Content uploaded by Gabriel Mercadal i Corominas
Author content
All content in this area was uploaded by Gabriel Mercadal i Corominas on Jun 12, 2020
Content may be subject to copyright.
Actes del XII
Col·loqui Internacional
de Botànica Pirenaica ‑ Cantàbrica
Girona ‑ 3, 4 i 5 de juliol ‑ 2019
Jordi Bou Manobens
Lluís Vilar Sais
(eds.)
Dades CIP recomenades per la Biblioteca de la UdG
Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaico‑Cantàbrica (12è : 2019 :
Girona, Catalunya), autor
Actes del XII Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaica ‑ Cantàbrica :
Girona ‑ 3, 4 i 5 de juliol ‑ 2019 / Jordi Bou Manobens, Lluís Vilar Sais (eds.).
‑‑ Girona : Documenta Universitaria, abril 2020. ‑‑ 1 recurs electrònic
(289 pàgines) : il·lustracions, taules, gràfics, mapes.
Textos en català, anglès, francès i castellà
ISBN 978‑84‑9984‑527‑2
I. Bou Manobens, Jordi, editor literari II. Vilar Sais, Lluís, editor literari
III. Universitat de Girona 1. Paisatge ‑‑ Protecció ‑‑ Pirineus – Congressos
2. Paisatge ‑‑ Protecció ‑‑ Cantàbria – Congressos 3. Botànica ‑‑ Pirineus –
Congressos 4. Botànica ‑‑ Cantàbria – Congressos
CIP 502.17(234.12)(063) COL
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra
només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu‑
vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar
algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; +34 91 702 19 70 / +34 93 272 04 47).
Comitè científic
Lluís Vilar Sais (UdG) president del comitè
Josep Vigo i Bonada (UB)
Llorenç Sáez Gonyalons (UAB)
Josep M. Ninot Sugrañes (UB)
Carme Casas Arcarons (UVic‑UCC)
Joan Pedrol Solanes (UdL)
Comitè organitzador
Lluís Vilar Sais (UdG) president del comitè
Jordi Bou Manobens (UdG)
Gabriel Mercadal i Corominas (UdG)
Josep Gesti Perich (UdG)
Xavier Viñas i Teixidor (UdG)
Secretaria tècnica
Atlanta
© dels textos: els autors
Il·lustració de Botrychium matricariifolium cedida pel Real Jardín Botánico de Madrid
ISBN: 978‑84‑9984‑527‑2
DOI: 10.33115/b/9788499845272
Girona, 15 d’abril de 2020
181
Caracterització geobotànica dels prats
de dall mesòfils de l’associació Odontito
serotini‑Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles
1983 (all. Arrhenatherion elatioris Koch 1926) dels
Pirineus orientals catalans
Gabriel Mercadal i Corominas
LAGP – Flora i vegetació. Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. C/Ma. Capmany 69, 17003,
Girona, g.mercadal.corominas@gmail.com
Abstract
Geobotany characterization of mesophilic meadows of the association Odontito
serotini‑Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983 (all. Arrhenatherion elatioris Koch
1926) from the Eastern Pyrenees of Catalonia
We characterize floristically, geographically, ecologically and syntaxonomically mesophile
meadows of the Pyrenean association Odontito serotini‑Trifolietum pratensis O. Bolòs et
Masalles 1983 (suball. Aveno‑Arrhenatherenion, all. Arrhenatherion elatioris).
These meadows are mainly composed of high-value forage hemicryptophytes (Festuca
arundinacea subsp. a., Arrhenatherum elatius subsp. e., Trifolium pratense, T. repens, Dactylis
glomerata subsp. g., Plantago lanceolata, Lotus corniculatus subsp. c., Potentilla reptans...) and
are floristically differentiated for a set of diagnostic species (Festuca arundinacea subsp. a.,
Linum usitatissimum subsp. angustifolium, Erigeron annuus, Agrimonia eupatoria, Orobanche
minor, Gaudinia fragilis and Origanum vulgare) that give them a different composition from
the rest of the Catalan associations of the Arrhenatherion alliance (Conopodio‑Vicietum,
Gentiano‑Trisetetum, Rhinantho‑Trisetetum and Tragopogono‑Lolietum). Within the
association, we distinguish 3 ecogeographic sub-associations based on the nature of the
terrain and the Pyrenean slope where they are developed: subass. trifolietosum pratensis O.
Bolòs et Masalles 1983 [= typicum], subass. geranietosum dissecti subass. nova hoc loco and
subass. rhinanthetosum alectorolophi subass. nova hoc loco.
182
The association is distributed for the Central European biogeographical region of the
Eastern Pyrenees of Catalonia (olositanic territory and Prepyrenees and eastern Pyrenees),
for the Pyrenean sub-Mediterranean biogeographic province and for the Atlantic of the
valleys of Olot, in the eastern Prepyrenees Mediterranean climate. Altitude is between
(270)340-800(1,000) m.
In reference to potentiality, the association belongs, fundamentally, to the pedunculated’s oak
forests dominion (Isopyro‑Quercetum roboris) and to the downy’s oak forests (Buxo‑Quercetum
pubescentis and Pteridio‑Quercetum pubescentis).
Resum
Caracteritzem florísticament, geogràficament, ecològicament i sintaxonòmicament els prats
dalladors mesòfils de l’associació pirinenca Odontito serotini‑Trifolietum pratensis O. Bolòs
et Masalles 1983 (suball. Aveno‑Arrhenatherenion, all. Arrhenatherion elatioris).
Aquests prats estan constituïts principalment per hemicriptòfits d’elevat valor farratger
(Festuca arundinacea subsp. a., Arrhenatherum elatius subsp. e., Trifolium pratense, T. repens,
Dactylis glomerata subsp. g., Plantago lanceolata, Lotus corniculatus subsp. c., Potentilla
reptans...), i es diferencien florísticament per un conjunt d’espècies diagnòstiques (Festuca
arundinacea subsp. a., Linum usitatissimum subsp. angustifolium, Erigeron annuus, Agrimonia
eupatoria, Orobanche minor, Gaudinia fragilis i Origanum vulgare) que els hi confereixen una
composició global distinta de la resta d’associacions catalanes de l’aliança Arrhenatherion
(Conopodio‑Vicietum, Gentiano‑Trisetetum, Rhinantho‑Trisetetum i Tragopogono‑Lolietum).
Dins de l’associació hi distingim 3 subassociacions ecogeogràfiques en funció de la naturalesa
del terreny i del vessant pirinenc on es desenvolupen: subass. trifolietosum pratensis O. Bolòs
et Masalles 1983 [= typicum], subass. geranietosum dissecti subass. nova hoc loco i subass.
rhinanthetosum alectorolophi subass. nova hoc loco.
L’associació es distribueix per la regió biogeogràfica medioeuropea dels Pirineus orientals
catalans (territori olositànic i Prepirineus i Pirineus orientals), per la província biogeogràfica
submediterrània pirinenca i per l’atlàntica de les valls d’Olot, en el clima mediterrani
prepirinenc oriental. Els límits altitudinals se situen entre els (270)340-800(1.000) m.
Pel que fa a la potencialitat, l’associació pertany, fonamentalment, al domini de la roureda de
roure pènol (Isopyro‑Quercetum roboris) i al de les rouredes de roure martinenc (Buxo‑Quercetum
pubescentis i Pteridio‑Quercetum pubescentis).
Introducció
La revisió sintaxonòmica que hem realitzat dels prats dalladors de l’Europa occidental
(Mercadal, 2019b) ens ha permès caracteritzar geobotànicament diverses comunitats a
Catalunya. En aquest article presentem els resultats obtinguts de l’associació Odontito
183
serotini‑Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983, un prat dallador mesòfil de l’aliança
Arrhenatherion elatioris Koch 1926 propi dels Pirineus orientals catalans.
L’Odontito‑Trifolietum va ser descrit per Bolòs & Masalles (1983) del territori olositànic (NE
de Catalunya) mitjançant 2 inventaris sintètics elaborats a partir 10 inventaris d’associació
(8 d’ells inèdits). Aleshores, els autors hi van distingir 2 subassociacions ecològiques: la
subass. trifolietosum pratensis [= typicum], de prats abandonats amb sòls argilosos o margosos
poc permeables, i la subass. arrhenatheretosum elatioris, de marges de camps humits o de
les vores de les pastures frescals.
Tradicionalment, les obres fitosociològiques que han tractat l’aliança Arrhenatherion als
Pirineus (Vigo, 1984, 1996; Folch et al., 1984; Folch, 1986; Ninot et al., 1999, 2000;
Rivas-Martínez et al., 2001; Rivas-Martínez & Penas, 2003; Reiné, 2009; Carreras et al.,
2016; Foucault, 2016) han admès com a vàlid aquest sintàxon, i l’han interpretat com a
una associació independent. Tanmateix, darrerament, Rodríguez-Rojo et al. (2014), en
la seva revisió sintaxonòmica de l’ordre Arrhenatheretalia elatioris Tx. 1931 a la península
Ibèrica, han proposat unir bona part de les comunitats de prats dalladors dels Pirineus en
una sola associació, l’Ophioglosso vulgati‑Arrhenatheretum elatioris P. Montserrat 1957, que
inclouria, a més a més: el Tragopogono pratensis‑Lolietum multiflori P. Montserrat 1957,
l’Odontito‑Trifolietum i el Rhinantho mediterranei‑Trisetetum flavescentis Vigo 1984.
Tot i això, segons el nostres resultats, fonamentats amb nous inventaris i en la revisió de
bona part dels prats dalladors de l’oest europeu, cal mantenir l’Odontito‑Trifolietum com a
una associació diferent de la resta d’associacions del nord-est de Catalunya. No obstant això,
coincidim amb Rodríguez-Rojo et al. (2014) en considerar l’Ophioglosso-Arrhenatheretum
i el Tragopogono‑Lolietum com una sola associació. En aquest cas, però, prioritzem el nom
Tragopogono‑Lolietum, i n’hi reconeixem dues subassociacions: la subass. typicum i la subass.
ophioglossetosum vulgati (P. Monts. 1957) Mercadal 2019 nom. ined. (Mercadal, 2019b).
Per altra banda, al nord-est de Catalunya també s’han citat altres associacions que han
estat adscrites a l’aliança Arrhenatherion, i que cal tenir en compte per caracteritzar
fitosociològicament l’Odontito‑Trifolietum. Així doncs, a part de les comunitats mencionades
fins ara (Ophioglosso‑Arrhenatheretum, Rhinantho‑Trisetetum i Tragopogono‑Lolietum), cal
esmentar: el Gaudinio fragilis‑Arrhenatheretum elatioris Br.-Bl. ex Br.-Bl., Roussine et Nègre
1952, el Malvo moschatae‑Arrhenatheretum bulbosi Tx. et Oberd. 1958 corr. T.E. Díaz et F.
Prieto 1994, el Gentiano luteae‑Trisetetum flavescentis Vigo 1984, el Conopodio majoris‑Vicietum
incanae Mercadal 2019 nom. ined. i el Geranio dissecti‑Festucetum arundinaceae (O. Bolòs
1959) Mercadal 2019 nom. ined. [sub Gaudinio‑Arrhenatheretum auct. catal.]. De tota manera,
per demostrar la independència de l’Odontito‑Trifolietum respecte a les altres comunitats
esmentades, només és imprescindible comparar els inventaris de l’Odontito‑Trifolietum
amb els del Gentiano‑Trisetetum, del Rhinantho‑Trisetetum, del Tragopogono‑Lolietum
(incl. Ophioglosso‑Arrhenatheretum) i del Conopodio‑Vicietum. La resta d’associacions ja són
florísticament i biogeogràficament molt distintes, tal i com hem demostrat exhaustivament
a Mercadal (2019b), i tal i com ho comentem breument a continuació:
184
• El Gaudinio‑Arrhenatheretum i el Geranio‑Festucetum no són adscrivibles ni a l’aliança
Arrhenatherion ni a l’ordre Arrhenatheretalia, sinó que s’han d’assignar a la nova aliança
Oenantho pimpinelloidis‑Gaudinion fragilis Mercadal 2019 nom. ined. i a l’ordre Trifolio
fragiferi‑Hordeetalia secalini Horvatic 1963, ja que són unes comunitats mesohigròfiles
mediterrànies molt distintes ecològicament i florísticament a l’Odontito‑Trifolietum
mesòfil i medioeuropeu.
• El Malvo‑Arrhenatheretum és una comunitat pròpia de la serralada cantàbrica amb
una marcada influència del clima atlàntic, i es caracteritza florísticament per Malva
moschata, Rhinanthus angustifolius i Arrhenatherum elatius subsp. bulbosum. Segons el
nostre parer, els inventaris de la Val d’Aran (NW de Catalunya) que han estat adscrits
tradicionalment al Malvo‑Arrhenatheretum (Bolòs, 1957; Folch, 1981, 1986; Bolòs &
Vigo, 1984; Folch et al. 1984; Pineda & Carrillo in Mercadal, 2019b) corresponen a
una forma frescal de tendència oceànica del Rhinanto‑Trisetetum. Nosaltres, no hem
identificat cap inventari català que sigui clarament adscrivible al Malvo‑Arrhenatheretum.
Material i mètodes
Hem aixecat 71 inventaris en prats de dall mesòfils (Taules 7-9) dels Pirineus orientals
catalans [inclou les regions fisiogràfiques del territori olositànic i la meitat est dels Prepirineus
meridionals orientals i dels Pirineus orientals] (Figura 1) seguint la metodologia sigmatista
habitual (Braun-Blanquet, 1979; Vigo, 2005), i els hem comparat, mitjançant taules
sintètiques (Taules 5-6) i anàlisis factorials de correspondències (Figures 2-3), amb 242
inventaris bibliogràfics (Taula 1) de prats dalladors dels Pirineus i de la serralada Prelitoral
Catalana (Montseny i Guilleries). L’ordenació i el tractament matemàtic de les dades els
hem fet a través dels mòduls Quercus i Ginkgo del paquet de programes informàtics
B-VegAna (2018). En les anàlisis factorials de correspondències (AFC), hem transformat
els índexs d’abundància-dominància i de sociabilitat en índexs de presència/absència, i hem
suprimit les espècies presents en menys de 3 inventaris. Per a la denominació dels tàxons,
hem seguit la nomenclatura de la “Flora manual dels Països catalans” (Bolòs et al., 2005) o,
en el seu defecte, la de “Flora iberica” (Castroviejo & Aedo, 1986-2019) o “Flora Gallica”
(Tison & Foucault, 2014).
Les dades dels grups biològics i dels corològics les hem calculat amb un doble vessant:
l’espectre específic (E), prenent en consideració només la presència dels tàxons, i l’espectre
ponderat, que depèn del coeficient de recobriment (CR). No hem tingut en compte les
entrades supraespecífiques, és a dir, les plantes determinades només fins a gènere. Tampoc
hem considerat els briòfits.
Per al treball edafològic, hem estudiat 16 mostres provinents de prats de la Garrotxa i
del Vallespir. Hem analitzat 6 factors edàfics: pH 1: 2,5 en H20 (mètode potenciomètric),
conducció elèctrica (extracte en H20 1:5 a 25ºC), contingut d’humitat de camp de la mostra
185
seca a l’aire (mètode gravimètric), contingut de matèria orgànica (mètode d’oxidació per
via freda), contingut de carbonats totals (mètode del calcímetre de Bernard) i textura
(granulometria per sedimentació discontínua: mètode de la pipeta de Robinson). Totes les
anàlisis les hem realitzat seguint els protocols descrits a Porta et al. (1986, 1993, 2003). Els
resultats edàfics els hem sintetitzat en les Taules 2-4.
Resultats i discussió
Ass. Odontito serotini‑Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983 em. hoc loco: prat
de trèvols amb lli de prat
Dades de referència
Bolòs (1977), Bolòs & Masalles (1983), Carreras et al. (2016), Folch (1986), Folch et al.
(1984), Foucault (2016), March & Salvat (1995), Mercadal (2019a, 2019b), Ninot et al.
(1999, 2000), Oliver (2004a, 2004b, 2005), Reiné (2009), Rivas-Martínez et al. (2001),
Rivas-Martínez & Penas (2003), Rodríguez-Rojo et al. (2014), Salvat (2003), Salvat et
al. (2009), Salvat & March (2010), Susplugas (1935), Velev (2018), Vigo (1984, 1996),
Villegas (2010), Viñas (1993).
Sinonímia
Forma original: Odontito (serotinae)‑Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983. Altres
denominacions: prat de fromental amb trèvols (Folch et al. 1984); prat de la plana olotina
(Vigo, 1996); “prado olositano” (Rivas-Martínez & Penas, 2003).
Tipus nomenclatural
Holotypus: Bolòs & Masalles (1983), Mapa veg. Banyoles: 97 (Garrotxa, Santa Pau, El
Sallent, prop del Mas Plansamata, 410 m).
Espècies diagnòstiques
Festuca arundinacea subsp. a., Linum usitatissimum subsp. angustifolium, Erigeron annuus,
Agrimonia eupatoria, Orobanche minor, Gaudinia fragilis, Origanum vulgare.
Fisiognomia
Prat mesòfil de (60)80-140(170) cm d’alçària i amb un recobriment del sòl del 100%. La
forma vital predominant correspon clarament als hemicriptòfits, molts dels quals, d’elevat valor
farratger (E: 58,4%; CR: 83,9%), Plantago lanceolata, Arrhenatherum elatius subsp. e., Dactylis
glomerata subsp. g., Trifolium pratense, Festuca arundinacea subsp. a., Achillea gr. millefolium,
186
Lotus corniculatus subsp. c., Poa pratensis s.l., Trifolium pratense, Holcus lanatus... Tot seguit,
hi apareixen els teròfits (E: 22,5%; CR: 11,7%), Bromus hordeaceus s.l., Rhinanthus pumilus,
Vicia segetalis, Trifolium campestre, i els geòfits (E: 10,0%; CR: 1,5%), com ara Dactylorhiza
fuchsii. La presència de faneròfits (E: 5,2%; CR: 1,2%), camèfits (E: 3,6%; CR: 1,7%) i
hidròfits estrictes (E: 0,3%) hi és poc important. Bona part dels faneròfits corresponen a
plàntules d’arbres, principalment: Quercus pubescens, Q. robur i Fraxinus excelsior.
Unitat sintaxonòmica Bibliografia Nre. inv.
Tragopogono pratensis‑Lolietum
multiflori P. Montserrat 1957 [incl.
Ophioglosso‑Arrhenatheretum P.
Montserrat 1957]
Montserrat (1957) [Ophioglosso‑Arrhenatheretum elatioris P. Monts.
1957, Tragopogono‑Lolietum multiflori P. Monts. 1957] 42
Gómez García (1986) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984; inv.:1-3 ] 3
Carrillo & Ninot (1992) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
typicum Vigo 1984] 14
Carreras (1993) [Ophioglosso vulgati‑Arrhenatheretum elatioris P.
Monts. 1957, Tragopogono‑Lolietum multiflori P. Monts. 1957] 12
Carreras et al. (1996) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
trifolietosum campestris Vigo 1984; inv.: 1, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 11] 8
Soriano (2001) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984, Tragopogono
orientalis‑Lolietum multiflori P. Monts. 1957; Taula 3.5., inv.: 1-7] 7
Benito (2006) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984; inv. 1, 4] 2
Ninot et al. (1997) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
salvietosum pratensis Vigo 1984; inv.: 5-6] 2
Odontito serotini‑Trifolietum
pratensis O. Bolòs et Masalles 1983
em hoc loco subass. trifolietosum
pratensis O. Bolòs et Masalles 1983
em hoc loco
Bolòs & Masalles (1983) [subass. trifolietosum O. Bolòs et Masalles
1983] 1
Bolòs & Masalles (1983) [subass. arrhenatheretosum O. Bolòs et
Masalles 1983] 1
Oliver (2004a) [inv.: 2] 1
Dades pròpies (Taula 7) 14
Odontito serotini‑Trifolietum
pratensis O. Bolòs et Masalles 1983
em hoc loco subass. rhinanthetosum
alectorolophi subass. nova hoc loco
Susplugas (1935) [Arrhenatheretum] 1
Dades pròpies (Taula 9) 25
Odontito serotini‑Trifolietum
pratensis O. Bolòs et Masalles 1983
em hoc loco subass. geranietosum
dissecti subass. nova hoc loco
Viñas (1993) [subass. arrhenatheretosum] 2
March & Salvat (1995) [Odontito‑Trifolietum O. Bolòs et Masalles
1983] 2
Dades pròpies (Taula 8) 32
187
Unitat sintaxonòmica Bibliografia Nre. inv.
Rhinantho mediterranei‑Trisetetum
flavescentis Vigo 1984
Turmel (1955) [Ass. à Arrhenatherum elatius et Bromus mollis] 3
Bolòs (1957) [comunidad de Narcissus poeticus y Heracleum setosum] 1
Vigo (1984) [Rhinantho (mediterranei)‑Trisetetum flavescentis Vigo
1984] 15
Gómez García (1986) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984; inv.: 4] 1
Gómez García (1986) [Rhinantho‑Trisetetum subass. salvietosum
pratensis]2
Carrillo & Ninot (1992) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
trifolietosum campestris Vigo 1984, subass. salvietosum pratensis Vigo
1984 + prats ressembrats] 10
Carreras et al. (1993) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
salvietosum pratensis Vigo 1984] 9
Carreras et al. (1993) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
typicum Vigo 1984] 4
Villegas (1993) [Rhinantho‑Trisetetum flavescentis Vigo 1984] 11
Viñas (1993) [Rhinantho (mediterranei)‑Trisetetum flavescentis Vigo
1984 subass. trifolietosum campestris]5
Carreras et al. (1996) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
typicum Vigo 1984, subass. trifolietosum campestris Vigo 1984; inv.:
3, 4, 7] 3
Ninot et al. (1997) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984 subass.
salvietosum pratensis Vigo 1984; inv.: 1-4] 4
Soriano (2001) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984; Taula 3.5, inv.:
8-10] 3
Oliver (2004a) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984] 8
Oliver (2004a) [Odontito‑Trifolietum O. Bolòs et Masalles; inv.:1,
3-5] 4
Benito (2006) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984; inv. 2-3, 5-7] 5
Devis (2006) [Rhinantho‑Trisetetum Vigo 1984] 11
Berasategui (2013) [Rhinantho (mediterranei)‑Trisetetum flavescentis
Vigo 1984 14
Guardiola et al. (2014) [Rhinantho (mediterranei)‑Trisetetum
flavescentis Vigo 1984] 2
Pineda & Carrillo in Mercadal (2019b) [prats de dall de la Val
d’Aran; Taula 93] 6
Gentiano luteae‑Trisetetum
flavescentis Vigo 1984 Vigo (1984) 9
Conopodio majoris‑Vicietum incanae
Mercadal 2019 nom. ined. Mercadal (2019b) 14
Taula 1. Relació dels sintàxons estudiats de l’aliança Arrhenatherion elatioris. Nre. inv., nombre d’inventaris.
188
Composició florística
L’Odontito‑Trifolietum no té cap tàxon clarament característic, en canvi, presenta un conjunt
d’espècies diagnòstiques que li confereixen una composició florística global particular.
Entre aquests tàxons, cal destacar Festuca arundinacea subsp. a., Linum usitatissimum subsp.
angustifolium, Erigeron annuus, Agrimonia eupatoria, Orobanche minor, Gaudinia fragilis i
Origanum vulgare. També podem trobar-hi Rhinanthus alectorolophus, una planta típicament
centreeuropea que arriba amb dificultats fins el vessant septentrional dels Pirineus. A l’àrea
d’estudi, només l’hem trobat al Vallespir, d’on la considerem característica regional.
Aquest conjunt de plantes diagnòstiques solen anar acompanyades de diversos tàxons
propis de l’ordre Arrhenatheretalia (Arrhenatherum elatius subsp. e., Achillea gr. millefolium,
Galium mollugo subsp. erectum, Trisetum flavescens subsp. f. i Avenula pubescens) i de la classe
Molinio‑Arrhenatheretea Tx. 1937 (Trifolium pratense, T. repens, Dactylis glomerata subsp. g.,
Taraxacum sect. Taraxacum, Plantago lanceolata, Anthoxanthum odoratum, Lotus corniculatus
subsp. c., Holcus lanatus, Rumex acetosa s.l., Potentilla reptans, Leucanthemum vulgare aggr.,
Centaurea gr. jacea...). Les plantes pròpies de l’aliança Arrhenatherion hi són poc freqüents
(Heracleum sphondylium s.l., Carum carvi, Crepis biennis, Myosotis arvensis i Anthriscus sylvestris
subsp. s.), mentre que les pròpies de la subaliança Aveno pubescentis‑Arrhenatherenion elatioris
Rivas Goday et Rivas-Martínez 1963 em. Mercadal 2019 hi són més comunes (Chaerophyllum
aureum, Prunella grandiflora s.l., Rhinanthus pumilus, Knautia nevadensis s.l., Galium pumilum
s.l., Polygala vulgaris s.l., P. calcarea, Vicia segetalis), fet que reflecteix el caràcter sudeuropeu
d’aquesta associació. De fet, la flora que compon l’Odontito‑Trifolietum correspon a una
barreja de tàxons propis dels prats mediterranis de l’ordre Trifolio‑Hordeetalia (que actuen
alhora com a diferencials en esguard del Rhinantho‑Trisetetum) amb d’altres de montans de
l’ordre Arrhenatheretalia (que actuen de diferencials en esguard del Gaudinio‑Arrhenatheretum
i del Geranio‑Festucetum) (Taula 6).
Cal ressaltar, però, que en la descripció original de l’associació, Bolòs & Masalles (1983), a
partir de 10 inventaris (8 d’ells inèdits), van indicar com a espècies característiques preferents:
Trifolium pratense, Lathyrus pratensis, Leucanthemum vulgare aggr., Arrhenatherum elatius,
Crepis capillaris, Odontites vernus subsp. serotinus, Ranunculus acris, Linum usitatissimum
subsp. angustifolium i Rhinanthus pumilus. Certament, la majoria d’aquestes plantes
són freqüents a l’Odontito‑Trifolietum, i fins i tot coincidim en la rellevància de Linum
usitatissimum subsp. angustifolium, que permet diferenciar aquests prats submediterranis
dels prats pirinencs montans del Rhinantho‑Trisetetum. Tanmateix, discrepem respecte
el valor sintaxonòmic de l’Odontites vernus subsp. serotinus, tàxon emprat per Bolòs &
Masalles (1983) per donar nom a l’associació. O. vernus subsp. serotinus és una planta més
pròpia de marges de camins, pastures i prats abandonats que no pas de vertaders prats de
dall. Nosaltres no l’hem detectat mai als prats de la Garrotxa, mentre que Oliver (2004a) i
Salvat & March (2010) només l’han observat de manera escadussera en inventaris aixecats
al mes de juliol i que corresponen a fragments d’associació. Al nostre entendre, la presència
d’aquesta escrofulariàcia en els inventaris del Dr. Bolòs indica que aquests foren aixecats
189
a finals d’estiu en prats molt descurats, en prats majoritàriament poc representatius de
l’Odontito-Trifolietum. Per aquest motiu, els 2 inventaris d’associació publicats per Bolòs
& Masalles (1983: 97-98) s’aparten una mica florísticament dels nostres, i no són els més
característics de l’associació. No obstant això, són igualment vàlids per tipificar el sintàxon.
Pel que fa a les formes corològiques, les més freqüents són l’eurosiberiana (E: 42,0%; CR:
37,4%) i la pluriregional (E: 38,6%, CR: 55,8%). Tot i això, l’associació es diferencia de la
resta de comunitats de l’Arrhenatherion pirinenc per la presència, relativament elevada, de
tàxons mediterranis (E: 15,5%, CR: 5,4%), com ara Vicia segetalis o Gaudinia fragilis, malgrat
que assoleixen un recobriment molt baix. Els tàxons al·lòctons hi són molt poc importants
(E: 2,1%; CR: 09%), talment com els boreoalpins (E: 1,8%; CR: 0,5%).
Flora singular
L’Odontito‑Trifolietum té una elevada riquesa florística (38 tàxons/inv. de mitjana), però no
sol contenir massa tàxons singulars, excepte en certs prats mesohigròfils que ja s’allunyen de
la composició típica de l’associació. La mesofília de la comunitat evita l’entrada d’higròfits, els
quals solen ser les plantes més rares. Malgrat tot, en els prats més madurs podem trobar-hi
Carex montana (Salvat & March, 2010), C. spicata, Galium mollugo subsp. m., G. mollugo
subsp. erectum, Bromus commutatus, Centaurea montana subsp. semidecurrens, Listera ovata,
Orchis militaris, O. ustulata, Rhinanthus alectorolophus... En prats més mesohigròfils, també
hi podem trobar: Ophioglossum vulgatum, Equisetum palustre, Orchis laxiflora, Colchium
autumnale subsp. a., Crepis biennis, Narcissus tazetta subsp. t. i Alopecurus pratensis subsp. p.
Distribució
Pirineus orientals catalans: valls d’Olot (baixa Garrotxa) i encontorns propers (Vall de
Bianya, pla d’Olot, pla de les Preses, pla d’en Bas, plans de Batet, Vall d’Hostoles, plans de
vora Santa Pau i pla de Sant Martí Sacalm), Alta Garrotxa (Albanyà, vall de Beget, Sant
Miquel de Pera, pla d’Oix, Vall del Bac, Rocabruna), Alt Vallespir (valls de la capçalera del
Tec, com ara Costoja, Vila-roja, Sant Llorenç de Cerdans, La Manera, Serrallonga, Prats de
Molló i la Presta) i Conflent (vall de la Rotjà, però també es deu estendre per altres valls).
Al Pla de l’Estany (i rodalia), a Eus i a Prada (Conflent) hem localitzat uns agrupaments
vegetals que interpretem com a fragments d’aquesta associació. Els límits altitudinals es
troben entre (270)340 a 800(1.000) m (Figura 1).
Ecologia
Àrees pradenques situades en planes fluvials i en planers de muntanya de l’estatge submontà
del Pirineu oriental (província submediterrània) i del montà de les valls d’Olot (província
atlàntica). Segons la classificació de Martín Vide (1992), l’associació es desenvolupa en el
clima mediterrani prepirinenc oriental i, molt rarament, en el mediterrani prelitoral nord.
190
Els terrenys són de naturalesa diversa (fet que permet identificar distintes subassociacions)
i sovint profunds i mesòfils.
• Praticultura
Els prats han estat instaurats habitualment damunt els terrenys guanyats al bosc primitiu,
principalment rouredes de roure martinenc i rouredes de roure pènol. Però també poden
haver estat guanyats, si bé en menor mesura, a alzinars muntanyencs, freixenedes de freixe
de fulla gran i vernedes. En altres casos, han estat creats a partir d’antics cultius (userda,
festuca, festuca i trèvol de prat, dàctil i trèvol de prat, fenc o trepadella) o provenen
simplement de segar l’herba espontània que creix als camps quan aquests deixen de ser
sembrats. Els prats procedents de sembra solen ocupar poca superfície (sovint es tracta de
petites parcel·les enmig dels conreus), i la seva durada sol ser curta, fet que impedeix que
preguin prou maduresa per contenir plantes singulars. Els prats més antics solen ser aquells
que s’han instal·lat als piemonts de les muntanyes o a les valls tancades, sovint a altituds
superiors als 500 m, i que provenen, majoritàriament, de la rompuda directa del bosc o que
s’han establert des de fa més de 30 anys.
Pel que fa a la tipologies pradenques, l’Odontito‑Trifolietum és una comunitat ben activa
actualment. El 81% dels prats cartografiats corresponen a prats regularment dallats, el
5% a prats de dall-pastura, el 7% a pastures, el 1% a prats recuperats recentment i el 2% a
prats de nova creació. Actualment, només hem trobat un 3% de prats abandonats (dades
referents a 190 prats).
La pràctica pradenca més emprada és, clarament, el dall (90%), seguida de la pastura (52%)
i el redall (31%). De vegades, alguns prats són dallats un tercer cop, com per exemple a
la Clapera Vella d’Hostalets d’en Bas (Garrotxa) o en alguns prats de la vall de la Rotjà
(Conflent). Pel que fa als prats pasturats, un 87% ho són per vaques, un 10% per eugues, un
3% per cabres i un altre 3% per ovelles. En canvi, la resta de pràctiques són poc utilitzades:
sembra (10%), adob (2%) i irrigació (1%). No obstant això, cal destacar la sembra, que tot i
que pel conjunt de l’associació no assoleix un percentatge gaire elevat, el seu valor és prou
significatiu si el comparem amb el dels prats mesohigròfils del Geranio‑Festucetum de la
regió mediterrània. Aquesta pràctica sol ser més comuna en àrees agrícoles de les planes
fluvials, com ara el pla d’Olot, la Vall d’Hostoles o a la vall de la Tet. Així, per exemple, la
sembra es practica en el 20% dels prats de l’Odontito-Trifolietum subass. geranietosum, una
forma vegetal pròpia de sòls profunds i rics en nutrients. En relació a la inundació natural,
aquesta també és molt rara (5%) i només es dóna en alguns prats de tendència mesohigròfila.
Finalment, cal esmentar que les dades de praticultura que hem recollit difereixen força
respecte de les expressades per Bolòs & Masalles (1983) al principi de la dècada del 1980.
Aquests autors afirmaven que aleshores els prats de l’Odontito‑Trifolietum eren terres mig
abandonades, i que s’aprofitaven de manera irregular. Avui dia, no és així, i tot i que hi
ha àrees amb força prats abandonats que ja no hem comptabilitzat (p. ex.: els prats dels
Estaldats de Sant Feliu de Buixalleu o alguns prats de la Vall del Bac), la gran majoria de
191
Figura 1. Distribució de l’Odontito-Trifolietum a l’Europa occidental i al nord-est de Catalunya.
Dades pròpies ( ) i bibliogràfiques ( , Bolòs, 1977; Bolòs & Masalles, 1983; Viñas, 1993; Oliver,
2004a; Salvat & March, 2010). Els prats del Pla de l’Estany (i encontorns) i de la rodalia de Prada
(Conflent) corresponen a fragments d’associació ( ). Base cartogràfica: ICGC (2017).
192
prats cartografiats són prats prou actius. Les àrees on hi ha més prats abandonats són les
muntanyoses o les allunyades dels nuclis habitats.
• Edafologia
L’Odontito-Trifolietum es troba damunt terrenys plans o amb pendent suau, sobre granitoides,
basalts, calcàries o sedimentàries detrítiques de reacció diversa. Majoritàriament, aquests
materials donen origen a sòls de l’ordre dels entisòls i dels inceptisòls (Bolòs, 1977; Mallarach
& Riera, 1981; Bolòs & Masalles, 1983; Roqué & Pallí, 1992; Palou & Puiguriguer, 2009).
Els entisòls (sòls joves de perfil AC) del subordre dels fluvents els trobem damunt materials
al·luvials quaternaris recents: sobre llims palustres (dels plans d’Olot, de Bas i de Ridaura),
graves i sorres de cons de dejecció (Hostalets d’en Bas), i en les vores de les riberes de valls
menors (Bac, Oix). Si el terreny se satura d’aigua de manera permanent (fenomen poc
habitual), aleshores trobem sòls del suborde dels aqüents, els quals poden presentar cert
caràcter fluvèntic (fluvaqüents) si es troben vora un riu.
Els inceptisòls (generalment constituïts per un perfil ABC) corresponen als subordres
dels umbrepts i dels ocrepts, i els trobem principalment en les serralades constituïdes per
sedimentàries detrítiques (margues, gresos i conglomerats), calcàries, granitoides i roques
volcàniques (sobre basalt es forma la típica terra bruna medioeuropea, i sobre greda, els
rànkers). Als peus de les serralades, damunt materials incoherents (al·luvials i col·luvials), els
ocrepts també poden prendre cert caràcter fluvèntic com a conseqüència de les aportacions
de materials dels cursos fluvials.
La humitat edàfica sol oscil·lar poc al llarg de l’any excepte a l’estiu. La mitjana anual està
al voltant del 20,3% (Taula 2). La reacció del sòl varia segons la naturalesa dels terrenys;
nosaltres hem detectat l’interval entre lleugerament àcida (pH = 6,2) i moderadament bàsica
(pH = 7,9), però cal tenir en compte que no hem analitzat cap sòl desenvolupat sobre margues
o sobre calcàries. La conductivitat elèctrica sol ser baixa (37,0-595,7 µS/cm). El contingut
de carbonats varia també segons la litologia, des de nul (0,00%) fins a moderadament alt
(15,3%). Tanmateix, ha de ser molt més elevat damunt materials eminentment calcaris.
El contingut de matèria orgànica és, habitualment, entre mig i alt (al voltant del 3%), tot
i que varia entre el 2,0% (baix-mitjà), dels prats acabats de sembrar i fortament explotats,
al 5,6-14,0% (molt alt), en prats madurs i entollats. La textura habitualment és sorrenca
de gra fi (Taula 3 i Taula 4).
Mostra Humitat de camp (%) pH 1:2,5 (H20) CE 1:5 a 25 ºC ( µS/cm)
H P E T M H P E T M H P E T M
123,8 26,4 12,7 38,7 25,4 8,2 7,7 7,6 7,7 7,8 105,1 122,4 137,5 282,9 162,0
218,0 24,1 12,5 17,1 17,9 7,8 7,7 7,7 7,9 7,8 103,6 102,7 102,2 150,5 114,7
323,2 27,5 15,5 29,6 24,0 8,1 7,9 7,8 7,9 7,9 98,2 129,7 117,6 223,7 142,3
193
Mostra Humitat de camp (%) pH 1:2,5 (H20) CE 1:5 a 25 ºC ( µS/cm)
H P E T M H P E T M H P E T M
429,6 33,0 14,9 15,4 23,2 6,6 8,2 6,8 6,4 7,0 68,7 240,5 62,2 89,1 115,1
517,6 14,4 6,0 31,0 17,2 6,6 6,3 6,6 6,4 6,5 33,9 59,1 43,0 182,9 79,7
618,3 16,3 7,3 13,8 13,9 6,9 6,7 6,9 6,1 6,7 48,4 43,4 69,7 69,1 57,6
719,2 20,2 4,9 18,5 15,7 6,4 6,8 6,5 6,7 6,6 29,0 45,4 51,2 97,5 55,8
827,3 17,1 20,5 36,0 25,2 7,4 8,0 7,5 7,5 7,6 148,9 509,5 136,2 228,3 255,7
Màxim 29,6 33,0 20,5 38,7 25,4 8,2 8,2 7,8 7,9 7,9 148,9 509,5 137,5 282,9 255,7
Mitjana 22,1 22,4 11,8 25,0 20,3 7,3 7,4 7,2 7,1 7,2 79,5 156,6 89,9 165,5 122,9
Mínim 17,6 14,4 4,9 13,8 13,9 6,4 6,3 6,5 6,1 6,5 29,0 43,4 43,0 69,1 55,8
Std 4,6 6,4 5,4 9,9 4,6 0,7 0,7 0,5 0,7 0,6 41,6 156,3 38,2 76,9 65,8
Procedència de les mostres
1. GARROTXA: Les Preses, prat del Pla de Matabosc, 31TDG5567
2. GARROTXA: Sant Esteve d’En Bas, prat vora el mas Tosses, 31TDG5663
3. GARROTXA: Olot, prats de la Font Moixina, 31TDG5768
4. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31TDG6255
5. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, prats del volcà de Sant Marc, 31TDG6057
6. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, Pastures dels Estaldats, 31TDG5958
7. GARROTXA: Hostalets d’En Bas, prats de la Clapera Vella, 31TDG5461
8. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats vora Sant Simplici, 31TDG5561
Taula 2. Característiques edàfiques estacionals de l’Odontito-Trifolietum: humitat, pH i conductivitat
elèctrica. E, estiu; H, hivern; M, mitjana anual; P, primavera; T, tardor; Std, desviació estàndard.
Ubicació ecològica
El prat de trèvol i lli de prat es troba en contacte amb diverses comunitats segons el gradient
d’humitat edàfica. En general, però, i pel que fa a les comunitats pratícoles, en podem distingir
quatre de principals amb les que contacte: a les planes fluvials, damunt sòls profunds, (com
ara a les valls d’Olot,) sovint toca a la part més humida amb la jonquera de jonc boval
(Holoschoenetum vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948), mentre que a la part més eixuta ho fa amb
el fenassar (Brachypodietum phoenicoidis Br.-Bl. 1924). En canvi, als planells muntanyosos,
sol fer contacte amb la jonquera acidòfila (Juncion acutiflori Br.-Bl. in Br.-Bl. et Tx. 1952)
o el fener d’escabiosa mossegada i alba roja (Centaureo vinyalsii‑Succisetum pratensis O.
Bolòs 1954 subass. molinietosum arundinaceae O. Bolòs 1996) en terrenys entollats, i amb
els prats de brom erecte (Bromion erecti Koch 1926) en les àrees més eixutes.
194
Mostra Humitat de pH 1:2,5 CE 1:5 a 25ºC Matèria Carbonats
camp (%) (H20) (µS/cm) orgànica (%) (%)
124,9 7,8 229,0 3,5 7,9
223,9 6,9 110,3 2,4 0,0
315,7 6,5 46,7 2,7 0,0
418,5 7,9 148,5 2,9 15,3
513,5 6,5 66,3 3,0 0,0
622,6 7,5 167,4 3,5 9,3
715,7 7,1 77,3 2,0 0,4
812,5 7,2 37,0 -- --
914,2 7,2 127,1 3,8 0,5
10 31,0 7,6 254,0 5,6 7,5
11 17,1 7,1 115,6 2,2 0,0
12 21,5 7,4 306,4 4,6 12,5
13 27,1 7,5 296,7 5,5 2,8
14 54,9 7,3 595,7 14,0 0,0
15 32,6 7,4 212,3 -- --
16 10,9 6,2 76,0 3,7 0,0
n 16 16 16 14 14
Màxim 54,9 7,9 595,7 14,0 15,3
Mitjana 22,3 7,2 179,1 4,2 4,0
Mínim 10,9 6,2 37,0 2,0 0,0
Std 10,5 0,5 136,2 2,9 5,2
Procedència de les mostres
1. GARROTXA: Les Preses, prat del Pla de Matabosc, 31TDG5567
2. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, prats del volcà de Sant Marc, 31TDG6057
3. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, Pastures dels Estaldats, 31TDG5958
4. GARROTXA: Sant Esteve d’En Bas, prat vora el mas Tosses, 31TDG5663
5. GARROTXA: Olot, prats vora la Pujada del Gegant, 31TDG5969
6. GARROTXA: Olot, prats de la Font Moixina, 31TDG5768
7. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31T DG6255
8. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31TDG6255
9. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31TDG6255
10. GARROTXA: Vall d’en Bas, prat vora can Miralles de Sant Privat d’en Bas, 31TDG5266
11. GARROTXA: Hostalets d’en Bas, prats de la Clapera Vella, 31TDG5461
12. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats vora Sant Simplici, 31TDG5561
13. VALLESPIR: Costoja, prats de vora la vila, 31TDG7190
14. VALLESPIR: Costoja, prats de vora la vila, 31TDG7190
15. VALLESPIR: Costoja, prats de vora la vila, 31TDG7190
16. VALLESPIR: Prats de Molló i la Presta, prats de la Pollangarda, 31TDG5595
Taula 3. Característiques edàfiques primaverals de l’Odontito-Trifolietum: humitat de camp, pH, conductivitat
elèctrica (CE), matèria orgànica i carbonats totals. n, nombre de mostres; std, desviació estàndard.
195
Potencialitat
L’Odontito‑Trifolietum pot pertànyer a diversos dominis en funció de la litologia i el
clima local on es desenvolupa: en fons de vall i en obagues, damunt terrenys calcaris o
granítics poc àcids, correspon al domini de la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo
sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. ex Bannes-Puygiron 1933); en les solanes damunt
sòls àcids, al de la roureda de roure martinenc amb falguera comuna (Pteridio‑Quercetum
pubescentis (Suspl.) O. Bolòs 1983); i damunt materials volcànics (principalment basalts)
de les valls d’Olot, al de la roureda de roure pènol (Isopyro thalictroidis‑Quercetum roboris
Tx. et Diemont 1936). Finalment, de vegades, el podem trobar al domini de la freixeneda
de freixe de fulla gran (Brachypodio sylvatici‑Fraxinetum excelsioris Vigo 1968); al de la
verneda (Lamio‑Alnetum glutisonae (O. Bolòs in Oberdor. 1953) O. Bolòs 1954); i, encara,
més rarament, al de l’alzinar muntanyenc (Asplenio onopteridis‑Quercetum ilicis (Br.-Bl.
1936) Rivas-Martínez 1975).
Sintaxonomia
Associació descrita per Bolòs & Masalles (1983) a partir de 10 inventaris (8 d’ells inèdits)
procedents del sector meridional de la Garrotxa. Els 2 inventaris d’associació de què
disposem (Bolòs & Masalles, 1983: 97-98) presenten certes diferències florístiques amb els
nostres inventaris actuals de la mateixa comarca. Per exemple, Bolòs no anomena Galium
mollugo subsp. erectum, Festuca arundinacea subsp. a. o Erigeron annuus; en canvi, hi observa
regularment Odontites vernus subsp. serotinus o Plantago media. Tanmateix, la composició
florística global, l’ecologia i, naturalment, la corologia, coincideixen prou bé i permeten
adscriure els nostres inventaris a l’Odontito-Trifolietum. Les diferències florístiques poden
ser degudes a diversos factors, entre els quals, cal destacar el maneig diferent dels prats.
Les activitats agropecuàries condicionen molt la composició florística d’un prat, de tal
manera que aquesta pot canviar considerablement en poc temps, simplement augmentant
o disminuint la irrigació, l’adobament o el règim de dall. També cal tenir en compte que el
Dr. Bolòs va inventariar prats marginals, sovint molt descurats i, probablement, la majoria
a baixa altitud (< 500 m). Per la composició florística dels seus inventaris, ho degué fer
a finals d’estiu, aprofitant els prats mig abandonats que encara no s’havien segat. D’altra
banda, les llavors emprades aleshores per crear prats eren bàsicament Trifolium pratense,
Dacylis glomerata i Medicago sativa. Per contra, nosaltres hem aixecat els inventaris durant
la primavera, damunt prats actius (dallats i pasturats regularment), a una altitud compresa
entre els 270 i els 1.000 m, i la sement principal usada actualment per millorar les prades
és la de Festuca arundinacea.
Per altra banda, Bolòs & Masalles (1983) feren un estudi molt local circumscrit en el
límit administratiu entre la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany. En canvi, nosaltres hem
aixecat 71 inventaris entre l’Alt Empordà, el Conflent, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el
Ripollès, la Selva i el Vallespir. Això ens ha permès obtenir una visió molt més general de
l’associació i esmenar-la fitosociològicament. En aquesta revisió més ampliada hi incloem
196
bona part dels prats de la regió submediterrània dels Pirineus orientals catalans, redefinim
les espècies diferencials de l’associació, creem dues subassociacions noves i integrem en una
de sola a les dues proposades per Bolòs & Masalles (1983).
Afinitats
L’associació presenta certes afinitats florístiques amb altres prats de dall geogràficament
propers (Taula 5 i Figura 2) de la subaliança Aveno‑Arrhenahterenion, un sintàxon on hi
englobem les associacions ibèriques de l’aliança Arrhenatherion (Mercadal, 2019b). En les
àrees de transició pot resultar difícil discriminar a quina comunitat pertanyen els inventaris:
• Amb el Rhinantho‑Triseteum.
L’Odontito‑Trifolietum contacta a l’extrem oest dels Pirineus orientals amb el
Rhinantho‑Trisetetum. Per aquest motiu, l’Odontito‑Trifolietum presenta freqüentment
alguns tàxons propis del Rhinantho‑Trisetetum, com ara Rhinanthus pumilus i Plantago
media. Tot i això, la composició florística global d’ambdós sintàxons és ben diferent (Taula
5), així com l’àrea de distribució (OT: extrem est dels Pirineus orientals; RT: bona part
dels Pirineus) i el rang altitudinal (OT: principalment submontà, (270)340-800(1.000);
RT: principalment montà, (700)800-1.500).
• Amb el Gentiano‑Trisetetum
El Gentiano‑Trisetetum és una associació montana molt particular, caracteritzada florísticament
per Gentiana lutea, Euphrasia hirtella, Prunella grandiflora subsp. pyrenaica, Pimpinella
saxifraga, Gymnadenia conopsea, Koeleria pyramidata i Eryngium bourgatii, que representa
una forma de transició entre l’Arrhenatherion, el Triseto‑Polygonion bistortae Br-Bl et Tx. ex
Marschall 1947 i el Bromion erecti. L’ Odontito‑Trifolietum i el Gentiano‑Trisetetum tenen
poca afinitat, i només comparteixen alguns tàxons comuns amb el Rhinantho‑Trisetetum.
En tot cas, el Gentiano‑Trisetetum es podria arribar a considerar una forma montana del
Rhinantho‑Trisetetum, tal i com ha proposat Rivas-Martínez et al. (2001). No obstant això,
amb les dades disponibles actualment, preferim mantenir el Gentiano‑Trisetetum com a una
associació independent degut a la seva composició florística singular i a la seva ecologia
pròpia: prats altimontans ufanosos i descurats.
• Amb el Tragopogono‑Lolietum.
Els prats de l’Odontito‑Trifolietum més intervinguts agrícolament per l’home, especialment
alguns prats del Conflent de la subass. rhinanthetosum var. Medicago sativa, presenten una
composició florística propera al Tragopogono‑Lolietum subass. typicum de la rodalia de la Seu
d’Urgell. Ambdós sintàxons comparteixen tàxons diferencials com ara Tragopogon pratensis,
Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia, Onobrychis viciifolia... Momentàniament, mantenim
aquest inventaris dins de l’Odontito‑Trifolietum, però calen més estudis per caracteritzar
correctament aquesta variant.
197
• Amb el Conopodio‑Vicietum.
Els prats més acidòfils de l’Odontito‑Trifolietum poden presentar una lleugera afinitat florística
amb el Conopodio‑Vicietum. Tanmateix, la composició particular d’aquesta associació permet
diferenciar-lo bé (Conopodium majus, Vicia incana, Rhinanthus minor, Verbascum pulverulentum,
Viola bubanii...) de l’Odontito-Trifolietum. Per altra banda, el Conopodio‑Vicietum és una
comunitat montana pròpia de la serralada Prelitoral, mentre que l’Odontito‑Trifolietum és
una associació preferentment submontana pròpia dels Pirineus orientals.
• Amb el Geranio‑Festucetum.
Malgrat que en la introducció hem indicat que globalment el Geranio‑Festucetum i
l’Odontito‑Trifolietum tenien poques similituds florístiques, l’Odontito‑Trifolietum subass.
geranietosum comparteix alguns tàxons diferencials amb el Geranio‑Festucetum, especialment
amb la subass. arrhenatheretosum (O. Bolòs) Mercadal 2019 nom. ined., com ara Festuca
arundinacea i Geranium dissectum. A més a més, l’Odontito‑Trifolietum subass. geranietosum,
en desenvolupar-se damunt sòls profunds i, de vegades, mesohigròfils, pot presentar tàxons
propis de l’aliança Oenantho‑Gaudinion i de l’ordre Trifolio‑Hordeetalia. Tanmateix, el
Geranio‑Festucetum es distingeix bé florísticament de l’Odontito‑Trifolietum per la presència
constant de tàxons mesohigròfils (Oenanthe pimpinellodies, Serapias lingua, Cyperus longus,
Vicia bithynica, Myosotis dicolor s.l., Lathyrus nissolia, Lychnis‑flos‑cuculi, Orchis laxiflora,
Ophioglossum vulgatum, Carex distans...) i per ser una associació, estrictament, mediterrània.
Mostra Textura (%) [ISSS]
Argila Llim Sorra fina Sorra gruixuda Classe textural
130,0 5,5 58,1 6,3 Argilo-arenosa
28,4 11,9 30,3 49,4 Franco-arenosa
314,1 14,1 47,1 24,7 Franco-arenosa
432,2 18,5 43,3 6,0 Argilosa gruixuda
526,6 18,0 39,0 16,5 Argilosa gruixuda
611,0 18,2 36,7 34,1 Franco-arenosa
713,8 5,0 53,1 28,1 Franco-arenosa
827,0 10,0 50,5 12,5 Argilosa gruixuda
954,6 17,7 26,9 0,9 Argilosa fina
10 15,6 12,5 27,9 43,9 Franco-argilo-arenosa
Màxim 54,6 18,5 58,1 49,4
Mitjana 23,3 13,2 41,3 22,2
Mínim 8,4 5,0 26,9 0,9
Std 13,2 4,9 10,4 15,8
198
Procedència de les mostres
1. GARROTXA: Les Preses, prat del Pla de Matabosc, 31TDG5567
2. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, Pastures dels Estaldats, 31TDG5958
3. GARROTXA: Sant Esteve d’En Bas, prat vora el mas Tosses, 31TDG5663
4. GARROTXA: Olot, prats vora la Pujada del Gegant, 31TDG5969
5. GARROTXA: Olot, prats de la Font Moixina, 31TDG5768
6. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31TDG6255
7. GARROTXA: Vall d’en Bas, prat vora can Miralles de Sant Privat d’en Bas, 31TDG5266
8. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats vora Sant Simplici, 31TDG5561
9. VALLESPIR: Costoja, prats de vora la vila, 31TDG7190
10. VALLESPIR: Prats de Molló i la Presta, prats de la Pollangarda, 31TDG5595
Taula 4. Classes texturals de l’Odontito-Trifolietum. ISSS: Societat Internacional de la Ciència del Sòl.
Figura 2. AFC de les associacions Gentiano‑Trisetetum [ ], Conopodio‑Vicietum [ ], Odontito‑Trifolietum
[], Tragopogono‑Lolietum [ ] i Rhinantho‑Trisetetum [ ] dels Pirineus i de la serralada Prelitoral Catalana.
S’hi representen els dos primers eixos, que acumulen una variància conjunta del 7,8%. El primer eix separa els
inventaris en funció de la seva distribució: a l’esquerra, hi apareixen els inventaris pirinencs, i a la dreta, els més
propers a la serralada Prelitoral. El segon eix els separa en funció de l’activitat agrària: a dalt, hi trobem els prats
més intensament intervinguts (dall, redall, irrigació, sembra, adob), i a baix, els menys cultivats (dall o pastura).
199
Sintàxon GT RT TL OT CV
Nre. inventaris 9 121 90 73 14
Caract. i dif. de l’ass. GT
Trollius europaeus II . . . .
Euphrasia hirtella V r . . .
Gentiana lutea IV . . . .
Trifolium medium II r . r .
Stachys officinalis IV I . I .
Pimpinella saxifraga IV r + . .
Scabiosa columbaria IV I r . +
Gymnadenia conopsea IV . . . .
Campanula rotundifolia V . . . .
Prunella grandiflora (Dsa) V + r r I
Dianthus carthusianorum III r . . .
Laserpitium latifolium IV r . r .
Carlina acanthifolia II r . . .
Eryngium bourgatii III . . . .
Caract. i dif. de l’ass. RT
Rhinanthus pumilus (Dsa) IV IV II III .
Echium vulgare II II r r .
Onobrychis supina III . r I
Plantago media III III II II I
Vicia cracca II II I + .
Phleum pratense s.l. III III r I II
Caract. i dif de l’ass. TL
Crepis biennis s.l. (Da) . . II r .
Festuca pratensis .II V + .
Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia . I III I +
Lolium multiflorum . . II r .
Onobrychis viciifolia . + II I .
200
Sintàxon GT RT TL OT CV
Nre. inventaris 9 121 90 73 14
Caract. i dif de l’ass. OT
Festuca arundinacea . I I IV III
Linum u. subsp. angustifolium . I r III I
Agrimonia eupatoria . + . III .
Rhinanthus alectorolophus (CTv) . . . + .
Erigeron annuus . r . III .
Orobanche minor . r . II I
Origanum vulgare I r . II I
Caract. i dif. de l’ass. CV
Vicia incana . . . r V
Conopodium gr. majus I r . r IV
Cruciata laevipes . r . r IV
Ornithogalum bourgaeanum . r r r II
Vicia hirsuta . r r I IV
Verbascum pulverulentum ...II III
Viola bubanii . . . . II
Caract. i dif. de l’all. Arrhenatherion
Carum carvi II II II .II
Knautia arvensis III I + . .
Heracleum sphondylium s.l. . r I r .
Myosotis arvensis . r r I .
Anthriscus sylvestris subsp. s. . . r r II
Geranium pratense . + + . .
Pimpinella major . I + . .
Colchicum autumnale . . . r .
Caract. i dif. de la suball. Aveno‑Arrhenatherenion
Galium pumilum s.l. (Dsa) III II r I I
Polygala vulgaris (Dsa) IV + r r II
Chaerophyllum aureum III I I .
Vicia segetalis (Dsa) . I r III III
Knautia nevadensis s.l. . II III .
Polygala calcarea (Dsa) II r . r .
201
Sintàxon GT RT TL OT CV
Nre. inventaris 9 121 90 73 14
Caract. de l’ord. Arrhenatheretalia
Arrhenatherum elatius s.l. II IV V V V
Achillea gr. millefolium IV IV III IV V
Leontodon hispidus s.l. V II III r .
Trisetum flavescens subsp. f. V IV V II .
Crepis capillaris . I r + .
Silene vulgaris s.l. I I r + I
Avenula pubescens IV I II II .
Galium mollugo s.l. . + III III .
Pastinaca sativa s.l. . . r . .
Centaurea nigra/C. debeauxii .II rII .
Astrantia major II + r . .
Hypochaeris maculata II . . . .
Vicia tenuifolia . . . + .
Caract. i dif. de la class. Festuco‑Brometea
Bromus erectus .II III
Sanguisorba minor s.l. IV II +III II
Veronica chamaedrys II r . II II
Salvia pratensis .II + I .
Helianthemum nummularium III + . + II
Thymus serpyllum s.l. IV + . r .
Veronica serpyllifolia . r r r .
Satureja vulgaris II + . r r
Vulpia bromoides . . r + .
Centaurea scabiosa II II . +
Veronica austriaca subsp. vahlii . I r I II
Filipendula vulgaris . r . r .
Trifolium incarnatum s.l. . r . r II
Saxifraga granulata .....
Campanula glomerata III + r . .
Trifolium montanum III I r r .
Carex caryophyllea I + II III
Phleum phleoides II r . r .
202
Sintàxon GT RT TL OT CV
Nre. inventaris 9 121 90 73 14
Prunella laciniata . r . + .
Anthyllis vulneraria II r r . .
Caract. de la class. Molinio‑Arrhenatheretea
Trifolium pratense VVVVV
Trifolium repens IV IV V IV III
Dactylis glomerata subsp. g. VVVVV
Taraxacum sect. Taraxacum I IV V III IV
Poa trivialis s.l. . II IV II II
Prunella vulgaris .II II + I
Cynosurus cristatus II II II IIII
Plantago lanceolata IV IV V V IV
Anthoxanthum odoratum IV II IV III IV
Lotus corniculatus subsp. c. V IV IV IV III
Holcus lanatus III IV III III
Bellis perennis . + I I +
Rumex acetosa s.l. IV II IV II III
Potentilla reptans .II IIII II
Centaurea jacea/C. decipiens VII III III .
Galium verum s.l. V II III III
Leucanthemum vulgare aggr. IV III IV III +
Lolium perenne . I I I +
Poa pratensis s.l. . III IV IV III
Ranunculus acris II II VIII III
Cerastium fontanum s.l. III III IV II III
Bromus hordeaceus s.l. . II II III III
Daucus carota s.l. I II III II .
Medicago lupulina IIII IV II .
Lathyrus pratensis II III III III IV
Briza media IV III II II +
Geranium dissectum . + r II I
Hypochaeris radicata .II III II
Festuca gr. rubra VII III I IV
Ranunculus bulbosus III III II III III
203
Sintàxon GT RT TL OT CV
Nre. inventaris 9 121 90 73 14
Trifolium dubium . + r II II
Rhinanthus minor II r r + IV
Tragopogon pratensis/T. lamottei II III III II III
Stellaria graminea III +r+II
Succisa pratensis II r . + +
Ranunculus repens . r r + +
Rumex crispus . + II II I
Medicago sativa s.l. . II III I .
Luzula campestris .III III + .
Agrostis capillaris s.l. V II r I I
Campanula rapunculus . . . + II
Peucedanum oreoselinum II r r I II
Armeria gr. alliacea II . . . I
Lychnis flos‑cuculi . . r I II
Companyes
Convolvulus arvensis . I r II II
Trifolium campestre II II .III II
Ononis spinosa s.l. II I r II .
Vicia sativa . r I II .
Hypericum perforatum . + . r I
Veronica arvensis .II II I +
Picris hieracioides .II II + +
Linum catharticum III I r r .
Eryngium campestre . r . I I
Carex muricata s.l. . r r I r
Trifolium ochroleucon II r r . I
Rumex acetosella s.l. . r r + II
Rubus ulmifolius . r . I III
Urtica dioica . r . r II
Orchis gr. maculata I r r + II
Chamaespartium sagittale II . . . .
Cirsium acaule II r . . .
Thalictrum minus II . . . .
204
Sintàxon GT RT TL OT CV
Nre. inventaris 9 121 90 73 14
Dianthus hyssopifolius II . . . .
Trifolium rubens II . . . .
Jasione montana II . . . .
Seseli annuum II r . . .
Hieracium tardans II . . . .
Molinia coerulea II . . . .
Orchis majalis II . . . .
Potentilla erecta II . . . .
Procedència dels inventaris: cf. Taula 1
Taula 5. Taula comparativa entre les associacions Gentiano‑Trisetetum (GT), Rhinantho‑Trisetetum
(RT), Tragopogono‑Lolietum (TL), Odontito‑Trifolietum (OT) i Conopodio‑Vicietum (CV) dels Pirineus
i de la serralada Prelitoral catalana. CTv, espècie característica territorial del Vallespir; D, espècie
diferencial [a, aliança, sa, subaliança]. N’hem exclòs les companyes de presència <20%.
Variabilitat
Dins de l’associació hi distingim 3 subassociacions ecogeogràfiques que queden diferenciades
clarament en la taula sintètica (Taula 6) i en l’AFC (Figura 3):
• Subass. trifolietosum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983 [= typicum]: prat de trèvols
amb lli de prat típic
Sinonímia: subass. arrhenatheretosum elatioris O. Bolòs et Masalles 1983 (syntax. syn.)
[= subass. arrhenatheretosum O. Bolòs et Masalles 1983 (orig. form)].
Espècies diferencials: Tragopogon lamottei, Ononis spinosa, Eryngium campestre,
Plantago media, Centaurea jacea subsp. vinyalsii, Carex spicata, Salvia pratensis subsp.
p., Leucanthemum ageratifolium, Festuca pratensis subsp. p., Centaurea scabiosa subsp.
s., Centaurium erythraea, Tanacetum corymbosum subsp. c. (Taula 6).
Distribució: extrem est del Prepirineu meridional oriental: valls d’Olot (baixa Garrotxa)
i encontorns propers (vall de Bianya, plans de vora Santa Pau), Alta Garrotxa (Albanyà,
vall de Beget, Sant Miquel de Pera, pla d’Oix, vall del Bac, Rocabruna) i Alt Vallespir
(Costoja). Al pla de Banyoles i rodalia hi hem trobat fragments d’associació. L’altitud
oscil·la entre 270 i 800(1.000) m.
Ecologia: àrees pradenques situades en valls secundàries i en planells de muntanya.
Els terrenys són mesòfils i rics en carbonats. Bona part dels prats han estat instaurats
damunt espais guanyats al bosc primitiu, tot i que en alguns casos, poden provenir
d’antics camps de conreu reconvertits en prats dalladors.
205
Potencialitat: roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i
alzinar muntanyenc (Asplenio‑Quercetum ilicis).
Sintaxonomia: Bolòs & Masalles (1983) van distingir dues subassociacions dins
de l’Odontito‑Trifolietum: la subass. trifolietosum pratensis (la típica) i la subass.
arrhenatheretosum elatioris. No obstant, l’anàlisi dels nostres resultats (a partir de
molts més inventaris i d’una àrea geogràfica major) ens condueix agrupar ambdues
subassociacions en una de sola. Per aquest motiu, considerem la subassociació
arrhenatheretosum com a un sinònim sintaxonòmic de la subassociació trifolietosum.
Variabilitat: Dins de la subassociació hi distingim dues variants ecològiques (Taula 7):
Var. Brachypodium phoenicoidis. Variant típica i la més eixuta i més propera al
fenassar. Les espècies diferencials són: Brachypodium phoenicoides, Galium pumilum
subsp. papillosum, Knautia collina, Thymus serpyllum subsp. chamaedrys.
Var. Veronica austriaca subsp. valhii. Variant un xic més humida i més propera
al Bromion erecti. Sovint és pasturada, fet que es reflecteix en la seva composició
florística. Les espècies diferencials són: Veronica austriaca subsp. valhii, Lolium
perenne, Bromus commutatus, Vicia tenuifolia, Galium lucidum subsp. l., Cynosurus
cristatus.
• Subass. geranietosum dissecti subass. nova hoc loco: prat de trèvols amb gerani de
fulla retallada
Sinonímia: subass. geranietosum dissecti Mercadal 2019 nom. ined. (art. 1).
Holotypus hoc loco: Taula 8, inv. 13, (Garrotxa, Vall de Bianya, a Llocalou, al prat del
Xiprer, 350 m, 31TDG5773).
Espècies diferencials: Potentilla reptans, Geranium dissectum, Lychnis flos‑cuculi, Ajuga
reptans, Mentha suaveolens.
Distribució: territori olositànic i extrem nord-oriental dels Pirineus orientals: Valls
Olot (baixa Garrotxa) i encontorns propers (vall de Bianya, pla d’Olot, pla de les
Preses, pla d’en Bas, vall d’Hostoles, pla de Sant Miquel de Campmajor i pla de Sant
Martí Sacalm) i Alt Vallespir (prats vora la vila de Costoja). De 340 a 820 m d’altitud.
Ecologia: àrees pradenques situades en planes fluvials, principalment damunt terrenys
profunds de naturalesa volcànica (basalt), de reacció entre lleugerament àcida a
lleugerament bàsica.
Els prats han estat instaurats damunt els terrenys guanyats al bosc primitiu, però de
vegades, també provenen directament de prats sembrats de nova creació o de conreus
deixats de cultivar i que passen a ser dallats anualment.
Potencialitat: principalment la roureda de roure pènol (Isopyro‑Quercetum roboris),
la freixeneda de freixe de fulla gran (Brachypodio‑Fraxinetum excelsioris) i la verneda
206
(Lamio‑Alnetum glutisonae); i, més rarament, al de la roureda de roure martinenc amb
boix (Buxo‑Quercetum pubescentis).
Sintaxonomia: descrivim una nova subassociació per incloure els prats de tendència
mesohigròfila pròxims al Geranio‑Festucetum, ja que hi contacta geogràficament i perquè
és lleugerament més humida que la resta de subassociacions de l’Odontito‑Trifolietum.
Variabilitat: dins de la subassociació hi distingim 3 variants ecològiques (Taula 8):
Var. Bromus hordeaceus s.l. Variant típica i ruderal que es diferencia per la presència
de tàxons nitròfils. Aquesta forma es desenvolupa en sòls profunds de les terrasses
fluvials de les valls olotines, especialment en àrees properes als nuclis de població.
Són prats que provenen d’antics conreus o que periòdicament es milloren per mitjà
de la sembra de plantes farratgeres. Si els prats es deixen d’ensementar i només es
mantenen mitjançant el dall o la pastura, la composició florística va variant i es va
enriquint en tàxons singulars. Aleshores, en funció de la humitat edàfica, es poden
arribar a convertir en una de les dues altres variants de la subassociació. Espècies
diferencials: Bromus hordeaceus s.l., Rumex crispus, Vicia hirsuta, Vicia sativa, Aster
pilosus, Geranium molle subsp. m., Carex muricata subsp. pairae, Avena barbeta,
Sonchus asper.
Var. Salvia pratensis subsp. pratensis. Variant madura de sòls mesòfils diferenciada
per plantes del Bromion erecti. Aquesta forma es desenvolupa damunt terrasses
fluvials. Espècies diferencials: Salvia pratensis subsp. p., Rumex acetosa subsp. a,
Centaurea montana subsp. semidecurrens.
Var. Ranunculus acris. Variant madura de sòls humits, profunds, i sovint d’origen
palustre i amb un elevat contingut de matèria orgànica. Es diferencia per la presència
de tàxons mesohigròfils, molts d’ells comuns a l’aliança Oenantho‑Gaudinion
(forma pròxima al Geranio‑Festucetum). Espècies diferencials: Ranunculus acris,
Ophioglossum vulgatum, Orchis laxiflora, Carex flacca, C. distans, Stachys officinalis,
Galium verum subsp. v.
• Subass. rhinanthetosum alectorolophi subass. nova hoc loco: prat de trèvols amb
fonollada pilosa
Sinonímia: subass. rhinanthetosum alectorolophi Mercadal 2019 nom. ined. (art. 1).
Holotypus hoc loco: Taula 9, inv. 7 (Vallespir: Serrallonga, prats de casa Pieri, 567 m,
31TDG6493).
Espècies diferencials: Galium mollugo subsp. erectum, Rumex acetosa subsp. a., Verbascum
pulverulentum, Centaurea nigra s.l. (incl. C. debeauxii), Rhinanthus alectorolophus.
Distribució: extrem nord-oriental dels Pirineus orientals (al voltant del Canigó): Alt
Vallespir, a les valls de la capçalera del Tec (vora Costoja, Vila-roja, Sant Llorenç de
Cerdans, La Manera, Serrallonga, Prats de Molló i la Presta), i Conflent (vall de la
207
Rotjà). Tanmateix, aquesta subassociació es deu estendre per altres valls del Vallespir
i del Conflent (cal tenir en compte que hem realitzat un estudi poc intens en aquesta
àrea pirinenca, especialment al Conflent, i que existeixen molts prats que no hem
prospectat). A Eus i Prada (Conflent) hi hem trobat fragments d’associació. El límits
altitudinals se situen entre (325)600 i 1.000 m
Ecologia: àrees pradenques situades en petites valls fluvials del vessant pirinenc
septentrional submediterrani. Els prats se situen vora els cursos fluvials, damunt
terrasses recents o en planers enmig de la muntanya. Els terrenys solen ser silicis de
reacció àcida o neutra: granitoides, micasquists, gneis i conglomerats.
Els prats han estat instaurats damunt els terrenys guanyats al bosc primitiu (rouredes
de roure martinenc i freixenedes de freixe de fulla gran), malgrat que en alguns casos,
provenen d’antics cultius d’userda, com ara els prats de la vall de la Rotjà (Conflent).
Potencialitat: principalment la roureda de roure martinenc (Pteridio‑Quercetum
pubescentis) i, menys freqüentment, la freixeneda de freixe de fulla gran
(Brachypodio‑Fraxinetum excelsioris).
Variabilitat: dins de l’associació hi distingim 2 variants ecològiques (Taula 9):
Var. Peucedanum oreoselinum. Variant típica i més propera al tipus de
l’Odontito-Trifolietum. Es tracta de prats madurs dallats i pasturats (o redallats),
però no ressembrats. És la forma més natural. Espècies diferencials: Peucedanum
oreoselinum, Rhinanthus alectorolophus, Centaurea nigra subsp. debeauxii, Euphorbia
cyparissias, Cynosurus cristatus, Tragopogon lamottei.
Var. Medicago sativa subsp. sativa. Variant mesòfila molt intervinguda agrícolament
per l’home (dall, redall, sembra, irrigació), fet que l’aproxima ecològicament i
florísticament al Tragopogono-Lolietum. Calen més inventaris del Conflent i de la
Cerdanya per acabar d’aclarir l’adscripció i el rang fitosociològics d’aquesta variant,
ja que podria tractar-se d’una forma pròpia del Tragopogono‑Lolietum. Espècies
diferencials: Rumex obtusifolius, Tragopogon pratensis subsp. orientalis, Medicago
sativa subsp. s., Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia, Onobrychis viciifolia, Lolium
multiflorum.
Sintàxons OTg OTt O Tr OT
Nre. inventaris 32 16 25 73
Nre. tàxons 37 44 37 38
Diagnòstiques de l’associació
Festuca arundinacea subsp. a. (Cc) 90 87 72 83
Linum usitatissimum subsp. a. (Cc) 62 62 44 56
208
Erigeron annuus 34 75 52 49
Agrimonia eupatoria subsp. e. 25 81 32 39
Orobanche minor 28 25 36 30
Origanum vulgare 31 37 4 23
Gaudinia fragilis 12 18 8 12
Diferencials de la subass. geranietosum
Potentilla reptans 78 43 32 54
Geranium dissectum (Cc) 43 12 4 23
Lychnis flos‑cuculi (Cc) 34 12 8 20
Ajuga reptans 31 6 8 17
Mentha suaveolens 21 6 4 12
Geranium molle subsp. m. 25 . . 10
Ophioglossum vulgatum 18 . . 8
Orchis laxiflora 15 . . 6
Diferencials de la subass. trifolietosum
Tragopogon lamottei 18 62 16 27
Ononis spinosa 15 62 8 23
Eryngium campestre 9 56 8 19
Plantago media 9 56 4 17
Centaurea j. subsp. vinyalsii 15 68 . 21
Bromus commutatus 9 37 . 12
Carex spicata . 31 8 9
Salvia pratensis subsp. p. 18 43 . 17
Leucanthemum ageratifolium . 56 . 12
Festuca pratensis subsp. p. (Cc) . 37 . 8
Centaurea scabiosa subsp. s. . 31 . 6
Centaurium erythraea . 31 . 6
Tanacetum corymbosum subsp. c. . 31 . 6
Diferencials de la subass. rhinanthetosum
Galium mollugo subsp. erectum (Cc) 50 12 92 56
Verbascum pulverulentum 3 6 56 21
Rumex acetosa subsp. a. (Cc) 18 . 80 35
Centaurea n. subsp. debeauxii (Co) . 6 28 10
Tragopogon pratensis (Cc) 6 . 24 10
Centaurea nigra subsp. n. (Co) . . 52 17
209
Peucedanum oreoselinum . . 44 15
Rhinanthus alectorolophus (Co) . . 24 8
Característiques i diferencials de l’all. Arrhenatherion i de l’ord. Arrhenatheretalia
Arrhenatherum elatius subsp. e. 87 75 96 87
Achillea gr. millefolium 84 87 72 80
Trisetum flavescens subsp. f. 18 31 52 32
Avenula pubescens subsp. p. 34 . 44 30
Myosotis arvensis subsp. a. 6 6 24 12
Chaerophyllum aureum 9 . 20 10
Anthriscus sylvestris subsp. s. . . 8 2
Heracleum sphondylium s.l. . . 8 2
Phyteuma o. subsp. ibericum . 6 . 1
Leontodon hispidus . 6 . 1
Crepis biennis var. ceretana 3 . . 1
Narcissus tazetta subsp. t. 3 . . 1
Característiques i diferencials de la class. Molinio‑Arrhenatheretea
Plantago lanceolata 87 93 88 89
Dactylis glomerata subsp. g. 84 100 80 86
Trifolium pratense 81 100 80 84
Lotus corniculatus subsp. c. 75 87 76 78
Trifolium repens 31 87 72 57
Holcus lanatus 56 62 68 61
Poa pratensis 75 43 64 64
Taraxacum off icinale 75 31 72 64
Ranunculus acris 43 43 92 60
Bromus hordeaceus 56 50 60 56
Ranunculus bulbosus 65 50 48 56
Anthoxanthum odoratum 56 31 68 54
Lathyrus pratensis 68 50 32 52
Rhinanthus pumilus 34 37 64 45
Leucanthemum ircutianum 40 25 64 45
Vicia segetalis 40 18 60 42
Daucus carota subsp. c. 50 56 . 34
Briza media 28 62 12 30
Trifolium dubium 46 25 28 35
210
Cerastium fontanum subsp. vulgare 37 37 24 32
Centaurea decipiens 21 25 32 26
Medicago lupulina 31 43 4 24
Lolium perenne 9 43 24 21
Vicia sepium 9 25 36 21
Poa trivialis subsp. t. 21 12 32 23
Agrostis capillaris subsp. c. 3 37 20 16
Crepis v. subsp. taraxacifolia 25 6 12 16
Ranunculus repens 15 6 12 12
Phleum p. subsp. nodosum 3 12 12 8
Phleum pratense subsp. p. . 12 12 6
Agrostis stolonifera 12 12 . 8
Rhinanthus minor 15 6 . 8
Vicia cracca . 6 12 5
Alopecurus pratensis 3644
Leucanthemum pallens . 6 . 1
Companyes
Sanguisorba m. subsp. balearica 62 31 44 49
Trifolium campestre 9 56 52 34
Vicia sativa 37 31 20 30
Hypochaeris radicata 18 31 36 27
Rumex crispus 40 31 8 27
Luzula campestris 43 . 16 24
Vicia hirsuta 37 . 24 24
Galium verum subsp. v. 25 43 4 21
Medicago sativa subsp. s. 18 25 24 21
Knautia nevadensis 25 37 4 20
Rubus ulmifolius 28 18 12 20
Veronica arvensis 25 6 24 20
Veronica austriaca subsp. valhii 18 56 . 20
Veronica chamaedrys 25 12 20 20
Bellis perennis 34 12 4 19
Bromus erectus subsp. e. 18 18 20 19
Convolvulus arvensis 21 37 4 19
Carex flacca 21 37 . 17
Cirsium arvense 34 12 . 17
211
Cynosurus cristatus 9 18 24 16
Galium pumilum subsp. papillosum 9 37 8 15
Geranium columbinum 3 37 16 15
Rumex obtusifolius 9 6 28 15
Stachys officinalis 18 31 . 15
Carex caryophyllea 25 . 8 13
Sherardia arvensis 15 25 4 13
Cerastium glomeratum 18 6 8 12
Onobrychis viciifolia 18 6 8 12
Plantago major subsp. m. 18 6 8 12
Prunella vulgaris 9 37 . 12
Aster pilosus 25 . . 10
Picris echioides 12 12 8 10
Silene vulgaris 6 . 24 10
Artemisia vulgaris 3 . 24 9
Brachypodium phoenicoides 3 31 4 9
Euphorbia cyparissias . . 28 9
Euphorbia f. subsp. brittingeri 21 . . 9
Helianthemum nummularium . 25 12 9
Petrorhagia prolifera 6 . 20 9
Stellaria graminea . 6 24 9
Verbena officinalis 9 25 . 9
Vicia tenuifolia . 31 8 9
Blackstonia perfoliata subsp. p. 3 31 . 8
Galium lucidum subsp. l. 6 25 . 8
Pteridium aquilinum . . 24 8
Cichorium intybus 3 25 . 6
Satureja calamintha subsp. a. . . 20 6
Prunella laciniata . 25 . 5
Procedència dels grups d’inventaris
OTg. GARROTXA, SELVA i VALLESPIR: Taula 8
OTt. ALT EMPORDÀ, GARROTXA i RIPOLLÈS: Taula 7 i dades bibliogràfiques (Bolòs &
Masalles, 1983)
OTr. VALLESPIR i CONFLENT: Taula 9
Taula 6. Taula comparativa de les subassociacions de l’Odontito-Trifolietum (OT) al nord-est de
Catalunya: subass. geranietosum (OTg), subass. trifolietosum (OTt) i subass. rhinanthetosum (OTr). C,
espècie característica [c, classe; o, ordre]. N’hem exclòs les companyes de presència <20%,
212
Figura 3. AFC de l’associació Odontito‑Trifolietum (79 inv.: 71 propis i 8 bib.). S’hi representen els dos primers eixos, que
acumulen una variància conjunta del 13,6%. Hi hem distingit tres subassociacions: subass. geranietosum
(OTg, ), subass. trifolietosum (OTt, ) i subass. rhinanthetosum (OTr, ). El primer eix separa els
prats en funció de la reacció del sòl: a l’esquerra, hi apareixen els inventaris més acidòfils de la subass.
rhinanthetosum, i a la dreta, els més basòfils de la subass. trifolietosum. El segon eix separa els inventaris
segons la seva maduresa i la seva humitat edàfica: a dalt, hi queden els inventaris mesòfils més naturals i
amb menys plantes nitròfiles de les subassociacions trifolietosum i rhinanthetosum, mentre que a baix, hi
apareixen els prats més mesohigròfils, més immadurs i més nitrificats de la subass. geranietosum.
Número
d’inventari 1 2 3 4 5 6 OTtb 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 OTtv Sint.
Àrea estudiada
(m2)100 100 100 100 50 50 83 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 94
Alçada de la
vegetació (cm) 120 160 120 130 100 60 115 90 80 150 80 120 80 160 160 100 160 118 117
Recobriment
total (%) 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Nombre de
tàxons 43 40 42 37 32 39 39 50 51 55 40 41 44 40 34 50 65 47 44
Altitud (m) 257 718 650 638 380 410 509 592 476 720 755 941 942 804 800 802 707 754 662
213
Inclinació 0 5 5 0 25 -- 70 0 20 0 0 0 0 5 0 0 3 4
Dall sí sí sí no -- -- 75 sí sí sí sí sí sí sí sí sí no 90 86
Pastura no no sí no -- -- 25 sí sí sí sí sí sí sí sí sí no 90 71
Espècies diagnòstiques de l’ass. Odontito‑Trifolietum
Festuca
arundinacea
subsp.
arundinacea
1.1 2.2 2.2 2.2 . . 67 2.2 1.1 1.1 1.1 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 1.1 100 87
Agrimonia
eupatoria subsp.
eupatoria (Dss) + + + 1.1 + 2 100 + 1.1 1.1 + . + + . . + 80 81
Erigeron annuus . + 1.1 + . . 50 + 1.1 + + + + + + . + 90 75
Linum
usitatissimum
subsp.
angustifolium
. 2.2 + + . + 67 + . + . + 1.1 . . 1.1 1.1 50 62
Origanum
vulgare + . + . + +.2 33 + . . . . . . . . + 20 37
Orobanche minor ...... 0+ . . . . . + . + + 40 25
Gaudinia
fragilis ...... 0. . . . + 1.1 . . . 1.1 30 18
Diferencials de la subass. trifolietosum pratensis
Centaurea jacea
subsp. vinyalsii + 2.2 1.1 2.2 + 2 100 . + + . . . 1.1 . + + 50 68
Plantago media . + 2.2 . . + 50 1.2 1.1 + + . . . . + + 60 56
Tragopogon
lamottei + + + + . . 67 . + + + . . 2.2 + + . 60 62
Eryngium
campestre + + . 1.1 . . 50 1.1 + . . . + + + + . 60 56
Leucanthemum
ageratifolium . + 1.1 + . . 50 . + 1.1 + + . . + . + 60 56
Ononis spinosa
s.l. . + + + . + 67 . . + + . + + + 1.1 . 60 62
Salvia pratensis
subsp. pratensis . . + . . . 17 + . + + . . + + 1.1 . 60 43
Tanacetum
corymbosum
subsp.
corymbosum
. + . . . . 17 . + + . . . . . + + 40 31
Centaurea
scabiosa subsp.
scabiosa
. . + + . . 33 . . + . . . + . + . 30 31
Carex spicata . + . . . . 17 . + + + . . . . . + 40 31
Centaurium
erythraea + . . + . + 50 . . . . . + . . . + 20 31
214
Diferencials de la var. Brachypodium phoenicoidis
Brachypodium
phoenicoides 1.1 1.1 . 2.2 1 + 83 . . . . . . . . . . 0 31
Galium pumilum
subsp. papillosum . + + + + + 83 . . . . . . . + . . 10 37
Knautia collina + + + . . . 50 . . . . . . . . . . 0 18
Thymus serpyllum
subsp. chamaedrys . . + . . + 33 . . . . . . . . . . 0 12
Diferencials de la var. Veronica austriaca subsp. valhii
Veronica austriaca
subsp. valhii . . . . . . 0+ + + + + . + + + + 90 56
Lolium perenne . . . . . . 0+ 2.2 . . 2.2 1.1 . 3.3 1.1 + 90 43
Bromus commutatus . . . . . . 02.2 + . . . 1.1 + + 1.2 . 60 37
Vicia tenuifolia . . . . . . 0. . 1.1 + . . 2.2 2.2 2.2 . 50 31
Galium lucidum
subsp. lucidum . . . . . . 0. + + . . . + 1.1 . . 40 25
Cynosurus cristatus . . . . . . 0. . . . + 1.1 . . . + 30 18
Diferencials de la suball. Aveno‑Arrhenatherenion
Knautia nevadensis
var. lanceolata . . + 1.1 . . 33 . + + + . . . . + . 40 37
Rhinanthus pumilus . . + . . . 17 . . . . + 1.1 2.2 1.1 3.3 . 50 37
Vicia segetalis . . . . . . 0+ . . . + . . . . + 30 18
Prunella grandiflora
subsp. pyrenaica . . . . + + 33 . . . . . . . + . . 10 18
Característiques de l’all. Arrhenatherion i de l’ord. Arrhenatheretalia
Achillea gr.
millefolium + + 1.1 1.1 + . 83 2.2 1.1 + + 1.1 1.1 1.1 1.1 . 2.2 90 87
Arrhenatherum
elatius subsp. elatius 1.1 3.3 2.2 3.3 4 . 83 . 1.1 3.3 2.2 . . 2.2 2.2 2.2 1.1 70 75
Trisetum flavescens
subsp. flavescens . . . . . . 0. . 2.2 2.2 2.2 2.2 1.1 . . . 50 31
Galium mollugo
subsp. erectum . . . . . . 0. 2.2 2.2 . . . . . . . 20 12
Leontodon hispidus . . . . . . 0. . . . + . . . . . 10 6
Myosotis arvensis
subsp. arvensis . . . . . . 0. . . . . . . . . + 10 6
Crepis capillaris . . . . 1 . 17 . . . . . . . . . . 0 6
Característiques de la class. Molinio‑Arrhenatheretea
Trifolium pratense 1.1 1.1 1.1 1.1 + 3 100 1.1 2.2 2.2 1.1 2.2 2.2 3.3 2.2 2.2 2.2 100 100
Dactylis glomerata
subsp. glomerata 2.2 2.2 1.1 1.1 2 . 83 2.2 2.2 2.2 2.2 1.1 2.2 2.2 2.2 2.2 1.1 100 93
215
Plantago lanceolata 2.2 + 2.2 2.2 1 + 100 1.1 1.1 1.1 1.1 . 1.1 2.2 2.2 1.1 1.1 90 93
Trifolium repens 1.1 . 1.1 + + . 83 + 2.2 + 3.3 2.2 1.1 2.2 2.2 2.2 2.2 100 87
Lotus corniculatus
subsp. corniculatus + + 1.1 + + . 83 1.1 1.1 1.1 1.1 . 2.2 2.2 . 2.2 1.1 80 81
Holcus lanatus . . 2.2 . + 3 50 + 1.2 + + 1.1 1.1 . . . 3.3 70 62
Briza media + + . 2.2 . . 50 + + + + . 2.2 + . + . 80 62
Daucus carota subsp.
carota + + + . . 3 67 + + . + . . . . + + 50 56
Lathyrus pratensis . + . . 2 + 50 + . + + . . 2.2 + . . 50 50
Bromus hordeaceus
s.l. 1.1 . + . . . 33 1.1 + . . + . + . + + 60 50
Ranunculus bulbosus + + . . . . 33 1.1 . + . + . 1.1 + . + 60 50
Poa pratensis . . . . . + 17 . . + + . + 2.2 2.2 2.2 . 60 43
Medicago lupulina . + . . . . 17 + 1.1 1.1 + . . + + . . 60 43
Ranunculus acris . . . . . . 0. + + 1.1 1.1 + . . . + 60 37
Festuca pratensis
subsp. pratensis . . + . . . 17 . 2.2 + + + + . . . . 50 37
Cerastium fontanum
subsp. vulgare . + + . . + 50 . + . . + . . . . + 30 37
Agrostis capillaris
subsp. capillaris 3.4 + . . 2 . 50 . . . . 1.1 + . . . + 30 37
Anthoxanthum
odoratum . . . . . . 0+ . . . + 1.1 1.1 . . + 40 31
Taraxacum sect.
Taraxacum . . . . + . 17 . + . . 1.1 . + + . . 40 31
Centaurea decipiens . . . . . . 0. . 1.1 2.2 2.2 + . . . . 40 25
Leucanthemum
ircutianum . . . . + + 33 + . . . . . . . . 1.1 20 25
Vicia sepium . . . . . . 0. + + + . . . . . + 40 25
Trifolium dubium . . . . . . 0+ . . . + + . . . + 40 25
Festuca rubra subsp.
rubra . . . . 2 . 17 2.2 . + . . . . . . . 20 18
Companyes
Trifolium campestre . . . . + + 33 1.1 + + + + + . . . + 70 56
Potentilla reptans 2.2 2.2 . . . . 33 1.1 1.1 1.1 1.1 . . . . . + 50 43
Galium verum
subsp. verum . + 2.2 1.1 . . 50 . . . . + + + 1.1 . . 40 43
Geranium
columbinum . + . . . . 17 . + + + + + . . . . 50 37
Carex flacca s.l. + + . + . + 50 . + . . . . . . + . 20 37
Convolvulus arvensis + . 1.1 . . + 33 . 1.1 . . . . . 1.1 . + 30 37
Prunella vulgaris 1.1 1.1 1.1 . . 2 67 . + . . . . . . . + 20 37
216
Hypochaeris radicata . . . . . . 0+ . + . + + . . . + 40 31
Rumex crispus . . . . . . 0. + + + + . . . . + 50 31
Stachys officinalis + + . + . + 67 . . . . . . . . + . 10 31
Sanguisorba minor
subsp. balearica + . . + . 1 50 . + . . . . . . + . 20 31
Blackstonia perfoliata
subsp. perfoliata + . + + . . 50 . + . . . + . . . . 20 31
Vicia sativa . + . . . . 17 . . + . . . + + + . 40 31
Sherardia arvensis . . . . . . 01.1 . + + . . . . . + 40 25
Helianthemum
nummularium . . . . . . 0+ + + . . . + . . . 40 25
Cichorium intybus + . 1.1 + . . 50 . + . . . . . . . . 10 25
Verbena off icinalis + + . + . . 50 + . . . . . . . . . 10 25
Prunella laciniata + . + . . . 33 . + . . . + . . . . 20 25
Medicago sativa
subsp. sativa + . . + . . 67 . + + . . . . . . . 20 25
Bromus erectus
subsp. erectus . . . . . . 0. + + . . . . + . . 30 18
Crepis nicaeensis . . . . . . 0. . + . . . + + . . 30 18
Juncus tenuis . . . . . . 0. . . . + + . . . 1.1 30 18
Anagallis arvensis . . . . . . 0+ . + . . . . . + . 30 18
Onobrychis supina
subsp. supina . . . . . . 0. . . + . . + . + . 30 18
Rubus ulmifolius + + . . + . 50 . . . . . . . . . . 0 18
Dianthus deltoides . . + + . . 33 . . . . . . . . . + 10 18
Psoralea bituminosa . + . . . . 17 . . + . . . + . . . 20 18
Satureja vulgaris
subsp. vulgaris + . + . . . 33 . . . . . . . . . + 10 18
Hypericum
tetrapterum subsp.
tetrapterum
+ . . . . . 17 . + + . . . . . . . 20 18
Pulicaria dysenterica + . . . . . 17 . . . . . + . . . + 20 18
Característiques de la classe Molinio‑Arrhenatheretea presents a 2 inventaris
Poa trivialis subsp. trivialis: 7(2.2), 16(2.2); Phleum pratense subsp. pratense: 10, 11(2.2); Lychnis flos‑cuculi: 6 (1.1), 12; Geranium dissectum: 7, 16.
Característiques de la classe Molinio‑Arrhenatheretea presents a un sol inventari
2: Vicia cracca; 7: Galium parisiense subsp. parisiense (1.2), Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia; 12: Alopecurus pratensis subsp. pratensis,
Trifolium medium; 13: Rhinanthus minor; 16: Stellaria graminea, Centaurea nigra subsp. debeauxii, Dipsacus fullonum subsp. fullonum.
217
Companyes presents a 2 inventaris
Agrostis stolonifera: 5, 6(3,3); Centaurium pulchellum subsp. tenuiflorum: 3(1.1), 4; Picris hieracioides subsp. hieracioides: 3, 5(1.1); Hypericum
perforatum: 5, 6; Phleum phleoides: 3, 4; Prunus spinosa: 5, 6; Veronica chamaedrys: 5, 6; Bellis perennis: 7(1.1), 11; Anacamptis pyramidalis:
8, 15; Campanula rapunculus: 5, 15; Carex vulpina subsp. cuprina: 8, 16; Cirsium arvense: 8, 9; Dacthylorhiza fuchsii: 4, 12; Echium vulgare
subsp. vulgare: 3, 15; Foeniculum vulgare subsp. piperitum: 9, 10; Geranium pyrenaicum: 12, 15; Orchis militaris: 13, 14; Peucedanum
officinale: 13, 15; Phleum pratense subsp. nodosum: 4, 16; Picris echioides: 7, 15; Succisa pratensis: 1, 11; Trifolium montanum: 15, 16;
Vicetoxicum hirundinaria: 9, 15; Vulpia bromoides: 11, 16(1.1).
Companyes presents en un sol inventari
1: Cynodon dactylon (2.2), Trifolium fragiferum (1.1), Carex hirta, Cerastium glomeratum, Geum urbanum, Leucanthemum pallens; 2: Cirsium
tuberosum; 3: Lolium rigidum; 4: Catanache caerulea, Dorycnium hirsutum; 5: Euphorbia flavicoma subsp. verrucosa (1.1), Fragaria vesca (1.1),
Ajuga reptans; 6: Acrocladium cuspidatum (2.2), Odontites vernus subsp. serotinus (2.2), Euphrasia cf. pectinada, Lathyrus hirsutus, Linum
catharticum, Ranunculus repens; 7: Bromus catharticus, B. sterilis, Hordeum murinum subsp. leporinum, Muscari neglectum, Sonchus asper,
Ulmus minor, Veronica arvensis; 9: Tetragonolobus maritimus; 10: Elymus campestris; 11: Juncus acutiflorus, J. conglomeratus, J. effusus, Rumex
obtusifolius; 12: Molinia coerulea, Scirpoides holoschoenus, Trifolium strictum; 14: Onobrychis viciifolia (1.2), Geranium sylvaticum subsp.
sylvaticum; 15: Gladiolus communis (1.1), Allium viniale, Campanula rapunculoides, Filipendula vulgaris, Phyteuma orbiculare subsp. ibericum,
Plantago major subsp. major, Populus tremula, silene latifolia subsp. latifolia, Viola tricolor subsp. arvensis; 16: Carex ovalis, Juncus articulatus,
J. inflexus, Lolium multiflorum, Malva sylvestris, Sagina apetala subsp. apetala, Verbascum pulverulentum.
Procedència dels grups d’inventaris
1. ALT EMPORDÀ: Albanyà, prat del Ferrers, 31TDG7568 (14/06/2016)
2. GARROTXA: Vall de Bianya, Vall del Bac, a la plana de la Rovirota, 31TDG5079 (21/07/2016)
3. GARROTXA: Vall de Bianya, Vall del Bac, al Quintà del Pagès, 31TDG5379 (21/07/2016)
4. GARROTXA: Vall de Bianya, Vall del Bac, a les planes Rònegues, 31TDG5279 (31/07/2016)
5. GARROTXA: Santa Pau: El Sallent, Montestir, part baixa, 31TDG66 (Bolòs & Masalles, 1983) [Odontito‑Trifolietum subass.
arrhenatheretosum]
6. GARROTXA: Santa Pau, El Sallent, Montestir, prop del Mas Plansamata, 31TDG66 (Bolòs & Masalles, 1983) [Odontito‑Trifolietum
subass. trifolietosum]
7. GARROTXA: Joanetes, 31TDG5263 (05/06/2004)
8. RIPOLLÈS: Camprodon, Beget, al Pla de la Teularia, 31TDG5784 (29/06/2016)
9. RIPOLLÈS: Camprodon, Beget, als prats de les Arçoles, 31TDH5586 (29/06/2016)
10. RIPOLLÈS: Camprodon, Beget, prat de vora les Arçoles, 31TDG5586 (29/06/2016)
11. RIPOLLÈS: Camprdón, Beget, als prats de vora el castell de Rocabruna, 31TDG5587 (29/06/2016)
12. RIPOLLÈS: Camprodon, Beget, vora el castell de Rocabruna, 31TDG5586 (29/06/2016).
13. GARROTXA: Montagut i Oix, Oix, al coll de Pera, 31TDG5281 (03/06/2016)
14. GARROTXA: Montagut i Oix, Oix, al coll de Pera, 31TDG5881 (03/06/2016)
15. GARROTXA: Montagut i Oix, Oix, al coll de Pera, 31TDG5881 (31/05/2016)
16. ALT EMPORDÀ: Albanyà, prats de l’Hostal de la Muga, 31TDG6786 (15/05/2016)
Taula 7. Odontito-Trifolietum subass. trifolietosum pratensis al nord-est de Catalunya. OTtb: Odontito-Trifolietum subass.
trifolietosum var. Brachypodium phoenicoides [inv. 1-6]; OTtv; Odontito-Trifolietum subass. trifolietosum var. Veronica
austriaca subsp. valhii [inv. 7-16]; Sint., columna sintètica de la subassociació. Dss, espècie diferencial de la subassociació.
218
Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 S
Àrea estudiada (m2)100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Alçada de la vegetació (dm) 10 12 11 14 10 7 14 12 12 12 6 16 17 7 16 12 11 12 14 8 16 7 14 11 12 6 11 9 10 9 6 6 11
Recobriment total (%) 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Nombre de tàxons 26 44 37 25 37 45 29 39 37 26 42 41 64 42 30 35 31 31 36 32 33 44 44 46 37 27 57 34 33 37 33 40 37
Altitud (dm) 46 34 34 34 47 47 40 50 53 44 44 46 35 35 36 49 49 51 50 49 50 36 80 36 50 52 81 80 80 81 81 82 52
Inclinació 00000000000000000000000001000001051
Dall sí sí sí sí sí sí sí no sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí 97
Redall sí no no sí no no sí no sí sí sí sí no sí no no no sí sí sí sí no sí no no no no no no no no no 41
Pastura no no no no no sí no no no no no no no no no sí sí no no no no sí no sí no sí sí sí sí sí no sí 34
Adob no no no sí no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no 3
Sembra no no no sí sí no no no sí sí sí no no no sí no no no no no no no no no no no no no no no no no 19
Inundació natural no no no no no no no no no no sí no no no no no no no no no no no sí sí no no no sí sí sí sí no 22
Espècies diagnòstiques de l’ass. Odontito‑Trifolietum
Festuca arundinacea subsp. a. 2.2 2.2 2.2 3.3 2.2 2.2 3.3 1.1 3.3 2.2 3.3 3.3 2.2 2.2 2.2 1.2 1.1 2.2 . . . 1.1 2.2 1.1 2.2 + 1.1 1.1 1.1 1.1 2.2 2.2 90
Linum u.subsp. angustifolium + 1.1 + + 1.1 2.2 1.1 . 1.1 . + + 1.1 1.1 3.3 . . + . . . 1.1 1.1 + . . + . + . . + 62
Erigeron annuus + . . . . . + + + + + + + + + . . . + . . . . . . . . . . . . . 34
Agrimonia eupatoria subsp. e. . + 1.1 . . + . . . . . . 1.1 1.1 . . . . . . . . . + + . + . . . . . 25
Origanum vulgare . + . . . 2.2 . + 1.1 . + . + . . . . + . . . 2.2 . 1.1 . . + . . . . . 31
Orobanche minor . . . . + + . . . . . . + + + . . + . . . + . + + . . . . . . . 28
Gaudinia fragilis . . . . . . . . . . . . 1.1 1.1 . . . . . . . . . . . . + . . . . 1.1 12
Diferencials de la subass. geranietosum dissecti
Potentilla reptans + 1.1 1.1 2.2 . . . 2.2 1.1 1.1 2.2 1.1 2.2 1.1 . 2.2 1.1 + . . + 2.2 + 1.1 1.2 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 . 1.1 78
Geranium dissectum . + + + + + . + + . + . + . . . . . + . . + + + . . . . . . . + 43
Lychnis flos‑cuculi . . + . . 2.2 . . . . . . + + + . . + 1.1 . 1.1 1.2 . . . . + . + . . . 34
219
Ajuga reptans . . . . . . . 1.2 . . + 1.1 . . . . . . + . . 1.1 + 1.1 1.1 1.1 . . . + . . 31
Mentha suaveolens + . . . . . . . . 1.2 . + + . . . . . . . . . . + . . . + + . . . 21
Diferencials de la var. Bromus hordeaceus
Bromus hordeaceus s.l. . 2.2 1.1 2.2 2.2 2.2 + 2.2 + 1.1 1.1 1.1 1.1 + . . . + . . + . . . 2.2 1.1 . . . . . + 56
Rumex crispus . + + + + . + + . + + . + . + . . . + . . . + . . . . + . . . . 40
Vicia hirsuta . + + + . + + + + . . + + . . . . + + . . . + . . . . . . . . . 37
Vicia sativa . + + . . . + + + + . + + . + . . . + . + . + . . . . . . . . . 37
Aster pilosus + + 1.1 1.1 + . + + + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Geranium molle subsp. m. . + . + . + + + + + . . . . . . . . . . + . . . . . . . . . . . 25
Carex muricata subsp. pairae . + . . . . . . + . + . . + + . . . . . . + . . . . . . . . . . 18
Avena barbata . . + 2.2 . . . . + + . . . . . . . . . . . + . . . . . . . . . . 15
Sonchus asper . + . + . . . + + . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Diferencials de la var. Salvia pratensis
Salvia pratensis subsp. p. . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 + + + + 2.2 . . . . . . . . . . . 18
Rumex acetosa subsp. a. . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 . 1.1 + + + . . . . . . + . . . . 18
Centaurea montana subsp.
semidecurrens ...............++..+............9
Diferencials de la var. Ranunculus acris
Ranunculus acris . . . . . . . . . . + 1.1 + . . + + . . . . . 1.2 . 2.2 + + 2.2 3.3 2.2 2.3 1.1 43
Ophioglossum vulgatum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . + . . 1.1 1.1 + 2.2 . 18
Orchis laxiflora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . + . . . 1.1 + + . . 15
Carex flacca s.l. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . + + + + . + . + . 21
Carex distans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . . . . + + + + . . 15
Stachys officinalis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 + . + + + + . . 18
Galium verum subsp. v. . . . . . . . . . . . . . 1.1 . . . . . . . . . . . 1.1 + + + 1.1 1.1 1.1 25
220
Diferencials de la suball. Aveno‑Arrhenatherenion
Vicia segetalis . . . . + + . . + . + . + + . . . . . + . + . + . . + + . + . + 40
Rhinanthus pumilus . . + . + . . . . . . . 2.2 . . 2.3 . 1.2 + 3.3 . . 1.1 + 1.2 . . . . . . 1.1 34
Chaerophyllum aureum ...............+...++...........9
Galium lucidum subsp. l. . . . . . . + . . . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Característiques de l’all. Arrhenatherion i de l’ord. Arrhenatheretalia
Arrhenatherum elatius subsp. e. . 1.1 + 1.1 2.2 1.1 2.2 4.4 . . . 1.1 3.3 1.1 2.2 2.2 2.2 + 2.2 1.1 2.3 + 3.3 1.1 2.2 + 2.2 2.2 1.1 2.2 2.2 2.2 87
Achillea millefolium + 1.1 + . 1.1 1.1 + 1.1 1.1 1.1 + . 1.1 2.2 1.1 1.1 1.1 + 1.2 1.1 1.1 1.1 + + 1.1 1.1 + . . 1.1 . + 84
Galium m. subsp. erectum 2.2 2.2 + + + . . . . . 1.1 . 2.2 1.1 2.2 . . . . . . 1.2 . 1.1 . . 1.2 + 2.2 1.1 . 1.1 50
Avenula pubescens subsp. p. . . . . . . . . . . . . 1.1 . . 2.2 3.3 + + . 3.3 . . . . . 3.3 2.2 1.1 2.2 . 1.1 34
Trisetum flavescens subsp. f. . . . . . . . . . . . . . . . . + 3.3 3.3 . 1.1 . 2.2 . . . . 1.1 . . . . 18
Myosotis arvensis subsp. a. . . . . + . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Colchicum autumnale subsp. a. .............................+..3
Crepis biennis var. ceretana .............................+..3
Narcissus tazetta subsp. t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 . . 3
Característiques de la class. Molinio‑Arrhenatheretea
Plantago lanceolata 1.1 1.1 1.1 + 3.3 1.1 1.1 + 1.1 . + + 2.2 1.1 1.1 + 1.1 1.1 3.3 + 2.2 2.2 + 1.1 1.1 2.2 1.1 1.1 . . . + 87
Dactylis glomerata subsp. g. 3.3 2.2 2.2 2.2 1.2 1.1 2.2 . 2.3 3.3 . 1.1 2.2 3.3 1.1 3.3 . + 1.1 1.1 1.1 2.2 2.2 . . 2.2 + 1.1 1.1 + 2.2 2.2 84
Trifolium pratense + + 1.1 . 1.1 + 1.1 1.1 . 4.4 1.1 + 1.1 1.1 2.2 2.2 1.1 1.1 1.1 . + 1.1 + + . + 1.1 . + . 1.1 2.2 81
Lotus corniculatus subsp. c. 2.2 1 + . 2.2 2.2 + . . 1.1 + 1.1 1.1 2.2 1.1 1.2 . . 1.1 2.2 2.2 + . 1.1 1.1 . 2.2 1.1 + 1.1 . 2.2 75
Poa pratensis s.l. + 3.3 . 2.2 2.1 2.2 1.1 . 1.1 . 3.3 3.3 1.2 + + . 2.2 . 1.1 1.1 1.1 1.1 . . 2.2 1.1 2.2 2.2 1.1 . 2.2 3.3 75
Taraxacum sect. Taraxacum + + + . + . + + . + 2.3 + 1.1 + + 1.1 1.1 . 1.1 . + . + . 1.1 3.3 + + . 1.1 + 1.1 75
Lathyrus pratensis . 1.1 2.2 . 1.1 + . + . . + + + . . + . + 1.1 . . + + + 1.1 1.1 + 1.2 2.2 1.1 1.1 1.1 68
Ranunculus bulbosus . 1.1 2.2 1.1 2.2 + 2.2 1.1 + . . . + + + 1.1 2.2 + + + . 1.1 . . . . + . . 1.1 1.1 + 65
221
Anthoxanthum odoratum + 1.1 . 1.1 1.1 1.1 . . 2.2 . . + 1.1 1.1 1.1 . . 1.1 . . + 3.3 1.1 2.2 1.1 . + + . . . . 56
Holcus lanatus 1.1 . . . 1.1 . . 2.2 1.1 . 1.1 1.1 . . . 2.2 1.1 1.1 1.1 . 1.1 . 2.2 . . . 1.2 2.2 2.2 1.1 1.1 1.1 56
Daucus carota subsp. c. . + + . . + + . + + . . + + + + . . . . . + . + + . + . . . 1.1 + 50
Trifolium dubium . . 1.2 . + 1.1 . + 2.2 . . + . . . . 1.1 2.2 + . + . . + + . + + . . . + 46
Leucanthemum ircutianum . . . . . . . + . . . . 1.2 2.2 + + 1.1 . 1.1 . 2.3 . . . . . 1.1 + . + 1.1 + 40
Cerastium fontanum subsp. vulgare . + + . . . . . . . + . . 1.1 . . + . + + . . . + + . . + + . . + 37
Medicago lupulina . . . . . . + . . . + . + . + . . . . + . . + . . . + . + . 1.1 + 31
Trifolium repens . . . . + . . . . 2.2 + . 1.2 1.1 1.1 . + . + + . . + . . . . . . . . . 31
Briza media . . . . . . . . . . . . . 1.1 . . . . . . . 1.1 + + 1.1 . 1.1 . . + + + 28
Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia + . . . . . + . + + . + . . . . . . + . + + . . . . . . . . . . 25
Centaurea decipiens . . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 1.1 2.2 1.1 1.1 1.1 21
Poa trivialis subsp. t. . . 3.4 . . . . 1.1 . 1.1 . . . . . 1.1 . . . . . . 1.1 2.2 . . . . . 1.1 . . 21
Plantago major subsp. m. + . . . . . . . + . + . . . . + . . . . . . . 1.1 . + . . . . . . 18
Tragopogon lamottei . . . . . . . + . . . . + . + . . + . . + . . . . . . . . . . + 18
Ranunculus repens . . . . . . . + . . + + . . . . . . . . . . . . . . + . 1.1 . . . 15
Rhinanthus minor . . . . . . . . . . . . 1.1 2.2 . . . . . . . . . . . . + . . + . + 15
Companyes
Sanguisorba m. subsp. balearica . + + + 1.1 + + + 1.2 . . + 1.1 1.1 . + + + + . 1.2 + + + + . . . . . . . 62
Luzula campestris . + + . . + . . . . + . + + . . . + + . + + . + . . + + . . + . 43
Bellis perennis . . + . . 1.1 . . . . 1.1 . . . . + + . + . + 1.1 . 1.1 + . 1.1 . . . . . 34
Cirsium arvense . + . + . . . + . + + . + . . . . . . . . . . . . + + . + + . + 34
Rubus ulmifolius . + . . + + 1.1 . . . . + . . . . . . . . . + . . . . + . . . + + 28
Carex caryophyllea . . . . + + . . . . . . + . . . . + . . . + . 1.1 . + . . . . + . 25
Knautia nevadensis var. lanceolata . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 + + + . . . + + + . + . . . . . 25
Veronica arvensis . . . . . . . . . . . + . . . + + . + + + . . . . . + . . . . + 25
222
Veronica chamaedrys . . + . . . . . . . . . . . . . . + . + + . . . + . . . + 1.1 + . 25
Convolvulus arvensis . . . . + . . . . . . . + . + . + . . . + + + . . . . . . . . . 21
Bromus erectus subsp. e. . . . . . . . . . . . . + . . 2.2 . . . 3.3 . . . . . . + . . + . 1.1 18
Cerastium glomeratum . . . . + + . . . . . + . . + . . . . 1.1 . . . . . . + . . . . . 18
Equisetum arvense . . . . . . . + . . + . + . . . . . . . . . . . + . . . + . + . 18
Hypochaeris radicata . . . . + + . . + . . . . + . . . . + . . . . 1.1 . . . . . . . . 18
Medicago sativa subsp. s. + . . . . . . . . . . . + . . . . . . . . . + . . + + . . . . + 18
Onobrychis viciifolia . . . 1.2 + . . . . . . . . . . + + . . + + . . . . . . . . . . . 18
Veronica austriaca subsp. valhii . . . . + . . . . . + . + + . . . . . . + 1.2 . . . . . . . . . . 18
Carex vulpina subsp. cuprina . . . + . . . + . . 1.1 + . . . . . . + . . . . . . . . . . . . . 15
Centaurea jacea subsp. vinyalsii . . . . . . . . . . . . 1.1 1.1 + 1.2 . . . 1.1 . . . . . . . . . . . . 15
Cirsium monspessulanum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 + 2.2 1.1 2.2 . . 15
Crepis capillaris . . . . . . . . . . . . . . . + . + + . . . . . . . + . . . + . 15
Ononis spinosa s.l. . . . . . . . . . . . . 1.1 2.2 . + + . . + . . . . . . . . . . . . 15
Polygala calcarea . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . + + . . . . + 15
Sherardia arvensis . 1.1 + . + + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . . . . . 15
Vicia villosa subsp. varia . . . . . . . . . + . . 1.1 1.1 + . . . . . . . + . . . . . . . . . 15
Vulpia bromoides . + + . 2.2 2.2 . . 1.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Agrostis stolonifera . . . . . . . . . . . 1.2 . . . . + . . . . . + . . . . . 2.2 . . . 12
Myosotis ramosissima subsp. r. . + . . . . . + . . . + . . . . . . . . . + . . . . . . . . . . 12
Picris echioides + . . . . . . . + + . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Pulicaria dysenterica . . . . . . . . . . + . . . . . . . . . . . . . + . . . + . + . 12
Rumex acetosella subsp.
angiocarpus . . . + . + . . + . . . . . . . . + . . . . . . . . . . . . . . 12
223
Característiques de la classe Molinio‑Arrhenatheretea presents a 2 o 3 inventaris
Cynosurus cristatus: 23, 24, 30; Festuca rubra subsp. rubra: 6(1.1), 20, 26; Lolium perenne: 10, 12 (1.1), 14; Vicia sepium: 8, 25, 26; Leontodon taraxacoides subsp. taraxacoides: 14,
21; Oenanthe pimpinelloides: 13, 30; Tragopogon pratensis: 1, 23.
Característiques de la classe Molinio‑Arrhenatheretea presents a un sol inventari
14: Festuca rubra subsp. commutata (1.1); 23: Agrostis capillaris subsp. capillaris (1.1); 27: Phleum pratense subsp. nodosum.
Companyes presents a 2 o 3 inventaris
Bromus commutatus: 8(1.1), 13, 23; B. sterilis: 4(1.1), 8, 22; Campanula rapunculus: 3, 6, 23; Carex divulsa: 2, 6, 8; C. hirta: 2, 3, 11; Eryngium campestre: 14, 22, 27; Galium
pumilum subsp. papillosum: 5, 6(1.1), 23; Juncus articulatus: 11, 29, 30; Laserpitium latifolium: 8, 11, 17; Medicago arabica: 2, 9(1.2), 23; Mentha aquatica: 2, 3, 22; Ornithogalum
subgen. umbellatum: 16, 17, 20; Plantago media: 24, 25, 27; Prunella vulgaris: 1, 11, 13; Rumex conglomeratus: 1, 2, 11; R. obtusifolius: 8, 10, 12; Succisa pratensis: 24(2.2), 25(2.2),
28; Tetragonolobus maritimus: 27, 31(1.1), 32; Trifolium campestre: 6, 7, 27; Valeriana officinalis: 12, 23, 25; Verbena officinalis: 1, 11, 12; Veronica persica: 9, 12, 13; Vicia incana:
16, 17(1.1), 20(1.1); Avenula pratensis subsp. iberica: 22, 24; Capsella bursa‑pastoris: 20, 26; Dipsacus fullonum subsp. fullonum: 12, 27; Euphorbia villosa: 25, 26; Filipendula
ulmaria: 11(1.1), 12(1.2); Fragaria vesca: 6(1.2), 31; Juncus inflexus: 29, 30; Lathyrus sphaericus: 6, 9; Listeria ovata: 30, 31; Muscari neglectum: 24, 26; Orobanche crenata: 7, 22;
Petrorhagia prolifera: 20, 22; Picris hieracioides subsp. hieracioides: 13, 15; Polygala vulgaris subsp. vulgaris: 14, 31(1.1); Scipioides holoschoenus: 13, 24(2.2); Silene vulgaris subsp.
vulgaris: 7, 9; Valerianella locusta: 2, 9.
Companyes presents en un sol inventari
1: Cirsium vulgare, Lolium rigidum (2.2); 2: Geranium columbinum, Viola sp.; 4: Malva sylvestris; 6: Asparagus officinalis, Brachypodium phoenicoides(1.1), Crepis sancta, Polygala
nicaeensis subsp. gerundensis, Serapias lingua (1.1); 7: Bromus diandrus subsp. diandrus, Foeniculum vulgare subsp. piperitum; 8: Conium maculatum; 9: Urospermum dalechampii;
10: Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia, Stellaria media; 11: Geum urbanum, Hypericum tetrapterum subsp. tetrapterum; 12: Equisetum telmateia, Lythrum salicaria; 13:
Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata, Calystegia sepium subsp. sepium, Cichorium intybus, Crepis setosa, Elymus repens, Lolium multiflorum, Verbascum pulverulentum; 14: Quercus
robur; 15: Artemisia vulgaris; 20: Catanache caerulea, Orchis ustulata, Papaver rhoeas; 22: Cynoglossum creticum; 23: Allium vineale, Cynosurus echinantus, Myosotis sp., Onobrychis
supina subsp. supina; Tordylium cf. maximum; 24: Galium palustre subsp. palustre, Ophrys apifera subsp. apifera, Quercus pubescens; 25: Dactylorhiza fuchsii, Populus tremula; 26:
Salvia verbenaca(2.2); 27: Arabis hirsuta subsp. gerardi, Genista tinctoria, Muscari comosum; 28: Alopecurus pratensis subsp. pratensis(1.1), Carex panicea, Filipendula vulgaris; 31:
Fraxinus excelsior, Gimnadenia conopsea, Orchis simia, Prunus spinosa; 32: Knautia collina.
Procedència dels grups d’inventaris
1. GARROTXA: Les Preses, prats vora la vila, 31TDG5566 (20/06/2003)
2-3. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31TDG6255 (22/05/2004)
4. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31TDG6255 (22/05/2004)
5. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, prats del volcà de Sant Marc, 31TDG6057 (22/05/2004)
6. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, pastures dels Estaldats, 31TDG5958 (22/05/2004)
7. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prat vora els Camps de la Plana, 31TDG6157 (24/05/2004)
8. GARROTXA: Sant Esteve d’En Bas, prat vora el mas Tosses, 31TDG5663 (24/45/2004)
9. GARROTXA: Olot, prats vora la Pujada del Gegant, 31TDG5969 (26/05/2004)
10. GARROTXA: Olot, prat vora can Pau, 31TDG5769 (26/05/2004)
224
11. GARROTXA: Olot, prats de la Font Moixina, 31TDG5768 (26/05/2004)
12. GARROTXA: Preses, prat del Pla de Matabosc, 31TDG5567 (26/05/2004)
13. GARROTXA: Vall de Bianya, a Llocalou, al prat del Xiprer, 31TDG5773 (03/06/2016)
14. GARROTXA: Vall de Bianya, a Llocalou, al mas el Prat, 31TDG5673 (03/06/2016)
15. GARROTXA: Vall de Bianya, Llocalou, prats de vora el nucli urbà, 31TDG5773 ( 03/06/2016)
16. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats vora Sant Simplici, 31TDG5561 (24/05/2004)
17. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats vora Sant Simplici, 31TDG5561 (24/05/2004)
18. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats de la Clapera Vella, 31TDG5460 (24/05/2004)
19. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats de la Clapera Vella, 31TDG5461 (24/05/2004)
20. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats del Pla de Corades, 31TDG5561 (24/05/2004)
21. GARROTXA: Vall d’en Bas, Hostalets d’en Bas, prats de la Clapera Vella, 31TDG5461 (24/05/2004)
22. GARROTXA: Planes d’Hostoles, 31TDG6255 (22/05/2004)
23. SELVA: Susqueda, prats dels voltants de Sant Martí Sacalm, 31TDG6251 (20/06/2003)
24. GARROTXA: Planes d’Hostoles, prats de la Roureda, 31TDG6255 (22/05/2004)
25. GARROTXA: Vall d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, prat vora can Miralles, 31TDG5266 (26/05/2004)
26. GARROTXA: Sant Feliu de Pallerols, prats de vora el Franc, 31TDG5761 (13/05/2002)
27. VALLESPIR: Costoja, als prats de vora la vila, 31TDG7190 (29/05/2004)
28. VALLESPIR: Costoja, als prats de vora la vila, 31TDG7190 (29/05/2004)
29-30. VALLESPIR: Costoja, prats vora la vila, 31TDG7190 (29/05/2004)
31. VALLESPIR: Costoja, prats de darrera el cementiri, 31TDG7090 (29/05/2004)
32. VALLESPIR: Costoja, prat vora el cementiri, 31TDG7190 (29/05/2004)
Taula 8. Odontito‑Trifolietum subass. geranietosum dissecti subass. nova hoc loco al nord-est de Catalunya: var. Bomus
hordeaceus, inv. 1-15; var. Salvia pratensis, inv. 16-21; var. Ranunculus acris, inv. 22-32. S, columna sintètica.
225
Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 S
Àrea estudiada (m2)100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Alçada de la vegetació (cm) 100 120 160 75 160 160 140 160 80 160 100 160 140 140 130 130 130 110 100 140 160 150 150 140 140 133
Recobriment total (%) 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Nombre de tàxons 48 32 47 44 41 41 36 34 35 32 34 36 34 44 35 24 38 33 33 29 18 27 21 24 23 34
Altitud (m) 620 800 817 803 594 595 567 666 653 777 765 770 802 952 996 800 941 720 493 475 625 645 630 582 576 707
Inclinació 000000015050000000000000001
Dall sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí 100
Redall sí no no no sí sí sí no no no no sí sí sí no sí sí no sí no sí sí sí no sí 56
Pastura no no sí sí no no no sí sí sí sí no no no no no no no no sí no no no sí no 32
Sembra no no no no no no no no no no no no no no no sí no sí no no sí sí sí no no 20
Inundació natural no no no no no no no no no no no no no no no no sí no no no no no no no no 4
Espècies diagnòstiques de l’ass. Odontito‑Trifolietum
Festuca arundinacea subsp. a. 1.1 1.1 . + 1.1 . 2.2 . 1.1 1.1 . 1.1 1.1 1.1 1.1 . + 2.2 2.2 . . 2.2 2.2 1.1 1.1 72
Erigeron annuus + . + . + + + + 1.1 + + + . + . + . + . . . . . . . 52
Linum u. subsp. angustifolium + + + . + + + + 1.1 . . . 1.1 + . . . . . + . . . . . 44
Orobanche minor . . + + . + + + + + + + . . . . . . . . . . . . . 36
Agrimonia eupatoria subsp. e. + . + . + . + . . . . . + . . . + . + . . . . + . 32
Gaudinia fragilis +..........+.............8
Origanum vulgare ............+............4
Diferencials de la subass. rhinanthetosum alectorolophi
Galium mollugo subsp. erectum 1.2 2.2 1.1 + 1.1 + + + + + 1.1 + 1.1 + 2.2 + 2.2 3.3 2.2 + 1.1 1.1 1.1 . . 92
Rumex acetosa subsp. a. 3.3 1.1 + + + + + . . 1.1 + 1.1 + + 1.1 . + 1.1 + + + + . + . 80
Verbascum pulverulentum + . . + + + . + + . + . + + + . + + + + . . . . . 56
Centaurea nigra subsp. n. 1.1 + + 1.1 . 1.1 . 1.1 . . . . + . . . + 1.1 + + + . + . . 52
Rhinanthus alectorolophus (Dv-OTrp) . . + . 1.1 3.3 1.1 . . . + + . . . . . . . . . . . . . 24
226
Diferencials de la var. Peucedanum oreoselinum
Peucedanum oreoselinum + + + + 2.2 1.1 2.2 1.1 2.2 + + . . . . . . . . . . . . . . 44
Centaurea nigra subsp. debeauxii . . 1.1 . 1.1 . + . 2.2 1.1 2.2 + . . . . . . . . . . . . . 28
Euphorbia cyparissias . . + + . + + + + + . . . . . . . . . . . . . . . 28
Cynosurus cristatus + . . . . + + . . . + + . 2.2 . . . . . . . . . . . 24
Tragopogon lamottei . . + . . . . . . . . . + + 1.1 . . . . . . . . . . 16
Diferencials de la var. Medicago sativa
Rumex obtusifolius . . . . . . . . . . . + . . . + . . . . + + + + + 28
Tragopogon p. subsp. orientalis . . . . . . . . . . . . . . . . + . + + + + . + . 24
Medicago sativa subsp. s. ................. 2.2 + 4.4 . 1.1 + . 1.1 24
Crepis v. subsp. taraxacifolia . . . . . . . . . . . . . . . . . . + + . + . . . 12
Onobrychis viciifolia . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . . + . . . 8
Lolium multiflorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 . 4
Diferencials de la suball. Aveno‑Arrhenatherenion
Rhinanthus pumilus + 3.3 2.2 + . . . + + + 1.1 . . + 2.2 + + . 2.3 + . + 2.2 . . 64
Vicia segetalis . . + + + . + + . . + + . + + . 1.1 + . + + + . . 1.1 60
Chaerophyllum aureum . . . . . . . . . 3.3 2.2 1.1 . . + . + . . . . . . . . 20
Knautia nevadensis var. lanceolata ..............1.1..........4
Prunella grandiflora subsp. pyrenaica .............+...........4
Galium pumilum ............++...........8
Característiques de l’all. Arrhenatherion i de l’ord. Arrhenatheretalia
Arrhenatherum elatius subsp. e. 1.1 1.1 2.2 1.1 2.2 2.2 2.2 4.4 2.2 1.1 2.2 2.2 1.1 1.1 2.2 2.2 3.3 3.3 2.2 4.4 3.3 3.3 3.3 3.3 . 96
Achillea gr. millefolium + 1.1 1.1 2.2 1.1 + 1.1 2.2 1.1 1.1 1.1 . 2.2 1.1 1.1 . + 1.1 1.1 1.1 . . . . . 72
Trisetum flavescens subsp. f. 2.3 3.3 2.2 1.1 1.1 2.2 1.1 + . . 2.2 1.1 2.2 2.2 1.1 . . . . . . . . . . 52
227
Avenula pubescens subsp. p. 3.3 . 1.1 . 2.2 2.2 + . 1.1 + 1.1 . . . . . + . . . 1.1 1.1 . . . 44
Vicia sepium . . + 1.1 + . . . . + . + . . . . + . . . + 1.1 1.1 . . 36
Myosotis arvensis subsp. a. . . . + . . . . + . . . . . + . . + + . . . . . + 24
Anthriscus sylvestris subsp. s. . . . . + + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Conopodium majus subsp. m. .........+....+..........8
Geranium sylvaticum subsp. s. +...............+........8
Heracleum sphondylium 1.2 . . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Vicia tenuifolia ...........++............8
Polygonum bistorta ................+........4
Característiques de la class. Molinio‑Arrhenatheretea
Ranunculus acris + + + 2.2 + 1.1 + + + + + + + + . 2.2 + + . + 2.2 2.2 1.1 1.1 2.2 92
Plantago lanceolata 1.1 1.1 . 2.2 2.2 1.1 1.1 + 1.1 1.1 1.1 1.1 . 1.1 2.2 1.1 2.2 1.1 1.1 . 1.1 1.1 2.2 2.2 2.2 88
Dactylis glomerata subsp. g. . 2.2 2.2 2.2 1.1 . 1.1 2.2 2.2 1.1 2.2 2.2 3.3 2.2 . 2.2 . 2.2 1.1 + 1.1 2.2 . 1.1 1.1 80
Trifolium pratense 2.2 2.2 . 2.2 2.2 1.1 2.2 . . . . 1.1 1.1 2.2 1.1 3.3 + 1.1 1.1 + 2.2 1.1 1.1 2.2 1.1 80
Lotus corniculatus subsp. c. 1.1 1.1 1.1 . . 1.1 1.1 . 1.1 . + 1.1 . 1.1 . + 2.2 1.1 1.1 + + 2.2 + 1.1 2.2 76
Taraxacum sect. Taraxacum . + . + + + . + . . . + + + . 1.1 + + + + 1.1 + 1.1 + 2.2 72
Trifolium repens . . . 2.2 2.2 1.1 1.1 + 1.1 1.1 2.2 . 2.2 2.2 + 1.1 . + . . 2.2 1.1 1.1 1.1 1.1 72
Anthoxanthum odoratum 2.2 1.1 + 1.1 . 1.1 1.1 + 2.2 . 1.1 1.1 1.1 1.1 + . + 2.2 + . . 1.1 . . . 68
Holcus lanatus 1.1 1.1 1.1 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 . 3.3 . 2.2 2.2 2.2 . 1.1 . 1.1 . . 2.2 2.2 . 2.2 . 68
Leucanthemum ircutianum + 1.1 + + + + + + + . + + + 2.2 . 2.2 . + 2.3 . . . . . . 64
Poa pratensis s.l. 1.1 1.1 + . 2.2 . + . + . . . + . 3.3 . 2.2 1.1 3.3 3.3 2.2 3.3 2.2 . 2.2 64
Bromus hordeaceus s.l. . . + + + + . + + . + + 1.1 + 1.1 + . + + . . . + . . 60
Ranunculus bulbosus . + + + . + . . . . + . + + 1.1 . 1.1 1.1 1.1 + . . . . . 48
Centaurea decipiens . . . + + 1 . . . . . + . 1.1 1.1 . . . 1.1 + . . . . . 32
Lathyrus pratensis + . . . + . . . . + . . . 1.1 . . + . . . . . 1.1 + 1.1 32
228
Poa trivialis subsp. t. . . . 1.1 . . + . . + 1.1 2.2 . . . 2.2 . . . . . . . 2.2 1.1 32
Trifolium dubium + . . + . + 1.1 . . . . . . . + . . 2.2 + . . . . . . 28
Cerastium fontanum subsp. vulgare . . + . . + . . . . . . + . . + + . . . . . + . . 24
Lolium perenne + 1.1 . . 1.1 . . . . . . + . . . + . . . . . 1.1 . . . 24
Stellaria graminea + . . + + . + . . + . + . . . . . . . . . . . . . 24
Agrostis capillaris subsp. c. + + . . 2.2 2.2 . . . . . 2.2 . . . . . . . . . . . . . 20
Briza media + . + . . . . . . . . . . 2.2 . . . . . . . . . . . 12
Phleum pratense subsp. nodosum + . . . . . . . . . . . . + 1.1 . . . . . . . . . . 12
Phleum pratense subsp. p. . . . . . . . + . + . . + . . . . . . . . . . . . 12
Ranunculus repens . . . . . . . . . + . 1.1 . . . . . . . . . . . + . 12
Vicia cracca . . . . . . . . . . . . . 1.1 1.1 . . . + . . . . . . 12
Companyes
Trifolium campestre . . + + . . 1.1 2.2 1.1 + 1.1 . + + + . . . + 2.2 . + . . . 52
Sanguisorba minor subsp. balearica 1.1 + + + + + . . 1.1 . . . + + . . . . 1.1 + . . . . . 44
Hypochaeris radicata + + + . + + . + . . + + + . . . . . . . . . . . . 36
Potentilla reptans +.2 + . . 1.1 . . . . . . 1.1 . . . . . . 2.2 1.1 . . . + 1.1 32
Artemisia vulgaris . . . . . + . + . + + . . . + . + . . . . . . . . 24
Pteridium aquilinum . . + + . + . . + . 1.1 . . . . + . . . . . . . . . 24
Silene vulgaris . . + + . + . . . . . + + . . . . + . . . . . . . 24
Veronica arvensis + + . . . . . . . . . . . . + . . + . . . . . + + 24
Vicia hirsuta . + + . + . . . . . . . . . + . . + . . . . . . 1.1 24
Bromus erectus subsp. e. . . 2.2 . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 1.1 . 1.2 + . . 20
Petrorhagia prolifera . . . . . . . + + . + . + . + . . . . . . . . . . 20
Satureja c. subsp. ascendens . . . . + . + + 1.1 . . . . + . . . . . . . . . . . 20
Veronica chamaedrys + . + + . . + . . . . . . . . . 1.1 . . . . . . . . 20
229
Vicia sativa subsp. sativa . + + . + . . . . . . . . . . 1.1 . + . . . . . . . 20
Geranium columbinum . . . . . . + + . + . . . + . . . . . . . . . . . 16
Geranium rotundifolium . . + + . . . . . + . . . . . . + . . . . . . . . 16
Luzula campestris + . + . . . + . . . . . . . . . + . . . . . . . . 16
Veronica serpyllifolia . . . + . + . . . . . . . . . . . . . . . + + . . 16
Helianthemum nummularium . . . + . . . . . . + . . + . . . . . . . . . . . 12
Picris sp. . . . . . . . + . + . . + . . . . . . . . . . . . 12
Rubus ulmifolius + . . . . . . + . + . . . . . . . . . . . . . . . 12
Rumex a. subsp. angiocarpus + + . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Vicia villosa subsp. varia . . . . + . . . + . + . . . . . . . . . . . . . . 12
Viola tricolor subsp. arvensis . . . . . . . . + . . . . . + . + . . . . . . . . 12
Característiques de la classe Molinio‑Arrhenatheretea presents a 2 inventaris
Ajuga reptans: 1, 10; Festuca rubra subsp. commutata: 7, 14(1.2); Lychnis flos‑cuculi: 1, 6.
Característiques de la classe Molinio‑Arrhenatheretea presents a un sol inventari
17: Alopecurus pratensis subsp. pratensis (1.1); 19: Medicago lupulina; 24: Bellis perennis, Galium verum subsp. verum (1.1); 25: Geranium dissectum.
Companyes presents a 2 inventaris
Arenaria serpyllifolia subsp. serpyllifolia: 19(1.1), 25; Bromus sterilis: 15, 18; Carex caryophyllea: 3, 17; Cerastium glomeratum: 16, 24; Cynosurus echinatus: 8, 9; Echium sp.: 8, 14;
Elymus campestris: 5(1.1), 25; Eryngium campestre: 1, 14; Hypericum tetrapterum: 9, 11; Ononis spinosa s.l.: 9, 14(1.1); Orobanche purpurea: 3, 4; Picris echioides: 3, 6; Plantago
major: 23, 24; Potentilla recta: 8, 9; Rorippa pyrenaica: 15, 18; Rumex crispus: 2, 16; Trifolium incarnatum var. incarnatum: 3(2.2), 4.
Companyes presents en un sol inventari
1: Alchemilla vulgaris, Carex hirta, C. pallescens, Sherardia arvensis; 2: Carex muricata subsp. pairae; 3: Geranium pyrenaicum, Orobanche purpurea, Quercus pubescens; 4: Knautia
collina, Mentha suaveolens, Sagina apetala, Trifolium striatum; 5: Oxalis acetosella; 9: Centaurea cyanus; 12: Carex spicata, 13: Vulpia sp.; 14: Convolvulus arvensis, Dianthus
seguieri subsp. requienii, Plantago media; 15: Picris hieracioides, Vicia onobrychioides; 16: Brachypodium phoenicoides, Urtica dioica; 17: Arabis glabra, Cruciata laevipes, Fragaria
vesca, Lathyrus sphaericus; 18: Arabis hirsuta subsp. gerardi, Brassica napus; 20: Lythrum salicaria; Silene italica subsp. nemoralis, S. latifolia, Valerianella pumilla, Vicia tetrasperma
subsp. tetrasperma; 25: Anthemis arvensis, Brassica napus(1.1).
Procedència dels grups d’inventaris
1. VALLESPIR: Sant Llorenç de Cerdans, La Farga del Mig, prat de la Masada, 31TDG6695 (29/05/2004)
2. VALLESPIR: Prats de Molló i la Presta, prats del Burgat, 31TDG5595 (29/05/2004)
230
3. VALLESPIR: Costoja, als prats de Vila-roja, 31TDG6889 (10/06/2016)
4. VALLESPIR: Costoja, als prats de Vila-roja, 31TDG6889 (10/06/2016)
5. VALLESPIR: Sant Llorenç de Cerdans, La Farga del Mig, 31TDG6694 (16/06/2016)
6. VALLESPIR: Sant Llorenç de Cerdans, La Farga del Mig, 31TDG6694 (10/06/2016)
7. VALLESPIR: Serrallonga, prats de casa Pieri, 31TDG6493 (22/06/2016)
8. VALLESPIR: Serrallonga, prats de vora la vila, 31TDG6493 (22/06/2016)
9. VALLESPIR: Serrallonga, prats de vora la vila, 31TDG6394 (22/06/2016)
10. VALLESPIR: Serrallonga, prats d’El Baragà, 31TDG6293 (22/06/2016)
11. VALLESPIR: Serrallonga, prats d’El Baragà, 31TDG6293 (22/06/2016)
12. VALLESPIR: La Menera, prats de vora la vila, 31TDG6089 (22/06/2016)
13. VALLESPIR: Prats de Molló i la Presta, prats vora el Nogaret, 31TDG5595 (22/06/2016)
14. VALLESPIR: Prats de Molló i la Presta, prats del Xatart, 31TDG5693 (29/06/2016)
15. CONFLENT: Pi, sota les Sotelles, 31TDH4704 (19/05/2016)
16. VALLESPIR: Prats de Molló i la Presta, prat vora el Llandric, 31TDG5495 (29/05/2004)
17. CONFLENT: PI, prats del rec de Torèn, 31TDH4705 (19/05/2016)
18. VALLESPIR: Prats de Molló i la Presta, prat de la Pollangarda, 31TDG5995 ( 29/05/2004)
19. CONFLENT: Fullà, Fullà de Baix, prats de les Coves, 31TDH4713 (19/05/2016)
20. CONFLENT: Fullà, Fullà de Baix, prats de les Coves, 31TDH4714 (19/05/2016)
21. CONFLENT: Saorra, prats de la Planella, 31TDH4710 (19/05/2016)
22. Conflent: Saorra, prats de la vila, 31TDH4709 (19/05/2016)
23. Conflent: Saorra, prats de la Planella, 31TDH4710 (19/05/2016)
24. CONFLENT: Fullà, Fullà d’Amunt, a l’Artiga del Doctor, 31TDH4711 (19/05/2016)
25. CONFLENT: Fullà, Fullà d’Amunt, a l’Artiga del Doctor, 31TDH4711 (19/05/2016)
Taula 9. Odontito‑Trifolietum subass. rhinanthetosum alectorolophi subass. nova hoc loco al Vallespir i al Conflent: var. Peucedanum oreoselinum,
inv. 1-15; var. Medicago sativa, inv. 16-25. Dv-OTrp, espècie diferencial de la var. Peucedanum oreoselinum; S, columna sintètica.
231
Conclusions
Al nord-est de Catalunya (Pirineus i serralada Prelitoral Catalana) hi distingim 5 associacions
de prats de dall mesòfils (Conopodio‑Vicieteum, Gentiano‑Trisetetum, Odontito‑Trifolietum,
Rhinantho‑Trisetetum, Tragopogono‑Lolietum) que adscrivim a la subaliança ibèrica
Aveno‑Arrhenatherenion i a l’aliança centreeuropea Arrhenatherion.
Als sectors est i central dels Pirineus orientals catalans s’hi desenvolupa l’Odontito‑Trifolietum
O. Bolòs et Masalles 1983, una associació constituïda principalment per hemicriptòfits d’elevat
valor farratger i que es diferencia florísticament per un conjunt d’espècies diagnòstiques
(Festuca arundinacea subsp. a., Linum usitatissimum subsp. angustifolium, Erigeron annuus,
Agrimonia eupatoria, Orobanche minor, Gaudinia fragilis i Origanum vulgare) que li
confereixen una composició global particular distinta de la resta de comunitats catalanes
de l’Arrhenatherion. Dins de l’associació hi distingim 3 subassociacions ecogeogràfiques
en funció de la naturalesa del terreny i del vessant pirinenc on es desenvolupen: subass.
trifolietosum pratensis [= typicum] O. Bolòs et Masalles 1983, de sòls bàsics del sector sud,
subass. geranietosum dissecti subass. nova hoc loco, de sòls neutres, profunds i de tendència
mesohigròfila, i subass. rhinanthetosum alectorolophi subass. nova hoc loco, de sòls àcids del
sector nord.
L’associació es distribueixen per la regió biogeogràfica medioeuropea dels Pirineus orientals
catalans (territori olositànic i Prepirineus i Pirineus orientals), per la província submediterrània
pirinenca i per l’atlàntica de les valls d’Olot, en el clima mediterrani prepirinenc oriental.
L’altitud varia entre (270)340-800(1.000) m.
Edafològicament, l’Odontito-Trifolietum es troba damunt terrenys plans o amb pendent
suau, sobre granitoides, basalts, calcàries o sedimentàries detrítiques de reacció diversa que,
majoritàriament, constitueixen sòls de l’ordre dels entisòls i dels inceptisòls.
Pel que fa a la potencialitat, l’associació pertany, fonamentalment, al domini de la roureda de
roure pènol (Isopyro‑Quercetum roboris) i al de les rouredes de roure martinenc (Buxo‑Quercetum
pubescentis i Pteridio‑Quercetum pubescentis); tot i que també pot aparèixer al domini de
la freixeneda de freixe de fulla gran (Brachypodio‑Fraxinetum excelsioris), al de la verneda
(Lamio‑Alnetum glutisonae), i, encara, al de l’alzinar muntanyenc (Asplenio‑Quercetum ilicis).
Agraïments
A Xavier Oliver i Andreu Salvat per facilitar-me treballs inèdits amb inventaris de prats
dalladors de la Garrotxa.
232
Bibliografia
B JL (2006) La vegetación del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Publicaciones del Consejo
de Protección de la Naturaleza de Aragón. Zaragoza. 421 pp.
B A (2013) Pastizales y prados en Navarra: descripción, tipificación y ecología. Guineana, 19: 1-510.
B M (1977) La comarca de Olot. Estudio de Geografía Regional. Instituto de Estudios Gerundenses
(CSIC) & Universidad de Barcelona. Barcelona. 603 pp.
B O (1957) Datos sobre la vegetación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca
de la zonación altitudinal en el valle de Arán. Collectanea Botanica, V: 465-514.
B O , M RM (1983) Mapa de la Vegetació de Catalunya. Escala 1: 50.000. Memoria del full
núm 33 (Banyoles). Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Barcelona. 130 pp.
B O , V J (1984) Flora dels Països Catalans, I. Barcino. Barcelona. 736 pp.
B O , V J, M RM, N JM (2005) Flora manual dels Països Catalans. (3ed.). Pòrtic.
Barcelona. 1310 pp.
B-B J (1979) Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Blume. Madrid.
820 pp.
B-VA (2018) Anàlisis de Vegetació i Biodiversitat. Universitat de Barcelona. Consultable en línia a http://
biodiver.bio.ub.es/vegana/index.html. [data, 15-5-2018].
C J (1993) Estudis sobre la flora i la vegetació de St. Joan de l’Erm i de la vall de Santa Magdalena
(Pirineus catalans). Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida. 321 pp.
C J, C E, F X, G M, N JM, M RM, M G, S, A, V
L (2016) Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum V. 3. Vegetació arbustiva i herbàcia (Prats i pastures).
(2ed.). Generalitat de Catalunya. Barcelona. 233 pp.
C J, C E, F X, N JM, S I, V J (1996) La vegetació de les serres prepirinenques
compreses entre els rius Segre i Llobregat. 2 – Comunitats herbàcies higròfiles, fissurícoles i glareícoles.
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 63: 51-83.
C E, N JM (1992) Flora i vegetació de les valls d’Espot i de Boí. Vol.2. IEC. Barcelona. 351 pp.
C S, A C (coord. gen.) (1986-2019) Flora iberica. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
D J (2006) Flora i vegetació del territori comprès entre el riu Segre i el Port del Comte (Prepirineus catalans,
Lleida). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
F R (1981) La vegetació dels Països Catalans. (1ed.). Ketres. Barcelona. 513 pp.
F R (1986) La vegetació dels Països Catalans. (2ed.). Ketres. Barcelona. 541 pp.
F R, F T, C JM (1984) Vegetació. Història Natural dels Països Catalans. Vol.7. Enciclopèdia
Catalana. Barcelona. 442 pp.
F B (2016) Contribution au prodome des végétations de France: les Arrhenatheretea elatioris
Braun-Blanq. ex Braun-Blanq., Roussine & Nègre 1952. Documents phytosociologiques, 3: 5-217.
G G D (1986) Flora y vegetación de Peña Montañesa-Sierra Ferrera y Valle de la Fueva (Alto Sobarbe,
Huesca). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
G M, O X, F J (2014) Les poblacions de Silaum silaus (Umbelliferae) a Catalunya: distribució,
ecologia, amenaces i estatus. Orsis, 28: 55-73.
ICGC (2017) Vissir v3.26. Mapa comarcal de Catalunya 1: 50 000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Consultable en línia a http://www.icc.cat/vissir3/ [data, 15-8-2017].
233
M JM, R M (1981) Els volcans olotins i el seu paisatge. Serpa. Barcelona. 250 pp.
M S, S A (1995) Cartografia digital. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Informe inèdit.
Dept. de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.
M V J (1992) El clima. In: Carreras C (coord.). Geografia general dels Països Catalans. Vol. I. Gran
Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
M G (2019a) Els prats de dall del coll de Pera, Montagut i Oix (Alta Garrotxa). In: Vilar J, Carreres J,
Mercadal G, Viñas X (coord.) XLII Embardissada. pàg. 12-14. Centre Excursionista d’Olot. Olot.
M G (2019b) Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració
agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l’Europa occidental.
Volum 3: vegetació i gestió pradenca. Tesi doctoral. Universitat de Girona.
M P (1957) Contribución al estudio de los prados próximos a Seo de Urgel. Publicaciones del Instituto
de Biología Aplicada, XXV: 49-112.
N JM, C J, C E, V J (2000) Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia
and Andorra. I: Hygrophilous herbaceous communities. Acta Bot.Barc., 46: 191-237.
N JM, C E, F X (1999) Hygrophilous herbaceous vegetation of Catalonia. Retrieval from the
data bank Floracat. Annali di botanica, LVII: 41-48.
N JM, G R, F, X, C E (1997) Estudio fitocenológico del Macizo del Turbón (Prepirineo
central), III: comunidades herbáceas de ambientes especiales. Lucas Mallada, 9: 121-169.
O X (2004a) Flora i vegetació de la Vall del Bac. Informe inèdit.
O X (2004b) La vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. I. Grau de coneixement,
referències i catàleg de comunitats vegetals. Informe consultable en línia <<http://ichngarrotxa.iec.cat/
ichngarrotxa/fotos/catcomvegPNZVGAP.pdf>>. ICHN – Garrotxa. [data, 15-6-2018].
O X (2005) La vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. II. Comunitats vegetals d’interès.
Informe consultable en línia <<http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/fotos/comvegintPNZVGfinalAP.
pdf>>. ICHN-Garrotxa [data, 15-6-2018].
P O, P M (2009) Guia de la jornada “Sòls de la Garrotxa: Zona volcànica i la Vall de Bianya”.
Jornada organitzada per la Secció de Sòls i la Secció d’Agricultura de la ICEA, en col·laboració amb la
Delegació Catalana de la SECS. 56 pp.
P J, L-A M, R R (1986) Técnicas y experimentos en edafología. Col.legi Oficial
d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. Lleida. 284 pp.
P J, L-A M, R R (1993) Laboratori d’edafologia. Aula. Vol. 27. Universitat politècnica
de Catalunya. Barcelona. 189 pp.
P J, L-A M, R C (2003) Edafología para la agricultura y el medio ambiente. (3ed.).
Mundi-Prensa. Madrid. 929 pp.
R R (2009) 6510 Prados de siega de montaña (Arrhenatherion). In: Ferrer Benimeli C, Reiné R (coord.)
Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España.
pàg. 60. Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Madrid.
R-M S, F-G F, L J, L M, P A (2001) Syntaxonomical checklist
of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobotanica, 14: 5-341.
R-M S, P A (2003) Atlas y manual de los hábitat de España. Ministerio de Medio Ambiente.
Madrid. 492 pp.
R-R MP, F F, T L, C M (2014) Vegetation diversity of mesic grassland
(Arrhenatheretalia) in the Iberian Peninsula. Applied Vegetation Science, 17: 780–796.
234
R C, P L (1992) Els sòls. In: Pallí L, Brusi D (coord.). El medi natural de les terres gironines. pàg.
69-72. Diputació de Girona. Girona.
S A (2003) Informe sobre els prats de dall de Sant Simplici (Vall d’en Bas, la Garrotxa). Informe inèdit.
S A, M S (2010) Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa. Informe tècnic. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
S A, M S, M X (2009) Cartografia 1:10.000 dels hàbitats d’espais oberts del Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa. Informe tècnic consultable en línia a http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/
detalls/Article/Cartografia-1.10000-dels-habitats-despais-oberts-del-PNZVG-2009. Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa. [data, 15-6-2018].
S I (2001) Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d’Alp (Pirineus
orientals). Acta Bot. Barc.: 1-400.
S J (1935) L’Homme et la Végétation dans le Haut-Vallespir. Imprimarie Mari-Lavit. Montpellier. 122 pp.
T JM, F B (2014) Flora Gallica. Biotope. Mèze. 1196 pp.
T JM (1955) Le Pic de Midi d’Ossau. Ecologie et Végétation. Mémories du Museum National d’Histoire
Naturelle. Série B. Botanique, V: 1-207.
V N (2018) Arrhenatheretalia elatioris uncritical checklist of Europe. Phytologia Balcanica, 24(1): 99-147.
V J (1984) Notes fitocenològiques, IV. Collectanea Botanica, 15: 459-485.
V J (1996) El poblament vegetal de la Vall de Ribes. Les comunitats vegetals i el paisatge. Mapa de vegetació
1:50 000. ICC. Barcelona. 468 pp.
V J (2005) Les comunitats vegetals. Descripció i classificació. Universitat de Barcelona. Barcelona. 251 pp.
V N (1993) Flora i vegetació de les muntanyes del Puigsacalm-Serra de Milany. Tesi doctoral. Universitat
de Barcelona.
V N (2010). La flora dels prats de la Garrotxa. Bases per a la seva conservació. Annals de la Delegació
de la Garrotxa de l’ICHN, 4: 25-30.
V X (1993) Flora i vegetació de l’Alta Garrotxa. Tesi doctoral. Universitat de Girona.
