Content uploaded by Jordi Bou
Author content
All content in this area was uploaded by Jordi Bou on Jun 12, 2020
Content may be subject to copyright.
Actes del XII
Col·loqui Internacional
de Botànica Pirenaica ‑ Cantàbrica
Girona ‑ 3, 4 i 5 de juliol ‑ 2019
Jordi Bou Manobens
Lluís Vilar Sais
(eds.)
Dades CIP recomenades per la Biblioteca de la UdG
Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaico‑Cantàbrica (12è : 2019 :
Girona, Catalunya), autor
Actes del XII Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaica ‑ Cantàbrica :
Girona ‑ 3, 4 i 5 de juliol ‑ 2019 / Jordi Bou Manobens, Lluís Vilar Sais (eds.).
‑‑ Girona : Documenta Universitaria, abril 2020. ‑‑ 1 recurs electrònic
(289 pàgines) : il·lustracions, taules, gràfics, mapes.
Textos en català, anglès, francès i castellà
ISBN 978‑84‑9984‑527‑2
I. Bou Manobens, Jordi, editor literari II. Vilar Sais, Lluís, editor literari
III. Universitat de Girona 1. Paisatge ‑‑ Protecció ‑‑ Pirineus – Congressos
2. Paisatge ‑‑ Protecció ‑‑ Cantàbria – Congressos 3. Botànica ‑‑ Pirineus –
Congressos 4. Botànica ‑‑ Cantàbria – Congressos
CIP 502.17(234.12)(063) COL
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra
només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu‑
vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar
algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; +34 91 702 19 70 / +34 93 272 04 47).
Comitè científic
Lluís Vilar Sais (UdG) president del comitè
Josep Vigo i Bonada (UB)
Llorenç Sáez Gonyalons (UAB)
Josep M. Ninot Sugrañes (UB)
Carme Casas Arcarons (UVic‑UCC)
Joan Pedrol Solanes (UdL)
Comitè organitzador
Lluís Vilar Sais (UdG) president del comitè
Jordi Bou Manobens (UdG)
Gabriel Mercadal i Corominas (UdG)
Josep Gesti Perich (UdG)
Xavier Viñas i Teixidor (UdG)
Secretaria tècnica
Atlanta
© dels textos: els autors
Il·lustració de Botrychium matricariifolium cedida pel Real Jardín Botánico de Madrid
ISBN: 978‑84‑9984‑527‑2
DOI: 10.33115/b/9788499845272
Girona, 15 d’abril de 2020
265
Guia de la sortida del XII Col·loqui Internacional
de Botànica Pirenaica‑Cantàbrica als Pirineus
orientals (4 de juliol de 2019)
L. Vilar, G. Mercadal, J. Bou & J. Gesti
LAGP — Flora i vegetació. Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. C/Ma. Capmany 69,
17003, Girona, lluis.vilar@udg.edu
Abstract
The excursion took place at the headwaters of La Muga, located in the Alt Empordà and
Alt Vallespir counties (Eastern Pyrenees). The area visited is in the north-eastern part of
the Pyrenean range, where the axial Pyrenees are only a few kilometres from the coast;
precisely within the transition between the Mediterranean landscape and the mountains. The
excursion allowed us to observe cork oak forests, downy oak forests, chestnut plantations,
riparian forests, beech forests with boxwood, as well as an interesting historical meadowland
where there are hay, mesophile and lowland meadows.
The last stop was at the Hostal de la Muga (Alt Empordà), a former farmhouse where
people can eat and sleep, once a crossroads for smugglers and travellers crossing the border,
as well as a doorway to Catalonia for the “maquis” after the civil war. The hostel has even
been mentioned in Marià Vayreda’s novel, La Punyalada, written at the start of the 20th
century, where it deals with the banditry that followed the Carlist wars.
Finally, the excursion was complemented by a tourist and cultural visit to the Santa Maria
Abbey in the village of Arles (Vallespir), along with a chance to walk around and explore
the old town.
Resum
La sortida es va fer a la capçalera del riu La Muga, a les comarques de l’Alt Empordà i
l’Alt Vallespir (Pirineus orientals). La zona visitada se situa a la part més nord-oriental de
la serralada pirinenca, on els Pirineus axials es troben a pocs quilòmetres de la costa, just
266
a l’àrea de transició entre els paisatges mediterranis i els montans. La sortida va permetre
observar suredes, rouredes de roure martinenc, castanyedes, boscos de ribera, fagedes amb
boix, així com una interessant àrea pradenca històrica on hi trobem prats de dall, prats
mesòfils i feners de terra baixa.
La darrera parada fou el llogaret anomenat Hostal de la Muga (Alt Empordà), antiga
masia on s’hi podia menjar i dormir, punt de pas de traginers, contrabandistes i viatgers
que travessaven la frontera, així com punt d’entrada a Catalunya dels maquis després de
la guerra civil. L’hostal ja és esmentat a l’obra La Punyalada de Marià Vayreda, novel·la de
principis del s. XX, on tracta del bandolerisme que va seguir a les guerres carlines.
Finalment, l’excursió es complementà amb una visita turística i cultural al poble d’Arles
(Vallespir), on es visità el casc antic i l’abadia de Santa Maria.
Resumen
La excursión del congreso se realizó en la cabecera del río La Muga, en las comarcas del
Alt Empordà y el Alt Vallespir (Pirineos orientales). La zona visitada se sitúa en la parte
más nororiental de la cordillera pirenaica, donde los Pirineos axiales se encuentran a pocos
kilómetros de la costa, área de transición entre los paisajes mediterráneos y los montanos.
El recorrido permitió observar alcornocales, robledales de roble pubescente, castañares,
bosques de ribera, hayedos con boj, así como una interesante área pratícola histórica donde
se observan prados de siega, prados mesófilos y herbazales de zonas de baja altitud.
La última parada fue en el Hostal de la Muga (Alt Empordà), masia en donde antiguamente
se podía comer y dormir, lugar de paso de arrieros, contrabandistas y viajeros que atravesaban
la frontera, así como punto de entrada a Catalunya de los maquis después de la guerra civil.
El hostal ya se menciona en la obra La Punyalada de Marià Vayreda, novela de principios
del s. XX, que versa sobre el bandolerismo que siguió a les guerras carlinas.
Finalmente, la excursión se complementó con una visita turístico cultural al pueblo de Arles
(Vallespir), donde se pudo visitar el casco antiguo y la Abadía de Santa Maria.
Introducció
La sortida del XII CIBPC transcorre pel nord-est de Catalunya, en una extensa regió que
comprèn dues grans unitats morfològiques: la plana al·luvial de l’Empordà, i el sistema
de massissos i serres on se separen clarament les subunitats de relleu propis dels Pirineus.
Com que aquesta àrea muntanyosa és propera a la costa, en poca distància de recorregut
s’augmenta ràpidament en altitud, fet que comporta que hi hagi gran diversitat de paisatges.
L’itinerari comença a Girona ciutat, al nord-est de la plana selvatana, travessa la depressió
de l’Empordà, s’enfila direcció als Pirineus pel terraprim empordanès i pel peu de mont
267
anomenat els Aspres fins el massís de les Salines, ja al Pirineu axial, i acaba a l’Hostal de
la Muga, al Subpirineu, aquí també anomenat Garrotxes d’Empordà (Figura 1).
Figura 1. A dalt: esquema del relleu de les comarques de Girona, on s’emmarca el punt d’inici (i) i
el final (f) del recorregut científic. Font: Pallí & Brusi (1992). A baix, localització del recorregut de
la sortida. c, parada cultural; i, punt d’inici i final; 1-3, parades científiques; línia negra, recorregut
científic; línia vermella, recorregut tursiticocultural. Base cartogràfica: ICGC (2019).
268
Nomenclatura
La denominació dels tàxons segueix la nomenclatura de la Flora manual dels Països catalans
(Bolòs et al., 2005) o, en el seu defecte, la de Flora iberica (Castroviejo & Aedo, 1986-2019)
o Flora Gallica (Tison & Foucault, 2014).
Per al conspecte sintaxonòmic se segueix la nomenclatura proposada a la Vegetació dels
Països Catalans de Folch (1986), al Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of
Spain and Portugal de Rivas-Martínez et al. (2001) o a la Vegetation of Europe de Mucina
et al. (2016).
En darrer lloc, pel que fa als hàbitats, s’empren els codis i els descriptors indicats al “Manual
dels hàbitats de Catalunya” de Carreras et al. (2015-2018).
Geologia
Els Pirineus es van aixecar com a conseqüència de la tectònica compressiva lligada a
l’orogènia alpina a començaments del Terciari, i posteriorment es van compartimentar per
la fracturació distensiva a les acaballes d’aquesta mateixa orogènia. Comprenen 3 unitats
muntanyoses que es disposen orientades d’est a oest: el Pirineu axial, el Prepirineu i el
Subpirineu (Pallí & Roqué 2009).
El Pirineu axial constitueix el nucli central i més enlairat de la serralada i és representat a la
zona visitada pel massís de les Salines (altitud màx. 1.451 m). Aquest conjunt muntanyós està
format bàsicament per granitoides paleozoics amb algun aflorament de gneissos precambrians
(als cims més elevats del Roc de Fraussa i de les Salines) i amb intercalacions de marbres
del Cambroordovicià. Aquestes darreres roques metamòrfiques porten associades diverses
mineralitzacions de talcs que van ser explotats fins fa poc. Estructuralment, l’àrea de la
sortida correspon a plutons de mides quilomètriques formats a finals del Paleozoic (p. ex:
el batòlit de Sant Llorenç-la Jonquera). Al Prepirineu hi corresponen les serres marginals
formades per roques sedimentàries mesozoiques de natura calcària, que en aquesta part
de la serralada ocupa tan sols una estreta faixa muntanyosa paral·lela a l’eix; en forma part
la serra de Bac Grillera (altitud màx. 1.060 m), on només afloren sediments del Cretaci
superior (Figura 2).
Finalment, podem observar el Subpirineu constituït per serres marginals de roques
carbonatades cenozoiques, formades a partir de materials eocens dipositats en un antic
llindar marí. Aquests sediments han estat sotmesos a fortes pressions orogèniques del
cicle alpí, plegant-los i convertint-los en una zona muntanyosa de relleu abrupte amb
cingles i escarpaments vigorosos. Aquesta unitat és travessada pels cursos fluvials que han
format diverses valls encaixades i algun congost. A la zona de la sortida, el Subpirineu
comprèn el sector Bassegoda-Mare de Déu del Mont, on la falla d’Albanyà en constitueix
el límit oriental, i dóna pas al Pirineu axial. Aquest sector s’anomena Alta Garrotxa i, més
concretament Garrotxes d’Empordà, ja que el mot “garrotxes” significa una terra aspra,
269
fracturada, de mala petja; o sigui, un país trencat amb elements de paisatge càrstics, com
rasclers, balmes, coves i avencs.
Cap a l’est, aquests massissos i serralades contacten amb la fossa tectònica de l’Empordà,
una gran plana d’enfonsament de 50 km de longitud, reblerta de sediments del Neogen i
del Quaternari. La formació d’aquesta gran depressió s’inicià a l’Oligocè per l’esfondrament
d’un seguit de blocs de sòcol hercinià a causa de la tectònica distensiva que actua des del
Neogen a la Mediterrània occidental. Aquesta dinàmica divergent també ha originat les
fosses neògenes europees i l’obertura de la conca catalanobalear.
La fossa de l’Empordà és delimitada per les falles d’Albanyà i de la Jonquera-Figueres,
i el contacte entre la plana i la zona muntanyosa és progressiu a causa de la presència de
glacis d’acumulació, de cons de dejecció i glacis de piemont, que formen vessants suaus,
i turons de poca altitud. Aquest conjunt de relleus de transició entre el pla i la muntanya
està constituït per sediments de rebliment de conca, propis de peu de mont o de la base
del front muntanyós, formant el que s’anomena els “aspres” (mot que descriu un terreny
ingrat, poc fèrtil i pedregós).
El clima
La complexa orografia d’aquesta part dels Pirineus i la disposició de les serres i dels
massissos formant un amfiteatre que envolta la plana empordanesa oberta al mar determina
l’establiment d’un mosaic de microclimes diferents a la zona. L’amplitud tèrmica és inferior
a altres àrees pirinenques més occidentals, ja que la influència dels vents de llevant arriba
Figura 2. Cingleres a la Serra de Bac Grillera, vist des de Tapis.
270
fins a la muntanya i afavoreix les pluges orogràfiques per l’efecte pantalla, de tal manera
que els cims reben més precipitacions que no pas a la plana. A més, la zona es troba sota
la influència de tempestes convectives estivals de muntanya originades a la veïna comarca
del Ripollès, i que abans de desfer-se acaben desplaçant-se fins a la capçalera de la Muga.
Per aquest motiu, a la cota 700 m les pluges són importants i poden arribar a superar els
1.200 mm als cims més enlairats.
Així, doncs, del clima mediterrani litoral de la plana i dels relleus de poca altitud, es passa
a un mediterrani prepirinenc, més fresc i humit, que ja correspon a un clima temperat de
muntanya. La temperatura mitjana és de 14-15ºC vora el mar, però només d’11ºC al cims
enlairats de les Salines (hom pren la isoterma 14ºC per separar els dos grans sectors climàtics
de la comarca de l’Empordà). Per altra banda, mentre que a la plana el règim pluviomètric
és TPHE, a la capçalera de la Muga ja s’igualen les pluges de tardor i les de primavera, i
fins i tot en molts anys la primavera pot ser l’estació més plujosa (Taula 1). En definitiva, si
tenim en compte aquestes dades i el fet que en augmentar d’altitud s’incrementen les pluges
d’estiu, s’entén que el clima de les Salines i l’Alt Vallespir sigui de tipus humit (B1-B4)
segons la nomenclatura de Thornthwaite.
P T H E Total anual
Maçanet de Cabrenys 310 310 230 200 1.050
Costoja 350 310 240 240 1.140
Taula 1. Dades pluviomètriques de dues localitats dels Pirineus orientals. Font: Servei Meteorològic de Catalunya (1997).
Finalment, cal esmentar que el clima de les comarques de l’Alt Empordà (principalment)
i de l’Alt Vallespir és clarament afectat per la tramuntana, un vent sec i fred de direcció
N-NW. La tramuntana s’origina per situacions sinòptiques d’altes pressions a l’oest de la
península i d’una borrasca a la mediterrània, per entremig de les quals es crea un flux de
vent del N procedent de latituds altes. Quan la tramuntana arriba a Catalunya es topa
amb els Pirineus, i bona part d’aquest vent queda canalitzat vers el Cap de Creus i la plana
l’Empordà, on assoleix, fàcilment, velocitats per sobre dels 100 km/h.
El paisatge vegetal
El paisatge de la rodalia de Girona ciutat és un mosaic d’hàbitats forestals mediterranis
d’alzinars i d’alzinars amb pins, però també d’hàbitats amb caducifolis allà on afloren
sediments del Pliocè, com l’alzinar amb roures i fins i tot rouredes damunt substrat
quaternari. Però en el recorregut fins l’Empordà s’observen només boscos perennifolis, ja
que la depressió empordanesa és cultivada i no queden restes de l’antiga vegetació de plana.
271
Un cop passada la ciutat de Figueres es pot observar la vegetació arbustiva de la garriga,
molt extensa en aquest sector després del foc forestal de 2012, que conforma un paisatge
de peu de mont, anomenat també aspres.
Al cap de poc es deixa la carretera N-II i la plana empordanesa, i passem a travessar aquest
territori dels aspres de vessants suaus i turons granítics de poca altitud del domini de la
sureda. Tanmateix, de bon principi el territori ha estat afectat pel foc i els boscos de suro
prenen l’aspecte de brolla arbrada. Però, poc a poc, els arbres es fan més densos i l’hàbitat
pren aspecte de bosc a l’arribar a la rodalia de Maçanet de Cabrenys, on es fa la primera
parada de la sortida, ja immersos de ple en el paisatge de muntanya del massís de les Salines.
1ª parada, sureda DE LA FONT DE L’ABEURADOR, 451 — 480 m s.m.,
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Objectiu: observar el bosc mediterrani de la sureda que a les comarques del NE de la
península Ibèrica sempre té aspecte de bosc i no pas de devesa, així com les comunitats de
substitució, la brolla acidòfila del Cistion i el prat terofític de l’Helianthemion.
Recorregut: s’agafa un camí que passa pel costat de la font de l’Abeurador, i travessa un petit
rierol afluent del riu Arnera, fins a la sureda, sempre sobre substrat granític.
Geologia: granodiorita del Paleozoic.
Vegetació:
• Al rierol hi creix una jonquera acidòfila (Figura 3) assimilable a l’aliança Juncion acutiflori,
amb: Juncus effusus, J. articulatus, Isolepis setacea, Mentha suaveolens, Ranunculus repens,
Prunella vulgaris, Hypericum tetrapterum, H. androsaemum, Carex remota.
Hàbitat CORINE 37.22 Jonqueres de Juncus acutiflorus, acidòfiles, de l’estatge montà
• Pel camí es poden observar Clinopodium vulgare, Dianthus armeria, Potentilla argentea,
Centaurea pectinata, Trifolium angustifolium, així com diversos tàxons al·lòctons, com
Juncus tenuis, Senecio inaequidens o Solidago canadensis.
Brolla acidòfila Bosc de sureda
Erica arborea Erica arborea
Erica scoparia Erica scoparia
Cistus salviifolius Cistus salviifolius
Calluna vulgaris Calluna vulgaris
Calicotome spinosa Calicotome spinosa
272
Brolla acidòfila Bosc de sureda
Lavandula stoechas Lavandula stoechas
Cytisus scoparius Cytisus scoparius
Arbutus unedo Arbutus unedo
Quercus suber Quercus suber
Juniperus communis
Pinus halepensis
Hedera hibernica Hedera hibernica
Quercus pubescens Quercus pubescens
Senecio inaequidens Senecio inaequidens
Festuca ovina
Lotus dorycnium
Prunus avium
Quercus ilex
Pinus sylvestris
Cephalanthera longifolia
Polypodium interjectum (P. prionodes)
Galium pumilum
Lonicera peryclimenum
Brachypodium sylvaticum
Centaurea pectinata
Taula 2. Taula comparativa entre la brolla acidòfila i el bosc de sureda
• A la sureda s’hi arriba caminant sota una línia elèctrica amb vegetació herbàcia
terofítica assimilable a l’Helianthemion guttati, però mal constituïda per les estassades
repetides que hi fan. Hi creixen plantes com Tuberaria guttata, Pilosella officinarum,
Vulpia bromoides, Petrorhagia nanteuilii, Trifolium arvense, T. campestre, Jasione montana,
Hypochaeris glabra, Micropyryum tenellum, Anthoxanthum odoratum i Cynosurus echinatus.
Hàbitat CORINE 35.31+ Pradells terofítics (Helianthemum guttatum, Tolpis barbata,
Crassula tillaea, Silene gallica, Aira cupaniana...), sovint amb Sedum spp. (crespinells),
silicícoles de terra baixa.
273
• La sureda (Viburno‑Quercetum ilicis subass. quercetosum suberis [Carici basilaris‑Quercetum
suberis]) es troba al costat esquerre, mentre que al dret es pot observar un retall de
la brolla silicícola del Cisto‑Sarothamnetum catalaunici (Figura 4) que substitueix
el bosc de suros. De la llista d’espècies presents a ambdues comunitats (Taula 2) es
pot deduir com d’explotada és la sureda, ja que al sotabosc de l’hàbitat arbori hi són
presents pràcticament tots els tàxons de la brolla acidòfila.
Hàbitat CORINE 45.2161+ Suredes amb sotabosc clarament forestal + 45.2162+
Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l’extrem oriental dels Pirineus i dels
territoris ruscínic i catalanídic septentrional [HIC: 9330 Suredes]
• Quan deixem la sureda es pot observar un paisatge amb alternança de bosc mediterrani
esclerofil·le als solells i de castanyedes a les obagues, amb castanyers molt afectats
per diverses malalties i molts d’ells morts. Però de seguida entrem en un substrat
Figura 3. Jonquera acidòfila prop de la Font de l’Abeurador.
Figura 4. Brolla acidòfila (esquerra) i sureda (dreta), Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà).
274
Mesozoic i les formes del paisatge prenen una gran bellesa amb cingles i relleus
abruptes totalment coberts de bosc; és el paisatge típic de la Garrotxa empordanesa
constituït per serres calcàries amb cingleres que generen valls estretes de difícil accés.
Entre Tapis (Alt Empordà) i Costoja (Vallespir), al talús de la carretera prop del mas
de Riumajor, afloren uns sediments continentals on es conserven les empremtes d’uns
dinosaures del final del Mesozoic. Les petjades es van originar quan els sediments
eren tous i sense consolidar, i posteriorment en van fossilitzar (Figura 5). Aquest
aflorament és l’únic d’aquest tipus a les comarques de Girona (Pallí & Roqué, 2009).
2ª parada, PRATS DE COSTOJA, 800 — 811 m s.m., Costoja (Vallespir)
Objectiu: observar una àrea pradenca mantinguda des de fa centenars d’anys mitjançant la
sega i la pasturada, on hi trobem prats de dall (Arrhenatherion elatioris), prats de plantatge
mitjà (Bromion erecti) i feners de terra baixa (Molinio-Holoschoenion).
Recorregut: és a peu de carretera, al costat de l’estela de la “Retirada”. Un cop entrem a l’àrea
pradenca, cal anar avançant fins a la part més baixa.
Figura 5. Empremtes de dinosaures damunt de conglomerats i lutites vermelles del final del Mesozoic
(Riumajor, Tapis, Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà): a, aspecte de l’aflorament; b, detall d’una petjada.
275
Descripció: antiga àrea pradenca existent des de fa centenars d’anys. La part més deprimida,
temporàniament inundada, ha estat mantinguda com a tal des del seu establiment, molt
possiblement, durant l’edat mitjana; en canvi, les parts més elevades havien estat cultivades
fins els anys 60 del segle passat. Des de fa tres anys, l’àrea es destina principalment a la
pastura.
Geologia: conglomerats i calcàries margoses del Cretaci superior-Eocè.
Vegetació:
• Prat de plantatge mitjà i eufràsia fragmentari (Euphrasio‑Plantaginetum mediae). Es
troba a la part més elevada i eixuta de l’àrea pradenca, a tocar la carretera (Figura 7). La
seva composició florística està alterada pel règim de dall regular, per això hi manquen
les característiques de l’associació Euphrasia pectinata, Gentiana lutea i Trifolium
montanum. En canvi, hi trobem les plantes típiques de l’aliança Bromion erecti i de
l’ordre Brometalia erecti: Plantago media, Pimpinella saxifraga, Prunella laciniata, Bromus
erectus, Polygala calcarea, Ranunculus bulbosus, Helianthemum nummularium, Salvia
pratensis, Sanguisorba minor, Linum catharticum, Leucanthemum pallens, Campanula
glomerata (Figura 7).
Hàbitat CORINE 34.32611+ Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens,
Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule..., de
la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes [HIC:
6210 Prats —i fàcies emmatades— medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat
calcari (Festuco‑Brometea)]
Figura 6. Colchicum autumnalis creix a la part més baixa i humida del prat
276
• Prat de trèvols amb lli de prat (Odontito serotini‑Trifolietum pratensis). Prat de dall
mesòfil característic de la província submediterrània dels Pirineus orientals. Aquesta
comunitat constitueix una forma de transició entre els prats dalladors mesohigròfils de
terra baixa (Geranio‑Festucetum Mercadal 2019 nom. ined. [Gaudinio‑Arrhenatheretum
auct. iber.]; cf. Mercadal, 2019) i els prats dalladors de la muntanya mitjana pirinenca
(Rhinantho‑Trisetetum) (Figura 7).
• A les part més profunda de l’àrea pradenca, en contacte amb el fener de Molinia
caerulea subsp. arundinacea, hi trobem encara alguns tàxons mesohigròfils: Ranunculus
acris, Ophioglossum vulgatum, Oenanthe pimpinelloides, Orchis laxiflora, Carex distans, C.
spicata, Potentilla reptans, Geranium dissectum, Lychnis flos-cuculi, Ajuga reptans i Mentha
suaveolens. També cal destacar la presència de diferents tàxons del gènere Taxaxacum,
com ara: Taraxacum alienum Dahlst., T. braun-blanquetii Soest, T. obtusilobum Dahlst
i T. santandricum Soest.
Hàbitat CONRINE 38.23 Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius), dels
estatges submontà i montà [HIC: 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya
mitjana (Arrhenatherion)]
Figura 7. Prats de Costoja (Vallespir). En primer terme, el prat de plantatge mitjà i eufràsia fragmentari
(Euphrasio‑Plantaginetum mediae) i, al darrera, el prat de trèvols amb lli de prat (Odontito‑Trifolietum).
277
Espècies diagnòstiques de l’associació (Odontito‑Trifolietum)
Festuca arundinacea subsp. arundinacea Origanum vulgare
Linum usitatissimum subsp. angustifolium Orobanche minor
Erigeron annuus Gaudinia fragilis
Agrimonia eupatoria subsp. eupatoria
Espècies característiques de l’aliança (Arrhenatherion) i de l’ordre (Arrhenatheretalia)
Arrhenatherum elatius subsp. elatius Colchicum autumnale subsp. autumnale
Achillea gr. millefolium Crepis biennis var. ceretana
Galium mollugo subsp. erectum Rhinanthus pumilus
Avenula pubescens subsp. pubescens Cynosurus cristatus
Trisetum flavescens subsp. flavescens Festuca pratensis subsp. pratensis
Myosotis arvensis subsp. arvensis
Espècies característiques de la classe (Molinio‑Arrhenatheretea)
Plantago lanceolata Medicago lupulina
Dactylis glomerata subsp. glomerata Trifolium repens
Trifolium pratense Briza media
Lotus corniculatus subsp. corniculatus Crepis versicaria subsp. taraxacifolia
Poa pratensis s.l. Centaurea ×decipiens nothosubsp. ruscinonensis
Taraxacum sect. Taraxacum Narcissus tazetta
Lathyrus pratensis Tragopogon lamottei
Ranunculus bulbosus Ranunculus repens
Anthoxanthum odoratum Rhinanthus minor
Holcus lanatus Centaurea ×decipiens
Companyes
Sanguisorba minor subsp. balearica Veronica chamaedrys
Luzula campestris Convolvulus arvensis
Bellis perennis Bromus erectus subsp. erectus
Genista tinctoria Cerastium glomeratum
278
Cirsium arvense Hypochaeris radicata
Centaurea scabiosa Stachys officinalis
Carex caryophyllea Carex flacca
Knautia nevadensis var. lanceolata Galium verum subsp. verum
Veronica arvensis
Taula 3. Inventari de l’Odontito‑Trifolietum a Costoja (Vallespir).
• Fener d’escabiosa mossegada i alba roja (Centaureo vinyalsii‑Succisetum pratensis
subass. molinietosum arundinaceae). Es troba al fons de l’àrea pradenca, en una zona
temporàniament inundada. Es tracta d’una comunitat de transició entre els feners
mediterranis (Molinio‑Holoschoenion) i els feners de molínia eurosiberians (Molinion
coerulae) (Taula 4 i Figura 8)
Hàbitat CONRINE 37.311 Herbassars graminoides amb alba roja (Molinia coerulea),
higròfils i basòfils, de la muntanya mitjana [HIC: 6410 Herbassars de Molinia coerulea
en sòls calcaris torbosos o argilollimosos (Molinion caeruleae)]
Espècies característiques de l’associació (Centaureo‑Succisetum) i de l’aliança (Molinio‑Holoschoenion)
Centaurea ×decipiens nothosubsp. ruscinonensis Tetragonolobus maritimus
Molinia coerulea subsp. arundinacea Succisa pratensis
Succisa prantensis Cirsium monspessulanum
Carex panicea Carex flacca
Pulicaria dysenterica Narcissus tazetta
Espècies característiques de l’ordre (Holoschonenetalia vulgaris) i de la classe Molinio‑Arrhenatheretea
Carex distans Silaum silaus
Agrostis stolonifera Colchicum autumnale
Potentilla reptants Bromus recemosus
Festuca arundinacea subsp. arundinacea Poa trivialis
Taula 4. Inventari del Centaureo‑Succisetum subass. molinietosum, Costoja (Vallespir).
279
3ª parada, RODALIA DE L’HOSTAL DE LA MUGA, 722 — 1.000 m s.m.,
Albanyà (Alt Empordà)
Objectiu: observar diferents tipus de boscos de muntanya d’aquest sector pirinenc, des de
l’alzinar muntanyenc (domini mediterrani) fins a la fageda (domini medioeuropeu), passant
per la roureda amb boix i la castanyeda (domini submediterrani), ja que el grau d’insolació
i el substrat (granitoides paleozoics, gresos i margues mesozoics i calcàries i travertins
eocènics) del recorregut són diversos.
Recorregut: l’autocar ens deixa al pla Castanyer (Costoja, 832 m), d’on surt el camí que passa
pels Meners (Costoja, 782 m) i porta a l’Hostal de la Muga (Albanyà, 722 m). Des d’allí,
pel camí del mas Sobirà, es travessa el riu la Muga i s’arriba fins a un planell del Puig del
Casso (Albanyà, 797 m). Des d’aquest punt, es retrocedeix fins al pla Castanyer.
Geologia: a la primera part del recorregut el substrat és Paleozoic, concretament de la unitat
granit de Sant Llorenç o granit porfiroblàstic de Montdavà. Però a l’arribar a l’Hostal de
la Muga apareix el Mesozoic, amb conglomerats i gresos del Cretaci superior i margues
del Paleogen.
Vegetació:
• Als Meners es poden observar extenses castanyedes (Lathyro montani‑Quercetum
petraeae subass. castanaetosum) [aquí menys afectades per malalties, tot i que els arbres
sí que són atacats per la vespa xinesa (Drycosmus kuriphilus)], que probablement
Figura 8. Fener d’escabiosa mossegada i alba roja (Centaureo‑Succisetum subass. molinietosum arundinaceae),
Costoja (Vallespir). Les plantes florides de color lila corresponen al capferrat (Cirsium monspessulanum)
280
substitueixen antigues rouredes acidòfiles i, potser, algun alzinar muntanyenc. S’hi
poden observar tàxons de boscos humits, com ara: Brachypodium sylvaticum, Alliaria
petiolata, Teucrium scorodonia, Polystichum setiferum o Fraxinus excelsior.
Hàbitat CORINE 41.9 Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i terra baixa
[HIC: 9260 Castanyedes]
• El camí cap a l’hostal de la Muga transcorre pel solell i als indrets més rocosos apareix
l’alzinar muntanyenc (Asplenio onopteridis‑Quercetum ilicis subass. ligustretosum
vulgaris). Es pot observar el paisatge agrest típic de l’Alta Garrotxa.
Hàbitat CORINE 45.3131+ Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalanooccitans
[HIC: 9340 Alzinars i carrascars]
• En arribar al fondal, ja més humit, hi creix la roureda amb boix (Buxo‑Quercetum
pubescentis subass. typicum) amb joncedes (Plantagini mediae‑Aphyllanthetum) i prats
mesòfils a les clarianes (Euphrasio-Plantaginetum mediae).
Hàbitat CORINE 41.7131+ Boscos de roure martinenc (Quercus pubescens), calcícoles,
de la muntanya mitjana, i comunitats equivalents.
Hàbitat CORINE 34.721 Joncedes (prats, sovint emmatats, d’Aphyllanthes monspeliensis),
calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa.
• El recorregut ens porta fins l’Hostal de la Muga, una masia del s. XVIII envoltada
de prats de dall abandonats i de bardisses (Figura 10). A començaments dels anys
vuitanta encara feia d’hostal i s’hi podien trobar queviures i fer pernoctacions, però
actualment es troba en ruïnes, i tot l’entorn té un aspecte d’abandonament, malgrat
ser un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En ser
prop de la frontera, era un punt de repòs per traginers, carboners, contrabandistes
i viatgers d’un estat o de l’altre, i el punt d’entrada a Catalunya dels maquis després
de la guerra civil.
Vora l’Hostal de la Muga podem observar un extens prat de dall abandonat
(Odontito‑Trifolietum) des de l’any 2000, que encara està recobert d’herbes productives
i de gran valor farratger (Festuca arundinacea, Dactylis glomerata, Arrhenatherum elatius,
Trifolium pratense, Lolium perenne, etc.), així com de Centaurea nigra subsp. nigra i C.
nigra subsp. debeauxii. No obstant, la manca d’activitat agrícola dels darrers anys ha
comportat la reducció de l’àrea pradenca a favor del bosc potencial (Buxo‑Quercetum
pubescentis i Brachypodio‑Fraxinetum excelsioris), així com la disminució de la seva
diversitat florística.
• La ruta continua fins el pla de la Muga, punt on se separen els aiguavessos dels rius
Fluvià i la Muga. Al riu la Muga (Figura 11) hi creix un mosaic de vegetació de
ribera de verneda (Lamio flexuosi‑Alnetum glutinosae) i sargar (Saponario‑Salicetum
purpureae).
281
Figura 9. Castanyeda entre el pla de Castanyer i els Meners, Vila-Roja, Costoja (Vallespir).
Figura 10. L’Hostal de la Muga, en primer terme el prat de dall abandonat;
al fons, les ruïnes de l’antic hostal, Albanyà (Alt Empordà).
282
Hàbitat CORINE 44.3432+ Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga borda
(Lamiun flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà [HIC: 91E0*
Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alnion incanae)]
Hàbitat CORINE 44.124 Sargars i gatelledes muntanyencs [HIC: 3240 Rius de
tipus alpí amb bosquines de muntanya]
• El camí continua per l’obaga i després d’un altre retall de roureda amb boix i jonceda,
apareix una interessant fageda calcícola (Buxo‑Fagetum sylvaticae) amb poblaments
de teix (Figura 12). En aquesta fageda es pot observar que tots els boixos han estat
afectats per la papallona del boix (Cydalima perspectalis), una plaga molt severa a la
Garrotxa. En aquest sentit, remarquem que just fa un any encara no havia arribat a
aquesta localitat, mentre que a la primavera de 2019 tot el poblament de boix ja ha
estat afectat. El dany que provoca aquest paràsit sobre el boix és molt greu, ja que el
rebrot és ben escàs i bona part dels arbres es moren (Figura 13).
Hàbitat CORINE 41.1751 Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de la muntanya mitjana
poc plujosa [HIC: 9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles]
• En un aflorament de travertí (Figura 14), al peu del camí, trobem orella d’ós
(Ramonda myconi) enmig d’una comunitat d’herba prima i molses (Anomodonto
viticulosi‑Moehringietum catalaunicae). El travertí es va formar durant milions d’anys
a partir d’un antic salt d’aigua on s’hi dipositava el carbonat de calci que provenia de
la dissolució de les calcàries que es troben més amunt.
Hàbitat CORINE 62.1C+ Roques calcàries ombrejades, amb vegetació comofítica
de molses i falgueres, de l’estatge montà i de la muntanya mediterrània [HIC: 8210
Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola]
Figura 11. Vegetació de ribera de la Muga, prop de l’Hostal de la Muga, Albanyà (Alt Empordà)
283
Figura 12. Peu femení de teix (Taxus baccata) amb una llavor madura.
Figura 14. Aflorament de travertí amb un peu d’orella d’ós (Ramonda myconi), Albanyà (Alt Empordà).
Figura 13. Afectació dels boixos de la fageda per la invasora Cydalima perspectalis, Albanyà (Alt Empordà).
284
• La ruta acaba en una clariana damunt d’uns cingles calcaris on (Figura 15), entremig
d’un rascler erosionat, hi creix la comunitat de la lluqueta (Thymo‑Globularietum
cordifoliae).
Hàbitat CORINE 34.7133 Prats sovint emmatats, d’Ononis striata, Anthyllis montana,
Globularia cordifolia (lluqueta)..., calcícoles i xeròfils, de la muntanya mitjana (i de
l’estatge subalpí), sobretot als Prepirineus.
Conspecte sintaxonòmic dels sintàxons observats a la sortida
Vegetació herbàcia d’ambients humits
Class. Molinio‑Arrhenatheretea Tx. 1937
Ord. Molinietalia coeruleae Koch 1926
All. Juncion acutiflori Br.-Bl. in Br.-Bl. & Tx. 1952
Ord. Arrhenatheretalia elatioris Tx. 1931
All. Arrhenatherion elatioris Koch 1926
Ass. Odontito serotini‑Trifolietum pratensis O. Bolòs & Masalles 1983
Ord. Holoschoenetalia Br.-Bl. ex Tchou 1948
All. Molinio‑Holoschoenion Br.-Bl. ex Tchou 1948
Ass. Centaureo vinyalsii‑Succisetum pratensis O. Bolòs 1954
subass. molinietosum arundinaceae O. Bolòs 1996
Figura 15. Rocam amb Thymo‑Globularietum cordifoliae, Albanyà (Alt Empordà).
285
Vegetació rupícola
Class. Anomodonto‑Polypodietea Rivas-Martínez 1975
Ord. Anomodonto‑Polypodietalia O. Bolòs & Vives in O. Bolòs 1957
All. Polypodion serrati Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952
Ass. Anomodonto viticulosi‑Moehringietum catalaunicae O. Bolòs & Vives in
O. Bolòs 1957 corr. Rivas-Martínez in Rivas-Martínez & al. 2011
Pastures i matollars secs
Class. Festuco‑Brometea Br.-Bl. & Tx. ex Br.-Bl. 1949
Ord. Brometalia erecti Koch 1926 [Brachypodietalia pinnati Korneck 1974 nom. conserv.
propos. Mucina & al. 2016]
All. Bromion erecti Koch 1926
Ass. Euphrasio‑Plantaginetum mediae O. Bolòs 1954
Class. Ononido-Rosmarinetea Br.-Bl. 1947 [Rosmarinetea officinalis Rivas-Martínez 2001]
Ord. Rosmarinetalia Br.-Bl. ex Molinier 1934
All. Helianthemo italici‑Aphyllanthion monspeliensis Díez-Garretas,
Fernández-González & Asensi 1998 [Aphyllanthion Br.-Bl. (1931) 1937]
Ass. Thymo‑Globularietum cordifoliae O. Bolòs 1954
Ass. Plantagini mediae‑Aphyllanthetum monspeliensis O. Bolòs (1948) 1956
Class. Cisto‑Lavanduletea Br.-Bl. in Br.-Bl., Molinier & Wagner 1940
Ord. Lavanduletalia stoechais Br.-Bl. in Br.-Bl., Molinier & Wagner 1940 em.
Rivas-Martínez 1968
All. Cistion ladaniferi Br.-Bl. ex A. & O. Bolòs 1950
Ass. Cisto‑Sarothamnetum catalaunici (A. & O. Bolòs) O. Bolòs 1956
Class. Helianthemetea guttati (Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952) Rivas Goday &
Rivas-Martínez 1963 em. Rivas-Martínez 1978
Ord. Helianthemetalia guttati Br.-Bl. in Br.-Bl., Molinier & Wagner 1940
All. Helianthemion guttati Br.-Bl., in Br.-Bl., Molinier & Wagner 1940
Ass. Helianthemetum guttati Br.-Bl. in Br.-Bl., Molinier & Wagner 1940
Vegetació selvàtica i afí
Class. Querco-Fagetea Br.-Bl. & Vlieger in Vlieger 1937
Ord. Quercetalia pubescentis Klika 1933
All. Quercion pubescenti-petraeae Br.-Bl. 1932
286
Ass. Buxo‑Quercetum pubescentis Br.-Bl. ex Bannes-Puygiron 1933
Ord. Quercetalia roboris Tx. 1931
All. Quercion roboris Malcuit 1929 [Quercion robori-petraeae Br.-Bl. 1932]
Ass. Lathyro montani‑Quercetum petraeae (Lapraz 1966) Rivas-Martínez
1983
subass. castaneetosum
Ord. Fagetalia sylvaticae Pawłowski in Pawłowski, Sokołowski & Wallisch 1928
All. Fagion sylvaticae Luquet 1926
Ass. Buxo‑Fagetum sylvaticae Br.-Bl. & Susplugas 1937 em Br.-Bl. 1952
All. Carpinion betuli Issler 1931 [Fraxino‑Carpinion Tx. ex Diemont 1936]
Ass. Brachypodio sylvatici‑Fraxinetum excelsioris Vigo 1968
All. Alnion incanae Pawłowski in Pawłowski, Sokołowski & Wallisch 1928
[Alno‑Padion Br.-Bl. & Tx. 1943]
Ass. Alno glutinosae‑Lamietum flexuosi (O. Bolòs in Oberdorfer 1953) O.
Bolòs 1954
Ord. Salicetalia purpurae Moor 1958
All. Salicion triandro‑meotrichae Br.-Bl. & O. Bolòs 1958
Ass. Saponario‑Salicetum purpurae Tchou (1947) 1948
Class. Quercetea ilicis Br.-Bl. ex A. & O. Bolòs 1950
Ord. Quercetalia ilicis Br.-Bl. ex Molinier 1934 em. Rivas-Martínez 1975
All. Quercion ilicis Br.-Bl. ex Molinier 1934 em. Rivas-Martínez 1975
Ass. Viburno tini‑Quercetum ilicis Br.-Bl. ex Molinier 1934 Rivas Mart. 1975
subass. quercetosum suberis Br.-Bl. 1936 [Carici basilaris‑Quercetum suberis
Rivas-Martínez 1987 corr. Rivas-Martínez in Rivas-Martínez & al. 2011]
Ass. Asplenio onopteridis‑Quercetum ilicis (Br.-Bl. 1936) Rivas-Martínez 1975
subass. ligustretosum vulgaris O. Bolòs 1956
Bibliografia
B O , V J, M RM, N JM (2005) Flora manual dels Països Catalans. (3ed.). Pòrtic.
Barcelona. 1310 pp.
C J, F A, V J (Eds.) (2015-2018) Manual del Hàbitats de Catalunya. 8 volums. Edició revisada.
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
C S, A C (coord. gen.) (1986-2019) Flora iberica. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
287
F R (1986) La vegetació dels Països Catalans. (2ed.). Ketres. Barcelona. 541 pp.
ICGC (2019) VISSIR. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Enllaç web: http://www.icc.cat.
M G (2019) Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental
i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l’Europa occidental. Volum 3: vegetació
i gestió pradenca. Tesi doctoral. Universitat de Girona.
M L, B K, D K, T JP, R T, C A, S K, W W, D
J, G R, C M, H M, P P , I D, P J, D FJA, B E,
S A, E N, V M, S JHJ, L T, D YP, P S, R
JS, C J, W HE, S A, D P, A C, H SM, T L (2016)
Vegetation of Europe: hierarchical floristic classification system of vascular plant, bryophyte, lichen, and
algal communities. Applied Vegetation Science, 19(1): 3-264.
P L, B D (Eds.) (1992) El medi natural a les terres gironines. Girona: Diputació de Girona i Universitat
de Girona. 226 pp.
P L, R C (2009) El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars. Diputació de
Girona. Girona. 423 pp.
R-M S, F-G F, L J, L M, P A (2001) Syntaxonomical checklist
of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobotanica 14: 5-341.
Servei Meteorològic de Catalunya (1997) Atles Climàtic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
T JM, F, B (2014) Flora Gallica — Flore de France. Ed. Biotope. Mèze. 1196 pp.
Reportatge fotogràfic del dia de la sortida
Parada 2, prats de dall de Costoja (Vallespir). Estudi de l’associació Odontito‑Trifolietum.
Parada 3, rocam al Puig del Casso, Albanyà (Alt Empordà). Estudi de la vegetació
rupícola. Fotografia de la dreta cedidad pel Dr. X. Font.
