L’associació Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni a Catalunya

Abstract

The Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni association in Catalonia The coastal fixed sands grassland of Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni O. Bolòs 1962, comprises a community of great ecological interest due to its unique character. Up to now, its known distribution in Catalonia has been limited to the county of Baix Llobregat, where Bolòs (1962) described the association on the basis of a single inventory made in 1950. In the course of a dune vegetation study conducted in the province of Girona, new localities for this association were identified in the Alt Empordà and Baix Empordà counties, bringing the total number of localities to six. This paper presents 12 unpublished inventories that have enabled us to analyse the community from phytosociological and ecological perspectives. These backdune meadows are very limited in both distribution and extent, due to habitat destruction and the loss of natural dynamics. The variability of the association allows us to distinguish up to three new ecological varieties , always marked by the presence of Thero-Brachypodietea species. The community is ephemeral, in transition between Ammophilion arundinaceae dune units and Mediterranean vegetation, and is of great conservation interest as well as being highly threatened. Based on the observations and inventories made, this paper highlights the importance of these meadows and the need to increase our knowledge of them, in order to preserve them within a profoundly transformed coastline.

Full text

19
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
GEA, FLORA ET FAUNA
L’associació Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni a
Catalunya
Jordi Bou Manobens* & Lluís Vilar Sais*
* LAGP-Flora i Vegetació. Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. Campus de Montilivi. 17003 Girona.
Autor per a la correspondència: Jordi Bou: A/e: jordi.bou.manobens@gmail.com
Rebut: 12.02.2021; Acceptat: 01.03.2021; Publicat: 31.03.2021
Resum
Els prats dels sorrals xats del litoral del Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni O. Bolòs 1962, constitueixen una comunitat de
gran interès naturalístic per la seva singularitat. La distribució coneguda ns el moment a Catalunya es limitava al Baix Llobregat, on Bo-
lòs (1962) va descriure l’associació a partir d’un sol inventari fet el 1950. En el decurs d’un estudi de la vegetació dunar de les comarques
de Girona s’han trobat noves localitats per aquesta associació a l’Alt Empordà i el Baix Empordà, arribant així a un total de sis localitats.
L’escrit presenta 12 inventaris inèdits que permeten analitzar la comunitat des dels punts de vista tosociològic i ecològic. Aquests prats
de rereduna tenen una distribució i extensió molt limitada degut a la destrucció de l’hàbitat i a la pèrdua de les dinàmiques naturals. La
variabilitat de l’associació permet diferenciar ns a tres varietats ecològiques noves, sempre marcades per la presència d’espècies dels
Thero-Brachypodietea. Es tracta d’una comunitat efímera, de transició entre les unitats dunars de l’Ammophilion arundinaceae i la vege-
tació mediterrània llenyosa, amb un elevat interès de conservació i un alt grau d’amenaça. Mitjançant les observacions i inventaris fets,
l’escrit posa en rellevància aquests prats i la necessitat d’aprofundir en el seu coneixement per tal de poder preservar-los dins d’un litoral
profundament transformat.
Paraules claus: Hàbitat d’Interès Comunitari, Empordà, tosociologia, vegetació dunar, prat, Bartsia trixago, successió ecològica.
Abstract
The Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni association in Catalonia
The coastal xed sands grassland of Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni O. Bolòs 1962, comprises a community of great eco-
logical interest due to its unique character. Up to now, its known distribution in Catalonia has been limited to the county of Baix Llobregat,
where Bolòs (1962) described the association on the basis of a single inventory made in 1950. In the course of a dune vegetation study con-
ducted in the province of Girona, new localities for this association were identied in the Alt Empordà and Baix Empordà counties, bring-
ing the total number of localities to six. This paper presents 12 unpublished inventories that have enabled us to analyse the community from
phytosociological and ecological perspectives. These backdune meadows are very limited in both distribution and extent, due to habitat
destruction and the loss of natural dynamics. The variability of the association allows us to distinguish up to three new ecological varie-
ties, always marked by the presence of Thero-Brachypodietea species. The community is ephemeral, in transition between Ammophilion
arundinaceae dune units and Mediterranean vegetation, and is of great conservation interest as well as being highly threatened. Based on
the observations and inventories made, this paper highlights the importance of these meadows and the need to increase our knowledge of
them, in order to preserve them within a profoundly transformed coastline.
Key words: Habitat of Community Interest, Empordà, phytosociology, dune vegetation, grassland, Bartsia trixago, ecological succession.
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 85 (1): 19-28. 2021 ISSN 2013-3987 (online edition)
DOI: 10.2436/20.1502.01.68
Introducció
Els ecosistemes dunars del litoral català són un element
singular del patrimoni natural del territori, i ofereixen nom-
brosos serveis ecosistèmics (Defeo et al., 2009; Everard et
al., 2010; Valls et al., 2017; Rodríguez-Revelo et al., 2018),
entre els que destaquen ser una barrera de protecció pels hà-
bitats del litoral davant els temporals i l’erosió (Judge et al.,
2003; McLachlan & Brown, 2006; Pries et al., 2008; Taylor
et al., 2015). Per altra banda, la ora que contenen aquests
ambients és molt especíca, degut a les condicions ambien-
tals particulars d’aquest hàbitat. De fet, la vegetació dunar
és típicament coneguda per la seva zonicació paraŀlela a la
línia de costa, que es veu inuenciada per diversos factors
abiòtics com el vent, l’onatge, les marees, la salinitat del sòl,
la granulometria de les sorres, les dinàmiques costeres i la
morfologia dunar (Acosta et al., 2007; Doody, 2008; Iser-
mann, 2011).
La vegetació dels sistemes dunars a Catalunya ha estat es-
tudiada orísticament de forma força completa, tal com es
pot comprovar amb els nombrosos treballs publicats, (Braun-
Blanquet et al., 1936; Bolòs, 1950, 1962, 1967; Rivas Goday

20
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
J. BOU MANOBENS & L. VILAR SAIS
& Rivas Martínez, 1958; Bech & Hernández, 1976; Lapraz,
1976; Perdigó & Papió, 1985; Curcó, 1990; Seguí, 1994;
Farràs & Velasco, 1994; Franquesa, 1995; Hoyo & González,
2001; Gesti, 2006; Seguí & Batriu, 2009; Vilar & Quintana,
2014). Gràcies a aquests treballs, es coneix amb prou detall
la composició típica de les associacions més abundants a les
dunes de Catalunya: Cypero mucronati-Agropyretum juncei
Kühnholtz-Lordat ex Br.-Bl. 1933, Ammophiletum arundina-
ceae Br.-Bl. (1921) 1933 i Crucianelletum maritimae Br.-Bl.
1933. En canvi no es el cas per altres comunitats de rereduna,
en part perquè estan pobrament representades al territori, a
causa dels impactes sobretot antròpics al litoral.
Actualment els sistemes dunars es troben entre els ecosis-
temes més amenaçats tant a nivell europeu com global (Hesp
& Martínez, 2007; Schlacher et al., 2007; Janssen et al., 2016;
Marcenò et al., 2018). Els factors que més amenacen la seva
biodiversitat són el desenvolupament urbanístic, seguit del
sobreús recreacional d’aquests espais (Janssen et al., 2016).
Durant les últimes dècades, les modicacions antròpiques
del paisatge litoral (Martí, 2005; Malavasi et al., 2013), con-
juntament amb el creixement de la indústria turística i totes
les activitats relacionades (Romano & Zullo, 2014; Mir-Gual
et al., 2015), han danyat severament els fràgils sistemes du-
nars (Garcia, 2019; Sperandii et al., 2019a). També s’han de
considerar la proliferació de les espècies invasores (Janssen
et al., 2016), que causen grans impactes sobre les comunitat
vegetals (Marcantonio et al., 2014; Del Vecchio et al., 2015a;
Sperandii et al., 2018). Per últim, no es pot ometre el context
de canvi climàtic, que pot afectar a la vegetació dunar alte-
rant el període vegetatiu, facilitant l’expansió d’espècies ter-
mòles, tant natives como exòtiques (Sobrino Vesperinas et
al., 2001; UNEP-MAP-RAC/SPA, 2010; Del Vecchio et al.,
2015b). Lamentablement, aquest context europeu es repeteix
a Catalunya on les últimes dècades es calcula que el 60 % de
sistemes dunars han desaparegut i que el 30 % s’han reduït de
dimensió, quedant només el 10 % en un estat de conservació
favorable (Garcia, 2019).
Al tractar-se d’hàbitats amb un grau alt d’amenaça, es de-
diquen molts esforços per a la seva conservació (Roig-Munar,
2016; Sperandii et al., 2019b). De fet, tots els hàbitats dunars
de Catalunya són hàbitats d’interès comunitari a nivell eu-
ropeu (HIC; CEE, 1992), amb les implicacions en gestió i
conservació corresponents. En el cas concret que pertoca en
aquest treball, el HIC 2240 Dunes amb prats d’anuals dels
Thero-Brachypodietalia, és un hàbitat representat a Catalu-
nya per una única associació Bartsia trixaginis-Scirpoidetum
holoschoeni que només era coneguda a una sola localitat al
delta del Llobregat. Aquesta associació va ser descrita per
Bolòs (1962), a partir d’un sol inventari publicat d’aquesta
comunitat (Bolòs, 1950), que inicialment s’havia identicat
com una forma del Crucianelletum maritimae on la succes-
sió ja havia avançat amb plantes del Thero-Brachypodion i
de les garrigues. La informació que es té sobre el Bartsia tri-
xaginis-Scirpoidetum holoschoeni és molt limitada degut a la
seva raresa i a què només es disposa de la interpretació to-
sociològica de l’inventari en qüestió que va fer Bolòs (1962)
i una breu descripció en el Manual dels hàbitats de Catalunya
(Carreras et al., 2017).
En el decurs d’un estudi per aprofundir en el coneixement
de les comunitats dunars a Catalunya, s’han realitzat tot un
seguit d’inventaris als sistemes dunars amb els que s’ha pogut
identicar per primer cop al litoral de l’Empordà la presència
del Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni fora del del-
ta del Llobregat (Fig. 1). Aquest estudi té un caire tosocio-
lògic, però també tracte aspectes claus de les dinàmiques del
paisatge dels sistemes dunars i aporta noves de dades sobre la
singularitat i l’interès de conservació d’aquesta comunitat.
Materials i mètodes
El territori estudiat en el present treball comprèn el litoral,
entre les comarques de l’Alt Empordà i del Baix Empordà.
Les localitats estudiades es troben dins del Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà i del Parc Natural del Montgrí, les
Illes Medes i el Baix Ter; a excepció d’un inventari de la Ro-
vina situat just a la perifèria de l’àmbit del Parc, però dins de
la xarxa Natura 2000. Una descripció detallada de les carac-
terístiques del territori es pot trobar a Gesti (2006), Vilar &
Quintana (2014) i Bou & Jover (2016).
L’estudi i la caracterització de les comunitats s’ha realitzat
mitjançant l’aixecament de 12 inventaris segons el mètode
sigmatista de Braun-Blanquet (Braun-Blanquet, 1964), amb
la determinació de totes les espècies i una anàlisi i cataloga-
ció dels inventaris. Pel que fa a la denominació dels tàxons,
pel noms cientícs s’ha seguit la nomenclatura de la Flora
Manual dels Països Catalans (Bolòs et al., 1993), excepte per
les espècies que donen nom a l’associació. Alhora s’ha dis-
posat d’un inventari inèdit cedit per Jordi Carreras i Albert
Ferré d’un nou punt a la localitat de Gavà (Baix Llobregat).
Figura 1. Àrea d’estudi. En vermell, la localitat on ja es tenia constància
(Bolòs, 1950) del pradell de Bartsia trixago i, en groc, les noves locali-
tats que s’aporten en aquest estudi.

21
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
L'ASSOCIACIÓ BARTSIA TRIXAGINIS-SCIRPOIDETUM HOLOSCHOENI A CATALUNYA
Resultats i discussió
Descripció fitosociològica
Ass. Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni O. Bo-
lòs 1962 nom. corr. (art. 44) [Bellardio-Holoschoenetum aus-
tralis O. Bolòs 1962 nom. inept.]; pradell de Bartsia trixago
dels sorrals xats del litoral.
Prat d’anuals de sovint 30-70 cm d’alçària i amb un reco-
briment del sòl del 70-95 %, ric en teròts alguns de les quals
poden ser força abundants, com ara Lagurus ovatus o Rumex
bucephalophorus (Fig. 2). També s’hi fan alguns geòts pri-
maverals entre els quals algunes orquídies. Els hemicriptòts
són freqüents, tot i que tenen un rol secundari, com Dactylis
glomerata subsp. hispanica, mentre que la presència de ca-
mèts no és molt rica, però més o menys constant com en el
cas d’Helianthemum apenninum. Finalment, els faneròts no
hi són molt presents, però conjuntament amb algun camèt
(Ex: Thymus vulgaris) donen un aspecte diferencial respecte
la resta de vegetació dunar.
Pel que fa a les formes corològiques, les més freqüents són
les plantes mediterrànies i les pluriregionals (Fig. 3). Tot i
que la freqüència d’espècies exòtiques és baixa, a la localitat
hi hem observat Carpobrotus edulis, que es podria estendre
fàcilment per l’hàbitat.
Figura 2. Espectres de formes vitals de la comunitat en abundància re-
lativa i riquesa relativa. Abreviacions: MP, macrofaneròts; NP, nano-
faneròts; P, faneròts; H, hemicriptòts; Ch, camèts; Th, teròts; G,
geòts.
L’associació Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni
es diferencia per la presència de l’espècie característica Bart-
sia trixago, i per l’abundància dels tàxons propis de la Class.
Thero-Brachypodietea, entre els que cal destacar Scabiosa
atroporpurea, Trifolium scabrum, Catapodium rigidum i Si-
lene nocturna. Aquest conjunt de plantes sol anar acompanyat
d’espècies psammòles (Teucrium polium subsp. dunense o
Medicago littoralis) que diferencien l’associació respecte els
altres prats secs de l’aliança Thero-Brachypodion. També hi
ha plantes silicícoles de l’Ord. Helianthemetalia guttati, com
és el cas d’Helianthemum guttatum o Aira caryophyllea.
Cal destacar que a diferència dels inventaris del delta del
Llobregat de Bolòs (1950), cap dels inventaris actuals no té
presència de Scirpoides holoschoenus, essent només present
un tàxon característic de la Class. Molinio-Arrhenatheretea
(Linum angustifolium subsp. usitatissimum). Però si que
s’observa un clar caràcter de prat sec de l’All. Thero-Brachy-
podion que el separa de les comunitats de plantes arenícoles
que es troben en els sistemes dunars.
Figura 3. Espectres de les corologies de la comunitat en abundància
relativa i riquesa relativa. Abreviacions: Eur., eurosiberiana; Intro., in-
troduïda; Lateatl., late-atlàntica; Med., mediterrània; Plurireg., plurire-
gional.
Els pradells de Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoscho-
eni de mitjana tenen una riquesa orística de 22 tàxons per
inventari, sense gaires espècies singulars. Cal destacar la pre-
sència d’Astragalus tragacantha, espècie protegida dins del
Pla d’Espais d’Interès Natural (Annex 3 del Decret 328/1992,
de 14 de desembre, per el que s’aprova el Pla d’Espais d’In-
terès Natural. Espècies de la ora estrictament protegides)
com una planta singular dins dels espais naturals protegits
del Cap de Creus, Illes Medes i Baix Ter (Generalitat de Ca-
talunya, 2008).
Holotypus
Bolòs (1950: 50) [sub Crucianelletum maritimae Br.-Bl.
(1921) 1933 etapa avanzada de sucesión hacia el Trero-Brac-
hypodion]; designat a Bolòs (1962: Taula 22) [sub Bellardio-
Holoschoenetum australis] (art. 18).
Sintaxonomia
Associació descrita per Bolòs (1962) a partir d’un inventa-
ri del delta del Llobregat, amb el nom Bellardio-Holoschoe-
netum australis, que seguint l’article 44 del Codi Internacio-
nal de Nomenclatura Fitosociològica (Theurillat et al., 2021),
s’ha d’anomenar Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoe-
ni O. Bolòs 1962 nom. corr. El nom emprat a Bolòs (1962)
provenia de l’espècie característica de l’associació Bellardia
trixago, que actualment s’inclou dins del gènere Bartsia (Be-
nedí, 2009), així com d’anomenar el jonc boval Holoschoe-
nus vulgaris Link. i de considerar la varietat australis, però
actualment el tàxon s’anomena Scirpoides holoschoenus
(L.) Soják. i no hi ha un consens sobre el valor taxonòmic
d’aquesta raça, per la qual cosa s’opta per anomenar el sintà-
xon com a Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni.
Els nous inventaris concorden amb la presència de plan-
tes de la Class. Thero-Brachypodietea observades ns ara, i

22
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
n’afegeixen de noves per aquesta associació. La diferència
més notable és l’absència de Scirpoides holoschoenus en el
nous inventaris, ja que a l’holotypus hi era força abundant.
Tanmateix, la composició orística global, l’ecologia i la co-
rologia coincideixen i permeten adscriure els nous inventaris
al Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni.
Aquesta associació va ser descrita per Bolòs (1962) dins
l’All. Thero-Brachypodion, ja que es tractava de prats amb una
important riquesa d’espècies d’aquesta aliança. Posteriorment
Rivas-Martínez et al. (2001) proposen de situar aquesta asso-
ciació dins de l’All. Molinio-Holoschoenion vulgaris Br.-Bl.
ex Tchou 1948, de l’Ord. Holoschoenetalia vulgaris Br.-Bl.
ex Tchou 1948, de la Class. Molinio-Arrhenatheretea Tüxen
1937. Aquesta proposta no seria adequada si s’analitzen el
conjunt d’inventaris disponibles actualment, ja que hi ha poca
presència d’espècies de prats humits. Per aquest motiu, seguim
el criteri original proposat per Bolòs (1962).
Dins de l’associació hi distingim tres variants ecològiques:
Var. Catapodium rigidum. Variant típica i la més propera als
Thero-Brachypodion. Les espècies diferencials són: Catapo-
dium rigidum, Arenaria serpyllifolia i Petrorhagia prolifera.
Inv.: 1-9.
Var. Thymelaea hirsuta. Variant menys madura i més prope-
ra a l’Ammophilion arundinaceae. Les espècies diferencials
són: Thymelaea hirsuta i Medicago marina. Inv.: 12 i 13.
Var. Cistus albidus. Variant més madura de l’associació, amb
abundància d’espècies llenyoses. Les espècies diferencials
són: Cistus albidus i Pinus halepensis. Inv.: 10 i 11.
Existeix també un inventari a Bolòs (1950: 66), que l’autor
descriu com una fase de transformació del Crucianalletum
cap a l’associació rica en geòts. Després d’analitzar l’inven-
tari s’ha de concloure que es tracta també del prat de Bartsia
trixago, tot i que aquest tàxon és absent a l’inventari. De fet
al ser una fase en transformació, no es pot acabar d’identi-
car com a cap de les varietats ecològiques trobades.
Distribució
Les úniques localitats on s’havia observat aquesta asso-
ciació ns el moment eren al delta del Llobregat (Baix Llo-
bregat), al costat de l’estany de l’Illa, a uns 8-10 m s.n.m. i
a Gavà, a l’estany de la Murtra (Bolòs, 1950). Actualment la
primera d’aquestes localitats ha desaparegut, mentre que a la
segona s’han observat pradells de poca superfície (Jordi Car-
reras, com. pers.). Ara s’hi afegeixen les noves localitats de
les comarques de Girona, ampliant així l’àrea de distribució
de l’associació a l’Empordà. Les localitats de l’Alt Empordà
es troben aïllades entre si, la de més al nord a la Rovina a 0,8
m s.n.m. (Fig. 4), entre un ambient de maresmes i el sistema
dunar actiu, i la del sud al Bol Roig, en unes sorres consolida-
des sobre d’un penya-segat a 10 m s.n.m. En el cas del Baix
Empordà s’ha observat l’associació a dues localitats, però
també es troben aïllades per diversos elements. La localitat
de la Fonollera a 1 m s.n.m., se situa en una rereduna des-
connectada del cordó dunar, i a Ràdio Liberty hi ha diversos
rodals al llarg de l’espai (3-6 m s.n.m. De moment, només es
disposen d’inventaris de Ràdio Liberty. Si bé sempre es trac-
ta de pradells de dimensions reduïdes, en el cas de la Rovina
n’hi ha dos una mica més extensos de més de 2000 m2 cada
un (Bou et al., 2020).
També existeix una cita d’aquesta associació a Mallorca
de Martinez Taberner (1983), però de la qual no aporta cap
inventari.
Ecologia i dinàmica vegetal
Aquesta comunitat creix en els sorrals xats del litoral, en
reredunes estables, on les dinàmiques de les sorres són poc ac-
tives. La seva distribució potencial semblaria estar relacionada
a la distribució de Bartsia trixago i els prats secs dels Thero-
Brachypodietea, de manera que també podria créixer en altres
punts del litoral català, i en d’altres regions de clima mediter-
rani òptims per aquesta tipologia de tàxons. Actualment té una
distribució i extensió molt limitada, segurament degut a la des-
trucció de l’hàbitat i a la pèrdua de les dinàmiques naturals que
afavoreixen l’aparició d’aquests ambients, motiu pel qual ns
ara només s’havia localitzat en un sol punt de Catalunya.
Aquest alt grau d’impactes sobre la comunitat fa difícil l’es-
tudi de la seva ecologia, però a partir dels inventaris efectuats i
a l’observació de la seva variabilitat, es pot deduir aproximada-
ment la seva dinàmica vegetal. Al tractar-se d’una comunitat de
rereduna, l’associació semblaria presentar una successió similar
a la del Crucianelletum maritimae típic, que com més estable
és l’ambient, més plantes mediterrànies acaben colonitzant la
comunitat. En alguns casos hi ha dunes residuals colonitzades
per brolles o garrigues al litoral, però l’existència d’aquests prats
seria una sèrie successional alternativa. En aquests cas una sèrie
més lenta en el procés d’establiment de faneròts, possiblement
lligada a sòls més pobres en nutrients que no afavoreix l’establi-
ment de les plantes llenyoses. En aquests casos la successió por-
ta a l’associació Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni,
que, com demostra la variant ecològica de Thymelaea hirsuta,
té certa anitat amb el Crucianelletum maritimae. En aquests
inventaris s’observen amb certa freqüència alguns taxons més
propis del Crucianelletum maritimae (Thymelea hirsuta i Me-
dicago marina), els quals, a mesura que madura la comunitat,
van desapareixent a favor de plantes característiques dels Thero-
Brachypodietea, i acaben formant el Bartsia trixaginis-Scirpoi-
Figura 4. Pradell de Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni a la
Rovina (Alt Empordà), envoltat de vegetació halòla.
J. BOU MANOBENS & L. VILAR SAIS

23
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
detum holoschoeni var. Catapodium rigidum. Aquest pradell
d’anuals va modicant el sòl, afavorint a la llarga l’entrada de
faneròts, com els pins i les estepes (Fig. 5), fenomen que acaba
transformant la comunitat cap al Bartsia trixaginis-Scirpoidetum
holoschoeni var. Cistus albidus. Aquesta última varietat ecològi-
ca seria més afí a les brolles, i faria pensar que la potencialitat
de l’associació estaria relacionada amb una brolla mediterrània i
amb pinedes secundàries.
Es tractaria, doncs, de comunitats efímeres de transició
entre les unitats dunars de l’Ammophilion arundinaceae i la
vegetació mediterrània. El nínxol ecològic compartit per les
plantes característiques de l’associació i l’aliança tindrien un
espai en el temps curt, ja que només creix en alguns sorrals
xats amb condicions determinades. Tanmateix, és necessari
aprofundir en aquestes condicions òptimes per tal de poder
detallar més l’ecologia de la comunitat, alhora que s’hauria
d’aprofundir més en la dinàmica vegetal d’aquest sintàxon
tan singular del sistema dunar de Catalunya.
Interès de conservació
El pradell de Bartsia trixago dels sorrals xats del litoral
només és present a sis localitats, i en la majoria de casos es
tracte de superfícies exigües, a excepció de la localitat de la
Rovina, on hi ha algun pradell més gran. La seva extensió
territorial i forma d’implantació territorial fan d’aquests prats
una comunitat de raresa notable. La composició orística
més típica d’aquesta comunitat (Bartsia trixaginis-Scirpoi-
detum holoschoeni var. Catapodium rigidum) presenta una
riquesa d’entre 22 i 29 tàxons per inventari, entre els quals
es pot trobar Astragalus tragacantha, espècie singular que
dóna un elevat interès naturalístic a l’hàbitat. Alhora, el grau
de maduresa és elevat, ja que és una comunitat de dunes xa-
des que segueix a les associacions dunars corresponents. És
per aquest motiu que l’hàbitat CORINE “16.229 Llistonars
(prats de Brachypodium retusum) i altres prats secs amb te-
ròts, colonitzadors d’arenys marítims”, a la que s’atribueix
aquesta associació té un Interès de Conservació (IC) de 16
sobre 24 (Carreras & Ferré, 2013). Tot i que tenint en compte
els nous inventaris el seu IC hauria de ser de 17, ja que la
riquesa sol ser superior a 20, de manera que el valor de “Ri-
quesa orística (biodiversitat)” (IC1) hauria de ser de 3, i no
pas de 2 com ns ara era considerat.
Les característiques de la comunitat també la fan molt vul-
nerable a pertorbacions i impactes. La seva raresa al territori
és una de les seves principals fragilitats, ja que qualsevol ti-
pus de situació pot comprometre fàcilment gran part de les lo-
calitats. A més, el seu caràcter efímer de pradell ric en teròts
fa que sigui una comunitat de transició molt sensible, on la
mateixa successió natural tendeix a transformar-la fàcilment.
L’entrada d’espècies llenyoses és clarament un element clau a
tenir en compte en l’ecologia i la seva conservació. Aquestes
característiques són especialment problemàtiques per una co-
munitat del litoral marítim català, on hi ha hagut una impor-
tant destrucció d’hàbitats durant el segle XX i a on la pressió
turística és molt elevada, ja que la combinació d’aquests dos
contextos representa una vulnerabilitat important. Per aquest
motiu, el grau d’amenaça considerat per l’hàbitat 16.229 es
de 3 (Carreras & Ferré, 2013). Tot i que observant els nous
inventaris el seu grau hauria de ser de 4, ja que el nombre de
localitats es menor de 20.
Durant la realització dels inventaris s’ha pogut comprovar
com aquests pradells estan situats a prop de platges d’eleva-
da freqüentació estival, amb paisatges profundament trans-
formats. En aquest sentit, la localitat de Ràdio Liberty és la
que té més minimitzada aquests impactes, ja que l’espai té
l’accés tancat al públic. La localitat de l’estany de l’Illa és el
cas contrari, on l’ampliació de la tercera pista de l’Aeroport,
entre altres equipament, han transformat la vegetació de l’en-
torn (González et al., 2016), alterant de forma important la ve-
getació dunar (Jordi Carreras, com. pers.). Pel que fa als usos
actuals, també cal tenir en compte que la sobrepastura exis-
tent a la Rovina desafavoreix la conservació d’aquest pradell,
ja que empobreix la comunitat i afavoreix la presència de Pa-
rentucellia viscosa que acaba fent poblaments molt importants
(Bou et al., 2020). Com que en tots els casos es tracta d’espais
dins de la Xarxa Natura 2000, hauria de ser viable el control
d’aquests tipus d’impactes sobre la comunitat. De la mateixa
manera que en bona part del litoral, les espècies invasores són
una amenaça per aquests pradells, ja que en ocupar poca super-
fície, fàcilment poden quedar totalment coberts per especies
com ara Carpobrotus edulis, que a part d’aparèixer en un in-
ventari de Radio Liberty, també va ser observat a prop d’algun
inventari de la Rovina. En darrer lloc, cal considerar la pròpia
dinàmica natural d’aquesta comunitat, que tendeix a tancar-se,
desapareixent els prats actuals vers brolles i pinedes secundàri-
es. En el paisatge primitiu s’anirien formant nous ambients on
creixeria aquesta comunitat a la rereduna, però actualment les
dinàmiques dunars estan molt alterades, i només es produiria
el primer fenomen. Això implica la necessitat de més estudis
per poder planicar una gestió activa especica, segons els di-
ferents casos, i, si pot ser, la seva restauració.
Considerant l’elevat interès de conservació i el grau alt
d’amenaça, juntament amb les observacions fetes en aquest
estudi, es posa de manifest la necessitat de l’elaboració
d’unes bases estratègiques per a la preservació d’aquests pra-
dells singulars de reredunes. Per una gestió adequada de la
vegetació dunar de Catalunya és necessari, doncs, aprofundir
en el coneixement de l’ecologia d’aquests pradells de Bartsia
trixago, ja que són un element únic d’aquests ecosistemes.
Figura 5. Pradell de Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni a la
Rovina (Alt Empordà), on en primer terme s’observa Pinus halepensis.
L'ASSOCIACIÓ BARTSIA TRIXAGINIS-SCIRPOIDETUM HOLOSCHOENI A CATALUNYA

24
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
Esquema sintaxonomic
Class. Thero-Brachypodietea Br.-Bl. 1947
Ord. Thero-Brachypodietalia (Br.-Bl.) R. Mol. 1934
All. Thero-Brachypodion Br.-Bl. 1925
Suball. Parentucellenion latifoliae Bharucha 1933 em. nom. O.
Bolòs 1981
Ass. Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni O. Bolòs 1962
Seguim aquí l’esquema sintaxonòmic clàssic per aquest
sintàxon, si bé sembla que caldria incloure’l a la classe
Lygeo sparti-Stipetea tenacissimae (Rivas-Martínez et al.,
2001; Mucina et al., 2016).
Taula 1. Pradell de Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni.
Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
Àrea estudiada (m2) 25 25 25 25 25 25 25 - - 25 25 25 25 -
Alçària de l’estrat arbori (m) 0 0 0 0 0 0 0 - - 12 8 0 0 12,5
Recobriment de l’estrat arbori (%) 0 0 0 0 0 0 0 - - 70 95 0 0 50
Alçària de l’estrat arbustiu (cm) 0 0 0 0 5 50 80 - - 200 50 0 100 -
Recobriment de l’estrat arbustiu (%) 0 0 0 0 0 10 10 - - 10 40 0 10 -
Alçària de l’estrat herbaci (cm) 70 70 70 70 70 30 50 - - 70 30 70 70 -
Recobriment de l’estrat herbaci (%) 90 90 90 90 95 80 90 - 70 50 20 60 60 60
Recobriment total de la vegetació (%) 90 90 90 90 95 90 90 - 70 100 100 60 60 60
Nombre d’espècies 29 27 32 22 22 22 23 24 21 17 17 15 14 28
Característiques de l’associació
Bartsia trixago 1 1 1 + + + + 2 + + + +
Característiques de l’aliança, l’ordre i la classe
Scabiosa atropurpurea + + + + + 2 2 +
Catapodium rigidum subsp. hemipoa + + + + 1 + +
Trifolium scabrum + + + + + +
Arenaria serpyllifolia + + + + 1
Silene nocturna + + + + +
Sedum album + + + +
Petrorhagia prolifera + + + +
Urospermum dalechampii + + + +
Cerastium pumilum + + + +
Linum strictum + + 2 1
Plantago albicans + 2 + +
Paronychia argentea + + (+)
Psoralea bituminosa 2 + +
Hedypnois rhagadioloides + + +
Vulpia myuros + + +
Helianthemum ledifolium + +
Brachypodium distachyon + +
Centaurea aspera 1 1
Asterolinon linum-stellatum 1 +
Hippocrepis multisiliquosa + (+)
Argyrolobium zanonii +
Filago pyramidata +
Hyparrhenia hirta 2
Leontodon taraxacoides +
Leontodon tuberosus +
Medicago minima +
Ophrys tenthredinifera 1
Reichardia picroides subsp. picroides +
Ruta chalepensis +
Espècies psammòles
Teucrium polium subsp. dunense + + + + + + (+) + 1 +
Medicago littoralis + + + + +
Pancratium maritimum + + + +
Thymelaea hirsuta + + 1
Elymus farctus subsp. farctus + +
Medicago marina + +
Echinophora spinosa + +
Ephedra distachya 1 +
Ononis natrix subsp. ramosissima + 2
Aetheorhiza bulbosa 1 1
Euphorbia terracina + +
J. BOU MANOBENS & L. VILAR SAIS

25
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
Crucianella maritima +
Cutandia maritima +
Cyperus capitatus +
Euphorbia paralias +
Rumex roseus +
Silene cf. niceensis +
Silene sclerocarpa +
Sporobolus pungens +
Vulpia membranacea subsp. fasciculata 2
Companyes
Lagurus ovatus + 2 + 1 1 3 3 + 1 + 2 1
Avena barbata + + + + + + + +
Helichrysum stoechas + + + + + 1 1 +
Dactylis glomerata subsp. hispanica + + + + + + +
Daucus carota subsp. maritimus + + + + + 1
Alyssum maritimum subsp. maritimum + + + + + +
Helianthemum apenninum subsp. apenninum + + + + + +
Plantago lagopus 1 + + + +
Sedum sediforme + + + 2 +
Cistus salviifolius + + 2 + 1
Linum angustifolium subsp. usitatissimum + + + +
Anagallis arvensis + + + +
Trifolium campestre + + + +
Blackstonia perfoliata + 1 + +
Rumex bucephalophorus subsp. bucephalophorus 1 1 1 +
Aira caryophyllea + + +
Plantago crassifolia 2 + 1
Koeleria phleoides + 1 +
Thymus vulgaris + + +
Orobanche minor + 1 +
Dipcadi serotinum + + 1
Pinus halepensis (+) 1 +
Pistacia lentiscus + (+) +
Astragalus tragacantha 1 1 +
Scirpoides holoschoenus 3 3
Limonium narbonense + +
Artemisia campestris + +
Festuca glauca 1 +
Gladiolus sp. + +
Lathyrus cf. clymenum + +
Parentucellia viscosa + 1
Plantago coronopus + +
Polycarpon tetraphyllum + +
Psilurus incurvus + +
Cynodon dactylon + +
Sonchus tenerrimus + +
Eryngium campestre 1 +
Asparagus acutifolius 1 +
Pinus pinea + 3
Cistus albidus + +
Carpobrotus edulis (+) +
Corynephorus canescens + +
Helianthemum guttatum + +
Entre parèntesis quan el tàxon era present fora de l’inventari.
Companyes presents només en un inventari
1 Allium sp., Serapias lingua, Juncus bufonius, Sherardia arvensis.
4 Inula viscosa, Lathyrus ochrus, Plantago lanceolata, Trifolium angustifolium.
5 Asparagus ofcinalis, Olea europaea, Schoenus nigricans, Torilis arvensis.
6 Limonium virgatum 1.
7 Echinops ritro, Romulea ramiora, Rosmarinus ofcinalis.
8 Bromus cf. diandrus, Oryzopsis miliacea.
10 Euphorbia segetalis, Rhamnus alaternus, Rubia peregrina, Yucca aloifolia.
12 Lavandula stoechas. Linum trigynum, Silene nutans.
13 Scrophularia canina.
14 Asphodelus stulosus, Clematis ammula, Muscari neglectum, Odontides lutea, Ophrys fusca, Sanguisorba sp., Vicia sp.
L'ASSOCIACIÓ BARTSIA TRIXAGINIS-SCIRPOIDETUM HOLOSCHOENI A CATALUNYA

26
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
Procedència dels inventaris
1 Castelló d’Empúries, sorrals de la Rovina, Alt Empordà EG1178 (11/05/2020)
2 Castelló d’Empúries, sorrals de la Rovina, Alt Empordà EG1178 (11/05/2020)
3 Castelló d’Empúries, sorrals de la Rovina, Alt Empordà EG1178 (11/05/2020)
4 Castelló d’Empúries, sorrals de la Rovina, Alt Empordà EG1178 (11/05/2020)
5 Castelló d’Empúries, sorrals de la Rovina, Alt Empordà EG1178 (11/05/2020)
6 l’Escala, Bol Roig, Alt Empordà EG1262 (25/05/2020)
7 l’Escala, Bol Roig, Alt Empordà EG1262 (25/05/2020)
8 Inventari inèdit de Jordi Carreras i Albert Ferré 2018 (Gavà, camí de la Pineda, Baix Llobregat DF1969)
9 Inventari publicat a Bolòs (1950) i Bolòs (1962) (Estany de l’Illa, Baix Llobregat)
10 Pals, Ràdio Liberty, Baix Empordà EG1648 (8/06/2020)
11 Pals, Ràdio Liberty, Baix Empordà EG1648 (8/06/2020)
12 Pals, Ràdio Liberty, Baix Empordà EG1648 (19/06/2020)
13 Pals, Ràdio Liberty, Baix Empordà EG1648 (19/06/2020)
14 Inventari publicat a Bolòs 1950 (Estany de la Murtra, Baix Llobregat)
Agraïments
Volem agrair a Jordi Carreras i Albert Ferré la cessió d’un
inventari de vegetació i els comentaris aportats. Aquest es-
tudi s’ha realitzat dins de diferents projectes, però principal-
ment sota l’empara dels projecte ECOPLAYA del Ministerio
de Ciencia, Innovación y Universidades (RTI2018-095677-
B-I00).
Bibliografia
Acosta, A., Ercole, S., Stanisci, A., Pillar, V. D. P. & Blasi, C. 2007.
Coastal vegetation zonation and dune morphology in some
Mediterranean ecosystems. Journal of Coastal Research 236:
1518-1524.
Bech, J. & Hernández, A. M. 1976. Estudios sobre suelos y
vegetación del delta del Llobregat. Collectanea Botanica
(Barcelona) 10: 33-105.
Benedí, J. 2009. Bartsia L. P. 501-505. In: Benedí, C., Rico, E. &
Güemes, J. (eds). Flora iberica 13. Real Jardi Botánico. CSIC.
Madrid.
Bolòs, A. 1950. La vegetación de las comarcas barcelonesas.
Instituto Español de Estudios Mediterráneos. Barcelona. 579 p.
Bolòs, O. 1967. Comunidades vegetales de las comarca próximas al
litoral situadas entre los los rios Llobregat y Segura. Memorias la
Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 38 (1): XX.
Bolòs, O. 1962. El paisaje vegetal barcelonés. Cátedra ciudad de
Barcelona. Barcelona. 192 p.
Bolòs, O., Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 1993. Flora
manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Barcelona. 1247 p.
Bou, J. & Jover, M. 2016. Cartograa digital dels hàbitats
CORINE i dels Hàbitats d’Interès Comunitari del Parc Natural
del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, escala 1:10.000.
Disponible en: http://atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs/Memoria_
cartograa_habitats_Montgri2016.pdf. [Data de consulta: 11
gener 2021]
Bou, J., Vilar, L. & Quintana, X. 2020. Cartografía digital de los
hábitats de la Rovina, escala 1:5.000. Universitat de Girona.
Informe técnico para Tragsatec. 55 p.
Braun-Blanquet, J. 1964. Panzensoziologie Grundzüge der
Vegetationskunde. Springer Vienna. Vienna. 631 p.
Braun-Blanquet, J., Font Quer, P., Braun-Blanquet, G., Frey, E.,
Jansenm, P. & Moor, M. 1936. L’excursion de la SIGMA en
Catalogne (Pâques 1934). Communication SIGMA num. 38. 37 p.
Carreras, J. & Ferré, A. 2013. Avaluació del grau d’amenaça i de
l’interès de conservació dels hàbitats de Catalunya. Universitat
de Barcelona. Barcelona. 130 p.
Carreras, J., Ferré, A. & Vigo, J. (eds). 2017. Manual dels hàbitats
de Catalunya: catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el
territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE
biotopes manual de la Unió Europea. 8 volums. Edició revisada.
Departament de Territori i Sostenibilitat.
CEE. 1992. Directiva 92/43/CEE del Consejo de 21 de mayo de
1992 relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la
fauna y ora silvestres. Bruselas.
Curcó, A. 1990. La vegetació del Delta de l’Ebre (I): les comunitats
dunars (Classe Ammophiletea Br.-Bl. et Tx. 1943). Butlletí del
Parc Natural del Delta l’Ebre 5: 9-18.
Defeo, O., Mclachlan, A., Schoeman, D. S., Schlacher, T. A.,
Dugan, J., Jones, A., Lastra, M. & Scapini, F. 2009. Threats to
sandy beach ecosystems: A review. Estuarine, Coastal and Shelf
Science 81 (1): 1-12.
Del Vecchio, S., Pizzo, L. & Buffa, G. 2015a. The response of plant
community diversity to alien invasion: evidence from a sand dune
time series. Biodiversity and Conservation. 24: 371-392.
Del Vecchio, S., Prisco, I., Acosta, A. T. R. & Stanisci, A. 2015b.
Changes in plant species composition of coastal dune habitats
over a 20-year period. AoB Plants 7: 1-10.
Doody, J. P. (ed). 2008. Sand dune inventory of Europe, 2nd ed.
National Coastal Consultants and EUCC – The Coastal Union,
IGU Coastal Commission. Peterborough. 685 p.
Everard, M., Jones, L. & Watts, B. 2010. Have we neglected the
societal importance of sand dunes? An ecosystem services
perspective. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater
Ecosystems 20: 476-487.
Farràs, A. & Velasco, E. 1994. Les comunitats vegetals de les zones
humides de l’Alt Empordà. In: Gosálbez, J., Serra, J. & Velasco,
E. (eds.) Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà.
Institució Catalana d’Història Natural (Treballs de la Institució
Catalana d’Història Natural 13). Barcelona. 228 p.
Franquesa, T. 1995. El paisatge vegetal de la península del cap de
Creus. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 628 p.
Garcia, C. 2019. Els sistemes dunars de la costa catalana. Evolució
històrica, estat actual i potencial de restauració. Tesi doctoral.
Universitat de Girona. Girona. 270 p.
Generalitat de Catalunya. 2008. Decret 172/2008, de 26 d’agost, de
creació del Catàleg de ora amenaçada de Catalunya.
Gesti, J. 2006. El poblament vegetal dels Aiguamolls de l’Empordà.
Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. 862 p.
González, V., Hoyo, R., Seguí, J.M. & Valverde, A. 2016. Flora
J. BOU MANOBENS & L. VILAR SAIS

27
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
vascular del delta del Llobregat. Institució Catalana d’Història
Natural. 514p.
Hesp, P.A. & Martínez, M.L. 2007. Disturbance processes and
dynamics in coastal dunes. In: Johnson, E.A. & Miyanishi, K.
(ed.). Plant Disturbance Ecology: The Process and the Response.
Academic Press, Elsevier. 720p.
Hoyo, R. & González, V. 2001. Anàlisi de l’estat de la vegetació
i catàleg orístic del paratge de la pineda de Cal Francès i la
seva zona litoral (Viladecans, Delta del Llobregat). Spartina 4:
79–106.
Isermann, M. 2011. Patterns in species diversity during succession
of coastal dunes. Journal of Coastal Research 27: 661-671.
Janssen, J.A.M., Rodwell, J.S., García Criado, M., Gubbay, S.,
Haynes, T., Nieto, A., Sanders, N., Landucci, F., Loidi, J.,
Ssymank, A., Tahvanainen, T., Valderrabano, M., Acosta, A.,
Aronsson, M., Arts, G., Attorre, F., Bergmeier, E., Bijlsma,
R.J., Bioret, F., Biţă-Nicolae, C., Biurrun, I., Calix, M., Capelo,
J., Čarni, A., Chytrý, M., Dengler, J., Dimopoulos, P., Essl, F.,
Gardfjell, H., Gigante, D., Giusso Del Galdo, G., Hájek, M.,
Jansen, F., Jansen, J., Kapfer, J., Mickolajczak, A., Molina, J.A.,
Molnár, Z., Paternoster, D., Piernik, A., Poulin, B., Renaux,
B., Schaminée, J.H.J., Šumberová, K., Toivonen, H., Tonteri,
T., Tsiripidis, I., Tzonev, R. & Valachovič, M. 2016. European
Red List of Habitats. Part 2. Terrestrial and Freshwater Habitats.
European Union. Luxembourg. 44 p.
Judge, E.K., Overton, M.F. & Fisher, J.S. 2003. Vulnerability
Indicators for Coastal Dunes. Journal of Waterway, Port, Coastal,
and Ocean Engineering 129: 270–278.
Lapraz, G. 1976. Recherches phytosociologiques en Catalogne.
Collectanea Botanica X: 205–279.
Malavasi, M., Santoro, R., Cutini, M., Acosta, A.T.R. & Carranza,
M.L. 2013. What has happened to coastal dunes in the last half
century? A multitemporal coastal landscape analysis in Central
Italy. Landscape and Urban Planning 119: 54–63.
Marcantonio, M., Rocchini, D. & Ottaviani, G. 2014. Impact of alien
species on dune systems: a multifaceted approach. Biodiversity
and Conservation 23: 2645–2668.
Marcenò, C., Guarino, R., Loidi, J., Herrera, M., Isermann, M.,
Knollová, I., Tichý, L., Tzonev R.T., Acosta, A.T.R., Fitzpatrick,
U., Iakushenko, D., Janssen, J.A.M., Jiménez-Alfaro, B., Kącki,
Z., Keizer-Sedláková, I., Kolomiychuk, V., Rodwell, J.S.,
Schaminée, J.H.J., Šilc, U. & Chytrý, M. 2018. Classication of
European and Mediterranean coastal dune vegetation. Applied
Vegetation Science 21: 533–559.
Martí, C. 2005. La transformació del paisatge litoral de la Costa
Brava: Anàlisi de l’evolució (1956-2003), diagnosi de l’estat
actual i prognosi de futur. Tesi doctoral. Universitat de Girona.
Girona. 631p.
Martinez Taberner, A. 1983. La franja dunar de la badía d’Alcúdia
(Mallorca) I. Estat actual de la maquia de Juniperus oxycedrus
L. subsp. macrocarpa (Sibth. et S.) Ball. Bolletí de la Societat
d’Història Natural de les Balears 27: 7–22.
Mclachlan, A. & Brown, A.C. (eds). 2006. The ecology of sandy
shores. Elsevier. Burlington. 392p.
Mir-Gual, M., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A. & Rodríguez-Perea,
A. 2015. A critical view of the Blue Flag beaches in Spain using
environmental variables. Ocean and Coastal Management 105:
106–115.
Mucina, L., Bültmann, H., Dierßen, K., Theurillat, J., Raus, T., Čarni,
A., Šumberová, K., Willner, W., Dengler, J., García, R.G., Chytrý,
M., Hájek, M., Di Pietro, R., Iakushenko, D., Pallas, J., Daniëls,
F., Bergmeier, E., Santos Guerra, A., Ermakov, N., Valachovič,
M. Schaminée, J., Lysenko, T., Didukh, Y., Pignatti, S., Rodwell,
J., Capelo, J., Weber, H., Solomeshch, A., Dimopoulos, P., Aguiar,
C., Hennekens, S. & Tichý, L. Vegetation of Europe: hierarchical
oristic classication system of vascular plant, bryophyte, lichen,
and algal communities. Applied Vegetation Science 19 (S1):
3-264.
Perdigó, M.T. & Papió, C. 1985. La vegetación litoral de
Torredembarra (sud de Catalunya). Collectanea Botanica 16:
215–226.
Pries, A.J., Miller, D.L. & Branch, L.C. 2008. Identication of
Structural and Spatial Features that Inuence Storm-Related
Dune Erosion along a Barrier-Island Ecosystem in the Gulf of
Mexico. Journal of Coastal Research 4: 168–175.
Rivas-Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousã, M.
& Penas, A. 2001. Syntaxonomical checklist of vascular plant
communities of Spain and Portugal to association level. Itinera
Geobotanica 14: 5–341.
Rivas Goday, S. & Rivas Martínez, S. 1958. Acerca de la
Ammophiletea del Este y Sur de España. Anales del Instituto
Botánico A. J. Cavanilles. XVI: 549–564.
Rodríguez-Revelo, N., Espejel, I., Arredondo García, C., Ojeda-
Revah, L. & Sánchez-Vázquez, M.A. 2018. Environmental
Services of Beaches and Coastal Sand Dunes as a Tool for Their
Conservation. In: Botero, C., Cervantes, O. & Finkl, C.W. (eds)
Beach Management Tools - Concepts, Methodologies and Case
Studies. Springer International Publishing AG.
Roig-Munar, F.X. (ed). 2016. Restauració i gestió de sistemes
dunars. Esudi de casos. Càtedra de Geograa i Pensament
Territorial. Girona. 222p
Romano, B. & Zullo, F. 2014. The urban transformation of Italy’s
Adriatic coastal strip: Fifty years of unsustainability. Land use
policy 38: 26–36.
Schlacher, T.A., Dugan, J., Schoeman, D.S., Lastra, M., Jones, A.,
Scapini, F., Mclachlan, A. & Defeo, O. 2007. Sandy beaches at
the brink. Diversity and Distributions 13: 556–560.
Seguí, J.M. 1994. Alguns aspectes de la vegetació del Delta del
Llobregat. Direcció General del Medi Natural. DARP. Generalitat
de Catalunya.
Seguí, J.M. & Batriu, E. 2009. Línies d’estudi de la biodiversitat
al delta del Llobregat. Anàlisi, estructura i composició de les
comunitats vegetals psammòles. Any 2009. Consorci per la
Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
Sobrino Vesperinas, E., González Moreno, A., Sanz Elorza, M.,
Dana Sánchez, E., Sánchez Mata, D. & Gavilán, R. 2001. The
expansion of thermophilic plants in the Iberian Peninsula as
a sign of climatic change. In: Walther, G.R., Burga, C.A. &
Edwards, P.J. (eds) “Finger- prints” of cliamte change. Kluwer
Academic/Plenum Publisher. New York. 184p
Sperandii, M.G., Bazzichetto, M., Acosta, A.T.R., Barták, V.
& Malavasi, M. 2019a. Multiple drivers of plant diversity in
coastal dunes: A Mediterranean experience. Science of The Total
Environment 652: 1435–1444.
Sperandii, M.G., Bazzichetto, M., Gatti, F. & Acosta, A.T.R. 2019b.
Back into the past: Resurveying random plots to track community
changes in Italian coastal dunes. Ecological Indicators 96: 572–
578.
Sperandii, M.G., Prisco, I. & Acosta, A.T.R. 2018. Hard times for
Italian coastal dunes: insights from a diachronic analysis based
on random plots. Biodiversity and Conservation 27: 633–646.
Springer Netherlands.
Taylor, E.B., Gibeaut, J.C., Yoskowitz, D.W. & Starek, M.J. 2015.
Assessment and Monetary Valuation of the Storm Protection
Function of Beaches and Foredunes on the Texas Coast. Journal
of Coastal Research 315: 1205–1216.
L'ASSOCIACIÓ BARTSIA TRIXAGINIS-SCIRPOIDETUM HOLOSCHOENI A CATALUNYA

28
Butlletí ICHN 85 (1), 2021
GEA, FLORA ET FAUNA
Theurillat, J.,Willner, W., Fernández‐González, F., Bültmann, H.,
Čarni, A., Gigante, D., Mucina, L. & Weber, H. 2021. International
Code of Phytosociological Nomenclature. 4th Edition. Applied
Vegetation Science 24 (1): 1-62.
UNEP-MAP-RAC/SPA. 2010. Impact of climate change on marine
and coastal biodiversity in the Mediterranean Sea: current state
of knowledge. RAC/SPA Edit. Tunis. 28 p.
Valls, J.F., Rucabado, J., Sardá, R. & Parera, A. 2017. The beach
as a strategic element of governance for Spanish coastal towns.
Journal of Sustainable Tourism 25: 1338-1352.
Vilar, L. & Quintana X. (eds.) 2014. El poblament vegetal i els
hàbitats del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del
Baix Ter. Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis. Girona.
252 p.
J. BOU MANOBENS & L. VILAR SAIS