En la sociedad actual, la educación y la formación a través de comunidades de práctica, virtuales o presenciales, se convierte en una práctica habitual que, con mayor o menor fortuna, está siendo experimentada en diferentes ámbitos formativos (en la universidad, en la empresa, en el sistema escolar, en la educación no formal, etc.). Partiendo de la idea de que la misión de la Universidad en los
... [Show full abstract] inicios del siglo XXI sigue siendo la difusión del conocimiento científico, consideramos que la creación de comunidades de práctica es un reto necesario a asumir por todos los profesionales de la educación y la formación, dado que a través de ellas se puede, por una parte, transferir y generar nuevo conocimiento y por otra, lograr mejores prácticas en el campo de la investigación y la docencia. Todo este planteamiento nos permite avalar la necesidad de desarrollar un trabajo que tenga como finalidad la conformación de una comunidad de práctica entre profesores universitarios, noveles o experimentados. In today's society, education and training through virtual or presential practice communities is becoming a common procedure that, with varying results, different educational fields (universities, companies, schools, non-formal education, etc.) are experimenting with. Starting from the premise that, at the beginning of the 21st century, the university's mission continues to be the diffusion of scientific knowledge, we believe that the setting up of practice communities is a challenge that needs to be taken up by all professionals in education and training, since it is through these communities that new knowledge can be generated and transferred, and better praxis can be attained in research and teaching. This approach allows us to back the need to develop a method of work that aims to constitute a practice community among junior and senior university staff. En la societat actual, l'educació i la formació a través de comunitats de pràctica, virtuals o presencials, es converteix en una pràctica habitual que, amb més o menys fortuna, està essent experimentada en diferents àmbits formatius (a la universitat, a l'empresa, en el sistema escolar, en l'educació no formal, etc.). Partint de la idea que la missió de la universitat al començament del segle XXI continua essent la difusió del coneixement científic, considerem que la creació de comunitats de pràctica és un repte necessari que han d'assumir tots els professionals de l'educació i la formació, ja que a través d'elles es pot, per una part, transferir i generar nou coneixement i per una altra, aconseguir millors pràctiques en el camp de la investigació i la docència. Tot aquest plantejament ens permet avalar la necessitat de desenvolupar un treball que tingui com a finalitat la conformació d'una comunitat de pràctica entre professors universitaris, novells o experimentats.
