balma del barranc de la Fontanella site (Vilafranca, Els Ports, Castelló) during the archaeological works conducted between 2011 and 2015. The data are preliminary since part of the sample is still under analysis. Here, we focus on different sized mammal species that may have been hunted and consumed by past human communities, belonging to Geometric Mesolithic and Notches and Denticulate Mesolithic cultures. Our results indicate great uniformity in terms of hunting strategies over time. On the other hand, a great taxonomic diversity is observed, which can be explained by the particular geographical characteristics of the site location.

Full text

7
L’EXPLOTACIÓ DELS MAMÍFERS A LA BALMA DEL
BARRANC DE LA FONTANELLA (VILAFRANCA, ELS
PORTS, CASTELLÓ). PRIMERES DADES DE L’ESTUDI
ARQUEOZOOLÒGIC
Lluís Lloveras, Dídac Román, Inés Domingo i Jordi Nadal
ABSTRACT
In this paper we present the results obtained in the analysis of the
faunal remains recovered from balma del barranc de la Fontanella
site (Vilafranca, Els Ports, Castelló) during the archaeological works
conducted between 2011 and 2015. The data are preliminary since part
of the sample is still under analysis. Here, we focus on different sized
mammal species that may have been hunted and consumed by past
human communities, belonging to Geometric Mesolithic and Notches
and Denticulate Mesolithic cultures. Our results indicate great
uniformity in terms of hunting strategies over time. On the other hand,
a great taxonomic diversity is observed, which can be explained by the
particular geographical characteristics of the site location.
INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DEL JACIMENT
En aquest treball presentem els primers resultats de l’anàlisi de les restes
faunístiques de vertebrats procedents de les excavacions realitzades a la balma
del barranc de la Fontanella (Vilafranca, els Ports, Castelló). Concretament
ens centrarem en els mamífers susceptibles d’haver estat consumits per
les comunitats caçadores-recol·lectores que ocupaven la balma. Durant
les intervencions també foren recuperades restes malacofaunístiques,
tant d’origen marí, utilitzades com ornaments, com algunes de caràcter
continental, així com restes d’altres microvertebrats (herpetofauna i
Recull d’estudis de fauna de jaciments valencians. V Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València (2021): 197-220.

198
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
micromamífers) però que semblen ser, tant la malacofauna continental com
els microvertebrats, aportacions de caràcter natural poc abundants.
La balma del barranc de la Fontanella (Fontanella a partir d’ara) és un
petit abric d’uns sis metres de llarg per dos de profunditat que s’obre vers el
sud-oest, al marge dret del barranc que li dona nom. L’altura en que es troba
el jaciment és de 1139 m s.n.m., a uns 50 km de la línia actual de costa. L’àrea
circumdant es caracteritza per una orograa abrupta, que es va obrint vers
el barranc de la Fos i la seva posterior auència al riu Montlleó. Cap al nord-
oest i l’oest trobem les cotes més elevades, però ja en una zona d’altiplà (pla
de Dalt i pla del Mossorro). Per tot això es pot considerar que Fontanella se
situa enmig d’un veritable ecotò, que evoluciona dels 600 ns als 1600 m
s.n.m. (Román et al., 2021) (gures 1 i 2).
El jaciment fou descobert als anys 70 del passat segle per Vicent Gavara,
professor a l’escola de Vilafranca, que informà de la seva existència al Dr.
Ferran Arasa (Universitat de València), que alhora realitzà les primeres
descripcions i estudis de materials localitzats en superfície i el situà
cronològicament al Neolític final (Arasa, 1977, 1982). Molt després, l’any
2006, el mateix Dr. Arasa informa a un de nosaltres (D. R.) de l’existència
del jaciment, al que, pel seu interès en els projectes de recerca que
portem en aquell moment (I. D. i D. R.), es decideix intervenir en quatre
campanyes d’excavació, del 2011 fins el 2015 (Román i Domingo, 2014;
Román et al., 2021).
De les intervencions arqueològiques s’ha establert una seqüència
cronocultural que, de baix a dalt, presenta ocupacions del Mesolític de
mosses i denticulats (a partir d’ara MMD), Mesolític geomètric (a partir
d’ara MG), Neolític antic i Neolític mitjà. Tot i aquesta llarga seqüència, cal
dir que la meitat superior ha patit remocions provocades per l’ús sepulcral
de la cavitat al nal de les ocupacions prehistòriques. Ara per ara, comptem
amb una datació absoluta, que, d’altra banda, proporciona una dada molt
interessant en el nostre estudi, obtinguda d’un molar de cavall. Aquesta
datació correspon a l’ocupació de MMD, que la situa en 9250±40 BP (10.570-
10.250 cal. BP; ref. OxA-29609), tot situant-se perfectament en els marges
cronològics esperables per a aquest complex industrial (c. 10.500-8200
cal BP) en l’entorn del nord-est de la península ibèrica. Tot i que s’han
fet provatures de datar les ocupacions de MG (també amb restes òssies,
concretament amb una dent de cabirol), les mostres no han proporcionat

199
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
FIGURA 1. Mapa de localització de la balma del barranc de la Fontanella i d’altres
jaciments mesolítics propers.
FIGURA 2. Imatge general de la balma del barranc de la Fontanella

200
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
sucient col·lagen. En tot cas, la indústria recuperada –trapezis, triangles,
segments i microburins- demostren total consistència de l’atribució
d’aquestes amb l’esmentada fase cronotipològica (c. 8600-7500 cal BP)
(Román i Domingo, 2014; Román et al., 2021).
MATERIAL I METODOLOGIA
La recuperació del material faunístic al jaciment es va realitzar a ull nu i
coordenant tridimensionalment les restes. A banda, tots els elements van
ésser adscrits a un seguit de capes de 5 cm de caràcter articial, que després,
segons les datacions, les característiques sedimentàries i l’atribució
cronològica de la cultura material associada (ceràmica en els nivells neolítics
i, fonamentalment, indústria lítica al llarg de tota la seqüència), han estat
agrupades en alguns dels grans períodes d’ocupació mencionats en el punt
anterior. A més, el sediment de cada capa va ser garbellat en sec amb llums
de malla de ns a 2 mm. Com s’ha comentat abans, en aquest treball ens
hem centrat en la fauna corresponent a mamífers de mida gran i mitjana,
incloent-hi lepòrids i petits carnívors, és a dir sobre aquelles espècies més
clarament susceptibles de ser aportacions humanes.
L’anàlisi dels materials i l’estratigraa ha permès observar que algunes
capes són d’atribució cronocultural clara (Neolític, MG o MMD), però
que altres presenten materials barrejats, corresponents tant als períodes
immediatament anteriors o als immediatament posteriors. Com es veurà en
el punt de resultats, aquest dilema metodològic s’ha resolt o bé eliminant
de l’estudi aquestes capes de caràcter transicional, o bé associant-les a algun
dels dos períodes entre els que es troben, seguint criteris deduïts de la pròpia
anàlisi faunística. El total d’efectius analitzats ha estat de 5605 restes. Aquest
estudi s’ha de considerar una primera aproximació ja que si bé s’ha realitzat
l’anàlisi de la totalitat del material de les primeres campanyes d’excavació
(2011 i 2012), el de les següents (2013 i 2015) s’ha concentrat en l’estudi
del material que a primera vista ens va semblar determinable. Per aquest
motiu, la proporció de material indeterminat, que es presentarà al punt de
resultats, és una dada esbiaixada i segurament el percentatge de les restes no
determinades s’incrementarà substancialment quan analitzem amb detall
les restes recuperades en les dues darreres campanyes. Tanmateix, creiem
que, pel que fa als efectius determinats anatòmicament i taxonòmicament,
aquestes primeres dades tenen gran validesa interpretativa.

201
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
L’anàlisi arqueozoològica de les restes es realitzà al Laboratori
d’Arqueologia de la Facultat de Geograa i Història de la Universitat
de Barcelona. Per a les identicacions anatòmiques i taxonòmiques
s’utilitzaren les col·leccions de referència del mateix laboratori, a banda de
la contrastació de criteris amb la bibliograa habitual (Lavocat, 1966; Pales
i Garcia, 1981; entre altres). La quanticació de les mostres s’ha realitzat,
pel caràcter preliminar del treball, únicament a través del recompte
de les restes determinades (NISP) seguint els criteris dels sistemes de
quanticació clàssics proposats per a l’Arqueozoologia (Grayson, 1984). La
gestió dels recomptes s’ha fet mitjançant una base de dades dissenyada amb
el programa Filemaker Pro per a entorn PC. Els resultats han estat tractats
per a anàlisi estadística (cluster analysis single paired method i distàncies
euclidianes) amb el programa lliure Past versió 3.21. Les diferents marques
tafonòmiques identicades s’han contrastat amb els criteris establerts
mitjançant comparacions amb altre material arqueològic o amb conjunts
neotafonòmics o experimentals (per exemple en reculls com Fernández-
Jalvo i Andrews, 2016; Lloveras, 2016). En el cas de les marques de tall ens
hem fonamentat en les propostes identicatives de Domínguez-Rodrigo
et al. (2009) i de Juana et al. (2010). Pel cas dels ossos cremats, el criteri
de determinació ha estat el grau de coloració de les corticals (Shipman et
al., 1984; Stiner et al., 1995). Per a la identicació de les diferents marques
tafonòmiques s’ha emprant l’ajut de microscòpia òptica entre 6 i 45
augments, mitjançant microscopi estereoscòpic (Olympus SZ61).
RESULTATS
Quanticació de la mostra i distribucions taxonòmiques i anatòmiques
Com ja s’ha comentat, el conjunt analitzat està format per 5605
restes. D’aquestes, 341 (6,1%) han estat identicades anatòmicament
i taxonòmicament i 5264 (93,9%) han quedat no determinades. El
percentatge de no determinats és resultat fonamentalment d’un alt grau de
fragmentació del material, que serà discutit més endavant. El repartiment
d’aquest material és desigual entre les diferents ocupacions (vegeu quadre
1): per a les ocupacions neolítiques, les restes faunístiques no arriben
a suposar el 9% del conjunt global (8,1%), cosa que pot ser explicada, en

202
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
Taxa
N N-MG MG MG-MMD MMD Total
Bos sp. 4 (2,59) 2 (10,52) 5 (3,54) 11 (3,22)
Capra pyrenaica
5 (3,24) 5 (3,54)
Petits bòvids
4 (25) 35 (22,73) 29 (20,56)
Capra pyrenaica i P. bòvids 4 (25) 40 (25,97) 34 (24,11) 78 (22,87)
Cervus elaphus
4 (25) 52 (33,76) 8 (72,72) 12 (63,15) 47 (33,33) 123 (36,07)
Capreolus capreolus
5 (3,24) 4 (2,83) 9 (2,63)
Sus sp. 10 (6,49) 1 (9,09) 1 (5,26) 10 (7,09) 22 (6,45)
Equus sp. 3 (1,94) 4 (21,05) 4 (2,83) 11 (3,22)
Oryctolagus cuniculus
8 (50) 34 (22,07) 2 (18,18) 34 (24, 11) 78 (22,87)
cf. Canis 1 (0,64) 1 (0,29)
Vulpes vulpes
4 (2,59) 1 (0,70) 5 (1,46)
Lynx pardinus
1 (0,70) 1 (0,29)
Martes sp. i Mustelidae 1 (0,64) 1 (0,70) 2 (0,58)
Tot. Determinats
16 (3,52) 154 (5,94) 11 (3,27) 19 (3,97) 141 (8,07) 341 (6,08)
Indet. mida gran
17 (0,69) 1 (0,23) 26 (1,61) 44 (0,83)
Indet. mida mitjana
29 (1,19) 16 (0,99) 45 (0,85)
Indet. gran/mitjana
429 (97,95) 2340 (96,05) 320 (98,46) 451 (98,25) 1526 (95,01) 5066 (96,23)
Indet. mida petita
9 (2,05) 50 (2,05) 5 (1,53) 7 (1,52) 38 (2,36) 109 (2,07)
Tot. Indeterminat
438 (96,48) 2436 (94,05) 325 (96,73) 459 (96,03) 1606 (91,93) 5264 (93,92)
Total
454 2590 336 478 1747 5605
QUADRE 1. Distribució taxonòmica (en NISP i percentatge del NISP, entre parèntesi) de les restes faunístiques a
Fontanella segons agrupacions cronoculturals de les capes, N: Neolític; N-MG: Neolític o Mesolític geomètric; MG:
Mesolític geomètric; MG-MMD: Mesolític geomètric o de mosses i denticulats; MMD: Mesolític de mosses i denticulats.

203
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
primer lloc, per la poca entitat de l’ocupació epicardial i, en segon lloc, per
l’ús funerari del jaciment durant el Neolític mitjà.
També és interessant destacar que en aquest nivell no s’ha identicat
cap tàxon explícitament domèstic (encara que tenim un petit nombre de
restes, un total de quatre, de petits bòvids que en cap cas podria descartar-
se que corresponguessin a ovelles o cabres domèstiques). El conjunt de
capes que no han pogut ser ben atribuïdes a l’ocupació neolítica o a la
precedent, el MG, han fornit el nombre més important de restes, gairebé la
meitat del conjunt global (46,2%). Aquesta incertesa cronocultural diculta
clarament l’anàlisi. Ara bé, pels motius abans esmentats (la migradesa de
l’ocupació neolítica antiga i el caràcter funerari de la del Neolític mitjà) i
la manca absoluta, novament, de restes que puguin atribuir-se clarament
a espècies domèstiques, ens fa pensar que, a nivell faunístic, els efectius
s’hagin de relacionar més amb les ocupacions mesolítiques que no pas amb
les neolítiques. Novament tenim restes de petits bòvids no determinats,
però, alhora, quan identiquem restes d’aquesta subfamília (Caprinae) es
tracta sempre de cabra salvatge (Capra pyrenaica). Altres restes de tàxons
que podrien generar incertesa sobre el seu caràcter salvatge o domèstic
(grans bòvids, suids i èquids) apareixen també en fases anteriors, on la seva
atribució cronològica no ofereix cap dubte de la naturalesa no domèstica
dels individus. En canvi, les capes que han pogut associar-se amb tota
seguretat i exclusivament a la fase del MG, al ser molt poques, proporcionen
el paquet faunístic més modest de la seqüència, i no arriba al 6% del conjunt
global de les restes. Per aquest motiu, tot reconeixent que pot existir un
cert biaix, ara per ara difícil d’avaluar però d’altra banda al nostre parer
assumible, hem considerat que el material faunístic de les capes de barreja
MG i Neolític, correspondria fonamentalment a restes procedents de les
ocupacions de caçadors-recol·lectors i, per aquest motiu, a partir d’ara
agruparem, per tal d’avaluar la fase geomètrica, el material corresponent
a les capes d’atribució segura, amb molts pocs efectius, amb les que poden
tenir un cert percentatge de contaminació neolítica, les més abundants en
fauna. Novament, per sota de les capes de MG, tenim unes altres on, per la
barreja de material lític, no pot diferenciar-se si correspondrien a aquesta
fase o l’anterior, el MMD. En aquest cas, la discriminació ens sembla més
complicada, sinó impossible, i el consegüent biaix seria més important. Per
aquest motiu, en el cas d’aquestes 478 restes analitzades (8,5% del conjunt

204
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
global), que d’altra banda no aporten algun element destacat respecte a la
diversitat taxonòmica de les fases anteriors o posteriors, hem decidit no
tenir-les en consideració en aquest treball. Finalment tenim el conjunt
faunístic atribuït a les fases d’ocupació estrictament corresponents al MMD,
que és el segon en importància numèrica, amb 1774 efectius (31,2% del
conjunt global). En tots els conjunts, el percentatge d’elements determinats
és molt baix, i mai arriba a ser superior al 10%.
Ens centrem, doncs, a partir d’ara, en els dos conjunts principals: MG
(on, insistim, hem agrupat el material procedent de les capes d’atribució
segura i les d’atribució més problemàtica) i MMD.
Del MG, (vegeu quadre 2), els cérvols (Cervus elaphus, en què hem inclòs
algunes restes de Cervidae no determinades, que per la seva mida seria més
fàcil de relacionar amb aquesta espècie que amb el cabirol) són clarament
el tàxon més ben representat (36,4%), seguits de la cabra salvatge (Capra
pyrenaica). Tenim un conjunt més important de restes de petits bòvids no
determinades però que per manca de qualsevol altra espècie associable
hem de pensar que correspondrien a aquesta amb un 24,2%. Els conills
(Oryctolagus cuniculus) són la tercera espècie en importància (21,8%), tot
i que hem de pensar que el seu pes en l’economia de subsistència seria més
petit que el d’altres espècies menys representades, per una senzilla qüestió
de biomassa aportada. Els altres tàxons són clarament minoritaris, però
aporten gran diversitat al conjunt: ur (Bos primigenius 2,4%, determinat
per la mida en els elements mesurables), cabirol (Capreolus capreolus 3%),
probablement senglar (Sus sp. 6,7%), cavall (1,8%), un cànid de mida gran
(cf. Canis, 0,6%), rabosa (Vulpes vulpes, 2,4%) i marta (de fet Martes sp.,
però per les conclusions arribades en altres treballs- Llorente et al., 2016-
caldria considerar-la Martes martes per la seva cronologia preneolítica).
Pel que fa la distribució anatòmica de les restes, poc o res podem dir dels
grups taxonòmics de baixa representació. Sobre els més ben representats
s’intueix una presència d’elements de baix aport càrnic en les espècies
de mida més gran (Cervus elaphus) on predominen parts del crani i dels
autopodis. Val a dir que en totes les capes del jaciment i en totes les espècies
hi ha una sobrerrepresentació de peces dentàries, elements d’altra banda
molt fragmentats, que tal vegada no seria tan important si es realitzés una
aproximació per abundància relativa, cosa que no hem fet pel baix nombre
d’individus que resultarien del NISP que ara per ara tenim. En el cas dels

205
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
MG Bos Petits bòvids Cervus Capreolus Sus Equus Oryctolagus
cf. Canis Vulpes Martes Total
Crani-Banya 1 (2,5) 9 (15) 2 (40) 3 (8,33) 15 (9,09)
Mandíbula 1 (2,5) 1 (1,6) 2 (1,21)
Dentició 3 (75) 21 (52,2) 15 (25) 2 (40) 8 (72,72) 8 (22,22) 57 (34,54)
Vèrtebres
Costelles
Escàpula 1 (2,77) 1 (0,60)
Húmer 4 (10) 1 (9,09) 3 (8,33) 8 (4,84)
Radi 2 (5) 4 (11,11) 1 (25) 1 (100) 8 (4,84)
Ulna 1 (2,77) 1 (0,60)
Coxal 2 (5,55) 2 (1,21)
Fèmur 2 (5) 2 (5,55) 4 (2,42)
Tíbia 2 (5) 4 (11,11) 6 (3,63)
carps/tarsos 1 (2,5) 1 (1,6) 1 (33,3) 2 (5,55) 5 (3,03)
Metacarp 7 (11,66) 1 (9,09) 1 (33,3) 1 (2,77) 1 (25) 11 (6,66)
Metatars 1 (25) 3 (7,5) 22 (36,6) 1 (10) 1 (33,3) 5 (13,88) 1 (100) 34 (20,60)
Metàpode nd. 1 (2,5) 1 (0,60)
Falanges 2 (5) 4 (6,6) 1 (9,09) 2 (50) 9 (5,45)
Sesamoides 1 (1,6) 1 (0,60)
Total 4 40 60 5 11 3 36 1 4 1 165
QUADRE 2. Desglossament anatòmic (en NISP i percentatge del NISP, entre parèntesi) dels diferents tàxons recuperats en la fase del
Mesolític geomètric (que inclou N-MG i MG del quadre 1).

206
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
cérvols, però, també comptem una certa quantitat de fragments de banya. A
més, en el cas dels cérvols, els metàpodes, i especialment els metatarsians,
estan clarament sobrerrepresentats atès a la fàcil identicació d’estelles
procedents de les diàsis (presència del sulcus que la recorre d’extrem
proximal a extrem distal). En el cas de Capra pyrenaica i els petits bòvids
no identicats, la representació anatòmica és més diversa i si bé segueixen
predominant elements cranials (en aquest cas majoritàriament dentició) i
dels autopodis, apareixen discretament altres ossos de les extremitats, tant
de les anteriors, com de les posteriors. En el cas d’Oryctolagus cuniculus, la
distribució anatòmica demostra la presència de carcasses completes.
En el segon conjunt, el corresponent al MMD (vegeu quadre 3), les
similituds amb l’anterior són molt grans. El cérvol segueix sent l’espècie
més ben representada (33,3%) seguida per la cabra salvatge (incloent els
petits bòvids) i el conill (ambdós amb igual nombre de restes i, per tant, el
mateix valor percentual, 24,1%), tot i que, com passava en el nivell superior,
considerem que el conill seria poc important en una valoració absoluta de
biomassa aportada. Les espècies marginals tornarien a ser l’ur (3,5%), el
cabirol (2,8%), el senglar (7,1%) i el cavall (2,8%). En el cas dels carnívors,
en aquest moment tenim rabosa, però també linx (Lynx pardinus) i un
mustèlid indeterminat. Per aquests tres darrers tàxons solament comptem
amb una resta en cada cas (0,7%).
També en aquest moment, encara que el conjunt és una mica modest
en nombre de restes, sembla reproduir-se el model anatòmic de les
ocupacions del MG, amb concentració de restes cranials (comptant les
banyes) i d’autopodis en el cas del cérvol i major diversitat anatòmica en el
cas dels petits bòvids i, és clar, en el conill. De la resta de tàxons no podem
concloure res en especial.
Valoracions tafonòmiques del conjunt
Com passava amb les aproximacions taxonòmiques i anatòmiques dels dos
grans moments, MG i MMD, les similituds tafonòmiques són també molt
grans. La fragmentació del material és màxima i pràcticament no comptem
amb elements sencers, més enllà d’alguna peça dentària i algun os del
carp o del tars. La dimensió màxima dels elements en el MG presenta una
mitjana de 2,6 cm i una amplitud de variació d’entre 0,7 i 9,5 cm. En el cas
del MMD la mitjana és de 2,7 cm, amb una amplitud de variació entre 0,9

207
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
MMD Bos Petits bòvids Cervus Capreolus Sus Equus Oryctolagus Vulpes Lynx Mustèlid Total
Crani-Banya 6 (12,76) 6 (4,25)
Mandíbula 4 (11,76) 4 (2,83)
Dentició 4 (80) 17 (50) 11 (23,40) 4 (100) 7 (70) 3 (75) 4 (11,76) 1 (100) 51 (36,17)
Vèrtebres
Costelles
Escàpula
Húmer 1 (2,94) 1 (100) 2 (1,41)
Radi 1 (2,94) 3 (8,82) 4 (2,83)
Ulna 3 (8,82) 1 (100) 4 (2,83)
Coxal 3 (8,82) 3 (2,12)
Fèmur 1 (2,94) 2 (4,25) 7 (20,53) 10 (7,09)
Tíbia 1 (2,94) 5 (14,70) 6 (4,25)
carps/tarsos 1 (2,94) 1 (0,70)
Metacarp 3 (6,38) 3 (2,12)
Metatars 1 (2,94) 13 (27,65) 1 (25) 3 (8,82) 18 (12,76)
Metàpode nd. 1 (2,12) 1 (10) 2 (1,41)
Falanges 1 (20) 12 (35,29) 11 (23,40) 2 (20) 26 (18,43)
Sesamoides 1 (2,94) 1 (0,70)
Total 5 34 47 4 10 4 34 1 1 1 141
QUADRE 3. Desglossament anatòmic (en NISP i percentatge del NISP, entre parèntesi) dels diferents tàxons recuperats en la fase del
Mesolític de mosses i denticulats (que inclou només MMD del quadre 1).

208
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
FIGURA 3. Algunes restes faunístiques dels nivells mesolítics de Fontanella.
Cervus elaphus: A: fragment de banya; B: fragment de mandíbula; C: fragments
diasaris de metatarsià. Capra pyrenaica/petits bòvids: D: dentició diversa;
E: diferents elements dels autopodis. Sus sp.: F: dentició diversa. Bos sp.: G:
dentició. Equus sp.: H: fragments de metàpode.

209
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
i 7,6 cm. Aquesta fragmentació és fonamentalment predeposicional ja que
en els casos que s’ha pogut determinar el tipus de fractura, el majoritari
es va produir amb l’os en fresc (91,6% en el MG i 86,8% en el MMD), amb
uns percentatges ínms de fractures en sec (6,7% i 10,5% respectivament) o
modernes (1,7% i 2,7% respectivament).
Aquest alt grau de fragmentació ve acompanyat de la identicació,
no molt abundant, de diferents marques de percussió, com impactes de
percussió (cinc casos en cada moment) o ascles corticals (tres casos en el
MG i quatre en el MMD). Les marques de tall són molt escasses i només
tenim presència clara en algunes restes del MG (en estelles de diàsi de
fèmur i tíbia de petits bòvids i en un fragment de costella d’un herbívor de
mida mitjana).
A banda, el grau de termoalteració del material ossi és molt important.
En el MG afecta el 43,8% de les restes, amb coloracions majoritàriament
marró fosc o negre, però amb alguns elements que arriben a calcinar-se.
FIGURA 4. Diverses alteracions tafonòmiques signicatives a Fontanella.
A: impacte de percussió (antròpica); B: termoalteració (antròpica); C:
esquarterament per meteorització (biostratinòmica no antròpica); D:
marques d’arrels (diagenètica).

210
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
El mateix passa al MMD, amb un 51,2% del material termoalterat (amb
predomini, novament, de coloracions marronoses i negres).
A totes aquestes evidències de modicacions del conjunt d’ossos
vinculades, directament o indirectament, a l’activitat antròpica, no hi ha
per aquests dos grans moments cap prova d’activitat de carnívors, sigui
per marques de dentició o de digestió, cosa que permet conrmar l’origen
antròpic de les restes de conill, sovint problemàtiques en aquests contextos.
Entre les marques d’origen no biòtic, tenim una afectació del 5,7%
de meteorització de les superfícies i un 30,4% de marques d’arrels en el
MG, i de 5,5% de meteorització i 12,6% d’arrels en el MMD. Aquí doncs,
sí s’aprecien algunes diferències entre un període i l’altre i podrien estar
vinculades a diferents ritmes de sedimentació o de la cobertura vegetal
que afectà els sòls d’ocupació d’un i altre moment. Altres alteracions de
la superfície dels ossos diagnosticades però de menor afectació han estat
bioerosions i concrecions. Tot plegat pot explicar el baix índex de marques
de tall detectades.
DISCUSSIÓ
Les similituds entre els dos conjunts de restes faunístiques que han estat
analitzats a Fontanella en aquest treball, els corresponents al MMD i
al MG, són molt grans, tant per la presència dels mateixos tàxons i les
seves proporcions anatòmiques en els càlculs de NISP, com també per les
alteracions tafonòmiques. D’aquestes, en tant que algunes són de caràcter
postdeposicional, és lògic esperar que la invariabilitat de determinades
circumstàncies geològiques i geogràfiques (tipus de sòl, orientació
geogràfica, afectacions d’insolació del paquet sedimentari, etc.) acabi
afectant d’igual manera les restes faunístiques dins del jaciment. En tot
cas, la distribució taxonòmica i el desglossament anatòmic, així com el
pes de cada una de les espècies ens remeten, no a causalitats geològiques,
sinó a continuïtats socials i subsistencials entre els dos tecno-complexos.
Això demostra que entre el MMD i el MG, malgrat els importants canvis
industrials que s’esdevingueren, amb el pas d’un tecnocomplex basat
en les ascles i del que quasi no coneixem els seus projectils (MMD) a
un altre eminentment laminar i amb una gran abundància de puntes
de projectil (MG), les comunitats s’adaptaren a l’explotació d’un entorn
que, des d’una perspectiva ecològica, no es modificà substancialment.

211
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
Aquest aspecte es tornarà a veure quan comparem els nostres resultats
amb d’altres obtinguts en jaciments pròxims que també presenten certa
evolució tecnològica al llarg del temps, però que es circumscriuen a la
fase mesolítica.
A Fontanella, destaquem la gran diversitat taxonòmica malgrat la
migradesa numèrica dels seus conjunts faunístics pel que fa a NISP. En
els dos períodes que hem estudiat en aquest treball (deixem de banda el
material estrictament neolític per la seva poca importància quantitativa,
que impedeix cap aproximació estadísticament signicativa), el cérvol
és l’espècie més abundant, tot i que no es pot parlar d’una explotació
especialitzada. En segon lloc trobaríem els petits bòvids, que només ens
remeten a la cabra salvatge, en tant que si els elements han estat identicats
a nivell d’espècie, solament apareix aquest animal. Tot i que els lepòrids
(conills) són el tercer grup en importància numèrica, tot fa pensar que
el seu pes subsistencial seria menor que el d’altres tàxons. Aquesta baixa
importància del conill contrasta amb la que va tenir durant el Paleolític
superior i inicis de l’Epipaleolític a tot el País Valencià (Sanchis et al.,
2016; Real, 2020). En aquest sentit, Fontanella no es comporta de manera
diferent a altres estacions més o menys contemporànies: Tossal de la Roca,
Coves de Santa Maira, Cueva del Lagrimal o Cueva de la Cocina (Aura et al.,
2009; Pérez Ripoll i García, 2019). Pel que fa a les espècies de representació
marginal, sempre es repeteixen les mateixes, malgrat les proporcions
puguin ser sensiblement diferents: urs, cabirols, senglars o cavalls. Al
respecte d’aquest darrer tàxon (Equus ferus), que la seva atribució es
sempre problemàtica (domèstic vs salvatge), el fet que una peça dentària
de cavall hagi estat l’element que ha permès obtenir l’única datació que ara
per ara tenim per al mesolític de Fontanella deixa prova clara de l’explotació
dels mateixos en contextos de caçadors-recol·lectors holocens. Les poques
variacions entre una fase o l’altra es donen en el grup dels carnívors, amb la
presència del linx ibèric en el MMD i un cànid de mida gran (hem de creure,
un llop) en el MG. Val a dir que la presència d’ambdós tàxons és resultat de
la identicació d’una única resta en cada cas.
Pel que fa a les distribucions anatòmiques, sembla existir una certa
diferenciació entre el tractament de les carcasses dels mamífers grans
(cérvols) i dels mitjans i petits (cabres i conills). En línies generals, en tots
dos moments, els cérvols estan representats per parts de baixa aportació

212
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
càrnica (fragments de crani, inclosa la dentició, i autopodis), mentre que
les cabres tenen millor representació anatòmica, com també passa amb
els conills. A banda de problemes vinculats als mètodes d’identicació
(metapodis de cèrvids), aquesta dada podria ésser explicada des d’un punt
de vista de l’ús social/territorial de Fontanella. En primer lloc, la situació
del jaciment entre els altiplans, a més de 1000 m s.n.m., i les capçaleres
de barrancs que s’acaben obrint a valls més amples, aigües avall, fa que
puguem parlar d’un veritable ecotò, on sembla que s’explotaria més aviat la
fauna dels barrancs i les valls (cabres i cérvols) sense renunciar a la cacera
d’animals que segurament es trobarien en els altiplans (potser els urs, però
especialment els cavalls). La distribució anatòmica del cérvol fa pensar en
l’ús de la balma com un campament logístic, pròxim als punts de matança,
on la presa seria traslladada i es prepararia la carcassa per ser transportada
a un campament de més entitat (tipus campament base). Al campament
logístic es consumirien les parts de menys valor càrnic per evitar el transport
de les parts menys rendibles. Aquesta hipòtesi és consistent amb la resta de
material arqueològic on, com a mínim per a la fase de MG, es detecta una
important quantitat de puntes de projectil en relació a la resta d’utensilis
lítics. En tot cas, caldria veure com aquest patró casa amb les espècies
més ben representades des del punt de vista anatòmic. Si bé els conills no
representen un problema (cacera oportunista durant l’ocupació logística,
on es fa un consum de l’animal), el patró anatòmic dels petits bòvids pot
implicar, ara per ara, una certa contradicció amb el model descrit.
Si ampliem la contrastació dels dos conjunts faunístics a altres jaciments
pròxims i dels mateixos moments cronològics (contextos del Mesolític) les
similituds continuen sent importants. En aquest cas hem comparat amb
els resultats arqueozoològics obtinguts als jaciments de Cingle del Mas
Cremat, a Portell de Morella, amb unes datacions de 7720-7560 cal BP per al
nivell VI i 7710-7550 cal BP per al nivell V, que ens els situaria en un moment
nal del Mesolític geomètric (Iborra i Martínez Valle, 2010 per als estudis
faunístics; Vizcaíno, 2010 per a la contextualització cronocultural) i Cova
Fosca i el Cingle del Mas Nou, a Ares del Maestrat, també corresponents
a aquesta fase mesolítica (amb la prudència que s’ha de tindre amb les
atribucions realitzades a Cova Fosca), amb datacions, per al cas de Cova
Fosca d’entre 11.780-11.260 cal BP i 7020-6780 cal BP i d’entre 7850-7650 cal
BP i 7730-7570 cal BP (Llorente, 2015a per a les dades faunístiques d’ambdós

213
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
Taxa Fontanella MG Fontanella MMD Mas Cremat V Mas Cremat VI Fosca Mas Nou
Cervus elaphus 36,36 33,33 37,36 43,1 30,5 47,01
Capreolus capreolus 3,03 2,83 9,52 6,89 2,44 26,18
Bos primigenius 2,42 3,54 0,36 1,72 0,32 3,16
Petits bòvids 24,24 24,11 48,9 32,75 32,13 17,78
Sus scrofa 6,66 7,09 2,38 6,89 5,38 3,77
Equus 1,81 2.83 0,32 0,97
Leporidae 21,881 24,11 0,91 8,62 21,69 0,73
Carnívors 3,62 2,1 0,18 23,3 0,36
Aus 0,36
QUADRE 4. Percentatges dels NISP dels jaciments mesolítics de l’àrea on se situa Fontanella (també inclosa), base dels resultats de
l’anàlisi clúster.
FIGURA 5. Graus d’agrupament (cluster analysis) dels diferents conjunts
faunístics mesolítics del nord-oest de Castelló comentats a l’article: balma
del barranc de la Fontanella (Font.); cingle del Mas Nou (MN); cingle del
Mas Cremat (MC) i Cova Fosca (C. Fosca).

214
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
jaciments i la datació mesolítica de Cova Fosca; Olària et al., 2005 i Salazar-
García et al., 2014 per a les datacions del Cingle del Mas Nou) (vegeu quadre
4 i gura 5).
En resultats procedents dels percentatges del NISP i en aproximació
estadística (anàlisi clúster), a banda de les altes similituds entre els dos
moments de Fontanella, trobem l’agrupament d’aquests amb la fauna del
nivell VI del Cingle del Mas Cremat, i posteriorment la de Cova Fosca. Com
a conjunts més diferenciats trobem el nivell V de Cingle de Mas Cremat
i, nalment, el del Cingle de Mas Nou. Aquests resultats, es fonamenten
en el predomini dels cérvols sobre els petits bòvids, la presència d’algunes
de les espècies anecdòtiques, i, en menor mida, les proporcions de
lepòrids. Segurament el distanciament de Cova Fosca es degui a la inversió
progressiva de la importància de petits bòvids/cérvol, que s’accentua a Mas
Cremat V i a un esdeveniment, segurament puntual (escorxament d’un
teixó), que incrementa molt la importància dels carnívors en el primer
jaciment (Llorente, 2015b). Mas Cremat V, segurament es distancia per
l’increment ja clar dels petits bòvids respecte el cérvol i en menor mesura un
lleuger increment del cabirol i una disminució, també lleugera, del senglar
però important dels conills, a banda d’una certa presència de restes d’au.
Finalment, el Cingle del Mas Nou, es diferencia de la resta de jaciments
per unes proporcions altes de cérvol, i, especialment, de cabirol, paral·lel a
una reducció dels petits bòvids i del conill. Caldria veure ns quin punt, el
caràcter, essencialment funerari de Mas Nou, o de jaciment a l’aire lliure,
pot estar inuint en les evidents diferències faunístiques d’aquest jaciment
respecte als altres.
En tot cas, la diversitat de tàxons de les ocupacions de caçadors
recol·lectors de Fontanella, i en general d’aquests jaciments situats entre les
comarques dels Ports i l’Alt Maestrat, es sorprenent. En una regió d’orograa
tan accidentada i d’altituds tan considerables, sembla que hauria d’haver un
predomini de la cabra salvatge, com de fet passa en altres jaciments del
País Valencià en aquests períodes, com per exemple a Cueva de la Cocina
(Pérez Ripoll i García Puchol, 2017). Ara bé, les proximitats als altiplans
i l’existència de barrancs i valls que van fent-se més àmplies a mida que
s’acosten al mar, poden explicar aquesta diversitat. No es exagerat parlar de
la localització de molts d’aquestes jaciments, i en especial Fontanella, com
a veritables ecotons.

215
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
D’altra banda, l’explotació d’un ampli ventall de preses, amb predomini
d’alguna (a Fontanella cérvol) però sense poder considerar-se una cacera
especialitzada, podria remetre’ns a grups amb una economia depredadora
d’ampli espectre, vinculada a àrees de captació relativament petites i alta
mobilitat del grup, és a dir, estaríem davant del que tradicionalment s’ha
vingut a denominar poblacions amb una estratègia subsistencial i territorial
de tipus forager (Binford, 1980). Potser aquesta proposta podria entrar en
contradicció amb la interpretació, feta poc abans, del caràcter logístic del
jaciment. Tanmateix, la variabilitat de comportaments de les comunitats
caçadores-recol·lectores pot ser molt àmplia i no ha d’haver contradicció en
l’acceptació de totes dues interpretacions a la vegada.
Si com acabem de dir es podria tractar de grups d’alta mobilitat, no
podem descartar que els pobladors que ocuparen Fontanella poguessin
tenir la costa com una àrea de captació dins d’un territori de vagareig anual.
En aquest sentit, una dada que no ha estat esmentada en el present estudi
és la localització a Fontanella d’algunes conquilles marines, de l’espècie
Columbella rustica, tant al MMD com al MG, que foren emprades, segons
es desprèn de les seves modicacions, com objectes d’abillament (Román
i Domingo, 2014). Tot i que aquests elements podrien haver arribat via
intercanvis, cal mencionar que alguns dels jaciments pròxims utilitzats en
les comparacions, semblen donar proves de contactes directes d’aquests
grups amb la costa, sigui per la presència de recursos alimentaris que
haurien arribat prèviament preparats, com diversos peixos marins a Cova
Fosca (Morales et al., 2017), o per la lleugera evidència isotòpica de consum
de recursos marins per part dels individus localitzats als enterraments
de Mas Nou (Salazar-García et al., 2014). Noves dades i la revisió d’altres
antigues demostren l’ocupació de la zona prelitoral i litoral per a aquestes
mateixes dates a la província de Castelló (Román et al., 2020). Fontanella,
seria, doncs, un punt més del vagareig estacional d’unes poblacions molt
mòbils que farien ús de gran diversitat de recursos tot maximitzant les
possibilitats dels mateixos en els moments adequats dins el cicle anual.
CONCLUSIONS
L’estudi preliminar de les restes faunístiques del jaciment de la Fontanella
per a les fases d’ocupació mesolítiques (MDD i MG) ha començat a donar
els seus primers resultats. Pensem que aquests són, en línies generals,

216
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
vàlids. Aquests ens remeten a unes estratègies econòmiques per part de les
societats caçadores-recol·lectores més determinades per les adaptacions
al medi, que per les pròpies evolucions cronotipològiques, atès que les
distribucions taxonòmiques es mantenen molt estables al llarg del temps.
En aquest sentit, l’especial situació del jaciment va suposar una explotació
d’ampli espectre, tot aprotant la juxtaposició de diferents entorns, zones
d’altiplà, de muntanya escarpada i de valls més obertes, on es pogueren caçar
fonamentalment cérvols, com espècie majoritària tot i no essent explotada
de manera especialitzada, cabres salvatges, conills i en menor mesura, urs,
cabirols, cavalls i senglars, a banda d’alguns carnívors. Les distribucions
anatòmiques de l’espècie més ben representada, el cérvol, sembla remetre’ns
a un tipus de campament de tipus logístic, cosa que podria ésser corroborat
per les característiques de la indústria recuperada (especialment elements
de projectil en la fase de MG), malgrat que aquesta interpretació no es del
tot clara en el cas de la cabra. A la vegada, l’ampli espectre faunístic sembla
relacionar-se amb caceres oportunistes, vinculades a un model territorial
tipus forager. Les dades faunístiques de Fontanella són molt semblants a
altres jaciments del territori ocupats durant aquestes fases: Cingle del
Mas Cremat, Cova Fosca o Cingle del Mas Nou, en alguns dels quals s’ha
documentat clares connexions amb les àrees costaneres, per la qual cosa,
no podem descartar que, en el cas de Fontanella, les poblacions tinguessin
també una àrea de vagareig anual que tinguessin com a zona de captació en
alguna estació, la costa mediterrània.
Esperem que, amb la nalització de l’estudi faunístic, puguem acabar de
denir alguna de les interpretacions que ara presentem en aquest treball,
tot incorporant nous sistemes de recompte que en aquest treball no s’han
presentat, fonamentalment el nombre mínim d’elements, el nombre mínim
d’individus i la freqüència relativa de les parts anatòmiques, si el conjunt
d’elements nalment estudiats ho permet.
AGRAÏMENTS
Aquest treball ha rebut ajudes parcials dels projectes de recerca HAR2016-80693-P,
ERC CoG LArcHer (grant agreement No 819404) i CIDEGENT/2018/043 (I. D. i D.
R.) i HAR2017-86509 (Ll. Ll. i J. N.), així com del grup de recerca consolidat SGR2017-
00011. Durant les tasques de camp van rebre suport de l’Ajuntament de Vilafranca i
la Mancomunitat dels Ports, a qui volem expressar la nostra gratitud.

217
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
Volem agrair de manera molt especial el tracte rebut per part dels organitzadors,
els Drs. Alfred Sanchis i Josep Lluís Pascual Benito, en representació del Museu de
Prehistòria de València, durant la realització de les V Jornades d’Arqueozoologia.
Per finalitzar, és necessari mencionar ara al nostre enyorat mestre i amic el
Dr. Manuel Pérez Ripoll. Recordem amb gran nostàlgia i tristesa que fou durant
la celebració d’aquestes jornades que vam poder veure’ns i parlar per darrera
vegada amb ell.
NOTES
1. Amb aquesta decisió no estem assumint que un jaciment sense fauna domèstica
no pugui atribuir-se a un moment neolític, premissa que és falsa. Tal i com s’ha
exposat per alguns jaciments valencians, la presència destacada d’elements
salvatges també es pot donar en moments avançats del Neolític (Juan Cabanilles
i Martínez Valle, 1988; Pérez Ripoll, 1990; Juan Cabanilles et al., 2005; Domingo
et al., 2013: 66-67). En tot cas, insistim: ara per ara, i tenint en compte les
particularitats del jaciment de la Fontanella (potència dels diferents nivells,
intensitat i finalitat de les ocupacions, etc..) creiem que la hipòtesi amb més
possibilitats és que la major part d’aquesta fauna pugui atribuir-se amb més
facilitat al MG que no al Neolític.
BIBLIOGRAFIA
Arasa, F. (1977): Estudio arqueológico de Vilafranca del Cid (Castellón). Cuadernos
de Prehistoria y Arqueología Castellonense 4, 243-269.
Arasa, F. (1982): Arqueologia del terme municipal de Vilafranca. Boletín de Amigos
de Morella y su Comarca 1979-1982, 14-26.
Aura, J. E., Jordá, J. F., Morales, J. V., Pérez Ripoll, M., Villalba, M. P., Alcover, J. A.
(2009): Economic transitions in nis terra: the western Mediterranean of Iberia,
16-7 ka BP. Before Farming/ article 4, 1- 17.
Binford, L. R. (1980): Willow smoke and dogs’ tails: Hunter-gatherer setlement
Systems and archaeological site formation. American Antiquity 45 (1), 4-20.
de Juana, S., Galán, A. B., Domínguez-Rodrigo, M. (2010): Taphonomic identication
of cut marks made with lithic handaxes: an experimental study. Journal of
Archaeological Science 37 (8), 1841-1850.
Domingo, I., Rives, B., Román, D., Rubio, R. (2013): Imágenes en la piedra. Arte
rupestre en el Abrigo de Las Monteses y su entorno (Jalance). Ayuntamiento de
Jalance/Ministerio de Cultura.

218
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
Domínguez-Rodrigo, M., de Juana, S., Galán, A. B., Rodríguez, M. (2009): A new
protocol to dierentiate trampling marks from butchery cut marks. Journal of
Archaeological Science 36, 2643-2654.
Fernández-Jalvo, Y., Andrews, P. (2016): Atlas of Taphonomic Identications. Springer.
Grayson, D. K. (1984): Quantitative Zooarchaeology. Academic Press, Nova York.
Iborra, M. P., Martínez Valle, R. (2010): Estudio de los restos óseos de
macromamíferos y de aves del Cingle del Mas Cremat. A, D. Vizcaíno (coord.), El
cingle del Mas Cremat (Portell de Morella, Castellón). Un asentamiento en altura
con ocupaciones del Mesolítico recinte al Neolítico nal. Generalitat Valenciana.
Departament de cultura i esport. València, 103-125.
Juan Cabanilles, J., Martínez Valle, R. (1988): Fuente Flores (Requena, Valencia).
Nuevos datos sobre el poblamiento y la economía del Neo-eneolítico valenciano.
Archivo de Prehistoria Levantina XVIII, 181-233.
Juan Cabanilles, J., Martínez Valle, R., Badal, E., Orozco, T., Verdasco, C. (2005): Un
aprisco bajo abrigo en el yacimiento eneolítico de “El Cinto Mariano” (Requena,
Valencia). A, A P. Arias, R. Ontañon i C. García-Moncó (eds.), III Congreso del
Neolítico en la Península Ibérica. Universidad de Cantabria, Santander, 167-174.
Lavocat, R. (dir) (1966): Faunes et Flores préhistoriques de l’Europe Occidentale. Ed.
Boubée et Cie, París.
Llorente, L. (2015a): Cova Fosca (Ares del Maestrat, Castellón): Zooarchaeology
of the Neolithic Revolution in the Iberian Levant. Tesi doctoral. Universidad
Autónoma de Madrid. Madrid.
Llorente, L. (2015b): Nuevas actividades de explotación de fauna en Cova Fosca
(Ares del Maestrat, Castellón): usos peleteros y consumo de carnívoros. A, A.
Sanchis i J. L. Pascual Benito (eds.), Preses petites i grups humans en el passat. II
Jornades d’Arqueozoologia, Museu de Prehistòria de València, 139-154.
Llorente. L., Nores, C., López, J. A., Morales, A. (2016): Hidden signatures of the
Mesolithic-Neolithic transition in Iberia: The pine marten (Martes martes
Linnaeus, 1758) and beech marten (Martes foina Erxleben 1777) from Cova Fosca
(Spain). Quaternary International 403, 174-186.
Lloveras, L. (2016): La tafonomia, una eina clau per interpretar la història de les
restes osteoarqueològiques i forenses. A, L. Lloveras, C. Rissech, J. Nadal i J.
M. Fullola (eds.), What bones tell us/ El que ens expliquen els ossos. SERP-
Universitat de Barcelona, Barcelona, 59-75.
Morales, A., Roselló, E., Llorente, L. (2017): Peces marinos en yacimientos
continentales: el caso de Cova Fosca (Ares del Maestrat). A, A. Sanchis, J. L.
Pascual (eds.), Interaccions entre felins i humans. III Jornades d’Arqueozoologia,
Museu de Prehistòria de València, València, 381-398.

219
L’explotació dels mamífers a la Balma del Barranc de la Fontanella
Olària, C., Gusi, F., Gómez, J. L. (2005): Un enterramiento Meso-Neolítico en
el Cingle del Mas Nou (Ares del Maestre) del 7000 BP en territorio de arte
levantino. A, A P. Arias, R. Ontañon i C. García-Moncó (eds.), III Congreso del
Neolítico en la Península Ibérica. Universidad de Cantabria, Santander, 615-623.
Pales, L., Garcia, M. A. (1981): Atlas ostéologique pour servir a l’identication des
mammifères du Quaternaire. Editions du CNRS, París.
Pérez Ripoll, M. (1990): La ganadería y la caza en la Ereta del Pedregal (Navarrés,
Valencia). Archivo de Prehistoria Levantina XX, 223-239.
Pérez Ripoll, M., García Puchol, O. (2017): Los últimos caza-recolectores en Cueva
de la Cocina (Dos Aguas, Valencia). Estudio arqueozoológico del material
procedente de las campañas 1941 y 1942. A, A. Sanchis i J. L. Pascual Benito
(eds.), Interaccions entre felins i humans. III Jornades d’Arqueozoologia, Museu
de Prehistòria de València, 399-424.
Pérez Ripoll, M., García Puchol, O. (2019): Pautas de procesado y consumo de
lepóridos en los depósitos mesolíticos de Cueva de la Cocina (Dos Aguas,
Valencia). A, J. L. Pascual i A. Sanchis (eds.), Recursos Marins en el Passat. IV
Jornades d’Arqueozoologia, Museu de Prehistòria de València, 279-292.
Real, C. (2020): Rabbit: moret than the magdalenian main dish in the Iberian
Mediterranean region. New data from Cova de les Cendres (Alicante, Spain).
Journal of Archaeological Science-Reports 32: 102388. DOI: 10.1016/j.jasprep
2020.102388.
Román, D., Domingo, I. (2014): Excavacions en la balma del barranc de la
Fontanella (Vilafranca, Els Ports). Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de
Castelló 32, 13-19.
Román, D., Martínez-Andreu, M., Aguilella, G., Fullola, J. M., Nadal, J.
(2020): Shellsh collectors on the seashore: the exploitation of the marine
environement between the end of the Palaeolithic and the Mesolithic in the
Mediterranean Iberia. The Journal of Island and Coastal Archaeology. DOI: 10.
10.1080/15564894.2020.1755395.
Román, D., Domingo, I., Nadal, J. (2021): The Mesolithic of Fontanella rockshelter
(Vilafranca, eastern Mediterranean Iberia) and the last hunters-gatherers of
northern Valencian country. A, D. Boric, D. Antonovic and B. Mihailovic (eds.),
Foraging assemblages. vol 1. Servian Archaeological Society (Belgrade) and
Italian Academy for Advanced Studies in America, Columbia University (New
York), 74-81.
Salazar-García, D. C., Aura, J. E., Olària, C. R., Talamo, S., Morales, J. V., Richards, M.
(2014): Isotope evidence for the use of marine resources in the Eastern Iberian
Mesolithic. Journal of Archaeological Science 42, 231-240.

220
LLUÍS LLOVERAS, DÍDAC ROMÁN, INÉS DOMINGO I JORDI NADAL
Sanchis, A., Real, C., Pérez Ripoll, M., Villaverde, V. (2016): El conejo en la
subsistencia humana del Paleolítico superior inicial en la zona central del
Mediterráneo ibérico. A, L. Lloveras, C. Rissech, J. Nadal i J. M. Fullola (eds.),
What bones tell us/el que ens expliquen els ossos. Monograes del SERP 12.
Universitat de Barcelona, Barcelona, 145-156.
Shipman, P., Foster, G. F., Schoeninger, M. (1984): Burnt bones and teeth: an
experimental study of colour, morphology, crystal structure and shrinkage.
Journal of Archaeological Science 11, 307-325.
Stiner, M. C., Kuhn, S. L., Weiner, S., Bar-Yosef, O. (1995): Dierential burning,
recrystallization and fragmentation of archaeological bone. Journal of
Archaeological Science 22, 223-237.
Vizcaíno, D. (coord.) (2010): El cingle del Mas cremat (Portell de Morella, Castellón).
Un asentamiento en altura con ocupaciones del Mesolítico reciente al Neolítico
nal. Generalitat Valenciana. Departament de cultura i esport. València.