L'assentament rural baiximperial de Camps de Can Colomer (Terrassa)

Abstract

El jaciment arqueològic de Camps de Can Colomer fou detectat durant les obres de construcció de la carretera B-40, en el seu pas pel terme municipal de Terrassa. Entre els mesos d’octubre del 2007 i maig del 2008 s’excavaren cent noranta sitges, quaranta inhumacions, nou forns de diverses mides i funcions, set dipòsits amb revestiment hidràulic, dos camps de dolis, un hipocaust, un seguit d’habitacions corresponents a la pars rustica d’una vil·la romana, un petit nucli d’hàbitat d’època medieval, diverses estructures de difícil adscripció, tant funcional com cronològica, i vint-i-set rases de conreu d’època contemporània.
Durant l’any 2012 el moviment de terres generat per a la instal·lació del gasoducte MartorellFigueres, paral·lel a la B-40, permeté identificar trenta-cinc sitges, dos dipòsits amb revestiment hidràulic, part d’un forn, cinc inhumacions i un
pou de sulfatació d’època contemporània, situats al nord de les restes descobertes per les obres de l’autovia.

Full text

— 31 —
l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa) francesc florensa, joan piera i jordi ramos
L’ASSENTAMENT RURAL BAIXIMPERIAL
DE CAMPS DE CAN COLOMER (TERRASSA)
Francesc Florensa
Joan Piera
Jordi Ramos
1. INTRODUCCIÓ
Els Camps de Can Colomer se situen al nord
del terme municipal de Terrassa (Vallès Occiden-
tal), en un altiplà solcat per la riera del Palau, a
l’est, i el torrent de Can Colomer, a l’oest.1 El pla
és a uns 359 m s. n. m., amb un lleuger pendent
nord-sud, sota la serra de l’Obac, al peu del mas-
sís de Sant Llorenç del Munt. Els camps s’ubi-
quen entre les masies de Can Bogunyà i Can Co-
1. El torrent de Can Colomer s’uneix, metres al sud, a la
riera del Palau, que acaba sent tributària de la conca hídrica
del riu Llobregat, entre els pobles de Sant Andreu de la Bar-
ca i el Papiol.
lomer; la primera, documentada ja en el segle xi
(juntament amb un camí públic i una serra) i la
segona, en el segle xiii. Cal destacar que, actual-
ment, als marges de pedra del camí d’accés a la
masia de Can Colomer, encara es poden observar
fragments de paviments d’opus signinum entre el
paredat. Cap de les dues masies esmentades con-
serva, de manera visible, cap estructura original
del primer establiment rural.
El fet de localitzar el jaciment arqueològic de
Camps de Can Colomer entre dues rieres no dei-
xa de ser una constant al Vallès, i més concreta-
ment a Terrassa. Ja des d’època prehistòrica els
indrets d’aquests tipus, situats en altiplans i pro-
Figura 5. Fotografia aèria de la intervenció del 2007. Font: Copcisa SA.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 31 30/8/19 9:42

francesc florensa, joan piera i jordi ramos
— 32 —
pers a cursos hídrics, han estat els llocs idonis per
als establiments humans i les activitats agropecu-
ària i industrial. A Terrassa s’han excavat diversos
jaciments o s’han documentat vil·les d’època ro-
mana com l’Aiguacuit, Ca n’Arnella, Can Bonvi-
là, Can Bosc de Basea, Can Fonollet, Can Jofresa,
el Pla de Merà de Can Cardús i el conjunt ar-
queològic de Sant Pere d’Ègara. A la comarca
també destaquen els jaciments de Castellarnau, a
Sabadell; Can Feu, entre Sabadell i Sant Quirze
del Vallès; Poble Sec, a Sant Quirze del Vallès; la
Vinya de la Salut, a Viladecavalls, i Can Solà del
Racó, a Matadepera, per citar-ne alguns dels més
propers.
La superfície final excavada del jaciment de
Camps de Can Colomer, propera a una hectàrea,
no s’ha esgotat arqueològicament, atès que sem-
bla estendre’s pels vessants nord i sud-est. La
contínua activitat humana sobre aquests camps,
tant agrícola com industrial, ha afectat de manera
decisiva les restes que s’han pogut exhumar.
D’una banda, el cultiu de cereals i de la vinya, que
desaparegué d’aquests camps a inicis del segle xx,
ha suposat l’escapçament parcial de moltes es-
tructures. D’altra banda, la implantació d’una an-
tiga bòbila i d’una gossera, a l’est i al sud del jaci-
ment, respectivament, ha fet que les estructures
pretèrites fossin arrasades, cosa que impedeix
una visió general correcta de les fases documen-
tades.
El jaciment arqueològic de Camps de Can Co-
lomer fou detectat durant les obres de construcció
de la carretera B-40, en el seu pas pel terme muni-
cipal de Terrassa. Entre els mesos d’octubre del
2007 i maig del 2008 s’excavaren cent noranta sit-
ges, quaranta inhumacions, nou forns de diverses
mides i funcions, set dipòsits amb revestiment hi-
dràulic, dos camps de dolis, un hipocaust, un se-
guit d’habitacions corresponents a la pars rustica
d’una vil·la romana, un petit nucli d’hàbitat d’èpo-
ca medieval, diverses estructures de difícil adscrip-
ció, tant funcional com cronològica, i vint-i-set
rases de conreu d’època contemporània.
Durant l’any 2012 el moviment de terres ge-
nerat per a la instal·lació del gasoducte Martorell-
Figueres, paral·lel a la B-40, permeté identificar
trenta-cinc sitges, dos dipòsits amb revestiment
hidràulic, part d’un forn, cinc inhumacions i un
pou de sulfatació d’època contemporània, situats
al nord de les restes descobertes per les obres de
l’autovia.
El conjunt d’estructures arqueològiques des-
cobertes al jaciment de Camps de Can Colomer,
tant per la quantitat com per la qualitat, és extra-
ordinari. Les restes corresponents a diverses fases
cronològiques abasten: sitges del Neolític mitjà,
Figura 6. Planimetria general de les intervencions dels anys 2007 i 2012. Planimetria: ATICS SL.
1. Prehistòria
2. Canvi d’era
3. Ibèric
4. Romà altimperial
5. Romà baiximperial
6. Tardoantiguitat
7. Medieval (ns a s. IX)
8. Medieval (s. IX-XI)
9. Medieval (s. XII)
10. Modern
11. Contemporani
12. Indeterminat
Morts
Àmbit intervenció 2007
Àmbit intervenció 2012
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 32 30/8/19 9:42

l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa)
— 33 —
una inhumació del bronze inicial, sitges de l’ibè-
ric final, sitges datades en el canvi d’era, un con-
junt de tres forns de dimensions reduïdes amb
llur zona de treball i sitges datades durant l’alt
imperi; d’època baiximperial es detectà, de mane-
ra parcial, la pars rustica d’una vil·la romana vin-
culada al treball i procés de transformació viníco-
la, torcularium; una fase vinculada a l’antiguitat
tardana on predominen les sitges i alguns retalls
de grans dimensions; una sèrie de sitges datades
abans del segle ix; un assentament datat entre els
segles ix i xi acompanyat de sitges, i un seguit de
rases de cultiu i elements relacionats amb el cultiu
de la vinya datats entre finals de l’època moderna
i inicis del segle xx.
2. ESTRUCTURES ARQUEOLÒGIQUES
DOCUMENTADES
L’assentament rural localitzat als Camps de
Can Colomer simbolitza el moment de màxima
esplendor en l’època romana baiximperial, entre
el segle iv i inicis del segle vi, amb la documenta-
ció de l’àrea d’explotació agrícola, la pars rustica.
Es van exhumar les zones de manufactura de les
matèries primeres vinculades a la indústria del vi,
dues cellae vinariae i dos torcularia; una zona
d’hàbitat central amb llur necròpolis adjacent; un
fons de cabana; un hipocaust; tres forns; nou di-
pòsits vinculats possiblement als treballs i pro-
cessos de transformació vinícola, i seixanta-cinc
sitges que havien de contenir els excedents de
cereals que es produïen en el fundus. Totes aques-
tes estructures configuren una explotació agríco-
la de dimensions considerables, de la qual malau-
radament no ens queden restes en els vessants sud
i oest, per on, sens dubte, havia d’estendre’s.
2.1. Estructures de producció: cellae
vinariae i torcularia2
A la banda oest del jaciment es localitzaren un
conjunt d’encaixos de dolis. Concretament, un
grup de 19 retalls, disposats en tres fileres (figu-
ra 8). Aparentment no es localitza cap estructura
que les contingui, excepte el mur u. e. 491 que es
disposa a l’est dels dolis, en direcció nord-sud,
tot i que només se’n documentà part de la fona-
mentació. La cella vinaria es va registrar parcial-
ment just als límits de l’excavació, atès que els
rebaixos dels camps, duts a terme en època con-
2. Volem agrair les indicacions i consells de la doctora
Yolanda Peña Cervantes a l’hora d’analitzar les estructures
dedicades a l’elaboració del vi.
Figura 7. Planta de la fase baiximperial. F1: forn 1; F2: forn 2; F3: forn 3; H1: hipocaust 1;
CVN: cella vinaria nord. Planimetria: ATICS SL.
Romà baiximperial
Àmbit intervenció 2007
Àmbit intervenció 2012
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 33 30/8/19 9:42

francesc florensa, joan piera i jordi ramos
— 34 —
temporània, van alterar la morfologia de l’entorn
i es perdé una part dels dolis. La zona estava tan
arrasada per la contínua explotació dels camps
que només es va poder registrar la part inferior
d’un camp (u. e. 797), el qual presentava una gra-
pa de plom. El conjunt de dolis estava semisoter-
rat — dolia defossa—, i cada retall mesurava entre
1,00 m i 1,40 m de diàmetre, i dins s’hi devien
encaixar els dolis. El sediment que amortitzava
l’espoli dels dolis se situa cronològicament vers el
segle v, per la documentació del conjunt de cerà-
mica grollera de cocció reduïda. Sobre les possi-
bles mesures i volums d’aquests dolis parlarem
en l’apartat de conclusions.
Aquesta cella estava acompanyada, pocs me-
tres a l’est, per una sèrie de murs i retalls (u. e.
493, u. e. 884, u. e. 947) i un dipòsit (u. e. 497), que
podrien respondre a un espai de premsa i fermen-
tació del vi, el torcularium oest (figura 8). Els
murs articulaven un espai destinat a la manufac-
tura de la producció agrícola. Les parets estaven,
com en tot el jaciment, molt arrasades, i en deter-
minats casos només es va poder documentar
l’empremta del mur, detectada a la rasa de fona-
mentació. Aquest era el cas de la part oest de la
u. e. 493, que limitava una àrea mínima de 26 m2, on
s’ubicava un dipòsit també rectangular, de 3,7 m2,
amb revestiment d’opus signinum per impermea-
bilitzar-ho, un escaló a la banda oest i una cubeta
de decantació, loculi, a la part central. L’amortit-
zació d’aquest espai del lacus fou datada entre fi-
nals del segle v i inicis del segle vi, a partir de la
presència d’àmfora oriental, del tipus Late Ro-
man (LR) 1, i algun fragment d’una olla de cerà-
mica comuna grollera.
Al nord del jaciment es localitzen onze retalls
de dolis —dolia defossa—, agrupats en una zona
rectangular de 5,56 m × 4,88 m, uns 27 m2, cella
vinaria nord (CVN a la figura 7), aïllada de qual-
sevol espai productiu, del tipus torcularia. Tam-
poc s’insinua cap resta de mur que l’encerclés,
com el que possiblement hem localitzat a la cella
vinaria de l’oest del jaciment. Les mides dels re-
talls per encabir els dolis s’estableixen entre 1 m i
1,40 m de diàmetre. Cal esmentar que en aquest
àmbit es va documentar un fons de doli (u. e. 702)
Figura 8. Planta del torcularium oest i cella vinaria, així com fons de cabana. Planimetria: ATICS SL.
Planta cabana
Torculària oest
Cel·la vinària
Romà baiximperial
Àmbit intervenció 2007
Torculària central
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 34 30/8/19 9:42

l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa)
— 35 —
i diversos fragments (u. e. 709); la resta van ser
extrets abans de la seva amortització.
La datació de l’amortització dels encaixos de
dolis degué produir-se entre els segles v i vi, atès
que el material ceràmic que estava associat a
aquests nivells era format per un repertori d’atu-
ells de tècnica grollera reduïda i una nansa d’àm-
fora oriental, del tipus LR 1.
A la part central del jaciment es localitza una
possible estructura per a la producció de vi. Es
tracta d’un seguit de murs i retalls de fonamenta-
ció espoliats, que formen una habitació de 55 m2
on se situa un gran lacus, amb diverses reformes,
que ocupa una superfície de 7,5 m2. El fons del
dipòsit d’opus signinum presenta una lleugera de-
pressió còncava al centre. Aquest conjunt d’es-
tructures també podria correspondre a un torcu-
larium central (figura 8) lligat a la producció de vi.
L’amortització d’aquest àmbit sembla que es pro-
dueix entre finals del segle v i el segle vi, per l’atri-
bució cronològica del material ceràmic aparegut
en el rebliment del lacus. Es van recuperar frag-
ments de vores d’olles de cocció realitzades en
ceràmica grollera reduïda de les formes semblants
a Oc/Gre/1-2-22-28-48 (Macias, 1999, p. 143-
151), una vora de cassola en ceràmica grollera re-
duïda i una vora de morter en ceràmica grollera
reduïda del tipus M/Gre/36 (Macias, 1999, p. 129).
2.2. Estructures de producció: forns
La presència de quatre forns, situats cronolò-
gicament en la fase baiximperial del jaciment, ens
podria fer pensar que en aquesta vil·la no només
es produïa vi, sinó que a més aquest vi s’envasava
en àmfores per ser transportat i comercialitzat.
Cal esmentar que en cap cas hem localitzat els
enderrocs d’aquests forns ni els rebutjos del ma-
terial que de ben segur produïen.
D’aquests forns, dos (forn 1, F1, i forn 3, F3, a
la figura 7) es van datar de l’època romana baix-
imperial i un altre (forn 2, F2, a la figura 7) no es
va poder situar cronològicament, ja que no es
documentà cap element ceràmic en els estrats
d’amortització de l’estructura. Es van prendre
diverses mostres per realitzar datacions arqueo-
magnètiques, però la seva datació és poc precisa,
atès que en època romana el camp magnètic varia-
va molt poc. Les conclusions de l’estudi atorguen
a l’activitat del forn una cronologia àmplia dins
del món romà, i no es poden individualitzar epi-
sodis de combustió entre forns. El F1 es data en-
tre el 244 i el 524 dC; el F2, entre el 119 i el 400 dC,
i el F3, entre el 126 i el 373 dC (Beamud, 2008).
L’estructura de combustió F1, identificada com a
forn metal·lúrgic, estava excavada a l’argila natu-
ral, així se n’aprofitaven les característiques re-
fractàries. A la part superior devia haver-hi una
coberta que devia estar obrada amb la mateixa
argila o altres elements constructius que no s’han
conservat. El forn presentava una planta ovalada
irregular de 5,80 m de llargària per 1,40 m d’am-
plada. La part interior presentava una cambra de
combustió de dimensions reduïdes —no devia
arribar al metre de diàmetre— i un canal de 3,66 m
de llargària lleugerament inclinat cap a l’est. En
aquest punt hi havia un petit graó que delimitava
la part de cocció. L’argila estava molt alterada per
l’elevada temperatura a la qual es va arribar du-
rant el funcionament del forn. Aquesta afectació
va provocar un canvi de coloració i consistència
en el mateix terreny, que s’anà degradant a mesu-
ra que s’allunyava de la cambra de combustió.
Concretament devia ser una fornal amb xemene-
ia (la canal conservada) el que va accelerar la tem-
peratura de cocció, mitjançant la introducció
d’aire a la base del forn. Aquí s’hi devia instal·lar
una manxa o bé estava encarada a la banda més
ventosa de la zona.3 Entre el material que amor-
titzava aquest forn es va recollir ceràmica sigil-
lada africana D (un peu de morter, de forma
Hayes 91), ceràmica grollera reduïda i comuna
romana que devien datar l’amortització entre fi-
nals de segle iv i inicis del segle vi. Aquesta data-
ció és compatible amb els resultats d’arqueomag-
netisme que situaven el darrer ús del forn entre
mitjan segle iii i inicis del segle vi.
L’estructura F2 va ser identificada com un
forn de producció ceràmica. El forn estava cons-
tituït per un retall de grans dimensions al terreny
geològic. Presentava una planta rectangular que
mesurava 4,50 m de longitud per 3,85 m d’ampla-
da. Com tots els tipus de forns construïts al ter-
reny geològic, s’observava l’argila cremada i molt
endurida, fet que l’identificava clarament amb l’es-
tructura. Al cantó nord es van documentar restes
3. Als forns metal·lúrgics d’època antiga la cambra de
combustió i de cocció és la mateixa; malauradament hi ha
pocs exemples de forns de ferro a Catalunya: arqueològica-
ment, en queden poques traces conservades, ja que no eren
gaire sofisticats (Revilla et al., 1997; García Romero, 2003).
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 35 30/8/19 9:42

francesc florensa, joan piera i jordi ramos
— 36 —
d’un pilar construït amb maons d’argila cuita;
possiblement hi havia altres pilars d’aquestes ca-
racterístiques que devien tenir la funció de soste-
nir la graella i la cambra de cocció. La banda nord
era la més ben conservada: s’hi van registrar uns
30 cm d’alçària i s’hi observava l’inici de la curva-
tura de la paret de la cambra de combustió. A les
bandes sud i oest l’estructura estava totalment ar-
rasada i només se’n va poder documentar la solera
de la cambra de combustió. L’estructura no va
poder ser datada pel material arqueològic associ-
at, atès que els rebaixos dels terrenys, deguts a la
parcel·lació que hi havia abans de les obres de
construcció de l’autovia orbital B-40, i els matei-
xos treballs de decapatge de la capa vegetal, que es
van realitzar a l’inici dels rebaixos, van fer que
gairebé no es registrés sediment dins de l’estruc-
tura. La ubicació d’aquest forn trenca amb la situa-
ció dels altres forns, orientats amb la boca d’en-
trada cap a l’oest. Aquest fet podria estar relacionat
amb la seva situació, molt propera a la zona d’hà-
bitat central. La datació per arqueomagnetisme és
molt laxa: 119-400 dC. La funció del forn sembla
la de producció de material constructiu o dolis,
per les dimensions de l’estructura.
A l’altra banda del jaciment, al talús que delimi-
tava per l’oest els terrenys de l’excavació de Camps
de Can Colomer, es va documentar una altra es-
tructura de combustió, F3. Es tracta d’un forn de
producció ceràmica construït al terreny geològic,
retallant l’argila i aprofitant el desnivell de la zona.
Presenta totes les parets termoalterades a causa de
l’activitat mateixa del forn. Tot i estar seccionat,
se’n va poder delimitar la forma. El forn presenta
una planta gairebé quadrada, de 2,66 m de llargària
per 2,58 m d’amplada, i conserva part de la graella
i la cambra de combustió a la banda est.
Dins de la cambra de combustió es van docu-
mentar tres nivells d’amortització. L’estrat supe-
rior era molt orgànic. Contenia moltes cendres,
carbons, ceràmica i material de construcció. En-
tre el material recuperat cal destacar una gran
quantitat de restes de la graella enderrocada; ce-
ràmica grollera reduïda; alguns fragments cerà-
mics amb engalba interior, amb desgreixant dau-
rat, i un fragment d’àmfora oriental que ens
proporcionaria la datació de l’amortització del
forn entre finals del segle vi i inicis del segle vii.
L’estrat d’amortització següent contenia ceràmi-
ca comuna amb la pasta bescuitada i espatulada a
l’exterior, datada en època tardana, als segles vi-
vii. Finalment, l’estrat d’amortització era una
capa molt fina de cendres i carbons. Cal esmentar
que la cambra de combustió del forn retallava
una sitja d’època romana altimperial. La datació
arqueomagnètica del forn, 126-373 dC, en aquest
cas, no concorda amb el material d’amortització
recuperat de l’interior de l’estructura.
Figura 9. L’hipocaust. Fotografia: Joan Piera.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 36 30/8/19 9:42

l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa)
— 37 —
A la part nord-oest del jaciment es localitzà un
hipocaust (H1 a la figura 7) que, en un primer
moment, es va associar a la pars urbana o àrea de
residència de la vil·la romana, però que finalment,
observant on se situa, ens decantem per relacio-
nar amb la producció ceràmica.
L’estructura documentada estava formada per
quatre murs, un paviment d’opus signinum, vint-
i-un pilastres (pilae) de maons dels vint-i-quatre
que devia tenir l’hipocaust quan estava en ús i dos
nivells d’enderroc. Entre el material que amortit-
zava l’estructura cal destacar la recuperació de
ceràmica comuna romana amb pasta grollera de
cocció reduïda, datada a partir de finals del segle
v; fragments d’àmfora africana, i àmfora bètica
del tipus Beltrán IIB, que ens indicaria que l’es-
tructura va funcionar fins a finals del segle v - ini-
cis del segle vi.
Si bé durant el procés d’excavació ens decan-
tàvem perquè aquesta estructura pogués inte-
grar-se dins d’un conjunt termal, després d’ana-
litzar les altres estructures que es van documentar
en aquesta excavació vam considerar l’hipocaust
com una estructura lligada a l’assecament de la
producció ceràmica, del F30 del possible forn (u.
e. 112 excavat l’any 2011). Una altra opció, que
hem descartat, podria relacionar aquest hipo-
caust amb l’ús d’elements de calefacció per a la
producció de vi o d’oli; aquestes estructures estan
documentades per diferents agrònoms de l’època
romana4 però situades en unes latituds més sep-
tentrionals i fredes.
2.3. Estructures de producció: sitges
i dipòsits
Considerem el sitjar un element més dins la
producció de la vil·la, en aquest cas, un espai
d’emmagatzematge de l’excedent cerealístic. Du-
rant les dues campanyes d’excavació es van docu-
mentar un total de seixanta-cinc sitges datades en
època romana baiximperial. La situació espacial
de les sitges no sembla induir una divisió del fun-
dus en diferents àrees de producció. Sembla,
4. En la descripció del procés de producció d’oli en èpo-
ca romana, la doctora Yolanda Peña fa un recull d’autors ro-
mans que parlen de les característiques de la sala de premsat
i on l’agrònom Pal·ladi parla de l’ús d’hipocausts a fi d’opti-
mitzar la producció d’oli i no perdre’n les qualitats (Peña,
2010, p. 39).
però, que es concentren més en el vessant est de la
zona excavada, concretament a la part nord dels
àmbits construïts amb els murs i dipòsits i lleuge-
rament allunyades de l’espai ocupat pels forns i
les àrees de treball datades en èpoques més anti-
gues. Hem distingit tres moments d’amortització
de les sitges: segles iv-v, segle v i finals del segle v -
inicis del segle vi.
Les tretze sitges amortitzades entre els segles iv
i v presenten una morfologia molt similar: totes
tenien una planta circular amb un diàmetre força
gran (la més gran mesurava 1,70 m i la més petita
feia gairebé un metre: 0,90 m) i la fondària en gene-
ral força minsa: la mitjana era de mig metre, car han
estat escapçades pel continu conreu dels camps.
El material ceràmic que es va recollir en aquestes
estructures i que va permetre datar-les està com-
post per fragments d’àmfora africana, ceràmica
grollera, ceràmica sigil·lada africana D i alguna
ceràmica espatulada d’època romana.
Les setze sitges del segon grup foren amortit-
zades durant el segle v. Les seves característiques
físiques eren similars a les del grup anterior. Totes
presentaven una planta circular amb unes dimen-
sions força grans (més d’1 m), una secció cilíndrica
i poca potència (menys d’1 m). Aquest fet devia
implicar l’escapçament de les estructures, possible-
ment pels treballs de conreu dels camps en èpo-
ques modernes. Només hi havia tres sitges que
trencaven aquesta dinàmica: una secció troncocò-
nica, d’1,37 m de fondària; una de secció globular,
i una altra de gairebé 2 m de fons, on es van docu-
mentar dos nivells de farciment, un d’ells amb una
gran quantitat de blocs de pedres. Entre el mate-
rial arqueològic recollit cal esmentar nombrosos
fragments de ceràmica comuna romana; formes
de ceràmica comuna africana; dos fragments de
ceràmica vidrada en marró, vitrina pesante; for-
mes d’olla i cassola en ceràmica grollera reduïda;
ceràmica sigil·lada africana D, i ceràmica paleo-
cristiana ataronjada.
Finalment, hi ha un tercer grup de quinze sit-
ges, amortitzades entre finals del segle v i inicis del
segle vi. Són estructures molt arrasades i rebaixa-
des pels treballs agrícoles. A la major part només
es documenta el fons de l’estructura. Per aquest
motiu, les sitges presenten un diàmetre, en planta,
força gran (n’hi ha que mesuren entre 1,70 m i
1,86 m) i poca potència en la fondària (hi havia
estructures que baixaven només uns 15 cm). Gai-
rebé cap dels retalls no sobrepassava el metre de
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 37 30/8/19 9:42

francesc florensa, joan piera i jordi ramos
— 38 —
fondària, a excepció d’una sitja que tenia una
planta circular de 2,02 m de diàmetre i 1,18 m de
fondària. El material ceràmic recollit que ens ha
permès situar temporalment aquestes estructures
és divers, però hi ha un tipus de ceràmica que es
va repetint en cadascuna d’elles: la ceràmica gro-
llera de cocció reduïda en formes diverses, entre
les quals predominen les olles. A aquesta ceràmi-
ca cal afegir-hi àmfores de procedència oriental
com els exemplars de LRA 1 i LRA 3, ceràmica
comuna africana de cuina, fragments de sigil·lada
africana D i ceràmica paleocristiana grisa.
Hi ha un gran grup de vint-i-una sitges que no
contenien material ceràmic que permetés da-
tar-les; així doncs, la seva adscripció cronològica
ve donada per les seves relacions físiques. La
morfologia d’aquestes sitges era comuna a totes
les que hem descrit anteriorment: totes presenta-
ven una planta circular i gairebé totes tenien la
secció de tendència cilíndrica, menys quatre que
eren de secció troncocònica. La fondària varia
entre els 13 cm i els 26 cm, i només se’n van docu-
mentar quatre que mesuren entre 0,90 m i 0,99 m.
Dins d’aquest apartat hem inclòs un breu es-
ment a una sèrie de set dipòsits, alguns dels quals
podrien assimilar-se com a lacus relacionats amb
la producció del vi. Només en tres es van recollir
materials ceràmics dins els estrats d’amortització
que van permetre la datació d’aquestes estructu-
res entre els segles v i vi. La cronologia va ser re-
alitzada per la recuperació de fragments ceràmics
d’àmfora oriental (LR 1) i ceràmiques grolleres
reduïdes. La resta es van datar per les relacions
estratigràfiques que tenien aquests elements.
Els dipòsits presenten una morfologia molt
semblant: són elements quadrangulars a l’inte-
rior i lleugerament rectangulars a l’exterior, cons-
truïts amb pedres i morter de calç de color blanc
amb un acabat interior d’opus signinum, que els
impermeabilitza. Tots tenen unes mides similars,
d’entre 0,6 m2 i 1,12 m2, excepte un, situat al nord-
est, que mesura 3,8 m2. La fondària dels dipòsits
no s’ha pogut determinar, ja que tots estaven re-
tallats. L’estructura que s’ha conservat millor te-
nia una potència de mig metre. Dos d’aquests set
dipòsits presentaven un fons còncau a mode de
cubeta; aquest fet remarca la possibilitat que
s’empressin en la producció vinària, atès que
aquesta forma devia facilitar les tasques de reco-
llida de les impureses. Podrien formar part de la
premsada manual o calcatoria; és a dir, podrien
ser el lloc on es trepitjava el raïm, que posterior-
ment es dipositava en altres recipients on se’n
realitzava la fermentació. Hi ha molts exemples
d’aquest tipus d’estructures, en els diversos jaci-
ments de la mateixa època, que presenten elements
productius similars.5
2.4. Estructures d’hàbitat
Les restes de murs que formaven part dels im-
mobles i estances que constituïen la vil·la d’època
romana baiximperial de Camps de Can Colomer
s’haurien d’identificar amb la pars rustica. Es van
registrar murs molt senzills, bastits amb pedra i
còdols rierencs units en sec. No es van documen-
tar murs amb acabats polits ni restes de morter i,
per descomptat, ni rastre d’arrebossats ni de pin-
tura. La contínua remoció dels camps al llarg dels
segles podria haver malmès les estructures sump-
tuoses (si és que la vil·la contenia una pars ur bana)
en els camps situats al nord i a l’oest del jaciment,
zones que no s’han exhaurit o que han estat molt
modificades, des d’un punt de vista orogràfic.
Les migrades restes dels murs documentats són
conseqüència dels rebaixos que es van realitzar al
llarg dels segles, quan es van definir les terrasses
dels antics camps de la masia de Can Colomer i es
van instal·lar diferents barraques i estructures per
desenvolupar diverses activitats fora del barri de la
masia. Per aquest motiu, els murs que vàrem poder
registrar no dibuixaven estances tancades que en
determinessin l’activitat i funció dins de la vil·la
d’època baiximpe rial. Les estructures es concen-
traven a la part central i sembla que havien tingut
continuïtat cap al sud, on precisament es van rea-
litzar els rebaixos esmentats anteriorment. Els
murs documentats estaven força malmesos, no-
5. Com a exemples propers al jaciment de Camps de
Can Colomer, podem citar els jaciments de Can Bosc de
Basea (Terrassa), on es van documentar dos lacus vinculats a
la sala de premsa datats del segle iv (Morral, 1980); Can Ro-
queta / Torre Romeu (Sabadell), on es van documentar qua-
tre lacus dins un context d’assentament rural datat entre els
segles v i vi (Terrats, 2005); Can Gambús 1 (Sabadell), on
se’n van registrar dos de datats als segles vi-viii dins un as-
sentament rural (Palomo i Rodríguez, 2004), molt semblant
al jaciment de la Bastida (Rubí), on també es va registrar un
lacus; els Mallols (Cerdanyola del Vallès), on es va trobar
un lacus datat entre els segles v i vi (Francès, 2007); la Bòbi-
la Bellsolà (Santa Perpètua de Mogoda), i la plaça Major
de Castellar del Vallès, on es va documentar un lacus del se-
gle vi (Roig i Coll, 2007).
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 38 30/8/19 9:42

l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa)
— 39 —
més conservaven una o dues filades i s’adaptaven a
les irregularitats del terreny geològic. En la majo-
ria dels casos es tractaria de la fonamentació, amb
pedra, d’uns edificis que probablement s’alçaven
amb tàpia i coberta vegetal. Aquestes estructures
devien anar acompanyades d’altres estructures al-
çades amb material perible (fusta), de les quals
hem documentat alguns forats de pal.
Cal destacar en aquest sentit la identificació
d’una estructura, encabida en el retall u. e. 762,
que presentava dues línies de forats de pal, en els
cantons llargs del retall, nord i sud, que devien
sostenir un teulat, probablement de fusta i bran-
ques. Aquest àmbit definiria un espai de treball,
de 9 m2 i obert a l’oest, que devia estar relacionat
amb les estructures que formaven part de la pars
rustica de la vil·la. La cabana es disposa de manera
equidistant entre la cella vinaria i el torcularium,
situats a l’oest, i el forn i l’hipocaust, localitzats
també a la part nord-occidental del jaciment. Cal
fer esment al fet que al nivell de farciment que
amortitzava tot el conjunt s’hi van registrar nom-
brosos objectes destacables, especialment metalls.
En aquesta estructura es va documentar un signa-
culum en bronze amb la inscripció [CN RUBRI]
[SEVERI] (Cnaei Rubri Severi), que podria rela-
cionar-se amb el propietari de la vil·la o el llibert
encarregat de l’explotació. Alhora, es va recollir
una cullera, anelles, braçalets i una cassola d’aram,
vidres i ceràmica (nombrosos fragments d’àmfo-
ra; ceràmica comuna romana i fragments de cerà-
mica sigil·lada africana D, del tipus Hayes 87A, i
morters amb la visera penjada, possiblement de la
forma Hayes 91) que ens daten l’amortització de
l’estructura vers la fi del segle v i inicis del segle vi.
La interpretació sobre la funció d’aquesta ca-
bana ha de ser tema de discussió, atès que presen-
ta una gran quantitat d’elements que ens poden
ajudar a interpretar-la com un habitatge, com ara
la forma, el sistema constructiu, les dimensions i,
fins i tot, la localització, en l’estrat d’amortització
de la cabana, de fauna amb marques de talls del
moment en què va ser descarnada i fragments de
fauna cremats. Aquest seguit d’elements ens pot
portar a identificar aquest retall com les restes
d’un habitatge semisoterrat.
Figura 10. Planimetria de la cabana i dibuix del signaculum. Elaboració: ATICS SL.
Planta cabana
Torculària oest
Jaciment: CCC/07
Núm. inventari: 763/9
Mides: Alçària:
cm

base: cm

vora: cm
05 cm
LÀMINA 154
Cel·la vinària
Romà baiximperial
Àmbit intervenció 2007
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 39 30/8/19 9:42

francesc florensa, joan piera i jordi ramos
— 40 —
D’altra banda, la no presència d’una llar i d’al-
tres forats de pal que completin la construcció,
així com la presència del signaculum, ens indueix
a pensar en aquesta cabana com un element més
en el procés productiu de l’assentament baixim-
perial. En aquest indret es podria marcar el pro-
ducte manufacturat d’una manera directa sobre
algun tipus de material perible del tipus sac, per
als cereals, o bots de cuir, per al vi, productes
conreats o produïts en la mateixa explotació. És
probable que el marcatge es produís de manera
indirecta, sobre cera o guix que devia acompa-
nyar, lligat com una etiqueta (pittacii), el producte
manufacturat en algun tipus de recipient ceràmic,
bots o sacs preparats per a l’emmagatzematge o la
comercialització.
La presència d’aquest signaculum, realitzat en
bronze i trobat a l’entorn d’un centre productiu,
no és un cas aïllat en les excavacions arqueològi-
ques. Existeix també el cas del signaculum de
Vallmora (Teià), en plom, documentat dins la
pars rustica d’aquesta vil·la romana (Martín Oli-
veras, 2009, p. 209). La datació establerta per a
aquest signaculum és d’inicis del segle ii dC.
Sembla que aquest tipus de segells es troben lli-
gats a registres arqueològics de marcada funció
productiva —el de Vallmora i el localitzat als
Camps de Can Colomer en serien bons exem-
ples— i de l’àmbit comercial —el localitzat en un
estrat tardoromà del mercat de Carthago Nova
(Ramallo, 2006, p. 855-866).
El signaculum6 de Camps de Can Colomer,
produït en bronze, presenta una doble planxa
rectangular esglaonada;7 a la cartel·la hi figura la
inscripció en genitiu [CN RUBRI] [SEVERI],
que podria interpretar-se com la del propietari
d’allò que és signat amb aquest segell, en aquest
cas un llibert, Cnaeus Rubrius Severus, que signa
amb el tria nomina. Les lletres són regulars, ben
diferenciades i en perfecte estat de conservació,
6. Per fer una aproximació i aprofundir més en els sig-
nacula, vegeu les actes del congrés internacional sobre Ins-
trumenta Inscripta V. Signacula ex aere, celebrat a Verona
l’any 2012 (Buonopane i Braito, 2014).
7. El segell mesura 6,5 cm de llargària per 2,5 cm d’am-
plada, amb un gruix de 6 mm. Presenta dues cartel·les rec-
tangulars d’1 cm d’amplada i 5,5 cm de llargària. El diàmetre
de l’anell, circular, és de 1,5 cm i té un gruix de 2 mm. A
l’exterior l’anell va adquirint una forma rectangular on se
solda amb la placa d’inscripció. La inscripció està en dos
rengles esglaonats, esbiaixats en 1 cm. Les lletres estan en
relleu i en sentit invers a la lectura, mesuren 8 mm i presen-
ten una separació entre rengles d’1 mm.
gravades en sentit invers. No sembla que hagin
estat exposades a un gran desgast per un ús conti-
nu o per l’ús sobre superfícies abrasives. Per aques-
ta raó pensem que el marcatge es realitzava sobre
alguna superfície tova, ja fos de manera directa,
amb pigments, sobre bots o sacs, o de manera indi-
recta, sobre cera o guix, a mode d’etiquetatge.
L’anell presenta, a la part superior, una ins-
cripció il·legible que en alguns casos correspon a
les inicials del personatge que figura a la planxa
(Castellano et al., 1999, p. 59-95). A la part supe-
rior de l’anell s’insinua una [S] que podria ser
l’abreviatura de Severus. Costa de llegir, potser
pel desgast que presenta l’anell, la resta d’inicials.
2.5. Necròpolis
Al sud-est del jaciment, a redós d’uns murs
associats amb la part d’hàbitat de la vil·la baixim-
perial, s’excavaren un seguit de tombes que con-
figuren la necròpolis de l’assentament. Les tom-
bes documentades es poden classificar en quatre
tipus: les tombes de tègules a doble vessat, les tom-
bes de fossa simple, una amb àmfora i dues tombes
amb formae de pedres i morter de calç. Es van
excavar un total de trenta-dues tombes correspo-
nents a aquesta necròpolis. La major part dels fi-
nats estaven dipositats individualment en tombes
de tègules de doble vessant, tot i que n’hi ha tres
on hi havia més d’un esquelet.
El nivell d’arrasament del jaciment, en el seu
vessant sud, ens permet reflexionar sobre una
prolongació de la necròpolis o la possibilitat que
existís un altre indret on la població que habitava
aquesta vil·la enterrés els seus morts. La posició
dels morts en les tombes presentava la típica ori-
entació oest-est, i, omplint els espais entre les
tombes i les estructures muràries, en trobàvem
d’orientats nord-sud. La major part dels difunts
estaven en la posició de decúbit supí.
Es van poder identificar (Armentano, 2008)
trenta-dos individus adults (entre vint-i-un i
quaranta anys); dotze van ser determinats com a
homes, vuit com a dones i dotze no es van poder
identificar. Del grup de subadults hi ha dos indi-
vidus joves, dos infants de més de tres anys, dos
infants per sota dels tres anys, un nounat i un in-
dividu fetal. L’estudi antropològic evidencia que
l’esperança de vida del grup era d’entre vint i
trenta anys, amb una elevada mortalitat infantil
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 40 30/8/19 9:42

l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa)
— 41 —
(abans dels cinc anys). Cal destacar que no s’hi va
identificar cap dona més gran de quaranta-cinc
anys; per contra, hi havia dos individus masculins
d’entre cinquanta i seixanta anys.
Morfològicament els difunts no presenten cap
mena de diferència per sexes, cosa que indicaria
que les tasques que desenvolupaven no estaven
diferenciades per gèneres i que els finats estudiats
pertanyien, probablement, a la mateixa classe
social. Els individus presenten unes diferències
entre les extremitats superiors dretes i esquerres,
produïdes pel desenvolupament de treballs ma-
nuals, però, paradoxalment, no s’han observat
aplanaments en els húmers, fet que reforça la tesi
del desenvolupament dels grups musculars inse-
rits en aquest os a causa del rigorós treball repeti-
tiu. Tampoc s’ha detectat cap desenvolupament
dels tendons i dels grups marcadors en els fè-
murs, fet que indicaria el poc desenvolupament
muscular en les extremitats inferiors. Les patolo-
gies identificades són, bàsicament, malalties del
tipus osteodegeneratives; és a dir, les malalties
que patien els individus inhumats eren produïdes
per la pràctica excessiva o repetitiva d’una activi-
tat física.
En l’aspecte espacial s’ha observat que la reu-
tilització de tombes només es dona en les de tègules
a doble vessant. Hi ha un enterrament múltiple
en una tomba de fossa simple, però no es tracta
d’un mort que reutilitza el contenidor d’un altre
sebollit, sinó d’un enterrament simultani de tres
individus, un adult i dos infants. Aquestes tom-
bes devien estar situades al costat de les edificaci-
ons productives i el fet que es reutilitzessin devia
implicar la delimitació i identificació de l’espai
funerari per part de la població viva. No s’ha de-
tectat un espai tancat o apartat de la necròpolis;
pensem que la poca importància social dels finats
feia que no s’hi destinés un indret específic sinó
que es reservés una zona de l’àrea no productiva
per situar-hi la necròpolis.
La datació de les tombes s’ha efectuat sovint a
partir de la seva tipologia i la relació estratigràfica,
ja que no es va documentar cap aixovar associat a
cap enterrament. De les trenta-dues unitats funerà-
ries d’època romana, només en set es va recollir
ceràmica que formava part del farciment de les
tombes. A les tombes en fossa simple o tègules de
doble vessant (UF 7, UF 8, UF 9 i UF 33) es va
recollir ceràmica que ens va datar les tombes als
segles v-vi.
Mereix una menció a part l’UF 25, corresponent
a un enterrament primari, en tomba de teules de
doble vessant, d’un individu adult articulat en de-
cúbit supí, amb els braços semiflexionats i les mans
sobre el ventre, orientat nord-sud, amb el cap al
nord i la cara mirant cap a l’est. Les restes òssies
articulades corresponen a un individu de sexe fe-
mení, d’una edat entre els trenta-cinc i els quaran-
ta-cinc anys i amb una alçada d’1,528 m. L’analítica
del carboni 14 de l’individu ens ha proporcionat
una datació calibrada 426-577 dC (95,4 % a 2)
(Mestres, 2016) i una datació calibrada 432-490 dC
(45,9 % a 1) i calibrada 531-559 dC (22,4 % a 1).
Situem l’enterrament entre finals del segle v i inicis
del segle vi.
3. VALORACIÓ DE LES RESTES.
CONCLUSIONS
Les restes arqueològiques de la fase baiximpe-
rial del jaciment de Camps de Can Colomer ens
han permès confirmar, de manera clara, que ens
trobem davant de la pars rustica d’una vil·la que es
dedicava a la producció i l’emmagatzematge de vi,
a la producció de terrissa no recipient i a la pro-
ducció i acumulació cerealística. També hem po-
gut establir una àrea de necròpolis i, d’una manera
parcial, una àrea d’hàbitat de la qual s’insinuen
algunes traces.
La remoció contínua d’aquests camps, tant
per al cultiu de cereals i vinya com per a l’establi-
ment d’un parell de bòbiles, construïdes al prin-
cipi del segle xx, ha provocat un alt nivell d’arra-
sament en les estructures excavades. Solament les
edifica cions semisoterrades i soterrades han so-
breviscut a la intensa activitat humana practicada
sobre les restes. És interessant comprovar no no-
més que la producció de vi i cereals s’ha mantin-
gut constant en aquest indret, sinó també que
l’activitat terrissaire es documenta des de la fase
altimperial del jaciment fins als nostres dies.
Les estructures localitzades al centre i l’oest
del jaciment s’han identificat com a sales de prem-
sat, de transformació del raïm i d’emmagatzemat-
ge del vi. Els dos grans dipòsits devien estar vin-
culats directament a sengles àrees de treball, on
també es devia realitzar una primera fermentació
del vi. El líquid resultant es traslladava a una cella
vinaria, situada a prop de la premsa, i d’aquesta
manera se centralitzava el producte resultant de la
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 41 30/8/19 9:42

francesc florensa, joan piera i jordi ramos
— 42 —
manufactura agrícola. Dins els dolia defossa s’efec-
tuava la fermentació tumultuosa del most, que
madurava en aquests recipients i esperava a ser
consumit o distribuït.
Cal destacar la documentació d’una lapis pedi-
cinorum o pedra per encaixar els albors d’una
premsa dins els nivells d’amortització d’una sitja
datada vers els segles vi-vii. Creiem que aquesta
peça formava part de l’estructura d’alguna de les
dues premses documentades.
Un cop el raïm era trepitjat o premsat, el pro-
ducte resultant (most) es deixava uns set o vuit
dies en els lacus perquè es produís la primera fer-
mentació (fermentació tumultuosa); després el
líquid s’havia de traslladar a uns nous conteni-
dors, que devien ser en una sala annexa (cella vi-
naria) amb dolis. Aquesta segona fermentació
s’havia de mantenir a una temperatura estable per
evitar que el vi es fes malbé. En zones de la Medi-
terrània aquesta segona fermentació es realitzava
en dolis semisoterrats a fi de dissipar el contrast
tèrmic. A Catalunya aquests llocs de magatzem
es documenten en habitacions semicobertes8 o a
l’aire lliure, com seria el cas de Camps de Can
Colomer.9 Els dolia defossa localitzats presenten
dimensions anàlogues a les d’altres jaciments
amb un terç de la seva alçària enterrada, que insi-
nua una alçària total d’entre 1 m i 1,5 m, amb una
capacitat per a cada doli d’uns 900 l (Huertas et
al., 2017, p. 252).
La capacitat de producció de la cella vinaria
oest, tenint en compte que està seccionada i que
podria contenir més dolis, devia ser de 17.100 l.
Un clar paral·lel quant a la cronologia d’amortit-
zació de la cella vinaria oest, vers el segle v, el
trobem en l’amortització de la cella de la vil·la
romana de Sant Andreu Comtal de Barcelona,
també anomenada vil·la de la Sagrera (Huertas et
al., 2017, p. 252), que presenta un espai de pro-
ducció d’uns 65.000 l i que va ser amortitzada
abans de la fi del segle v. En el cas de la vil·la de
Camps de Can Colomer proposem una datació
entre finals del segle v i inicis del segle vi, atès que
l’espai de premsa, situat a redós de la cella,
s’amortitza en aquest moment.
La cella vinaria situada al nord del jaciment
presenta un espai més reduït: onze dolia defossa,
amortitzats entre finals del segle v i inicis del se-
8. Als jaciments del Morè (Sant Pol de Mar) i dels Tole-
gassos (Vilademat) (Peña, 2010).
9. Can Feu (Sant Quirze del Vallès) (Peña, 2010).
gle vi, amb unes dimensions similars a les exposa-
des abans, que implicarien una capacitat de pro-
ducció de 9.900 l.
Una altra activitat industrial que s’ha docu-
mentat al jaciment està associada a la fabricació de
terrissa, amb la identificació de quatre forns (un
dels quals va poder ser identificat però no exca-
vat). Aquests forns presentaven unes característi-
ques diferents dels de la fase anterior. Si al període
altimperial hi havia tres forns de petites dimensi-
ons alineats dins d’una àrea de treball, en aques-
ta fase es van documentar quatre forns dispersos
pel jaciment i amb uns trets morfològics diferen-
ciats. Un gran forn de planta rectangular de doble
corredor,10 en el qual es podrien haver produït
recipients grans o bé materials necessaris per a la
construcció i per al manteniment de la vil·la; un
segon forn emprat per a produccions ceràmiques,
i un darrer que ha estat interpretat com un forn
dedicat a la metal·lúrgia, on és possible que es rea-
litzessin treballs de forja vinculats a l’agricultura i
a la creació i reparació d’útils quotidians de la ma-
teixa vil·la que no necessitarien personal especia-
litzat (Revilla et al., 1997).
Sembla que tots aquests forns estaven més re-
lacionats amb l’abastiment d’una sèrie de pro-
ductes útils per a la vida i producció de la vil·la
que no amb una intensa fabricació de caràcter
industrial. No queda clara la possibilitat que la
producció vinària baiximperial de la vil·la fos en-
vasada en algun tipus d’atuell ceràmic, fabricat en
aquests forns, per a llur transport i comercialit-
zació.
La presència de material relacionat amb la
producció i el comerç del vi no només és present
en la fase baiximperial, sinó que en la fase altim-
perial tenim algun testimoni de la possible pro-
ducció o consum d’aquest producte. El material
moble inhumat durant l’excavació per a la fase en-
tre els segles i i ii dC ens mostra una bona quan-
titat d’àmfores vinàries del tipus Dressel 2-4, re-
lacionades amb la comercialització i el consum
del vi, que són del tot normals en els dipòsits
d’aquesta època. Entre els envasos amfòrics amb
segell tenim un únic exemplar de Dressel 2-4 tar-
raconense amb la marca TI (?).
En aquest mateix sentit, mereix una menció a
part el calze localitzat dins el farciment, datat a
inicis del segle ii dC, d’un retall quadrangular
10. Del tipus II/c. (Cuomo di Caprio, 1971-1972).
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 42 30/8/19 9:42

l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa)
— 43 —
d’1,40 m × 1,30 m i 0,50 m de profunditat amb el
fons pla. La peça presenta un perfil globular, de
12 cm d’alt, amb el llavi arrodonit lleugerament
penjant. S’insinuen dos arrencaments de dues
nanses oposades (de les quals no ens resta cap
testimoni), possiblement ornamentals, que de-
vien servir per subjectar l’objecte amb la mà. La
peça està elaborada a torn amb la pasta depurada,
de color gris a causa de la cocció reduïda. El cos
presenta una decoració a motlle profusa, amb fu-
lles de vinya, gotims de raïm i sarments, mentre
que sota el llavi, fins a la carena on arrenca el cos
globular, es veuen unes senzilles línies a rodeta.
Tot i el desgast sofert, encara conserva part de
l’engalba, de color gris, que havia de cobrir tota la
peça. A falta d’un estudi formal i funcional més
clar, presentem aquest objecte, en aquest article,
atesa la decoració amb motius relatius al cultiu
del raïm. Aquest calze podria ben ser un objecte
preuat; no n’hem localitzat paral·lels clars ni en la
forma ni en la decoració, que ens vincula el cultiu
de la vinya, la producció vinària i el consum del
vi, ja des d’època altimperial, amb el que en època
baiximperial es produirà d’una manera més clara
en el mateix jaciment.
L’espai del jaciment dedicat a habitatge no ha
estat del tot identificat. Ens resten alguns murs i
una cabana a l’entorn de les premses, però en cap
cas hem identificat fogars, nivells d’ús o restes de
paviments que ens ajudin a situar l’indret d’hàbi-
tat. Aquesta absència podria ser deguda al nota-
ble arrasament del jaciment o al fet que les estruc-
tures d’hàbitat es localitzaven en un indret que
no ha pogut ser identificat ni excavat. Tampoc hem
localitzat la pars urbana de la vil·la, un fet que
se’ns ha revelat com una constant des de la fase
altimperial.
Cal destacar la identificació d’una cabana a
partir d’un retall rectangular associat a sis forats
de pal, on es devien encaixar els suports d’una
coberta que devia donar entitat a l’estructura.
Dins d’aquesta no es va poder registrar cap es-
tructura de combustió, ni de conservació, ni es va
poder veure cap element que dividís l’espai o que
mostrés quina mena d’activitat s’hi desenvolu-
pava. Entre el material arqueològic que es va re-
cuperar dins del sediment que l’amortitzava cal
destacar la presència de nombrosos elements
metàl·lics i un segell de bronze, signaculum,11
el qual es podria atribuir al propietari de la vil·la i
que devia tenir la funció de marcar embalums
personals o productes manufacturats. Així, Cnaeus
Rubrius Severus podria haver estat, en algun mo-
ment, el propietari de la vil·la de Camps de Can
Colomer o un llibert que estigués al càrrec de
l’etiquetatge de la producció que s’hi emmagat-
zemava.
La presència del signaculum, dins el rebliment
d’amortització de la cabana situada a prop d’una
de les premses, ens indueix a pensar que el vi a
comercialitzar podria haver estat emmagatzemat
i transportat en bots de cuir. I no es pot descartar
que amb aquest segell es poguessin marcar altres
tipus de productes carregats amb sacs, com ara
cereals i llegums.
11. El signaculum porta la inscripció [CN RUBRI SE-
VERI]. El personatge de Cnaeus Rubrius Severus és desco-
negut a Barcino i la gens Rubria no està documentada a Ca-
talunya però sí que se’n té coneixement a València i a Sagunt,
segons ens han avançat Diana Gorostidi i Isabel Rodà en
l’estudi que s’està realitzant.
Figura 11. Dibuix i decoració de gotims de raïm,
fulles de vinya i sarments del calze. Elaboració:
ATICS SL.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 43 30/8/19 9:42

francesc florensa, joan piera i jordi ramos
— 44 —
La presència d’aquest element singular dins
una estratigrafia tan tardana, finals del segle v -
inicis del segle vi, no és estranya, atès el clar pre-
cedent localitzat en un barri comercial bizantí de
Carthago Nova, en un nivell estratigràfic datat
entre finals del segle vi i inicis del segle vii. El
documentat a Cartagena és un material residual
abocat conjuntament amb material molt més mo-
dern. Entenem que el signaculum localitzat a
Camps de Can Colomer també podria tenir una
datació molt anterior; en la majoria dels casos
aquests objectes s’han datat en època altimperial,
però podia ser que encara fossin útils per marcar
embalums amb un cert prestigi en època baixim-
perial. Tanmateix sorgeixen algunes preguntes al
respecte, a les quals l’arqueologia, per ara, no pot
respondre. Es tracta d’un signaculum d’època al-
timperial que identifica un propietari, o un lli-
bert, que encara manté la seva propietat i produc-
ció a inicis del segle vi? Podria tractar-se de la
reutilització d’un signaculum, altimperial, per
marcar productes manufacturats en el baix impe-
ri emprant una marca coneguda de prestigi?
La important producció cerealística, testimo-
niada per seixanta-cinc sitges, forma part de la
riquesa del fundus. No es pot descartar que l’ex-
cedent de cereal produït en els camps de cultiu de
la propietat fos empaquetat per a llur comercia-
lització, emprant per al marcatge el signaculum.
En aquest punt prenen rellevància els resultats de
les analítiques sobre les restes palinològiques re-
alitzades en diverses estructures (una sitja, un
doli, un lacus i la cabana) de la fase baiximperial
del jaciment (Yll, 2008). A partir de les mostres
es detecta una forta influència antròpica sobre el
paisatge durant tots els moments, ateses les po-
ques restes documentades. Els percentatges de pi
tenen una sobrerepresentació important a totes
les anàlisis pol·líniques, per la qual cosa hem d’in-
terpretar un paisatge força desforestat per a la
fase baiximperial, amb molts espais oberts, on
dominen els prats i només queden, a més de bos-
quetons de pins, algunes alzines o coscolls com a
testimoni de la vegetació natural. De tota manera,
aquesta influència humana sobre el paisatge no es
veu reflectida per la presència de tàxons que pu-
guin representar l’existència de conreus de plan-
tes o d’arbres propers, a excepció dels elevats per-
centatges de lleguminoses, a la mostra realitzada
en les terres que amortitzaven un dels dolis.
L’obertura del paisatge i l’eliminació d’una part
important de la cobertura vegetal està lligada
molt probablement a la ramaderia, però no es pot
excloure l’existència de conreus més allunyats del
jaciment que puguin justificar aquesta desfores-
tació visible a les mostres estudiades.
La fase de màxima esplendor de la vil·la es ma-
terialitza en un moment indeterminat entre els
segles iv i v, i és amortitzada entre finals del segle v
i inicis del segle vi. Aquest auge comença a ser una
constant en la fase baiximperial documentada en
diversos jaciments rurals vallesans i a l’entorn de
la ciutat de Barcino.12 Cal recordar que a mitjan
segle v s’estableix el bisbat d’Egara, situat a poc
més d’un quilòmetre del jaciment, que es mantin-
drà durant tot el que resta de baix imperi i durant
l’antiguitat tardana, fins que desaparegui amb
l’arribada del contingent arabobereber. La seu
d’Egara, molt propera a la de Barcino, devia gene-
rar per força un seguit de canvis en l’organització
del territori.13 Aquesta nova situació podria tra-
duir-se en aquest canvi d’orientació de la vil·la,
quan s’observa que la producció de vi comença a
estar vinculada a centres religiosos cristians, com
s’ha documentat a Barcelona i a Tarragona.14 No
queda clar que aquesta sigui la vinculació entre el
jaciment de Camps de Can Colomer i la seu d’Ega-
ra, atès que aquest bisbat, tot i tenir importància,15
es localitza a menys de trenta quilòmetres de Bar-
cino, seu de les elits locals, com ho testimonien les
domus excavades d’aquest període, i nucli de vital
importància dins les rutes comercials de la Medi-
terrània.
Tanmateix, la més que notable transformació
de la ciutat de Barcino durant el baix imperi ha
estat més que testimoniada, no només amb la
12. Per citar alguns exemples propers al jaciment de
Camps de Can Colomer: Can Bosc de Basea (Terrassa),
l’Aiguacuit (Terrassa), Can Roqueta / Torre Romeu (Saba-
dell), Can Gambús 1 (Sabadell), la Bastida (Rubí), els Ma-
llols (Cerdanyola del Vallès) i la Bòbila Bellsolà (Santa Per-
pètua de Mogoda). A l’entorn de Barcino: Vallmora (Teià) i
la vil·la de Sant Andreu Comtal (Barcelona).
13. L’any 450 el bisbe de Barcelona designa Egara com
a nova seu episcopal i com a nou organitzador del territori.
14. Al jaciment de la plaça del Rei de Barcelona, on es va
documentar una cella vinaria dins d’una domus, que a partir
del segle iv és cedida al bisbat de Barcelona, el qual controla
la producció de vi. A Tarragona coneixem el jaciment de la
Vil·la del Parc Central, on s’observa aquest procés de con-
centració de terres per part de l’Església al llarg del segle v
(Peña, 2010).
15. L’any 615 se celebra el Concili d’Egara, que congre-
ga catorze bisbes de la Tarraconensis, quan Sisebut és rei dels
visigots.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 44 30/8/19 9:42

l’assentament rural baiximperial de camps de can colomer (terrassa)
— 45 —
confirmació de la datació a finals del segle iii i
inicis del segle iv de la nova muralla,16 sinó que
l’interior de la ciutat pateix, a la vegada, una sèrie
de modificacions que aportaran importants
transformacions en les domus de la ciutat, com les
produïdes a la domus del carrer del Bisbe Caça-
dor i a la del carrer de Sant Honorat. Aquestes
reformes a l’interior de la ciutat aporten a les do-
mus ampliacions i construccions sumptuoses que
ens palesen l’auge d’unes elits que tenen les seves
propietats i centres productors a l’entorn imme-
diat de Barcino i, evidentment, al Vallès.
16. Vegeu la tesi doctoral del doctor Alessandro Ravot-
to, llegida el març de 2017.
Les domus de Barcino són habitades per famí-
lies benestants fins a inicis i mitjans del segle vi,
moment en què alguns d’aquests grans habitatges
són transformats en edificis de multipropietat,
fenomen que també ha estat constatat a les dues
domus abans esmentades. Resulta estimulant cons-
tatar que al camp, als fundus dels domines, es pro-
dueix una transformació anàloga. És evident que la
relació entre civitas i villa és indestriable des del
mateix moment en què es funden les ciutats roma-
nes i fins al col·lapse de l’Imperi romà a Occident.
Creiem que aquesta relació no acaba amb la desa-
parició del poder imperial, sinó que es transforma,
a cavall dels segles v-vi, amb uns altres actors: els
bisbes i el comes civitates del regne visigot.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 45 30/8/19 9:42

— 233 —
bibliografia bibliografia
BIBLIOGRAFIA
Aguelo, J. (1992). «Una aproximació als estudis sobre Sant
Cugat del Vallès. Prehistòria i Antiguitat». Gausac [Sant
Cugat del Vallès], núm. 1, p. 17-19.
— (1996). «Ibers, romans, visigots i musulmans a l’extrem
sud-occidental del Vallès». Gausac [Sant Cugat del Va-
llès], núm. 9, p. 29-49.
Aguelo, J.; Carreras, C.; Huertas, J. (2006). «L’ocupació
altimperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un
possible centre productor ceràmic». Quarhis [Barcelo-
na], núm. 2, p. 60-73.
Aguelo, J.; Huertas, J.; Puig, F. (2005). «Santa Caterina de
Barcelona: assaig d’ocupació i evolució». Quarhis [Bar-
celona], núm. 1, p. 12-43.
Aguelo, J.; Sinner, A. G.; Velasco, C. (2008). «La villa de
Can Picanyol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)».
A: Actes del simposi «Les vil·les romanes a la Tarraconen-
se: implantació, evolució i transformació. Estat actual de
la investigació del món rural en època romana». Barcelo-
na: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2008, p. 133-
138.
Aguilar, C. (2005). «Denominació d’origen Lauronensis.
El vi del Vallès en època romana». Lauro [Granollers],
núm. 29, p. 5-12.
Aguilera, A. (1998). «Análisis multivariable: una nueva vía
para la caracterización cerámica». Pyrenae [Barcelona],
vol. 29, p. 117-134.
Almirall, J. (1975). «Sobre un forn ibero-romà a Castell-
terçol». Informació Arqueològica [Barcelona], núm. 18,
p. 166-169.
Álvarez, M. B. (2007). Memòria de la intervenció arqueolò-
gica a Sant Pau de Riu-Sec. [Inèdit]
Álvarez, M. C.; Carreras, C. (1996). «Les antefixes roma-
nes del Vallès». Arraona: Revista d’Història [Sabadell],
núm. 19, p. 9-24.
Amar, G.; Liou, B. (1984). «Les estampilles sur amphores
du golfe de Fos». Archaeonautica [París], núm. 4, p. 145-
211.
ANTEAS (1995). Anse de Montfort, Narbonne, Aude. Rap-
port du sondage. Narbona: Association Narbonnaise de
Travaux et d’Études Archéologiques Subaquatiques, p.
18-27.
Antequera, F.; Ferrer, C. (2004). Memòria de la interven-
ció arqueològica al jaciment de Torrebonica (Terrassa, Va-
llès Occidental). Gener-maig 2002. Febrer 2003. [Inèdit]
Antequera, F.; Rigo, A.; Padrós, P.; Vázquez, D. (2010).
«El suburbium occidental de Baetulo». A: Las áreas sub-
urbanas en la ciudad histórica: Topografía, usos, función.
Còrdova, p. 173-210.
Antequera, F.; Vázquez, D.; Rigo, A. (2011). «Desenvo-
lupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupa-
ció republicana, centre productor amfòric i necròpolis
altimperials». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 [Barce-
lona], p. 265-294.
Aquilué, X.; Pardo, J. (1990). «La vil·la romana de Can
Martí (Samalús, Vallès Oriental)». Cypsela [Girona],
núm. viii, p. 87-100.
Aranegui, C. (2002). «Las ánforas de la marca MAΓΩΝ».
A: Vivre, produire et échanger: Reflets méditerranéens:
Mélanges offerts à Bernard Liou. Montagnac: Monique
Mergoil, p. 409-416.
Armentano, N. (2008). Estudis antropològics: Necròpolis
de camps de Can Colomer. [Inèdit]
Arnaud, P. (2005). Les routes de la navigation antique: Iti-
néraires en Méditerranée. París: Errance.
Arrayás, I. (2005). Morfología histórica del territorio de
Tarraco (ss.
iii - i
aC). Barcelona: Universitat de Barcelo-
na.
— (2007). «Al voltant de la romanització del nord-est de la
península Ibèrica. Reflexions sobre l’organització terri-
torial i els fluxos comercials». Pyrenae [Barcelona], vol.
38, núm. 2, p. 42-72.
Arrayás, I.; Cortadella, J.; Ñaco, T.; Olesti, O.; Prie-
to, A. (2001). «Civitas y urbs en el nordeste hispánico:
algunas reflexiones». A: Actas del I Congreso Interna-
cional de Historia Antigua: «La Península Ibérica hace
2.000 años». Valladolid: Universidad de Valladolid,
p. 311-317.
Arrizabalaga, A.; Pardo, J.; Sadurní, J. (1984). Els orí-
gens de Granollers i del Vallès Oriental. Granollers: Cai-
xa d’Estalvis de Catalunya.
Artigues, P. L.; Blasco, M.; Riu-Barrera, E.; Sardà, M.
(1997). «Les excavacions al monestir de Sant Cugat del
Vallès (1993-1994)». Tribuna d’Arqueologia 1995-1996
[Barcelona], p. 99-120.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 233 30/8/19 9:42

bibliografia
— 234 —
Artigues, P. L.; Blasco, M.; Riu-Barrera, E.; Sardà, M.
(2005). «Les excavacions arqueològiques al monestir de
Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La forta-
lesa romana, la basílica i la implantació del monestir».
Gausac [Sant Cugat del Vallès], núm. 10, p. 15-76.
Artigues, P. L.; Bravo, P.; Hinojo, E. (2007). «Excavaci-
ons arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès
Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 2006-2007 [Barce-
lona], p. 111-140.
Artigues, P. L.; Rigo, A. (2002). Castellarnau (Sabadell).
Evolució d’un nucli rural del segle
i
aC al
vi
dC. Sabadell:
Museu d’Història de Sabadell. (Quaderns d’Arqueologia
de Sabadell; 2).
Asensio, D.; Belarte, C.; Sanmartí, J.; Santacana, J.
(1998). «Paisatges ibèrics. Tipus d’assentaments i formes
d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya
durant el període ibèric ple». Saguntum: Papeles del La-
boratorio de Arqueología de Valencia [València], vol. 1:
Los íberos, príncipes de Occidentes. Las estructuras de
poder en la sociedad ibérica, p. 373-385.
Asensio, D.; Francès, J.; Ferrer, C.; Guàrdia, M.; Sala,
Ò. (2000-2001). «Resultats de la campanya de 1998/1999
i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca
n’Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental)». Pyrenae [Bar-
celona], núm. 31-32, p. 163-199.
— (2001). «Formes d’ocupació del territori i estructuració
econòmica al sud de la Laietània». A: Territori polític i
territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània
occidental: Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret.
Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. (Monogra-
fies d’Ullastret; 2), p. 227-251.
Astruc, M. (1951). «La necrópolis de Villaricos». Informes
y Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Anti-
güedades [Madrid], núm. 25.
Auladell, J. (1992). «Notes preliminars sobre la vil·la de
Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occiden-
tal)». Limes, núm. 2, p. 76-81.
— (1995). «Uns primers colons romans a Boada Vell». Qua-
trepins: Quaderns de Cultura [Palau-Solità i Plegamans],
núm. 9, p. 13-17.
Bacaria, A.; Pardo, J. (1993). «Can Terrés, la Garriga». A:
Catalunya. Servei d’Arqueologia. Època romana, an-
tiguitat tardana: Anuari d’intervencions arqueològi-
ques 1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Gene-
ralitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 284-285.
Balil, A. (1953). «La fecha de los vasos de Vicarel·lo».
Archivo Español de Arqueología, núm. xxvi, p. 187-189.
Ballart, J.; Villanueva, J. (1984). Resum de la història de
Caldes de Montbui. 2a ed. Caldes de Montbui: Ajunta-
ment de Caldes de Montbui.
Barrasetas, E. (1993). «Camí de la serra de Can Valls, Palau
de Plegamans». A: Catalunya. Servei d’Arqueolo-
gia. Època romana, antiguitat tardana: Anuari d’inter-
vencions arqueològiques 1982-1989: Campanyes 1982-
1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament
de Cultura, p. 281.
— (1994). «Les restes d’època romana i de l’antiguitat tarda-
na del jaciment de la Bòbila Madurell». Arraona: Revista
d’Història [Sabadell], núm. 15, p. 63-70.
— (1996). Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça
de l’Església i carrers d’Asensi Vega, de Barcelona i de
Sant Pere (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Febrer,
març i maig de 1995. [Inèdit]
Barrasetas, E.; Carbonell, E.; Martínez, J. (1993). «El
jaciment romà del Poble Sec de Sant Quirze del Vallès.
Vallès Occidental». Tribuna d’Arqueologia 1991-1992
[Barcelona], p. 103-109.
Barrasetas, E.; Martín, A.; Palet, J. M. (1992). «Les ocu-
pacions d’època romana i medieval de l’Aiguacuit. Exca-
vacions 1989-1990». Tribuna d’Arqueologia 1990-1991
[Barcelona], p. 116-122.
— (1993). «L’Aiguacuit, Terrassa». A: Catalunya. Servei
d’Arqueologia. Època romana, antiguitat tardana:
Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989: Cam-
panyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura, p. 270.
— (1994). La vil·la romana de l’Aiguacuit (Terrassa, Vallès
Occidental). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Barrasetas, E.; Monleón, A. (1994). Memòria de la inter-
venció arqueològica al jaciment Mas Manolo. Caldes de
Montbui. [Memòria d’excavació inèdita dipositada al
Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patri-
moni Cultural de la Generalitat de Catalunya]
— (1995). «Intervenció arqueològica al jaciment romà del
Mas Manolo (Caldes de Montbui, Vallès Oriental)». Tri-
buna d’Arqueologia 1993-1994 [Barcelona], p. 87-94.
Barrasetas, E.; Olivares, D.; Sánchez, E. (1997). «El jaci-
ment de Can Rossell (Llinars del Vallès), segle i aC».
Lauro [Granollers], núm. 13, p. 5-12.
Barrasetas, E.; Revilla, E. (2004). «El forn romà de Can
Banús II (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occiden-
tal)». A: Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontolo-
gia 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-
ment de Cultura, p. 566-574.
Barrial, O.; Francès, J. (1992). «Restes romanes al carrer
de Canaletes». Limes [Cerdanyola del Vallès], núm. 2,
p. 83-86.
Batista, R. (1974). «Los restos de la vía romana de Parpers
en el término municipal de Argentona». Miscelánea ar-
queológica. XXV Aniversario de los Cursos Internacio-
nales en Ampurias (1947-1971). Vol. I. Barcelona: Dipu-
tació de Barcelona, p. 125-133.
Baxter, M. J.; Beardah, C. C.; Wright, R. V. S. (1997).
«Some archaeological applications of kernel density esti-
mates». Journal of Archaeological Science, vol. 24, p. 347-
354.
Beamud, E. (2008). Estudi arqueomagnètic dels forns de
Can Colomer (Terrassa). [Inèdit]
Belmonte, C.; Guàrdia, J.; Moret, L. (2008). «La vil·la
romana de Ca n’Oriol: l’evolució d’una petita explotació
agrícola entre els segles i i vi dC». Identitats de Rubí
[Rubí], núm. 5, p. 5-13.
Beltrán, M. (1987). «El comercio del vino antiguo en el
valle del Ebro». A: El vi a l’antiguitat: Economia, produc-
ció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui d’Ar-
queologia Romana. Actes. Badalona: Museu de Badalo-
na. (Monografies Badalonines; 9), p. 51-54.
Beltrán de Heredia, J. (dir.) (2001). De ‘Barcino’ a ‘Barci-
nona’ (segles
i-vii
): Les restes arqueològiques de plaça del
Rei, Barcelona. Barcelona: Museu d’Història de Barcelo-
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 234 30/8/19 9:42

bibliografia
— 235 —
na: Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura de Bar-
celona.
Bergé, A. (1990). «Les marques sur amphores Pascual 1 de
Port-la-Nautique». Cahiers d’Archéologie Subaquatique
[Frejús], núm. 9, p. 131-201.
Berni, P. (1996). «Instrumentum domesticum romà del Mu-
seu Episcopal de Vic. La col·lecció de segells en àmfora,
tegula i morter». Pyrenae [Barcelona], vol. 27, p. 311-326.
— (2016). «Sellos». A: Carreras, C.; Berg, J. van den (ed.).
Amphorae from Kops Plateau. Trade and supply to the
Lower-Rhine land from the Augustan period to AD
69/70. Oxford: Archaeopress Publishing. (Archaeopress
Roman Archaeology; 20), p. 189-282.
Berni, P.; Carreras, C. (2001). «El circuit comercial de
Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòri-
ques». Faventia [Bellaterra], núm. 23, fasc. 1, p. 103-129.
— (2009). «Les marques d’àmfores importades o d’altres
àrees de la Tarraconense». A: Carreras Monfort, C.;
Guitart i Duran, J. (ed.). ‘Barcino’ I. Marques i terris-
series d’àmfores al pla de Barcelona. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans: Institut Català d’Arqueologia Clàs-
sica, p. 45-62.
— (2013). «Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, te-
gulae i gerres de ceràmica». A: Carreras Monfort, C.;
López Mullor, A.; Guitart i Duran, J. (ed.). ‘Barci-
no’ II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Institut Català
d’Arqueologia Clàssica, p. 127-286.
Berni, P.; Carreras, C.; Revilla, V. (1998). «Sobre dos
nuevos Cornelii del vino tarraconense». Laietania [Ma-
taró], núm. 11, p. 111-123.
Berni, P.; Clariana, J. F.; Járrega, R. (2013). «Una nueva
marca de ánfora de la forma Tarraconense 1 procedente
de la comarca del Vallés Oriental (Barcelona)». Boletín
Ex Officina Hispana, núm. 4, p. 22-23.
Berni, P.; Olesti, O.; Carreras, C. (2005). «La gens Lici-
nia y el noreste peninsular. Una aproximación al estudio
de las formas de propiedad y gestión de un rico patrimo-
nio familiar». Archivo Español de Arqueología, núm. 78,
p. 167-178.
Berthault, F. (2009). «Les amphores de Bordeux-Chape-
au-Rouge; étude sur les relations commerciales de Burdi-
gala au début de l’Empire». Aquitania, núm. 25, p. 143-
197.
Blanc-Bijon, V.; Carré M. B.; Hesnard, A.; Tchernia,
A. (1998). Recueil de timbres sur amphores romaines II
(1989-1990 et compléments 1987-1988). Ais de Provença:
Publications de l’Université de Provence.
Blázquez, J. M. (1997). «Vías e itinerarios: de la antigüedad
a la Hispania romana». A: Abásolo, J. A. (ed.). Viaje por
la historia de nuestros caminos. Madrid: Fomento de
Construcciones y Contratas, p. 5-67.
Bloch, H. (1947). «The roman brick-stamps not published
in volume XV 1 of the “Corpus Inscriptionum Latina-
rum”». Harvard Studies in Classical Philology, vol.
56/57, p. 1-128.
Bonino, M. (1984). «La tecnica costruttiva navale romana.
Esempi e tipi dell’Italia settentrionale». A: Plinio, i suoi
luoghi, il suo tempo. Como: Società Archeologica Co-
mense, p. 187-226.
— (1988). «L’attività navale in età protostorica». Studi e
Documenti di Archeologia, núm. 4, p. 69-78.
Bonsor, G. E. (1931). The archaeological expedition along
the Guadalquivir. Nova York: The Hispanic Society of
America.
Borrell, M.; Figueres, N.; Llinàs, J.; Mallorquí, E.;
Merino, J. (2005). Deu llegües de pols i roderes: El camí
ral de Girona a Tordera. Girona: Centre d’Estudis Selva-
tans.
Bosio, L. (1983). La Tabula Peutingeriana: Una descrizione
pittorica del mondo antico. Rímini: Maggioli.
Bouza Vila, J. [et al.] (2002). Història termal de Caldes de
Montbui. Caldes de Montbui: Ajuntament de Caldes de
Montbui.
Bruguera, R.; Garcia, D.; Ros, À. (2004). El poblat ibèric
de la Torre dels Encantats. Arenys de Mar: Museu
d’Arenys de Mar.
Brun, J. P. (2004). Archéologie du vin et de l’huile: De la
préhistorie à l’èpoque hellenistique. París: Errance.
— (2009). «Les chais de la côte de la Tarraconaise». A: El vi
tarraconense i laietà: ahir i avui. Tarragona: Institut Ca-
talà d’Arqueologia Clàssica. (Documenta; 7), p. 17-20.
Bulliot, J. G. (1899). Fouilles du Mont-Beuvray (ancienne
Bibracte). Saint-Étienne.
Buonopane, A.; Braito, S. (2014). Instrumenta inscripta V.
Signacula ex aere. Aspetti epigrafici, archeologici, giuridi-
ci, prosopografici, collezionistici. Atti del Convegno (Ve-
rona, 2012). Roma.
Caballé, G. (2003). «La intervenció arqueològica al polí-
gon de Sant Joan Nord. L’evolució d’un espai d’explota-
ció agrària des del període del Bronze fins a època roma-
na». Gausac [Sant Cugat del Vallès], núm. 23, p. 25-34.
Callender, M. H. (1965). Roman amphorae (with an index
of stamps). Londres: Oxford University Press.
Calzolari, M. (1997). «I toponimi fondiari romani della
regio viii augustea. Il contributo della documentazione
medievale». A: L’Emilia in età romana: Ricerche di topo-
grafia antica. Mòdena: Aedes Muratoriana, p. 97-159.
Carbonell, E.; Folch, J. (1998). «La producció de vi i
d’àmfores a la vil·la de Can Feu». A: El vi a l’antiguitat:
Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental.
II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. Ac-
tes. Badalona: Museu de Badalona. (Monografies Badalo-
nines; 14), p. 289-293.
Carbonell, E.; Folch, J.; Martínez, A. (1989). El jaciment
ibèric i romà de Can Feu. Memòria d’excavacions. Barce-
lona: Generalitat de Catalunya. Servei d’Arqueologia.
— (1991). «Notícia de les excavacions al jaciment ibèric i
romà de Can Feu (Sant Quirze del Vallès). Campanyes
de 1987-1988». Limes [Cerdanyola del Vallès], núm. 1,
p. 151-154.
— (1993). «Can Feu, Sant Quirze del Vallès». A: Catalu-
nya. Servei d’Arqueologia. Època romana, antiguitat
tardana: Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-
1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura, p. 279.
— (1995). «Recent work on villas around Ampurias, Gero-
na and Barcelona. La villa de Can Feu (Sant Quirze del
Vallès, Barcelona)». Journal of Roman Archaeology
[Portsmouth], núm. 8, p. 297-230.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 235 30/8/19 9:42

bibliografia
— 236 —
Carlsen, J. (1995). Vilici and Roman estate managers until
AD 284. Roma: L’Erma di Bretschneider.
Carlús, X. (1993). «Can Castelló: un nou jaciment romà a
Cerdanyola del Vallès». Limes [Cerdanyola del Vallès],
núm. 3, p. 81-89.
Carreras, C. (1994). Una reconstrucción del comercio en
cerámicas: la red de transportes en Britannia. Barcelona:
Servei del Llibre L’Estaquirot.
— (2009a). «Les marques d’àmfores produïdes als tallers de
Barcino». A: Carreras Monfort, C.; Guitart i Du-
ran, J. (ed.). ‘Barcino’ I. Marques i terrisseries d’àmfores
al pla de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Cata-
lans: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 21-44.
— (2009b). «Del Mujal a Xanten: noves visions del comerç
romà de vi de la Tarraconense». A: El vi tarraconense i
laietà: ahir i avui. Tarragona: Institut Català d’Arqueolo-
gia Clàssica. (Documenta; 7), p. 167-178.
Carreras, C.; Berni, P. (1998). «Producció de vi i àmfores
tardanes del NE de la Tarraconense». A: El vi a l’antigui-
tat: Economia, producció i comerç al Mediterrani occi-
dental. II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Roma-
na. Actes. Badalona: Museu de Badalona. (Monografies
Badalonines; 14), p. 270-276.
— (2002). «Microspatial relationships in the Laietanian wine
trade: shipwrecks, amphora stamps and workshops». A:
Rivet, L.; Sciallano, M. (ed.). Vivre, produire et échan-
ger: Reflets méditerranéens: Melanges offerts à Bernard
Liou. Montagnac: Monique Mergoil, p. 359-369.
Carreras, C.; Escudero, F. A.; Galve, P. (2016a). «Las
ánforas de la calle Reconquista (Zaragoza) frente a las
inundaciones de la Huerva». A: Amphorae ex Hispania:
paisajes de producción y consumo. III Congreso Interna-
cional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua
(SECAH) - Ex Officina Hispana (Tarragona, 10-13 de-
sembre 2014). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia
Clàssica, p. 225-240.
Carreras, C.; Funari, P. P. A. (1998). Britannia y el Medi-
terráneo: estudios sobre el abastecimiento de aceite bético
y africano en Britannia. Barcelona: Servei de Publica-
cions de la Universitat de Barcelona.
Carreras, C.; Martín, A.; Pera, J.; Rodrigo, E. (2016b).
«Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas
de distribución y consumo». Saguntum: Papeles del La-
boratorio de Arqueología de Valencia [València], vol. 48,
p. 103-122.
Carreras, C.; Olesti, O. (2002). «Denominació d’origen
M. Porci: reflexions al voltant d’una marca d’àmfora tar-
raconesa». Laietania [Mataró], núm. 13, p. 177-190.
Carreras, C.; Soto, P. de (2010). Memoria histórica de la
movilidad en la península Ibérica: redes de transporte en
SIG. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Carreras Candi, F. (1895). Lo castell de la Roca del Vallès,
estudi històrich documentat. Barcelona: L’Avenç.
Casas, J. (1979). «Aproximació a l’estudi de la via Augusta a
les comarques de Girona (II)». Revista de Girona [Giro-
na], núm. 88, p. 109-118.
Casas, M. T. (1987). «Estudi preliminar: les àmfores de la
vil·la de la Salut (Sabadell)». Arraona: Revista d’Història
[Sabadell], núm. 1, p. 15-26.
Casas, M. T.; Coll, J.; Elbaile, M. I.; Font, X.; Mazaira,
L.; Moro, A. (1993). «Can Jofresa, Terrassa». A: Cata-
lunya. Servei d’Arqueologia. Època romana, anti-
guitat tardana: Anuari d’intervencions arqueològiques
1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generali-
tat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 269.
Casas, M. T.; Coll, J.; Moro, A. (1985). «La vil·la romana
de Can Jofresa, unes restes que cal conservar». Al Vent,
[Terrassa] núm. 85, p. 29-32.
— (1986). «El complex industrial romà de Can Jofresa (Ter-
rassa, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 1985-
1986 [Barcelona], p. 69-74.
Casson, L. (1965). «Harbour and river boats of ancient
Rome». The Journal of Roman Studies, núm. 5, p. 33-39.
— (1971). Ships and seamanship in the ancient world. Prin-
ceton: Princeton University Press.
Castellano, A.; Gimeno, H.; Stylow, A. U. (1999). «Sig-
nacula. Sellos romanos en bronce del Museo Arqueo-
lógico Nacional». Boletín del Museo Arqueológico Na-
cional, núm. 17, p. 59-95.
Castellvi, G.; Pézin, A.; Kotarba, J.; Comps , J.-P. (1997).
Voies romaines du Rhône à l’Ébre: via Domitia et via
Augusta. París: Éditions de la Maison des Sciences de
l’Homme.
Castellvi, G.; Nolla, J. M.; Rodà, I. (2008). Le Trophée
de Pompée dans les Pyrénées (71 avant J. C.). Col de Pa-
nissars. Le Perthus, Pyrénéese orientales (France). La
Jonquera, Haut Empordan (Espagne). París: CNRS.
Catalunya. Servei d’Arqueologia (1993). Època roma-
na, antiguitat tardana: Anuari d’intervencions arqueolò-
giques 1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,
p. 286-289.
Cela, X.; García, J.; Martín, A. (2000). «Nuevas aporta-
ciones sobre la romanización en el territorio de Iluro».
Empúries [Barcelona], núm. 52, p. 29-54.
Cepas, A. (1997). Crisis y continuidad en la Hispania del si-
glo
iii
. Madrid: Consejo Susperior de Investigaciones
Científicas.
Cerdà Mellado, J. A.; García Roselló, J.; Martí Gar-
cía, C.; Pujol del Horno, J.; Pera Isern, J.; Revilla
Calvo, V. (1998). El ‘cardo maximus’ de la ciutat romana
d’‘Iluro’ (Hispania Tarraconensis). Vol. I. Mataró: Museu
Comarcal del Maresme. (Laietania; 10)
Chic, G. (1985). Epigrafía anfórica de la Bética I: Las mar-
cas impresas en el barro sobre ánforas olearias (Dressel 19,
20 y 23). Sevilla: Universidad de Sevilla.
Chorén, J.; Salvadó, I. (2010). Intervenció arqueològica a
la vil·la romana de Can Noguera (la Garriga, Vallès Ori-
ental). Agost-setembre 2010. [Memòria inèdita]
Clariana, F. (1990). «Aproximación a la red viaria de la
comarca del Maresme». A: Simposio sobre la red viaria en
la Hispania romana (Tarazona, 1987). Saragossa: Institu-
ción Fernando el Católico, p. 113-129.
Clavel, M. (1970). Beziers et son territoire dans l’Antiquité.
París: Les Belles Lettres.
Codina, D.; Artigues, P. L. (2007). Memòria de la inter-
venció arqueològica a Can Gambús 3, Sabadell, Vallès
Occidental. Campanya: juliol 2005 - juliol 2006. Barcelo-
na. [Memòria dipositada al Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya]
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 236 30/8/19 9:42

bibliografia
— 237 —
Coll, J. M. (2004). «La Soleia del Cosidor (Castellar del
Vallès, Vallès Occidental)». A: Actes de les Jornades d’Ar-
queologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona
1996-2001. Vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura, p. 297-302.
Coll, J. M.; Roig, J. (2004). «Intervenció arqueològica a
l’església de Sant Salvador de Polinyà: Polinyà, Vallès
Occidental». A: Genera, M. (ed.). Actes de les Jornades
d’Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Bar-
celona 1996-2001. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Cata-
lunya. Departament de Cultura, p. 720-735.
Colls, D. (1986). «Les amphores léétaniennes de l’épave
Cap Béar III». Revue des Études Anciennes [París: De
Boccard], núm. lxxxviii: Hommage à Robert Etienne,
p. 201-213.
Comas, M. (1985). Baetulo: Les àmfores. Badalona: Museu
de Badalona.
— (1997). Baetulo: Les marques d’àmfora. Barcelona: Insti-
tut d’Estudis Catalans.
Comas, M.; Carreras, C. (2008). «Les àmfores de la Laie-
tània: estat de la qüestió». A: La producció i el comerç de
les àmfores de la província ‘Hispania Tarraconensis’: Ho-
menatge a Ricard Pascual i Guasch. Barcelona: Museu
d’Arqueologia de Catalunya. (Monografies del Mu-
seu d’Arqueologia de Catalunya; 8), p. 177-188.
Comas, M.; Martínez, V. (2015). «Productores y mercatores
de Baetulo (Badalona). Las ánforas vinarias y la epigrafía
asociada». A: Martínez, V. (ed.). La difusión comercial de
las ánforas vinarias de Hispania Citerior - Tarraconensis
(s.
i
aC -
i
dC). Oxford: Archaeopress Archaeology. (Arc-
haeopress Roman Archaeology; 4), p. 125-146.
Contino, A.; D’Alessandro, L.; Luccerini, F.; Mastro-
donato, V.; Tanganelli, R. (2013). «Anfore Dressel 2-4
“Tarraconensi” a Roma: ricerche epigrafiche dal sito del
Nuovo Mercato Testaccio. Dati preliminari». A: Hornos,
talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Tom 2.
Cadis: Servicio de Publicaciones de la Universidad de
Cádiz. (Monografías Ex Officina Hispana; 1), p. 333-350.
Coromines, J. (1989-1997). Onomasticon Cataloniae. Bar-
celona: Curial: Caixa de Pensions «La Caixa». 8 v.
Corsi-Sciallano, M.; Liou, B. (1985). «Les épaves de Tar-
raconaise à chargement d’amphores Dressel 2-4». Ar-
chaeonautica [París], núm. 5.
Cuomo di Caprio, N. (1971-1972). «Proposta di classifica-
zione delle fornaci per ceramica e laterici nell’area italia-
na. Dalla preistoria a tutta l’epoca romana». Sibrium,
núm. 1, p. 371-461.
— (2007). Ceramica in archeologia 2: Antiche tecniche di
lavorazione e moderni metodi d’indagine. Roma: L’Erma
di Bretschneider.
De Salvo, L. (1992). Economia privata e pubblici servizi
nell’Imperio romano: I corpora navicularium. Messina:
Samperi.
Dedet, B.; Salles, J. (2013). «L’Ermitage d’Alès (Gard): un
oppidum-marché du Ier siècle avant J.-C. et la question
des antécédents de la voie cévenole». A: Olmer, F. (ed.).
Itinéraires des vins romains en Gaule: IIIe-Ier siècles
avant J.-C. Lattes: CNRS, p. 23-38.
Deman, A. (1987). «Réflexions sur la navigation fluviale
dans l’antiquité romaine». A: Hackens, T.; Marchetti,
P. (ed.). Histoire economique de l’antiquité. Lovaina: Sé-
minaire de Numismatique Marcel Hoc, p. 79-106.
Dressel, H. (1899). Corpus Inscriptionum Latinarum. Vol.
XV: Inscriptiones Urbis Romae Latinae. Instrumentum
Domesticum, pars 2, fasc. 1. Berlín.
Duncan-Jones, R. p. (1973). The economy of the Roman
Empire: Quantitative studies. Cambridge: Cambridge
University Press.
Ehmig, U. (2003). Der römischen Amphoren aus Mainz.
Möhnesee: Bibliopolis. (Frankfurter Archäologische
Schriften; 4)
Enrich, J.; Enrich, J. (1981). «Un hipocaust a Santa Mar-
garida de Montbui (Anoia)». Informació Arqueològica
[Barcelona], núm. 36-37 (maig-desembre), p. 180-192.
Enrich, R. (1993). «La Salut, Sabadell». A: Catalunya.
Servei d’Arqueologia. Època romana, antiguitat tar-
dana: Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989:
Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de Cata-
lunya. Departament de Cultura, p. 272.
Estrada, J. (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus
alrededores. Granollers: Museu de Granollers.
— (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del
área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión
de Urbanismo de Barcelona.
— (1997). «El itinerario de los Vasos Apolinares en el trayec-
to de Girona a Tarragona». A: Castellvi, G.; Pézin, A.;
Kotarba, J.; Comps, J.-P. Voies romaines du Rhône a
l’Èbre: via Domitia et via Augusta. París: Éditions de la
Maison des Sciences de l’Homme. (Documents d’Ar-
chéologie Française; 61), p. 149-156.
Estrada, J.; Villaronga, L. (1967). «La Lauro monetal y
el hallazgo de Cànoves (Barcelona)». Empúries [Barcelo-
na], núm. 29, p. 135-194.
Étienne, R.; Mayet, F. (2004). L’huile hispanique: Corpus
des timbres sur amphores Dressel 20. París: De Boccard.
Fabre, G.; Mayer, M.; Rodà, I. (1984). Inscriptions romaines
de Catalogne. Vol. I: Barcelone (sauf Barcino). París: De
Boccard. (IRC, I)
— (1985). Inscriptions romaines de Catalogne. Vol. II: Léri-
da. París: De Boccard. (IRC, II)
— (1997). Inscriptions romaines de Catalogne. Vol. IV: Bar-
cino. París: De Boccard. (IRC, IV)
— (2002). Inscriptions romaines de Catalogne. Vol. V:
Suppléments aux volumes
i-iv
et Instrumentum Domes-
ticum. París: De Boccard. (IRC, V)
Fernández, L.; Ribé, G.; Roig, A. (1988). «Localització del
jaciment romà de Can Bonvilar, Terrassa. Prospeccions
1986». Arraona: Revista d’Història [Sabadell], núm. 2,
p. 81-86.
Fernández, M. J.; Piera, J. (2013). Memoria del control
arqueológico de las obras del proyecto «Autovía orbital
de Barcelona B-40 tramo de Viladecavalls a Terrassa
Nord, del Pk 0+000 al 4+800». [Memòria inèdita]
Ferrer, J. (2012). «La lengua de las leyendas monetales
ibéricas». A: Sinner, A. G. (ed.). La moneda de los íbe-
ros: ‘Ilturo’ y los talleres layetanos. Mataró, p. 28-43.
— (2013). «MLTUNSOR: un nou model de segell ibèric
procedent de Ca l’Estrada (Canovelles, Barcelona)». Sa-
guntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Va-
lencia [València], vol. 45, p. 161-169.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 237 30/8/19 9:42

bibliografia
— 238 —
Finkielsztejn, G. (2001). Chronologie détaillée et révisée
des éponymes amphoriques rhodiens, de 270 à 108 av. J.-C.
environ. Premier bilan. Oxford: Archaeopress. (BAR In-
ternational Series; 990)
Flores, A. (2014). Las ánforas de Barcino en el Alto Impe-
rio: los envases del C/ Ample, 1. Treball de fi de màster.
UAB-ICAC-URV. [Inèdit]
Flórez, M. (2010). Dinàmica dels assentaments i estructu-
ració del territori a la Laietània interior. Estudi del Vallès
Oriental de l’època ibèrica a l’alta edat mitjana. Tesi doc-
toral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Flórez, M.; Palet, J. M. (2012). «Análisis arqueomorfo-
lógico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barce-
lona) de la protohistoria (s. vi-v aC) a la alta edad media
(s. ix-x)». Archivo Español de Arqueología [Madrid],
núm. 85, p. 167-192.
Flórez, M.; Rodà, I. (2014). «Las vías romanas en Cata-
luña: el caso del Vallès Oriental (Barcelona)». A: De
Rome a ‘Lugdunum’ des Convènes. Pessac: Ausonius,
p. 247-262.
Folch, J. (1993). «Can Pòlit, Rubí». A: Catalunya. Servei
d’Arqueologia. Època romana, antiguitat tardana:
Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989: Cam-
panyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura, p. 275.
Folch, J.; Menéndez, X.; Miró, C.; Puche, J. M.; Revi-
lla, E.; Sorribes, E. (1988). «El poblat ibèric de Torre
Roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui (Vallès
Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 1987-1988 [Barce-
lona], p. 153-162.
Folch, J.; Monleón, A.; Saula, O. (1990). Memòria de
l’excavació d’urgència: Antic Institut Manolo Hugué.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental). 3 de setembre al
30 de novembre de 1990. Vol. 2. Caldes de Montbui.
— (1991). Memòria de l’excavació d’urgència: Antic Institut
Manolo Hugué (Caldes de Montbui, Vallès Oriental).
Setembre-novembre de 1990. [Inèdit]
Fortó, A.; Maese, X. (2012). «La Torre Roja: un jaciment
ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental;
Sentmenat, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia
2009-2010 [Barcelona], p. 113-152.
Fortó, A.; Martínez, P.; Muñoz, V. (2005). «Intervenció
arqueològica a Ca l’Estrada. Primers resultats». Lauro
[Granollers], núm. 28, p. 5-16.
— (2006). «Ca l’Estrada (Canovelles, Vallès Oriental): un
exemple d’ocupació de la plana vallesana des de la prehis-
tòria a l’alta edat mitjana». Tribuna d’Arqueologia 2004-
2005 [Barcelona], p. 46-70.
Francès, J. (2007). Els Mallols: Un jaciment de la plana del
Vallès entre el Neolític i l’antiguitat tardana. Barcelona:
Generalitat de Catalunya.
Francès, J. (coord.) (2002). Limes [Cerdanyola del Vallès],
núm. 8: L’assentament ibèric de la Facultat de Medicina
de la UAB (Cerdanyola del Vallès).
Francès, J.; Gil, L. (2001). «Els treballs d’excavació arque-
ològica i restauració de l’església de Sant Iscle i Santa
Victòria de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)». Butlletí
de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant
Jordi [Barcelona], núm. 15, p. 343-367.
Francès, J.; Guàrdia, M. (2010). Informe de la intervenció
arqueològica a Santa Maria de les Feixes (Cerdanyola del
Vallès, Vallès Occidental). [Inèdit]
Francès, J.; Sala, O.; Guàrdia, M.; Hernández, J.; Asen-
sio, D. (2005). «Aproximació a l’evolució urbanística del
poblat laietà del Turó de Ca n’Oliver (segles vi-i aC)». A:
Món ibèric als Països Catalans. XIII Col·loqui Internaci-
onal d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà, p. 497-512.
Freed, J. (1998). «Stamped Tarraconensian Dressel 2-4
amphoras at Carthage». A: El vi a l’antiguitat: Economia,
producció i comerç al Mediterrani occidental. II Col·loqui
Internacional d’Arqueologia Romana. Actes. Badalona:
Museu de Badalona. (Monografies Badalonines; 14),
p. 350-356.
Freeman, L. C. (1979). «Centrality in social networks.
Conceptual classification». Social Network, núm. 1,
p. 215-239.
Gallardo, A. (1938). Del Mogent al pla de la Calma. Bar-
celona: Centre Excursionista de Catalunya.
Galliou, P. (1991). «Les amphores Pascual 1 et Dressel 2-4
de Tarraconnaise decouvertes dans le nord-ouest de la
Gaule et les importations de vins espagnols au Haut Em-
pire». Laietania [Mataró], núm. 6, p. 99-105.
Garcés, I.; Masó, F.; Bruguera, R. (2013). Catàleg dels
materials arqueològics de la Torre dels Encantats: Col-
lecció del Museu d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: Ajun-
tament d’Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar.
García, A; Flórez, M.; Palet, J. M. (2015). «Arqueología
del paisaje en el entorno de Lauro: una aproximación
microrregional a la construcción del territorio romano
en el noreste de la península Ibérica». Zephyrus [Sala-
manca], núm. lxxxvi, p. 99-119.
García, P. (2008). «El patrimoni de Santa Perpètua de Mo-
goda. Crònica del grup Pro Arqueologia i Història».
L’Ordit [Santa Perpètua de Mogoda], núm. 2, p. 200-218.
García Carrera, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga.
Terrassa: Ègara.
García Romero, J. (2003). «Hornos de fundición y fusión
empleados en la metalurgia romana en la provincia de
Córdoba». Habis [Sevilla], núm. 34, p. 201-212.
Garriga, S.; Tenas, M.; Vila, L. (2000). «Projecte arqueo-
lògic de Can Terrés (la Garriga, Vallès Oriental)». Tribu-
na d’Arqueologia 1997-1998 [Barcelona], p. 55-75.
Gateau, F. (1990). «Amphores importées durant la IIe s. av.
J.C. dans trois habitants de Provence Occidentale; Entre-
nout, Le Baou-Roux, Saint-Blaise». Document d’Archeo-
logie Meridionale, 13, p. 163-183.
Giacchero, M. (1974). Edictum Diocletiani et collegarum
de pretiis reum venalium. Gènova.
Graham, S. (2006). «Networks, agent-based models and
the Antonine itineraries: implications for Roman Ar-
chaeology». Journal of Mediterranean Archaeology, vol.
19, núm. 1., p. 45-61.
Granados, O.; Rodà, I. (1993). «La Barcelona de l’època
romana». A: III Congrés d’Història de Barcelona. Vol. 1.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 11-24.
Greene, K. (1986). The archaeology of the Roman economy.
Berkeley; Los Angeles: University of California Press.
Guàrdia, M. (2013). «El jaciment ibèric del Puig del Castell
de Samalús». Vallesos: Gent, terra i patrimoni [Santa Eu-
làlia de Ronçana], p. 136-137.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 238 30/8/19 9:42

bibliografia
— 239 —
Guàrdia, M. (2014). «Repensant Lauro: el projecte de re-
cerca al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús
(Cànoves i Samalús)». Ponències [Granollers], núm. 18,
p. 75-91.
— (2015). «A les portes de Lauro: el poblat ibèric del Puig
del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)». Ponències
[Granollers], núm. 19, p. 73-108.
— (2016). «Lauro y el poblado ibérico de Puig Castell de
Samalús (Cànoves i Samalús, Barcelona): hacia una pro-
puesta de localización de la ceca». A: XV Congreso Naci-
onal de Numismática (Madrid, 28-30 octubre 2014). Ma-
drid: MRCM-FNMT, p. 863-886.
— (2017). «La tessera lusoria del Puig del Castell de Samalús
(Barcelona): ¿más que fichas de juego?». Zephyrus [Sala-
manca], núm. lxxx, p. 175-191.
Hernández, J. (2007). «La prehistòria i l’antiguitat». A:
Visió històrica de Caldes de Montbui. Caldes de Mont-
bui: Ajuntament de Caldes de Montbui, p. 9-44.
Hernández, S. (2007). Memòria de la intervenció realitza-
da a l’avinguda Castellbisbal de Rubí. Rubí, Vallès Occi-
dental. [Inèdit]
Heurgon, J. (1952). «La date des gobelets de Vicarel·lo».
Revue des Études Anciennes, tom liv (1-2), p. 39-50.
Huertas, J.; Peña, Y.; Miró, C. (2017). «La panadería de la
calle Avinyó y el artesanado tardorromano en la ciudad
de Barcino». SPAL, núm. 26, p. 237-258.
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (2005). Va-
llès Occidental. Mapa geològic comarcal de Catalunya
1:50.000. Núm. 40. Institut Cartogràfic de Catalunya:
Instituto Geológico y Minero de España: Generalitat de
Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
— (2006). Vallès Oriental. Mapa geològic comarcal de Cata-
lunya 1:50.000. Núm. 41. Institut Cartogràfic de Catalu-
nya: Instituto Geológico y Minero de España: Generalitat
de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Isaksen, L. (2008). «The application of network analysis to
ancient transport geography: a case study of Roman Baeti-
ca». Digital Medievalist, vol. 8.
Izquierdo, P. (1996). «Los condicionantes de la navegación
en la Antigüedad: una aproximación al caso de la Provin-
cia Citerior Mediterránea». A: I Simposio de Historia de
las Técnicas. La construcción naval y la navegación. San-
tander: Breogan, p. 299-306.
— (1997). «Barcino i el seu litoral: una aproximació a les
comunicacions marítimes d’època antiga a la Laietània».
A: Roca, J. (ed.). La formació del cinturó industrial de
Barcelona. Barcelona: Proa: Ajuntament de Barcelona,
p. 13-21.
— (2009). «Els ports del litoral tarraconense i el seu paper en
el comerç del vi». A: El vi tarraconense i laietà: ahir i
avui. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
(Documenta; 7), p. 179-191.
Jacques, F. (1991). «L’huile de Bétique dans le nord de la
France d’après les marques d’amphores Dressel 20». Re-
vue du Nord [Lilla], tom 73, núm. 292, p. 195-223.
Járrega, R. (2003). «Estudi del material ceràmic del jaci-
ment de Sant Joan Nord». A: Caballé, G. (ed.). Memò-
ria de la intervenció arqueològica realitzada al polígon de
Sant Joan Nord. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
[Inèdit]
Járrega, R.; Berni, P. (2014). «El taller de ánforas de Mal-
grat de Mar (Barcelona): arqueometría y epigrafía». Actas
del II Congreso Internacional SECAH (Braga, 2013).
p. 393-404.
Járrega, R.; Clariana, J. F. (2013). «Un atípico centro pro-
ductor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania.
El taller de Can Collet (Llinars del Vallès, Vallès Oriental,
Barcelona)». A: Bernal, D.; Juan, L. C.; Bustamante,
M.; Díaz, J. J.; Sáez, A. M. (ed.). Hornos, talleres y focos
de producción alfarera en Hispania. Tom 1. Cadis: Servi-
cio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz. (Mono-
grafías Ex Officina Hispana; 1), p. 411-419.
Kolb, A. (2001). «Transport and communication in the Ro-
man state: the cursus publicus». A: Adams, C.; Laurence,
R. (ed.). Travel & geography in the Roman Empire. Lon-
dres: Routledge, p. 95-105.
Kubitschek, J. W. (1916). «Itinerarien». Pauly’s Real-
Encyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, IX,
2. Stuttgart: J. B. Metzler.
Künow, J. (1980). Negotiator et ventura: Händler und
Transport im freien Germanien. Marburg.
Lamour, C.; Mayet, F. (1981). «Glanes amphoriques: II.
Régions de Montpellier, Sète, Ensérune, Le Cayla, (Mail-
hac)». Études sur Pézenas et l’Hérault [Pézenas], núm. 3.
Laubenheimer, F. (1990). «Des amphores et des hommes
1990». Dialogues d’Histoire Ancienne [Besançon], vol. 16,
núm. 2, p. 369-384.
— (1991). Les amphores de Bibracte: Le matériel des fouilles
anciennes. París: Editions de la Maison des Sciences de
l’Homme.
Laubenheimer, M.; Marlière, E. (2010). Échanges et vie
économique dans le nord-ouest des Gaules: Le témoigna-
ge des amphores du
ii
e siècle avant J.-C. au
iv
e siècle après
J.-C. Besançon: Presses Universitaires de Franche-Com-
té. 2 v. (Institut des Sciencies et Techniques de l’Antiqui-
té; EA 4011)
Lauffer, S. (1971). Diokletians Preisedikt. Berlín: De
Gruyter.
Laurenceau, N. (1988). «Les amphores des zones 10 et 11».
A: Les fouilles de “Ma Maison”: Études sur Saintes anti-
que. (Suppléments Aquitania 3), p. 263-278.
Lawton, B. (2004). Various and ingenious machines: Power
generation and transport. Vol I. Leiden; Boston: Brill.
Liou, B. (1987a). «L’exportation du vin de Tarraconaise
d’après les épaves». A: El vi a l’antiguitat: Economia,
producció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui
d’Arqueologia Romana. Actes. Badalona: Museu de Ba-
dalona. (Monografies Badalonines; 9), p. 271-284.
— (1987b). «Inscriptions peintes sur amphores: Fos, Mar-
seille, Toulon, Port-la-Nautique, Arles, Saint-Blaise,
Saint-Martin-de-Crau. Mâcon, Calvi». Archaeonautica
[París], núm. 7, p. 55-139.
Llorens, M. M.; Ripollès, P. P. (1998). Les encunyacions
ibèriques de ‘Lauro’. Granollers: Ajuntament de Grano-
llers. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental; 7)
López Mullor, A.; Martín, A. (2006). «La production
d’amphores gréco-italiques, Dressel 1, Lamboglia 2 et
Tarraconense 1 à 3 en Catalogne. Typologie et chronolo-
gie». A: Actes du Congres de Pézénas: 25-28 mai 2006.
Marsella: SFECAG, p. 441-460.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 239 30/8/19 9:42

bibliografia
— 240 —
López Mullor, A.; Martín, A. (2007). «Tipologia i datació
de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya». A:
López Mullor, A.; Aquilué, X. (ed.). La producció i el
comerç de les àmfores de la província ‘Hispania Tarraco-
nensis’: Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Actes. Bar-
celona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. (Monografi-
es del Museu d’Arqueo logia de Catalunya; 8), p. 33-94.
— (2008). «Las ánforas de la Tarraconense». A: Bernal
Casasola, D.; Ribera Lacomba, A. (ed.). Cerámicas
hispanoromanas: Un estado de la cuestión. Cadis: Uni-
versidad de Cádiz, p. 689-724.
Lostal Pros, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarra-
conense (Conventos Tarraconense, Caesarugustano, Clu-
niense y Cartaginense). Saragossa: Institución Fernando
el Católico.
Macias, J. M. (1999). La ceràmica comuna tardoantiga a
Tàrraco: Anàlisi tipològica i històrica (segles
v-vii
). Tarra-
gona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Maese, X. (2000). Memòria de la prospecció arqueològica
realitzada a la finca de Torre Bonica (Terrassa, Vallès
Occidental). 6-10 novembre de 2000. [Inèdit]
Maluquer de Motes, J. (1951). «¿Un horno de antefijas
ibéricas?». Zephyrus [Salamanca], núm. ii, p. 41-42.
Marchi, G. (1852). La stipe tributata alle divinità delle
Acque Apollinari: Scoperta al cominciare del 1852 de G.
M. Roma: Tipografia delle Belle Arti.
Marlière, E. (1998). «Les amphores de Bavay». A: Les
amphores en Gaule. Vol. II: Production et circulation.
Besançon: Presses Universitaires Franc-Comtoises,
p. 49-89.
Márquez, J. C.; Molina, J. (2005). Del Hiberus a Carthago
Nova. Comercio de alimentos y epigrafia anfórica greco-
latina. Barcelona: Universitat de Barcelona. (Instrumen-
ta; 18)
Martí, C. (2004). «Las monedas del yacimiento romano
republicano de Ca l’Arnau - Can Mateu (Cabrera de
Mar)». A: Chaves, F.; García Fernández, F. J. (ed.).
‘Moneta Qua Scripta’. La moneda como soporte de escri-
tura. (Anejos de Archivo Español de Arqueología;
XXXIII), p. 355-365.
— (2009). «La circulació i l’ús de la moneda “ibèrica” a la
Laietània. Estat de la qüestió». A: Ús i circulació de
la moneda a la Hispània Citerior. XIII Curs d’Histò-
ria Monetària d’Hispània. Barcelona: Museu Nacional
d’Art de Catalunya, p. 29-41.
Martín Cólliga, A.; Enrich, R.; Miret, J.; Colomer, S.;
Blanch, R. M.; Albizuri, S.; Aliaga, S.; Bosch. J.
(1988). «Campanya d’excavacions arqueològiques al ja-
ciment de la Bòbila Madurell - Can Feu (Sant Quirze del
Vallès, Vallès Occidental)». Arraona: Revista d’Història
[Sabadell], núm. 3, p. 9-23.
Martín Menéndez, A. (2004). «Intervencions arqueològi-
ques a Ca l’Arnau - Can Mateu (Cabrera de Mar)». A:
Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Vol. II.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 376-399.
— (2015). «Consideraciones sobre las marcas en ánforas
tarraconenses en la Layetania septentrional. Los casos de
El Mujal - El Roser (Calella) y Can Rodon y Ca l’Arnau
(Cabrera de Mar)». A: Martínez, V. (ed.). La difusión
comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior -
Tarraconensis (s.
i
aC -
i
dC). Oxford: Archaeopress Ar-
chaeology. (Archaeopress Roman Archaeology; 4),
p. 39-54.
Martín Menéndez, A.; García, J. (2007). «La vall de Ca-
brera de Mar. Focus inicial de la producció vitivinícola a
la Laietània». A: Pottery workshops and agricultural pro-
ductions. Girona: Universitat de Girona. (Studies on the
Rural World in the Roman Period; 2), p. 69-82.
Martín Oliveras, A. (2009). «Parc arqueològic Cella Vi-
naria (Teià, Maresme, Barcelona). Descobrint el celler
romà de Vallmora». A: El vi tarraconense i laietà: ahir i
avui. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
(Documenta; 7), p. 193-213.
— (2011-2012). «Arqueología del vino en época romana: el
proyecto Cella Vinaria y el complejo vitivinícola de Vall-
mora (Teià-Maresme-Barcelona). Nuevas aportaciones a
la investigación». Anales de Prehistoria y Arqueología
[Múrcia], núm. 27-28: De vino et oleo Hispaniae, p. 113-
139.
— (2012). «Anàlisi tecnofuncional d’estructures producti-
ves vitivinícoles d’època romana. Identificació i localit-
zació a Catalunya de fosses de maniobra de premses de
biga amb contrapès tipus arca lapidum». Pyrenae [Barce-
lona], vol. 43, núm. 2, p. 53-98.
— (2015). Arqueologia del vi a l’època romana: Del cultiu al
consum: Marc teòric i epistemològic. Barcelona: Societat
Catalana d’Arqueologia.
Martín Oliveras, A.; Bayés, F. (2009). «Cella vinaria de
Vallmora (Teià, Maresme, Barcelona). Estudi per a la re-
construcció de dues premses romanes». A: El vi tarraco-
nense i laietà: ahir i avui. Tarragona: Institut Català d’Ar-
queologia Clàssica. (Documenta; 7), p. 215-248.
Martín Valls, R. (1966). «La circulación monetaria ibéri-
ca». BSAA: Boletín del Seminario de Estudios de Arte y
Arqueología, núm. xxxii, p. 207-366.
Martínez, J.; Folch, J.; Casas, T. (1988). «La intervenció
arqueològica al jaciment ibèric i romà de Can Feu (1987).
Notes preliminars». Arraona: Revista d’Història [Saba-
dell], núm. 3, p. 25-34.
Martínez, M. (2008). «Sobre la romanitat del camí antic de
Parpers a Argentona (Maresme)». Fonts [Centre d’Estu-
dis Argentonins], núm. 33, p. 15-21.
Martínez Ferreras, V. (2008). Estudi arqueomètric i ar-
queològic de la producció i difusió d’àmfores vinàries de
la zona central i sud de la costa catalana durant els se-
gles
i
aC i
i
dC. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de
Barcelona.
— (2009). «Problemàtica en l’estudi arqueomètric: marques
i àmfores del Mercat de Santa Caterina a partir de l’estudi
arqueomètric». A: Carreras Monfort, C.; Guitart i
Duran, J. (ed.). ‘Barcino’ I. Marques i terrisseries d’àm-
fores al Pla de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 97-
117.
— (2014). Ánforas vinarias de ‘Hispania Citerior - Tarraco-
nensis’ (s.
i
aC -
i
dC): Caracterización arqueométrica.
Oxford: Archaeopress. (Roman and Late Antique Medi-
terranean Pottery; 4)
Martínez Ferreras, V.; Gutiérrez, A. (2013). «Caracte-
rització arqueomètrica de les àmfores produïdes a les
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 240 30/8/19 9:42

bibliografia
— 241 —
terrisseries del Baix Llobregat». A: Carreras Monfort,
C.; López Mullor, A.; Guitart i Duran, J. (ed.). ‘Bar-
cino’ II. Marques i terrisseries del Baix Llobregat. Barce-
lona: Institut d’Estudis Catalans: Institut Català d’Ar-
queologia Clàssica, p. 97-126.
Matas, O. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a
Can Ubach 2002 (Valldoreix, Sant Cugat del Vallès, Va-
llès Occidental). [Inèdit]
Mauri, A. (2006). La configuració del paisatge medieval: el
comtat de Barcelona fins al segle
xi
[en línia]. Tesi docto-
ral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Mayer, M. (1996). Gal·la Placídia i la Barcelona del s.
v
.
Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres.
— (2010). «El problema de las Aquae Calidae del norte del
Conventus Tarraconensis». Palaeohispanica, núm. 10,
p. 303-327
Mayer, M.; Nolla, J. M.; Rodà, I. (1997). «La Via Augusta
des Pyrénées à l’Èbre. Les stations routières». A: Cas-
tellvi, G.; Pézin, A.; Kotarba, J.; Comps, J.-P. Voies
romaines du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta.
París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.
(Documents d’Archéologie Française; 61), p. 149-156.
Mayer, M.; Rodà, I. (1984). La romanització del Vallès se-
gons l’epigrafia. Sabadell.
— (1986). Pla de carreteres de Catalunya. Barcelona: Gene-
ralitat de Catalunya.
McGrail, S. (1983). «Cross-channel seamanship and navi-
gation in the late first millennium BC». Oxford Journal
of Archaeology, vol. 2, núm. 3, p. 299-337.
Menéndez Pidal, R. (1952). Toponimia prerrománica his-
pana. Madrid: Gredos.
Mercado, M. (2003). Informe de la intervenció arqueològi-
ca efectuada als jaciments de Santa Digna I i Santa Digna
II. Llerona, les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental.
[Inèdit]
Merino, A. (2013). «Hipótesis interpretativa de la inscrip-
ción monetaria Lauro». Acta Numismàtica [Barcelona],
núm. 43, p. 37-48.
Miller, K. (1916). ‘Itineraria Romana’: Römische Reisewe-
ge an der Hand der Tabula Peutingeriana. Stuttgart:
Strecker und Schröder.
Miquel, D. (2000). «Aproximació a la història del monestir
de Sant Cugat». A: XLII Assemblea Intercomarcal d’Es-
tudiosos (Sant Cugat del Vallès, 23-25 octubre 1998). Bar-
celona: Arxiu Nacional de Catalunya, p. 51-100.
Miquel, D.; Casanovas, P.; Morral, E. (1978). «El jaci-
ment romà de Can Feu». Informació Arqueològica [Bar-
celona], núm. 26, p. 15-23.
Miró, C. (1984). Les excavacions a la vil·la romana de Can
Viladevall. Memòria d’excavació inèdita dipositada al
Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patri-
moni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Caldes de
Montbui.
— (1989). «La Vall o Can Valls, Caldes de Montbui». A:
Època romana, antiguitat tardana: Campanyes 1982-
1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (Anuari d’In-
tervencions Arqueològiques a Catalunya; 1), p. 286.
Miró, J. (1982). Aproximació a la producció i el comerç del vi
a Catalunya en l’antiguitat. Vilafranca del Penedès: Mu-
seu del Vi.
— (1985). «Les fonts escrites i el vi del Conventus Tarraco-
nensis». Pyrenae [Barcelona], vol. 21: X Symposium de
Prehistòria i Arqueologia Peninsular, p. 105-112.
— (1988). La producción de ánforas romanas en Cataluña:
Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense
(siglos
i
aC -
i
dC). Oxford. (BAR International Series;
473)
Monleón, A. (1991). La vil·la del Remei. Caldes de Mont-
bui (Vallès Oriental). 4 de març de 1990. [Inèdit]
Montes, A. de; Sala, L. (1962). «Elementos para la carta
arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de
Montbuy». A: VII Congreso Nacional de Arqueología.
Saragossa: Secretaría General de los Congresos Arqueo-
lógicos Nacionales, p. 102-109.
Mora, R.; Martín Cólliga, A. (coord.) (1991). Memòria
de les excavacions al jaciment del Mas Duran (Sant Quir-
ze del Vallès). Treballs duts a terme entre el 15 d’abril i el
15 de desembre de 1991. Memòria dipositada al Depar-
tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barce-
lona.
— (1992). Memòria de les excavacions al jaciment del Mas
Duran (Sant Quirze del Vallès). Treballs duts a terme
entre el 15 de desembre de 1991 i el 31 de juliol de 1992.
Memòria dipositada al Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Moreno, I. (2004). Vías romanas: Ingeniería y técnica cons-
tructiva. Madrid: Ministerio de Fomento. Centro de Es-
tudios Históricos de Obras Públicas.
Morera, J.; Cantos, J. A. (2007). Memòria de la interven-
ció arqueològica al carrer Mossèn Camil Rossell, 4. Santa
Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Novembre
2006 - abril 2007. [Inèdit]
Moret, L. (2005). Memòria de l’excavació arqueològica re-
alitzada al jaciment de Can Solà del Racó, parcel·les 31-
34. [Inèdit]
Moret, L.; Carreras, C.; Miró, C. (2013). «Terrisseries al
voltant de la riera de Rubí: Can Tintorer (el Papiol) i Can
Pedrerol de Baix (Castellbisbal)». A: Carreras Mon-
fort, C.; López Mullor, A.; Guitart i Duran, J.
(ed.). ‘Barcino’ II. Marques i terrisseries d’àmfores al
Baix Llobregat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans:
Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 17-32.
Moro, A. (1990). «Miscel·lània d’excavacions». Terme [Ter-
rassa], núm. 5, p. 14.
— (2008). «Activitat arqueològica 2008». Terme [Terrassa],
núm. 23, p. 25.
— (2012). «Activitat arqueològica 2012». Terme [Terrassa],
núm. 27, p. 31-35.
Morral, E. (1980). Excavacions a la vil·la romana de Can
Bosch de Basea (Terrassa). Terrassa: Institut de Prehistòria
i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.
Morral, E.; Nuix, J. M.; Martín, A. (1980). Excavacions a
la vil·la romana de Can Bosch de Basea (Terrassa). Ter-
rassa: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputa-
ció Provincial de Barcelona.
Nicolás, J. C. de (1979). «Epigrafía anforaria de Menor-
ca». Revista de Menorca, tom 70, p. 5-80.
Nolla, J. M.; Casas, J. (1984). Carta arqueològica de les
comarques de Girona. Girona: Centre d’Investigacions
Arqueològiques.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 241 30/8/19 9:42

bibliografia
— 242 —
Olcese, G. (2012). Atlante dei siti di produzione ceramica
(Toscana, Lazio, Campania e Sicilia). Roma: Quasar.
Olesti, O. (1995). El territori del Maresme en època repu-
blicana (s.
iii-i
aC): Estudi d’arqueomorfologia i història.
Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.
— (1998). «Els inicis de la producció vinícola a Catalunya: el
paper del món indígena». A: El vi a l’antiguitat: Econo-
mia, producció i comerç al Mediterrani occidental. II Col-
loqui Internacional d’Arqueologia Romana. Actes. Bada-
lona: Museu de Badalona. (Monografies Badalonines;
14), p. 252-253.
— (2000). «Integració i transformació de les comunitats ibè-
riques del Maresme durant el s. ii-i aC: un model de ro-
manització per a la Catalunya litoral i prelitoral». Empú-
ries [Barcelona], núm. 52, p. 55-86.
— (2010). «Urbanització, integració i gestió del territori del
nord-est de la península Ibèrica en època republicana
(segles ii-i aC)». A: Època de canvis: Als inicis de la roma-
nització = Time of changes: In the beginning of the roma-
nization. Girona: Laboratori d’Arqueologia: Institut de
Recerca Històrica: Universitat de Girona; Banyoles:
Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. (Stu-
dies on the Rural World in the Roman Period; 5), p. 11-
59.
— (2009). «Transformaciones en el paisaje rural entre el Alto
y Bajo Imperio: el ejemplo del Ager Barcinonensis». A:
Antela, B.; Ñaco, T. (ed.). Transforming historical
landscapes in the ancient empires. Oxford: BAR Publish-
ing. (BAR International Series; 1986), p. 213-224.
— (2013). «La organización territorial de la colonia de Bar-
cino: posibilidades y límites de los estudios catastrales».
A: Cid, R. M.; García, E. ‘Devita verba’: Estudios en
homenaje al Profesor Julio Mangas Manjarrés. Vol. 1.
Oviedo: Universidad Complutense de Madrid: Univer-
sidad de Oviedo, p. 75-92.
Olesti, O.; Carreras, C. (2013). «Le paysage social de la
production vitivinicole dans l’ager Barcinonensis: escla-
ves, affranchis et institores». Dialogues d’Histoire An-
cienne, vol. 39, núm. 2, p. 1-44.
Oller, J. (2011). «La ciudad sin ciudad: la ciuitas sine urbe
como elemento de control territorial». Estrat Crític [Be-
llaterra], núm. 5, fasc. 1, p. 190-203.
— (2012). El territori i poblament del Vallès en època antiga.
Del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització (ss.
vi
aC -
ii
dC): Estudi arqueomorfològic i històric. Vol. I i
II. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de
Barcelona.
— (2014). «La civitas sine urbe y su función de vertebración
en el territorio provincial hispano: los casos de Egara y
Caldes de Montbui». Pyrenae [Barcelona], vol. 45, núm.
1, p. 89-110.
— (2015). El territorio y poblamiento de la Layetania Inte-
rior en época antigua (ss.
iv
aC -
i
dC). Barcelona: Uni-
versitat de Barcelona.
— (2016). «La Layetania interior en época augústea: un
ejemplo de reordenación territorial en la Hispania Cite-
rior Tarraconense». Dialogues d’Histoire Ancienne [Ais
de Provença], vol. 42, núm. 1, p. 137-175.
Olmer, F. (2003). Les amphores de Bibracte-2: Le commerce
du vin chez les Éduens d’après les timbres d’amphores.
Catalogue des timbres de Bibracte 1984-1998. Catalo-
gue des timbres de Bourgogne. Glux-en-Glenne: Centre
Archéologique Européen. (Bibracte; 7)
Ordeig, R. (1988). «Inventari de les actes de consagració i
dotació de les esglésies catalanes. Anys 1101-1125». Re-
vista Catalana de Teologia, vol. xiii, núm. 2, p. 387-430.
Orri, E. (2007). Intervenció arqueològica al Parc Periurbà
de la Salut (Sabadell, Vallès Occidental). [Inèdit]
Orri, J.; Tenas, M. (1990). «Darreres intervencions a la vil-
la romana de Can Terrés (la Garriga, Vallès Oriental)».
Lauro [Granollers], núm. 1, p. 20-23.
Padró, C. (2010). «Els camins antics i les vies romanes a la
comarca d’Osona (Barcelona). Estat de la qüestió». Qua-
derns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, núm. 28,
p. 233-245.
Padrós, P. (2001). «La circulació monetària a la ciutat de
Baetulo (Badalona) durant el segle i aC». Moneda i vida
urbana. V Curs d’Història Monetària d’Hispània. Barce-
lona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 65-88.
— (2002). «El protagonisme de la moneda ibèrica a les ciu-
tats tardorepublicanes: la seca de Baitolo». A: Funció i
producció de les seques indígenes. VI Curs d’Història
Monetària d’Hispània. Barcelona: Museu Nacional
d’Art de Catalunya, p. 105-123.
— (2005). «Algunos ejemplos de la relación existente entre
cecas ibéricas y fundaciones tardorepublicanas en el nord-
este de la Hispania Citerior». A: Alfaro, C.; Marcos,
C.; Otero, P. (ed.). XIII Congreso Internacional de Nu-
mismática (Madrid, 2003). Madrid: Ministerio de Cultu-
ra. Museos Estatales. Museo Arqueológico Nacional,
p. 523-530.
Palazzo, P. (1990). «Brindisi. Località “La Rosa”: i reperti
anforari». Taras, vol. 10, núm. 1, p. 141-156.
— (2013). Le anfore di Apani (Brindisi). Roma: Scienze e
Lettere.
Palet, J. M.; Fiz, J. I.; Orengo, H. (2009). «Centuriació i
estructuració de l’ager de la colònia Barcino: anàlisi ar-
queomorfològica i modelació del paisatge». Quarhis
[Barcelona], núm. 5, p. 106-123.
Pallí, F. (1985). La vía Augusta en Cataluña. Bellaterra:
Universitat Autònoma de Barcelona.
Palomo, A.; Rodríguez, A. (2004). «Can Roqueta II (Sa-
badell, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 2000-
2001 [Barcelona], p. 77-98.
Pancorbo, A.; Cano, E. (2005). Memòria de les excavaci-
ons realitzades al monestir de Sant Cugat. Sant Cugat del
Vallès, Vallès Occidental, 2001-2002. [Inèdit]
Parodi, J. M. (2001). Ríos y lagunas de Hispania como vías
de comunicación. Écija: Gráficas Sol.
Pascual, R. (1977). «Las ánforas de la Layetania». A: Mé-
thodes classiques et méthodes formelles dans l’étude des
amphores. Actes du Colloque du Rome, 27-29 mai 1974.
Roma: École Française de Rome, p. 47-96.
— (1991). Índex d’estampilles sobre àmfores catalanes. Bar-
celona: Servei del Llibre de L’Estaquirot.
— (1998). «La Lauro vinícola». A: De les estructures indígenes
a l’organització provincial romana de la Hispània Citerior.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 149-162.
Peacock, D. P. S.; Williams, D. F. (1986). ‘Amphorae’ and
the Roman economy. Londres: Routledge.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 242 30/8/19 9:42

bibliografia
— 243 —
Pellegrini, G. B. (1990). Toponomastica italiana. Milà:
Hoepli.
Pena, M. J. (1999). «Las marcas de M. Porcius sobre las án-
foras Pascual 1». Faventia [Bellaterra], núm. 21, fasc. 2,
p. 75-83.
Peña, Y. (2010). Torcularia: La producción de vino y aceite
en Hispania. Tarragona: UNED.
Pera, J. (1994). «Una interessant marca d’àmfora Dressel 1
laietana procedent de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès
Oriental)». Laietania [Mataró], núm. 9, p. 373-375.
Pera, J.; Carreras, C.; Rodrigo, E.; Padrós, N.; Roma-
ní, N.; Ros, J.; Guitart, J. (2013). «El proceso previo a
la fundación de las ciudades romanas en el NE de la His-
pania Citerior: los ejemplos de Can Tacó y Puig Caste-
llar». A: Atti di IV Convegno Internazionale di Studi
Veleiati. Veleia: Ante Quem, p. 527-544.
Pereira, G. (1987). «El edicto de Domiciano sobre el vino y
la economía política romana en el Alto Imperio». A: El vi
a l’antiguitat: Economia, producció i comerç al Mediter-
rani occidental. I Col·loqui d’Arqueologia Romana. Ac-
tes. Badalona: Museu de Badalona. (Monografies Badalo-
nines; 9), p. 349-364.
Piera, M. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a
Can Fatjó - Avinguda de Castellbisbal. Rubí, Vallès Oc-
cidental. [Inèdit]
Piqué, R. (1989). Anàlisi antracològica. Can Feu (Sant
Quirze del Vallès). Informe dipositat al Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. [Inè-
dit]
Ponsich, M. (1979). Implantation rurale antique sur le Bas-
Guadalquivir. Madrid: Casa de Velázquez.
Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l’àrea rural
d’‘Iluro’. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.
Puig, P. (1995-1996). El monestir de Sant Llorenç del Munt
sobre Terrassa: Diplomatari dels segles
x
i
xi
. Vol. I-III.
Barcelona: Fundació Noguera.
Raepsaet, G. (1979). «Attelage antiques dans le nord de la
Gaule: les systèmes de traction per équides». Trier, vol. 2,
núm. 45, p. 215-273.
Ramallo, S. F. (2006). «Signaculum de bronce hallado en
las excavaciones del teatro romano de Cartagena». A:
‘Koinòs lógos’: Homenaje al profesor José García López.
Múrcia: Universidad de Murcia, p. 855-866.
Ramón, J.; Fuentes, M. J. (1994). «Ánforas y jarra púnicas
con elementos epigráficos del Museu Arqueològic de
Barcelona». Anuari de Filologia, vol. xvii, secció E4,
p. 25-36.
Ravotto, A. (2017). La muralla de ‘Barcino’. Tesis inédita,
Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Remolà, J. A. (2000). Las ánforas tardo-antiguas de Tarraco
(‘Hispania Tarraconensis’). Barcelona: Universitat de
Barcelona.
Renom, V.; Mas, L. (1950). «Las excavaciones del poblado
de Arragona». Revista del Museo de la Ciudad de Saba-
dell [Sabadell], primera època, núm. 1-2, p. 93-95.
Revilla, V. (1995a). Producción cerámica, viticultura y pro-
piedad rural en ‘Hispania Tarraconensis’ (siglos
i
aC -
iii
dC). Barcelona: Servei del Llibre L’Estaquirot. (Cua-
dernos de Arqueología; 8)
— (1995b). «Producción artesanal, viticultura y propiedad
rural en la Hispania Tarraconense». Gerión [Madrid],
núm. 13, p. 305-338.
Revilla, V.; Pérez, J. M.; Gómez, J.; Simón, J. (1997). «No-
tes sobre la siderúrgia romana a Catalunya». Cota Zero
[Vic], núm. 13, p. 85-92.
Rickman, G. E. (1980). «The grain trade under the Roman
empire». A: D’Arms, J. H.; Kopff, E. C. (ed.). The sea-
borne commerce of the ancient Rome: Studies in archaeo-
logy and history. Roma: American Academy in Rome.
(Memoirs of the American Academy in Rome; 36),
p. 261-275.
Rico, C. (1995). «La diffusion par mer des matériaux de
construction en terre cuite: un aspect mal connu du com-
merce antique en Méditerranée occidentale». Mélanges
de l’École Française de Rome: Antiquité, tom 107, núm.
2, p. 767-800.
Riera, S. (2005). «Canvis ambientals i modelació antròpica
del territori entre l’època ibèrica i l’altmedieval a Catalu-
nya: aportacions de la palinologia». Cota Zero [Vic],
núm. 20, p. 99-107.
Riera, S.; Esteban, A. (1994). «Vegetation history and hu-
man activity during the last 6000 years on the central
Catalan coast (north-eastern Iberian Peninsula)». Vege-
tation history and archaeobotany, vol. 3, núm. 1, p. 7-23.
Righini, V. (1999). «La diffusione del mattone cotto nella
Gallia Cisalpina e l’archittetura in mattoni di Ravenna».
A: El ladrillo y sus derivados en época romana. Madrid:
Casa de Velázquez: Universidad Autónoma de Madrid.
(Monografías de Arquitectura Romana; 4), p. 125-157.
Ripollès, P. P. (2007). Las acuñaciones de la ciudad ibérica
de Saitabi. València: Universitat de València.
Riu-Barrera, E. (2000a). «Arqueologia i història de l’antic
monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès i dels esta-
bliments que el precediren». A: XLII Assemblea Interco-
marcal d’Estudiosos (Sant Cugat del Vallès, 23-25 octu-
bre 1998). [Sant Cugat del Vallès:] Arxiu Nacional de
Catalunya, p. 33-50.
— (2000b). «Vestigis arqueològics i edificis històrics als ter-
mes de Cànoves i Samalús». Monografies del Montseny
[Barcelona], núm. 15, p. 57-70.
Roca, M. (1978). «Producció de sigillata a la villa de la Sa-
lut». Arraona: Revista d’Història [Sabadell], núm. 6, 2a
època, p. 5-30.
Rodà, I. (1970). «Lucius Licinius Secundus, liberto de Lucius
Licinius Sura». Pyrenae [Barcelona], vol. 6, p. 167-183.
— (1998). «Balneum. Els banys de la vil·la romana de Can
Terrés». Lauro [Granollers], núm. 14, p. 86-88.
— (2014). «Lucius Licinius Sura, Hispanus». Trajan und
Seine Städte. Colloquim Cluj-Napoca, 29. September - 2.
Oktober 2013. Cluj-Napoca: Mega, p. 21-35.
Rodrigo, E.; Carreras, C.; Procheddu, V. (2015). «Mar-
ques africanes i ròdies de Can Tacó, (Montmeló)». Pyre-
nae [Barcelona], vol. 46, núm. 2.2, p. 31-47.
Roig, A.; Roig, J. (1996-1997). «Sant Pau de Riu-Sec (Saba-
dell, Vallès Occidental): una capçalera d’època paleocris-
tiana de model oriental». Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins [Girona], vol. xxxviii, p. 1347-1359.
Roig, J. (2005). Memòria de la intervenció arqueològica a
l’antiga hostatgeria de la Salut (Sabadell, Vallès Occiden-
tal). [Inèdit]
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 243 30/8/19 9:42

bibliografia
— 244 —
Roig, J.; Coll, J. M. (2007). «El paratge arqueològic de Can
Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental)». Tribuna d’Ar-
queologia 2006-2007 [Barcelona], p. 85-109.
Roldán Hervás, J. M. (1975). Itineraria Hispana: Fuentes
para el estudio de las vías romanas en la península Ibéri-
ca. Valladolid: Universidad de Valladolid; Granada: Uni-
versidad de Granada.
Roueché, C. (1989). Aphrodisias in late antiquity: The late
Roman and Byzantine inscriptions including texts from
the excavations at Aphrodisias. Londres: King’s College
London. (Journal of Roman Studies Monographs; 5)
Rougé, J. (1966). Recherches sur l’organisation du commer-
ce maritime en Méditerranée sous l’Empire romain. Ports.
Routes. Trafic. París: SEVPEN.
Royo, O.; Adell, J.; Ambrós, J. (1965). «Prospecció a la vil-
la romana de Canaletes (Cerdanyola)». Revista del Museo
de la Ciudad de Sabadell [Sabadell], núm. 11, p. 1-3.
Sala, L. (1973). «Las villas romanas de Caldes de Montbui».
Setmanari Montbui [Caldes de Montbui], núm. 1444.
Sala, R.; Tamba, R.; Garcia-Garcia, E. (2015). Memòria
de la prospecció geofísica per descripció del Pla de les Pa-
rets (Cardedeu, Vallès Oriental). [Inèdit]
Salido, J. (2011). ‘Horrea Militaria’: El aprovisionamiento
de grano al ejército en el occidente del imperio romano.
Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científi-
cas. (Anejos de Gladius; 14)
Sánchez, C. (2015). «Les amphores de Tarraconnaise dans
les contextes narbonnais». A: Martínez, V. (ed.). La di-
fusión comercial de las ánforas vinarias de ‘Hispania Ci-
terior - Tarraconensis’ (s.
i
aC -
i
dC). Oxford: Archaeo-
press Archaeology. (Archaeopress Roman Archaeology;
4), p. 165-180.
Sánchez, M. (2005). Història de Cerdanyola: Dels orígens
al segle vint. Cerdanyola del Vallès.
Sanmartí, E.; Tremoleda, J.; Castanyer, P. (1993). «Can
Ventura de l’Oller, Santa Perpètua de Mogoda». A: Ca-
talunya. Servei d’Arqueologia. Època romana, anti-
guitat tardana: Anuari d’intervencions arqueològiques
1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generali-
tat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 274.
Sanmartí, J. (1998). «El món ibèric de la plenitud a la disso-
lució (segles ii-i aC)». A: La moneda en la societat ibèri-
ca. II Curs d’Història Monetària d’Hispània. Barcelona:
Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 9-26.
Santamaria, C. (1984). «L’épave “H” de la Chrétienne à
Saint-Raphaël (Var)». Archaeonautica [París], núm. 4,
p. 9-52.
Schmidt, M. G. (2011). «A Gadibus Roman. Myth and rea-
lity of an ancient route». Butlletin of the Institute of
Classical Studies, 54/2, p. 71-86
Sinner, A. G. (2013). «La difusión de las emisiones ibéricas
layetanas». Saguntum: Papeles del Laboratorio de Ar-
queología de Valencia [València], vol. 45, p. 171-192.
— (2014). ‘Ilduro’: Moneda e identidad en la Layetania re-
publicana (siglos
ii-i
aC). Tesi doctoral. Barcelona: Uni-
versitat de Barcelona. [Inèdit]
— (2015). «Cultural contacts and identity construction: a
colonial context in NE Spain (2nd - early 1st c. B.C.)».
Journal of Roman Archaeology [Portsmouth], vol. 28,
p. 7-37.
Sinner, A. G.; Ferrer, J. (2016). «Del oppidum de Burriac
a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua
y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de
Mar, Barcelona)». Archivo Español de Arqueología, vol.
89, p. 193-223.
Sinner, A. G.; Martí, C. (2012). «La circulación monetaria
en el valle de Cabrera de Mar (el Maresme, Barcelona)».
A: Sinner, A. G. (ed.). La moneda de los íberos: ‘Ilturo’
y los talleres layetanos. Mataró, p. 55-71.
Soto, P. de (2010). Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del
transport a la Catalunya romana: Estudis de distribució i
mobilitat. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autòno-
ma de Barcelona.
Soto, P. de; Carreras, C. (2009). «La movilidad en época
romana en Hispania: aplicaciones de análisis de redes
(SIG) para el estudio diacrónico de las infraestructuras de
transporte». Habis [Sevilla], núm. 40, p. 303-324.
Subirana, R. (1980). Obra sabadellenca 1953-1978. Saba-
dell: Indústries Gràfiques Farrús Folguera.
Tarradell, M. (1965). «Nuevos datos para la localización de
la ceca de Lauro». Numisma [Madrid], núm. 73, p. 9-13.
Tchernia, A. (1986). Le vin de l’Italie romaine. Roma:
École Française de Rome: Palais Farnese.
Tchernia, A.; Brun, J. P. (1999). Le vin romain antique.
Grenoble: Glénat.
Tenas, M.; Vila, L. (1996). «Vil·la romana de Can Terrés.
Projecte arqueològic». Lauro [Granollers], núm. 12,
p. 47-70.
Terrats, N. (1994). «El territori de Sant Cugat del Vallès a
l’època romana: primera aproximació». Gausac [Sant
Cugat del Vallès], núm. 5, p. 11-20.
— (2005). «El jaciment tardoantic de Can Roqueta / Torre-
Romeu (Sabadell, Vallès Occidental). Un exemple d’as-
sentament rural». Empúries [Barcelona], núm. 54, p. 213-
230.
Thompson, D. (1983). «Nile grain transport». A: Garnsey,
P.; Hopkins, K.; Whittaker, C. R. (eds.). Trade in an-
cient economy. Londres, p. 64-75.
Tremoleda, J. (2008). «Les instal·lacions productives d’àm-
fores tarraconenses». A: López Mullor, A.; Aquilué
Abadías, X. (ed.). La producció i el comerç de les àmfores
de la província ‘Hispania Tarraconensis’: Homenatge a
Ricard Pascual i Guasch. Barcelona: Museu d’Arqueolo-
gia de Catalunya. (Monografies del Museu d’Arqueo-
logia de Catalunya; 8), p. 113-150.
Tremoleda, J.; Santos, M.(2013). «El comercio oriental en
época helenística: los sellos rodios». A: Hoz, M. P. de;
Mora, G. (ed.). El Oriente griego en la península Ibérica:
Epigrafía e historia. Madrid: Real Academia de la Histo-
ria, p. 61-110.
Uscatescu, A. (2004). Atles d’arqueologia urbana de Gra-
nollers. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-
ment de Cultura. (Atles d’Arqueologia Urbana de Cata-
lunya; 1)
Vendrell, M.; Molera, J.; García, M. (1992). «La pro-
ducción de ánforas romanas del taller de Can Feu (Barce-
lona): caracterización química y mineralógica». Boletín
de la Sociedad Española de Mineralogía [Madrid], núm.
15, p. 1-10.
Verboven, K. (2002). The economy of friends: Economic
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 244 30/8/19 9:42

bibliografia
— 245 —
aspects of Amicitia and patronage in the Late Republic.
Brussel·les.
Vila, J. (1913). Memoria de los trabajos realizados en las
cercanías del Real Santuario de Nuestra Señora de la Sa-
lud de Sabadell (Sabadell, 1913). Document dipositat al
Museu d’Història de Sabadell.
Vila, L. (2011). Una arqueometria del canvi tecnològic: pro-
ducció i consum d’àmfores durant el canvi d’era en la
zona nord de la costa catalana. Tesi doctoral. Barcelona:
Universitat de Barcelona.
Vila, L.; Buxeda, J.; Tremoleda, J. (2005). «Caracteritza-
ció arqueomètrica de la producció d’àmfores Pascual 1 i
Dressel 7/11 del taller romà de Llafranc (Palafrugell, Ca-
talunya)». A: Actes du Congrès de Blois, 5-8 mai 2005.
Marsella: SFECAG, p. 761-769.
— (2006). «Amphores romaines du Haut-Empire: caractérisa-
tion archéométrique de l’atelier du Collet de Sant Antoni de
Calonge (Girona, Espagne)». A: Société Française
d’Étude de la Ceramique Antique en Gaule. Actes du
Congres de Pézénas. Marsella: SFECAG, p. 691-702.
Vila, L.; Martínez Ferreras, V. (2015). «Caracterización
arqueométrica de las ánforas del Collet de Sant Antoni de
Calonge». A: Burch, J.; Nolla, J. M.; Tremoleda, J.
(ed.). La alfarería romana del Collet Est (Calonge, Giro-
na). Oxford: British Archaeological Reports Oxford.
(BAR International Series; 2770), p. 211-224.
Vila, L.; Pastor, I. (2000). «Intervenció arqueològica en el
pont Trencat». Lauro [Granollers], núm. 18, p. 17-28.
Vila, L.; Tenas, M.; Oliveras, I. (1993). El patrimoni ar-
queològic de la Garriga. Sant Cugat del Vallès: Rourich.
Villanueva, M. (1994). «Aspectos de la organización
económica de las villae de Hispania». Espacio, Tiempo y
Forma [Madrid], sèrie ii: Historia antigua, núm. 7,
p. 105-139.
Villaronga, L. (1960-1961). «Las monedas ibéricas con
leyenda Lauro». Nummus [Porto], vol. 6, núm. 20-21,
p. 59-67.
Wesseling, P. (1735). Vetera Romanarum Itineraria. Am-
sterdam.
Whitbread, I. K. (1995). Greek transport amphorae: A pe-
trological and archaeological study. Atenes: British School
at Athens. (Fitch Laboratory Occasional Paper; 4)
Williams, D. F. (1995). «A petrological note on amphora
fabrics from the survey and along the eastern Spanish
coast». A: A Roman provincial capital and its hinterland:
The survey of the territory of Tarragona, Spain (1985-
1990). Ann Arbor, Mich.: JRA. (Journal of Roman Ar-
chaeology Suppl. Series; 15), p. 123-132.
Witschel, C. (2009). «La crisis del siglo iii en Hispania:
algunas reflexiones». A: Hispania: Las provincias his-
panas en el mundo romano. Barcelona: Institut Català
d’Arqueologia Clàssica, p. 473-503.
Yll, R. (2008). Informe de l’anàlisi palinològica del jaciment
de Camps de Can Colomer. [Inèdit]
Zabala, M. (2007). «Can Suari. Un assentament rural ibèric
dels segles ii-i aC a Llinars del Vallès». Tribuna d’Ar-
queologia 2006 [Barcelona], p. 170-190.
Zamora, D. (2006-2007). «L’oppidum de Burriac. Centre
del poder polític de la Laietània ibèrica». Laietania [Ma-
taró], núm. 17.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 245 30/8/19 9:42