Enees, heroi influent en la narrativa

Abstract

L'article repassa la figura d'Enees com a heroi a contracor, la seva importància i la seva influència en la cultura occidental contemporània.

Full text

Enees, heroi influent en la narrativa
It's one thing to think that you're the
center of the universe — it's another
thing entirely to have this confirmed
by an ancient prophecy.
— Douglas Adams
Què ha fet d’Enees un heroi influent i durador? Com ha influenciat la seva figura a la
narrativa posterior? Allò que fa especial Enees com a heroi, és la seva lluita interna,
psicològica, contra el destí que li ha estat imposat. Ell no vol, ell no creu estar preparat
per complir el seu destí. I és en la seva manera d’afrontar-lo que hi trobem aquest nou
heroi humà, ple de dubtes, d’inseguretats. Un estereotip d’heroi que ha perllongat la
seva influència fins als nostres dies en terrenys narratius tan diversos com l’òpera, el
cinema o, és clar, la literatura.
La figura de l’heroi que es forja al llarg de la narració és un estereotip que ha
esdevingut, en aquest sentit, clàssic. És l’heroi (o l’heroïna) que es veu traslladat al
mig d’un escenari de conflicte en el que tothom se li encomana per resoldre’l.
La llamada a la aventura, significa que el destino ha llamado al héroe y ha transferido su centro
de gravedad espiritual del seno de su sociedad a una zona desconocida.
(Campbell, 1959:40)
És, aquest, un desplaçament sempre sobtat, sovint brusc, inesperat. Ha de ser l’ombra
de Creüsa la que transposi a l’Enees que fuig de Troia en l’Enees que té com a destí
fundar Roma.
Així, amb aquest desplaçament, la narrativa permet gestar un heroi:
a) amb el que és més fàcil identificar-se (li pot passar a tothom, pot passar en
qualsevol moment).
b) que aglutina tot un seguit de condicions del caràcter que justifiquen la seva
elecció (bondat, pietat, humilitat, etc.) malgrat les seves mancances (manca
d’experiència, d’habilitats guerreres, fins i tot de valor en alguns casos).
La combinació d’ambdós aspectes permet confeccionar un heroi que creix des del no
res, bastint la seva heroïcitat a base de vèncer les pròpies limitacions, les pròpies
inseguretats. És, per tant, un heroi humà que sembla haver de conquerir el seu destí a
pesar seu, a pesar de les seves aparents mancances.
El poble, però, confia en l’heroi cegament. És una qüestió de fe, doncs aquest no ve
precedit de grans gestes ni demostracions de poder o de saviesa. Mai no ha pogut
provar la seva vàlua per a la missió que li ha estat encomanada. El seu currículum, per
dir-ho així, està per escriure. Però, tot i així, el poble li dóna suport. No li cal res més

que la fe, no li cal més que la necessitat de creure-hi. Aquest heroi és l’última
esperança dels oprimits o dels condemnats. No ens ha de sorprendre, doncs, que en
l’Edat Mitjana, diversos autors creguessin veure en Enees un predecessor de
Jesucrist, tal com destaca Librán en el prefaci de la seva edició de l’obra: “[...] por las
mismas fechas que Eusebio de Cesarea, y luego San Agustín (De civitate Dei X 27),
vieron aquí una profecía del advenimiento de Jesucristo [...]”. De fet, el terme crist
deriva del grec antic Χριστός, és a dir, Christós, que significa “ungit de Déu” (de la
mateixa manera que ho significa la paraula Messies, que prové de l’hebreu ַ חי ש ָמ, és a
dir, Māšîaḥ). Per tant, Crist no és un nom, sinó un càrrec, un títol. És, per tant,
l’escollit.
Aquesta particularitat de ser escollit, com és el cas d’Enees, ha propagat l’influx de la
tipologia d’heroi que encarna, que roman present en els nostres dies, fins i tot en la
cultura popular: El Harry Potter (de la nissaga de llibres al voltant del mateix
personatge escrits per la J.K. Rowling) està predestinat a combatre la reencarnació del
mal. Tant el Frodo Baggins com el seu oncle Bilbo (de la nissaga de llibres de J.R.R
Tolkien) són escollits per un mag visionari que creu que ells són, en contra de les
aparences, els més indicats per dur a terme missions impossibles per restablir
l’equilibri a la Terra Mitjana. Tant el Luke Skywalker com el seu pare Anakin (de la
nissaga de pel·lícules Star Wars concebudes per George Lucas), són designats de
ben petits per aturar l’escalada de poder violent dels Syth i del costat fosc de la força.
La Buffy (de la sèrie de televisió Buffy, la caçavampirs) és l’adolescent escollida per
mantenir a ratlla la raça vampírica que amenaça amb subjugar el món. El John Connor
(de la nissaga de pel·lícules Terminator creada per James Cameron), degut a una
paradoxa temporal, és entrenat per sa mare en combat i vida militar per poder
combatre la revolució de les màquines que ha d’esdevenir en el futur. El Shinji Ikari (de
l’anime televisiu Neon Genesis Evangelion) és escollit per combatre contra uns
monstres mecànics de procedència desconeguda que pretenen arrasar l’humanitat. El
Neo (de la nissaga de pel·lícules Matrix, creades pels germans Wachowsky) és
l’escollit segons la profecia per il·luminar la humanitat i permetre-li veure que es troba
atrapada en un univers fals recreat per les màquines, que van prendre el control anys
enrere. La Daenerys Targaryen (de la nissaga de novel·les Joc de trons de G.R.R.
Martin) passa de ser la germana babaua i innocent d’una família reial a punt d’extingir-
se a la líder d’una legió de seguidors que la veuen com l’última esperança per corregir
l’apocalíptic i degradat futur de les terres de Ponent. I a tots aquests exemples
podríem afegir-hi l’innombrable quantitat de videojocs que situen al jugador en la pell,
precisament, d’un escollit, tot convertint l‘experiència de jugar-hi en una veritable èpica
a l’estil d’Enees.
Fixem-nos en que, en la majoria dels casos, la figura del nen o del jove es repeteix. I
és així perquè el perfil de l’infant o del jove li afegeix encara més dramatisme a
l’estereotip. La seva inexperiència confessa ha de ser compensada per la seva puresa
d’esperit, per la seva impermeabilitat (encara) al mal, a la moral corrompuda, al desig o
a l’enveja. En el seu camí cap al seu destí, en aquest cicle monomític
1
, haurà
1
L’estructura monomítica fou primerament encunyada per Campbell (1959), tot inspirant-se en
l’estructura de la novel·la Finnegans wake de James Joyce. És una estructura circular en la que
l’heroi parteix d’una posició humil i limitada per, tot superant diversos obstacles, retornar a

forçosament d’aprendre a lluitar contra la hostilitat moral, haurà de prendre decisions
difícils (l’execució del ja indefens Turn), haurà de sobreposar-se a les desfetes i a les
penes (la mort de Pal·lant). Haurà, per dir-ho d’alguna manera, de madurar, de fer-se
home/dona. Haurà de fer-se gran. I en aquesta maduració, el personatge inicial –al
que, en aquell estadi, encara no podíem anomenar heroi- acaba perfeccionant-se com
a heroi i, per tant, esdevé –ara sí- digne no només del títol sinó també de ser l’elegit
per assolir el seu destí.
I aquest assoliment dóna dos fruits molt destacables. Per una banda, ve a certificar
l’encert de l’aposta per ell, ve a donar crèdit a la profecia, així com solaç a aquells que
el van escollir i als que l’han seguit i recolzat. I d’una altra banda, el protagonista de la
narració, en esdevenir heroi després de superar les adversitats, esdevé mite. I, en
conseqüència, esdevé exemple a replicar, a seguir, a imitar. Pot ser, per tant, emprat
com a exemple, com a arquetip moralitzant, com a referent
2
. I és aquesta particularitat
del mite heroic d’Enees el que l’ha convertit en universal. La suma de factors esdevé
inesborrable pel lector/espectador: la procedència humil (i, per tant, la identificació del
lector/espectador), l’aprenentatge, el trencament dels límits i la superació de les
mancances així com el triomf final confeccionen una atraient narrativa que captiva i
resulta memorable.
Això és el que ha fet a Enees arquetip indestructible de la narrativa heroica al llarg dels
segles. Aquest humà (dèbil, limitat, amb dubtes, etc.) és capaç d’aconseguir gestes
sobrehumanes. A diferència dels herois de procedència divina (poderosos des de
l’inici, experts, savis, semi-divins), l’heroi humà representa, en el seu si, l’essència de
la superació humana, la capacitat d’abastar allò inabastable, d’assolir allò únicament
reservat als Déus. Enees és un humà, potser l’humà que tots voldríem ser. Al cap i a la
fi, tal vegada el veritable destí d’Enees fora esdevenir el prototip d’heroi en el que
molts altres haurien d’emmirallar-se (o voldrien fer-ho).
l’origen o assolir el seu destí millorat, perfeccionat. Dels herois d’Homer fins al Simba d’El rei
lleó, l’estructura circular ha esdevingut un recurs habitual de la narrativa.
2
Enees, en aquest sentit, esdevé l’heroi imprescindible de l’imperi Augustinià, l’estendard
inequívoc de l’encert de les polítiques de l’emperador i de la seva concepció de l’Imperi, mentre
que, alhora, justifica i atorga coartada a les mateixes, convertint-se així en adoctrinador dels
preceptes augustinians.

Bibliografia
CAMPBELL, J. (1959). El héroe de las mil caras. Psicoanálisis del mito. Mèxic: Fondo
de Cultura Económica.També disponible a:
<https://www.academia.edu/4486558/campbell_joseph_el_heroe_de_las_mil_caras_2
41p> [Data de consulta: 9-5-2015].
DIVERSOS AUTORS. “The chosen one” [en línia]. TV Tropes. [Data de consulta: 7-5-
2015]. Disponible a: < http://tvtropes.org/pmwiki/pmwiki.php/Main/TheChosenOne>.
DIVERSOS AUTORS. Cristo [en línia]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2015 [Data de
consulta: 11-5-2015]. Disponible a:
<http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Cristo&oldid=81963397>.
PASOS, R.A. El héroe como mecànica del fin: Lucha y destino en Eneas. Article
elaborat dins de la Licenciatura en Literatura de la Universidad del Valle Sedebuga.
També disponible a <
https://www.academia.edu/3710133/EL_H%C3%89ROE_COMO_MEC%C3%81NICA_
DEL_FIN._LUCHA_Y_DESTINO_EN_ENEAS_LA_ENEIDA_DE_VIRGILIO_> [Data de
consulta: 9-5-2015].
VIRGILI (2008). Eneida (traducció i notes de Miryam Libran Moreno). Salamanca:
Consejo Superior de Investigaciones Científicas.