Content uploaded by Ainoa Mateos
Author content
All content in this area was uploaded by Ainoa Mateos on Sep 04, 2020
Content may be subject to copyright.
Guia del
Pràcticum
d’Educació
Social
(PRACSOC)
Ainoa Mateos Inchaurrondo (coord.)
Mónica Gijón Casares
Héctor T. Hernández Rocamora
Carlos Montero de Gea
Sandra Girbés Peco
Gloria Díaz Fernández
METODOLOGIA 22
© Edicions de la Universitat de Barcelona
Adolf Florensa, s/n
08028 Barcelona
Tel.: 934 035 430
Fax: 934 035 531
www.publicacions.ub.edu
comercial.edicions@ub.edu
ISBN 978-84-9168-503-6
És rigorosament prohibida la reproducció total o parcial
d’aquesta obra. Cap part d’aquesta publicació, inclòs el dis-
seny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagatzemada,
transmesa o utilitzada per cap mitjà o sistema, sense l’au-
torització prèvia per escrit de l’editor.
Índex
Agraïments .................................................................................................................. 7
1. Introducció ................................................................................................................ 9
2. Model de pràcticum per competències. Model de partenariat recíproc ....... 11
2.1. Principis del model del partenariat recíproc ................................................................ 12
2.2. El rol dels centres de pràctiques i de la coordinació en aquest marc de partenariat . 13
3. El Pràcticum: Supervisió de Pràctiques Externes i Pràctiques Externes ...... 15
3.1. Objectius del Pràcticum ................................................................................................ 15
3.2. Assignatura Supervisió de Pràctiques Externes ........................................................... 16
3.2.1. Pla docent ...................................................................................................................... 17
3.3. Assignatura Pràctiques Externes .................................................................................. 17
3.3.1. Un model de mentoria .................................................................................................. 18
3.3.2. Coordinació entre el tutor o tutora del centre i el supervisor o supervisora de la UB 18
3.3.3. Estratègies metodològiques ......................................................................................... 18
3.3.4. Pla docent ...................................................................................................................... 19
3.4. Quina és la dedicació de l’alumnat al Pràcticum? ....................................................... 19
4. L’escenari formatiu de les pràctiques externes ................................................. 21
5. Els agents principals del Pràcticum ..................................................................... 25
6. L’avaluació del Pràcticum ....................................................................................... 27
6.1. Avaluació de l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes .................................... 28
6.1.1. En què consisteix l’informe d’aprenentatge? ............................................................... 29
6.1.2. El valor de cadascuna de les evidències d’aprenentatge en l’avaluació final ............. 29
6.1.3. Requisit per a l’avaluació de Supervisió de Pràctiques Externes ................................ 29
6.1.4. Consideració .................................................................................................................. 30
6.1.5. Reavaluació .................................................................................................................... 30
6.2. Avaluació de l’assignatura Pràctiques Externes ........................................................... 30
6.2.1. Avaluació final del procés d’aprenentatge ................................................................... 30
6.2.2. Avaluació al llarg del procés de pràctiques .................................................................. 31
6.3. Informes d’avaluació del Pràcticum ............................................................................. 31
6.3.1. Informe d’avaluació de l’alumnat ................................................................................. 31
6.3.2. Informe d’avaluació del supervisor o supervisora de la Universitat ........................... 34
6.3.3. Informe d’avaluació del tutor o tutora del centre ........................................................ 38
7. Ser centre de pràctiques .......................................................................................... 43
7.1. Què implica ser centre de pràctiques? En què em beneficia? ..................................... 43
7.2. Voleu ser centre? Procés que s’ha de seguir per oferir places .................................... 44
8. Procés del Pràcticum: oferta i adjudicació de places....................................... 45
9. Casuístiques especials: oferta de centres nous i reconeixement del lloc
de treball com a lloc de pràctiques ...................................................................... 49
9.1. Pràctiques en una institució sense oferta en el Pràcticum d’Educació Social
de la UB ......................................................................................................................... 49
9.1.1. Procediment .................................................................................................................. 49
9.2. Reconeixement del lloc de treball com a lloc de pràctiques ........................................ 50
9.2.1. Requisit .......................................................................................................................... 50
9.2.2. Procediment .................................................................................................................. 50
10. Convalidació del Pràcticum ................................................................................... 51
10.1. Procediment .................................................................................................................. 51
10.2. Sol·licitud ....................................................................................................................... 51
11. Pràcticum per a l’alumnat d’intercanvi (programa SICUE) ............................. 53
12. Preguntes més freqüents en el Pràcticum .......................................................... 55
13. Decàlegs del Pràcticum d’Educació Social de la UB ......................................... 59
13.1. Decàleg per als estudiants en pràctiques .................................................................... 59
13.1.1. Drets i deures dels estudiants (art. 10) ........................................................................ 59
13.1.2. Directrius determinades per l’equip de coordinació del Pràcticum sobre les
responsabilitats de l’estudiant ..................................................................................... 60
13.2. Decàleg per als supervisors i supervisores (professorat de la UB) ............................ 62
13.3. Decàleg per als centres de pràctiques i els tutors i tutores. ........................................ 63
13.3.1. Centre de pràctiques ..................................................................................................... 63
13.3.2. Tutors i tutores del centre ............................................................................................. 64
14. Contacte ...................................................................................................................... 67
15. Antecedents bibliogràfics de la Guia ................................................................... 69
16. Referències bibliogràfiques ................................................................................... 71
17. Annexos ....................................................................................................................... 73
17.1. Annex 1. Descripció dels àmbits del Pràcticum d’Educació Social de la UB .............. 75
17.2. Annex 2. Informe d’aprenentatge ................................................................................. 89
7
AGRAÏMENTS
Agraïments
La guia del Pràcticum és el resultat del coneixement, l’experiència i el treball acumulat per
part del lideratge de les diferents coordinacions del Pràcticum d’Educació Social de la Fa-
cultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB).
Aquest document és el resultat de la recopilació i actualització dels materials i continguts
que hem heretat del conjunt d’equips de coordinació que han liderat, innovat i impulsat el
Pràcticum d’Educació Social de la UB. Sense aquestes persones seria impossible presentar
el document que teniu a les mans. L’actual model de pràctiques d’Educació Social és el re-
sultat de l’avaluació, la millora i la innovació de models anteriors de pràctiques.
Agraïm molt sincerament la implicació, el compromís i la dedicació de tots els agents
que participen en el Pràcticum al llarg d’aquests anys: tutors i tutores de centre, direccions
de centres de pràctiques, supervisors i supervisores de la Universitat de Barcelona, alum-
nat del grau d’Educació Social, equips de coordinació del Pràcticum, caps d’estudis del
grau d’Educació Social i òrgans de govern de l’antiga Facultat de Pedagogia i l’actual Facultat
d’Educació.
Som el que som i estem en aquest model
gràcies als que van ser-hi i al que va ser.
El que ara som no és més que part del que serem demà.
Gràcies, moltes gràcies, per permetre’ns formar part de la història del Pràcticum.
Equip de coordinació del Pràcticum
d’Educació Social (2019-2020)
9
INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓ
L’ensenyament d’Educació Social reconeix la centralitat del Pràcticum per al desenvolu-
pament personal i professional de l’alumnat. És una matèria curricular singular, tant per
la vessant pràctica i de contacte amb entitats i serveis especialitzats, com pel fet d’afavorir
en alt grau el desenvolupament de les competències. Les pràctiques curriculars del grau
d’Educació Social de la Universitat de Barcelona són pràctiques no remunerades. La im-
plementació i el desenvolupament del Pràcticum requereixen unes condicions institucio-
nals que s’han conquerit al llarg del temps, i encara és així, per l’evolució de l’ensenyament
i pel paper de la Facultat d’Educació i dels diferents equips de coordinació del Pràcticum al
llarg d’aquests anys. Des de 1993, quan s’inicia el procés i s’elabora una guia del Pràcticum,
hi ha hagut diversos moments clau, entre els quals hi ha l’avaluació institucional de 1996,
on s’evidencien carències i dificultats que permeten reforçar la gestió administrativa i s’en-
forteix l’equip de coordinació de pràctiques i els supervisors (professorat de la Universitat
de Barcelona) amb la creació d’una incipient oficina de pràctiques que es consolida el 2001-
2002. El Pràcticum d’Educació Social (PRACSOC) de la Universitat de Barcelona ha estat es-
tructurat en dos cursos del grau: tercer curs (PI) i quart curs (PII). Aquest model en extinció
s’ha implementat des del curs 2011-2012 fins al curs 2019-2020. Durant el curs 2019-2020
han coexistit l’antic model (PII a quart curs) i l’actual nou model de pràctiques. Aquest nou
model s’implementa per primer cop durant el curs 2019-2020 i estructura les pràctiques
en un únic curs. Així, el Pràcticum se centra en el tercer curs del grau d’Educació Social
i les pràctiques es cursen en dues assignatures a tercer: Supervisió de Pràctiques (150 h) i
Pràctiques Externes (450 h). Aquest nou model continua la línia de treball del model ante-
rior de pràctiques, en el qual treballen tots els agents implicats des d’un model de partena-
riat de reciprocitat i corresponsabilitat.
La Guia actual pretén ajudar tots els agents implicats en el Pràcticum (alumnat, su-
pervisors i supervisores, tutors i tutores de centre) a conèixer el nou model de pràctiques
d’Educació Social.
Per evitar la repetició excessiva de formes dobles en el text (l’alumne o alumna, el su-
pervisor o la supervisora, el tutor o la tutora del centre, etc.) i agilitzar-ne la lectura, s’ha op-
tat, en algunes ocasions, pel masculí morfològic (gènere no marcat), que té valor genèric en
les llengües romàniques. Aquest ús normatiu és recomanable, dins el marc d’un llenguatge
no sexista, en els casos de repetició contínua dels mateixos termes. Sempre que ha estat
possible s’ha procurat l’ús de termes genèrics no marcats pel gènere.
Esperem que aquesta guia us sigui de gran interès i d’utilitat per formar part de la famí-
lia del Pràcticum d’Educació Social de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.
11
2. MODEL DE PRÀCTICUM PER COMPETÈNCIES
2. MODEL DE PRÀCTICUM PER COMPETÈNCIES.
MODEL DE PARTENARIAT RECÍPROC1
El Pràcticum per competències és un dels elements clau de la formació integral per a la
professió d’educador o educadora social. El Pràcticum, en aquest model, esdevé l’espai on
es posen en joc les competències. Es planteja des d’un model de partenariat recíproc. Re-
produïm l’explicació d’aquest model que van fer autores i coordinadores del Pràcticum com
ara Freixa, Novella i Pérez-Escoda (2012: 17): «Aquest model reconsidera la relació entre els
agents (alumnat, supervisor/a de la Universitat i tutor/a del centre) les funcions dels quals
es concreten i es comparteixen en una relació simètrica i d’igualtat sobre una base de cor-
responsabilitat en la formació. Això significa reconèixer que cada agent té una experiència
a compartir, un saber, un saber ser i un saber fer. L’estudiant no en queda exclòs, ja que és
un agent més de les pràctiques i el protagonista del seu aprenentatge. Aquests tres agents
principals es constitueixen com l’equip formatiu o l’equip docent amb funcions comparti-
des però també específiques».
Les pràctiques permeten l’intercanvi entre el món acadèmic i el professional. És im-
portant l’exercici de reflexió sobre l’acció per poder-la dotar de contingut teòric, a la vegada
que es reconstrueix des de l’experiència. És una retroalimentació que facilita a l’estudiant
donar sentit als aprenentatges que està fent i al marc teoricopràctic de referència. Aquest
cercle «virtuós» entre pràctica professional i construcció teòrica requereix articular el movi-
1 Informació extreta íntegrament de l’autoinforme per a l’acreditació dels ensenyaments (Educació Social) feta el
2016 a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. L’autoria del contingut d’aquest apartat correspon al treball
elaborat per l’anterior equip de coordinació del Pràcticum d’Educació Social de la Universitat de Barcelona. Tota la infor-
mació està disponible a: Freixa, Novella i Pérez-Escoda (2012). Elementos para una buena experiencia de prácticas externas
que favorece el aprendizaje.
Equip docent o formatiu
Empoderament
Implicació
Compromís
Estudiant
Corresponsabilitat
Grup de companys en pràctiques
Equip de coordinació del Pràcticum
Equip de tutors docents
de les altres assignatures
Equip de professionals
del centre i les persones
o clients de l’actuació
professional
Tutor-centre
Tutor-universitat
Figura 1. Model de partenariat recíproc. Elaborat per Freixa, Novella i Pérez-Escoda (2012: 18).
12
ment d’anada i tornada de la investigació i acció. Per tant, s’articula un doble objectiu: que
l’estudiant sigui competent en el desenvolupament del seu exercici professional i en el pro-
cés de construcció de la seva identitat professional, així com promoure la seva actitud ober-
ta i innovadora (Freixa, Novella i Pérez-Escoda, 2012).
2.1. Principis del model de partenariat recíproc2
Els principis d’aquest model fan referència als tres agents principals que interactuen a les
pràctiques: supervisor o supervisora de la Universitat, tutor o tutora del centre i alumnat.
Aquests principis són:
• Corresponsabilitat. Els tres agents són protagonistes. L’alumne no és la persona de
l’equip més dèbil, sinó que se l’empodera proporcionant-li l’espai per adquirir senti-
ments de competència i confiança en els seus sabers i en les seves accions.
• Coplanificació del procés formatiu de les pràctiques. L’alumne ha de ser l’eix central
en la configuració del procés d’ensenyament-aprenentatge, per la qual cosa s’introdu-
eixen estratègies que el posin al centre del procés de reflexió-construcció del coneixe-
ment i que li permetin ser conscient de la seva evolució.
• Definició del grau d’implicació. S’ha de definir el grau d’implicació i compromís que
tindrà l’estudiant i el que la persona supervisora de la Universitat i el tutor o tutora del
centre esperen, perquè l’estudiant pugui decidir quin grau d’implicació pren en el pla
formatiu de les pràctiques. Cada alumne arribarà a les pràctiques externes amb unes
característiques pròpies: competències, motivació, personalitat i experiències vitals i
d’aprenentatge. La interacció entre l’alumne i l’entorn de les pràctiques produeix un
impacte que s’haurà de tenir en compte a l’hora de definir els aprenentatges (Warner i
McGill, 1996). Per tant, l’alumne haurà d’indicar fins a on pot implicar-se en les pràcti-
ques, tenint en compte aquest impacte. És l’autodeterminació de l’estudiant, definida
com l’habilitat per precisar el seu rol i determinar de quina manera entén la seva par-
ticipació en les pràctiques.
• Pla formatiu. Per arribar a aquesta planificació conjunta, el grau d’Educació Social
i el centre de pràctiques han de tenir el seu propi pla formatiu. Així, cada una de les
dues institucions sap quina és la seva responsabilitat en la formació de l’alumnat. A
la Universitat, aquest pla formatiu es concreta en el pla docent de les dues assignatu-
res implicades en el Pràcticum (Supervisió de Pràctiques i Pràctiques Externes) i, en el
centre de pràctiques, en un projecte de formació pràctica. I com més estigui compartit
i significat per l’equip professional del centre, més qualitat tindrà. Convé que el centre
hagi concretat prèviament les funcions de l’alumnat en pràctiques, què farà i fins a
on. L’equip educatiu del centre ha d’establir quin serà l’espai d’experimentació i res-
ponsabilitat de l’alumnat en pràctiques i quines oportunitats de posar-se en el lloc del
professional i quins límits d’actuació haurà d’assumir.
• Construcció del coneixement. La proposta de pràctiques externes es fonamenta en la
construcció del coneixement que duu a terme l’estudiant amb l’acompanyament del
supervisor o supervisora de la Universitat i el tutor o tutora del centre.
2 Informació del model de partenariat recíproc extreta del document: Procés de presentació/síntesi del model de
pràcticum i l’experiència de pràctiques del grau d’Educació Social per a l’acreditació de l’ensenyament. Coordinació de
pràcticum. novembre de 2015.
13
2. MODEL DE PRÀCTICUM PER COMPETÈNCIES
2.2. El rol dels centres de pràctiques i de la coordinació
en aquest marc de partenariat3
Els centres de pràctiques són clau en el procés i, per tant, la coordinació del Pràcticum cen-
tra el seu interès a fer una bona selecció per poder oferir a l’alumnat pràctiques de qualitat.
En el procés de pràctiques, el rol dels centres és doble. Per una banda, els centres acu-
llen els alumnes en formació i ofereixen els seus espais d’intervenció i de coordinació per-
què puguin conèixer les funcions i tasques de l’educació social en un àmbit real, és a dir,
aprendre en primera persona per la participació en un medi ric en bones pràctiques. Per
l’altra, la relació de mentoria que s’estableix amb el tutor o tutora del centre ajuda a donar
sentit al procés de pràctiques i a la pròpia formació en el grau d’Educació Social. L’acompa-
nyament per part del tutor o tutora del centre convida l’alumnat a construir i aplicar conei-
xements, pràctiques socioeducatives i competències professionals que l’ajudaran a cons-
truir el seu rol professional.
Les pràctiques externes necessiten una organització administrativa pròpia; són una
de les portes del grau d’Educació Social cap a la societat. Per millorar la qualitat d’aquesta
relació, la coordinació vetlla per mantenir i incrementar la qualitat del Pràcticum i la seva
articulació amb la resta d’assignatures del grau.
L’equip de coordinació del Pràcticum és el responsable de la recerca, el manteniment
i el seguiment de les relacions amb el centre de pràctiques externes. La filosofia ha estat
oferir centres de pràctiques de qualitat i amb diversitat d’àmbits d’acció socioeducativa.
Així doncs, la llista de centres col·laboradors no és estable: es revisa i modifica anualment.
L’equip de coordinació estableix la llista anual de centres i els criteris per seleccionar-los.
Actualment, la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona té en vigència 1.215 con-
venis (centre de pràctiques – Facultat d’Educació de la UB) amb més de 600 centres de pràc-
tiques col·laboradors amb el Pràcticum d’Educació Social (PRACSOC), amb una oferta anual
aproximada de 400 places.4
L’equip de coordinació és responsable d’organitzar, analitzar i elaborar les propostes
de millora en relació amb les pràctiques externes. El seu funcionament és similar al del co-
ordinador d’assignatura. Com que és una matèria interdepartamental, l’assignació de la do-
cència implica diferents departaments de la Facultat d’Educació. La coordinació proposa el
pla docent de les assignatures (Supervisió de Pràctiques Externes i Pràctiques Externes), que
reflecteix el procés formatiu de les pràctiques externes i posa en relació moments i estratè-
gies docents per afavorir la transferència de competències que es donen simultàniament en
el centre de pràctiques (Pràctiques Externes), en el seminari a la Universitat (Supervisió de
Pràctiques Externes) i en el treball autònom de l’estudiant. En la figura 1 (Freixa, Novella i
Pérez-Escoda, 2012) se sistematitza el procés formatiu en funció dels temps, els espais i els
continguts del procés.
3 Informació extreta del document: Procés de presentació/síntesi del model de pràcticum i l’experiència de pràctiques
del grau d’Educació Social per a l’acreditació de l’ensenyament. Coordinació de pràcticum. novembre de 2015.
4 Dades del gener de 2020.
14
TREBALL PERSONAL
Avaluació, autoavaluació i autoregulació
Ajust d’expectatives, interessos, reptes i planificació
ESPAI DE SUPERVISIÓ = SEMINARI + TUTORIA PERSONALITZADA
Espai de coordinació i treball en xarxa. Continguts teòrics i pràctics + instrumentalització
5a. AVALUACIÓ - inicial
1. PREPARACIÓ PER FER PRÀCTIQUES
De l’assignació a l’entrada al centre
↓
actualització/revisió/reforç dels coneixements previs
CENTRE DE PRÀCTIQUES
Espai per a l’exercici professional del tutor-centre
Espai de supervisió = reflexió en acció + tutoria + exercici autònom
2. DE L’ACOLLIDA A L’ADAPTACIÓ AL CENTRE
↓
coneixement + anàlisi de la informació
↓
INTEGRACIÓ en la quotidianitat pràctica i en els escenaris
formatius
↓
IMMERSIÓ en l’equip i la realitat professional
5b. AVALUACIÓ - procés
Responsabilitat
3. SER L’OMBRA D’UN/A PROFESSIONAL
CONEIXEMENT DE L’EXERCICI PROFESSIONAL
↓
observació
temps inicial d’observació i acompanyament proper
+ responsabilitat ↓
anàlisi i reflexió de la pràctica professional
4. SER AUTÒNOMS I TENIR RESPONSABILITATS
↓
anàlisi i reflexió de la pròpia pràctica professional
+ + responsabilitat ↓
autonomia-autogestió
5c AVALUACIÓ - TANCAMENT DEL PROCÉS
Figura 2. La seqüència formativa. Elaborada per Freixa, Novella i Pérez-Escoda (2012: 43).
15
3. EL PRÀCTICUM: SUPERVISIÓ DE PRÀCTIQUES I PRÀCTIQUES EXTERNES
3. EL PRÀCTICUM: SUPERVISIÓ DE PRÀCTIQUES
I PRÀCTIQUES EXTERNES
Les pràctiques externes d’Educació Social són un espai formatiu que facilita l’adquisició
de les competències específiques del perfil professional de l’educador o educadora social,
essencials per a la capacitació professional i per a la construcció de la identitat professional.
Són un espai d’intervenció socioeducativa per mobilitzar els recursos teòrics, pràctics
i experiencials que l’alumnat acumula, tant de la formació teòrica a la Universitat com de la
seva trajectòria professional i personal.
L’alumnat que vol cursar el Pràcticum anual de tercer curs del grau d’Educació Social
ha de matricular-se a les assignatures obligatòries Pràctiques Externes, de 24 crèdits, i Su-
pervisió de Pràctiques Externes, de 6 crèdits. És obligatori matricular-se a les dues assigna-
tures. Pràctiques Externes correspon a les hores que es cursen al centre de pràctiques (450)
i Supervisió de Pràctiques (150) correspon a les hores que es cursen en el marc de tutories,
seminaris de pràctiques i treball autònom a la Universitat.
Alumnat
Tutor/a
del centre
Supervisor/a
de la Universitat
PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ SOCIAL (3r curs) (PRACSOC)
Educació
Social
Supervisió
de Pràctiques
Externes
Pràctiques
Externes
150 h
450 h
Equip de coordinació de PRACSOC
3.1. Objectius del Pràcticum
Cada assignatura que configura el Pràcticum d’Educació Social té objectius específics en el
marc de la supervisió o de les pràctiques. El Pràcticum en conjunt té dos grans objectius finals:
• Fomentar competències per al desenvolupament i l’exercici professional de l’alumnat
que l’ajudin en la construcció de la seva identitat com a educador o educadora social.
Figura 3. Estructura del nou model de pràctiques d’Educació Social de la Universitat de Barcelona
(2019-2020).
16
• Promoure una actitud oberta, flexible i innovadora en l’alumnat en pràctiques, que li
possibiliti adaptar-se als canvis continus del món social, així com generar nous espais
de treball que responguin a les necessitats socials i educatives del context.
3.2. Assignatura Supervisió de Pràctiques Externes
La supervisió en el marc del Pràcticum, tal com la defineixen Freixa, Novella i Pérez-Escoda
(2012: 33), «és un procés metodològic de caràcter pedagògic que vol incidir sobre l’activitat
de l’estudiant, i que afavoreix les condicions perquè els significats que construeixin siguin
tan enriquidors i ajustats com sigui possible. Aquesta es troba sempre vinculada a les situa-
cions concretes que viuen els i les estudiants en la pràctica i que els plantegen reptes profes-
sionals». En el model del nostre Pràcticum, aquest procés metodològic i els seus objectius
queden degudament definits en el pla docent de l’assignatura Supervisió de Pràctiques Ex-
ternes. Aquesta supervisió és setmanal en grups de seminaris de dues hores dirigits per un
supervisor o supervisora de la Universitat. Aquests espais de trobada grupal, d’intercanvi i
de reflexió del procés de pràctiques i de la construcció de la identitat professional, es com-
binen amb altres espais i estratègies pedagògiques, com ara tutories individuals i treball
autònom.
En el marc d’aquest espai es busca promoure la reflexió de l’alumnat i es procura aju-
dar-lo a fonamentar l’experiència de pràctiques, establint la connexió entre la teoria i la
pràctica. Els seminaris faciliten la reflexió entre allò que es viu al centre de pràctiques i els
coneixements adquirits al grau. Els seminaris pretenen ser un espai formatiu on es generin
situacions reflexives i crítiques, on mitjançant propostes didàctiques tant estudiants com
supervisors o supervisores activin les seves competències professionals. Es fomentarà el
treball cooperatiu entre els integrants del seminari i la reflexió compartida entre l’alum-
nat que faci pràctiques en un mateix context o àmbit. El seminari es basarà en l’intercanvi
fonamentat entre els seus participants a partir de les experiències de pràctiques de cada
estudiant. Els seminaris inclouen:
• Recerca de fonts d’informació sobre l’àmbit específic: materials, experiències, docu-
mentació, pàgines web significatives.
• Anàlisi i discussió de documents, instruments i bibliografia específica.
• Intercanvi d’experiències i aprofundiment dels aspectes que intervenen en la pràctica
professional, que té com a finalitat afavorir la interrelació entre els alumnes i el treball
entre iguals.
• Transferència i connexió dels elements d’anàlisi de la pràctica amb la resta d’assigna-
tures curriculars.
• Elaboració i disseny de recursos i instruments per al desenvolupament professional.
Alguns continguts (teòrics i transversals) d’aquesta assignatura s’han treballat en cur-
sos anteriors o en assignatures del mateix curs. El seminari pretén ser un espai per relacio-
nar aquests continguts amb l’experiència de les pràctiques en el centre.
El seminari es complementarà amb tutories individuals i/o grupals amb el supervisor
o supervisora quan es consideri adient.
Per tant, a tall de resum, podem assenyalar que els seminaris tenen per objectiu (Frei-
xa, Novella i Pérez-Escoda, 2012: 37):
17
3. EL PRÀCTICUM: SUPERVISIÓ DE PRÀCTIQUES I PRÀCTIQUES EXTERNES
• Construir i revisar permanentment un marc conceptual que permeti a l’alumnat en
pràctiques desxifrar la realitat i anticipar la seva acció sobre aquesta.
• Construir un marc metodològic, tècnic i instrumental que permeti a l’alumnat trans-
formar operativament el seu marc teòric i organitzar les seves accions professionals.
• Promoure l’acció socioeducativa des del codi deontològic de referència per a l’exercici
professional revisant els valors i les actituds pròpies del professional.
• Interioritzar els repertoris d’acció necessaris per a l’exercici professional. Aquest ob-
jectiu implica la consolidació i el desenvolupament de capacitats bàsiques per a la seva
acció professional.
Els supervisors i supervisores de la UB han de treballar en coordinació amb el centre.
Per això és important que coneguin el centre (visites, trucades, correus electrònics, segui-
ment, etc.) i que el centre conegui l’espai de supervisió que acompanya les pràctiques.
3.2.1. Pla docent
Podeu consultar el pla docent de l’assignatura actualitzat a la pàgina web del grau d’Edu-
cació Social de la Universitat de Barcelona, a l’enllaç següent: www.ub.edu/portal/web/
educacio/graus/-/ensenyament/detallEnsenyament/1072020/47.
Aquest pla docent es revisa i s’actualitza cada curs acadèmic.
3.3. Assignatura Pràctiques Externes
El procés formatiu de les pràctiques externes és complex i suposa la interrelació d’un con-
junt de moments i estratègies de supervisió i acompanyament que afavoreixen la transfe-
rència de competències que es donen de forma simultània al context del centre de pràcti-
ques, als seminaris de supervisió de la Universitat i al propi context de treball personal de
l’alumnat (Freixa, Novella i Pérez-Escoda, 2012).
Concretament, el procés formatiu i d’acompanyament que es preveu al Pràcticum per
als centres de pràctiques es guia pel model de mentoria que resumim tot seguit.5
5 Aquest contingut correspon al pla docent de Pràctiques Externes: www.ub.edu/portal/web/educacio/graus/-/
ensenyament/detallEnsenyament/1072020/47.
A tall de resum… Què implica l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes per a l’alumnat
en pràctiques?
•Compartir les experiències en els centres de pràctiques entre els estudiants i el supervisor
o supervisora de la UB.
•Promoure la reflexió de l’alumnat i ajudar-lo a fonamentar l’experiència de pràctiques, esta-
blint la connexió entre la teoria i la pràctica.
•Fomentar el treball cooperatiu entre els integrants del seminari i la reflexió compartida en-
tre l’alumnat que faci pràctiques en un mateix context o àmbit.
18
3.3.1. Un model de mentoria
En la institució o centre de pràctiques, la metodologia s’ajusta al model de mentoria, entesa
com «el procés mitjançant el qual una persona amb més experiència (el mentor) ensenya,
assessora, orienta i ajuda un altre (el tutelat), en el seu desenvolupament personal i profes-
sional, invertint temps, energia i coneixement» (Soler, 2003: 27).
El tutor (designat pel centre de pràctiques) i el supervisor o supervisora de la UB (pro-
fessorat de la Universitat) fomentaran l’autonomia cognitiva i l’aprenentatge significatiu
dels alumnes, la necessitat de contextualitzar l’exercici de la professió educativa i social, i
la capacitat de prendre decisions fonamentades i coordinades amb els equips del centre.
L’estudiant és un agent actiu del seu procés d’aprenentatge. Per això, en les pràctiques
s’estableix un recorregut perquè pugui posar en joc totes les seves competències en tres
fases: primer, l’estudiant fa una observació participant; després, s’inicia en la pràctica amb
l’acompanyament del tutor o tutora del centre, i, finalment, fa una pràctica autònoma, on el
tutor o tutora del centre acompanya l’estudiant.
3.3.2. Coordinació entre el tutor o tutora del centre i el supervisor
o supervisora de la UB
Les pràctiques es desenvolupen amb la col·laboració d’institucions i professionals externs
a la UB: els tutors i tutores del centre de diferents àmbits de Educació social. Aquesta col-
laboració es formalitza mitjançant un projecte formatiu signat per l’estudiant, el centre i la
Facultat.
La Universitat manté un contacte periòdic amb el tutor o la tutora del centre mitjan-
çant el supervisor o la supervisora de pràctiques de la UB. La coordinació entre aquestes
dues persones s’ha de dur a terme, com a mínim, en tres moments del curs:
• A l’inici del curs, per concretar el Pla de pràctiques de l’estudiant.
• Durant el període intensiu de gener, per al seguiment i la valoració del procés (avalua-
ció continuada).
• Al final de curs, per al tancament del procés de pràctiques i l’avaluació final.
El supervisor o supervisora de pràctiques de la UB s’ha de posar en contacte presen-
cialment amb el tutor o tutora del centre com a mínim dues vegades durant el curs.
3.3.3. Estratègies metodològiques
El procés de pràctiques es duu a terme amb la participació activa en el centre. Aquesta pre-
sència i activitat al centre es regula mitjançant el pla formatiu de pràctiques, que inclou,
com a criteri general, la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de les tasques que ha
de desenvolupar l’alumne o alumna al centre.
Fer les pràctiques requereix el compromís i la implicació activa de l’alumnat, del tutor
o tutora del centre i del supervisor o supervisora de la UB.
19
3. EL PRÀCTICUM: SUPERVISIÓ DE PRÀCTIQUES I PRÀCTIQUES EXTERNES
3.3.4. Pla docent
Podeu consultar el pla docent de l’assignatura actualitzat a la pàgina web del grau d’Educa-
ció Social de la Universitat de Barcelona, a l’enllaç següent: www.ub.edu/portal/web/
educacio/graus/-/ensenyament/detallEnsenyament/1072020/47
Aquest pla docent es revisa i s’actualitza cada curs acadèmic.
3.4. Quina és la dedicació de l’alumnat al Pràcticum?
La dedicació de l’alumnat al Pràcticum queda resumida en la taula següent:
Pràcticum anual (3r). Educació Social (UB)
Primer semestre Període gener-febrer Segon semestre
Pràctiques Externes
(estada al centre)
1 dia/set.
dimarts
5 h (torn de matí o
tarda)
Tres setmanes
intensives
De dilluns a divendres:
5 h diàries (torn de matí
o tarda)
4 dies/set.
Dilluns, dimarts,
dimecres i dijous.
5 h diàries (torn de matí
o tarda)
Supervisió de
Pràctiques Externes
(seminaris)
1 Dia/set.
dilluns
No hi ha docència de
seminaris
1 dia/set.
divendres
Taula 1. Dedicació de l’alumnat al Pràcticum d’Educació Social de la Universitat de Barcelona.
A tall resum… Què demanem a l’alumnat en pràctiques?
•Implicació responsable en el centre de pràctiques.
•Participació en la dinàmica educativa del centre (persones ateses i equip socioeducatiu).
•Reconeixement i participació en les tasques i funcions de l’educador social.
•Disseny i implementació d’una acció socioeducativa del centre: dissenyar i portar a terme un
projecte de curta durada a partir del diagnòstic que proporcioni el centre.
21
4. L’ESCENARI FORMATIU DE LES PRÀCTIQUES EXTERNES
4. L’ESCENARI FORMATIU
DE LES PRÀCTIQUES EXTERNES
Les pràctiques externes són la formació més propera al món laboral que es pot donar des del
món acadèmic. És l’espai on posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg del grau
d’Educació Social. Suposen posar en joc els diferents coneixements (saber, saber fer i saber
estar) per portar la teoria a la pràctica i, des de la pràctica, cercar la teoria que validi les ac-
cions professionalitzades de l’educació social.
En el grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona s’imparteix com a matèria
obligatòria a segon curs l’assignatura Àmbits Socials i Emergents. Aquesta assignatura és
especialment important per al Pràcticum, ja que possibilita a l’alumnat de segon curs co-
nèixer els àmbits d’intervenció socioeducativa dels educadors i educadores socials. Aquest
coneixement permetrà als alumnes triar, de forma més ajustada a la realitat professional del
perfil dels educadors i educadores socials, el lloc de pràctiques on volen cursar el Pràcticum
(Supervisió de Pràctiques Externes i Pràctiques Externes).
Els àmbits en els quals poden desenvolupar les pràctiques com a educadors i educado-
res socials són els següents6 (podeu consultar la descripció detallada dels àmbits del Pràcti-
cum d’Educació Social en l’annex):
6 Aquesta distribució d’àmbits l’ha dut a terme l’equip de coordinació de pràctiques externes de la UB. Aquesta
classificació és només un punt de partida. No implica que només es puguin oferir pràctiques en aquests àmbits. És una
classificació viva i oberta als canvis que es donen en el context de l’educació social i de la figura dels educadors i educa-
dores socials. El sentit d’aquesta classificació és poder presentar de forma ordenada l’oferta de places i poder diagnosti-
car els àmbits en què hi ha dèficit d’oferta, per ampliar-los.
ÀMBITS EN EL PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ SOCIAL
1. EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL (EBASP)
2. SERVEIS D’INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (ABANS CENTRE OBERT)
2.1. Atenció a la infància de 0 a 12 anys
2.2. Atenció a la infància de 12 a 16 anys
3. ESPAIS FAMILIARS
4. ATENCIÓ A PERSONES SENSE LLAR
4.1. Centre de dia – alberg (recurs residencial)
4.2. Servei d’habitatges o acolliment per a la inserció i la inclusió social
4.3. Suport sociolaboral
5. CENTRES D’ATENCIÓ A LA GENT GRAN
5.1. Centre de dia
5.2. Centre residencial
5.3. Casal
6. SERVEIS I CENTRES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT FUNCIONAL
6.1. Escola
6.2. Habitatge
6.3. Centre ocupacional
22
7. SERVEI D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
8. CENTRES RESIDENCIALS D’ACCIÓ EDUCATIVA PER A INFANTS I ADOLESCENTS
8.1. Centre residencial d’acció educativa (CRAE)
8.1.1. CRAE de 0 a 6 anys
8.1.2. CRAE de 6 a 12 anys
8.1.3. CRAE per a adolescents (noies i/o mixtos)
8.1.4. CRAE – diversitat funcional
8.1.5. CRAE maternal
8.1.6. CRAE transversal/vertical
8.2. Centre residencial d’educació intensiva (CREI)
8.3. Pis assistit de 16 a 18 anys
8.4. Centre de primera acollida
9. SERVEIS I CENTRES D’ATENCIÓ A LA DONA
9.1. Informació a les dones sobre violència (PIADS, CIRD, EADS, etc.)
9.2. Casa d’acollida per a dones maltractades
10. SERVEIS I CENTRES D’ATENCIÓ A SITUACIONS DE PROSTITUCIÓ
10.1. Acompanyament al carrer
10.2. Centre residencial
10.3. Inserció sociolaboral
11. IMMIGRACIÓ INTERCULTURAL
12. CENTRES I PROGRAMES DE JUSTÍCIA
12.1. Centre penitenciari
12.2. Mesures penals alternatives
12.3. Programes d’atenció a la víctima
12.4. Justícia juvenil
12.4.1. Assessorament tècnic
12.4.2. Medi obert
12.4.3. Internament i centres educatius
13. PROGRAMES I SERVEIS EN L’ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ
13.1. Educadors dins escoles i instituts
13.1.1. Suport intensiu per a l’escolarització inclusiva (SIEI)
13.1.2. Aula d’acollida
13.1.3. Aula oberta i projectes singulars
13.2. Educació de persones adultes
13.3. Educadors de suport per a la promoció de l’èxit escolar
13.4. UEC
13.5. Comunitat educativa
13.6. Programa de formació i inserció
14. CENTRES, SERVEIS I/O PROGRAMES D’INSERCIÓ LABORAL
14.1. Programes de formació i inserció (PFI) per a joves
14.2. Inserció laboral amb persones en diferents situacions de vulnerabilitat i/o risc d’exclu-
sió
15. CENTRES I SERVEIS DE CULTURA I TEMPS LLIURE
15.1. Casal d’infants
15.2. Casal de joves
15.3. Centre cívic
23
4. L’ESCENARI FORMATIU DE LES PRÀCTIQUES EXTERNES
Les pràctiques són l’espai òptim d’estimulació no només per saber o per saber fer,
sinó també per saber estar i experimentar, sempre dintre d’uns paràmetres acceptables.
L’experimentació i els errors han de ser clau per als processos d’aprenentatge, i per això
cal motivar i tranquil·litzar l’alumnat davant de les errades. Les pràctiques no són es-
pais laborals per als estudiants, i partint d’aquesta premissa, l’errada pot formar part de
l’aprenentatge. Tot i la càrrega de crèdits que tenen les pràctiques, l’acompanyament per
part del supervisor o supervisora de la UB i el tutor o tutora del centre ha de fer possible
el creixement formatiu, professional i personal de l’alumnat que està cursant pràctiques.
Les competències que s’han d’adquirir en el Pràcticum7 són:
7 Inclou l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes (seminaris a la UB) i l’assignatura Pràctiques Externes
(pràctiques al centre).
16. PLANS I PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI
16.1. Plans i programes d’acció comunitària
16.2. Teatre social, circ, fotografia, etc.
17. CENTRES I SERVEIS D’ATENCIÓ AL CONSUM DE DROGUES
17.1. Centre de dia
17.2. Comunitat terapèutica
17.3. Centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS)
17.4. Pis amb suport
18. CENTRES I SERVEIS DE SALUT
18.1. Atenció a situacions de malaltia (VIH)
18.2. Promoció de la salut (prevenció de drogodependències, prevenció de trastorns alimen-
taris, etc.)
18.3. Atenció a la infància i la família hospitalitzada
19. CENTRES I SERVEIS D’ATENCIÓ ALS TRASTORNS ALIMENTARIS
19.1. Informació/suport
19.2. Pis i/o residència
19.3. Hospital de dia
20. CENTRES I SERVEIS DE SALUT MENTAL
20.1. Club social
20.2. Serveis comunitaris
20.3. Centre residencial
20.4. Hospital de dia
21. SERVEIS DE SUPORT ALS JOVES
21.1. Espais joves
24
• Pel que fa a Supervisió de Pràctiques Externes (150 h, seminaris):
• Quant a Pràctiques Externes (450 h, centre):
Transversals
a) Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visió global i
d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a
noves situacions).
b) Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents, de
resoldre problemes i de prendre decisions considerant els dilemes ètics).
c) Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per escrit
amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació
de diverses fonts i de gestionar les emocions).
Específiques
d) Capacitat de conèixer la configuració històrica de la professió, identificar la identitat pro-
fessional i encarrilar l’exercici de les funcions professionals de l’educador social (actuar
d’acord amb el perfil professional).
e) Capacitat d’elaborar propostes, eines i instruments educatius per enriquir i millorar els
processos, contextos i recursos educatius i socials.
f) Capacitat d’analitzar, avaluar i investigar els contextos socials, culturals i educatius (analit-
zar les pròpies intervencions i les dels altres).
Transversals
a) Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visió global i
d’aplicació dels coneixements a la pràctica).
b) Capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions.
c) Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica).
d) Capacitat de mostrar actituds coherents, de resoldre problemes i de prendre decisions con-
siderant els dilemes ètics.
e) Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per escrit
amb domini del llenguatge especialitzat).
f) Capacitat de cercar, usar i integrar la informació de diverses fonts i de gestionar les emo-
cions.
Específiques
g) Capacitat de dissenyar, desenvolupar, seguir i regular processos de relació educativa fona-
mentats, justificats amb textos acadèmics i transformadors.
h) Capacitat d’elaborar propostes, eines i instruments educatius per enriquir i millorar els
processos, contextos i recursos educatius i socials.
i) Capacitat d’analitzar, avaluar i investigar els contextos socials, culturals i educatius.
j) Capacitat d’analitzar les pròpies intervencions i les dels altres.
25
5. ELS AGENTS PRINCIPALS DEL PRÀCTICUM
5. ELS AGENTS PRINCIPALS DEL PRÀCTICUM
Els agents principals del Pràcticum són:
• Alumne o alumna en pràctiques.
• Supervisor o supervisora de la Universitat de Barcelona.
• Tutor o tutora del centre.
• Coordinació del Pràcticum.
Tal com defineixen Freixa, Novella i Pérez-Escoda (2012), des d’un model de formació
de les pràctiques externes corresponsables, aquestes no es poden improvisar. Les pràcti-
ques requereixen una intencionalitat formativa que sigui consensuada tant des de la lògi-
ca de la disciplina com des de la lògica professional. És per això, coincidint amb les auto-
res, que resulta de vital importància el treball coordinat entre els dos agents formatius de
l’alumne o alumna en pràctiques: el supervisor o supervisora de la Universitat i el tutor o
tutora del centre.
Atesa la importància que té aquesta coordinació per a la formació i l’aprenentatge de
l’alumnat en pràctiques, tot seguit enumerem algunes orientacions o consideracions per a
les funcions d’aquests agents (Freixa, Novella i Pérez-Escoda, 2012):
Supervisor/a de la Universitat Tutor/a del centre
Impulsar i posar en el centre de la formació del
Pràcticum l’alumne. Cal empoderar-lo del seu
procés de pràctiques.
Estimular la transferència de les competències.
Ajudar l’alumnat a passar de la teoria a la
pràctica professional.
Fomentar l’autoregulació de l’aprenentatge. Exercir la funció docent des de l’acompanyament
i la supervisió.
Optimitzar els espais col·lectius (seminaris) per
fomentar la reflexió de la pràctica professional
als centres.
Ajudar l’alumnat a construir la seva identitat
professional a partir de l’aprenentatge i el
coneixement professional.
Acompanyar en el procés de pràctiques des d’un
procés d’investigació-acció (contrastant fonts
teòriques, ampliant amb altres perspectives,
etc.).
Facilitar espais de supervisió dintre del context
de les pràctiques que permetin revisar l’acció
de l’alumnat dins del centre de pràctiques i
promoure la reflexió de les seves pràctiques.
Facilitar eines a l’alumnat perquè pugui vincular
els aprenentatges adquirits al llarg del grau
amb els que es donen en el marc del Pràcticum
(pràctica reflexiva).
Ser tutor o tutora del centre ha de ser
motivacional, una decisió lliure.
Fomentar l’anàlisi de models professionals i les
seves competències.
Ser conscient que per a l’alumnat de pràctiques
el tutor o tutora del centre és un model. Això
implica tenir una responsabilitat important vers
l’alumnat, el Pràcticum i el centre mateix.
26
Contrastar experiències i ajudar l’alumnat a
discriminar les bones pràctiques professionals
de les que no ho són.
Construir espais formals i informals per facilitar
que l’alumnat pugui tenir un moment i un espai
per resoldre dubtes de la pràctica professional al
centre.
Promoure oportunitats d’aprenentatge a
l’alumnat en pràctiques per donar sentit a allò
que aprèn al centre i per ajudar-lo a dirigir el
curs dels aprenentatges futurs de la pràctica
professional.
Avaluar conjuntament amb l’alumnat el seu
procés de pràctiques. Fer una crítica constructiva
i conjunta entre les dues parts, de les compe-
tències aconseguides i de les que encara
requereixen més maduració.
La coordinació de pràctiques El centre de pràctiques
La coordinació de pràctiques vetlla perquè tots
els implicats en el Pràcticum assumeixin la seva
responsabilitat vers els altres agents implicats.
La seva finalitat és garantir que l’alumnat pugui
accedir a una experiència de pràctiques de
qualitat.
El centre ha de disposar d’un pla de pràctiques
que prevegi com s’ha d’acollir l’alumnat
assignat, com s’ha d’acompanyar, com s’ha
d’incorporar a les tasques professionals del
centre, com s’ha de formar els tutors i les
tutores del centre, etc.
Taula 2. Consideracions per a la funció de supervisor o supervisora de la Universitat i tutor o tutora
del centre.
Per concloure aquest apartat, recomanem ampliar informació sobre les funcions dels
agents implicats en el Pràcticum a l’apartat Decàleg per a l’alumnat, per als supervisors i
supervisores de la Universitat i per als tutors i tutores del centre.
27
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
L’avaluació del Pràcticum ha de ser una tasca compartida entre tots els agents implicats en
el procés formatiu (supervisors i supervisores de la Universitat, tutors i tutores del centre,
alumnat i coordinació de pràctiques). Aquesta avaluació és continuada i això implica que
ha d’afavorir l’intercanvi i la comunicació (per correu electrònic, telèfon o visita al centre)
entre els agents involucrats. Aquesta confluència de relacions possibilita la reflexió i reo-
rientació dels progressos de l’alumnat en pràctiques i l’acompanyament tant als espais de
supervisió com a la mateixa tasca formativa en el context de pràctiques.
Per assignar la qualificació final de l’alumnat en l’assignatura Supervisió de Pràctiques
Externes i en l’assignatura Pràctiques Externes, el supervisor o supervisora de la Universitat
assumeix la responsabilitat de triangular les diferents informacions sobre les competències
de l’alumnat en el transcurs de les seves pràctiques (Freixa, Novella i Pérez-Escoda, 2012).
Per avaluar les dues assignatures, els supervisores i supervisores ponderen la nota de
les assignatures respectives de la manera següent:
• Supervisió de Pràctiques Externes: la nota final és la ponderació del 75% de la nota de
l’informe d’aprenentatge (que inclou el qüestionari d’avaluació de l’alumnat), el 10%
de la nota corresponent a la participació en els seminaris i el 15% de la nota correspo-
nent a la presentació oral de l’informe d’aprenentatge.
• Pràctiques Externes: la nota final és la ponderació del 50% de la nota resultant del
qüestionari d’avaluació del supervisor o supervisora i del 50% de la nota final del qües-
tionari d’avaluació del tutor o tutora del centre.
En el procés d’avaluació, a més de les evidències pròpies que elabora l’alumnat, com
ara l’informe d’aprenentatge o la seva presentació oral, tenen una importància especial els
qüestionaris d’avaluació dels agents implicats, ja que permeten una avaluació triangulada
de totes les persones implicades en el Pràcticum (alumne o alumna, supervisors i supervi-
sores, tutors i tutores i coordinació del Pràcticum).
Per situar el lector o lectora de la Guia, resumim els elements clau d’aquests tres infor-
mes d’avaluació8 (qüestionaris):
• Informe d’avaluació de l’alumne o alumna. Aquest document consisteix en una grae-
lla d’avaluació que omple l’alumne o alumna per valorar el centre de pràctiques, el
tutor o tutora de pràctiques, el supervisor o supervisora de la Universitat i la gestió del
Pràcticum.
• Informe d’avaluació del supervisor o supervisora de la UB. Aquest document inclou
una graella d’avaluació des de la perspectiva de les competències professionalitzado-
res previstes en el marc del Pràcticum, presentades a partir de set apartats (capacitat
d’aprenentatge de l’alumne, compromís ètic, capacitat comunicativa, disseny de pro-
cessos, elaboració de propostes, configuració de la professió i treball en equip). A més
de l’avaluació d’aprenentatges de l’alumnat, es presenten indicadors d’avaluació res-
pecte al centre de pràctiques i al tutor o tutora de pràctiques.
8 Els qüestionaris d’avaluació es posen a disposició dels agents implicats, en línia, per facilitar la participació al
màxim possible i la centralització de la informació que recopilen.
28
• Informe d’avaluació del tutor o tutora del centre. Aquest document inclou una graella
d’avaluació des de la perspectiva de les competències professionalitzadores previstes en
el marc del Pràcticum, presentades a partir de vuit apartats (capacitat d’aprenentatge
de l’alumne, compromís ètic, capacitat comunicativa, disseny de processos, elaboració
de propostes, configuració de la professió, treball en equip i relació amb altres agents).
Coincideix en les set primeres dimensions amb l’informe dels supervisors i superviso-
res. A més d’avaluar les competències de l’alumnat, es demana als tutors i les tutores
una valoració de l’organització del Pràcticum i del supervisor o supervisora de la UB.
En l’apartat 6.3, «Informes d’avaluació del Pràcticum», podeu consultar íntegrament
els tres informes/qüestionaris d’avaluació (alumne o alumna, supervisors i supervisores de
la UB i tutors i tutores del centre).
A continuació resumim gràficament el sistema d’avaluació del Pràcticum d’Educació
Social de la Universitat de Barcelona:
6.1. Avaluació de l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes
L’avaluació del procés d’aprenentatge dels seminaris es fa mitjançant avaluació continuada.
Ateses les característiques de l’assignatura, no hi ha l’opció d’acollir-se a avaluació única.
Aquesta assignatura sols s’avalua si la valoració de l’estada en el centre de pràctiques
és positiva (és a dir, si s’aprova l’assignatura Pràctiques Externes) i si l’assistència als semi-
naris és equivalent o superior al 80% de les sessions.
Assignatura
SUPERVISIÓ DE
PRÀCTIQUES
EXTERNES
Assignatura
PRÀCTIQUES
EXTERNES
Ponderació d’evidències:
informe d’aprenentatge +
qüestionari d’avaluació
(alumnat)*: 75%
participació en el seminari: 10%
presentació oral de l’informe
en el seminari: 15%
Supervisor/a
de la UB (50%):
qüestionari
d’avaluació*
Tutor/a del centre (50%):
qüestionari
d’avaluació*
* Podeu consultar en l’apartat 6.3 els informes i qüestionaris d’avaluació respectius de l’alumne
o alumna, dels supervisors i les supervisores de la UB i dels tutors i les tutores del centre.
Pràcticum d’Educació
Social de la UB
AVALUACIÓ
Figura 4. Sistema d’avaluació del Pràcticum d’Educació Social de la Universitat de Barcelona.
29
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
Les evidències d’avaluació d’aquesta assignatura són tres (sempre condicionades a
l’assistència a les sessions de supervisió i a la valoració favorable de l’estada en el centre de
pràctiques):
a) Informe d’aprenentatge.
b) Participació activa en el seminari.
c) Presentació oral de l’informe d’aprenentatge en el marc del seminari.
Tal com s’ha dit abans, sols es pot presentar l’informe d’aprenentatge en cas d’haver
assistit a un mínim del 80% de les sessions de supervisió i si la valoració de l’estada en el
centre de pràctiques és positiva. L’estudiant que no compleixi aquests requisits (assistència
i valoració favorable de l’estada de pràctiques) no pot presentar l’informe esmentat i, per
tant, ha de repetir l’assignatura el curs següent.
6.1.1. En què consisteix l’informe d’aprenentatge?
En un treball d’una extensió entre 30 i 50 pàgines aproximadament. L’estructura de l’in-
forme requereix, per part de l’alumnat, un procés d’anàlisi i reflexió al voltant de diferents
dimensions del seu procés d’aprenentatge en els seminaris i en la seva estada al centre de
pràctiques. Aquest informe s’estructura en els apartats següents: 1) alumnat i àmbit de pràc-
tiques; 2) procés d’aprenentatge en el marc del seminari; 3) transferència del coneixement
al lloc de pràctiques; 4) disseny i implementació d’una acció socioeducativa; 5) evolució
personal i professional en l’àmbit de pràctiques; 6) informe d’avaluació de l’alumne respec-
te al supervisor o supervisora de la UB i al tutor o tutora del centre (qüestionari d’avaluació
de l’alumnat); 7) altres aspectes formals de la presentació de l’informe.
Per desenvolupar aquest informe d’aprenentatge, podeu consultar la guia d’orientació
Informe d’aprenentatge, publicada al Dipòsit Digital de la UB.
6.1.2. El valor de cadascuna de les evidències d’aprenentatge en l’avaluació final
• Informe d’aprenentatge: 75%.
• Participació activa en el seminari: 10%.
• Presentació oral de l’informe d’aprenentatge en el seminari: 15%.
Per aprovar l’assignatura cal aprovar cadascuna de les evidències d’avaluació final
(informe d’aprenentatge, participació activa en els seminaris i presentació oral de l’infor-
me). Repetim que no es pot aprovar en cap cas l’assignatura Supervisió de Pràctiques Exter-
nes sense haver assistir a un mínim del 80% de les sessions d’aquesta assignatura o sense
aprovar l’assignatura Pràctiques Externes.
6.1.3. Requisit per a l’avaluació de Supervisió de Pràctiques Externes
L’assistència als seminaris és obligatòria. El requisit mínim d’assistència per poder-se ava-
luar d’aquesta assignatura és del 80%.
30
6.1.4. Consideració
L’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes no s’avalua en cas que l’estudiant no hagi
superat amb èxit l’assignatura Pràctiques Externes. Per tant, en cas de no aprovar aquesta as-
signatura, l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes s’avaluarà amb un «no presentat».
6.1.5. Reavaluació
Sols es pot presentar a reavaluació l’informe d’aprenentatge que hagi estat suspès i que com-
pleixi el requisit d’assistència mínim del 80% a les sessions de Supervisió de Pràctiques Ex-
ternes. L’estudiant que no compleixi aquest requisit d’assistència no pot presentar l’informe
esmentat i, per tant, ha de repetir l’assignatura el curs següent.
Important: lliurar una prova o un treball d’avaluació que suposi còpia o plagi de material
escrit o electrònic es considera una irregularitat i, com a tal, es qualifica amb un 0 (Norma-
tiva reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels
aprenentatges, article 16.7 i annex).
6.2. Avaluació de l’assignatura Pràctiques Externes
L’avaluació del procés de pràctiques (assignatura Pràctiques Externes) es fa mitjançant
l’avaluació continuada. Ateses les característiques de l’assignatura Pràctiques Externes, no
hi ha l’opció d’acollir-se a avaluació única ni a la reavaluació.
6.2.1. Avaluació final del procés d’aprenentatge
L’avaluació final és el resultat de la valoració feta pel tutor o tutora del centre i pel supervisor
o supervisora de la UB:
• Informe d’avaluació del tutor o tutora del centre, que inclou: el compromís, la res-
ponsabilitat i l’actitud general de l’estudiant, l’acompliment del pla de pràctiques i les
accions planificades i dutes a terme per l’estudiant. Ponderació: 50% de la nota.
Consulteu l’apartat «Informe d’avaluació», en què trobareu la rúbrica d’avaluació.
• Informe d’avaluació del supervisor o supervisora de la UB: avaluació de les activitats
presentades per l’estudiant a l’assignatura de Supervisió de Pràctiques Externes, segui-
ment i reunions entre els diferents agents implicats en les pràctiques (estudiant, tutor
o tutora del centre i supervisor o supervisora de la UB). Ponderació: 50% de la nota.
Consulteu l’apartat «Informe d’avaluació», en què trobareu la rúbrica d’avaluació.
Important:
• Si l’informe del centre és desfavorable, no es pot ponderar la nota amb l’informe del
supervisor o supervisora de la Universitat i, per tant, l’assignatura Pràctiques Externes
quedarà suspesa.
• Superar amb èxit l’assignatura Pràctiques Externes és requisit per poder aprovar l’assig-
natura Supervisió de Pràctiques Externes. Per tant, si no s’aprova l’assignatura Pràctiques
Externes, l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes s’avalua amb un no presentat.
31
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
6.2.2. Avaluació al llarg del procés de pràctiques
En les reunions entre el tutor o tutora del centre i el supervisor o supervisora de la UB es
posa en comú informació sobre el progrés de l’estudiant i l’acompliment del pla de pràcti-
ques. L’alumnat ha de participar, com a mínim, en una d’aquestes reunions.
Important: lliurar una prova o un treball d’avaluació que suposi còpia o plagi de material
escrit o electrònic es considera una irregularitat i, com a tal, es qualifica amb un 0 (Norma-
tiva reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels
aprenentatges, article 16.7 i annex).
6.3. Informes d’avaluació del Pràcticum
Tots els informes d’avaluació, tant el que ha d’omplir l’alumne o alumna, com els que em-
plenen els supervisors i supervisores de la Universitat, així com els tutors i tutores del cen-
tre, són digitalitzats (formulari / aplicació en línia). Podeu consultar l’enllaç i la informació,
degudament actualitzada en cada curs acadèmic, a la web del Pràcticum: www.ub.edu/
portal/web/educacio/graus/-/ensenyament/detallEnsenyament/1072020/11.
6.3.1. Informe d’avaluació de l’alumnat
A continuació es presenta el qüestionari / informe de valoració de les pràctiques que ha
d’omplir l’alumne o alumna. Aquest instrument és accessible en línia per tal de facilitar la
centralització i la recollida de les dades d’avaluació.
PRÀCTIQUES EXTERNES
Informe d’avaluació de l’alumne/a
Alumne/a: Centre de pràctiques:
Supervisor/a de la Universitat: Tutor/a del centre:
Aquest document inclou una graella d’avaluació que t’ajudarà a valorar la coordinació amb
el centre de pràctiques, amb el tutor/a del centre i amb el supervisor/a de la Universitat.
Cada ítem s’ha de puntuar de 0 a 10.
Després de cada graella trobaràs un espai de resposta oberta on podràs afegir qualsevol
comentari o suggeriment que consideris oportú.
Aquesta valoració no influirà en l’avaluació de la teva nota final del Pràcticum.
32
A) Valoració de l’organització de pràctiques i del tutor/a del centre
1) Valoració del centre
Ítems Valoració
Aspectes organitzatius del Pràcticum: facilitats
per part del centre en relació amb l’acompliment
del nombre d’hores, període de realització,
requisits, etc.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Adequació entre les tasques assignades a
l’alumne/a i la finalitat formativa del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
2) Valoració del tutor/a
del centre
Quantitat i qualitat dels contactes amb el tutor/a
del centre.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Implicació del tutor/a del centre en el
desenvolupament i seguiment del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Suport del tutor/a del centre davant dubtes,
imprevistos o situacions conflictives.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
B) Valoració de l’organització del Pràcticum i del supervisor/a de la UB
1) Organització
del Pràcticum
Ítems Valoració
Quantitat i qualitat de la informació rebuda en la
sessió informativa en la fase inicial del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Quantitat i qualitat de la informació disponible
al Campus Virtual sobre el Pràcticum.
2) Valoració del
supervisor/a
de la UB
Quantitat i qualitat dels contactes amb el
supervisor/a de la Universitat.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Implicació del supervisor/a de la Universitat en el
desenvolupament i seguiment del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Suport del supervisor/a de la Universitat davant
de dubtes imprevistos o situacions conflictives.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
En aquest apartat pots incloure qualsevol aspecte que consideris rellevant en relació amb la
valoració de la coordinació amb el centre i el tutor/a.
33
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
Barcelona, ________________________de 2020
Signatura:
Agraïm la teva col·laboració.
Equip de coordinació del Pràcticum d’Educació Social
1. Amb relació a la utilització de l’aplicació GIPE: consideres que la informació rebuda per fer
la preinscripció i la selecció de centres de forma virtual ha estat adequada?
2. En aquest apartat pots incloure qualsevol aspecte que consideris rellevant en relació amb
la valoració de l’organització del Pràcticum i del supervisor/a de la Universitat.
34
6.3.2. Informe d’avaluació del supervisor o supervisora de la Universitat
A continuació es presenta l’instrument per valorar les pràctiques per part del supervisor o
supervisora de la Universitat. Aquest instrument és accessible en línia per tal de facilitar la
centralització i la recollida de les dades d’avaluació.
PRÀCTIQUES EXTERNES
Informe d’avaluació de l’alumne/a
Alumne/a: Centre de pràctiques:
Supervisor/a de la Universitat: Tutor/a del centre:
La finalitat d’aquest informe és valorar l’alumne/a en els aspectes que ha d’haver posat
en pràctica durant l’estada al centre de pràctiques.
En primer lloc, el document inclou una graella d’avaluació des de la perspectiva de les
competències professionalitzadores previstes en el marc del Pràcticum, presentades a par-
tir de set apartats. En cada apartat trobareu uns ítems que cal puntuar (de 0 a 10) en funció
del nivell assolit.
Després de la graella trobareu un espai de resposta oberta per expressar la vostra valo-
ració. A més, en aquest apartat podeu incloure qualsevol observació que considereu relle-
vant quant a l’avaluació del procés de seguiment del Pràcticum de l’alumne/a.
En segon lloc, s’inclou una breu valoració de la coordinació amb el centre de pràcti-
ques i amb el tutor/a corresponent. Aquesta valoració no tindrà cap implicació en l’avalua-
ció de l’alumne/a.
A) Avaluació de l’alumne/a en pràctiques
Indiqueu la valoració sobre cadascun dels ítems puntuant de 0 a 10. Al final de la graella
trobareu un espai obert per a comentaris.
1) Capacitat
d’aprenentatge
i responsabilitat
Ítems avaluables Qualificació
Discrimina i gestiona la informació pertinent
i rigorosa des d’una actitud de respecte i
confidencialitat en pro dels drets i deures de les
persones.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Domina diferents instruments i estratègies per
gestionar la informació i valora la seva idoneïtat
des del punt de vista tècnic, pràctic i ètic.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Elabora informes i documents sobre temàtiques
professionals, adequats a les necessitats o als
objectius d’una situació determinada o d’un cas.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
35
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
Qualificació del bloc 1
2) Compromís ètic
Analitza situacions valorant críticament el paper
desenvolupat pels diferents agents i la pròpia
actuació.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Analitza les implicacions ètiques de les
actuacions professionals i hi respon
conseqüentment.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Mostra capacitat d’integració i d’anàlisi dels
diferents continguts disciplinaris i és flexible i
respectuós a l’hora d’interpretar una realitat.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 2
3) Capacitat
comunicativa
La comunicació amb el supervisor/a de la
Universitat és adequada en tots els moments de
desenvolupament del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Es comporta amb seguretat i autoconfiança en
les tasques proposades i assumides, i demana
ajuda quan cal.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 3
4) Dissenya,
desenvolupa,
segueix i regula
processos
Identifica, planifica i es responsabilitza de les
tasques que configuren la pràctica professional.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Analitza les necessitats d’una situació personal,
col·lectiva o social concreta, delimitant la
problemàtica, interpretant-la i apuntant les línies
principals d’intervenció socioeducativa.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Utilitza els mecanismes i les estratègies que
fomenten la participació en els projectes
personals, dins dels grups i/o en la comunitat.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Demostra capacitat d’improvisació i domini dels
recursos disponibles.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 4
5) Elabora propostes,
eines i instruments
educatius
Analitza situacions de conflicte i incorpora
estratègies de mediació i/o negociació per
resoldre-les.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Identifica i planifica abordatges de situacions que
cal resoldre, analitzant i argumentant propostes
de millora des del contrast d’alternatives.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Resol de manera òptima les situacions difícils o
complexes.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 5
36
6) Coneix la
configuració
de la professió
Desenvolupa les funcions pròpies del rol
professional en les diferents situacions
d’intervenció socioeducativa.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Demostra l’assoliment de les habilitats, els
coneixements, les actituds i els valors necessaris
per a l’exercici professional de l’educador/a social
seguint els preceptes del codi deontològic i la
normativa legal.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Proposa alternatives d’intervenció o d’actuació
professional d’acord amb criteris i/o elements
reflexius.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
S’interessa i treballa per formar-se millor com a
educador/a social.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 6
7) Treball en equip
Participa activament en les feines dutes a terme
en l’equip professional dominant la metodologia i
dinàmica de treball, aportant i sent eficaç.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Comprèn les dinàmiques de treball en equips
interprofessionals i en xarxa, i sap utilitzar-les per
arribar a situacions de consens.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 7
Qualificació global
Argumenteu la qualificació numèrica. En aquest apartat també podeu incloure qualsevol
aspecte que considereu rellevant en relació amb l’avaluació de l’estada de pràctiques de
l’alumne/a.
37
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
B) Valoració de la coordinació amb el centre de pràctiques
i amb el tutor/a del centre
Indiqueu la valoració sobre cadascun dels ítems puntuant de 0 a 10. Al final de la graella
trobareu un espai obert per a comentaris o suggeriments.
1) Valoració del centre
Ítems Valoració
Aspectes organitzatius del Pràcticum: facilitats
per part del centre en relació amb l’acompliment
del nombre d’hores, període de realització,
requisits, etc.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Adequació entre les tasques assignades a
l’alumne/a i la finalitat formativa del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
2) Valoració del tutor/a
del centre
Quantitat i qualitat dels contactes amb el tutor/a
del centre.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Implicació del tutor/a del centre en el
desenvolupament i seguiment del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Suport del tutor/a del centre davant dubtes,
imprevistos o situacions conflictives.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Barcelona, ________________________de 2020
Signatura:
Agraïm la teva col·laboració.
Equip de coordinació del Pràcticum d’Educació Social
En aquest apartat pots incloure qualsevol aspecte que consideris rellevant en relació amb la
valoració de la coordinació amb el centre i el tutor/a.
38
6.3.3. Informe d’avaluació del tutor o tutora del centre
A continuació es presenta l’instrument que ha d’utilitzar el tutor o la tutora del centre per
valorar les pràctiques. Aquest instrument és accessible en línia per tal facilitar la centralit-
zació i la recollida de les dades d’avaluació.
PRÀCTIQUES EXTERNES
Informe d’avaluació de l’alumne/a
Alumne/a: Centre de pràctiques:
Supervisor/a de la Universitat: Tutor/a del centre:
En primer lloc, el document inclou una graella d’avaluació des de la perspectiva de les
competències professionalitzadores previstes en el marc del Pràcticum, presentades a par-
tir de vuit apartats. En cada apartat trobareu uns ítems que cal puntuar (de 0 a 10) en funció
del nivell assolit. Les qualificacions de cada bloc, així com la qualificació global, s’han de
calcular a partir de la puntuació que assigneu a cada ítem.
Després de la graella trobareu un espai de resposta oberta per expressar la vostra valo-
ració mitjançant una explicació-argumentació segons els vostres criteris professionals i ins-
titucionals. A més, en aquest apartat podeu incloure qualsevol observació que considereu
rellevant quant a l’avaluació de l’estada de pràctiques de l’estudiant en la vostra institució.
En segon lloc, s’hi inclou una breu valoració de la coordinació del Pràcticum i del
supervisor/a de la Universitat. Aquesta valoració no tindrà cap implicació en l’avaluació de
l’alumne/a en pràctiques.
A) Avaluació de l’alumne/a en pràctiques
Indiqueu la valoració sobre cadascun dels ítems puntuant de 0 a 10. Al final de la graella
trobareu un espai obert per a comentaris.
1) Capacitat
d’aprenentatge
i responsabilitat
Ítems avaluables Qualificació
Discrimina i gestiona la informació pertinent
i rigorosa des d’una actitud de respecte i
confidencialitat en pro dels drets i deures de les
persones.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Domina diferents instruments i estratègies per
gestionar la informació i valora la seva idoneïtat
des del punt de vista tècnic, pràctic i ètic.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Elabora informes i documents sobre temàtiques
professionals, adequats a les necessitats o als
objectius d’una situació determinada o d’un cas.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
39
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
Qualificació del bloc 1
2) Compromís ètic
Analitza situacions valorant críticament el paper
desenvolupat pels diferents agents i la pròpia
actuació.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Analitza les implicacions ètiques de les
actuacions professionals i hi respon
conseqüentment.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Mostra capacitat d’integració i d’anàlisi dels
diferents continguts disciplinaris i és flexible i
respectuós a l’hora d’interpretar una realitat.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 2
3) Capacitat
comunicativa
Escolta atentament i empàtica les persones
ateses, mantenint lligams i límits adequats i clars.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Té capacitat per regular l’expressió de les pròpies
emocions en situacions d’especial emotivitat i
frustració.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Es comporta amb seguretat i autoconfiança en
les tasques proposades i assumides, i demana
ajuda quan cal.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 3
4) Dissenya,
desenvolupa,
segueix i regula
processos
Identifica, planifica i es responsabilitza de les
tasques que configuren la pràctica professional.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Analitza les necessitats d’una situació personal,
col·lectiva o social concreta, delimitant la
problemàtica, interpretant-la i apuntant les línies
principals d’intervenció socioeducativa.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Utilitza els mecanismes i les estratègies que
fomenten la participació en els projectes
personals, dins dels grups i/o en la comunitat.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Demostra capacitat d’improvisació i domini dels
recursos disponibles.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 4
5) Elabora propostes,
eines i instruments
educatius
Analitza situacions de conflicte i incorpora
estratègies de mediació i/o negociació per
resoldre-les.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Identifica i planifica abordatges de situacions que
cal resoldre, analitzant i argumentant propostes
de millora des del contrast d’alternatives.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Resol de manera òptima les situacions difícils o
complexes.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 5
40
6) Coneix la
configuració
de la professió
Desenvolupa les funcions pròpies del rol
professional en les diferents situacions
d’intervenció socioeducativa.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Demostra l’assoliment de les habilitats, els
coneixements, les actituds i els valors necessaris
per a l’exercici professional de l’educador/a social
seguint els preceptes del codi deontològic i la
normativa legal.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Proposa alternatives d’intervenció o d’actuació
professional d’acord amb criteris i/o elements
reflexius.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
S’interessa i treballa per formar-se millor com a
educador/a social.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 6
7) Treball en equip
Participa activament en les feines dutes a terme
en l’equip professional dominant la metodologia i
dinàmica de treball, aportant i sent eficaç.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Comprèn les dinàmiques de treball en equips
interprofessionals i en xarxa, i sap utilitzar-les per
arribar a situacions de consens.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Argumenta les aportacions a les reunions d’equip
o els espais d’intercanvi professional, utilitzant
satisfactòriament les fonts teòriques, els recursos
i un posicionament personal.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 7
8) Relació amb els
diferents agents
Valoració general de la relació amb el tutor/a de
pràctiques.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Valoració general de la relació amb l’equip
professional i altres agents interns i externs a la
institució.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Valoració general de la relació amb les persones
ateses.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Qualificació del bloc 8
Qualificació global
41
6. L’AVALUACIÓ DEL PRÀCTICUM
B) Valoració de l’organització del Pràcticum i del supervisor/a
Indiqueu la valoració sobre cadascun dels ítems puntuant de 0 a 10. Al final de la graella
trobareu un espai obert per a comentaris o suggeriments.
1) Valoració del centre
Ítems Valoració
Aspectes organitzatius del Pràcticum: facilitats
per part del centre en relació amb l’acompliment
del nombre d’hores, període de realització,
requisits, etc.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Adequació entre les tasques assignades a
l’alumne/a i la finalitat formativa del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
2) Valoració del tutor/a
del centre
Quantitat i qualitat dels contactes amb el tutor/a
del centre.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Implicació del tutor/a del centre en el
desenvolupament i seguiment del Pràcticum.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Suport del tutor/a del centre davant dubtes,
imprevistos o situacions conflictives.
0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
Barcelona, ________________________de 2020
Signatura:
Agraïm la teva col·laboració.
Equip de coordinació del Pràcticum d’Educació Social
Argumenteu la qualificació numèrica. En aquest apartat també podeu incloure qualsevol
aspecte que considereu rellevant en relació amb l’avaluació de l’estada de pràctiques de
l’alumne/a.
43
7. SER CENTRE DE PRÀCTIQUES
7. SER CENTRE DE PRÀCTIQUES
Tenir un alumne o alumna en pràctiques al centre implica dedicació i responsabilitat per
part del tutor o tutora que en guiarà les pràctiques. Per contra, aporta certs beneficis que
contraresten la feina extra que suposa tenir alumnes en pràctiques a càrrec.
Beneficis
Responsabilitats
➡
➡
7.1. Què implica ser centre de pràctiques? En què em beneficia?
A continuació presentem la taula 3, que resumeix les implicacions i responsabilitats que
comporta tenir alumnes en pràctiques al centre, així com els beneficis que pot representar
participar en el Pràcticum d’Educació Social de la UB.
Taula 3. Implicacions i beneficis dels centres de pràctiques.
Implicacions
Ser educador/a social.
Estar accessible i disponible per als
alumnes en pràctiques durant la seva
estada.
Oferir només el nombre de places que el
centre o tutor/a pot assumir.
Estar disposat a transmetre les bones
pràctiques del centre.
Estar disposat a estar acompanyat per
l’alumne en pràctiques durant 450 h.
Important: reservar la plaça fins a finalitzar
el període d’assignació.
Beneficis
Una oportunitat de formar futurs
educadors/ores socials des del saber estar
i saber fer que atorga l’experiència.
Retornar al món universitari allò que va fer
per vosaltres en les vostres pràctiques.
Com a centre, possibilita conèixer
educadors/ores novells per a futures
contractacions.
Més recursos humans per dur a terme
accions o projectes.
Acreditació per part de la Universitat de
Barcelona de la vostra col·laboració.
Figura 5. Beneficis i responsabilitats dels centres de pràctiques.
44
7.2. Voleu ser centre? Procés que s’ha de seguir per oferir places
El procés que s’ha de seguir per ser centre de pràctiques queda resumit en la figura següent
(vegeu la figura 6):
Febrer
Carta informativa
Finals d’abril
Data límit
Presentació
de places
Juny
Primera assignació
Oferta-alumne/a
Juliol
Entrevista (si cal) amb
l’alumne/a assignat
(Inici del projecte
formatiu al juliol
o al setembre)
Setembre
Segona assignació
Per oferir una o diverses
places només heu de
respondre a la sol·licitud que
rebreu per correu electrònic de
practiques.educacio@ub.edu
Recordeu!
• Oferiu només les places assumibles pel centre. Menys és més!
• El tutor/a ha de ser educador/a social.
• Classiqueu-vos correctament en l’àmbit de l’oferta (a l’Excel que s’envia des de pràc-
tiques per oferir).
• Reserveu la plaça com a mínim ns al juliol. Si després de la primera assignació no teniu
alumne/a assignat, heu de comunicar si retireu l’oferta per al setembre.
S’envia la carta d’assignació al centre
Figura 6. Procediment per oferir places de pràctiques al Pràcticum d’Educació Social de la UB.
45
8. PROCÉS DEL PRÀCTICUM: OFERTA I ADJUDICACIÓ DE PLACES
8. PROCÉS DEL PRÀCTICUM: OFERTA I ADJUDICACIÓ
DE PLACES
El procés del Pràcticum s’inicia amb la xerrada de l’equip de coordinació de pràctiques a
l’alumnat de segon curs del grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona. Aquesta
xerrada es fa a segon, just un curs abans de cursar el Pràcticum del grau d’Educació Social.
En aquesta xerrada informativa s’exposen les dates i la informació clau perquè tot l’alum-
nat sigui coneixedor dels processos previs que s’han de seguir per inscriure’s i triar lloc de
pràctiques. En aquesta sessió informativa es facilita un recull de dates i accions que s’han de
fer per a l’assignació dels centres de pràctiques.
En la data requerida, l’alumne o alumna haurà de fer la preinscripció a l’aplicació in-
formàtica GIPE9 (podeu accedir-hi a través de la vostra intranet com a alumnat de la UB).
Aquesta preinscripció és clau, ja que expressa la voluntarietat de fer les pràctiques externes.
Sense aquesta preinscripció, no es pot continuar el procés de pràctiques.
Podeu consultar el manual de preinscripció del GIPE i de preselecció de centre en el
GIPE a la web del Pràcticum d’Educació Social.
Un cop preinscrit al GIPE, l’alumnat ha de triar entre els centres que han ofert pla-
ces de pràctiques. Es recomana triar entre 5 i 20 centres, ja que l’assignació la fa de forma
automatitzada el GIPE prioritzant segons la nota mitjana (fins al moment) de l’expedient
acadèmic. Per tant, tenen prioritat els alumnes amb millors resultats acadèmics i nota mit-
jana d’expedient més elevada. També es recomana fer un tria diversa respecte als àmbits,
per si un dels àmbits se sol·licita molt i l’alumnat no té la nota mitjana per poder accedir-hi.
A vegades l’alumnat amb bona nota mitjana d’expedient (però no la millor) tria tota l’ofer-
ta centralitzada en un únic àmbit i, si és molt sol·licitat, encara que l’alumne/a tingui bon
expedient acadèmic, es pot quedar sense plaça. Es recomana, a l’hora de fer la selecció de
centre, escollir un mínim de 5 ofertes i un màxim de 20 d’almenys dos àmbits diferents.
Durant el període de tria de centres, qui vulgui fer una sol·licitud de casos especials
ho ha de fer en els terminis marcats (consulteu l’apartat «Casuístiques especials» d’aquest
document).
Un cop finalitzat el període de tria de centres, s’assigna el centre (segons els criteris
ja exposats). En el cas de no haver-se assignat cap centre a l’alumnat (perquè no ha estat
prioritzat per nota en la seva tria de centres —això pot passar si centralitza l’oferta en un
àmbit, si no tria fins a 20 centres, etc.—), té lloc una segona selecció de centres en una nova
convocatòria al GIPE, amb la priorització i assignació corresponents.
L’alumne té dret a reclamació, presentada prèviament una instància administrativa
a la Secretaria del Pràcticum. Aquesta instància ha de recollir, descrits degudament, els mo-
tius pels quals manifesta desacord amb l’assignació. L’equip de coordinació de pràctiques
valorarà la instància i li comunicarà la resolució.
Un cop l’alumne ha estat assignat a un centre, l’administració de pràctiques contacta
amb el centre per donar a conèixer l’assignació. En aquesta comunicació se li faciliten les
dades bàsiques d’identificació i de contacte de l’alumne. Tot i així, és obligació de l’alumne
contactar amb el centre per acordar una primera trobada. Es recomana el primer contacte
9 El GIPE és l’aplicació de pràctiques externes de la UB per gestionar l’oferta de places, preinscripció, preselecció i
assignació del centre de pràctiques als estudiants.
46
amb el centre al mes de juliol, per acordar el projecte formatiu que s’ha de signar la primera
setmana d’inici de les pràctiques. És important no anticipar-se a aquest primer contacte al
mes de juliol, ja que si el centre no està encara informat de l’assignació, no us atendrà.
Al setembre, quan s’inicia la docència, l’alumne ha d’anar al centre assignat a fer les
pràctiques externes d’Educació Social. És molt important iniciar les pràctiques amb el pro-
jecte formatiu signat pels tres agents implicats (centre, Universitat i alumne).
A tall de resum, presentem una taula amb les dates més importants que cal tenir en
compte per seguir el procés d’inscripció al GIPE, selecció de centre i assignació de pràcti-
ques:
Taula 4. Resum del procediment del Pràcticum.
A segon curs del grau d’Educació Social (inici del procés de Pràcticum)
Abril Sessió informativa general
L’assistència és recomanable, ja que s’informa de tot el procés.
Abril Accés al document explicatiu de com s’ha de fer la preinscripció a través de
l’aplicació informàtica GIPE.
Abril Preinscripció al GIPE
La preinscripció és obligatòria per a tothom, sense excepcions.
Maig Sol·licitud de casos especials:*
– Centres nous.
– Reconeixement del lloc de treball com a lloc de pràctiques.
* Cal adjuntar la documentació requerida (informació al campus PATES i a la
web). Les recepcions de les sol·licituds de casos especials només es fan de forma
telemàtica.
Maig Selecció de preferències de centres de pràctiques a través del GIPE (entre 5 i 20
centres)
– La priorització de la selecció dels centres es fa segons la nota mitjana obtinguda
amb les assignatures cursades fins al moment.
– Es recomana seleccionar diversos àmbits per tenir més opcions.
Un cop feta la selecció i guardada/enviada, cal fer una captura de pantalla on
aparegui la sol·licitud validada, ja que serà el vostre document acreditatiu.
Maig Publicació de les resolucions de les sol·licituds rebudes de casos especials
Maig Publicació de la primera assignació de centres
Cal fer una captura de pantalla on aparegui l’assignació feta, ja que serà el vostre
document acreditatiu.
Maig Segona selecció de preferències de centres de pràctiques a través del GIPE (entre 5
i 20 centres)
Només els estudiants que no tenen centre assignat per no tenir la nota suficient
per accedir al centre que van demanar, seguint els mateixos criteris de la primera
selecció.
Maig Publicació de la segona assignació de centres. No podeu contactar encara amb els
centres.
47
AGRAÏMENTS
Maig Presentació de reclamacions*
Les reclamacions de les assignacions de centres es fan mitjançant una instància
registrada a la Secretaria de la Facultat d’Educació (finestreta de pràctiques), indicant
les vostres dades personals (nom, NIUB, telèfon de contacte i correu electrònic), el
motiu (justificat degudament) i la petició que feu a l’equip de coordinació.
* Pot fer la reclamació la persona que ha seguit el procés de preinscripció (del 20
al 26 d’abril) i de selecció en les dates (del 7 al 18 de maig) i amb els procediments
establerts i no està d’acord amb el centre assignat. Cal recordar que els centres
assignats han estat triats prèviament per l’alumne/a.
Juny Resolució de les reclamacions per la coordinació del Pràcticum
Juny Comunicació de l’assignació (Secretaria del Pràcticum)
Juliol L’alumne fa el primer contacte amb el centre assignat. S’avisa via PATES del
moment en què es pot iniciar el contacte amb el centre. Contactar abans de l’avís
pot implicar la cancel·lació del lloc assignat i, per tant, quedar fora del procés de
pràctiques.
Inici de la gestió del projecte formatiu
A tercer curs del grau d’Educació Social (inici del Pràcticum)
Setembre-
octubre
Inici de les pràctiques al centre
Signatura del projecte formatiu (a tres bandes)
Última convocatòria GIPE per a SICUE i altres casuístiques especials
Tot seguit podeu consultar gràficament, en la figura 7, el procés que ha de seguir l’alum-
nat per a la selecció i adjudicació de places.
Figura 7. Representació gràfica del procés de selecció i adjudicació de places.
GIPE preselecció
• Preselecció del GIPE.
• Oferta dels centres.
Presentació
de la documentació
(Secretaria)
• Reconeixement.
• Obertura dels centres
(de la zona 1 ns a la 6)
que no hagin ofert.
Resolució de coordinació
• Incidències, nous centres,
reconeixement.
• Coordinació: revisió
de demandes.
• Resposta ocial.
Assignació manual
del GIPE (Secretaria)
• Assignació manual
a l’alumnat amb resolució
favorable de la proposta
de centre.
Assignació definitiva
del GIPE (Secretaria)
• Resolució favorable
de la proposta de centre.
• Sessió informativa.
• Preselecció del GIPE (disposeu de l’oferta real de centres i places).
• Període de presentació d’incidències i/o lloc de pràctiques
(2 setmanes).
• Assignacions manuals i assignació automàtica.
Juliol
• Primer contacte amb el centre
Setembre
• Signatura del projecte formatiu.
• Inici de les pràctiques.
49
9. CASUÍSTIQUES ESPECIALS: OFERTA DE CENTRES NOUS
9. CASUÍSTIQUES ESPECIALS: OFERTA DE CENTRES NOUS
I RECONEIXEMENT DEL LLOC DE TREBALL
COM A LLOC DE PRÀCTIQUES
Entenem com a casuística especial cursar les pràctiques en un centre nou (que no ha ofert
places al Pràcticum d’Educació Social) i el reconeixement del lloc de treball com a lloc de
pràctiques.
Els centres que tenen conveni amb la Universitat de Barcelona no poden oferir places
personalitzades. Totes les ofertes dels centres amb conveni amb la Universitat de Barcelona
han d’oferir les places pel canal institucional establert i l’adjudicació es fa a través de l’aplica-
ció oficial. En cap cas poden oferir una plaça personalitzada per a un alumne. Per tant, només
poden obrir-se places noves de pràctiques amb els centres que, en el moment de la sol·licitud
de casuística especial, no han ofert places en el Pràcticum en aquell curs acadèmic. En aquest
cas, l’oferta de plaça sí que podrà ser personalitzada (subjecta a aprovació per part de la co-
ordinació de pràctiques), ja que serà el resultat d’una oferta creada per l’alumne mateix i que
no es resta de l’oferta pública que fa el grau d’Educació Social amb els centres amb conveni.
9.1. Pràctiques en una institució sense oferta en el Pràcticum
d’Educació Social
L’alumnat que ho consideri oportú (per interès en un àmbit concret en el qual el GIPE no
ofereix plaça, per proximitat geogràfica, per contactes professionals, etc.) pot buscar-se (de
forma independent a l’oferta de la coordinació de pràctiques) un centre per cursar les pràc-
tiques. Perquè aquest centre sigui acceptat per la coordinació, ha de complir un primer re-
quisit indispensable: el centre nou ha de ser un centre que no hagi declinat oferir places al
Pràcticum d’Educació Social en el curs en què es proposa l’oferta per part de l’alumne. Un
cop complim aquest requisit en la nostra recerca de centre, hem de continuar la validació del
centre i de l’oferta de places tal com es resumeix en el procediment que es presenta tot seguit.
9.1.1. Procediment
El mes de maig es facilitarà l’accés a l’aplicació per poder adjuntar la documentació reque-
rida perquè la coordinació de pràctiques la valori.
L’estudiant ha d’accedir a l’aplicació per presentar la documentació que es detalla a
continuació:
• Instància genèrica (disponible a la web del grau d’Educació Social de la UB, a l’apartat
de pràctiques externes).
• Carta del centre en què s’ofereix la plaça de pràctiques a l’estudiant. Aquest document
ha d’especificar que aquestes pràctiques són com a educador o educadora social. De la
mateixa manera, ha d’existir el compromís del centre que les pràctiques les tutoritzarà
un educador o educadora social. Aquest document ha d’estar degudament omplert
pel responsable, signat i segellat.
• Formulari per oferir places de pràctiques (disponible a la web del grau d’Educació So-
cial de la UB, a l’apartat de pràctiques externes).
50
No es podran valorar sol·licituds que no disposin de tota la documentació. Un cop va-
lorada la documentació, l’equip de coordinació de pràctiques ha de comunicar la resolució
a la persona sol·licitant via correu electrònic.
9.2. Reconeixement del lloc de treball com a lloc de pràctiques
Aquesta casuística està prevista per a l’alumnat que treballa amb funcions d’educador o
educadora social però no té 4.200 hores d’experiència per poder convalidar les pràctiques.
En el cas d’aquests estudiants, es pot demanar el reconeixement del lloc de treball com
a lloc de pràctiques, sempre que:
• El contracte laboral sigui igual o superior a 20 hores setmanals.
• La finalització del contracte laboral no estigui prevista per a abans d’acabar les pràctiques.
Aquest reconeixement no eximeix l’estudiant de participar en l’assignatura Super-
visió de Pràctiques Externes, ni de les tasques acadèmiques que es requereixin per ava-
luar-se. El reconeixent del lloc de feina com a lloc de pràctiques fa que no calgui anar a un
altre centre a cursar les hores destinades al Pràcticum, però la resta de tasques són similars a
les dels altres alumnes.
9.2.1. Requisit
Per poder demanar el reconeixement del lloc de treball, l’empresa contractant ha de fer un
escrit on especifiqui les funcions que l’alumnat portarà a terme. Aquestes funcions s’han
d’assimilar a les del camp professional de l’educació social i el centre s’ha de comprometre
que les pràctiques les supervisarà un tutor o tutora del centre graduat en Educació Social.
9.2.2. Procediment
El mes de maig es facilitarà l’accés a l’aplicació per poder adjuntar la documentació reque-
rida perquè la pugui valorar la coordinació de pràctiques.
L’alumnat en aquesta situació ha d’accedir a l’aplicació per presentar la documentació
que es detalla a continuació:
• Instància genèrica (disponible a la web del grau d’Educació Social UB, a l’apartat de
pràctiques externes).
• Fotocòpia del contracte laboral.
• Carta del responsable del centre en què es detallin les funcions que fa l’estudiant com a
educador o educadora social en el seu lloc de treball i el compromís que un tutor o tu-
tora graduat en Educació Social vetllarà per les pràctiques. Aquest document ha d’estar
degudament omplert pel responsable, signat i segellat.
• Formulari per oferir places de pràctiques (disponible a la web del grau d’Educació So-
cial de la UB, a l’apartat de pràctiques externes).
No es poden valorar sol·licituds que no disposin de tota la documentació. Un cop va-
lorada la documentació, l’equip de coordinació de pràctiques comunicarà la resolució a la
persona sol·licitant.
51
10. CONVALIDACIÓ DEL PRÀCTICUM
10. CONVALIDACIÓ DEL PRÀCTICUM
La convalidació del Pràcticum per reconeixement de l’experiència laboral de les pràctiques
externes i l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes va ser aprovada en la sessió del
Consell d’Estudis del grau d’Educació Social de 2 de juliol de 2019.
Es pot reconèixer l’experiència laboral, en un sentit ampli, en l’àmbit de l’educació
social. Si es reconeixen (convaliden) les pràctiques de l’alumne/a, no cal que participi en els
seminaris ni que faci cap treball, ja que no ha de cursar les assignatures que configuren el
Pràcticum (Pràctiques Externes i Supervisió de Pràctiques Externes).
La convalidació del Pràcticum la fa el cap d’estudis d’Educació Social de la Universitat
de Barcelona. Per demanar la convalidació és imprescindible poder acreditar l’experiència
laboral en l’àmbit de l’educació social d’un mínim de 4.200 hores de treball. Aquesta acre-
ditació es fa mitjançant la història de vida laboral.
Abans de fer la sol·licitud, es recomana fer una tutoria amb el cap d’estudis per co-
nèixer la viabilitat de la demanda de valoració.
Important: si l’alumne o alumna ja té un centre de pràctiques assignat per la coordinació de
pràctiques, no pot demanar la convalidació.
10.1. Procediment
Per valorar la convalidació, s’ha de presentar una sol·licitud mitjançant l’aplicació amb
l’identificador i la contrasenya de MónUB.
10.2. Sol·licitud
Cal formalitzar la sol·licitud i pagar el tràmit.
Amb el justificant de pagament i la sol·licitud, s’ha d’imprimir el resguard que obtin-
dreu de l’aplicació i presentar-lo a la Secretaria d’Estudiants i Docència amb la documen-
tació següent:
• Història de vida laboral.
• Fotocòpies dels contractes laborals on s’especifiqui la categoria laboral.
• Acreditació de funcions i tasques signada per la direcció del centre.
• Currículum.
La resolució d’aquesta sol·licitud de convalidació del Pràcticum és responsabilitat del
cap d’estudis del grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona. La coordinació de
pràctiques no participa en aquest procés.
53
11. PRÀCTICUM PER A L’ALUMNAT D’INTERCANVI
11. PRÀCTICUM PER A L’ALUMNAT D’INTERCANVI
(PROGRAMA SICUE)
L’alumat d’altres universitats que vulgui cursar les pràctiques dintre d’un programa de mo-
bilitat ha de seguir els tràmits i procediments establerts a la universitat d’origen en relació
amb el programa a què vol acollir-se i ha d’incloure les pràctiques en l’acord acadèmic cor-
responent, que ha de pactar amb el o la cap d’estudis de la seva universitat.
Cal tenir en compte que aquests procediments són els mateixos independentment de
si l’estudiant té previst o no cursar les pràctiques externes dintre del programa de mobilitat
(acord acadèmic) i que, en el cas de la Universitat de Barcelona, les pràctiques externes re-
presenten un total de 30 crèdits, que es distribueixen en dues assignatures anuals de tercer
curs que han de cursar-se conjuntament de forma obligatòria: Pràctiques Externes (24 crè-
dits) i Supervisió de Pràctiques Externes (6 crèdits).
Els plans docents d’aquestes dues assignatures poden consultar-se als dos enllaços se-
güents:
• http://grad.ub.edu/grad3/plae/AccesInformePD?curs=2019&codiGiga=365906&idi
oma=CAT&recurs=publicacio
• http://grad.ub.edu/grad3/plae/AccesInformePD?curs=2019&codiGiga=365907&idi
oma=CAT&recurs=publicacio
En el cas de la UB, és recomanable consultar la informació sobre mobilitat publicada
a la web del centre i que es troba a l’enllaç següent: www.ub.edu/portal/web/educacio/
estudiants-visitants.
Si teniu previst sol·licitar una plaça de mobilitat al grau d’Educació Social de la Facultat
d’Educació de la UB i en el vostre acord acadèmic penseu incloure-hi les pràctiques exter-
nes, us detallem a continuació els processos específics que heu de seguir pel que fa a aques-
tes assignatures:
1. És recomanable que, un cop es confirmi l’assignació de la plaça de mobilitat a la UB i
hàgiu pactat amb el vostre cap d’estudis l’acord acadèmic que inclou les pràctiques, us
poseu en contacte amb l’equip de coordinació de Pràctiques Externes de la UB perquè
estigui al cas de la vostra incorporació al setembre i pugui fer les previsions correspo-
nents pel que fa a l’assignació de lloc de pràctiques i de supervisor o supervisora.
L’adreça electrònica d’aquest equip és pracsoc@ub.edu.
2. A primers de setembre, quan arribeu a Barcelona i us presenteu a la nostra Universitat,
cal que concerteu una trobada amb aquest equip de coordinació per participar en una
reunió informativa amb l’equip de coordinació de pràctiques. En aquesta reunió s’ex-
posen les informacions bàsiques del procediment i dels àmbits i centres de pràctiques,
perquè l’alumnat de mobilitat pugui triar (àmbit i centre) amb criteris formatius i aca-
dèmics que el puguin ajudar.
3. L’equip de coordinació assigna un lloc de pràctiques a l’estudiant segons quina sigui la
seva preferència i la disponibilitat de centres. Cal tenir en compte que els estudiants de
mobilitat s’incorporen al setembre, quan l’assignació de llocs de pràctiques ja ha fina-
litzat, la qual cosa limita l’oferta de places.
54
4. Assignació de centre i tramitació del projecte formatiu. Els alumnes d’intercanvi reben
la confirmació de la secretaria de pràctiques de l’assignació del centre i del dia i l’hora
d’inici de les pràctiques. Cal tramitar, en la primera visita al centre, el projecte formatiu
(tal com es demana a la resta d’alumnat del Pràcticum), que han de signar els tres
agents implicats. La signatura del projecte formatiu és el document que garanteix la
cobertura legal de l’alumnat en pràctiques.
5. Assignació al seminari de supervisió i de supervisor o supervisora. La coordinació del
Pràcticum notifica via correu electrònic l’assignació definitiva de seminari (grup) de
supervisió, del supervisor o supervisora de la Universitat i del tutor o tutora del centre
corresponent. L’assistència a les sessions de seminari és obligatòria (mínim el 80%),
així com l’entrega dels materials d’avaluació. El pla docent, la metodologia i l’avaluació
de les dues assignatures que configuren el Pràcticum segueixen el mateix procediment
per a tot l’alumnat, inclosos els alumnes d’intercanvi.
55
12. PREGUNTES MÉS FREQÜENTS EN EL PRÀCTICUM
12. PREGUNTES MÉS FREQÜENTS EN EL PRÀCTICUM
A continuació trobareu unes preguntes amb les seves respostes. Amb la lectura dels dubtes
i les respostes també queda reflectida la normativa del Pràcticum davant de les diferents
situacions que es poden produir durant el procés de pràctiques.
1) Quan comença el procés d’assignació de pràctiques per al proper curs?
El procés començarà amb una sessió informativa el mes d’abril en horari de matí i de
tarda.
2) Com puc tenir informació sobre el procés d’assignació de pràctiques per al proper curs?
Has de consultar el PATES al Campus i a la web del grau.
3) Si no puc venir a una de les convocatòries (sessió informativa, dia per sol·licitar casos
especials…), pot venir algú en representació meva?
Sí.
4) Si no he fet la preinscripció en la data prevista, ni he comunicat la meva situació
abans del termini de presentació de casos especials, podré fer les pràctiques el pro-
per curs?
No. Tothom ha de fer la preinscripció. Qui no la fa, queda fora del procés de pràctiques.
Independentment de la situació que tinguis (reconeixement del lloc de treball com a
lloc de pràctiques, proposta de centre nou, convalidació de pràctiques), has de fer la
preinscripció. És obligatori per a tothom.
5) Si no he fet la preinscripció en la data prevista però després em matriculo, podré fer
les pràctiques el proper curs?
No, sense haver fet la preinscripció en la data prevista no es poden fer les pràctiques. La
preinscripció és la porta d’entrada a les pràctiques. Sense aquesta preinscripció, la ma-
trícula no permet cursar les pràctiques. Potser el programa informàtic de matriculació
et donarà l’opció, però no tindràs centre assignat i hauràs de renunciar a la matrícula
que has fet.
6) M’he preinscrit i surt pendent de validar. Què he de fer?
No has de fer res. El dia de la data prevista per a la selecció de centre, les preinscrip-
cions quedaran validades i es podran veure les ofertes de centres de pràctiques.
7) Si som estudiants SICUE, què hem de fer?
Els estudiants SICUE segueixen un procediment diferent de la resta. A aquests es-
tudiants, se’ls assignarà un centre el mes de setembre, i per això has d’escriure a
pracsoc@ub.edu per fer saber la teva casuística.
8) Un centre amb conveni pot demanar un estudiant en concret perquè hi faci les pràc-
tiques?
No. Els centres amb conveni estan oberts a tots els estudiants i han d’entrar en el pro-
cés general d’assignació.
56
9) Com puc sol·licitar una convalidació de pràctiques (reconèixer l’experiència laboral
com a educador o educadora) de manera que no em calgui fer-les?
La convalidació de les pràctiques s’ha de sol·licitar al cap d’estudis. Trobaràs més infor-
mació a la web de la Facultat i a la Guia del Pràcticum.
10) Puc demanar fer les pràctiques en el meu lloc de treball?
Si compleixes les condicions, sí. Per sol·licitar-ho, has de fer servir l’aplicació correspo-
nent, en les dates previstes, i has d’aportar la documentació requerida. Els documents
que has d’adjuntar són: instància de sol·licitud, formulari per oferir places de centre (em-
plenat pel centre on treballes) i document acreditatiu de la relació laboral. Si no pre-
sentes tota la documentació, no serà possible valorar la teva sol·licitud i hauràs de fer la
selecció al GIPE.
11) Puc sol·licitar fer pràctiques en un centre que no tingui conveni de pràctiques amb la
Universitat de Barcelona?
Sí. La sol·licitud es fa a través de l’aplicació creada per a la presentació dels casos espe-
cials, en la data marcada. La documentació que has de presentar és: instància genèrica
i el formulari per oferir places de centre (omplert pel centre proposat).
Només es valoraran les sol·licituds de les persones que presentin tota la documenta-
ció.
12) Una vegada tinc un centre assignat, puc canviar l’assignació si es modifica la meva
situació laboral?
No. L’assignació no es pot modificar (excepte si hi ha un problema amb el centre que
no és imputable a l’estudiant, però ho ha de valorar l’equip de coordinació). En el cas
de valorar un canvi, només l’equip de coordinació ho pot fer. Si ja tens un centre assig-
nat, no pots demanar la convalidació de l’experiència laboral.
13) Si m’han acceptat fer les pràctiques en el meu lloc de feina (reconeixement del lloc de
treball) i m’acomiaden del centre abans de començar les pràctiques, què haig de fer?
Aquest és un cas molt excepcional. Si es dona (ha de ser abans de començar les pràcti-
ques), se t’assignarà un altre centre el mes de setembre. Atesa l’excepcionalitat, sempre
convé parlar-ne amb el supervisor o supervisora de la UB i la coordinació de pràcti-
ques.
14) Què passa si vaig al centre que m’ha estat assignat i, pels motius que sigui, el centre
no m’accepta?
Si hi ha un problema amb el centre no imputable a l’estudiant, es fa una nova assigna-
ció de centre el mes de setembre. És important saber que, un cop iniciades les pràc-
tiques, els centres poden detectar dificultats en l’estudiant que els facin valorar la no
continuïtat de les pràctiques en aquell recurs. En aquests casos, l’alumne queda fora
del procés de pràctiques, perquè, tot i que és el centre qui no vol continuar amb l’acord
inicial, és per motius o característiques pròpies de l’alumne/a.
15) Puc fer una reclamació de l’assignació de centre que se m’ha fet?
Sí, mitjançant una instància registrada a la Secretaria de la Facultat, en les dates de-
signades, fent-hi constar les dades bàsiques (nom, NIUB, telèfon, correu electrònic)
i els motius de la reclamació. Pot fer la reclamació la persona que ha seguit el procés
de preinscripció i selecció en les dates i els procediments establerts i no està d’acord
57
12. PREGUNTES MÉS FREQÜENTS EN EL PRÀCTICUM
amb el centre assignat (la reclamació ha d’estar justificada degudament). Cal recordar
que mai se t’assignarà un centre que abans no hagis triat. Potser no serà una de les
primeres opcions, però sempre serà un centre triat per tu i potser la reclamació no
progressarà.
No poden fer la reclamació els estudiants que no tinguin centre assignat perquè per
nota i per centres disponibles no han pogut accedir a cap plaça. Aquests estudiants
accediran a una nova fase d’assignació.
16) Quan tingui el centre assignat, quin és el pas següent?
T’has de posar en contacte amb el centre i gestionar el projecte formatiu (seguint les
indicacions que trobaràs en el campus PATES) a partir de la primera quinzena de juliol.
17) Si se m’ha assignat un centre assignat al Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya, he de seguir un procés diferent?
Sí. Una vegada assignat un centre de Justícia, el procés que s’ha de seguir és diferent del
dels altres centres. Hauràs de seguir les indicacions que et donaran des de la coordinació
de pràctiques.
18) Quan sabré qui és el meu supervisor o supervisora de la Universitat i a quin seminari
he d’assistir?
A principis de setembre.
19) Quan comencen les pràctiques (al centre i als seminaris de la Universitat)?
La segona quinzena de setembre (inici del curs escolar marcat per la Facultat).
20) Quan he de formalitzar el projecte formatiu?
El projecte formatiu l’ha de signar el centre la primera setmana que cursis les pràcti-
ques. El projecte formatiu és el que formalitza la relació entre el centre de pràctiques,
l’estudiant i la UB. També és important tenir-lo signat perquè l’assegurança no cobrirà
l’alumne que no el tingui degudament signat per les tres parts.
21) Vull marxar un semestre d’Erasmus, ho puc fer?
No, les pràctiques externes tenen una docència anual i estan vinculades a l’assignatura
Supervisió de Pràctiques Externes (assistència obligatòria). Has de plantejar-te fer-les
un altre any.
22) He proposat un centre, se m’ha acceptat i quan he començat a fer les pràctiques no
m’agrada el que treballen o com ho treballen. Puc canviar de centre?
No. Quan presentes un centre nou, s’entén que l’has conegut abans, que saps el que
treballen, com ho fan i per aquests motius el proposes com a centre nou. En aquest
cas no s’accepta un canvi perquè s’interpreta que ha estat l’alumne qui ha avaluat i
verificat que el centre complia els requisits mínims per presentar-lo com a lloc de pràc-
tiques.
23) Tinc un centre assignat i em canvien de recurs dintre de la mateixa organització. Puc
triar un centre nou o he d’agafar el que m’han donat nou?
Si el nou centre està a un radi d’un kilòmetre del centre anterior i es treballa en el ma-
teix àmbit, sí que has d’assumir el nou recurs que se t’assigna.
58
24) Vull que se m’assigni un centre en què es treballin problemàtiques amb què tinc una
relació personal. Si inicio les pràctiques i no estic capacitat per treballar en aquest
àmbit, puc demanar un canvi de recurs?
No, sempre recomanem que no hi hagi gaire ressonància amb la vostra vida personal
(o la dels familiars). En el cas que això passi, l’alumnat es responsabilitza de la seva tria
i queda fora del procés de pràctiques. Resposta relacionada amb la pregunta 14.
25) Què passa si suspenc l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes?
Has de continuar amb les pràctiques i fer la recuperació només de l’assignatura Super-
visió. La recuperació no es fa el mateix curs escolar, ja que l’alumne s’ha de matricular
novament a l’assignatura i recuperar-la.
Sí que es pot aprovar l’assignatura Pràctiques i suspendre Supervisió. Per exemple:
es pot suspendre l’assignatura Supervisió per manca d’assistència a classe (menys d’un
80%), però pot estar fent un bon procés de pràctiques al centre.
26) Què passa si suspenc l’assignatura Pràctiques Externes?
Has de repetir les assignatures Pràctiques Externes i Supervisió de Pràctiques Externes
en un altre curs. No pots aprovar només l’assignatura Supervisió, ja que està relaciona-
da amb l’assignatura Pràctiques.
59
13. DECÀLEGS EN EL PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ SOCIAL DE LA UB
13. DECÀLEGS DEL PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ
SOCIAL DE LA UB
Cada alumne o alumna disposa, per al desenvolupament de les seves pràctiques professio-
nals, de l’acompanyament, direcció i assessoria de dos tutors (supervisor o supervisora de la
Universitat i tutor o tutora del centre). Els dos agents han de treballar de forma coordinada i
en una mateixa direcció educativa per tal de promocionar al màxim el potencial de les pràc-
tiques externes. És per això que resulta especialment rellevant que els dos agents tinguin
presents algunes orientacions que han de guiar la seva tasca com a supervisor o supervisora
i com a tutor o tutora del centre. Les pràctiques, però, no depenen només d’un bon acom-
panyament de la Universitat i del centre, sinó també d’una bona praxi de l’alumne. Per això
recomanem a tots els implicats en el Pràcticum (alumnes, supervisors i tutors de centre)
que coneguin els decàlegs respectius dels diferents actors del Pràcticum.
13.1. Decàleg per als estudiants en pràctiques
Per poder cursar un bon procés de pràctiques és necessari que l’alumnat sigui responsable
dels seus actes i de les seves decisions. La responsabilitat és la primera competència que
cal adquirir per a les pràctiques i, per tant, per a l’actuació professional. El procés proactiu
també ha d’estar present en el procés d’aprenentatge que suscita el marc de les pràctiques
externes que s’ofereix a l’alumnat.
El decàleg de l’alumnat (drets i deures) que presentem en el Pràcticum d’Educació So-
cial es regeix per la Normativa de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants de la
Universitat de Barcelona.
Prenent com a referència la normativa de pràctiques institucional, tot seguit es deta-
llen els punts i articles que es consideren més significatius per al Pràcticum del grau d’Edu-
cació Social de la UB.
13.1.1. Drets i deures dels estudiants (art. 10)
Drets
• Ser tutelat, durant el període d’execució de les pràctiques, per un professor de la Uni-
versitat de Barcelona i per un professional de l’empresa o institució, per a la realització
del projecte formatiu.
• Ser avaluat pel centre de la UB i fer les proves i totes les activitats obligatòries corres-
ponents.
• Obtenir un informe de l’empresa o institució on ha fet les pràctiques, amb menció
expressa de l’activitat desenvolupada, la durada i, si escau, el rendiment. Aquest docu-
ment serà l’avaluació que duu a terme la institució.
• Rebre informació de la Normativa de seguretat i prevenció de riscos laborals per part
de l’empresa o institució.
• Disposar dels recursos necessaris, en cas que siguis un estudiant amb discapacitat, per
poder accedir a la tutela, informació, avaluació i desenvolupament de les pràctiques en
igualtat de condicions.
60
• Conciliar, en el cas que siguis un estudiant amb discapacitat, la realització de les pràc-
tiques amb les activitats i situacions personals derivades o connectades amb la situació
de discapacitat.
• Gaudir de la cobertura d’una assegurança d’accident durant el període de les pràcti-
ques, d’acord amb la pòlissa escolar obligatòria, i en el cas que siguis més gran de 28
anys, de la pòlissa voluntària, la qual ha de ser gestionada per l’estudiant. Pel que fa a la
responsabilitat civil, la UB té subscrita una pòlissa que cobreix el risc de danys a tercers
derivats de la realització de les pràctiques.
• Gaudir de la protecció de les dades de caràcter personal derivades de la realització de
les pràctiques a l’empresa o institució.
• Rebre la documentació relativa a les pràctiques.
• Gaudir dels drets recollits en l’Estatut de la UB i en les seves normatives, i dels drets de
l’Estatut de l’estudiant.
Deures
• Complir la normativa vigent relativa a les pràctiques de la UB.
• Conèixer i acomplir el pla de treball previst seguint les indicacions del tutor a l’empresa
o institució, sota la supervisió del tutor de la Universitat.
• Mantenir contacte amb el tutor acadèmic durant tota la durada prevista de l’activitat i
informar-lo de qualsevol incidència que pugui sorgir en el seu desenvolupament.
• Incorporar-se a l’empresa o institució en la data acordada, acomplir l’horari previst i
respectar les normes de funcionament, seguretat i prevenció de riscos laborals.
• Desenvolupar el projecte formatiu i acomplir amb diligència les activitats acordades
amb l’empresa o institució, d’acord amb el projecte formatiu.
• Elaborar i lliurar al tutor acadèmic la memòria final de pràctiques10 i qualsevol altre
document propi del centre, si escau.
• Guardar confidencialitat sobre la informació interna de l’empresa o institució i no ex-
plotar les dades obtingudes en les pràctiques sense l’autorització expressa de l’entitat
col·laboradora i de la UB.
• Mostrar, en tot moment, una actitud respectuosa cap a la política de l’empresa o insti-
tució, salvaguardant el bon nom de la UB.
• Respectar tots els deures de l’Estatut de la UB, les seves normatives i els deures de l’Es-
tatut de l’estudiant.
• Informar amb antelació l’empresa o la institució sobre l’assistència a qualsevol activi-
tat derivada del règim de permisos.
13.1.2. Directrius determinades per l’equip de coordinació del Pràcticum
sobre les responsabilitats de l’estudiant
Procés de selecció de pràctiques
A continuació es detallen els punts clau del procés de selecció. És important remarcar que
tots s’han d’haver fet dins dels terminis establerts.
10 Consulteu la documentació que s’ha de lliurar per a l’avaluació de les pràctiques externes en l’apartat 6, «Avalua-
ció del Pràcticum», d’aquesta guia.
61
13. DECÀLEGS EN EL PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ SOCIAL DE LA UB
• Inscriviu-vos al GIPE en les dates estipulades. Per a tots els i les estudiants que vulguin
fer pràctiques externes.
• Empleneu el GIPE una sola vegada. Per tant, no l’empleneu fins que no estigueu segurs
de la vostra decisió sobre l’àmbit.
• Empleneu el GIPE tenint en compte si demaneu el torn de matí o el de tarda per exe-
cutar les pràctiques.
Estada en el centre de pràctiques
Un cop assignat el centre de pràctiques, és responsabilitat de l’alumne iniciar el contacte
amb el centre i presentar la documentació (projecte formatiu). Heu de tenir present:
• Durant el mes de juliol, us heu de posar en contacte amb el centre per presentar-vos.
• Al juliol o al setembre, heu de tramitar les tres còpies del projecte formatiu, una per a
cada agent (estudiant, Universitat, centre de pràctiques). Un cop signades (centre i es-
tudiant), heu de presentar-les a la Secretaria de Pràctiques de la Facultat d’Educació. Si
teniu reconegut el lloc de treball com a lloc de pràctiques, també heu de signar aquests
convenis.
• Us heu d’incorporar al centre en la data fixada per la Facultat per a l’inici de la docència
al setembre. Qualsevol incidència en aquest aspecte s’ha de resoldre amb el supervisor
o supervisora de la UB, que, si és el cas, ho traspassarà a la coordinació de pràctiques.
• No podeu canviar de centre. Només serà possible en el cas d’una incidència pròpia
del centre (per exemple, que a meitat de curs tanquin el programa on es cursen les
pràctiques per falta de finançament). En aquesta situació o similars, la coordinació de
pràctiques valorarà i resoldrà la situació.
• Si durant les pràctiques abandoneu el centre, la qualificació final de les pràctiques és
un no presentat, fet que significa repetir l’assignatura.
• La vostra falta d’ètica i de responsabilitat en el centre de pràctiques (no acomplir els
horaris, no guardar la confidencialitat, desqualificar els professionals, extralimitar-vos
en les vostres funcions, etc.) és motiu de suspens. En aquest sentit, la informació apor-
tada pel centre és bàsica. La resolució d’aquestes situacions es portarà a terme amb
tots els interlocutors (alumne, supervisor o supervisora de la Universitat, tutor o tutora
del centre i coordinació de pràctiques).
Assignatura Supervisió de Pràctiques Externes
• L’assistència a Supervisió de Pràctiques Externes és obligatòria. Si l’assistència no arri-
ba al 80%, el supervisor o supervisora us suspendrà.
• Torn. Us matriculeu al torn de matí o al de tarda. Això significa que heu d’assistir al
seminari en el torn matriculat. Ara bé, l’horari de les pràctiques al centre pot ser dife-
rent. Per exemple, podeu fer les pràctiques al centre al matí, però haver-vos matricu-
lat a la tarda i, per tant, assistir als seminaris a la tarda. La tria de torn (matí o tarda)
L’equip de coordinació no es fa responsable de l’incompliment d’algun d’aquests punts
esmentats. I, consegüentment, no es faran canvis ni modificacions derivades d’una mala
praxi de l’alumne o alumna en el procés de selecció de pràctiques.
No es pot canviar de centre un cop feta l’assignació al juny, encara que la vostra situació
personal canviï al setembre (llevat d’excepcions molt justificades i valorades per l’equip de
coordinació de pràctiques).
62
determina l’horari dels seminaris i de les sessions de supervisió, no de les pràctiques
en el centre.
• El primer dia de classe de Supervisió de Pràctiques Externes (setembre) tindreu assig-
nat un supervisor o supervisora de la Universitat, que serà el responsable del desenvo-
lupament dels seminaris, de la interlocució amb el centre i de resoldre les incidències
que puguin sorgir durant les pràctiques. Si es dona una situació o incidència que el
supervisor o supervisora no pot resoldre, es derivarà el cas a la coordinació de pràc-
tiques.
13.2. Decàleg per als supervisors i supervisores (professorat de la UB)
A continuació es presenten les orientacions més rellevants per als supervisors i supervisores
en la missió principal d’acompanyar els estudiants en el seu procés d’aprenentatge dins del
marc de les pràctiques externes.
Drets
• Reconèixer de manera efectiva l’activitat acadèmica del supervisor o supervisora en els
terminis que estableix la mateixa Universitat.
• Tenir el suport de l’equip de coordinació per poder garantir amb èxit el procés d’apre-
nentatge.
– Assessorament de les diferents casuístiques que es puguin donar durant tot el pro-
cés formatiu.
– Treball coordinat amb la Secretaria del Pràcticum: gestió d’incidències i projecte
formatiu, entre altres casos.
– Trobades conjuntes amb els membres de l’equip de coordinació i els supervisors i
supervisores dels altres seminaris: reunions de seguiment, monogràfics de temes
concrets i/o jornades de treball, entre d’altres, per fer un treball conjunt i supervisat
des de la coordinació mateixa del Pràcticum.
• Tenir un accés garantit al centre de pràctiques per poder acomplir el seguiment corres-
ponent de l’alumnat.
– Tenir a l’abast, des d’un inici, les dades de contacte actualitzades dels tutors i tutores
dels centres de pràctiques, per així poder fer el seguiment corresponent dels alum-
nes.
• Tenir a disposició dels supervisors i supervisores espais adequats per portar a terme
els seminaris que facilitin la calidesa i l’apropament entre l’alumnat i el supervisor o
supervisora.
• Procurar, en la mesura que sigui possible, la continuïtat de l’equip docent per a una
millor estabilitat i qualitat del servei docent prestat.
Deures
• Tenir coneixement de la normativa que regula les pràctiques externes, com també
del projecte formatiu i les condicions sota les quals es desenvoluparà l’experiència de
l’alumnat.
• Vetllar pel desenvolupament del projecte formatiu.
• Pactar, en cas que sigui necessari, possibles modificacions del projecte formatiu du-
rant el procés d’aprenentatge amb relació a la casuística de cada estudiant i/o centre.
• Gestionar el propi seminari seguint les indicacions del pla docent, dels acords de les
reunions d’equip docent i de la coordinació de pràctiques.
63
13. DECÀLEGS EN EL PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ SOCIAL DE LA UB
• Fer un seguiment acurat de la participació, la implicació i el compromís de l’alumnat,
tant a l’espai de pràctiques externes com també a Supervisió de Pràctiques Externes.
• Vetllar per una bona relació i seguiment amb els centres i tutors i tutores de centre, així
com gestionar possibles incidències en el marc del Pràcticum.
• Informar l’equip de coordinació de pràctiques externes de les incidències de gravetat
que requereixin la intervenció de la coordinació.
• Mantenir confidencialitat i discreció amb relació a qualsevol informació dels estu-
diants que conegui el supervisor o supervisora.
• Seguir les pràctiques de l’alumnat al centre corresponent, portant a terme les accions
següents:
– Establiment de vincles de treball col·laboratiu amb els tutors i tutores del centre de
pràctiques, amb el propòsit de compartir processos de treball en els diferents esce-
naris formatius (seminaris i centre de pràctiques).
– Acompanyament individual i grupal als processos d’aprenentatge dels estudiants a
partir dels seminaris, com també de les tutories corresponents.
– Creació d’espais de devolució del procés d’aprenentatge a partir de l’anàlisi i la re-
flexió conjunta entre supervisor o supervisora i estudiant.
• Portar a terme el procés avaluador de les pràctiques en les dates establertes pel calen-
dari acadèmic i seguint els criteris del pla docent.
• Assegurar que l’alumnat amb qualsevol tipus de diversitat funcional pugui desenvo-
lupar el procés d’aprenentatge lliure de discriminació i amb l’accessibilitat universal
corresponent.
• Fer un bon tancament del procés de pràctiques: desvinculació del centre i valoració
conjunta del procés.
13.3. Decàleg per als centres de pràctiques i els tutors i tutores
En aquest apartat es faciliten algunes orientacions per promoure un bon acompanyament
com a tutors i tutores del centre en el marc de les pràctiques externes. En aquest decàleg
es diferencien dos nivells d’orientacions: un per al centre de pràctiques com a institució i
l’altre per als tutors i tutores de centre.
13.3.1. Centre de pràctiques
Drets
• Ser informat de la normativa que regula les pràctiques externes.
• Disposar, per part de la coordinació de pràctiques, d’informació, assessorament, su-
port i acompanyament en els diferents moments del Pràcticum (oferta de places, aco-
llida de l’alumne, projecte formatiu, etc.).
• Estar informat i assessorat per la Universitat per promoure processos de pràctiques
reeixits, atenent les particularitats de l’àmbit, del centre i les pròpies de l’alumnat.
Deures
• Facilitar als tutors i tutores del centre l’acollida de l’alumnat. Per a això, la direcció
del centre ha de preveure l’espai i el temps necessari perquè els tutors i tutores en
pràctiques puguin fer aquesta primera trobada amb l’alumnat i ha d’acordar el pla
de treball que s’ha de seguir, així com la informació necessària de funcionament del
64
centre i del treball amb els usuaris i usuàries. El moment de l’acollida dels alumnes és
especialment important perquè es puguin situar en l’àmbit i en el centre on faran les
pràctiques.
• Formar l’alumnat en pràctiques: si per l’especificitat del centre, l’entitat o l’àmbit, la
direcció del centre considera que l’alumne ha de rebre una formació específica per
millorar la seva adaptació al centre i a la metodologia de treball, el centre serà l’encar-
regat de procurar aquesta formació específica complementària que es necessiti perquè
l’alumne en pràctiques pugui desenvolupar la seva tasca de forma adequada i ajustada
al centre.
• Proporcionar a l’alumnat en pràctiques els mitjans materials indispensables per al des-
envolupament de la pràctica professional.
• Facilitar la documentació necessària perquè els alumnes en pràctiques puguin conèi-
xer el centre i els seus projectes.
• Garantir la confidencialitat de la informació que es pugui conèixer de l’alumne o
l’alumna en pràctiques derivada de l’estada de pràctiques al centre o entitat.
• Oferir espais de vinculació que facilitin la incorporació i implicació de l’alumnat en
pràctiques en el projecte, el coneixement de les persones ateses, la complicitat amb
l’equip educatiu i la confiança amb el tutor o tutora de pràctiques.
• Possibilitar que l’alumnat en pràctiques participi d’espais generals de l’entitat més en-
llà del projecte on desenvolupa les pràctiques, entenent que aquests espais formen
part de la dinàmica de l’entitat i que, per tant, tenen ressò i influeixen en el desenvolu-
pament del projecte (formacions internes, reunions generals, etc.).
13.3.2. Tutors i tutores del centre
Drets
• Ser informats de la normativa que regula les pràctiques externes.
• Disposar de la informació sobre el Pràcticum, així com del suport i l’acompanyament
per desenvolupar adequadament la seva funció com a tutor o tutora del centre. Aquest
suport l’ha de brindar l’equip docent que constitueix el Pràcticum d’Educació Social de
la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (supervisors o supervisores de la
Universitat i membres de la coordinació de pràctiques).
• Sol·licitar a la coordinació de pràctiques un document acreditatiu de la seva dedicació
com a tutor o tutora de pràctiques en el marc del Pràcticum d’Educació Social de la
Universitat de Barcelona.
• Disposar d’un canal de comunicació àgil amb el supervisor o supervisora de la Uni-
versitat, amb la Secretaria del Pràcticum i amb l’equip de coordinació de pràctiques
(PRACSOC).
Deures
• Seguir un protocol d’acollida de l’alumnat en pràctiques que possibiliti: coneixement
de l’entitat i del projecte, presentació de l’equip, normativa del centre, concreció del
pla de treball, tasques amb el tutor de pràctiques, etc. L’acollida és un procés clau per a
la vinculació de l’alumne amb el centre, el tutor i el projecte.
• Estar disponibles i accessibles per a l’alumnat en pràctiques.
• Ser rigorosos en la planificació del procés i elaborar un bon pla de treball d’acord
amb les característiques del projecte, l’encàrrec de la Universitat i les expectatives de
l’alumne.
65
13. DECÀLEGS EN EL PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ SOCIAL DE LA UB
• Actualitzar i modificar el pla de treball, si escau, en funció del procés d’aprenentatge i
l’evolució de l’alumnat en pràctiques.
• Concretar el projecte formatiu conjuntament amb l’alumne o alumna en pràctiques i
amb el supervisor o supervisora de la Universitat.
• Garantir que l’assignació de tasques de l’alumnat en pràctiques és apropiada per al seu
rol d’alumne o alumna en pràctiques i la seva formació.
• Supervisar, orientar i acompanyar (des del respecte, l’ètica i el compromís educatiu
adquirit) el procés de desenvolupament professional de l’alumne o alumna durant el
desenvolupament de les pràctiques.
• Planificar la supervisió de l’alumnat en pràctiques. Fer un seguiment del pla de treball
de forma periòdica.
• Coordinar-se amb el supervisor o supervisora de la Universitat que té assignat l’alum-
ne en pràctiques per concretar i informar del desenvolupament de les activitats d’apre-
nentatge en el centre segons el que s’ha establert en el projecte formatiu. Això inclou
comunicar i acordar les modificacions del pla formatiu que es considerin necessàries
per facilitar un bon espai i exercici de pràctiques.
• Procurar estratègies que facilitin una bona comunicació entre el tutor o tutora de
pràctiques i el supervisor o supervisora de la Universitat, com ara sol·licitar visita al
supervisor o supervisora, trucades telefòniques, correu electrònic, videoconferències
(Skype, Hangouts, etc.), entre d’altres. Per a un bon seguiment, tant del supervisor o
super visora de la UB com del tutor o tutora del centre, cal establir diferents canals de
comunicació que possibilitin, de forma relativament ràpida, la comunicació i resolu-
ció de les possibles incidències que puguin sorgir durant el desenvolupament de les
pràctiques. La comunicació és corresponsabilitat dels dos tutors (supervisors i tutors).
• Elaborar i enviar l’informe d’avaluació final (qüestionari i preguntes obertes) de cada
alumne en pràctiques que es tutoritza segons el model facilitat per la Universitat.
• Promoure i estimular la capacitat d’iniciativa de l’alumne per aportar propostes in-
novadores de millora de la pràctica professional.
• Possibilitar que l’alumnat pugui dur a terme una acció o un projecte socioeducatiu
(acordat en el projecte formatiu) en el marc de les seves pràctiques. Es consensuarà
amb els agents implicats tenint en compte les necessitats del centre.
• Donar suport i acompanyament a l’alumnat en pràctiques durant l’estada al centre.
És especialment important la supervisió i acompanyament a l’alumne en aquelles si-
tuacions o qüestions professionals en què pugui necessitar ajuda per desenvolupar
l’activitat professional.
• Garantir la confidencialitat de la informació que es pugui conèixer de l’alumne o alum-
na en pràctiques derivada de l’activitat de tutorització.
• Fer un bon tancament del procés: desvinculació del projecte, valoració conjunta del
procés, autoavaluació de l’alumne i avaluació de l’estada a l’entitat per part de l’alumne.
67
14. CONTACTE
14. CONTACTE
Sot seguit trobareu diferents formes de contactar amb el Pràcticum d’Educació Social de la
Universitat de Barcelona segons la tipologia d’atenció que requeriu:
• Si la consulta està relacionada amb tràmits administratius (convenis, projectes for-
matius de pràctiques, ofertes de places, etc.), podeu contactar amb l’Oficina de Pràc-
tiques de la Secretaria de la Facultat, ubicada a la tercera planta de l’Edifici de Migdia
(practiques.educacio@ub.edu, 934 034 428).
• Si la consulta està relacionada amb el funcionament del Pràcticum, escriviu a la coor-
dinació del Pràcticum (pracsoc@ub.edu).
Per ampliar la informació podeu consultar la web del Pràcticum a l’adreça electrònica
següent: www.ub.edu/portal/web/educacio/graus/-/ensenyament/detallEnsenyament/
1072020/1.
69
15. ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS DE LA GUIA
15. ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS DE LA GUIA
En aquest apartat es recullen els antecedents bibliogràfics d’aquesta guia. No partim de
zero. El document que teniu a les mans és el resultat d’anys de treball de les diferents coor-
dinacions del Pràcticum d’Educació Social de la Universitat de Barcelona.
Amorós, P.; Fortuny, M.; Millan, M.D.; Molina, M.C.; Panchón, C.; Pastor, C.; Torrado, M.
(1998). El pràcticum de la diplomatura d’Educació Social. Barcelona: Edicions Univer-
sitat de Barcelona (Textos docents; 23).
Costa, S.; Novella, A.; Forés, A.; Cabrera, O.; Ballester, M.; Ciurana, A.; Folgueiras, P.;
Castaño, C. (2013). Guia de Tutor-Universitat Pràctiques Externes d’Educació Social.
Barcelona: Universitat de Barcelona. Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/34312.
Fabra, N.; Massot, I.; Caramés, M.; Novella, A.; Pérez, N.; Freixa, M.; Gómez, A.; Arnaus, R.
(2005). El pràcticum als estudis d’educació social: Pla formatiu. Barcelona: Publicacions
i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Freixa, M.; Novella, A.; Pérez-Escoda, N. (2012). Elementos para una buena
experiencia de prácticas externas que favorece el aprendizaje. Barcelona: ICE/Octaedro.
Novella, A.; Forés, A.; Costa, S.; Venceslao, M.; Pérez-Escoda, N.; Freixa, M.; Castaño, C.
(2013). Ser tutor de pràctiques externes. Grau d’Educació Social. Barcelona: Universitat
de Barcelona. Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/33685.
Novella, A.; Forés, A.; Costa,S.; Venceslao, M.; Pérez-Escoda, N.; Freixa, M.; Castaño, C.
(2013). Ser estudiant de pràctiques. Grau d’Educació Social. Barcelona: Universitat de
Barcelona. Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/34317.
Novella, A.; Forés, A.; Pérez-Escoda, N.; Costa, S.; Venceslao, M.; Freixa, M.; Castaño, C.
(2013). Ser centre de pràctiques. Grau d’Educació Social. Barcelona: Universitat de Bar-
celona. Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/33699.
71
16. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
16. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Freixa, M.; Novella, A.; Pérez-Escoda, N. (2012). Elementos para una buena experiencia de
prácticas externas que favorece el aprendizaje. Barcelona: ICE/Octaedro.
Soler, M. R. (2003). Mentoring. Estrategia de desarrollo de RRHH. Barcelona: Gestión 2000.
Universitat de Barcelona (2012). Normativa de pràctiques acadèmiques externes dels
estudiants de la Universitat de Barcelona (aprovada per la Comissió Acadèmica el 27
d’abril del 2012 i aprovada pel Consell de Govern el 8 de maig del 2012).
Warner, S.; McGill, I. (ed.) (1996). Making Sense of Experiential Learning: Diversity in Theo-
ry and Practice. Buckingham: Open University Press.
ANNEXOS
75
ANNEXOS
Annex 1. DESCRIPCIÓ DELS ÀMBITS DEL PRÀCTICUM D’EDUCACIÓ
SOCIAL DE LA UB11
1. EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL (EBASP)
Els serveis socials bàsics tenen com a finalitat assegurar el dret de les persones a viure dig-
nament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats
personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar
de les persones.
S’adrecen especialment a promoure els mecanismes per conèixer, prevenir i intervenir
en persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situació de risc social o
d’exclusió. Les funcions principals dels equips tècnics que ofereixen aquest servei són les
següents:
• Oferir informació, orientació, assessorament, treball social comunitari, detecció, pre-
venció i tractament social i educatiu.
• Fer propostes d’atenció a les persones i d’interès per a la comunitat, dissenyar progra-
mes d’actuacions socials i cooperar amb els altres serveis de la xarxa de benestar.
• Conèixer els recursos i les prestacions socials existents i informar i ajudar en la gestió
dels tràmits.
Les finalitats dels serveis socials s’aconsegueixen mitjançant les actuacions, els pro-
grames transversals, els projectes comunitaris i les prestacions de serveis, econòmiques i
tecnològiques que estableixi la cartera de serveis socials. Els EBASP són multidisciplinaris
i territorialitzats i treballen conjuntament amb la xarxa de serveis del territori des d’una
vessant individual-familiar, grupal i comunitària.
2. SERVEIS D’INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (ABANS CENTRE OBERT)
Formen part dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adoles-
cents. Són un recurs diürn, fora de l’horari escolar, per als infants i adolescents que, per mo-
tius sociofamiliars i laborals, resten moltes hores sense la supervisió i el suport d’un adult
i/o que es troben en situació de risc d’exclusió social. Aquest servei es basa en un treball
integral.
Les activitats que es desenvolupen en els serveis d’intervenció socioeducativa són les
pròpies d’esplai i esbarjo amb la finalitat de treballar l’empatia, els valors i les habilitats
socials de forma totalment lúdica, així com activitats psicomotrius i esportives. També es
treballa el reforç dels aprenentatges escolars i l’adquisició d’hàbits d’estudi en el cas que
sigui necessari.
11 Per descriure els àmbits hem fet servir el contingut i algunes descripcions d’àmbits de la Cartera de Serveis Socials
del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Es pot consultar el document a: https://
ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/Cartera%20Serveis%20Socials%202010-
2011-%20Cartera%20SS%202010-2011-lectura%20facil.pdf.
76
2.1. Atenció a la infància de 0 a 12 anys
Formen part dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adoles-
cents. És un recurs diürn, fora de l’horari escolar, per als infants i adolescents que, per mo-
tius sociofamiliars i laborals, resten moltes hores sense la supervisió i el suport d’un adult
i/o que es troben en situació de risc d’exclusió social.
2.2. Atenció a la infància de 12 a 16 anys
Formen part dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adoles-
cents. És un recurs diürn, fora de l’horari escolar, per als infants i adolescents que, per mo-
tius sociofamiliars i laborals, resten moltes hores sense la supervisió i el suport d’un adult
i/o que es troben en situació de risc d’exclusió social.
3. ESPAIS FAMILIARS
Són un servei orientat a les famílies amb infants menors de 3 anys, a les quals s’ofereix un
espai de joc i relació, on els infants poden explorar i relacionar-se entre ells i amb els adults,
i on les famílies poden compartir entre elles la seva experiència d’educar i fer créixer els seus
fills i filles. Posa al seu abast un espai per jugar amb materials adients i on es fan propostes
d’activitat amb intencionalitat educativa, perquè nens i nenes de diferents edats puguin ex-
plorar, conèixer, divertir-se i aprendre a relacionar-se entre ells i amb els adults. Les famílies
tenen la possibilitat de veure els infants en acció, fora de l’àmbit familiar, i poden compartir
entre elles, i amb professionals, la seva experiència i vivències. En facilitar la relació entre
les famílies, l’espai familiar afavoreix les relacions d’ajuda i solidaritat entre elles i actua
preventivament en contra de l’aïllament familiar.
4. ATENCIÓ A PERSONES SENSE LLAR
Es tracta d’un treball d’acompanyament a persones sense llar en un procés de recuperació
de la màxima autonomia personal i la seva vinculació amb els recursos existents. És un ser-
vei que s’adreça a persones soles, famílies que no tenen llar o que tenen una llar inadequa-
da, amb totes les conseqüències que això té en la vida de les persones. Pot tractar-se d’un
servei d’acompanyament o residencial.
4.1. Centres de dia – albergs (recurs residencial)
Són llocs que acullen persones sense llar en diversos nivells, com un espai de trobada, de
relació, de comunicació o de primera acollida, on poden mantenir/cobrir certes necessitats
bàsiques, deixar les seves coses i passar-hi un temps.
4.2. Servei d’habitatges o d’acolliment per a la inserció i la inclusió social
Programes de suport per a l’accés a l’habitatge, relacionat amb el projecte housing first, que
té com a principi que el més important per al procés d’inclusió és poder tenir una llar.
4.3. Suport sociolaboral
Es tracta de serveis i recursos dirigits a facilitar la recerca activa de treball per a les persones
sense llar o amb dificultats. Pretén orientar i assessorar en la recerca de treball, però també
formar en habilitats socials, de recerca de feina, de noves tecnologies. En alguns casos es fa
també acompanyament en el procés d’adaptació al lloc de treball. També es pot fer assesso-
rament a empreses per facilitar-hi l’accés de persones amb dificultats.
77
ANNEXOS
5. CENTRES D’ATENCIÓ A LA GENT GRAN
Es tracta de tots els serveis que atenen les persones grans per mantenir les seves habilitats
o desenvolupar aprenentatges perquè puguin adaptar-se a les noves situacions amb què
es van trobant a mesura que es fan grans. El treball es pot dur a terme en centres d’atenció
diürna, per fer el manteniment de capacitats i donar suport a les activitats de la vida quoti-
diana, o bé en centres residencials, on la persona viu i on es volen assolir objectius de man-
teniment de capacitats o d’aprenentatges útils per a les noves situacions. En aquests centres
es treballen també activitats de cultura i lleure.
5.1. Centre de dia
Aquest servei d’acolliment residencial s’adreça a persones a partir de 65 anys en situació
de dependència i que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la
vida diària. Constitueix una alternativa a l’internament residencial de la persona gran i pot
ser un servei de caràcter temporal o permanent.
El centre de dia és un servei d’acolliment diürn que complementa l’atenció pròpia de
l’entorn familiar, amb els objectius d’afavorir la recuperació i el manteniment de l’auto-
nomia personal i social, mantenir la persona en el seu entorn personal i familiar en les
millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l’atenció a les persones grans
dependents.
L’equip de professionals que treballa en un centre de dia per a gent gran és pluridisci-
plinari.
5.2. Centre residencial
Aquest servei ofereix allotjament i suport a persones grans per fer les activitats diàries. L’es-
tada pot ser temporal o permanent. Va dirigit a persones a partir de 65 anys i amb diferents
graus d’autonomia i dependència. En algunes l’ingrés és voluntari i en d’altres és per neces-
sitat, l’estada és més permanent i substitueix la pròpia llar.
5.3. Casal
Els casals de gent gran són equipaments cívics destinats al col·lectiu de les persones grans,
que tenen com a finalitat promoure’n el benestar i la participació com a membres actius de
la societat. Ofereixen als usuaris la possibilitat de gaudir de serveis i d’activitats que tenen
com a objectiu fomentar la convivència, les relacions intergeneracionals i la participació en
la comunitat.
6. SERVEIS I CENTRES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT FUNCIONAL
6.1. Escola
Escoles que acullen aquest tipus de població.
6.2. Habitatge
Residències: són serveis d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent que te-
nen una funció substitutòria de la llar, adequats per acollir persones amb discapacitat amb
un alt grau d’afectació. L’objectiu és l’atenció integral per garantir una bona qualitat de vida.
78
Llars amb servei de suport: són serveis que es desenvolupen en l’estructura física d’un ha-
bitatge ordinari que constitueix el domicili habitual de les persones que l’habiten. L’objectiu
és afavorir la màxima autonomia personal i social.
Llars-residències: són serveis d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent
substitutoris de la llar que tenen lloc en un establiment, adreçats a persones amb discapacitat
que necessiten una llar quan ha esdevingut impossible o no aconsellable viure a casa seva.
6.3. Centres ocupacionals
Els centres ocupacionals són equipaments d’acolliment diürn que ofereixen atenció re-
habilitadora i habilitadora a persones amb discapacitat intel·lectual en edat laboral. L’ob-
jectiu és capacitar les persones beneficiàries perquè aconsegueixin la màxima integració
social a través de l’ocupació activa. Els serveis que ofereixen aquests centres són: acolli-
ment diürn i convivència (manutenció, higiene personal, activitats grupals de relació, des-
cans, lleure, etc.) i programes individuals amb diversos nivells d’atenció en funció de les
seves necessitats:
• Mesures rehabilitadores-habilitadores
• Teràpia ocupacional i manteniment
• Ajustament personal
• Activitats formatives i prelaborals
• Servei ocupacional d’inserció
7. SERVEI D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
Els equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) estan formats per professionals de
la psicologia, la pedagogia, l’assistència social i l’educació social, i estan distribuïts per tot
el territori de Catalunya. Els EAIA reben els casos en situació de desemparament o en risc
d’estar-hi que detecten els serveis socials bàsics, les instàncies judicials o policials o la Di-
recció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Diagnostiquen i valoren els infants i
el seu entorn sociofamiliar, i proposen les mesures més adequades per a cada cas. Elaboren
plans de millora per a l’infant i la seva família, i fan el seguiment i el tractament un cop
s’han aplicat les mesures proposades, tant si estan en el nucli familiar com en un centre o en
una família d’acollida. Són els responsables de coordinar els altres equips i serveis del seu
territori que també intervenen en l’atenció als infants en desemparament, així com donar
assessorament als serveis socials bàsics d’atenció social.
8. CENTRES RESIDENCIALS D’ACCIÓ EDUCATIVA (CRAE) PER A INFANTS
I ADOLESCENTS
8.1. CRAE
És un servei d’acolliment residencial per a la guarda i educació d’infants i adolescents, on re-
sideixen temporalment amb la mesura administrativa d’acolliment simple en institució. L’ob-
jectiu és donar resposta a situacions i necessitats educatives i assistencials que requereixen
una especialització tècnica en la guarda i una educació alternativa a la de la família d’origen.
Compleix les funcions de promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives
i d’inserció social, laboral i familiar; de coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb
79
ANNEXOS
professionals d’altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les
que actuen en l’àmbit dels serveis especialitzats, i de proporcionar als infants atesos tota la
cobertura inherent a l’exercici de la guarda i educació.
8.1.1. CRAE de 0 a 6 anys
És un servei d’acolliment residencial per a la guarda i educació de nens i nenes d’entre 0 i
6 anys, on resideixen temporalment amb la mesura administrativa d’acolliment simple en
institució. L’objectiu és donar resposta a situacions i necessitats educatives i assistencials
que requereixen una especialització tècnica en la guarda i una educació alternativa a la de
la família d’origen.
Compleix les funcions de promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives
i d’inserció social, laboral i familiar; de coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb
professionals d’altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les
que actuen en l’àmbit dels serveis especialitzats, i de proporcionar als infants atesos tota la
cobertura inherent a l’exercici de la guarda i educació.
8.1.2. CRAE de 6 a 12 anys
És un servei d’acolliment residencial per a la guarda i educació de nens i nenes d’entre 6 i
12 anys, on resideixen temporalment amb la mesura administrativa d’acolliment simple en
institució. L’objectiu és donar resposta a situacions i necessitats educatives i assistencials
que requereixen una especialització tècnica en la guarda i una educació alternativa a la de
la família d’origen.
Compleix les funcions de promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives
i d’inserció social, laboral i familiar; de coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb
professionals d’altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les
que actuen en l’àmbit dels serveis especialitzats, i de proporcionar als infants atesos tota la
cobertura inherent a l’exercici de la guarda i educació.
8.1.3. CRAE per a adolescents (noies i/o mixtos)
És un servei d’acolliment residencial per a la guarda i educació dels adolescents. Són cen-
tres que poden ser només de noies o bé mixtos on resideixen temporalment amb la mesura
administrativa d’acolliment simple en institució. L’objectiu és donar resposta a situacions i
necessitats educatives i assistencials que requereixen una especialització tècnica en la guar-
da i una educació alternativa a la de la família d’origen.
Compleix les funcions de promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives
i d’inserció social, laboral i familiar; de coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb
professionals d’altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les
que actuen en l’àmbit dels serveis especialitzats, i de proporcionar als infants atesos tota la
cobertura inherent a l’exercici de la guarda i educació.
8.1.4. CRAE – diversitat funcional
És un servei d’acolliment residencial per a la guarda i educació de nens i nenes que poden
tenir alguna discapacitat i que requereixen algun tracte especial. Són centres on resideixen
temporalment amb la mesura administrativa d’acolliment simple en institució. L’objectiu
és donar resposta a situacions i necessitats educatives i assistencials que requereixen una
especialització tècnica en la guarda i una educació alternativa a la de la família d’origen.
Compleix les funcions de promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives
i d’inserció social, laboral i familiar; de coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb
professionals d’altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les
80
que actuen en l’àmbit dels serveis especialitzats, i de proporcionar als infants atesos tota la
cobertura inherent a l’exercici de la guarda i educació.
8.1.5. CRAE maternal
És un servei d’acolliment residencial per a la guarda i educació de mares adolescents que
estan embarassades o han tingut un fill o filla. Són centres on resideixen temporalment amb
la mesura administrativa d’acolliment simple en institució. Si les noies decideixen tenir el
fill o filla, es fa un acompanyament per fomentar una marentalitat positiva. En el cas que les
noies decideixin que no poden o no volen tenir el fill o filla, es treballa la separació.
8.1.6. CRAE transversal/vertical
És un servei d’acolliment residencial per a la guarda i educació de nens i nenes de diferents
edats, en molts casos grups de germans. Són centres on resideixen temporalment amb la
mesura administrativa d’acolliment simple en institució. L’objectiu és donar resposta a si-
tuacions i necessitats educatives i assistencials que requereixen una especialització tècnica
en la guarda i una educació alternativa a la de la família d’origen.
Compleix les funcions de promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives
i d’inserció social, laboral i familiar; de coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb
professionals d’altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les
que actuen en l’àmbit dels serveis especialitzats, i de proporcionar als infants atesos tota la
cobertura inherent a l’exercici de la guarda i educació.
8.2. Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI)
És un servei residencial d’acolliment d’estada limitada que disposa de mesures estructu-
rals de protecció, per a la guarda i educació de persones usuàries de 12 a 18 anys, tutelades
per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i que té com a objectiu donar resposta
educativa i assistencial a adolescents i joves que presenten alteracions conductuals i que
requereixen uns sistemes d’educació intensiva. El servei es pot complementar amb unitats
específiques per als menors que presenten un rebuig manifest i notori de les mesures resi-
dencials de protecció.
L’objectiu principal és donar resposta a les necessitats educatives i assistencials espe-
cífiques d’adolescents i joves amb alteracions conductuals que requereixen una especialit-
zació tècnica alternativa en la seva cura i atenció.
8.3. Pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
És un habitatge amb serveis comuns on s’ajuda els joves en situació d’acolliment simple en
institució a desenvolupar les seves capacitats personals, socials i laborals de manera que els
permetin assolir la majoria d’edat amb la màxima capacitat d’inclusió.
8.4. Centres de primera acollida
Són serveis residencials d’estada limitada i transitòria que tenen per objecte l’atenció, l’ob-
servació i el diagnòstic de la situació de desemparament de menors respecte dels seus fami-
liars, per elaborar la proposta de mesura corresponent, quan és impossible o inconvenient
dur a terme l’estudi en el territori.
L’objectiu és exercir l’atenció immediata i transitòria dels menors desemparats, analit-
zar la seva problemàtica i proposar les mesures aplicables; fer el diagnòstic en centre i les
valoracions especialitzades que no es poden abordar des del territori del menor, tenint en
compte els informes de derivació corresponents, i exercir la guarda i educació dels infants i
adolescents atesos.
81
ANNEXOS
9. SERVEIS I CENTRES D’ATENCIÓ A LA DONA
9.1. Informació a les dones (especialment) sobre la violència (PIADS, CIRD,
EADS, etc.)
Són serveis municipals de proximitat que ofereixen informació, atenció i assessoria en tots
els temes d’interès per a les dones, com ara salut, treball, habitatge, serveis i recursos, entre
d’altres. També possibiliten l’accés a diferents recursos d’atenció a les dones.
9.2. Casa d’acollida per a dones maltractades
És un servei d’acolliment temporal que ofereix suport personal, psicològic i jurídic a dones
que han hagut d’abandonar el domicili familiar, per tal de facilitar la seva integració social
i laboral. Desenvolupen un pla de treball amb la dona i els seus fills, que inclou suport per-
sonal, psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure. L’acolliment pot fer-se en un pis pont,
un pis de suport, etc. El servei s’adreça a dones que pateixen qualsevol forma de violència
masclista i als seus fills.
10. SERVEIS I CENTRES D’ATENCIÓ A SITUACIONS DE PROSTITUCIÓ
Són serveis municipals i privats d’atenció a dones que exerceixen la prostitució i dones víc-
times d’explotació amb finalitats sexuals. Ofereixen informació i assessorament psicosocial,
sanitari i jurídic, espais d’acollida i acompanyament individualitzat i confidencial, així com
la derivació a recursos especialitzats. Els serveis estan integrats per equips interdisciplinaris
(educació social, treball social, psicologia i agents de salut).
10.1. Acompanyament al carrer
Són serveis d’acompanyament i visita a zones on s’exerceix la prostitució: espais públics i
zones privades, com cases i clubs. S’ofereix informació i s’estableix un vincle per iniciar el
treball educatiu.
10.2. Centre residencial
És un servei d’acolliment temporal que ofereix suport personal, psicològic i jurídic a dones
víctimes d’explotació i dones que exerceixen la prostitució. S’ofereix suport personal, psi-
cològic, mèdic, social i jurídic, per atendre les necessitats bàsiques i de salut en condicions
de seguretat. Es pretén promocionar l’autonomia. L’acolliment pot fer-se en un pis pont,
un pis de suport, etc.
10.3. Inserció sociolaboral
Són serveis d’orientació laboral que ofereixen eines per ampliar les possibilitats d’inserció al
mercat laboral a dones que han exercit la prostitució o han viscut situacions d’explotació. Es
volen consolidar processos d’inclusió gràcies a diferents eines d’acompanyament i itineraris
personalitzats que ajudin a la inserció laboral, així com facilitar processos d’empoderament.
11. IMMIGRACIÓ INTERCULTURAL
Es tracta de programes i serveis adreçats a les persones que provenen d’altres cultures, però
també a la societat en general. La seva missió és facilitar el diàleg entre les persones amb
diferents procedències culturals i oferir-los un suport especial per ajudar-les a entendre i
conviure en el context català.
82
12. CENTRES I PROGRAMES DE JUSTÍCIA
12.1. Centres penitenciaris
Són establiments, de règim ordinari o de règim obert, destinats al compliment de les me-
sures cautelars de detenció i presó preventiva i també a l’execució de les penes privatives
de llibertat imposades pels jutges o tribunals. L’Administració penitenciària, respectant el
marc normatiu d’execució de la pena, orienta les penes de presó cap a la reinserció social de
les persones internes i mira d’evitar o pal·liar els possibles efectes negatius de la institució
penitenciària. Així mateix, facilita mitjans formatius, culturals i terapèutics per a la rehabili-
tació. També inclou serveis de medi obert, on el jove està acompanyat i ha de seguir un pla
de treball en el territori i en altres serveis.
12.2. Mesures penals alternatives
Són les penes imposades pels òrgans judicials per la comissió d’una falta o un delicte greu o
menys greu, menys aflictives que les penes de presó i que poden consistir en l’obligació de
fer treballs comunitaris; assistir a un programa formatiu de seguretat viària, violència de gè-
nere, intrafamiliar o d’altres, o fer un tractament de deshabituació de substàncies tòxiques o
seguir un programa de tractament de la salut mental. Es duen a terme a través de programes
específics i amb la col·laboració d’organismes i entitats de caire social.
12.3. Programes d’atenció a la víctima
Són un servei gratuït que ofereix atenció, suport i orientació a les víctimes i persones perju-
dicades per un delicte o una falta, i que té com a objectiu potenciar la recuperació personal
i reduir la victimització. Les oficines d’atenció a la víctima també són el punt de coordinació
de les ordres de protecció de les víctimes de violència domèstica i de gènere que adopten els
òrgans judicials a Catalunya.
12.4. Justícia juvenil
12.4.1. Assessorament tècnic
L’assessorament aporta al procediment judicial la informació que la llei estableix sobre la si-
tuació psicològica, educativa i familiar del menor, així com sobre el seu entorn social i, en ge-
neral, sobre qualsevol altra circumstància rellevant, i des d’aquesta perspectiva, assessora les
instàncies judicials perquè puguin tenir en compte aquests elements en les seves resolucions.
12.4.2. Medi obert
En la situació de medi obert, les mesures previstes de responsabilitat del menor no impli-
quen la privació de llibertat del jove o menor, sinó que s’executen en el seu entorn social i
familiar, cosa que permet fer un seguiment del seu procés de socialització, continuar i/o
millorar els vincles de les relacions existents i treballar per assolir els objectius, com ara la
integració del menor o jove i la participació de la comunitat en la resolució del conflicte,
l’atenció al menor o jove en els diferents àmbits, el suport al procés d’inserció social i la
implicació de la comunitat, etc.
12.4.3. Internament i centres educatius
L’internament és una mesura privativa de llibertat que obliga el menor o jove a quedar-se en
un centre educatiu o terapèutic, o bé en el mateix domicili, durant el temps imposat.
Els tipus de mesures són:
• Règim tancat.
• Règim semiobert.
83
ANNEXOS
• Règim obert.
• Internament terapèutic.
• Permanència de cap de setmana.
13. PROGRAMES I SERVEIS EN L’ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ
Es tracta de treballs específics que es fan en els centres escolars i que van més enllà de
l’educació escolar, com ara programes de suport perquè l’alumnat desenvolupi habilitats
específiques, de prevenció de drogues, de salut, de salut reproductiva, etc. També poden ser
serveis de lleure o de treball amb la comunitat que es desenvolupen des de l’escola.
13.1. Educadors dins escoles i instituts
Són professionals d’atenció educativa que han de tenir la titulació, la qualificació i el per-
fil professionals adequats, per complementar l’atenció educativa als alumnes en funció de
les necessitats de cada centre i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del
centre coordinadament amb els docents. (Vegeu la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació
de Catalunya, títol viii, capítol i, art. 108. 1.)
13.1.1. Suport intensiu per a l’escolarització inclusiva (SIEI)
Els SIEI són els serveis de suport intensiu per a l’escolarització inclusiva (abans USEE). En
definitiva, són dotacions extraordinàries de professionals que pertanyen a les plantilles
d’escoles i instituts per atendre els alumnes que presenten necessitats de suport inclusiu,
amb la finalitat d’afavorir-ne la participació en l’entorn ordinari. Aquests suports s’ubiquen
en centres d’educació infantil, primària i secundària.
13.1.2. Aula d’acollida
L’aula d’acollida és un recurs per a l’acollida d’alumnat nouvingut. És un punt de referència
i un marc de treball obert amb una interacció constant amb la dinàmica del centre, la qual
cosa permet una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu
de la llengua catalana. A més, proporciona a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a
les seves necessitats i progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del
grup classe al qual està adscrit.
13.1.3. Aula oberta i projectes singulars (programes de diversificació curricular)
Són serveis d’atenció a l’alumnat que per causes diverses necessita suport en els seus apre-
nentatges, a causa d’un baix nivell d’autoestima i de la desmotivació per l’activitat escolar, i,
per tant, requereix estratègies metodològiques i organitzatives específiques.
13.2. Educació de persones adultes
Es tracta d’un servei per organitzar, dinamitzar i avaluar processos i recursos de formació
dirigits als diferents col·lectius de persones adultes i grans, adaptant els diferents recursos i
procediments a les característiques de les persones destinatàries. La seva actuació s’inspira
en el principi d’educació al llarg de la vida per dotar les persones adultes i grans d’una for-
mació bàsica, millorar-ne la qualificació professional o per al canvi d’activitat laboral, així
com per desenvolupar-ne la capacitat de participació en la vida comunitària i millorar-ne
la qualitat de vida.
84
13.3. Educadors de suport per a la promoció de l’èxit escolar
S’entén com a recursos de suport escolar els projectes o serveis de caràcter públic o social,
en funcionament i ubicats en diversos espais, que tenen com a principal finalitat reduir el
fracàs escolar i contribuir a l’èxit educatiu de la població en edat d’escolarització obligatò-
ria.
13.4. UEC
Són programes de diversificació curricular específics i excepcionals per a alumnes amb in-
adaptació al medi escolar i risc d’exclusió social. La seva finalitat és prestar atenció edu-
cativa, complementant la que ofereixen els centres educatius, als alumnes d’ESO que pre-
senten problemes de comportament i conductes agressives, absentisme i rebuig escolar,
trets d’inadaptació social i risc de marginació. L’objectiu d’aquests programes és afavorir
l’assoliment de les competències bàsiques de l’etapa i l’obtenció del títol de graduat en edu-
cació secundària obligatòria, amb una metodologia que motivi els alumnes, retornant-los
la confiança en les possibilitats d’èxit personal, reforçant els seus aprenentatges i evitant
l’abandonament escolar.
13.5. Comunitat educativa
Es tracta de programes en què es treballa la relació de l’escola amb la comunitat.
13.6. Programes de formació i inserció (PFI i similars: PIP, PTT, FIAP, PQPI,
formació dual, etc.)
Es tracta de tot un seguit d’ofertes específiques dirigides als estudiants que tenen dificul-
tats en el procés d’aprenentatge. Es porten a terme una sèrie d’activitats dirigides a acom-
panyar-los en el desenvolupament de competències socials, relacionals, de capacitats per
seguir la formació i per assolir els requeriments mínims per poder optar a una formació més
específica o bé per poder accedir al món del treball.
14. CENTRES, SERVEIS I/O PROGRAMES D’INSERCIÓ LABORAL
Són els serveis i centres que desenvolupen projectes d’informació, orientació, formació,
suport, acompanyament i intermediació amb l’empresa, per facilitar el procés d’inserció
laboral de les persones a les quals atenen.
14.1. Programes de formació i inserció (PFI) per a joves
Ofereixen a joves no ocupats i poc qualificats una segona oportunitat que els permeti re-
introduir-se en el sistema educatiu per prosseguir estudis de formació professional, evitar
l’abandonament prematur, i que alhora els faciliti l’aprenentatge imprescindible per acce-
dir al mercat de treball amb més possibilitats d’obtenir una ocupació qualificada i duradora.
Es treballa la iniciació professional, la transició al treball, la formació i l’aprenentatge pro-
fessional.
14.2. Inserció laboral de persones en diferents situacions de vulnerabilitat
i/o risc d’exclusió
Es treballa la inserció laboral de persones que han estat privades de llibertat, persones amb
diversitat funcional, dones, prostitutes, persones amb problemes de salut mental, persones
migrants.
85
ANNEXOS
15. CENTRES I SERVEIS DE CULTURA I TEMPS LLIURE
Es tracta de totes les activitats desenvolupades en moments d’oci i de temps lliure i, que te-
nen com a objectiu oferir possibilitats per accedir a la cultura o per ser part activa en la seva
producció. Al mateix temps, es tracta d’espais on es desenvolupen activitats que, des del
lleure, faciliten les relacions, el desenvolupament de competències vinculades a activitats
creatives, d’oci, d’esport, etc., i que tenen també una vessant educativa.
15.1. Casals d’infants
Són espais que aglutinen nens i nenes de diverses edats i d’un territori com un espai de
trobada, de relació, de convivència, on es fan activitats de lleure i d’acompanyament. De
vegades també es duen a terme activitats comunitàries en les quals els nens i nenes d’un
territori es relacionen.
15.2. Casals de joves
Són espais de trobada i creació per als joves, que haurien de fomentar l’associacionisme
juvenil, donar sortida a les seves propostes i facilitar la seva participació social en la comu-
nitat. Alguns es poden especialitzar en activitats de tipus cultural, d’altres com a oferta de
lleure o com a espais de foment d’accions amb perspectiva comunitària.
15.3. Centres cívics
Són equipaments socioculturals polivalents que es troben en diferents barris de les ciutats
i que volen apropar a la ciutadania els serveis socioculturals. El seu objectiu és donar res-
postes a les demandes de la ciutadania respecte a les activitats culturals que es volen dur a
terme, fomentar el teixit associatiu del territori, oferir suport a iniciatives socioculturals dels
veïns i veïnes i fomentar la seva participació.
16. PLANS I PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI
16.1. Plans i programes d’acció comunitària
Els plans i programes de desenvolupament comunitari i d’acció comunitària pretenen ge-
nerar estratègies socials en el marc d’un territori concret amb la finalitat que les persones, el
teixit associatiu, les administracions i la resta d’agents socials i econòmics elaborin i posin
en marxa consensuadament un projecte global de millora per a la cohesió social. En el marc
del desenvolupament comunitari s’inicia un conjunt de projectes i actuacions que afecten
molts àmbits de la vida de la comunitat. Hi intervenen diferents professionals, els uns orga-
nitzant, els altres aportant coneixements específics, i els professionals de l’educació social
acompanyen els processos educatius de capacitació en estratègies participatives, de media-
ció, de dinamització, etc.
16.2. Teatre social, circ, fotografia, etc.
Es tracta de tot un seguit d’estratègies que conjuguen l’art i l’acció educativa. En àmbits
comunitaris poden servir per reflexionar, per resoldre conflictes o per promoure la creació i
la innovació. Són projectes i espais que promouen les produccions artístiques per a la trans-
formació individual i col·lectiva, a través de processos creatius cooperatius i comunitaris.
86
17. CENTRES I SERVEIS D’ATENCIÓ AL CONSUM DE DROGUES
17.1. Centres de dia
Servei d’acolliment diürn on s’ofereixen activitats d’inserció social, integració laboral i
acompanyament en els tractaments terapèutics. Va dirigit a persones de més de 18 anys
amb addiccions, amb dependència o risc d’exclusió social.
17.2. Comunitat terapèutica
Són residències per a la rehabilitació d’addiccions i drogodependències, on les persones
usuàries fan vida comunitària i reben teràpia per facilitar la seva integració social. És un
suport a la prestació sociosanitària i va dirigit a persones de més de 18 anys amb addicions,
amb dependència o risc d’exclusió social. Ofereix suport de baixa intensitat, mitjana inten-
sitat o alta intensitat.
17.3. Centres d’atenció i seguiment (CAS)
Són centres d’atenció i seguiment de tractament ambulatori per a les persones que pateixen
problemes a causa de l’ús, l’abús o la dependència de qualsevol droga, a excepció del tabac.
Dissenyen un programa d’ajuda personalitzat amb l’objectiu de millora de la qualitat de
vida de les persones i facilitar la seva integració sociolaboral.
17.4. Pisos amb suport
Són habitatges tutelats que ofereixen allotjament i suport de baixa intensitat o alta intensi-
tat durant el tractament i la rehabilitació de persones drogodependents per facilitar-los la
reinserció social, laboral i familiar. És un servei dirigit a persones drogodependents de més
de 18 anys, amb dependència o risc d’exclusió social.
18. CENTRES I SERVEIS DE SALUT
18.1. Atenció a situacions de malaltia (VIH)
És el conjunt d’actuacions per informar sobre el VIH i la sida, potenciar les mesures de pre-
venció i reduir les repercussions del contagi en l’àmbit individual, familiar i social.
18.2. Promoció de la salut (prevenció de drogodependències,
prevenció de trastorns alimentaris, etc.)
S’entén per promoció de la salut el conjunt d’actuacions, prestacions i serveis destinats a
fomentar la salut individual i col·lectiva i a impulsar l’adopció d’estils de vida saludables
per mitjà de les intervencions adequades en matèria d’informació, comunicació i educació
sanitàries (Llei 18/2009, de salut pública de Catalunya).
18.3. Atenció a la infància i la família hospitalitzada
És el conjunt d’actuacions que compaginen l’atenció als infants en situació d’hospitalitza-
ció (en la vessant més mèdica) amb l’atenció humana i integral de l’infant i les seves famí-
lies. La Carta europea dels drets dels infants hospitalitzats assenyala que els nens i nenes
hospitalitzats reuneixen característiques diferencials de les dels adults. Des d’aquest àmbit
d’intervenció es procura que la vivència de la malaltia (generalment malalties cròniques)
sigui tan positiva com sigui possible, i s’intenta reduir el sentiment de desvinculació de la
vida diària de l’infant i la seva família.
87
ANNEXOS
19. CENTRES I SERVEIS D’ATENCIÓ ALS TRASTORNS ALIMENTARIS
19.1. Informació/suport
Es tracta d’un servei d’informació, suport i acompanyament a les persones en risc de patir
un trastorn de la conducta alimentària i a les seves famílies. S’ofereixen activitats d’infor-
mació, ajuda i orientació per a les persones i les famílies afectades, així com activitats de
prevenció i sensibilització per erradicar el trastorn.
19.2. Pis i/o residència
És un recurs assistencial per donar una resposta terapèutica a les necessitats específiques
que pugui tenir cada pacient i la seva família, en un moment determinat, com a conseqüèn-
cia de patir trastorns de la conducta alimentària.
19.3. Hospital de dia
És un servei d’hospitalització parcial que té per objectiu la millora del pacient i evitar la des-
vinculació del seu entorn durant el període de tractament i recuperació.
20. CENTRES I SERVEIS DE SALUT MENTAL
20.1. Club social
Es tracta d’un grup d’entre 15 i 30 persones, coordinades per un monitor, que participen
en activitats setmanals de lleure per fomentar les relacions personals, la participació i la
inclusió social. És un servei dirigit a persones de 18 a 65 anys amb una malaltia mental, amb
dependència o risc d’exclusió social.
20.2. Serveis comunitaris
Es tracta de serveis que ofereixen suport dins l’àmbit comunitari i on s’elaboren projectes
que posen en relació les persones que tenen alguna malaltia mental amb el seu context. Es
pretén que la comunitat se sensibilitzi i trenqui els estereotips envers aquest col·lectiu per
tal de ser més inclusiva.
20.3. Centre residencial
És una llar residencial o un pis tutelat on conviuen persones que necessiten ajuda, per po-
tenciar l’autonomia personal i la inclusió social. Se’ls ofereix allotjament, supervisió i su-
port. L’estada pot ser temporal o permanent. És un servei dirigit a persones de 18 a 65 anys,
amb una malaltia mental amb dependència o risc d’exclusió social.
20.4. Hospital de dia
És un servei d’hospitalització parcial que té per objectiu la millora clínica de la persona afec-
tada i evitar la desvinculació del seu entorn durant el període de tractament i recuperació.
21. SERVEIS DE SUPORT ALS JOVES
Són el conjunt de serveis d’informació, assessorament i suport als joves per orientar-los en
les seves opcions educatives i de lleure, per desenvolupar activitats que ells proposen, per
informar-los sobre feina, etc. També poden assessorar i dinamitzar algunes accions, així
88
com oferir suport a les activitats de sensibilització dins l’aula, als instituts de les temàtiques
de drogues, assetjament escolar, afectivitat, etc.
21.1. Espais joves
Es tracta d’espais de trobada per als joves, semblants als casals de joves, on s’ofereix su-
port a totes les iniciatives que proposin i que pretenen promocionar tant l’associacionisme
com l’autogestió dels joves. Al mateix temps, busquen apropar els joves a la comunitat vin-
culant-los a la xarxa i les accions de la ciutat. També desenvolupen activitats específiques
dirigides als joves en funció de situacions concretes que es vulguin abordar, com ara la pro-
moció de la convivència, la prevenció de la violència o altres temàtiques d’interès dels joves
o que afecten els joves.
89
ANNEXOS
Annex 2. INFORME D’APRENENTATGE
Material docent publicat en el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona: http://hdl.
handle.net/2445/127419.
Autoria: Ainoa Mateos, Héctor T. Hernández, Mónica Gijón, Carlos Montero, Antonio Alcán-
tara, Sandra Girbés, Glòria Díaz.
1. QUÈ HA D’INCLOURE L’INFORME D’APRENENTATGE?
L’informe d’aprenentatge de l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes ha d’incloure
els apartats següents: 1) alumnat i l’àmbit de pràctiques; 2) procés d’aprenentatge en el
marc del seminari; 3) transferència del coneixement al lloc de pràctiques; 4) disseny, imple-
mentació i avaluació d’una acció socioeducativa al lloc de pràctiques; 5) evolució personal i
professional en l’àmbit de pràctiques; 6) informe d’avaluació de l’estudiant respecte al tutor
o tutora del centre i el supervisor o supervisora de la Universitat. A continuació es detallen
els aspectes que s’han de tenir presents en cada apartat.
1.1. Alumnat i àmbit de pràctiques
Aquest apartat ha d’incloure una reflexió que pot orientar-se amb les preguntes que es faci-
liten a continuació:
• Per què has seleccionat aquest àmbit de pràctiques i aquest centre?
• Quines són les teves expectatives envers les pràctiques i el centre?
• Quina creus que és la funció (o les funcions) professional de l’educador o educadora al
centre assignat?
• Reflexiona sobre què pots aportar tu, com a futur educador o educadora, al centre i a
l’àmbit.
• Quines competències teves (personals i professionals) poden ser potenciadores o limi-
tadores en el desenvolupament de les pràctiques al centre?
1.2. Procés d’aprenentatge en el marc del seminari
Aquest apartat ha d’incloure una reflexió posterior a cada seminari. Per tant, s’hi han d’in-
cloure tantes reflexions com seminaris hi hagi. Cada reflexió ha d’estar estretament lligada
al contingut teoricopràctic del seminari. Es tracta d’afavorir una reflexió constructiva (ha
d’incloure revisió i citació bibliogràfica per generar un debat i opinió fonamentada en au-
tors, més enllà de la pròpia opinió personal) sobre els dilemes que s’abordin a cada sessió,
centrats en un element concret.
1.3. Transferència del coneixement al lloc de pràctiques
Aquest apartat ha d’incloure una relació o diàleg entre les pràctiques que s’observa al centre
i les bones pràctiques. Es tracta de fer una anàlisi crítica, constructiva i fonamentada amb la
literatura científica de l’àmbit sobre el que observem en l’acció directa al centre i el que en
la teoria es considera una bona pràctica.
90
1.4. Disseny, implementació i avaluació d’una acció socioeducativa
al lloc de pràctiques
Aquest apartat ha d’incloure el disseny i l’execució real d’una acció i/o un projecte socio-
educatiu —dissenyat i implementat per l’alumnat—, que respongui a alguna demanda i/o
millora de la pràctica socioeducativa. Es tracta de dur a terme una proposta senzilla però re-
alista. Per poder fer això, caldrà fer una anàlisi del centre per poder planificar els objectius,
definir els destinataris de la intervenció, la metodologia i, finalment, executar i avaluar amb
els tutors del centre aquesta implementació. L’avaluació personal d’aquest procés s’inclou-
rà en el punt 5.
1.5. Evolució personal i professional en l’àmbit de pràctiques
Aquest apartat ha d’incloure una valoració personal sobre quin era el punt de partida en
iniciar les pràctiques (tingueu molt present l’apartat 1) i quina és la situació actual, en fina-
litzar-les. Es tracta de reflectir l’evolució personal i professional.
1.6. Informe d’avaluació de l’estudiant respecte al tutor o tutora del centre
i el supervisor o supervisora de la Universitat
Aquest apartat consisteix a emplenar un qüestionari d’avaluació que es facilitarà en el marc
del seminari de Supervisió de Pràctiques Externes. Es configura per indicadors d’avaluació
respecte al procés d’acompanyament i supervisió tant del tutor o tutora del centre com del
supervisor o supervisora de la UB.
2. CONSIDERACIONS PER A LA PRESENTACIÓ DE L’INFORME
DE SUPERVISIÓ
1. Adequació de l’extensió (30-50 pàgines).
2. Correspondència amb l’índex proposat.
• Portada, amb les dades d’identificació de l’alumne i del supervisor o supervisora de
la UB.
• Índex.
• Apartats:
– Alumnat i àmbit de pràctiques.
– Procés d’aprenentatge en el marc del seminari.
– Transferència del coneixement al lloc de pràctiques.
– Disseny, implementació i avaluació d’una acció socioeducativa al lloc de pràctiques.
– Evolució personal i professional en l’àmbit de pràctiques.
3. Redacció adequada (coherència i adequació del llenguatge).
4. Ortografia correcta.
5. Acompliment de la normativa APA en citacions, referències bibliogràfiques, taules,
gràfics i esquemes referenciats.
6. Tipografia: Times New Roman o Calibri, cos 12.
7. Format: marges de 2,5 (superior i inferior) i 3 (dret i esquerre); interlineat d’1,5; pagina-
ció del document a peu de pàgina, etc.
8. Lògica interna del treball i coherència textual i reflexiva.
9. Claredat i rigor en el desenvolupament del treball.
91
ANNEXOS
3. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’INFORME
L’informe d’aprenentatge es puntua sobre 10. La nota final té un valor del 75% sobre la nota
final de l’assignatura Supervisió de Pràctiques Externes.
Tasca Indicadors d’avaluació Percentatge
1. L’alumnat i l’àmbit
de pràctiques
• Justifica la tria de l’àmbit i del centre.
• Exposa i desenvolupa de forma detallada les
seves expectatives envers les pràctiques i envers
el centre.
• Descriu i raona les funcions que considera pròpies
de l’educador social al centre (expectatives envers
les funcions de l’educador/a).
• Exposa i desenvolupa allò que pot aportar al
centre i a l’àmbit com a futur educador, fent
èmfasi en elements que poden posar la seva
pràctica en valor.
• Descriu i reflexiona sobre les pròpies
competències en el desenvolupament de les
pràctiques, recollint tant elements potenciadors
com elements limitadors.
15%
2. El procés
d’aprenentatge
en el marc del seminari
• Inclou una reflexió per seminari.
• Relaciona cada reflexió amb el contingut
teoricopràctic desenvolupat en el seminari.
• Presenta argumentacions constructives i
fonamentades en autors/autores.
• Expressa l’opinió de forma assertiva.
20%
3. Transferència del
coneixement al lloc
de pràctiques
• Identifica les bones pràctiques del centre tenint
present el marc teòric.
• Identifica les pràctiques que cal millorar en el
centre.
• Reflexiona i aporta elements per millorar la
pràctica professional.
• Articula correctament el discurs entre el marc
teòric i les pràctiques al centre.
20%
4. Disseny, implementació
i avaluació d’una acció
socioeducativa al lloc
de pràctiques
• Analitza i és capaç de detectar necessitats i/o
possibles elements de millora de la dinàmica
pedagògica.
• Dissenya i programa de forma realista una acció
concreta: per què, per a qui, com i quan faré
l’acció (s’anticipa i preveu encerts i errors).
• Executa amb autonomia i responsabilitat una
funció educativa.
• Identifica, avalua i reflexiona sobre els encerts i
els errors del disseny i de l’execució.
20%
92
5. Evolució personal
i professional en l’àmbit
de pràctiques
• Relaciona les seves competències inicials com a
educador en pràctiques al centre, amb les actuals
(finalització de les pràctiques).
• Mostra un discurs coherent i reflexiu sobre el seu
procés d’aprenentatge i la seva evolució al lloc de
pràctiques.
• Identifica quines aportacions ha fet com a
alumne en pràctiques al centre.
15%
6. Informe d’avaluació
de l’estudiant respecte
al tutor/a del centre
i el supervisor/a
de la UB
• Emplenament del qüestionari d’avaluació
sobre la supervisió del tutor/a del centre i el
supervisor/a de la UB.
5%
Altres aspectes formals de
la presentació escrita de
l’informe de supervisió
• Redacció adequada (coherència i adequació del
llenguatge).
• Ortografia correcta.
• Acompliment de la normativa APA en les
citacions, referències bibliogràfiques, taules,
gràfics i esquemes referenciats.
• Tipografies, marges i altres recursos formals
adequats.
• Lògica interna del treball i coherència textual
i reflexiva.
• Claredat i rigor en el desenvolupament del
treball.
5%
Calendari dels lliuraments de l’informe
QUAN ES LLIURA?
Tasques Apartat que s’ha de lliurar Desembre Abril Juny
1Alumnat i àmbit de pràctiques Lliurament 1
(final)
2Procés d’aprenentatge en el marc
del seminari
Lliurament 1
(parcial)
Lliurament 2
(parcial)
Lliurament 3
(final)
3Transferència del coneixement al
lloc de pràctiques
Lliurament 1
(parcial)
Lliurament 2
(final)
4Disseny, implementació i avaluació
d’una acció socioeducativa
Lliurament 1
(parcial)
Lliurament 2
(parcial)
Lliurament 3
(final)
5Evolució personal i professional en
l’àmbit de pràctiques
Lliurament 1
(parcial)
Lliurament 2
(final)
6Informe d’avaluació de l’estudiant
respecte al tutor/a del centre i
supervisor/a de la UB
Lliurament únic
(final)
