ArticlePDF Available

L’evolució demogràfica de la Catalunya interior al llarg dels segles XVIII i XIX. El cas del Pla d’Urgell

Authors:

Abstract

Al llarg dels segles xviii i xix la comarca del Pla d’Urgell va experimentar un creixement demogràfic important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes generals, sempre es van ubicar per sota d’aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migratori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conflicte bèl·lic, inclemència climatològica, període de males collites o l’arribada de qualsevol epidèmia (algunes d’elles endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròfica elevada.
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
L’evolució demogràca de la Catalunya interior
al llarg dels segles xviii i xix. El cas del Pla d’Urgell
The demographic evolution of inland Catalonia throughout
the 18th and 19th centuries. The case of Pla d’Urgell
Lisard Palau Elcacho
1
Resum
Al llarg dels segles xviii i xix la comarca del Pla d’Urgell va experimentar un creixement demo-
gràc important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment
es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb
més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes gene-
rals, sempre es van ubicar per sota d’aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migra-
tori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conicte bèl·lic, inclemència cli-
matològica, període de males collites o l’arribada de qualsevol epidèmia (algunes d’elles
endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròca elevada.
Paraules clau: evolució demogràca, Pla d’Urgell, baptismes, òbits, creixement vegetatiu,
saldo migratori, factors moderadors.
Abstract
Throughout the 18th and 19th centuries the region of Pla d’Urgell experienced strong de-
mographic growth, multiplying its population by six. This growth was due to high and con-
stant vegetative growth (birth rates that, with more or less intensity, didn’t stop growing,
against death rates that generally remained below them) helped, since 1860, by a positive
migratory balance. This balance, however, was very fragile. Any war, bad weather, seasons
of bad harvests or the arrival of an epidemic (some of them endemic in the region) trig-
gered high episodes of catastrophic mortality.
1. ORCID: 0000-0001-5305-6380. Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: lisard.palau@ub.edu. Aquest article
forma part del projecte HAR2017-84030P, «Mundos del trabajo en transición (1750-1930)», nançat pel Ministeri d’Econo-
mia i Competitivitat. IP: Cristina Borderías Mondéjar. Aquest projecte està vinculat al Grup de Recerca Treball, Institucions
i Gènere (TIG)», SGR2017-1258.
Rebut: VIII/2020. Avaluat: XII/2020. Versió denitiva: II/2021.
140 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Keywords: demographic evolution, Pla d’Urgell, births, deaths, vegetative growth, migra-
tory balance, moderating factors.
Breu estat de la qüestió sobre el creixement poblacional
dels segles xviii i xix a Catalunya
L’estudi de la població i de la naturalesa i les característiques de la seva evolució han esde-
vingut una eina o un indicador essencial per entendre l’evolució d’un país, una regió o una
comunitat. Identicar, analitzar i interpretar els ritmes de creixement de la població, la seva
distribució sobre el territori i els moviments migratoris que aquests esperonen, juntament
amb els factors que els han moderat, són uns indicadors imprescindibles a l’hora d’expli-
car els canvis socials i econòmics de les societats antigues i actuals.
A partir dels anys seixanta del segle passat, han estat nombrosos els treballs que han
intentat detectar els ritmes de creixement poblacional de la Catalunya dels segles xviii i xix.
El punt de partida el trobem, per una banda, en l’obra de Jordi Nadal i Emili Giralt (Nadal
i Giralt 1963) i, per l’altra, en la de Pierre Vilar (Vilar 1964), en la qual l’autor arribava a la
conclusió que la població de Catalunya al llarg del segle xviii va experimentar un augment
poblacional molt elevat. Entre 1717 i 1787 la població de Catalunya va augmentar un 121%,
un increment que es va concentrar majoritàriament a Barcelona, a les comarques de Llei-
da i a les terres de l’Ebre. Ben aviat van sorgir diverses crítiques entorn de les armacions
i conclusions a què Vilar va arribar. Des d’un primer moment, autors com Jordi Nadal (Na-
dal 1965), Francisco Bustelo (Bustelo 1972) i Massimo Livi Bacci (Livi Bacci 1978) ja asse-
nyalaven que aquest increment poblacional del 121% que va experimentar Catalunya al llarg
d’aquests setanta anys era massa elevat prenent com a base la natalitat i el creixement anu-
al que aquesta implicava.2
De totes maneres, els autors esmentats se centraven exclusivament a criticar la abili-
tat i l’ocultació presents en el recompte de 1717 i donaven com a bo el realitzat l’any 1787.3
Van fer falta uns anys més perquè autors com Jaime Benavente i Roser Nicolau (Benaven-
te, Giralt i Nicolau 1990), Antonio Moreno i Carlos Ejido (Ejido i Moreno 1988) i, per acabar,
Antoni Simon (Simon 1992), comencessin a aportar proves que el cens del comte de Flo-
ridablanca també presentava certa ocultació i a posar en dubte la seva abilitat.4
2. Segons Pierre Vilar, la població de Catalunya entre el 1717 i el 1787 va créixer al voltant de l’1% anual. Diversos au-
tors, però, consideren que aquest ritme de creixement és impossible. Massimo Livi Bacci (Livi Bacci 1978) parla d’un 0,42%
anual. Per altra banda, altres autors (Bustelo 1972) i (Simon 1992) el situen al voltant del 0,6%. Finalment, autors com Llo-
renç Ferrer (Ferrer 2007) conclouen que la població va créixer un 64%, i no el 120% que indicava Pierre Vilar. El reduei-
xen, per tant, a la meitat.
3. Tots els autors que han analitzat el Vecindario general del marquès de Campoorido conclouen que la seva a-
bilitat és nul·la. Els nivells d’ocultació són molt elevats. Antoni Simon (Simon 1992) situa els nivells d’ocultació entre el 67%
i el 88%; per altra banda, Llorenç Ferrer (Ferrer 2007) els emmarca entre el 69% i el 50%.
4. Si bé és cert que alguns autors, com Llorenç Ferrer (Ferrer 2007), destaquen que els nivells d’ocultació del cens
de Floridablanca són diferents depenent de les zones del territori, tots els autors que han estudiat la seva abilitat con-
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 141
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
No obstant això, no és ns a la primera dècada del segle xxi que Llorenç Ferrer (2007)
publica un estudi de caràcter general on analitza i revisa, per a tot Catalunya, l’augment
poblacional al llarg del segle xviii i la primera meitat del xix. La conclusió que en treu és cla-
ra: ambdós recomptes van presentar uns nivells d’ocultació importants en bona part del
territori, sobretot en el cas del recompte de població de 1717. A aquesta revisió inicial, en
la qual es va treballar amb una mostra de 254 parròquies d’arreu de Catalunya, s’hi han
de sumar els treballs posteriors realitzats pel mateix autor sobre les comarques gironines
(Ferrer 2016), les tarragonines (Ferrer 2018a), el Ripollès (Ferrer 2018b), el Maresme (Fer-
rer 2019a i b) i Osona (Ferrer 2019c). En termes generals, les conclusions a què arriba l’au-
tor és que, tal com indicava Pierre Vilar, la població de Catalunya va créixer notablement
al llarg del segle xviii, però aquest creixement no va ser pas el 120% indicat per Vilar, sinó
que més aviat l’hauríem de situar entorn del 64%. Sempre tenint en compte que cada zona
o regió presenta les seves especicitats i variants.
Prenent com a base el que s’ha exposat, l’objectiu principal d’aquest article serà obser-
var, analitzar i interpretar l’evolució demogràca de la comarca del Pla d’Urgell al llarg dels
segles xviii i xix. Mitjançant l’estudi exhaustiu dels censos de població i de les sèries de bap-
tismes i òbits de les parròquies dels municipis que conformen la comarca actual, s’identi-
caran, des d’un punt de vista demogràc, la naturalesa, les causes i els ritmes de l’evolu-
ció de la població al llarg d’aquests dos segles, però també es determinaran les diferents
crisis de mortalitat que van assolar el territori. A part, una vegada analitzats els resultats,
es procedirà a identicar quins factors externs a la demograa (polítics, econòmics, so-
cials...) van propiciar i/o inuenciar dita evolució.
Fonts, metodologia i la problemàtica que les envolta
Tal com ja s’ha indicat en l’apartat anterior, si el que es pretén és analitzar l’evolució de la
població de la comarca al llarg dels segles xviii i xix, les fonts que actualment tenim a l’abast
són bàsicament dues: per una banda, els recomptes i censos de població; per l’altra, les
sèries de baptismes i d’òbits.5 Ambdues, però, presenten certes carències.
Pel que fa als recomptes de població del segle xviii (1717 i 1787), com ja s’ha vist, pre-
senten, sobretot en el primer cas, certs nivells d’ocultació. Per tant, serà imprescindible
detectar-los i quanticar-los per als diferents municipis que conformen la comarca del Pla
d’Urgell, ja que d’aquesta manera es podrà estimar quina era, sempre d’una manera apro-
ximada, la població real. També es procedirà a revisar el cens de població de 1860, tot i
que la major part d’estudis armen que és veraç. A l’hora d’estimar la població real o de
clouen que el cens del 1787 també presentava certs nivells d’ocultació. En primer lloc, Antonio Moreno i Carlos Ejido (Eji-
do i Moreno 1988) parlen d’uns nivells d’ocultació que rondaven el 19%, Antoni Simon (Simon 1992) els xa entre el 22%
i el 37% i, nalment, Llorenç Ferrer (Ferrer 2007) els emmarca entre l’11% i el 26%.
5. Des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, han estat molts els autors que han treballat aquestes fonts. Alguns
dels exemples més representatius serien Nadal (Nadal 1976), Pérez (Pérez 1999), Llopis (Llopis 2004) i Ferrer (Ferrer 2007).
142 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
detectar si un cens preestadístic és able o no, existeixen múltiples fórmules. Alguns au-
tors, com, per exemple, Gaspar Feliu (Feliu 1983), han comparat la informació demogrà-
ca que contenen els capbreus més propers amb el cens. Altres, com Josep M. Grau i Ro-
ser Puig (Grau i Puig 1999), comparen la població que proporcionen els censos amb la de
les llibretes de compliment pasqual confeccionades per les parròquies. De totes maneres,
en el present article s’utilitzarà la fórmula més estesa, que calcula els habitants estimats
d’una població a partir d’una hipotètica natalitat d’entre el 35-45‰.6 Tot i que es tracta
d’un mètode bastant rigorós, presenta certes mancances que cal tenir presents.
En primer lloc, mitjançant aquesta fórmula obtindrem una població aproximada, els
valors de la qual oscil·laran un 26%, depenent de si agafem com a base una taxa de natalitat
del 45‰ o una del 35‰. En aquest estudi s’ha optat per aplicar una hipotètica taxa bruta de
natalitat (TBN) del 45‰, ja que, per una banda, molts historiadors creuen que en bona part
del territori català la TBN de tot el segle xviii estava ubicada molt a prop d’aquest tant per
mil (Ferrer 2016: 60; Muñoz 1992: 61; Torrents 1995; Benavente, Giralt i Nicolau 1990), i,
per l’altra, és una taxa que encara trobem en els primers censos de nals del segle xix.
En segon lloc, s’ha de pressuposar que tant la natalitat com l’estructura per edats de
les diferents poblacions analitzades no van variar al llarg del temps. A part, també s’hauria
de tenir en compte la possibilitat d’un hipotètic control de la natalitat per part d’aquesta
societat prèvia a la transició demogràca.7 Amb la informació de què es disposa, són varia-
bles difícils de detectar. Emperò, no hi ha indicis que el comportament demogràc de la
societat del Pla d’Urgell experimentés gaires canvis al llarg del segle xviii i principis del xix.
En tercer i últim lloc, també s’ha de tenir present que en poblacions de petites dimensions
les oscil·lacions en les variables demogràques, per minses que siguin, tenen un gran impacte
en els resultats. Com molt bé indica Valentí Gual, calcular el percentatge sobre una mostra
inferior a 20, la variació d’una unitat produeix, com a mínim, una variació del 5% (Gual 1988:
187). Una de les solucions més pràctiques a aquest últim problema és la d’agregar les dades.
Una vegada determinats els nivells d’ocultació i corregit l’increment poblacional, mit-
jançant les sèries de baptismes i d’òbits es procedirà a calcular les característiques i la na-
turalesa d’aquest increment a partir del creixement vegetatiu i del saldo migratori.8 Abans
de procedir al seu estudi, però, és essencial comprovar la veracitat d’aquestes fonts, les
quals tampoc no queden exemptes de problemàtica. Tot i que els baptismes també poden
experimentar un cert subregistre,9 aquest es detecta sobretot en el cas dels òbits, dels quals
6. Si sabem la taxa de natalitat (encara que sigui de manera aproximada) i el nombre de naixements d’un any con-
cret, podem estimar la població de la mostra multiplicant els naixements per mil i dividint-ho per la taxa bruta de natalitat
estimada (Ferrer 2007; Llopis 2004; Hernández 2004; Bernat 2004).
7. Agafant com a referència els resultats publicats per Wrigley i Schoeld (Wrigley i Schoeld 1981), el debat sobre
l’existència o no d’un control de la natalitat en les societats preindustrials del Regne Unit prèvies a la transició demogrà-
ca encara continua ben viu (Cinnirella, Klemp i Weisdorf 2016; Clark i Cummins 2019).
8. Si per una banda tenim la població de dos censos determinats i per l’altra tenim el creixement vegetatiu intercen-
sal, el saldo migratori es podrà estimar restant la població obtinguda de sumar el creixement vegetatiu i la població del
cens de sortida a la població real del cens d’arribada.
9. Tot i que és molt difícil d’identicar, diversos autors destaquen l’absència dels nounats que moren abans de ser
batejats, ja sigui durant el part, ja sigui durant les següents hores més immediates (Abarca et al. 2015: 110).
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 143
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
s’haurà de comprovar la abilitat ja que poden presentar certa ocultació dels infants morts
prematurament. Això es deu al fet que els llibres d’òbits de les parròquies en teoria dife-
renciaven entre els morts adults o cossos i els albats.10 De manera aproximada i prenent
com a base la informació extreta dels llibres d’òbits consultats, els albats representaven la
població compresa entre 0 i 8/9 anys. El problema és que en nombroses parròquies molts
d’aquests albats, sobretot els d’edat més prematura, no eren registrats, fet que provoca
una visió errònia de la realitat.11 Segons diversos autors, en les societats de l’Antic Règim
la relació d’albats s’hauria de situar al voltant del 50% del total de morts (Pérez 1980; Abar-
ca et al. 2015; Ferrer 2019b); per tant, una relació inferior al 40% indicaria segurament que
la sèrie d’òbits presenta un subregistre d’albats. Prenent com a base el que s’ha exposat i
amb la nalitat d’observar la abilitat o no de les sèries d’òbits utilitzades per al present
estudi, a les taules 4 i 5 s’analitzarà la relació entre òbits i albats.
En segon lloc, a més que les parròquies ubicades a la comarca del Pla d’Urgell es tro-
ben dividides en tres bisbats diferents (de Lleida,12 de Solsona13 i d’Urgell)14 i que algunes
d’elles van ser cremades durant la Guerra Civil, s’hi ha de sumar el fet que a la comarca ni
tots els municipis tenen les seves parròquies respectives ni totes les parròquies correspo-
nen a un sol municipi. Alguns municipis, com Barbens, Bellvís, Castellnou de Seana i Ivars
d’Urgell, als segles xviii i xix tenien agregats al seu terme municipal diverses entitats de
població que tenien les seves parròquies respectives.15 Aquesta realitat, provocada per les
petites dimensions de la major part de les poblacions durant el període estudiat, compor-
ta moltes dicultats a l’hora d’analitzar les sèries parroquials de llarga durada i vincular-les
amb les xifres de població ocials.16
10. Els albats són els difunts que per la seva edat encara no han rebut el sagrament de la comunió o que a causa d’al-
guna malaltia o malformació no tenen ús de raó.
11. A més, sobretot al llarg del segle xviii, molts llibres d’òbits anotaven no només la defunció, sinó també les misses
de cap d’any, els enterraments i les novenes en honor dels difunts. Aquest fet diculta molt el recompte, sobretot si no
esta tot indicat correctament.
12. A l’Arxiu Diocesà del Bisbat de Lleida hi ha dipositats els llibres sagramentals de baptismes i d’òbits de les parrò-
quies de Bell-lloc d’Urgell i de Torregrossa.
13. A l’Arxiu Diocesà del Bisbat de Solsona hi ha dipositats els llibres sagramentals de baptismes i d’òbits de les par-
ròquies de Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Mollerussa, Miralcamp, el Palau d’Anglesola, Sidamon, Vilanova de
Bellpuig i Vila-sana.
14. A l’Arxiu Diocesà del Bisbat d’Urgell hi ha dipositats els llibres sagramentals de baptismes i d’òbits de les parrò-
quies de Barbens, Bellvís, el Bullidor, Ivars d’Urgell, Linyola, el Poal i Vallverd.
15. Un dels casos més complexos és el dels municipis de Bellvís i el Poal. Actualment el municipi de Bellvís està com-
post pel mateix municipi en qüestió, però també per la petita població dels Arcs i per petites agrupacions veïnals com els
Remolins i les Tarroges. Per altra banda, el Poal actualment també gaudeix de municipalitat i parròquia pròpies. Doncs bé,
al segle xix, al municipi de Bellvís, a part de tots els nuclis d’habitants esmentats, també hi havia adscrit a l’àmbit munici-
pal el Poal; en canvi, pel que fa a l’àmbit parroquial, la parròquia de Bellvís només corresponia al mateix poble, i la del Poal
tenia com a sufragànies la dels Arcs i els termes de Remolins i de les Tarroges.
16. En el cas que faltessin alguns anys concrets dins d’una sèrie llarga, s’ha aplicat una mitjana aritmètica dels anys
anteriors i posteriors. En el cas que faltés alguna part d’una sèrie, sobretot al segle xviii, s’ha optat per estimar el nombre
de baptismes o d’òbits prenent com a base el pes percentual hipotètic que tindria la parròquia sobre el conjunt de la co-
marca, agafant com a base la relació més pròxima que es tingui.
144 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
En tercer lloc, sobretot quan es treballa amb mostres relativament petites, per tal d’evi-
tar les uctuacions en els naixements i les defuncions típiques de les societats de l’Antic
Règim, a excepció d’alguns gràcs ben indicats, tant l’evolució dels baptismes i dels òbits
com les respectives taxes brutes de natalitat i mortalitat s’han calculat prenent com a base
la mitjana mòbil de set anys.
Mostra de la qual es parteix
És important saber de quina mostra es disposa per dur a terme el present estudi. En la
taula següent es mostren les sèries que s’han recopilat de baptismes i d’òbits de les di-
ferents parròquies que conformen el Pla d’Urgell al llarg d’ambdós segles. Les dimen-
sions de la mostra en la seva majoria estan directament relacionades amb la conservació,
o no, dels llibres de baptismes i d’òbits realitzats per les parròquies dels diferents muni-
cipis analitzats. Òbviament, com més enrere anem en el temps, més minsa tendirà a ser
la mostra.17
Quadre 1. Mostra de les sèries de baptismes i d’òbits del Pla d’Urgell, 1700-1900
Segle Sèrie Mostra Parròquies
xviii Baptismes 11 (61%) Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, el Bullidor,1 Castellnou
de Seana, Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Palau
d’Anglesola i Torregrossa
Òbits 9 (50%)
xix Baptismes 14 (78%) Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, el Bullidor,1 Castellnou
de Seana, Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Mollerussa, Palau
d’Anglesola, el Poal,2 Torregrossa, Vallverd i Vila-sana
Òbits 14 (78%)
Notes: 1. Inclou la sufragània de Montalé. 2. Inclou la sufragània dels Arcs.
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes i d’òbits de les parròquies de la comarca.
És interessant remarcar que el percentatge de parròquies analitzades és molt similar al
percentatge de població. Aquesta equivalència percentual de la mostra indica que hi són
representades parròquies de totes les dimensions, dins de la poca diferència poblacional
entre municipis de la comarca en comparació amb altres regions. De fet, no serà ns a mit-
jan segle xix que trobarem els primers municipis que sobrepassen els mil habitants. Nor-
malment, per evitar que el comportament de les sèries amb major pes determinin el pa-
tró o la tendència de la mostra analitzada, es ponderen prenent com a base el total de la
17. L’objectiu inicial era fer aquest exercici sobre tota la Plana d’Urgell. Però la falta dels llibres de baptismes i d’òbits
de la major part dels municipis del Segrià ubicats a la plana ha fet que nalment només s’analitzi la comarca del Pla d’Ur-
gell. Malauradament, no es conserven totes les sèries de totes les parròquies consultades, ja sigui per la seva destrucció a
causa de les diferents guerres que han assolat el territori al llarg dels últims segles, ja sigui pel mal estat de conservació
dels llibres o, simplement, per la seva pèrdua.
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 145
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
mostra. En aquest estudi això no s’ha fet i s’ha optat per agregar les dades, ja que pel que
fa a la població hi ha poca diferència entre els municipis.
En el mapa següent es poden observar les diferents parròquies localitzades al Pla d’Ur-
gell, quin estatus tenien i si han estat utilitzades en el present estudi.
Mapa 1. Parròquies del Pla d’Urgell
Evolució de la població del Pla d’Urgell al llarg dels segles xviii i xix
En aquest apartat s’analitzarà i es revisarà l’evolució de la població de la comarca del Pla
d’Urgell des de principis del segle xviii ns a nals del segle xix a partir de les fonts i amb
la metodologia esmentades en el punt anterior. Si ens basem en les xifres ocials que ens
proporcionen els recomptes i censos de població, es pot arribar a la conclusió que al llarg
dels dos segles la població del Pla d’Urgell va créixer d’una manera espectacular. Entre 1717
i 1900 la població de la comarca es va multiplicar per 10, atès que va passar de 1.616 per-
sones a 16.783.
Agafant com a punt de partida l’estat de la qüestió sobre el creixement poblacional de
Catalunya del segle xviii, realment va ser tan espectacular? A què es va deure? A un fort i
constant creixement vegetatiu o a un balanç migratori positiu? Quin paper hi va tenir la
146 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
conjuntura agrària, climatològica, política i econòmica del moment? Per tal de donar res-
posta a aquestes preguntes, en primer lloc es revisarà l’augment poblacional del segle xviii
per tal d’estimar l’increment real de la població al llarg dels dos segles. A partir d’aquí, es
procedirà a analitzar les característiques demogràques d’aquest per, nalment, intentar
esbrinar com van afectar-lo les diferents conjuntures agràries, climatològiques, polítiques
i econòmiques que va viure la comarca. Per a una millor comprensió del tema s’ha deci-
dit partir l’anàlisi en dos períodes: el primer anirà del 1700 al 1860 i el segon, del 1860
al 1900. La raó principal d’aquest fet és que a partir de la dècada del 1860 la comarca va
patir una sèrie de transformacions que fan que cada període tingui un interès especial
i especíc.
Nivells d’ocultació i estimació de la població del Pla d’Urgell al segle xviii
En termes generals, en les societats de l’Antic Règim les taxes de natalitat oscil·laven en-
torn del 35-45‰ (Ferrer 2016: 21). Per tant, una taxa bruta de natalitat superior al 45‰ in-
dica que probablement els recomptes o censos presenten ocultació. Partint d’aquesta pre-
missa, els resultats obtinguts amb les xifres de població ocials de la comarca són clars: els
recomptes de població de 1717 i 1787 mostren unes taxes brutes de natalitat desorbitades,
cosa que indica que hi ha una ocultació evident de la població. Prenent com a base les sè-
ries de baptismes disponibles, obtenim una taxa bruta de natalitat del 78‰ per al 1717 i
del voltant del 57‰ per al 1787. Com que la mostra és prou representativa del conjunt co-
marcal, si extrapolem l’ocultació mitjana obtinguda a la resta de municipis també es podrà
estimar la població aproximada de tota la comarca. En el quadre següent es mostren els
resultats obtinguts.
Quadre 2. Estimació de la població i de l’ocultació al Pla d’Urgell, 1717-1787
Pobl.
1717
Pobl.
TBN
40‰
Pobl.
TBN
45‰
Ocultació
(%)
Pobl.
1787
Pobl.
TBN
40‰
Pobl.
TBN
45‰
Ocultació
(%)
Barbens1109 211 187 93-72% 310 364 324 18-5%
Bell-lloc d’Urgell 33 54 48 62-44% 232 436 387 88-67%
Bellvís i el Poal2207 402 357 94-73% 417 886 787 112-89%
Castellnou de Seana381 171 152 112-88% 344 271 241 –21-(–30)%
Fondarella 72 140 124 94-73% 118 168 150 43-27%
Golmés 80 207 184 159-130% 261 418 371 60-42%
Ivars d’Urgell468 118 105 73-54% 282 354 315 26-12%
Linyola 164 379 337 131-105% 524 650 578 24-10%
Miralcamp 91 161 143 77-57% 196 289 257 49-33%
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 147
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Mollerussa 132 256 228 94-73% 193 276 245 43-27%
Palau d’Anglesola 159 296 263 86-66% 301 421 375 40-24%
Sidamon 30 58 52 94-73% 50 71 63 43-27%
Torregrossa 230 354 314 54-37% 623 839 746 35-20%
Vilanova de Bellpuig 160 311 276 94-73% 323 461 410 43-27%
PLA D’URGELL 1.616 3.117 2.770 94-73% 3.025 5.906 5.250 43-27%
Nota: les xifres en cursiva indiquen que tant la població com les taxes brutes de natalitat de dit municipi s’han
calculat prenent com a base la mitjana comarcal, per falta de dades. 1. Inclou la parròquia de Barbens i del
Bullidor (més la sufragània de Montalé). 2. Inclou la parròquia de Bellvís i del Poal (més la sufragània dels
Arcs). 3. Inclou la parròquia de Castellnou de Seana i de Vila-sana. 4. Inclou la parròquia d’Ivars d’Urgell i de
Vallverd.
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes de les parròquies dels municipis representats i de les
sèries històriques demogràques de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
Agafant com a bona una taxa bruta de natalitat que oscil·la entre el 40‰ i el 45‰, el
recompte de població de 1717 presentaria una ocultació de la població aproximada d’en-
tre el 73% i el 94%;18 per altra banda, el recompte de 1787 presentaria una ocultació me-
nor, d’entre el 27% i el 43% de la població.
Si analitzem la comparació a escala municipal, trobem municipis on l’ocultació va ser
realment elevada. Un dels casos més destacats és el de Golmés, municipi en el qual, segons
els càlculs realitzats, gairebé dos terços de la població no van ser comptabilitzats. Destaca
també el cas de Castellnou de Seana per a l’any 1787, el qual presenta una ocultació nega-
tiva; és a dir, hi havia menys població que la que constava al recompte. Una possible res-
posta a aquesta anomalia seria un brot de febres terçanes que va afectar la comarca durant
aquests anys. Si el recompte es va fer a principis d’any i l’epidèmia va arribar just després,
amb la reducció de baptismes provocada per la mortalitat i la morbiditat causades per l’epi-
dèmia, la mitjana global serà menor (Real Junta de Sanidad 1987).
Creixement poblacional corregit, 1717-1900
Una vegada estimada l’ocultació i corregida la població dels dos recomptes de població
del segle xviii, ja es pot procedir a calcular l’evolució real de la població de la comarca del
Pla d’Urgell al llarg dels segles xviii i xix. Per fer-ho possible s’ha agafat com a referència la
població obtinguda partint d’una suposada taxa bruta de natalitat del 45‰. Els resultats
obtinguts es plasmen en el quadre següent:
18. Gaspar Feliu, en un estudi similar per a la zona partint dels capbreus, estima l’ocultació de les planes d’Urgell i
del Segrià en un 40%, un percentatge bastant més baix que l’obtingut amb la present estimació (Feliu 1983: 224).
148 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Quadre 3. Evolució de la població del Pla d’Urgell, 1717-1900
1717 1787 1860 1900
POBLACIÓ OFICIAL 1.616 4.386 11.767 16.783
Creixement ocial (1717 = 100) 100 271 728 1.039
POBLACIÓ REVISADA 2.770 5.250 11.767 16.783
Creixement revisat (1717 = 100) 100 190 425 606
Creixement intercensal (en %) 100 190 224 143
Taxa de creixement anual
intercensal (en %)
-0,92 1,11 0,89
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes de les diferents parròquies i de les sèries històriques
demogràques de l’IDESCAT.
Els resultats obtinguts són clars. La població de la comarca del Pla d’Urgell va créixer
notablement al llarg dels segles xviii i xix. Entre 1717 i 1900 la població va passar de 2.770 ha-
bitants a 16.783, és a dir, es va multiplicar per 6. Si bé, com s’ha remarcat, es tracta d’un
increment molt elevat, és bastant inferior al que reecteixen les xifres ocials de població,
segons les quals la població s’hauria multiplicat per 10. Això es deu, bàsicament, a l’eleva-
da ocultació del recompte de població de 1717, la qual comporta que el punt de partida
sigui bastant més elevat.
Si ens centrem en el segle xviii, el creixement entre els recomptes de 1717 i 1787 pre-
nent com a base les xifres ocials i les estimades presenta diferències. Segons les dades o-
cials, la població de la comarca entre aquests dos recomptes s’hauria multiplicat per 2,7;
en canvi, amb l’estimació feta, la població ho hauria fet per 1,9, gairebé la meitat. Aquesta
diferència es deu, bàsicament, als diferents nivells d’ocultació d’ambdós recomptes, molt
més superiors en el cas de 1717. Els resultats obtinguts ens conrmen el fort augment po-
blacional que van experimentar les comarques lleidatanes al llarg del segle xviii, ja que en
només setanta anys la població gairebé es va duplicar, tot presentant un creixement anu-
al acumulatiu del 0,92%.
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 149
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Gràc 1. Evolució ocial i revisada de la població del Pla d’Urgell, 1717-1900
Font: elaboració pròpia a partir de les sèries històriques demogràques de l’IDESCAT.
A l’hora d’analitzar l’augment poblacional de la comarca del Pla d’Urgell al llarg del se-
gle xix hem de tenir present que ja disposem dels primers censos nacionals de població,
per la qual cosa a partir de la segona meitat del segle ja tindrem dades ocials vàlides.19 Tal
com es pot observar en el gràc 1, la població de la comarca també va augmentar de ma-
nera notable. Aproximadament, entre 1787 i 1900 la població del Pla d’Urgell es va multi-
plicar per 3,2, una xifra menor en comparació amb l’ocial però que de la mateixa mane-
ra mostra un increment molt elevat que caldrà analitzar detingudament més endavant. És
important destacar l’increment detectat entre 1787 i 1860: en tan sols setanta-tres anys, la
població del Pla d’Urgell es va més que duplicar. Si bé aquest tema serà tractat en apartats
posteriors, aquest creixement tan elevat podria ser un dels més elevats registrats a Catalu-
nya, si no el que més.
En general tots els municipis presenten un augment elevat. De totes maneres, s’hau-
ria de destacar alguns casos excepcionals. El tres municipis que més han crescut són Bell-
lloc d’Urgell, Ivars d’Urgell i Mollerussa, la població dels quals s’ha multiplicat per 29, 9 i
8, respectivament. L’exemple oposat el trobem, per exemple, en el cas de Fondarella, que
és el municipi que menys ha crescut, ja que la seva població ha augmentat per 3.
Factors explicatius del creixement poblacional entre 1717 i 1860
A la taula 3 hem vist que la població de la comarca va passar de tenir 2.770 habitants l’any
1717 a tenir-ne 11.767 l’any 1860; és a dir, es va multiplicar per 4,25. A què es va deure
aquest increment?
19. S’ha revisat la abilitat del cens nacional de població del 1860 de la mateixa manera que s’ha fet amb els recomptes
de població del segle xviii. La TBN resultant és del 39‰. Aquest resultat ens indica que les dades que ens aporta són ables.
150 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
El creixement vegetatiu
Un dels principals indicadors que pot donar resposta a la pregunta anterior és el creixe-
ment vegetatiu. Abans de centrar-nos en els resultats, però, cal comprovar si les sèries d’òbits
són vàlides. Com hem vist, en les societats de l’Antic Règim la relació d’albats s’hauria de
situar al voltant del 50% del total de morts (Pérez 1980; Ferrer 2019b); per tant, una rela-
ció inferior al 40% indicaria segurament que la sèrie d’òbits presenta un subregistre d’al-
bats. Prenent com a base el que s’ha exposat, en els dos quadres següents s’analitza la re-
lació entre òbits adults i albats de les sèries disponibles al llarg dels segles xviii i xix.
Quadre 4. Percentatge d’albats sobre el total d’òbits, s. xviii
Parròquies 1700-1719 1720-1739 1740-1759 1760-1779 1780-1799
Barbens149% 62% 43% 63% 53%
Castellnou de Seana 60% 58% 54% 55% 48%
Golmés 41% 59% ---
Linyola 51% 53% 59% 66% 59%
Palau d’Anglesola 39% 55% 56% 54% 52%
Torregrossa 51% ---63%
Notes: el color crema ressalta els percentatges inferiors al 50%, que indiquen que és possible que hi hagi ocul-
tació d’albats en les sèries d’òbits. El color verd ressalta els percentatges que es troben entre el 50% i el 55%, és
a dir, la bona qualitat de la sèrie d’òbits. El color blau ressalta els percentatges superiors al 55%. 1. Inclou les
parròquies de Barbens i del Bullidor.
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres d’òbits de les diferents parròquies mencionades.
Quadre 5. Percentatge d’albats sobre el total d’òbits, s. xix
Parròquies 1800-1819 1820-1839 1840-1859 1860-1879 1880-1899
Barbens155% 50% 52% 45% 49%
Bell-lloc d’Urgell 41% 55% 56% 51% 54%
Poal249% 55% 50% 46% 55%
Castellnou de Seana343% 59% 48% 51% 42%
Golmés 52% 58% 49% 50% 53%
Ivars d’Urgell445% 55% 54% 45% 56%
Linyola 60% 60% 60% 52% 61%
Palau d’Anglesola 54% 52% 53% 50% 51%
Torregrossa 46% 62% 56% 52% 50%
Notes: el color crema ressalta els percentatges inferiors al 50%, que indiquen que és possible que hi hagi ocul-
tació d’albats en les sèries d’òbits. El color verd ressalta els percentatges que es troben entre el 50% i 55%, és a
dir, la bona qualitat de la sèrie d’òbits. El color blau ressalta els percentatges superiors al 55%. 1. Inclou les par-
ròquies de Barbens i del Bullidor. 2. Inclou la sufragània dels Arcs. 3. Inclou les parròquies de Castellnou de Seana
i de Vila-sana. 4. Inclou les parròquies d’Ivars d’Urgell i de Vallverd (inclou la sufragània de Montalé).
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres d’òbits de les diferents parròquies mencionades.
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 151
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Com es pot observar, tret d’algun cas molt concret, la totalitat de sèries d’òbits buida-
des presenten una relació acceptable entre adults i albats. De fet, sobretot al llarg del se-
gle xviii (a excepció dels primers anys), destaca l’elevat percentatge d’albats sobre el total
d’òbits, el qual és en molts casos superior al 55%. S’entrarà en aquesta qüestió més endavant.
Una vegada determinats els períodes d’anàlisi i la mostra amb què s’ha de treballar i
comprovada la abilitat de les sèries d’òbits, ja podem observar l’evolució dels baptismes
i òbits de les diferents parròquies i, per tant, calcular el creixement vegetatiu.
Gràc 2. Evolució dels baptismes i òbits del Pla d’Urgell, 1700-1860
(mitjana mòbil de 7 anys)
20
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes i d’òbits de les parròquies de Barbens, Bell-lloc d’Ur-
gell, Bellvís, el Bullidor, Castellnou de Seana, Golmés, Linyola, el Palau d’Anglesola, Torregrossa i Vila-sana.
Si ens centrem en l’anàlisi del gràc, observarem que ens mostra que ambdós segles
van experimentar conjuntures diferents. Pel que fa al segle xviii, es pot veure que ns als
anys cinquanta els baptismes es van mantenir relativament estancats, seguits de molt a prop
pels òbits, els quals a principis de segle, a causa de la Guerra de Successió, ns i tot alguns
anys van ser superiors als baptismes. Aquesta tendència canvia dràsticament a partir de la
segona meitat del segle, on podem observar un increment important dels baptismes, els
quals, a excepció de la dècada dels anys vuitanta, fruit d’un brot de febres terçanes que va
causar una elevada punta de mortalitat catastròca, són bastant superiors als òbits. De fet,
entre 1750 i 1799 el nombre de naixements es multiplica gairebé per tres. Aquest creixe-
ment de la segona meitat del segle xviii es veurà truncat amb el canvi de segle.
20. Tot i que en aquest apartat s’analitza l’evolució dels baptismes i dels òbits entre 1700 i 1860, el gràc mostra les
dades des del 1700 ns al 1900. S’ha decidit incorporar els últims anys per veure l’evolució general de manera més clara.
152 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
De manera molt similar al segle xviii, demogràcament parlant la primera meitat del se-
gle xix va ser força convulsa. Els baptismes queden estancats, amb certes davallades impor-
tants fruit del context polític del moment. Els òbits, si bé sobretot els primers anys de la
centúria presenten notables puntes de mortalitat causades pels efectes indirectes dels di-
ferents episodis bèl·lics que van sacsejar la comarca, també mostren una evolució estable.
De totes maneres, com es veurà a continuació, a excepció dels primers deu anys, estem
davant d’un període de fort creixement demogràc. Si observem el gràc 2, malgrat que
els baptismes tendeixen a l’estancament, per regla general sempre estan situats bastant
per sobre dels òbits. En aquest sentit, coincideixen amb la tendència de la resta de Cata-
lunya.
En termes generals, a excepció de les primeres dècades dels dos segles, es pot arribar
a la conclusió que el creixement vegetatiu es va mantenir positiu al llarg de les dues cen-
túries. Això es deu, per una banda, a l’augment, sobretot durant el segle xviii, del nombre
de baptismes i, per l’altra, a una mortalitat mitjana relativament baixa, sobretot al llarg de
la primera meitat del segle xix. A què es deu aquest comportament? Quines causes o quins
factors poden explicar aquesta tendència? A grans trets, els factors moderadors que cal te-
nir presents són dos.
La primera resposta al perquè d’aquest increment poblacional la trobem en l’obra de
Gaspar Feliu, qui ha estudiat en profunditat la realitat social, política i econòmica de la co-
marca del Pla d’Urgell al llarg del segle xviii i principis del xix. Segons l’autor, al llarg del se-
gle xviii, però sobretot a partir de la segona meitat, la comarca del Pla d’Urgell va experi-
mentar, per una banda, una forta expansió de les terres conreades i, per l’altra, una difusió
general de la ramaderia.21 Aprotant la bona conjuntura econòmica i l’auge del preus agrí-
coles, molts pagesos de la comarca van començar un procés de rompuda de noves terres
cedides pels senyors en emteusi.22 La major part d’aquestes noves terres eren terres
vacants i dels termes rònecs o despoblats de la zona (Feliu 1990: 69). Aquesta expansió
cap a terres poc fèrtils es va poder fer gràcies a la generalització de l’ús dels adobs, la qual
cosa també ens ajuda a explicar en bona part el perquè de la difusió de la ramaderia. Se-
gons l’autor, també és en el segle xviii quan es comença a generalitzar el conreu de la vi-
nya i de l’olivera a la comarca, com a producció complementària dels grans (Feliu 1990:
69). Per tant, es pot arribar a la conclusió que creixement demogràc i expansió de les ter-
res de conreu van anar plegats. L’expansió de l’àrea cultivada i la major producció propi-
ciada per la utilització dels adobs van esperonar l’increment de la població.23 De la matei-
xa manera, aquest augment poblacional també va incentivar la rompuda de noves terres
per tal d’abastir les seves necessitats alimentàries. A part, segurament, aquesta possibi-
21. Aquest creixement de terres conreades ja s’havia detectat a nals del segle xvii, però la Guerra de Successió i la
implantació del cadastre el van frenar en sec (Feliu 1990: 80).
22. Per posar un exemple d’aquesta expansió de terres conreades tenim el cas del terme de Palau d’Anglesola. Se-
gons el capbreu de 1717 el terme tenia capbrevats 1.291 jornals de terra. L’any 1786 ja n’hi tenia 1.787 (Feliu 1990: 69).
23. Aquest increment, concentrat en gran part a l’última dècada del segle xviii, es va traduir en el territori en la cons-
trucció a gairebé tots els municipis de la zona de nous ravals i cases fora de les muralles; així ho demostren, segons Josep
Maria Planes, la gran quantitat de llindes de cases que les daten entre el 1790 i el 1800 (Planes 1995: 70).
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 153
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
litat de conrear noves terres va ser una crida o un reclam per a la població forana, cosa
que explicaria que al llarg del segle xviii alguns municipis presentessin un saldo migra-
tori positiu.
Una segona possible explicació d’aquest creixement, tot i que no ha estat comprovada
de manera exhaustiva, la podem trobar en la presència, al llarg de tot el segle xviii i segu-
rament durant bona part del xix, d’una nupcialitat i una fecunditat molt elevades. Pel que
fa a les dones, se sap que al llarg del segle xviii es casaven molt joves. A tall d’exemple, a
Bell-lloc d’Urgell els homes es casaven per primera vegada entre els 24 i els 26 anys i les
dones entre els 19 i els 20 (Romero i Gaya 1986: 394). En canvi, a Tàrrega, si bé en el pri-
mer matrimoni l’edat dels homes era similar a la dels homes de Bell-lloc d’Urgell, les do-
nes, en canvi, tendien a casar-se més tard, aproximadament entre els 21 i els 22 anys
(Planes 1995: 269). Segurament estem davant d’una nupcialitat universal; és a dir, que po-
ques persones es devien quedar sense casar-se. Sigui com vulgui, les dones tendien a ca-
sar-se molt joves i això es devia traduir en una fecunditat elevada. Pel que fa al cas targarí,
Josep Maria Planes calcula que la ràtio de fecunditat va oscil·lar, al llarg del segle xviii, en-
tre 4,5 i 5 lls per matrimoni. Segons l’autor, es tracta, per a l’època, d’una fecunditat de
tipus mitjà típica dels països mediterranis (Planes 1995: 296). En canvi, pel que fa a Bell-
lloc d’Urgell, les oscil·lacions són molt més accentuades: entre 3 i 8 lls per matrimoni de-
penent del decenni (Romero i Gaya 1986: 405-407). Aquest últim exemple reecteix a
la perfecció la realitat comarcal del Pla d’Urgell. Com veurem durant l’anàlisi del gràc 3,
les guerres, les epidèmies i les males collites, en una societat eminentment agrària, ràpi-
dament desencadenaven fortes puntes de mortalitat. Durant aquestes èpoques nefastes,
tant el nombre de naixements com el de matrimonis descendien notablement, cosa que
feia variar, com hem vist, les taxes de fecunditat. No és estrany, doncs, que en èpoques
de fam i d’epidèmies les taxes brutes de fecunditat de Bell-lloc d’Urgell davallessin a va-
lors propers a 3 i 4.24 En canvi, en èpoques de gran creixement trobem taxes properes a
10 lls per matrimoni, com seria el cas de l’última dècada del segle xviii (Romero i Gaya
1986: 406).
24. Serien els casos de les dues primeres dècades d’ambdós segles, les quals, fruit de la conjunció de guerres, males
collites i epidèmies, van ser nefastes per a la població del Pla d’Urgell.
154 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Gràc 3. Evolució dels baptismes i òbits del Pla d’Urgell, 1700-1900
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes i d’òbits de les parròquies de Barbens, Bell-lloc d’Ur-
gell, Bellvís, el Bullidor, Castellnou de Seana, Golmés, Linyola, el Palau d’Anglesola, Torregrossa i Vila-sana.
El gràc 2 ens ha permès analitzar, gràcies a l’agregació i estandardització de les dades
a partir d’una mitjana mòbil de set anys, les tendències i els comportaments generals dels
baptismes i òbits al llarg del període estudiat. De totes maneres, si el que es vol és fer un
estudi minuciós i més acurat de l’impacte real dels episodis turbulents i catastròcs que
van assolar la regió, cal que es mostri, tal com trobem al gràc 3, l’evolució real dels naixe-
ments i de les defuncions. A grans trets, el gràc ens mostra que els baptismes i òbits pre-
senten uns comportaments ben diferenciats. Per una banda, els baptismes són bastant
regulars al llarg del període estudiat; si bé es detecten algunes disminucions bastant dràs-
tiques a principis del segle xix, no presenten fortes oscil·lacions. Aquest comportament no
el trobem en el cas dels òbits. Tal com es pot observar, els òbits, sobretot a partir de la se-
gona meitat del segle xviii, tendeixen a presentar fortes oscil·lacions, provocades, com veu-
rem, per episodis d’alta mortalitat catastròca, típics i gairebé cíclics a la comarca. A grans
trets, tres poden ser els factors moderadors de la població durant l’Antic Règim. Com s’ha
vist, per una banda tenim la conjuntura política, econòmica i agrària25 de la regió, però,
per l’altra, també cal tenir present l’impacte dels brots epidèmics26 i de les adversitats cli-
25. A part de les morts en combat, en el transcurs d’un conicte les collites poden ser destruïdes o robades per l’ene-
mic; a més, la població és sotmesa a impostos extraordinaris exigits per part de l’estat per sufragar les despeses ocasiona-
des pel conicte i, ns i tot, en certes ocasions ha de mantenir els regiments que s’instal·len al municipi durant el conic-
te (Mateu 1982: 102).
26. Dues són les principals causes de l’origen i la proliferació de brots epidèmics al Pla d’Urgell: en primer lloc,
el caràcter endorreic de la comarca, que provoca que l’aigua de la pluja quedi estancada (Estrada 1998: 55); en segon
lloc, a causa de la quasi inexistència de uxos d’aigua, la població de la comarca bevia i rentava la roba a les basses d’ai-
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 155
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
matològiques. Prenent com a base el que s’ha exposat, a continuació s’intentaran identi-
car aquests factors al llarg dels segles xviii i xix i de quina manera van afectar l’evolució de
la població.
Si ens centrem en el segle xviii, un dels períodes més nefastos per a la població de la
Plana d’Urgell és el de la Guerra de Successió i els estralls que va signicar per a la comar-
ca. El gràc 3 ens mostra que entre 1700 i 1715 existeixen diverses puntes de mortalitat
catastròca. Si bé no sabem les causes exactes de cadascuna d’elles, les podem atribuir fà-
cilment als estralls de la guerra (incursions, saquejos, contribucions). De fet, a part de
les puntes d’òbits detectades, diversos autors armen que durant aquests anys un elevat
nombre de famílies van decidir marxar de l’Urgell cap a zones més segures (Planes 1995:
67). El mateix autor assegura que a l’Urgell l’ocupació borbònica arriba el 1711, però aquest
fet no va signicar, per a res, la  de les adversitats.27 A aquesta convulsa primera meitat
del segle xviii hi hem de sumar un seguit de males collites que van assolar de manera crò-
nica el Pla d’Urgell entre 1721 i 1754 (Feliu 1990: 81) i una agressiva epidèmia de verola a
principis de la dècada dels quaranta (Planes 1995: 86). De fet, si observem el gràc 2, és
justament a partir de l’any 1754, coincidint amb la  de les males collites, quan els baptis-
mes es disparen i creixen de manera exponencial ns a nals de segle. Per acabar, si con-
tinuem utilitzant com a referència el gràc 3, veurem que a la dècada dels anys vuitanta la
comarca va sofrir reiterats episodis de mortalitat catastròca. Aquest fet es deu a la nefas-
ta conjunció d’una període de males collites i de dues grans epidèmies: a principis de la
dècada un virulent brot de tifus conegut en aquell moment com a «febres pútrides malig-
nes» (Camps 1986, 135) i una letal epidèmia de febres terçanes entre 1785 i 1786 (Real
Junta de Sanidad 1987).
Si ens centrem en el segle xix, des de principis d’aquest ns a nals de la dècada dels
anys vint els baptismes es van quedar estancats, seguits de molt a prop, sobretot a princi-
pis de segle, pels òbits. Aquesta situació segurament és deguda a una combinació de fac-
tors catastròcs. En primer lloc, tenim l’impacte de la Guerra del Francès. Si bé el con-
icte en si no va causar gaires víctimes,28 les contínues incursions i saquejos perpetrats,
juntament amb la imposició de dures contribucions de guerra, van comportar que la ma-
jor part dels pobles de la comarca fossin abandonats, com també les seves collites (Palau
1983: 106). En segon lloc trobem les epidèmies, les quals van assolar la comarca a princi-
pis de segle (1802-1805)29 i entre 1815-1817, tot provocant anys amb pics importants de
gua (basses dolces) del municipi, les quals eren un focus de propagació de malalties importants (Real Junta de Sanidad
1987: 58).
27. En paraules del mateix autor, «no cal considerar [l’ocupació] com a absoluta i irreversible, car durant 1712 i 1713
les partides de miquelets es movien al seu aire i en algunes poblacions entraven i sortien amb relativa facilitat [...] l’anar-
quia, la indenició i el joc a dues bandes van fer-se molt patents a la zona aquests intensos anys 1711, 1712 i 1713» (Planes
1995: 85).
28. Tot i això, es té constància que poblacions com Bell-lloc d’Urgell, Ivars d’Urgell i el Poal van cridar a sometent i
van enviar homes al front (Sero 1970: 108).
29. Després d’anys de fortes nevades i gelades que van matar gairebé la totalitat de les collites (cereals, vinya i olive-
res), fruit de la fam va sorgir un sever brot de paludisme (Mestre 1987: 164).
156 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
mortalitat. A diferència de les guerres anteriors, no sembla que les guerres carlines es tra-
duïssin a la comarca en cap trasbals demogràc.
Tots aquests episodis de mortalitat catastròca expliquen, en part, l’alta mortalitat in-
fantil (albats) detectada en les taules 4 i 5, que va arribar a representar, en algunes dèca-
des i en determinats municipis, més del 60% dels morts anuals. Anna Cabré proposa una
altra possible explicació d’aquesta alta mortalitat infantil. Segons l’autora, la sobremortali-
tat infantil de Catalunya —i, per tant, la del Pla d’Urgell— va ser causada «per les particula-
ritats climàtiques d’un estiu llarg, alhora calorós i sec, i per tant, propici a derivar cap a
deshidratacions mortals qualsevol incident gastrointestinal els infants» (Cabré 1999: 42).
A part, sobretot pel que fa al segle xviii, un fort augment del nombre de naixements tam-
bé va ajudar a incrementar la mortalitat infantil.
Finalment, per fer-nos una idea millor del creixement vegetatiu que va experimentar
la comarca del Pla d’Urgell al llarg d’aquest primer període, en el quadre següent es mos-
tren, per dècades, el nombre de naixements i de defuncions i el balanç que se’n desprèn.
Quadre 6. Evolució dels baptismes i òbits
del Pla d’Urgell per dècades, 1700-1860
Baptismes Òbits Creixement vegetatiu
1700-1709 777 715 62
1710-1719 715 512 203
1720-1729 768 626 142
1730-1739 1.121 693 428
1740-1749 1.113 957 156
1750-1759 955 760 195
1760-1769 1.455 1.032 423
1770-1779 1.660 1.146 514
1780-1789 1.578 1.478 100
1790-1799 2.234 1.308 926
1800-1809 2.193 1.931 262
1810-1819 1.869 1.601 268
1820-1829 2.016 1.439 577
1830-1839 2.420 1.581 839
1840-1849 2.444 1.464 980
1850-1859 2.587 1733 854
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes i d’òbits de les parròquies de Bar-
bens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, el Bullidor, Castellnou de Seana, Golmés, Linyola, el Palau
d’Anglesola, Torregrossa i Vila-sana.
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 157
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Com es pot observar, entre 1700 i 1860 no hi va haver cap dècada que presentés un
balanç negatiu. Per regla general, els baptismes sempre van ser superiors als òbits. Des-
taquen, per la seva importància, el creixement vegetatiu observat a l’última dècada del
segle xviii i, sobretot, el detectat entre 1820 i 1860, el qual acumulava una diferència de
3.250 batejos enfront dels òbits. Una xifra molt elevada tenint en compte les dimensions
de les poblacions de la comarca en aquest període. La taula anterior també mostra els pe-
ríodes més convulsos que va sofrir la comarca en l’àmbit demogràc. Destaca, sobretot,
el període comprès entre 1740 i 1760, que presenta, a causa d’uns anys de males colli-
tes i de sequera, un creixement vegetatiu bastant més baix que en les dècades anteriors
i posteriors.
El saldo migratori
A l’apartat anterior s’ha pogut observar la importància que va tenir el creixement vegeta-
tiu a l’hora d’explicar l’augment poblacional del Pla d’Urgell al llarg dels segles xviii i xix. En
el present apartat es procedirà a calcular, sempre d’una manera aproximada, el saldo mi-
gratori que van tenir les diferents parròquies analitzades al llarg de les dues centúries. Els
càlculs s’han dividit en dos períodes: de 1717 a 1787 i de 1787 a 1860.
Quadre 7. El saldo migratori, 1717-1860
Parròquia Saldo m. 1717-1787 Saldo m. 1787-1860
Barbens1–77 –135
Bell-lloc d’Urgell 281 –45
Bellvís i el Poal2–173
Castellnou de Seana3–145 29
Golmés –135 –45
Linyola 62 –326
Palau d’Anglesola –75 –235
Torregrossa –73 –211
Total –162 –1.141
Total 1717-1860 -–1.303
Notes: 1. Inclou les parròquies de Barbens i del Bullidor. 2. Inclou la sufragània dels Arcs. 3. Inclou
les parròquies de Castellnou de Seana i de Vila-sana.
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes de les diferents parròquies mencionades
i de les sèries històriques demogràques de l’IDESCAT.
Observant el quadre es pot concloure que, si bé els dos períodes presenten un balanç mi-
gratori negatiu, les intensitats que presenten són bastant diferents. Pel que fa al segle xviii,
s’observa un balanç migratori lleugerament negatiu. De totes maneres, es pot dibuixar una
158 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
tendència conjunta, ja que el resultat és gairebé insignicant: algunes parròquies presen-
ten balanços positius i d’altres, negatius. Destaca, entre la resta de municipis, el cas de
Bell-lloc d’Urgell, que presenta un saldo migratori positiu de 281 persones, molt elevat en
comparació amb els altres casos. Si ens centrem en el segle xix, sembla que la tendència
és més clara. Entre 1787 i 1860 les onze parròquies analitzades presenten un saldo migra-
tori eminentment negatiu. De fet, a excepció de Castellnou de Seana, tots els municipis
presenten valors negatius i en alguns casos, com a Linyola, és bastant accentuat.
Prenent com a base el que s’ha exposat, a diferència del creixement vegetatiu, el saldo
migratori no va ser una causa que va inuenciar positivament en l’augment poblacional de
la comarca al llarg del període analitzat, sinó que més aviat va representar un fre. Segura-
ment a causa d’un creixement vegetatiu molt elevat, certa població de la comarca va mar-
xar a altres contrades per causa d’un excés de població (sostre malthusià). Aquest fet re-
calca encara més la importància del creixement vegetatiu, ja que, ns i tot amb un saldo
migratori negatiu, l’increment poblacional va continuar sent molt elevat.
La major part d’autors que han tractat el tema no dubten a assenyalar que una de les
principals causes d’aquest balanç migratori negatiu va ser la conjuntura agrària del moment.
Durant el segle xviii i bona part del xix l’agricultura de la comarca es va caracteritzar per ser
de caràcter extensiu i especialitzada en el cultiu de cereals, vinya i oliveres (Estrada 1998:
149). A part, presentava els típics paràmetres d’una agricultura tradicional, amb fortes oscil-
lacions en la producció, nivells baixos de productivitat i dependent de la climatologia (Ra-
mon 2004: 64). Si a aquest fet hi sumem la inestabilitat política i bèl·lica de principis del se-
gle xviii i de la primera meitat del xix, juntament amb els periòdics brots epidèmics, és fàcil
pensar que la població preferís emigrar cap a altres zones més estables, o bé a les comar-
ques veïnes, o bé cap al litoral. També és factible que a causa d’aquest augment poblacio-
nal tan vigorós la població de la comarca arribés al sostre malthusià i ni la conversió de no-
ves terres en conreus pogués absorbir un increment demogràc tan elevat.
De totes maneres, cal remarcar que els diferents autors que han tractat el moviment
poblacional de l’Antic Règim proper a la zona d’estudi destaquen que dites poblacions no
eren gens estàtiques. Autors com Valentí Gual (Gual 1992), Josep Maria Planes (Planes 1995),
Eladio Romero i Anna M. Gaya (Romero i Gaya 1986), destaquen l’alta mobilitat social per
al segle xviii i principis del xix. Aquesta població que es movia, detectada mitjançant els ma-
trimonis, era en la seva majoria procedent de les poblacions i parròquies més properes.
Per exemple, en el cas de la ciutat de Tàrrega, entre el 50% i el 60% de les persones vingu-
des de fora ho feien des de poblacions ubicades a menys de vint-i-cinc quilòmetres de dis-
tància. De totes maneres, Josep Maria Planes destaca la població arribada de ciutats com
Barcelona, Tarragona i Manresa, juntament amb la provinent de les poblacions ubicades
a la muntanya prepirinenca, tot i que ja eren aportacions bastant més modestes (Planes
1995: 200). A part, Jaume Mateu destaca que les terres de la Plana d’Urgell experimenta-
ren, durant el període estudiat, intenses onades de migració temporal difícils de detectar
avui dia. Segons l’autor, en temps de sega, de verema i de recol·lecció d’oliva, baixaven de
les zones muntanyoses una gran quantitat de temporers, els quals, un cop acabades dites
feines, tornaven a les seves zones d’origen (Mateu 1982: 128).
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 159
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Per acabar, caldria fer un petit incís sobre el cas de Bell-lloc d’Urgell, l’únic dels muni-
cipis estudiats que presenta un elevat saldo migratori durant tot el segle xviii. Tant Eladio
Romero com Anna M. Gaya no dubten a indicar que la principal causa d’aquest fet és la im-
migració de les dones joves que es van a casar al poble, la major part de les quals prove-
nen dels pobles circumdants i de l’Urgell, de les zones prepirinenques i de les Garrigues
(Romero i Gaya 1986: 391).30
El període 1860-1900: un nou context
Tal com ja s’ha indicat en punts anteriors, la dècada dels anys seixanta del segle xix va sig-
nicar un punt i a part per a la població de la comarca del Pla d’Urgell. És per això que s’ha
decidit separar-la de l’anàlisi anterior i dedicar-hi un apartat especíc. La raó principal
d’aquest canvi és la construcció i posada en marxa del canal d’Urgell. Com veurem a con-
tinuació, l’arribada del canal per als habitants de la comarca va ser, sobretot durant els pri-
mers anys de funcionament, una arma de doble tall, ja que no només va portar el regadiu
al conjunt de municipis de la comarca, sinó que, a més a més, va provocar l’epidèmia més
mortífera i devastadora de la zona dels últims tres-cents vint anys.
De totes maneres, si ens centrem primer en l’evolució de la població de la comarca del
Pla d’Urgell, tal com es pot observar en el quadre següent, aquesta va créixer, en tan sols
quaranta anys, un 43%. Aquest increment, però, no va ser homogeni. Entre 1860 i 1877
la població no només no va créixer, sinó que més aviat va decréixer molt lleugerament.
Per tant, el veritable increment el trobem entre 1877 i 1900. En altres paraules, al llarg dels
últims vint-i-tres anys del segle xix la població del Pla d’Urgell va créixer a un ritme anual
acumulatiu de l’1,57%. El municipi que va experimentar un augment poblacional més ele-
vat va ser Mollerussa, que en tan sols quaranta anys va veure com la seva població es mul-
tiplicava per dos.
Quadre 9. Evolució de la població del Pla d’Urgell, 1860-1900
1860 1877 1887 1900 Creixement
(1860 = 100)
Barbens 588 596 631 812 138%
Bell-lloc d’Urgell 904 796 984 1.395 154%
Bellvís1 1.643 1.517 1.794 2.714 165%
Castellnou de Seana2706 772 875 1.160 164%
30. Els mateixos autors no dubten a indicar que si per una banda la major part d’immigrants eren dones que s’ana-
ven a casar al poble, la major part d’emigrants també ho eren. Sobretot en el cas de Bell-lloc, un poble encara amb pocs
habitants en el segle xviii. La principal raó que argumenten és que els matrimonis entre parents de cinquè o menor grau
estaven prohibits; per tant, en una població amb pocs habitants, era molt difícil complir aquest requisit (Romero i Gaya
1986: 392).
160 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Fondarella 327 316 369 387 118%
Golmés 972 948 1.053 1.155 119%
Ivars d’Urgell 896 810 897 928 104%
Linyola 936 826 1.130 1.439 154%
Miralcamp 525 577 706 744 142%
Mollerussa 841 996 1.464 1.759 209%
Palau d’Anglesola 829 835 888 939 113%
Sidamon 332 326 330 376 113%
Torregrossa 1.429 1.549 1.874 1.976 138%
Vilanova de Bellpuig 839 863 1.069 999 119%
Pla d’Urgell 11.767 11.727 14.064 16.783 143%
Creixement (1860 = 100) 100% 99% 120% 143%
Font: elaboració pròpia a partir de les sèries històriques demogràques de l’IDESCAT.
Què va passar a la dècada dels anys seixanta perquè la població de la comarca dismi-
nuís? Com és que després va experimentar aquest creixement tan elevat? Quins factors van
inuenciar? Com ja s’ha comentat, trobem l’explicació en l’entrada en funcionament del
canal d’Urgell.
El canal d’Urgell, una de les obres de més magnitud de l’Espanya de la segona meitat
del segle xix, en la qual van treballar prop de sis mil persones (Palau 1983: 133) i que va
representar una inversió de prop de noranta-tres milions de rals de velló (Ramón 2004: 74),
pretenia convertir els camps de l’Urgell en el graner de tota l’Espanya oriental (Real Junta
de Comercio del Principado de Cataluña 1816: 3). De totes maneres, com molt bé resu-
meix Josep Maria Ramón, «els inicis de la transformació de les terres de secà al regadiu van
ser dramàtics» (Ramón 2004: 74).
Tal com es pot observar en el gràc següent, en el qual es mostra l’evolució dels bap-
tismes i òbits del Pla d’Urgell al llarg de la segona meitat del segle xix, des de l’any 1862
(coincidint amb l’entrada en funcionament del canal) ns gairebé el principi de la dècada
dels anys setanta, es va produir un fort episodi de mortalitat catastròca. Les altres dues
puntes, ubicades a la dècada dels anys vuitanta, són fruit del còlera morbo asiàtic (Garra-
lón 2011).
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 161
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Gràc 4. Evolució dels baptismes i òbits del Pla d’Urgell, 1850-1900
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes i d’òbits de les parròquies de Barbens, Bell-lloc d’Ur-
gell, Bellvís, el Bullidor (inclou la sufragània de Montalé), Castellnou de Seana, Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola,
Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal (inclou la sufragània dels Arcs), Torregrossa, Vallverd i Vila-sana.
Aquesta punta de mortalitat es va deure a dos fets: en primer lloc, el sorgiment d’un
sever brot de paludisme provocat per l’aigua estancada a causa de la inundació de les zo-
nes regades, fruit de la inexperiència dels pagesos i de les precàries infraestructures de des-
guàs de l’aigua;31 en segon lloc, la pèrdua de gairebé la totalitat de les collites de la zona
per culpa de la sal que contenia el sòl, que va sorgir cap a la superfície amb l’aigua (Estra-
da 1998: 155).
Per fer-nos una idea de la magnitud de l’epidèmia, entre els anys 1866 i 1869 el nom-
bre de morts va ser el doble que el de naixements. De fet, alguns dels municipis més afec-
tats per l’epidèmia, com ara Bellvís, Castellnou de Seana, Linyola i el Poal, van veure com
a nals de la dècada dels anys seixanta, punt àlgid de l’epidèmia, les defuncions es multi-
plicaven gairebé per tres en comparació amb les del principi de la dècada (Palau 2018: 131).
Però, malauradament, l’epidèmia no només es va traduir en una alta mortalitat, sinó que
també va comportar uns alts índexs de morbiditat i el desplaçament de molta gent fora de
la comarca fugint d’aquella.
Per una banda, pel que fa a la morbiditat, resulta molt interessant i il·lustratiu aquest
fragment extret de la tesi doctoral de Josep Maria Ramón i provinent d’un estudi contem-
porani a l’epidèmia realitzat per la Societat del Canal d’Urgell:
[...] la morbilidad fue muy intensa y abarcó a toda la zona de Urgel, pero en dónde más se hizo sentir fue
en los lugares siguientes: Ivars, Utxafaba [Vila-sana], Vallvert, Linyola, Mollerussa, Fondarella, Palau, el Poal,
Bellvís, els Arcs, Bell-lloc y Alamús. Fue en estos lugares tan intensa la infección que varias veces queda-
31. «[Els pagesos] es van llançar no pas a regar les terres si no a inundar-les» (Vila 1992: 244).
162 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
ron los campos abandonados, por falta de brazos para cultivarlos. Calcúlese que el promedio de ataques
en Urgel fue del 70 al 80 por 100, pero en Linyola, por ejemplo, quizás el más intenso de los focos, la mor-
bilidad llegó al 90% (Ramón 2004: 247).
Per altra banda, el saldo migratori de la comarca, tal com es pot observar a la taula 10,
també va ser eminentment negatiu en comparació amb el de les dècades posteriors.
Després d’aquest període intercensal tan convuls (1860-1877), les últimes dècades del
segle xix van representar, per al Pla d’Urgell, un dels períodes de creixement més elevats
dels últims tres-cents anys. Com ja s’ha pogut observar a la taula 9, la comarca va passar de
tenir 11.727 habitants l’any 1877 a tenir-ne 16.783 l’any 1900; en altres paraules, en tan sols
vint-i-tres anys la població va créixer un 44%. La majoria d’autors que han tractat aquest
creixement el vinculen amb el canvi de conjuntura agrària provocat per l’arribada del rega-
diu. Passat el brot de paludisme, el regadiu es va traduir en un augment de la producció.
Aquest augment, però, no va ser com el que hem observat al llarg del segle xviii i la prime-
ra meitat del xx, que es basava en la rompuda de noves terres, sinó que es va produir a cau-
sa d’un augment dels rendiments de la terra. Si bé durant les primeres dècades l’agricultura
de regadiu del Pla d’Urgell va continuar sent una agricultura de secà de rendiments millo-
rats (Pujadas et al. 1993: 11) basada en la trilogia mediterrània (cereals d’hivern, vinya i oli-
veres), a poc a poc es van anar introduint nous conreus.32 A part, l’aigua va permetre que
les collites fossin més regulars, ja que no depenien tan fortament de la climatologia.
Tal com es pot observar en el quadre 10, el fort augment poblacional detectat a partir
de 1877 es deu, demogràcament parlant, tant al creixement vegetatiu com al saldo migra-
tori, els quals presenten uns resultats globals eminentment positius.
Quadre 10. Evolució del creixement vegetatiu
i del saldo migratori del Pla d’Urgell, 1860-1900
Creixement vegetatiu Saldo migratori
1860-1877 1877-1887 1887-1900 1860-1877 1877-1887 1887-1900
Total Pla d’Urgell 707 1.475 2.416 –806 470 271
Barbens1–7 91 144 15 –56 37
Bell-lloc d’Urgell –21 46 242 –87 142 169
Bellvís i el Poal2113 327 626 –239 –50 294
Castellnou de
Seana3
99 55 57 –33 48 228
Golmés 82 152 129 –106 –47 –27
Ivars d’Urgell4–34 150 166 –52 –63 –135
Linyola 38 129 309 –148 175 0
32. A tall d’exemple, la remolatxa sucrera, el panís i l’alfals (Estrada 1998: 97).
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 163
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Mollerussa 95 214 304 60 254 –9
Palau d’Anglesola 80 76 177 –74 –23 –126
Torregrossa 262 235 262 –142 90 –160
Nota: 1. Inclou la parròquia de Barbens i del Bullidor (més la sufragània de Montalé). 2. Inclou les parrò-
quies de Bellvís i del Poal (més la sufragània dels Arcs). 3. Inclou les parròquies de Castellnou de Seana i
de Vila-sana. 4. Inclou les parròquies d’Ivars d’Urgell i de Vallverd.
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes i d’òbits de les parròquies dels municipis repre-
sentats i de les sèries històriques demogràques de l’IDESCAT.
Agafant com a referència els municipis del quadre anterior, que representen el 82%
del total comarcal, es pot observar que la seva població va passar de tenir 9.615 habitants
l’any 1877 a tenir-ne 14.277 l’any 1900. La causa principal d’aquest creixement és el creixe-
ment vegetatiu, que representà el 84% del creixement poblacional. De totes maneres, tal
com es pot veure a la taula anterior i trencant rotundament la tendència precedent, el 26%
del creixement restant és fruit d’un balanç migratori marcadament positiu, si partim de la
base que el Pla d’Urgell de nals del segle xix era una comarca eminentment rural.
Aquests resultats representen, tal com veurem en el punt següent, una excepció dins del
conjunt de Catalunya i, sobretot, dins de les comarques de la província de Lleida. Per fer
aquesta armació em baso en tres trets distintius. En primer lloc, partint de la base que la
comarca del Pla d’Urgell a nals del segle xix era eminentment rural, no va perdre població,
sinó que, al contrari, va augmentar-la i força. En segon lloc, aquest augment es va deure en
part a un fort creixement vegetatiu esperonat per l’alça constant dels baptismes, un cicle
que es devia retroalimentar, ja que la població de la comarca devia ser molt jove. Com es pot
veure a la taula següent, l’augment dels baptismes va ser superior en comparació amb l’in-
crement de la població ns al 1900, quan s’igualen. Això es va traduir en unes taxes brutes
de natalitat molt altes, la més elevada de les quals és la de l’any 1887, que rondava el 46‰.
Quadre 11. Creixement dels baptismes
i de la població del Pla d’Urgell, 1860-1900 (1860 = 100)
Baptismes Població
Nre. 1860 = 100 Nre. 1860 = 100 TBN
1860 365 100 9744 100 40‰
1877 447 122 9645 99 44‰
1887 577 158 11590 119 46‰
1900 533 146 14277 147 38‰
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de baptismes de les parròquies analitzades i de les sèries his-
tòriques demogràques de l’IDESCAT.
En tercer lloc, entre 1877 i 1900 el saldo migratori de la comarca va ser força positiu
(trencant la tendència negativa que presentava des de feia cent cinquanta anys), la qual cosa
164 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
signica que va venir bastanta més gent a la comarca que no pas en va marxar. Segurament,
la població que va immigrar cap a les zones de regadiu de la comarca provenia de les co-
marques veïnes, caracteritzades per l’agricultura de secà.
Per tant, es pot armar que aquesta nova realitat va provocar un notable increment de
la densitat de població a l’àrea regada pel canal d’Urgell i, de l’altra, també va ajudar nota-
blement a frenar l’èxode rural (Ramón 2004: 261). De totes maneres, municipis com Gol-
més van continuar presentat un balanç migratori negatiu (Palau 2017: 99).
Finalment, caldria fer esment del canvi de comportament detectat en els baptismes i
òbits de la comarca a l’última dècada del segle xix. Si ens xem en els gràcs 3 i 4, a partir
de la meitat de la dècada dels anys vuitanta, després d’uns anys de fort creixement, tant
els baptismes com els òbits s’estanquen i tendeixen a disminuir lleugerament. Si bé, com
s’ha dit, els baptismes es frenen, estem davant d’un dels períodes que va registrar un crei-
xement vegetatiu més elevat de les dues centúries. Tal com es pot observar a la posterior
taula 13, aquest fre va signicar, de retruc, una disminució de les taxes brutes de natalitat
i mortalitat. És possible que fos en aquest moment que la població del Pla d’Urgell, des-
prés d’un segle tan convuls pel que fa a la demograa, iniciés el camí cap a la transició
demogràca? És una pregunta que encara no es pot respondre per falta de dades (no es
disposa de les corresponents a la mortalitat infantil, ni de les taxes de fecunditat i nupcia-
litat, entre d’altres).
Comparació amb les comarques veïnes i altres zones de Catalunya
Tal com s’ha anat veient al llarg dels apartats anteriors, el creixement que va experimentar
la comarca del Pla d’Urgell al llarg dels segles xviii i xix va ser, en termes generals, molt ele-
vat. En el present punt es compararà amb el de les seves comarques veïnes durant el ma-
teix període i amb el de Catalunya de manera general. Així es veurà si els ritmes observats
a la comarca van ser part de la tendència general de Catalunya o bé van ser una excepció.
En primer lloc, en comparar els nivells d’ocultació obtinguts a la comarca per als anys
1717 i 1787 en comparació amb els de Catalunya s’observa que presenten comportaments
diferents. Si bé l’ocultació, prenent com a base una hipotètica taxa bruta de natalitat del
45‰, en el primer recompte (73%) és superior a la mitjana de Catalunya (50%) però lleu-
gerament inferior als resultats obtinguts per Llorenç Ferrer per a la regió de Lleida (77%)
(Ferrer 2007: 25), la que presenta el cens de 1787 (27%), en canvi, resulta molt elevada en
comparació amb els resultats obtinguts per Llorenç Ferrer tant per a Catalunya (12%) com
per a les comarques de la regió de Lleida (10%). De fet, l’any 1787 només les comarques
centrals de Catalunya (regió vii) presenten un percentatge d’ocupació major, de prop del
30% (Ferrer 2007: 25).
En segon lloc, centrant-nos en els resultats obtinguts per al segle xviii, si observem el
quadre 8 es pot apreciar clarament que tant la població com els baptismes de la comarca
del Pla d’Urgell van créixer molt per sobre de la resta de casos, inclús en comparació amb
les comarques veïnes. Si bé les causes d’aquest increment han estat analitzades en punts
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 165
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
anteriors, des d’un punt de vista demogràc una possible explicació és la baixa densitat de
població de la comarca, la qual a principis del segle xviii estava pràcticament deshabitada
(8 hab./km2).33
Quadre 8. Comparació dels ritmes de creixement
del Pla d’Urgell amb la resta de Catalunya, s. xviii
Creix. població
(1717-1787)
Creix. baptismes
(1700-1800)
Pla d’Urgell 190% 267%
Regió viii*168% 202%
Pob. –500 hab.** -168%
Prov. Tarragona 179% 231%
Prov. Girona 154% 163%
Catalunya 164% 193%
Notes: *, correspon a la regió viii de la divisió territorial de Catalunya aprovada l’any
1936, la qual agrupava les comarques de les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Se-
grià i l’Urgell. **, correspon a la mitjana dels municipis catalans de menys de 500 ha-
bitants l’any 1787.
Font: els resultats de «Regió viii», «Pob. –500 hab.» i «Catalunya» s’han extret de (Fer-
rer 2007). Els resultats de la província de Tarragona s’han extret de (Ferrer 2018a).
Els resultats de la província de Girona s’han extret de (Ferrer 2016).
En relació amb els resultats obtinguts, és important destacar que Llorenç Ferrer, a l’ar-
ticle que analitza l’augment poblacional de la comarca d’Osona al llarg dels segles xviii i xix,
proporciona un gràc en el qual es mostren els ritmes de creixement dels baptismes de
diverses regions de Catalunya (comarques gironines, comarques tarragonines, el Mares-
me, Osona i el Ripollès) (Ferrer 2019b: 21). La conclusió a la qual podem arribar és que to-
tes les zones analitzades presenten un comportament similar a l’observat al Pla d’Urgell.
Per una banda, al llarg del segle xviii presenten un increment important dels baptismes; per
l’altra, a partir de principis del segle xix aquests s’estanquen i, ns i tot, presenten una lleu-
gera disminució. L’autor ho atribueix als inicis de la transició demogràca. La diferència rau
en la intensitat del fenomen.
A part, també seria important mencionar el fet que al llarg del segle xviii, segons Llo-
renç Ferrer, a Catalunya els pobles més petits són els que experimenten un augment
menor (Ferrer 2007: 35). Aquesta hipòtesi no es pot aplicar al cas del Pla d’Urgell. Si bé
la major part de municipis de la comarca l’any 1787 tenen menys de cinc-cents habitants,
l’increment dels baptismes observat no concorda amb el del conjunt de Catalunya. Si la
mitjana de creixement dels baptismes dels municipis de Catalunya de menys de cinc-cents
33. L’any 1900 la densitat de població era de 55 hab./km2; és a dir, que entre el 1700 i el 1900 la densitat de població
de la comarca del Pla d’Urgell s’havia multiplicat gairebé per 7.
166 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
habitants és del 68%, la mitjana dels municipis del Pla d’Urgell és del 154%, més del do-
ble. De totes maneres, aquesta tendència, per exemple, també es pot observar als muni-
cipis de les comarques tarragonines (Ferrer 2018a: 213); per tant, tampoc no són l’única
excepció.
En tercer lloc, si comparem l’augment del Pla d’Urgell amb el de les seves comarques
veïnes al llarg del segon període estudiat (1860-1900), es pot observar que també va ser
clarament superior.
Quadre 12. Comparació dels ritmes de creixement poblacionals
del Pla d’Urgell amb els de les seves comarques veïnes,
de la província de Lleida i de Catalunya, 1860-1900 (1860 = 100)
1860 1877 1887 1900 Creix.
Garrigues 100 106,2 104,3 109,8 9,8%
Noguera 100 89,8 89,2 87,7 –12,3%
Pla d’Urgell 100 99,7 119,5 142,6 42,6%
Segarra 100 90,1 95,1 85,3 –14,7%
Segrià 100 102 103 105,5 5,5%
Urgell 100 91,2 95,8 97,4 –2,6%
Prov. Lleida 100 90,8 90,7 87,3 –12,7%
Catalunya 100 104,7 110,1 117,5 17,5%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes de les sèries històriques demogràques (per municipis i
per comarques) de l’IDESCAT.
De fet, de les sis comarques analitzades, només tres presenten un balanç positiu. Una
possible hipòtesi que ens pot ajudar a entendre aquesta realitat és, una altra vegada, l’im-
pacte del regadiu. Si hi prestem atenció, les comarques que presenten un balanç positiu
(el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià) entre 1860 i 1900 són les tres que més es van be-
neciar de les aigües del canal d’Urgell. Per altra banda, si comparem els resultats amb Ca-
talunya en general, també es pot observar clarament que el creixement del Pla d’Urgell va
ser veritablement una excepció.
Un altre element comparatiu seria l’evolució de les taxes brutes de natalitat i de mor-
talitat observades al Pla d’Urgell i a Catalunya en general. En aquest sentit, la taula 13 ens
mostra uns resultats molt interessants:
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 167
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
Quadre 13. Comparació de les taxes brutes de natalitat
i de mortalitat entre Catalunya i el Pla d’Urgell, en ‰
TBN TBM*1
Catalunya Pla d’Urgell Catalunya Pla d’Urgell
1860 35‰ 40‰ 27‰ 25‰
1877 -44‰ -29‰
1887 32‰ 46‰ 32‰ 32‰
1900 27‰ 38‰ 26‰ 25‰
Nota: 1. Taxa Bruta de Mortalitat.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes de les sèries històriques demogràques (per muni-
cipis i per comarques) de l’IDESCAT i de les dades extretes dels diferents llibres sacramentals de baptis-
mes i d’òbits de les parròquies analitzades: Barbens, el Bullidor (més la sufragània de Montalé), Bell-lloc
d’Urgell, Castellnou de Seana (més la sufragània de Vila-sana), Golmés, Ivars d’Urgell (més la sufragà-
nia de Vila-sana), Linyola, el Palau d’Anglesola, el Poal (més la sufragània dels Arcs) i Torregrossa.
Si bé les taxes brutes de mortalitat experimenten un creixement similar, les taxes bru-
tes de natalitat presenten uns tants per mil molt superiors. A Catalunya, a partir de la se-
gona meitat del segle xix i a causa segurament dels primers efectes de la transició demo-
gràca que s’havia iniciat durant la primera meitat de la centúria (Nadal, Benaul i Sánchez
2012: 64), el creixement natural va començar a decréixer a causa d’una disminució cons-
tant de la fecunditat i la natalitat davant d’una mortalitat encara relativament elevada (Aran-
go 2007: 22). En canvi, el Pla d’Urgell, a excepció dels tràgics anys de l’epidèmia palúdica,
es va caracteritzar per registrar un creixement vegetatiu molt elevat. Per altra banda, una
possible explicació del fet que la taxa bruta de mortalitat fos lleugerament inferior al Pla
d’Urgell que a la resta de Catalunya seria l’existència d’una població molt jove a causa de
les altes taxes brutes de natalitat. Per tant, la principal causa d’aquesta divergència seria el
paper que van tenir els baptismes. A bona part de Catalunya, des de principis del segle xix
els baptismes van tendir a estancar-se, a causa, segurament, dels efectes de la transició de-
mogràca (Ferrer 2019b: 21). Al Pla d’Urgell, aquest estancament no el trobem ns a nals
de la dècada dels anys vuitanta. Prenent com a base el que s’ha exposat, seria interessant
estudiar de manera detallada la transició demogràca de la comarca, la qual, segurament,
presentaria ritmes i cronologies diferents dels de la resta de Catalunya.
Conclusions
Al llarg del present article s’han anat perlant i analitzant les causes, la naturalesa i els rit-
mes de creixement de la població de la comarca del Pla d’Urgell al llarg dels segles xviii i xix.
En primer lloc, després d’haver detectat unes taxes brutes de natalitat desorbitades en
els recomptes de 1717 (78‰) i 1787 (57‰), s’ha procedit a identicar els nivells d’ocul-
tació de la població dels diferents municipis de la comarca amb la nalitat d’obtenir les xi-
168 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
fres reals d’habitants. Gràcies als resultats obtinguts d’aquesta operació i aplicant una hi-
potètica taxa bruta de natalitat que oscil·là entre el 40‰ i el 45‰, s’ha pogut concloure,
per una banda, que el recompte de població de 1717 va presentar una ocultació aproxima-
da de la població d’entre el 73% i el 94%, i, per l’altra, tot i que amb un percentatge bas-
tant menor, que el recompte de 1787 també en presentava (entre el 27% i el 43%). Aquests
resultats, si bé coincideixen amb els nivells d’ocultació observats el 1717 per la resta dels
treballs anteriors que han abordat aquesta qüestió per a tot Catalunya i la regió de Lleida
(Ferrer 2007), destaquen per ser uns dels més elevats del Principat. Tot i aquests nivells
d’ocultació observats al llarg del segle xviii, la població de la comarca del Pla d’Urgell va
créixer substancialment i de manera continuada al llarg dels segles xviii i xix. En altres pa-
raules, entre 1717 i 1900 es va multiplicar aproximadament per sis i va presentar un elevat
creixement anual acumulatiu del 0,99%.
En segon lloc, gràcies a l’estudi dels baptismes i òbits extrets dels llibres de registre par-
roquials de les diferents parròquies que conformen la comarca s’ha pogut observar que
aquest increment es va deure bàsicament al fort creixement vegetatiu que hi va haver al
llarg de les dues centúries, provocat per l’alça constant del nombre de baptismes (cada se-
gle es van doblar) i per una mortalitat relativament baixa, a excepció dels intermitents epi-
sodis d’alta mortalitat catastròca. Prenent com a base els raonaments exposats per dife-
rents autors i autores que han tractat la realitat social, política i econòmica de la comarca del
Pla d’Urgell al llarg d’ambdues centúries, les raons plausibles que podrien explicar aquest
creixement són dues: per una banda, una forta expansió de les terres conreades, una di-
versicació dels conreus i una difusió general de la ramaderia cap a les terres vagants i des-
poblades, esperonades per la generalització dels adobs (Feliu 1990); per l’altra, una nup-
cialitat i una fecunditat molt elevades durant tot el període analitzat (Planes 1995; Romero
i Gaya 1986). A diferència del creixement vegetatiu, el saldo migratori no va ser una causa
que va inuenciar positivament en l’augment poblacional de la comarca al llarg del perío-
de analitzat, sinó que més aviat va representar un fre. Segurament a causa d’un creixement
vegetatiu molt elevat, certa població de la comarca va marxar a altres contrades per un ex-
cés de població (sostre malthusià). L’excepció serien les tres últimes dècades del segle xix,
ja que, a causa de la conversió de les terres en regadiu i la creixent capitalitat de Mollerus-
sa, la comarca, eminentment de caràcter rural, es va convertir en un pol d’atracció d’habi-
tants (Ramón 2004).
Si comparem aquests resultats amb altres zones d’Espanya i la resta d’Europa, podem
observar que, d’una manera més o menys aproximada, les tendències presenten bastantes
similituds. Algunes províncies de l’Espanya interior, com Àvila i Guadalajara, al llarg del se-
gle xviii i durant la primera meitat del xix també es van caracteritzar per presentar un fort
creixement vegetatiu, amb unes taxes brutes de natalitat ubicades entorn del 40-45‰, im-
pulsat pel creixement agrari i la diversicació dels conreus davant d’un saldo migratori cla-
rament negatiu (Abarca et al. 2015: 116 i 136). Aquesta etapa de fort creixement demogrà-
c també s’ha observat en nombroses parts d’Europa (Hobsbawm 1997: 27).
Per acabar, caldria fer una menció especial del període comprès entre 1860 i 1900. Des-
prés del daltabaix demogràc provocat per l’epidèmia palúdica més severa dels últims tres-
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 169
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
cents vint anys i, una vegada implantat i dominat el sistema de regadiu, la comarca del Pla
d’Urgell va experimentar un creixement demogràc sense precedents. En altres paraules,
entre 1877 i 1900, és a dir, en només vint-i-tres anys, la població va augmentar un 44%, fet
que es tradueix en un creixement anual acumulatiu de l’1,57%.
Aquest increment va representar una excepció no només en comparació amb les co-
marques veïnes de secà, sinó també amb tot Catalunya. Per fer-nos una idea de les dimen-
sions, el Pla d’Urgell va ser la segona comarca de tot Catalunya que més va créixer entre
1877 i 1900, situant-se només per davant del Barcelonès, que ho va fer un 53%.34 En què
es va fonamentar aquest creixement? Per una banda, tot i ser una comarca eminentment
de caràcter rural i en total dissonància amb les comarques veïnes de secà, el Pla d’Urgell
va presentar un saldo migratori positiu i constant durant les últimes dècades del segle xix,
una tendència que es va mantenir ns gairebé la dècada dels anys trenta del segle xx. Per
altra banda, durant tot aquest període la comarca també va presentar unes taxes brutes
de natalitat molt elevades, entorn del 45‰, que es van traduir en un gran creixement
vegetatiu.
Bibliograa
aBarca, Vanesa; SeBaSTián, José Antonio Sebastián; LLoPiS, Enrique; uBaLdo, José; veLaSco,
Ángel Luis (2015). «El descenso de la mortalidad en la España interior: Albacete y Ciu-
dad Real, 1700-1895», América Latina en la Historia Económica, núm. 22, p. 108-44.
arango, Joaquín (2007). «Les primeres migracions del segle xx a Catalunya». Dins cenTre
d’eSTudiS demogràFicS. Immigració: Les onades immigratòries en la Catalunya con-
temporània,. Nadala 2007, any 41. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
BenavenTe, Jaime; giraLT, Emili; nicoLau, Roser (1990). «Població i agricultura». Dins Jordi
nadaL. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 2. Barcelona: Enci-
clopèdia Catalana.
BernaT, Joan Serafí (2004). «Las series anuales de bautismos valencianos, 1646-1899», Áreas:
Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24, p. 101-116.
BuSTeLo, Francisco (1972). «La población española en la segunda mitad del siglo xviii», Mo-
neda y Crédito, núm. 123, p. 53-104.
caBré, Anna (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.
camPS, Manuel (1986). «Les febres pútrides malignes de l’any 1783». Dins inSTiTuT d’eSTudiS
iLerdencS. Les Terres de Lleida al segle xviii: Miscel·lània. Lleida: Institut d’Estudis Iler-
dencs / Diputació Provincial de Lleida, p. 135-172-
cinnireLLa, Francesco; kLemP, Marc; WeiSdorF, Jacob Louis (2016). «Malthus in the Bedroom:
Birth Spacing as Birth Control in Pre-Transition England», Demography, núm. 2 (54),
p. 413-436.
34. De fet, dels quinze municipis que més van créixer durant aquests anys, quatre van ser del Pla d’Urgell. Per ordre:
Bellvís, Mollerussa, Bell-lloc d’Urgell i Linyola.
170 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
cLark, Gregory; cumminS, Neil (2019). «Randomness in the Bedroom: There Is No Eviden-
ce for Fertility Control in Pre-Industrial England», Demography, núm. 4 (56), p. 1541-
1555.
eJido, Carlos; moreno, Antonio (1988). «El Censo de Floridablanca, un chequeo», Pedral-
bes: Revista d’Història Moderna, núm. 8, p. 163-184.
eSTrada, Ferran (1998). Les cases pageses al Pla d’Urgell: Família, residència, terra i tre-
ball durant els segles xix i xx. Lleida: Pagès.
FeLiu, Gaspar (1983). «El cens de població de 1717: exemples d’ocultacions a les terres de
Lleida», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 3, p. 217-226.
FeLiu, Gaspar (1990). El funcionament del règim senyorial a l’Edat Moderna: l’exemple
del Pla d’Urgell. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs (Cròniques, 1).
Ferrer, Llorenç (2007). «Una revisió del creixement demogràc de Catalunya en el segle xviii
a partir dels registres parroquials», Estudis d’Història Agrària, núm. 20, p. 17-68.
Ferrer, Llorenç (2016). «El crecimilento demográco de las comarcas de Girona en el si-
glo xviii y los cambios hacia la transición demográca en la primera mitad del siglo xix»,
Revista de Demografía Histórica, núm. 34 (2), p. 17-52.
Ferrer, Llorenç (2018a). «Creixement de la població, mortalitat, natalitat i migracions a les
comarques de Tarragona (1700-1860)», Estudis: Revista de Historia Moderna, núm. 44,
p. 197-223.
Ferrer, Llorenç (2018b). «L’evolució demogràca d’una comarca de muntanya a Catalunya:
el Ripollès, segles xvii-xix, a través dels registres parroquials», Butlletí de la Societat Ca-
talana d’Estudis Històrics, núm. 29, p. 237-266.
Ferrer, Llorenç (2019a). «El creixement demogràc de Catalunya i un replantejament de la
transició demogràca. L’exemple del Maresme, segles xvi-xix (I)», Fulls del Museu Ar-
xiu de Santa Maria, núm. 124, p. 6-16.
Ferrer, Llorenç (2019b). «Una revisió de l’evolució demogràca d’Osona», Ausa, núm. 29
(183), p. 5-34.
garraLón, Sebastià (2011). «El còlera morbo asiàtic al Palau d’Anglesola», Mascançà: Revis-
ta d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 2, p. 103-112.
grau, Josep M.; Puig, Roser (1999). «La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del
compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb. Un exemple d’ocultació», Recull (Asso-
ciació Cultural Baixa Segarra), núm. 6, p. 49-63.
guaL, Valentí (1988). «Dades censals i dades parroquials: dues fonts demogràques enfron-
tades», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 8, p. 185-192.
guaL, Valentí (1992). «La immigració urgellenca via noces a la Conca de Barberà durant
d’edat moderna», Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, núm. 4, p. 79-88.
henry, Louis (1983). Manual de demografía histórica: Técnicas de análisis. Barcelona:
Crítica.
hernández, Ricardo (2004). «La demografía de la provincia de Palencia a través de los
bautismos, 1580-1860», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 24,
p. 25-38.
hoBSBaWm, E. J. (1997). La era de la revolución, 1789-1848. Barcelona: Crítica.
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL LLARG DELS SEGLES XVIII I XIX 171
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
igLéSieS, Josep (1969). El cens del comte de Floridablanca, 1787 (Part de Catalunya). Edi-
ció de José Moñino Floridablanca i la Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona:
Fundació Salvador Vives Casajuana.
inSTiTuTo nacionaL de eSTadíSTica (1987). Censo de 1787 «Floridablanca». Vol. 5. Comuni-
dades autónomas pirenaicas. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
Livi Bacci, Massimo (1978). «La fecundidad y el crecimiento demográco en España en los
siglos xviii y xix». Dins Población y cambio social: Estudios de demografía histórica.
Madrid: Tecnos, p. 176-187.
LLoPiS, Enrique (2004). «El crecimiento de la población española, 1700-1849: índices regio-
nales y nacional de bautismos», Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales,
núm. 24, p. 9-24.
maTeu, Jaume (1982). La pagesia urgellenca abans del canal. Barcelona / Lleida: Institut
d’Estudis Ilerdencs / Rafael Dalmau.
meSTre, Esteve (1987). Història de Linyola. Lleida: Virgili / Pagès.
muñoz, Francesc (1992). Creixement demogràc, mortalitat i nupcialitat al Penedès (se-
gles xvii-xix). Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona.
nadaL, Jordi (1965). «Les grandes mortalités des années 1793 à 1812: effets à long terme
sur la démographie catalane». Dins Actes du Colloque International de Démographie
Historique. Lieja, p. 409-421.
nadaL, Jordi (1976). La población española (siglos xvi a xx). 4a ed. Barcelona: Ariel.
nadaL, Jordi; BenauL, Josep M.; Sánchez, Alejandro (2012). Atles de la industrialització de
Catalunya: 1750-2010. Barcelona: Vicens Vives.
nadaL, Jordi; giraLT, Emili (1963). «Contribució a l’estudi de la població catalana durant els
segles xvi i xvii», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 3,p. 58-59.
PaLau, Josep M. (1983). Golmés: Recull històric. Golmés: Ajuntament de Golmés.
PaLau, Lisard (2017). «Golmés al segle xix, un enfocament demogràc», Mascançà: Revis-
ta d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 8, p. 95-106.
PaLau, Lisard (2018). «El canal d’Urgell: canvi i impacte demogràc», Mascançà: Revista d’Es-
tudis del Pla d’Urgell, núm. 9, p. 127-140.
Pérez, Vicente (1980). Las crisis de mortalidad en la España interior, siglos xvi-xix. Ma-
drid: Siglo XXI.
Pérez, Vicente (1999). «La evolución demográca española en el siglo xvii». Dins Maria nor-
BerTa amorim. La popolazione italiana nel Seicento. Bolonya: CLUEB, p. 1000-1029.
PLaneS, Josep Maria (1995). Demograa i societat de Tàrrega i de l’Urgell durant l’Antic
Règim. Agramunt: Josep Maria Planes i Closa.
PuJadaS, Romà; aLdomà, Ignasi; domingo, Jordi; vaLLverdú, Josep (1993). El Pla d’Urgell: Di-
namisme agroalimentari i diversicació industrial i terciària. Barcelona: Caixa d’Es-
talvis de Catalunya.
ramón, Josep Maria (2004). L’Agricultura de regadiu a la Catalunya contemporània: els
canals d’Urgell, 1860-1960 (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
reaL JunTa de comercio deL PrinciPado de caTaLuña (1816). Plan de los canales proyectados
de riego y navegación de Urgel: que de Real Órden levantó el difunto don Juan So-
172 LISARD PALAU ELCACHO
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 32 (2020), p. 139-172. ISSN 0210-4830. DOI: 10.1344/eha.2020.32.139-172
ler y Faneca á solicitud y expensas de la Real Junta de Gobierno del Comercio de Ca-
taluña. Barcelona: Imprenta de Agustín Roca.
reaL JunTa de Sanidad (1987). Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en va-
rios pueblos del Urgel y otros parages del Principado deCataluña en el año 1785, for-
mada de órden de la Real Junta de Sanidad. Fondarella: Palestra.
romero, Eladio; gaya, Anna (1986). «Bell-lloc en el siglo xviii: demografía, economía y men-
talidad». Dins Les Terres de Lleida al segle xviii: Miscel·lània. Lleida: Institut d’Estudis
Ilerdencs / Diputació Provincial de Lleida, p. 387-408.
Sero, Casimiro (1970). Historia de Bell-lloch. Lleida: Casimiro Sero.
Simon, Antoni (1992). «La població catalana a l’època moderna. Síntesi i actualització», Ma-
nuscrits: Revista d’Història Moderna, núm. 10, p, 217-258.
TorrenTS, Àngels (1995). Transformacions demogràques en un municipi industrial ca-
talà: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935 (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Bar-
celona.
viLa, Joan (1992). Els canals d’Urgell i la seva història. Lleida: Diputació de Lleida.
viLar, Pierre (1964). Catalunya dins l’Espanya moderna: Recerques sobre els fonaments
econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62 (Estudis i Documents,
1-4).
WrigLey, E. A.; SchoFieLd, Roger (1981). The Population history of England 1541-1871: A re-
construction. Cambridge (Mass): Harvard University Press.
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Article
Full-text available
A revision of the demographic evolution of Osona: slow growth and high mortality rate (1700-1860) A partir de la reconstrucció dels baptismes i les defuncions es planteja quina va ser l'evolució demogràfica d'Osona. Es mostra que la comarca va créixer de forma signifi-cativa en el segle xvii, que en el segle xviii el creixement va ser menor del que hom es pensava, que la fecunditat va caure du-rant la primera meitat del segle xix i que la mortalitat, en canvi, va ser molt més alta que en altres comarques, especialment la mortalitat d'albats. L'article és una part de la reconstrucció demogràfica de Catalunya entre 1700 i 1860. From baptism and death records we can look at the demographic evolution of Oso-na. The evidence shows that the region grew significantly in the seventeenth cent ury while in the eighteenth century population growth was less than what was once thought. Fertility fell during the first half of the nineteenth century and that mortality was more elevated than in other regions, especially infant mortality. The article forms part of a reconstruction of Catalan demography between 1700 and 1860.
Article
Full-text available
estudi s'emmarca en el projecte de recerca Mundos del trabajo en transición (1750-1930): cualificación, movilidad y desigualdades. El seu objectiu és reconstruir l'evolució de la fecunditat i mortalitat a la comarca per establir què va determinar el creixement demogràfic del segle XVIII i el posterior estancament de la fecunditat i mortalitat a la primera meitat del segle XIX. Es revisen els ritmes de la transició demogràfica a Catalunya, els moviments migratoris cap a altres parts de Catalunya i com l'augment de la mortalitat a la segona meitat del segle XIX va fer que no hi hagués creixement natural i, per tant, es produís una manca de mà d'obra en una dinàmica de creixement econòmic. L'EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT AL MARESME Si, com hem vist a l'anterior article publicat al número 124 de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, els baptismes van créixer el 18% en el segle XIX i la població un màxim del 60%, sembla lògic pensar que la mortalitat també es va reduir. La font principal que tenim són els llibres d'òbits dels arxius parroquials. Si la sèrie de baptismes era més fiable tot i el problema dels que neixen morts, la de difunts presenta moltes més dificultats. L'església distingeix entre òbits d'adults i òbits d'albats o aquells infants que encara no havien rebut el sagrament de la comunió. Aquests darrers no sempre es registraven; per tant, solem tenir llibres de difunts en què no hi ha els albats. Quan els registres d'albats es van incorporant al llarg del segle XVII, l'escassa tradició de registre feia que pogués haver-hi una important ocultació que invalidaria les sèries de difunts. Així, cal, abans de tot, comprovar la fiabilitat d'aquestes sèries. D'altra banda, el llibre de difunts és també-no en tots els casos-un registre de misses de novenes, cap d'anys i recordances que es feien en honor del difunt. Cal, doncs, anar amb molt de compte per no comptabilitzar com a difunts el que són simples misses de recordança. EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DE CATALUNYA I UN REPLANTEJAMENT DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA. L'EXEMPLE DEL MARESME, SEGLES XVI-XIX (II) Un dels mètodes que s'utilitza per validar les sèries de difunts és calcular la relació entre difunts i albats. Si el número d'albats sobre defuncions totals presents en el recompte s'acosta al 50%, podem considerar la sèrie vàlida; si està per sota del 40%, cal pensar que hi ha una ocultació important. En el quadre 9 recollim el percentatge d'albats sobre defuncions totals en els diferents pobles del Maresme per períodes de vint anys. Les caselles en blanc hi són perquè no tenim dades, sovint pel fet que s'han perdut els llibres, com passa a Arenys de Mar i de Munt. D'aquestes dades, només la sèrie de defuncions de Tiana baixa del 40% en el període 1701-1720 (període en què la sèrie és clarament deficient). La resta hi estan per sobre. Només la de Sant Pol de Mar mostra percentatges baixos durant bona part del segle XVIII, tot i que està per damunt del 40%. La conclusió, doncs, és clara. Les sèries de defuncions del Maresme són fiables segons aquest mètode, amb alguna excepció. Ara bé, sempre tenim el dubte de si les caigudes d'albats són conseqüència de l'evolució demogràfica o, al contrari, deriven de la deficiència de la font. La millora dels registres ens fa pensar que en els segles XVIII i XIX, excepte en situacions excepcionals, els llibres registren els esdeveniments de forma fiable.
Article
Full-text available
Essent una petita part del meu Treball Final de Màster presentat el setembre de l'any 2016, en el present article, basat amb la informació extreta dels llibres sagramentals de la parròquia de Golmés, es pretén analitzar de forma detallada quines van ser les causes que van propiciar que la població d'aquest municipi es multipliqués per dos al llarg del segle XIX, tot establint, en la mesura del possible, una petita comparativa amb la resta de la comarca.
Article
Full-text available
El Canal d'Urgell, un somni fet realitat l'any 1863, va significar un abans i un després per a la població del Pla d'Urgell. La seva construcció suposava l'arribada del regadiu a la comarca i, per tant, s'iniciava una transformació agrària que canviaria el futur dels urgellencs. De totes maneres, es té constància que durant els primers anys de funcionament es va produir un profund daltabaix demogràfi c a causa de diversos factors. Descobrir el seu abast i el perquè serà l'objectiu d'aquest article.
Article
Full-text available
Summary From the massive reconstruction of the Diocese of Tarragona demographic series we reconstructed rhythms and evolution of the population of the province of Tarragona in the eighteenth century and the first half of the nineteenth century. We review the data counts eighteenth century. It is noted as births slowed during the first half of the nineteenth century below the population growth. We conclude that both fertility and mortality were reduced significantly during the first half of the nineteenth century. Natural increase was, however, higher than the population growth has ensured that part of the population of these regions probably emigrated to Barcelona which was great receptacle population of Catalonia.
Article
Full-text available
A partir de la acumulación de series de nacimientos y defunciones de las comarcas de Girona, la población de los censos de 1717 y 1787 es rectificada y se evalúan positivamente los datos del censo de 1860. En el periodo que va de 1787 a 1860 se observa que la población crece moderadamente al mismo tiempo que los nacimientos se estancan, lo que permite deducir una reducción de la natalidad a partir de 1830. La incorporación en el análisis de las series de mortalidad muestra que esta se redujo desde 1810, lo que permitió mantener un crecimiento vegetativo superior al crecimiento de la población. Ello sugiere que las comarcas de Girona perdieron población a causa de la emigración. En este periodo desconocido de la demografía catalana se deducen cambios importantes que deben permitir conocer mejor la geografía e intensidad de la transición demográfica
Article
El presente trabajo, que integra el análisis de censos y vecindarios generales junto a los registros bautismales para el periodo 1580-1860, ha permitido precisar el grado de fiabilidad de cada uno de estos recuentos generales, así como poder matizar la evolución de la serie bautismal durante todo el periodo. De ello, lo más destacado es la comprobación de que la expansión demográfica del siglo XVI llega a su fin en esta zona en la década de 1580, y que hasta la última década del siglo XVIII estos valores no volverán a ser alcanzados.