Content uploaded by Estela Inés Farías-Torbidoni
Author content
All content in this area was uploaded by Estela Inés Farías-Torbidoni on Aug 09, 2020
Content may be subject to copyright.
A preview of the PDF is not available
ESTUDI D'AFLUÈNCIA, FREQÜENTACIÓ I CARACTERITZACIÓ DELS USUARIS- VISITANTS DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA 2019
Abstract and Figures
L’ordenació i promoció de l’ús sostenible del territori és un dels objectius principals dels espais naturals protegits. Per tal de contribuir a aquesta finalitat, cal disposar d'un mínim de dades pel que fa a l'ús actual de l'espai. Són, així doncs, dades bàsiques i imprescindibles: el coneixement del nombre de visitants o usuaris que l'utilitzen o el visiten (afluència), la distribució d'aquests en el territori Parc (freqüentació recreativo-esportivo-turística) i la identificació de les característiques principals del conjunt d’usuaris-visitants.
Aquest tipus d'informació, a més a més de ser bàsica i clau per a la planificació i gestió de l'ús públic dels diferents espais naturals protegits, resulta fonamental per a la implementació d'un correcte seguiment, molt important tant en la presa de decisions a l'hora de potenciar els impactes positius d'aquest tipus d'espais sobre la població en general (beneficis bio-psico-socials, espais de pràctica d’activitat física, etc.), com en reduir els impactes negatius que es puguin derivar del seu ús (afeccions al medi natural, conflictes en el seu ús, etc.).
En aquest informe oferim els resultats obtinguts en l’estudi d’afluència, freqüentació i caracterització dels visitants – usuaris del Parc Natural de la Serra de Collserola, elaborat en tres fases clarament diferenciades. Fase I, segon semestre de l’any 2017, terme municipal de Barcelona; Fase II, segon semestre del 2018, termes municipals de Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès i Fase III, segon semestre del 2019, termes municipals d’Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.
Per a la realització d'aquest estudi, com en d'altres duts a terme pels autors d’aquest informe, es van utilitzar dues eines metodològiques diferents, adaptades a les característiques d'aquest espai natural protegit: Fitxa d'Estimació d'Afluència i Usos i Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències. La recollida de dades d’aquest estudi es va basar en la consideració d’un total de 46 punts de mostreig agrupats en deu sectors clarament diferenciats: sectors de Santa Creu d’Olorda, Punt d’informació, Passeig de les Aigües zona sud-oest i Passeig de les Aigües zona nord-est en el municipi de Barcelona; sectors de Torre Negra, Can Coll, Canaletes, Puig Madrona, en els municipis de Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès; i sectors de Can Rabella i Riera de la Salut en la resta de municipis.
Entre els principals resultats obtinguts en la realització d'aquest treball de camp cal destacar, per una banda, l'obtenció d'una afluència anual d'unes 4.999.944 visites/usos, que es corresponen, d'acord a la freqüència de visita mitjana (nombre de vegades que visiten el Parc al llarg de l’any), a uns 694.000 usuaris – visitants, amb una major concentració d’aquests, com era de preveure, en els sectors corresponents al Passeig de les Aigües zona sud-oest (municipi de Barcelona) i durant els mesos de març-abril (depenent del calendari festiu de cada any), maig, juny i setembre.
Per una altra banda, i basant-nos en la realització d’un total de 1.922 enquestes, cal destacar l’obtenció d’un perfil genèric de visitants-usuaris caracteritzat per: tenir entre 35 i 54 anys (51% - 46 anys d’edat mitjana), ser home (67%), residir de forma habitual a la ciutat de Barcelona (32%), posseir estudis superiors o universitaris (55%) i tenir un elevat grau de coneixement sobre l’estatus de protecció del Parc (87%). Fer ús del Parc de forma freqüent (61% visita setmanal), els dies festius (63%) i durant el matí (75%). Accedir al Parc a peu (43%), de forma individual (36%), amb un valor mitjà de 2,4 persones per grup, amb una durada de visita de 2,5 hores (valor mitjà) i sense mascota (89%). I amb una distància mitjana de recorregut, tot i que molt variable en funció de l’activitat realitzada durant la visita al Parc (Passeig suau, Excursionisme, Bicicleta Tot Terreny o carrera, A peu), de 23 km. Un 33% fa ús d’algun dispositiu GPS durant la visita, del qual el 20% acostuma a compartir el recorregut una vegada finalitzada l’activitat.
El 31% de les persones enquestades manifesta haver participat en algun tipus d’esdeveniment esportiu celebrat dins del Parc Natural, al mateix temps que més del 83% no té coneixement sobre la nova normativa de regulació d’aquest tipus d’activitat. Pel que fa a això, al voltant d’un 16% dels visitants enquestats opina que l’activitat duta a terme dins del Parc per a ells pot produir algun tipus d’efecte/canvi/alteració del medi natural.
Entre les valoracions obtingudes pel que fa a la valoració de l’entorn, gestió del Parc i grau de satisfacció general de visita (escala de l’1 al 10), destaca el registre de puntuacions mitjanes al voltant de 7-9 punts; essent, les queixes sobre la falta de neteja a la zona (7%) i la manca de certes infraestructures d’ús públic (6%), algunes de les queixes més habituals per part dels usuaris d’aquest parc. Així doncs, dins de la mateixa escala de valoració, els usuaris van puntuar amb un 7,1 el grau de contribució del Parc sobre els seus nivells de pràctica d’activitat física en la seva vida diària. Per aquesta raó, foren les motivacions de relaxació/relaxament, gaudi de la natura i pràctica d’activitat física, les motivacions més puntuades per part dels usuaris – visitants.
Al voltant d’un 25% valora de forma negativa els nivells de massificació de l’espai, al mateix temps, que un 24% posa en evidència la presència de certs tipus de conflictes, ja sigui en relació amb determinats tipus de pràctiques, especialment Bicicleta Tot Terreny (BTT), com amb determinats usuaris - visitants (comportament incívic d’algun d’ells).
Figures - uploaded by Estela Inés Farías-Torbidoni
Author content
All figure content in this area was uploaded by Estela Inés Farías-Torbidoni
Content may be subject to copyright.
Environmental values depend on social-ecological interactions and, in turn, influence the production of the underlying biophysical ecosystems. Understanding the nuanced nature of the values that humans ascribe to the environment is thus a key frontier for environmental science and planning. The development of many of these values depends on social-ecological interactions, such as outdoor recreation, landscape aesthetic appreciation or educational experiences with and within nature that can be articulated through the framework of cultural ecosystem services (CES). However, the non-material and intangible nature of CES has challenged previous attempts to assess the multiple and subjective values that people attach to them. In particular, this study focuses on assessing relational values ascribed to CES, here defined as values resonating with core principles of justice, reciprocity, care, and responsibility towards humans and more-than-humans. Building on emerging approaches for inferring relational CES values through social media (SM) images, this research explores the additional potential of a combined analysis of both the visual and textual content of SM data. To do so, we developed an inductive, empirically grounded coding protocol as well as a values typology that could be iteratively tested and verified by three different researchers to improve the consistency and replicability of the assessment. As a case study, we collected images and texts shared on the photo-sharing platform Flickr between 2004 and 2017 that were geotagged within the peri-urban park of Collserola, at the outskirts of Barcelona, Spain. Results reveal a wide spectrum of nine CES values within the park boundaries that show positive and negative correlations among each other, providing useful information for landscape planning and management. Moreover, the study highlights the need for spatial, temporal and demographic analysis, as well as for supervised machine learning techniques to further leverage SM data into contextual and just decision-making and planning.
Foreword
The MMV is much more than a conference. It is a meaningful global research platform on visitor management and monitoring outdoors. We are proud to host to this international event held in Latvia more than 100 participants in person and almost 10 participants virtually from 27 countries. It is truly gratifying that so many of us researchers care about mission-related research to keep the fragile natural heritage vital and available for generations to come.
We live in a changing world in which we have to adapt to many new conditions. The demand for the consumption of nature drastically increased worldwide in the last three years of Covid-19 pandemic. Even since the war in Ukraine, there have been changes in public behaviour, the scale of values and priorities. Although outdoor recreation activities in Ukraine are far from priorities, a new National Park was created there this year – Pushcha Radzivila National Park in Polesia.
Changes in the global economy have an impact on the natural environment and sustainable planning of resources. For example, the energy crisis to keep countries safe for energy supplies is driving demand for additional new solar and wind parks. Are the society, locals and tourists ready to accept these parks in scenic natural landscapes? How to manage the economic development principle "not in my backyard," and balance recreational activities, nature conservation, and wildlife? These are just few actual and challenging issues for managers and researchers – as part of the spark of problems and the time stamp of this moment. The keynote speakers will encourage us to reconsider values, attitudes, and training on sustainability understanding and acceptance in daily activities. In a public poll (2021) on nature conservation and protection in Latvia, 96 % respondents confirmed that it is significant to take care of nature. Still, less than 32 % of them accepted that their daily activities and decisions significantly influence nature.
This volume of research findings includes papers – extended abstracts from different disciplines on managing and monitoring protected and recreational areas, such as landscape studies, geography, geomatics, information technologies, biology, nature conservation, culture, history, economy, management, transport, building engineering and citizen science etc.
Beyond the active debates in Jūrmala conference venue there are three field trips included into the programme allowing to exchange the know-how on practices how to manage visitors in protected recreational areas and in nationally valuable landscapes such as the coast of the Baltic Sea, Gauja National park and Ķemeri National park.
We truly wish that the conference will enrich your research experience and open up opportunities for new collaborative networks to address issues that matter to society and nature.
Local Organizing Committee
Agita Līviņa, chair
Andris Klepers co-chair
International Conference on Monitoring and Management of Visitors in Recreational and Protected Areas (MMV) 11th: Behavioral changes of outdoor and landscape recreational consumption in Global Green Deal context. Abstracts.
Small mammal sampling incidents related to wild boar (Sus scrofa) in natural peri–urban areas. The wild
boar (Sus scrofa) has recently shown continuous population increases in many countries, leading to a rise
in conflicts with human activities, including habituation to people and urban areas. Wild boar can disrupt the
sampling of small mammals by reducing the number of potential captures. In this study we analysed whether
sampling incidents recorded within a small mammal monitoring programme (SEMICE, www.semice.org) might
be related to the density of wild boar in a network of protected parks. Our results suggested a peri–urban effect
that was independent of wild boar densities in the protected parks; the number of damaged traps increased
(rendering them inoperable for captures) and potentially resulted in underestimates of small mammals due to
fewer functioning traps in the study area. We hypothesised that this high rate of damage to traps in a small
and localised area in a peri–urban park could be related to wild boar associating human presence with greater
opportunities to obtain food items of anthropogenic origin.
Diferentes tipos de iniciativas han intentado aunar esfuerzos en la búsqueda de alternativas que contribuyan en la minimización de impactos medioambientales en la organización de carreras por montaña. Un buen ejemplo de estas iniciativas ha sido la reciente publicación de dos guías de buenas prácticas elaboradas a partir del trabajo de dos grupos de expertos. Pero proponer, no es lo mismo que aceptar. El camino hacia el consenso, en el caso de ser necesario, no es instantáneo, sino que es la suma de un intenso diálogo entre las partes implicadas, y de un ida y vuelta de aciertos y errores que solo pueden ser detectados con un adecuado seguimiento. Tomando como caso de estudio la Salomon Ultra Pirineu, dos fueron los objetivos perseguidos con la realización de este estudio: 1) avanzar en el conocimiento del perfil genérico de los practicantes de esta disciplina deportiva y 2) evaluar el grado de aceptación de las recomendaciones propuestas en ambas guías por parte de los participantes de este evento. Entre los principales resultados obtenidos destacan, por un lado, la presencia de un elevado grado de aceptación de la mayor parte de las recomendaciones propuestas en ambas guías (70%) y por otro, la constatación de la existencia de tres recomendaciones especialmente críticas, si al bajo grado de aceptación por parte de los participantes y alto grado de afectación hacia el medio natural hacemos referencia: desarrollo de las pruebas durante el horario nocturno y meses de primavera.
Noticia
Durant el període comprès entre els mesos d’abril 2018 – març 2019 es va realitzar el treball d’afluència, freqüentació i caracterització dels visitants al Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Afluència, freqüentació i caracterització dels visitants
Aquest treball tècnic ha estat liderat per la Dra. Estela Inés Farías (professora de l’INEFC de Lleida) i el Dr. Serni Morera (freelance), i es centra, per una banda, en analitzar l’afluència anual de visites al Parc, i per l’altra, en estudiar el perfil genèric del visitant del Parc. Els 16 accessos controlats, les 1.400 enquestes realitzades i els 6.710 moviments d’usuaris-visitants registrats, són algunes de les xifres que descriuen la magnitud del treball. Per a la realització del treball de camp es va comptar amb la col·laboració d’estudiants de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya – Centre de Lleida, i també amb residents de la zona del Parc.
Entre els principals resultats obtinguts destaquen:
Afluència anual aproximada d'uns 345.000 visitants (118.000 al sector del Massís de Pedraforca)
Els usuaris es caracteritzen per tenir entre 35 i 55 anys (52%); ser home (69%); residir de forma habitual a la ciutat de Barcelona (66%); posseir estudis de tipus universitari (60%) i tenir un elevat nivell de coneixement sobre l’estatus de protecció del Parc (93%); visitar el Parc més de 4 vegades a l’any (44%); i accedir-hi en vehicle particular i indistintament en grups d’amics, en família o en parella (29% en tots els casos).
La visita mitja a la zona és d’uns 2,7 dies i d’unes 4,6 hores al Parc, amb diferències importants segons l’accés considerat.
Entre les principals motivacions de visita sobresurten les motivacions vinculades al gaudiment del medi natural i el paisatge, el relax i la desconnexió.
La despesa mitjana realitzada pels visitants del Parc durant la seva estada a la zona és al voltant de 23 euros/dia, que suposa un impacte econòmic “directe” a la zona d’uns 8.000.000 €/any.
Background:
Protected natural areas provide a promising opportunity for improving healthy life habits through engagement in a variety of physical activities (PAs). As visitors to protected natural areas do not behave as a homogenous group, it is necessary to better understand the association between their characteristics and the level of activities engaged in. Using Alt Pirineu Natural Park (Spain) as a case study, the purpose of this work is to examine the influence of visitors' sociodemographic and trip characteristics on the likelihood of the visitors engaging in distinct PA intensities.
Methods:
Data were systematically collected from visitors (N = 1427) by means of self-administered questionnaires using a face-to-face approach.
Results:
To identify distinct groups of PA intensities reported activities of visitors were classified following the Compendium of PA and metabolic equivalent consumption. Three groups were identified and labeled as follows: light PA group (16.8%), moderate PA group (63.9%), and vigorous PA group (19.3%). A logistic regression analysis indicated that the capacity of selected descriptors to predict group membership was positively associated with the increment in PA intensities.
Conclusion:
The study findings may aid park managers in developing effective management strategies for promoting health-enhancing PA in protected natural areas.
In recent years there has been a large increase in the practice of recreational and sports activities in
protected natural areas. As part of the planning and management of public use of these areas, is essential to a deeper understanding of the characteristics of the visitors. This study analyzes the characteristics of the different segments of visitors to Alt Pirineu Natural Park based on recreational and sports activities practiced. For this study, 1.600 surveys were conducted in 16 sampling points over a calendar year between the months of July 2010 and June 2011. In total we identified eight segments of visitors based on physical activity: walkers, recreational hikers, hikers, mountaineer, cyclists, mushroom picker, off road driver and skier. The results obtained here are discussed in terms of their possible applicability in the management of public use of this park and other protected natural areas and also for the development of management strategies and awareness campaigns aimed at different segments of visitors.
Planning and management for recreational activities in protected areas involves an understanding of many complex factors. Segmentation of recreation demand and of the main physical or sporting activities can contribute to the design of more efficient management strategies, which may help to maintain or significantly enhance satisfaction with the recreation experience, and this in turn could improve the interest in and appreciation of the natural environment. The current study examined the motivations of hikers in three small Natura 2000 protected areas. It establishes a typology or categorization as a contribution to better management based on a survey conducted through on-site personal interviews with a representative sample of 569 hikers. Through an analysis of the principal intervening components by means of cluster analysis, we identified three groups of hikers based on three motivational dimensions: (1) nature-minded hikers, (2) sporting hikers and (3) general-purpose hikers. The most striking results were the significant differences among group variables related to visit behaviour (frequency and duration of visits and number of people per group), previous knowledge (protection status of the areas) and recreational frequentation (trail categories and protected areas visited). A positive correlation between the degree of sympathy for nature and the degree of satisfaction with the recreational experience (including positive evaluation of the public facilities, signposting and services offered) was also observed. The results are discussed in terms of their applicability and implications in hiking management in protected natural areas such as those of Natura 2000.
During the last ten years, the recreative use of Spanish protected natural areas, has suffered an important increase what means, in most of the cases, a new management; where the segmentation of the recreative supply and demand of this kind of natural areas together with the possibility of synthesizing some of the main conditioning factors of this type of use is starting to be considered as a practical information tool for the management.In this piece of work, we deal with one of the twelve Spanish national parcs, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Parc (Lleida- Spain). The typological study of the recreative supply and demand in this area will be analyzed together with the different types and features of the recreative activities that take place there.Through the aplication of a Multiple Correspondency Analysis (when dealing with the demand) and a Cluster Analysis (when dealing with the supply and the demand), a range of five groups of visitors and three groups of tracks were set. One of the aspects observed in the research is the positive relation between the degree of dificulty of the usual tracks and the cultural level, the youth and the masculine gender of the visitors. The relation between the type of visitants and the type of tracks analyzed in this work has proved the existance of an interesting frequency pattern where the groups of visitants that take the easiest and the most difficult tracks show the same frequency correlation and identity.
Detall de la distribució mensual de l'afluència anual del Parc Natural de Collserola any
- Figura
Figura 7. Detall de la distribució mensual de l'afluència anual del Parc Natural de Collserola any 2019.
Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estado español
- Europarc-España
Europarc-España (2002): Plan de acción para los espacios naturales protegidos del
Estado español. Ed. Fundación Fernando González Bernáldez.
El aprovechamiento recreativo del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Caracterización de visitantes. Frecuentación recreativa y estado de conservación de la red principal de itinerarios. Generalitat de Catalunya
- E Farías
Farías, E.I (2001): El aprovechamiento recreativo del Parc Nacional d'Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici. Caracterización de visitantes. Frecuentación recreativa y
estado de conservación de la red principal de itinerarios. Generalitat de Catalunya.
Inèdit.
Diagnosi socioambiental de la Reserva dels Ports d'Arnes. Fundació Territori i Paisatge
- E Farías
Farías, E.I (2005): Diagnosi socioambiental de la Reserva dels Ports d'Arnes.
Fundació Territori i Paisatge. Inèdit.
Revisió dades d'afluència, freqüentació i caracterització dels visitants al Parc Natural de l'Alt Pirineu
- E Farías
- S I I Morera
Farías, E.I i Morera, S (2018). Revisió dades d'afluència, freqüentació
i
caracterització dels visitants al Parc Natural de l'Alt Pirineu 2011-2017. Informe.
Generalitat
de
Catalunya.
http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/alt_pirineu/coneixnos/centre_de_documentacio/fons_documental/Treballs-tAcnics/Treballfrequeentacio-Parc-Natural-de-lAlt-Pirineu-2017.pdf