Joan Bru i Plancha: Obres a la Costera i la Vall d'Albaida

Full text

1
JOAN BRU I PLANCHA:
OBRES A LA COSTERA I
LA VALL D’ALBAIDA
Beatriu Navarro i Buenaventura
(Publicat al Llibre alternatiu de la fira. Xàtiva, Ulleye, 2009. Ps. 167-178, 221-226)
La majoria dels autors coincideixen a dir que el Joan Bru i Plancha que
signa algunes pintures de les Reials Fàbriques de Taulells i el Joan Baptista
Bru que apareix en la documentació de l’Acadèmia de Sant Carles de València
són, segurament, la mateixa persona. De ser així, nasqué a València l’any 1773
al si d’una família de dibuixants i gravadors. Fou alumne de l’Acadèmia, on el
1801 guanyà el segon premi de Flors i un altre en el Concurs General. Abans,
però, ja es mostra com un pintor consolidat, sobretot si tenim en compte
algunes obres atribuïdes com el plafó de l’Eucaristia del Col·legi del Corpus
Christi de València, datat el 1796, o la Magdalena de Carcaixent de 1799. En
poc de temps es convertirà en un dels pintors ceràmics més reconegut i
prestigiós. Està considerat com el pintor que canvià la forma d’entendre la
pintura sobre taulell en obrir el camí del pictoricisme. No només aportà un to
culte respecte a la iconografia devocional de tall popular que s’havia fet fins
ara, sinó que, gràcies als avenços tècnics i al coneixement que tenia dels òxids,
comença a pintar com qualsevol dels seus coetanis, amb independència del
suport sobre el que aplicava els colors. Joan Bru donà a la pintura sobre taulell
el mateix tractament que Vicent López, per exemple, donava a l’oli sobre llenç.
Citem Vicent López i no altre perquè tenia pràcticament la mateixa edat que
Bru, ja que nasqué només un any abans, i, a més de ser un dels pintors més
reeixit del moment, els dos estigueren vinculats a l’Acadèmia de Sant Carles.
Elies Tormo el 1923 ja el considerà un gran pintor en atribuir-li el
paviment del Museu del Carme, avui conservat al Museu Nacional de
Ceràmica de València, realitzat a les Reials Fàbriques de Maria Disdier el
1808. Aquest paviment, contemporani del de la Seu de Saragossa, procedeix
de l’enderroc (1897) d’una casa situada al carrer de Sant Vicent núm. 4.
Les obres signades per Bru coincideixen en el temps que Maria Disdier,
filla de Marc Antoni, dirigeix les Reials Fàbriques (1802-1816). A partir
d’aquestes obres podem resseguir les característiques de la seua pintura, al
temps que atribuir-li’n d’altres. Estan signades la Mare de Déu de la Font de la
Salut de Traiguera (1807), el paviment de l’aula capitular de la Seu de
Saragossa (1808), Sant Llorenç del Palau de Montortal de Carcaixent, la Mare
de Déu dels Desemparats amb Sant Josep (1809) en col·lecció particular de
València, la Mare de Déu del Carme de Planes, la Mare de Déu de la Pau del
Vilar de l’Arquebisbe, la Batalla de Lepant i dos paviments d’Alcanar, Sant

LLIBRE ALTERNATIU DE LA FIRA. XÀTIVA 2009
2
Onofre en l’interior d’una casa de Quart de Poblet, i un altre Sant Onofre
(1804) al carrer de Salvador Giner de València, obra tradicionalment atribuïda
a Bru sense adonar-se que està signada al taulell número 11, al peu de la creu.
En les primeres obres encara combina els nous colors amb els que es
feien servir en el període rococó anterior, però a poc a poc anirà abandonant-
los. Al mateix temps comença a pintar ombres blaves sobre les carnacions,
conseqüència del reflex de les robes o de l’atmosfera que envolta els
personatges. Per a les ombres, dels teixits sobretot, utilitza la mateixa solució
que els gravadors. És a dir, pinta xicotetes línies paral·leles amb el mateix
color d’allò que vol obscurir, de manera que com més ombra vol mostrar, més
ratlles i més juntes apareixen. Encara que no és l’únic que ho fa servir, un dels
trets més característics són les pinzellades fosques que dóna als genolls,
conferint-los aspecte còncau. Pinta núvols molt espessos de tonalitats morades
i grogues amb forma d’espiral o arrodonits amb llargues pinzellades al centre.
En el primer terme de la composició situa pedres i herbes que ajuden a crear
sensació d’espai. Intercala arbres i arbustos en els paisatges, mentre que al
fons sol pintar petits edificis o elements arquitectònics. Atorga a cada tipus de
personatge uns trets definitoris i específics. Així, els querubins i els Xiquets
són galteruts i amb un to de tristor; els àngels i figures d’adolescents mostren
les celles molt alçades i arquejades; i les imatges adultes uneixen el nas i les
celles amb dues petites línies corbes. Tot açò sense oblidar, per suposat, la
base d’un dibuix precís i la utilització perfecta del clarobscur. En general, les
seues composicions estan imbuïdes d’amabilitat i dolçor, fet que, acompanyat
de la qualitat tècnica, proporciona obres d’indubtable vàlua artística i estètica.
En aquesta època era costum a les Reials Fàbriques utilitzar com a base
estampes cultes de gravadors com Vicent Capilla, Francesc Bru o Francesc
Jordà, entre altres. En aquests casos, tant Bru com els altres pintors, seguien
fidelment el model. Així i tot, les estampes i xilografies de tall més popular
continuaven formant part del repertori.
Als carrers de Xàtiva hi havia fa uns pocs anys un parell d’obres que, si
bé no estan signades, cal atribuir-li-les. En primer lloc la Puríssima Concepció
coronada per la Trinitat del carrer de l’Abat Pla núm. 7. Aquest plafó que
donàvem per perdut després que fou furtat, es conserva actualment al Museu
del Taulell d’Onda. El conjunt s’exhibeix incomplet, ja que la filera superior de
taulells roman fragmentàriament a la fornícula originària de Xàtiva sota la
pintura de la façana. La segona obra a la qual ens referim mostra la Mare de
Déu de la Seu entre sant Josep i sant Antoni de Pàdua. Estava situada al carrer
de l’Argenteria, tot just davant del Palasiet. Ara es conserva en l’interior d’una
casa. L’atribució d’aquests plafons a Joan Bru l’hem feta al llibre La pintura
ceràmica a Xàtiva (en premsa).
La Seu de Xàtiva conserva (segons l’inventari de la Conselleria de
Cultura) un plafó amb ànimes del Purgatori de procedència desconeguda. En
origen estava compost per dotze taulells, però només ens han aplegat vuit.
Està encapçalat per una ànima –suposen que hi havia tres, una per taulell-
seguida de la indulgència i l’oració. Tot està voltat per una garlanda de flors a
l’estil de la que veiem en la Mare de Déu del Carme d’Almenara. Les ombres
blaves de les carnacions, les roques del primer terme, les flames ondulants o el

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
3
rostre com el de la Mare de Déu de la Pau del Vilar de l’Arquebisbe ens parlen
de l’autoria de Bru.
Als carrers d’altres poblacions de la Costera i la Vall d’Albaida encara
podem admirar diverses obres que hem atribuït a Joan Bru. A Agullent, a la
façana de l’antic Hospital del carrer de Sant Bertomeu, hi ha el plafó de Maria
amb sant Joaquim i santa Anna; i a la plaça de l’Església núm. 12 el plafó de la
Sagrada Família. Aquestes dues obres encara són deutores de la tradició
taulellera del segle XVIII. Deu tractar-se, per tant, de la seua primera etapa
pictòrica. De fet, en el primer dels plafons esmentats, encara veiem alguns
colors vius i cridaners com el verd de la túnica de santa Anna o ornaments com
el marc de jaspi manganès propis de l’època rococó. Tanmateix, trobem ja
alguns elements característics que acompanyaran al llarg del temps moltes
obres de Bru. Per exemple, els núvols espessos i en espiral, o la manera de
solucionar la flexió dels genolls amb una o dues ombres que donen concavitat
a la forma anatòmica. El rostre de Maria el veiem també en la Puríssima de
Xàtiva i el de sant Joaquim ens anticipa els personatges masculins d’edat
avançada que pintarà en obres posteriors. No cal esmentar el recurs de situar
pedres i vegetació en primer terme per donar profunditat.
El segon plafó d’Agullent té la mateixa cronologia, potser una mica
posterior, dels primers anys de la dècada dels 90 del segle XVIII. Trobem els
mateixos rostres de sant Joaquim i Maria. El tractament de les figures infantils
és també un precedent del que veurem en futures obres de Bru. Així, la parella
de querubins o l’expressió del xiquet Jesús. La figura de sant Josep acabarà
convertint-se en un arquetip en les representacions d’aquest sant i d’altres
barbats. Hem de posar en relació aquesta obra amb una Sagrada Família de
Cocentaina al carrer de Pretapanxes, que cal atribuir també a la mateixa mà.
Allí el plafó està emmarcat per la mateixa cinta groga que farà servir Josep
Sanchis en la Santa Marta del Museu de Ceràmica de València.
A Llanera de Ranes, al carrer del Crist núm. 10, trobem el panell del
Crist de Salameda amb la Mare de Déu del Roser i sant Joan Baptista. La
figura de Crist s’assembla al de la Pietat del Museu Benlliure de València i al
de l’interior d’una casa del Vilar de l’Arquebisbe, totes tres obres de Bru,
especialment per la forma de resoldre el pit, les costelles i el ventre. La Mare
de Déu del Roser és similar a la del Carme de Quatretonda, a la d’Almenara i a
la de Planes, aquesta darrera signada i amb la marca de les Reials Fàbriques.
El Xiquet el veiem en moltes obres del pintor com en els plafons de Sant
Antoni de Pàdua de les Coves de Vinromà (1798), d’Ibi (1800) i d’Orba, per
citar només alguns exemples. La sanefa neoclàssica amb ous i dards daurats
que emmarca l’obra la utilitzarà també en el plafó de Tobies i l’àngel del carrer
de St. Rafael núm. 9 d’Alcoi.
Al carrer de Santa Teresa núm. 8 de Llanera veiem un plafó de santa
Teresa que reprodueix el gravat de la Impremta Laborda de València. És quasi
idèntic, llevat que Bru ha eliminat els querubins, de manera que així resulta
una composició més neta i equilibrada. Al pintor hem d’atribuir també altres
dues santa Tereses amb la mateixa iconografia: la de Cerdà, a la plaça de
l’Ajuntament, i la del Museu d’Història de Nules, aquesta molt més elaborada
que les anteriors. Crida l‘atenció la devoció a santa Teresa que existeix en

LLIBRE ALTERNATIU DE LA FIRA. XÀTIVA 2009
4
alguns pobles de la Costera de Ranes, potser per influència de l’antic convent
xativí de carmelites.
A Rotglà, a la carretera de València núm. 11, hi ha un plafó que ha estat
dividit de manera artificiosa en dues parts, impedint així que apreciem l’obra
tal com Bru la creà. Molts taulells estan trabucats i capgirats, a més a més en
falta un, el que ocuparia el lloc 18. En aquest treball oferim una proposta de
restitució. Es tracta de la Puríssima adorada per sant Francesc d’Asís i santa
Clara. El sant té als peus el llibre de l’Apocalipsi obert pel capítol XII on es
narra l’aparició al cel d’una dona amb la lluna davall dels peus i una corona de
dotze estrelles al cap, atributs que assimilà la iconografia de la Immaculada.
No cal recordar que foren els franciscans els defensors de les tesis
immaculistes. El convent franciscà de Xàtiva també degué promoure les
devocions de l’orde pels poblets de la Costera. El format del plafó es quadrat (5
x 5 taulells) perquè alberga tres personatges situats de forma piramidal. El
marc és similar al del plafó del Primer Dolor de Maria, de Carlet, amb tiges de
fulles alineades i flors grogues que marquen els eixos del quadre. La
Immaculada avança la cama mentre el vent enlaira la túnica. Recorda,
especialment la part inferior, la Immaculada de Conchillos del Museu de
Belles Arts de València.
Continuem amb dues obres de Quatretonda: la Mare de Déu del Carme
al carrer del seu nom núm. 1 i Sant Gaietà, abans al carrer del Codonyer i ara
en l’interior d’una casa. A les dues veiem la característica ombra que Bru dóna
al genoll. El primer plafó, com hem dit adés, és una obra relacionable amb la
Mare de Déu del Roser de Llanera, la Mare de Déu del Carme d’Almenara i la
de Planes. Els àngels que acompanyen sant Gaietà són els mateixos que hem
vist junt santa Teresa a Llanera i Cerdà.
Acabem aquest recorregut pels carrers de la Costera i la Vall d’Albaida
resseguint les obres de Bru amb l’excepcional plafó de sant Jaume de la Llosa
de Ranes, al carrer del Dr. Cajal núm. 6. Es tracta d’una obra madura i de
molta qualitat on ja observem de forma consolidada totes les característiques
del pintor. La imatge del sant a cavall està basada en una xilografia d’autor
desconegut, encara que ací el gir més forçat de l’animal ens parla del domini
dibuixístic de Bru. El rostre de sant Jaume és un calc del pastor amb barret del
plafó de Traiguera, obra signada i datada. Per altra banda, l’aspecte és el que el
pintor fa servir per als personatges masculins amb barba i que ja s’apuntava en
la Sagrada Família d’Agullent. Pensem per exemple en el sant Josep del plafó
de Xàtiva o en el sant Francesc de Rotglà. A més a més, els personatges de la
banda inferior apareixen també a la Batalla de Lepant d’Alcanar, paviment
signat per Bru i produït a les Reials Fàbriques, com el plafó de Traiguera. Els
moros del sant Jaume de la Llosa són idèntics als turcs d’Alcanar. En realitat,
en els dos casos l’aspecte és més aviat de tàrtars, un tant exòtics.
Finalment mencionarem dues obres en col·lecció particular que hem
d’adscriure també a la mà de Bru: l’Aparició de la Mare de Déu del Pilar a sant
Jaume a Saragossa i la Mare de Déu dels Desemparats. La primera està
composta per 24 taulells (6 x 4) i basada en l’estampa de Marià Latasa. Amb el
mateix tema hi havia un panell de Bru als carrers de Vinaròs, encara que de
composició molt més simplificada. Veiem els núvols en forma d’espiral i línies

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
5
paral·leles en les zones ombrejades. Les faccions dels personatges també les
trobem en altres obres de Bru. L’orla és com la de Traiguera i semblant a la de
Santa Teresa de Nules. Crida especialment l’atenció l’ús del color carmí de
diverses tonalitats en la túnica de la Mare de Déu i en l’àngel que sosté el pilar.
No sembla producte de l‘òxid de ferro ja que està allunyat dels taronja obscurs
i marrons rogencs de l’època. No és habitual trobar-lo a principis del segle
XIX. De fet, no serà fins els anys 40 quan el roget d’Onda començarà a
difondre’s, i pel que fa al color rosa haurem d’esperar encara fins mitjan segle
XIX.
La Mare de Déu dels Desemparats està formada per 12 taulells (4 x 3).
Els dos centrals inferiors que faltaven s’han completat recentment amb dos
taulells nous. S’ha de posar en relació amb el plafó de Picanya, el de les Coves
de Vinromà i el de col·lecció particular de València, tots amb la mateixa
iconografia. La cara posterior dels taulells conté la lletra C i està numerada
amb manganès.
Menció especial mereixen els paviments de la casa de Diego a Xàtiva,
pintats per Bru a les Reials Fàbriques de València. És un conjunt que comprén
els frontals de les escales, el paviment del saló, el de l’habitació i els paviments
dels balcons exteriors.
Al bell centre de la sala gran s’hi representa la Fama sobre el globus
terraqui acompanyada de tres putti que sostenen garlandes de flors i cintes.
L’escena potser representa una al·legoria de la fama del propietari de la casa,
igual que hem vist en èpoques anteriors, com al Renaixement. La sala
rectangular està voltada per una sanefa amb roleus vegetals, perles, copes, etc.
del repertori neoclàssic. El motiu central de la Fama és idèntic al conservat al
Museu de l’Alcora. Evidentment, les dues sortiren de la mateixa fàbrica i són
obra de la mateixa mà: Reials Fàbriques de taulells de València i Joan Bru.
Al dormitori es desenvolupa un programa iconogràfic unitari que
relaciona paviment, murs i sostre, tot referit a les muses de la mitologia
clàssica. Al paviment trobem una escena del Parnàs. Apol·lo, dempeus amb
una lira i la túnica enlairada, està acompanyat de quatre muses assegudes als
costats. Pels atributs que tenen, hem identificat tres: Euterpe, Urània i Talia o
Melpomene. Una sanefa, igual que a la sala, recorre les vores del sòl.
Als tres balcons es desenvolupen roleus vegetals a partir d’uns motius
centrals: una escena lacustre, una xineria i una màscara. Destaca el repertori
d’ocells i papallones repartits entre la vegetació.
Hi ha dos models diferents de sanefes als frontals de les escales. Una
d’elles està formada per garlandes de llorer sostingudes per sirenes alades. Al
centre una mena de cartel·les contenen petits elements o paisatges: un tonell,
un bou, una caseta amb arbre, una ruïna, un personatge amb barret i bastó
davant d’una tomba... L’altra sanefa, de tiges i roleus vegetals, té al centre
escenes més desenvolupades: paisatge amb un molí de vent, corregudes de
bous, ball de la jota, marines, escenes de caça i pesca, motius neoclàssics,
xineries, edificació fabril amb fumeral... Estan resoltes amb morat de
manganès i són d’aspecte esbossat i ràpid. La qualitat pictòrica és altíssima.

LLIBRE ALTERNATIU DE LA FIRA. XÀTIVA 2009
6
Fixem-nos per exemple en les marines, on els vaixells de l’horitzó estan resolts
amb unes pinzellades d’òxid molt diluït mentre que en primer terme fa servir
el perfilat i un to més obscur.
La taulelleria de la casa de Diego s’ha de posar en relació amb el
paviment de la sala capitular de la Seu de Saragossa, ja que algunes de les
escenes dels frontals d’escala les trobem també allí. Es tracta d’un paviment
produït a les Reials Fàbriques de València de Maria Disdier, com llegim encara
de forma parcial en la capçalera, als peus del setial de l’arquebisbe. És més, per
publicacions dels anys 70 del segle XIX, quan la inscripció encara estava
completa, sabem que són de 1808 – igual que el paviment que conserva el
Museu de Ceràmica de València- i pintades per Joan Bru.
La sanefa exterior del paviment de Saragossa, la més elaborada, està
formada per roleus, esfinxs, ovals i cercles florals amb paisatges i, a les
cantoneres, floreres amb figures antropomorfes. Els paisatges, com els de
Xàtiva, són monocroms. En aquest cas s’han utilitzat ocres i marrons, i el
nombre de taulells ocupat és més gran. Una de les escenes, per exemple, que
es repeteix a les dues obres és un paisatge d’aspecte romàntic amb ruïnes, una
soca d’arbre i un sarcòfag en primer terme. Al tractar-se d’una composició més
extensa, Bru ha pogut fer ús de raspats abundants.
Les esfinxs de Saragossa, amb floreres al cap i ales de papallona, les
veiem també al paviment monocrom de Diana i Apol·lo conservat al Museu
d’Onda. Sembla que també són obra de les Reials Fàbriques, però més tardana
(anys 20 o 30) i de qualitat estètica molt allunyada de l’obra de Bru i de l’època
que Maria Disdier dirigia les fàbriques.
El blau intens que trobem als taulells de la casa de Diego, apareix també
en altres obres de Bru, com el plafó de sant Onofre de València, obra signada i
datada el 1804. Per altra banda, la cronologia del paviment de la Seu de
Saragossa (1808), i sobretot, l’acabament de la construcció de la casa, ens
permeten datar l’obra xativina en la primera dècada del segle XIX.
Desconeixem si té marca de fàbrica o està signada, ja que els mobles de les
sales impedeixen admirar l’obra completament. Insistim però que estan
pintades per Bru a les Reials Fàbriques de taulells de València.
L’obra de Joan Bru és extensa i no pretenem ací més que oferir una
mostra del que podem trobar encara en aquestes dues comarques. Tanmateix
hem atribuït a Bru moltes altres obres fins ara inconnexes o simplement
d’autoria desconeguda. Proposem un inventari provisional on recollim també
les obres signades i atribucions encertades fetes per altres autors.

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
7
Inventari provisional d'obres de Joan Bru i Plancha
OBRES SIGNADES
SANT ONOFRE (1804)
Localització: València. C/ de Salvador
Giner, 1.
Signatura: Al taulell núm. 11, al peu de la
creu: Bru ft.
Especejament: 4 x 3 taulells, més 13 de
l’orla, dels quals els laterals són partits.
Inscripcions: S. ONOFRE. Año 1804
SANT ONOFRE
Localització: Quart de Poblet. Interior
d’una casa. Fins els anys 80 del s. XX en la
façana d’una casa del carrer de Sant Onofre.
Signatura: Al taulell núm. 10, al pergamí
que sosté l’àngel: Bru ft.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: S. ONOFRE
Observacions: Basat en el gravat de
Mateu Gonzàlez.
SANT LLORENÇ
Localització: Carcaixent. Palau de
Montortal.
Signatura: A taulell núm. 18, sota els
núvols: Jn. Bru ft.
Especejament: 5 x 4 taulells.
Inscripcions: Sn. Lorenzo M.
Observacions: Basat en el gravat de
Vicent Capilla.
MARE DE DEU DEL CARME
Localització: Planes. C/ de l’Església, 18.
Signatura: Bru ft.
Especejament: 3 x 2 taulells.
Inscripcions: NA. SA. DEL
CARMEN
Fàbrica: Reales Fábricas.
Observacions: L’actual marc de guix
oculta la marca de fàbrica i la signatura
repartides entre els taulells 5 i 6.
MARE DE DÉU DE LA PAU
Localització: El Vilar de l’Arquebisbe. C/
Major, 4.
Signatura: Al taulell núm. 9: Bru ft.
Especejament: 3 x 3 taulells, els laterals
partits.
Inscripcions: LA VIRGEN
DELAPAS DEL VILLAR. CORREO
MARE DE DÉU DE LA FONT DE LA
SALUT (1807)
Localització: Traiguera. C/ Major, 44.
Especejament: 8 x 6 taulells.
Fàbrica: Llegenda en la part inferior: Lo
dibujó Miguel Chisbert y lo pintó Juan Bru
y Plancha, en las Rs. Fcas. de Dª María
Disdier. Año 1807.
Inscripcions: NTRA. SRA. DE LA
FUENTE DE LA SALUD
Observacions: L’orla és igual que la de
l’Aparició de la Mare de Déu del Pilar a
Saragossa en col·lecció particular.
MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
AMB SANT JOSEP (1809)
Localització: València. Col·lecció
particular.
Signatura: Al taulell núm. 15: Jn. Bru ft.
Especejament: 5 x 3 taulells, els inferiors
i els laterals de la dreta partits.
Inscripcions: Amparau, Reyna y Señora, /
als que os criden humillats, / pues sou
nostra Amparadora, / Mare dels
Desamparats. Anno MDCCCVIIII.
PAVIMENT AMB PAISATGES (1808)
Localització: Saragossa. Aula capitular.
Seu.
Signatura: Bru ft.
Fàbrica: Reals Fcas de Da. Maria
Salvadora Disdier. Año 1808.
Observacions: Alguns paisatges, com el
del sarcòfag entre ruïnes arquitectòniques,
els trobem també als frontals d’escala de la
Casa de Diego.
PAVIMENT AMB LA BATALLA DE
LEPANT
Localització: Alcanar. Ermita del Remei.
Signatura: A l’últim taulell: Bru ft.
Fàbrica: De las Rs. Fcâs.
Especejament: 10 x 10 taulells.
Inscripcions: Cabeza de [esborrat: Alí
Baixà]
Observacions: Es tracta d’un paviment
bastant erosionat i amb múltiples
trencadures. Actualment està obrat al mur
de l’antiga hostatgeria.
PAVIMENTS D’ALCANAR
Localització: Alcanar. Ermita del Remei.
Signatura: Bru ft. al paviment de l’antiga
hostatgeria. El del cor alt només té la marca
de fàbrica.
Fàbrica: Rs. Fcâs.
Especejament: Dos paviments de 5 x 5
taulells

LLIBRE ALTERNATIU DE LA FIRA. XÀTIVA 2009
8
PANELL AMB GERRO DE LA
COL·LECCIÓ VALENTÍ MESTRE
Localització: Mallorca. Museu de
Mallorca
Signatura: Bru ft.
Fàbrica: Rs. Fcâs.
Observacions: Encara que és l’única de
Bru signada en la col·lecció mallorquina,
sembla que hi ha altres de la seua mà. Pel
format triangular dels panels, deu tractar-se
de restes de paviment. En la mateixa
col·lecció hi ha també dos plafons signats
per Josep Sanchis. No hem tingut ocasió de
veure’ls directament. Simplement ens fem
ressò de la noticia del Diari de Balears i del
BOE.
OBRES ATRIBUÏDES
ÀNIMES DEL PURGATORI
Localització: Xàtiva. Col·lecció de la Seu.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: La primera part està
incompleta. [PARA NUEST]RA UTILIDAD,
Y [SUFRAGIO de las Santas] Almas del
Purgatorio [sepase que el Pontifice
Boni]facio VII, concedio, [y Benedicto XIII
conf]irmo, ochenta mil [años de
indulgen]cia á los que di[jeren lo siguiente:]
ORACION. / Señor mio Jesu Christo, Padre
dulcisimo, por el / gozo que tuvo tu querida
Madre quando te le apare / ciste la sagrada
noche de Resurreccion, y por el / gozo que
tuvo quando te vió lleno de Gloria con / la
luz de la Divinidad: te pido que me
alumbres / con los Dones del Espiritu Santo
para que pue / da cumplir tu voluntad todos
los dias de mi vi / da, pues vives y reinas
por los siglos de los siglos Amen.
Observacions: Falten els taulells 1, 3, 4 i
6.
CRIST, MARE DE DÉU DEL ROSER I
SANT JOAN BAPTISTA
Localització: Llanera. C/ del Crist, 10.
Especejament: 5 x 5, els laterals partits.
Inscripcions: A la cartel·la inferior: Cristo
de Za/lameda. A la creu: I.N.R.I. A la
banderola: Exce Agnus Dei.
CRIST, MARE DE DÉU DE LA SALUT I
SANT RAFAEL
Localització: El Vilar de l’Aquebisbe. C/
de las Posadas. Interior d’una casa.
Especejament: 4 x 3 taulells.
ECCE HOMO
Localització: Alcoi. Museu arqueològic.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Observacions: Incomplet. Només queden
set fragments.
EUCARISTIA (1796)
Localització: València. Col·legi del Corpus
Christi.
Especejament: 10 x 15 taulells.
Inscripcions: ALABADO SEA EL
SAN/TISIMO SACRAMENTO / DEL
ALTAR. AÑO 1796. En el filacteri: Tibi post
haec ili mi ultra quid faciam.
JESÚS I SANT PERE
Localització: Xàbia. Caseta de Soler.
Especejament: 4 x 5 taulells.
MARE DE DÉU DEL CARME
Localització: Almenara. Plaça de la Font,
3.
Especejament: 4 x 3 taulells.
MARE DE DÉU DEL CARME
Localització: Quatretonda. C/ de la Mare
de Déu del Carme, 1
Especejament: 4 x 3 taulells.
MARE DE DÉU DEL CASTELL AMB SANT
JOSEP
Localització: Cullera. C/ de València, 41-
42.
Especejament: 5 x 3 taulells.
Inscripcions: Ntra. Sa. DEL CASTILLO
DE LA VILLA DE CULLERA.
MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
Localització: Les Coves de Vinromà. C/ de
la Mare de Déu dels Desemparats, 41.
Especejament: 4 x 3 taulells.
MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
Localització: Picanya. Façana de l’Hort
d’Almenar.
Especejament: 4 x 3 taulells.
MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
Localització: Col·lecció particular.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Observacions: Falten 2 taulells originals
que han estat restituïts (núm. 8 i 11).
MARE DE DÉU DELS DOLORS
Localització: Castelló. Museu de Belles
Arts.
Especejament: 5 x 5 taulells, els laterals
partits.
Observacions: Cal relacionar-la amb la de
Castalla.

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
9
MARE DE DÉU DELS DOLORS
Localització: Castalla. C/ de Tortosa, 3.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Observacions: S’ha de posar en relació
amb la del Museu de Castelló.
MARE DE DÉU DELS DOLORS. PIETAT
Localització: València. Museu Benlliure.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Observacions: Basat en xilografia
anònima.
MARE DE DÉU DELS DOLORS. PRIMER
DOLOR
Localització: Carlet. C/ del Dr. Bosch
Marí, 4.
Especejament: 5 x 4 taulells.
MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA
Localització: Sogorb. C/ de la Verge de
l’Esperança. Interior d’una casa.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: Ntra. Sra. de la Esperanza.
MARE DE DÉU DELS LLIRIS
Localització: Alcoi. Avgda. del País
Valencià. Interior d’una casa.
Especejament: 3 x 3 taulells, els laterals
partits.
Inscripcions: Dia 21 de Agosto año 1653.
/ Susedió el allasgo de la Purísima
Consep/sion en la Fuente roxa.
Observacions: A Alcoi hi ha un altre plafó
quasi idèntic, de format allargat. Sembla
que està inspirat en el conjunt escultòric
d’Esteve Bonet.
MARE DE DÉU DELS LLIRIS
Localització: Alcoi. C/ de Sant Miquel.
Interior.
Especejament: 6 x 2 taulells.
Inscripcions: Dia 21 de Agos/to, año
1653. Suse/dió Elallasgo de la / Purísima
Consep/sion En la Fuente roxa.
MARE DE DÉU DEL PILAR
Localització: Alcoi. Desapareguda. Abans
a la façana de la Fàbrica de Garcia.
Especejament: 1 taulell.
MARE DE DÉU DEL PILAR AMB SANT
JAUME
Localització: Vinaròs. Abans al C/ del
Raval de Càlig, 28. Ara hi ha una còpia al
seu lloc.
Especejament: 6 x 5 taulells, els laterals
partits.
MARE DE DÉU DEL PILAR A SARAGOSSA
Localització: Col·lecció particular.
Especejament: 6 x 4 taulells.
Inscripcions: VENIDA DE MARÍA
SANTÍSIMA A ZARAGOZA
Observacions: Basat en el gravat de Marià
Latasa. L’orla és com la de Traiguera.
MARE DE DÉU DE LA SEU, SANT JOSEP I
SANT ANTONI DE PÀDUA
Localització: Xàtiva. Interior d’una casa.
Abans al carrer de l’Argenteria.
Especejament: 6 x 7 taulells.
Observacions: En la recent restauració
s’han afegit tres taulells nous en substitució
dels que faltaven (núm. 21, 35 i 42).
MARIA, SANT JOAQUIM I SANTA ANNA
Localització: Agullent. C/ de Sant
Bertomeu, 2
Especejament: 4 x 3
PURÍSSIMA
Localització: Onda. Museu del Taulell
Manolo Safont. Abans al carrer de l’Abat Pla
de Xàtiva
Especejament: 6 x 5 originàriament.
Observacions: Basat en la Immaculada de
Joanes. Falta la filera superior, que encara
roman fragmentàriament a la façana de la
casa de Xàtiva.
PURÍSSIMA, SANT FRANCESC I SANTA
CLARA
Localització: Rotglà. C/ de València, 11.
Especejament: 5 x 5 originàriament.
Observacions: En l’actualitat està dividit
en dos plafons.
SAGRADA FAMÍLIA
Localització: Agullent. Plaça de l’Església,
12
Especejament: 4 x 3 taulells.
SAGRADA FAMÍLIA
Localització: Cocentaina. C/ Pretapanxes,
8.
Especejament: 7 x 5 taulells (en falten 6).
Inscripcions: LA SAGRADA FAMILIA
Observacions: L’orla es com la que
utilitza Josep Sanchis en el plafó de Santa
Marta. Els dos són pintors de les Reials
Fàbriques.

LLIBRE ALTERNATIU DE LA FIRA. XÀTIVA 2009
10
SANT ANTONI DE PÀDUA (1798)
Localització: Les Coves de Vinromà. C/
Escolàstica, 10.
Especejament: 6 x 5 taulells, els laterals
partits. En la part superior té un afegit de la
mateixa època en forma d’arc on es
representa el colom de l’Esperit Sant.
Inscripcions: AÑO 1798
SANT ANTONI DE PÀDUA (1800)
Localització: Ibi. Casa Quintín.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: A expensas de Rosa
Ybañes. Año 1800.
Observacions: Semblant al plafó d’Orba.
SANT ANTONI DE PÀDUA
Localització: Orba. C/ de Sant Antoni, 7.
Especejament: 3 x 3 taulells, els laterals
partits.
Observacions: Semblant al plafó d’Ibi.
S’ha de posar en relació amb el plafó de les
Coves de Vinromà.
SANT GAIETÀ
Localització: Quatretonda. Interior d’una
casa. Abans al carrer del Codonyer, 1.
Especejament: 4 x 3
SANT JAUME
Localització: La Llosa de Ranes. C/ del
Doctor Cajal, 6.
Especejament: 6 x 5
SANTA MAGDALENA (1799)
Localització: Carcaixent. Desapareguda.
Especejament: 7 x 9 taulells.
Inscripcions: Del Convento de Madalenas
Dominicas de Valencia, Año de 1799.
SANTA MAGDALENA
Localització: El Vilar de l’Aquebisbe. C/
de la Torre. Interior d’una casa.
Especejament: 4 x 3 taulells.
SANTA MARTA
Localització: València. Col·lecció
particular.
Especejament: 3 x 3 taulells, els laterals
partits.
Inscripcions: Sta. Marta Virgen.
Observacions: Basat en el gravat de
Francesc Bru. S’ha de posar en relació amb
la Santa Marta de Josep Sanchis del Museu
de Ceràmica de València, qui feu servir el
mateix gravat.
SANTS DE LA PEDRA
Localització: Navaixes. C/ dels Sants de la
Pedra, 18.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: SN. ABDON Y SENEN
MRES.
SANT RAFAEL I TOBIES
Localització: Alcoi. C/ de Sant Rafael, 9.
Especejament: 5 x 5 taulells, els laterals
partits.
SANT ROC
Localització: Castelló. Museu de Belles
Arts.
Especejament: 5 x 5 taulells, els laterals
partits.
SANTA TERESA
Localització: Llanera. C/ de Santa Teresa,
8
Especejament: 4 x 3 taulells.
Observacions: Cal posar-la en relació
amb la de Nules i la de Cerdà.
SANTA TERESA
Localització: Nules. Museu d’Història.
Especejament: 7 x 5 taulells.
Inscripcions: La Serafica Doctora Santa
Teresa / de Jesus Fundadora de la Reforma
del Carmen.
Observacions: Cal posar-la en relació
amb la de Llanera i la de Cerdà.
SANTA TERESA
Localització: Cerdà. Plaça de
l’Ajuntament, 6.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Observacions: Cal posar-la en relació
amb la de Nules i la de Llanera.
FUNDADORS DELS SERVITES
Localització: València. Museu Benlliure.
Procedent del Convent dels servites.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: LOS SIETE FUNDADORES.
BEAT JOAN ANGELO
Localització: València. Museu Benlliure.
Procedent del Convent dels servites.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripció: El Beato Juan Angelo. En el
filacteri: Tantus labor non sit cassus.
SANTA JULIANA FALCONERIS
Localització: València. Museu Benlliure.
Procedent del Convent dels servites.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: Sta. Juliana Falconeris
Virgen.
SANT FELIP BENISI
Localització: València. Museu Benlliure.
Procedent del Convent dels servites.
Especejament: 4 x 3 taulells.

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
11
Inscripcions: S. FELIPE BENISIO
CONFESOR
SANT PELEGRÍ
Localització: València. Museu Benlliure.
Procedent del Convent dels servites.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: S. PELEGRIN CONFESOR.
SANT RAFAEL I TOBIES
Localització: València. Museu Benlliure.
Procedent del Convent dels servites.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: S. RAFAEL ARCANGEL.
Observacions: El rostre de l’arcàngel el
veiem també al paviment de la casa de
Diego de Xàtiva, entra altres.
SANT GABRIEL
Localització: València. Museu Benlliure.
Procedent del Convent dels servites.
Especejament: 4 x 3 taulells.
Inscripcions: S. GABRIEL ARCANGEL
Observacions: Basat en el gravat de
Francesc Jordà.
PAVIMENT EN FORMA DE RODELLA
Localització: Carcaixent. Monestir
d’aigües Vives.
Especejament: 6 x 6 taulells.
PAVIMENT DELS BALCONS
Localització: Xàtiva. Casa de Diego.
Especejament: Situats de cairò ocupen tot
el balcó (tres balcons).
FRONTALS D’ESCALA
Localització: Xàtiva. Casa de Diego.
Observacions: Hi ha dos models. Alguns
paisatges resolts amb manganès els veiem
també a Saragossa amb diferent color.
PAVIMENT DE LA FAMA
Localització: Xàtiva. Casa de Diego.
Especejament: Ocupa tot el saló. A cairó.
Observacions: És quasi idèntic al que es
conserva al Museu de l’Alcora.
PAVIMENT D’APOL·LO AMB MUSES
Localització: Xàtiva. Casa de Diego.
Especejament: Ocupa tota l’habitació. A
cairó.
PAVIMENT DE LA FAMA
Localització: L’Alcora. Museu de
Ceràmica.
Especejament: 7 x 7 taulells de cairó. Està
incomplet, només hi ha l’escena central.
Observacions: És quasi idèntic al de la
casa de Diego de Xàtiva.
PAVIMENT DEL MUSEU DE CERÀMICA
DE VALÈNCIA (1808)
Localització: València. MNCV (inv.
1/11655).
Especejament: 25 x 22 taulells a cartabó.
Fàbrica: De las Rs. Fcas. d Dª Ma Disdier.
Año 1808.

12
BIBLIOGRAFIA
• ALDANA FERNÁNDEZ, S.: Pintores valencianos de flores (1766 - 1866). València, Alfons el Magnànim, 1979.
• BENNASAR, S.: “Una acurada restauració fa lluir les rajoles valencianes de Valentí Mestre”. Diari de Balears,
22/12/1998, pàg. 3.
• BOE, núm.161, 7 de juliol de 1997, ps. 20951-20952.
• BOLINCHES MOLINA, J.: La azulejería valenciana del siglo XIX. València, UPV, 1991 [Tesi doctoral inèdita].
• CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.: "Catàleg de taulellets de la Mare de Déu de la Seu als carrers de Xàtiva". Falla
Ferroviària, Xàtiva 1990. [sp]
• CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.: Els santets de Canals. Canals, Ajuntament, 2000.
• CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.: La llum de Xàtiva: Segona guia desficiosa. Xàtiva, Ulleye, 2007.
• CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.: “La Puríssima del carrer Abat Pla”, L’Informador de la Costera, núm. 342, 12/04/2008,
pàg. 4 . Disponible també al web Art i Patrimoni: http://www.uv.es/artipatrimoni/pdfs/Linformador342red.pdf
• CEBRIÁN I MOLINA, J. LL.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.: Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals,
làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Xàtiva, Ajuntament, 2009 (en premsa).
• V Centenario advocación Mare de Déu dels Desemparats. València, Ajuntament-Generalitat, 1994.
• COLL CONESA, J.: “17. La azulejería del siglo XIX (1800-1900)”. http://www.avec.com/lcv/cap17.pdf [9/11/2007].
• GUEROLA I BLAY, V.: La pintura ceràmica a Carcaixent: Estudi, classificació i catàleg raonat: Plafons devocionals,
costumistes, natures mortes i taulells de sèrie. Carcaixent, Ajuntament-UPV, 2002.
• LÓPEZ SELLÉS, J.: Iconografía de la Mare de Déu de la Seu Patrona de Xàtiva. Xàtiva, Junta de Alets de la Stma
Virgen de Seo, 1998.
• PÉREZ GUILLÉN, I. V.: La pintura cerámica valenciana del s. XVIII. València, Alfons el Magnànim, 1991.
• PÉREZ GUILLÉN, I. V.: “Un documento clave para la Historia de la Pintura Ceràmica valenciana del siglo XVIII. La
apoteosis del sacramento para la pequeña fiesta del arzobispo virrey beato”. Ars Longa, núm. 2, 1991. ps.103-111.
• RODRÍGUEZ VILLA, A.: “Las artes indrustriales en España IV. Ceràmica (1)”. Revista de Archivos, Bibliotecas y
Museos, núm. 9, 1873. ps. 129-133.
• SEGURA ESTEVAN, C.: Paneles devocionales y cruces en el Villar del Arzobispo. Vilar de l’Arquebisbe, Ajuntament,
1995.
• SEGURA ESTEVAN, C.: Paneles devocionales cerámicos en las casas de El Villar. Vilar de l’Arquebisbe, Ajuntament,
2006.
• SEGURA MARTÍ, J.M.: Catálogo de paneles cerámicos devocionales de L'Alcoià-El Comtat. Alacant, Institut de
Cultura Juan-Gil Albert, 1990.
• SEGURA MARTÍ, J. M: "La col·lecció de plafons ceràmics devocionals del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo
Moltó d’Alcoi". Recerques del Museu d’Alcoi. núm. 15, 2006. ps. 103-136.
• SENDRA BAÑULS, F.: Plafons ceràmics i imatges devocionals a la Marina Alta (Alacant). Alacant, Institut Juan Gil-
Albert – Ajuntament de Pego, 1995.
• SOLER FERRER, M. P.; PÉREZ CAMPS, J.: Historia de la cerámica valenciana. Vol. III (segle XIX). València, Vicent
García Editors, 1992.
• TOSAS I JORDÀ, M. T.: “ Joan Bru i Plancha, autor de les rajoles antigues de l’ermita de la Mare de Déu del Remei”.
Butlletí Informatiu d’Alcanar, núm. 156, 1991. ps. 37-39.
• TOSAS I JORDÀ, M. T.: “ Un paviment ceràmic amb la batalla de Lepant al Remei d’Alcanar”. XXXVII Assemblea
Intercomarcal d’Estudiosos. Amposta, 1991 [Comunicació inèdita].
• TORMO, E.: Guía de Levante. Madrid, Calpe, 1923.
Les fotografies que acompanyen aquest treball són de Josep Lluís Cebrián, excepte una de la
Conselleria de Cultura i dues de Vallés-16. Hem d’agrair a Maria Teresa Tosas que ens facilités
la seua comunicació inèdita sobre el paviment ceràmic amb la Batalla de Lepant d’Alcanar.
Gràcies també a la Biblioteca d’Alcanar i a tots els que ens han obert les portes.

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
13
Xàtiva. Mare de Déu e la Seu, st. Josep i st. Antoni de Pàdua
La Llosa. St. Jaume
Onda. Puríssima. Abans a Xàtiva

LLIBRE ALTERNATIU DE LA FIRA. XÀTIVA 2009
14
Agullent. Maria, St. Joaquim i
Sta. Anna
Agullent. Sagrada Família
4
Llanera. Crist de Salameda
Llanera. Sta. Teresa
Cerdà. Sta. Teresa
Rotglà. Puríssima
Rotglà. Puríssima
(recomposició)
Quatretonda. Mare de Déu
del Carme
Quatretonda. St. Gaietà
(Fot. Vallés-16)

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
15
Col·lecció particular. Aparició de la Mare de Déu del Pilar a St. Jaume a Saragossa
Col·lecció particular. Mare de Déu dels
Desemparats
Xàtiva. Col·lecció de la Seu. Ànima del
Purgatori.
Fot. Inventari de Conselleria de Cultura

LLIBRE ALTERNATIU DE LA FIRA. XÀTIVA 2009
16
Almenara
Carcaixent
Carlet
Castelló de la Plana
(Museu de Belles Arts)
Cocentaina
Les Coves de Vinromà
Les Coves de Vinromà
Cullera
Navaixes
Nules
Orba
Planes

Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida
17
Traiguera
València
València (Museu Benlliure)
València (Museu Benlliure)
València (Museu Benlliure)
El Vilar de l’Arquebisbe
Alcanar
L’Alcora (Museu de Ceràmica)
(fot. Vallés-16)
Xàtiva
Saragossa
Saragossa
Saragossa