Cercant els límits del territori de Lauro

Full text

— 69 —
CERCANT ELS LÍMITS DEL TERRITORI DE LAURO
Marc Guàrdia
Museu de Granollers
Alejandro G. Sinner
Universitat de Victoria
Cèsar Carreras
Universitat Autònoma de Barcelona
1. INTRODUCCIÓ
Les vinyes laietanes a Hispània són conegudes
per la seva quantitat, però les de Tarraco i Lauro ho
són per la seva finor, així com les baleàriques són
comparades als millors vins itàlics.
Plini el Vell, Naturalis Historia, XIV, 71
El tema de la denominació d’origen (DO) dels
vins de Lauro no és pas cap novetat. I la millor
prova la tenim justament en la cita de Plini (Na-
turalis Historia, XIV, 71), de finals del segle i dC,
en la qual contraposa la quantitat (i segurament
poca qualitat) dels vins laietans amb la dels de
la zona de Lauro, que excel·lien justament per la
seva elegància. Aquesta contraposició, en què ex-
plicita el vi de la zona de Lauro i el segrega per
lloar-ne les característiques, és justament el mi-
llor argument per poder traçar aquesta deno-
minació d’origen (Miró, 1985, p. 109).
L’interès en el tema no ha decaigut i cal esmen-
tar que hi ha un projecte de recerca en curs que
pretén conèixer el raïm a partir del qual es pro-
duïa aquest vinum laeetanum, a través de la seva
correspondència taxonòmica i la seva identifica-
ció molecular, i traçar-ne una possible correspon-
dència amb alguna varietat actual (Martín Olive-
ras, 2015, p. 75).
Però, per força, una denominació d’origen va
lligada a un territori, a una demarcació més o
menys concreta. La historiografia de la recerca
del territori de Lauro va tenir una empenta amb
l’estudi de Josep Estrada, en relació amb la tro-
balla del tresor de Cànoves (Estrada i Villaron-
ga, 1967). La seva proposta de delimitació («En-
sayo de demarcación geográfica del territorio de
Lauro», dins de la publicació sobre el tresor)
comprenia tres àrees geogràfiques principals que,
grosso modo, comprenien l’actual Vallès Orien-
tal. Aquestes zones eren les valls paral·leles del
riu Congost i el Tenes amb la riera de Cànoves, la
vall alta i mitjana de la Tordera i la vall inferior del
Mogent. Estrada excloïa d’aquesta demarcació
la vall del Besòs, així com la zona de la riera de
Caldes. Aquesta proposta de delimitació no tenia
només un caràcter geogràfic, sinó que anava
acompanyada d’un corpus de jaciments molt re-
llevant. Cal precisar que sobre la majoria d’aquests
emplaçaments només es tenia un coneixement
superficial, que no permetia avaluar les caracte-
rístiques dels assentaments. No obstant això, el re-
cull és prou il·lustratiu i ens mostra una àrea den-
sament ocupada, amb les reserves exposades, i
ens ofereix 54 punts d’ocupació ibèrica, 45 in-
drets d’ocupació romana republicana i 129 llocs
amb restes d’època romana imperial, tots ells dins
la demarcació proposada.
D’altres estudis que han incidit en aquest tema
territorial han anat incorporant altres dades de
caràcter arqueològic i ceramològic, especialment
aquelles referides a les inscripcions pintades o a
les estampilles, totes elles sobre recipients amfò-
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 69 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 70 —
rics (Miró, 1985; Pascual, 1998; Aguilar, 2005).
Aquesta línia de treball ha permès confirmar que
la correlació del territori de Lauro amb la comar-
ca actual del Vallès Oriental segueix essent del tot
positiva, tot i que en matisa els límits orientals, ja
que fa notar la importància del pes dels tallers
amfòrics d’època romana de la zona de Caldes,
representants de la producció amb pastes del que
s’ha denominat «zona Lauro» (Berni et al. 1998).
En els darrers anys, també s’han fet noves
aportacions en el camp de l’arqueologia del pai-
satge (García et al., 2015) que, partint dels tre-
balls de prospecció extensiva i intensiva a la zona
de Samalús, posen de manifest la concentració de
troballes i evidencien novament l’alt grau d’ocu-
pació d’aquest territori en època ibèrica i romana,
malgrat que no es coneixen amb precisió l’entitat
i la funció dels jaciments.
Així doncs, es va tancant una àrea d’influència
que es correspon en bona mesura amb el Vallès
Oriental. Però si delimitar aquesta àrea és una fei-
na complexa, més ho ha estat buscar-ne el centre,
això és, la ciutat de Lauro. Tot i que no tots els in-
vestigadors han pressuposat que calia comptar
amb l’existència d’una ciutat de Lauro vertebrant
un territori lauronense (Pascual, 1998, p. 149),
nous treballs al poblat ibèric del Puig del Castell
de Samalús han aportat dades prou concloents al
respecte. En les darreres publicacions hem exposat
quins són els arguments per proposar la identifica-
ció del jaciment del Puig del Castell de Samalús
amb aquesta ciutat perduda, cercada igualment
amb insistència (Guàrdia, 2013, 2014 i 2016).
En el present treball pretenem aprofundir en al-
gunes d’aquestes raons exposades, que són en de-
finitiva el gros dels arguments més sòlids per certi-
ficar la correspondència entre el jaciment ibèric i
el centre del territori de Lauro: la importància del
jaciment, l’anàlisi numismàtica de les emissions de
Lauro i l’associació entre tituli picti i segells sobre
àmfores de producció laietana. La suma de tots
aquests elements és la que ha de donar-nos una
idea fonamentada del territori de la DO Lauro.
2. LAURO I EL PUIG DEL CASTELL
DE SAMALÚS
La recerca de la ciutat de Lauro ha obsedit al-
guns investigadors al llarg dels anys, tot i que el
parany de la toponímia havia aconseguit desviar
l’atenció i cercar en indrets on difícilment podia
aparèixer un oppidum de certa rellevància. Hi ha
una correlació més que evident entre el topònim
de Llerona i la ciutat de Lauro: del Lauro ibèric
passaríem al Lauro/lauronense en llatí, al lauro-
na/lorona en llatí i català de la documentació me-
dieval, fins a arribar al Llerona actual. En aquest
sentit, és molt significatiu que la distància que se-
para el jaciment del Puig del Castell de Samalús i
el pretès centre del territori lauronense, Llerona,
sigui de tan sols cinc quilòmetres. Llerona és l’he-
reva del topònim, però no vol dir que el centre
d’aquesta parròquia sigui on s’ha de buscar la ciu-
tat de Lauro ibèrica, ja que Llerona es troba a la
plana, ubicació que no era la idònia per a la cons-
trucció d’un oppidum ibèric, com sí que ho era el
turó on es troba el nostre jaciment. Aquesta lògica
manca de restes ibèriques ressenyables en l’actual
Llerona ja havia estat posada en relleu en el treball
d’Estrada i Villaronga, en el qual palesaven una
aparent contradicció entre la toponímia i l’arqueo-
logia (Estrada i Villaronga, 1967, p. 149 i 172-173).
En l’estudi sobre les encunyacions ibèriques de
Lauro es torna a explicitar la falta d’un jaciment
de grans dimensions a la comarca amb el qual es
pugui identificar el lloc de la seca, i s’insisteix en el
pretès caràcter urbà de rellevància que aquest cen-
tre emissor hauria de tenir (Llorens i Ripollès,
1998, p. 44). No oblidem que aquests topònims,
que en la majoria dels casos sabem que correspo-
nen a nuclis rellevants de l’estructuració politico-
territorial ibèrica, i les seves emissions reflectei-
xen, d’alguna manera, l’organització anterior a la
conquesta romana (Sanmartí, 1998, p. 13).
Aquestes mancances poden haver quedat re-
soltes amb el que han documentat les excavacions
al Puig del Castell de Samalús, iniciades l’any 2011.
Després d’un lustre de recerca arqueològica a l’in-
dret, s’ha tret a la llum un gran poblat ibèric, d’unes
quatre hectàrees d’extensió (figura 32). El que ca-
racteritza el jaciment és la seva imponent fortifica-
ció, formada per una muralla d’un quilòmetre de
perímetre, en la qual destaca un conjunt singular
de torres defensives, així com un mínim de dos
accessos principals, un dels quals desenvolupava
un corredor vigilat per un cos de guàrdia (Guàr-
dia, 2015). El seu abast cronològic comprèn des de
mitjan segle v aC fins a mitjan segle i aC.
Si ens atenem a les propostes sobre estructura-
ció territorial i formes d’ocupació (Asensio et al.,
1998; Asensio et al., 2001), les característiques del
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 70 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 71 —
jaciment del Puig del Castell, com ara la dimen-
sió, la ubicació i l’existència d’una fortificació
complexa amb presència de torres i sistemes ela-
borats de protecció de les portes, el poden assimi-
lar a un centre urbà amb funcions de vertebració
del territori, cosa que el converteix en un nucli de
segon ordre.
Òbviament, encara estem a les beceroles de la
recerca, i no coneixem les característiques urba-
nes de l’assentament, ni les activitats econòmi-
ques que s’hi desenvolupaven, però les restes ex-
humades fins avui pressuposen aquest paper de
rellevància jeràrquica en el marc de la tipologia
dels assentaments laietans.
L’objecte d’aquest treball no és descriure les
restes de l’assentament, descripció que ja ha estat
publicada amb anterioritat,1 però sí que volem
1. A més dels articles ressenyats en la bibliografia, les
darreres novetats es van presentar dins el cicle de conferèn-
cies de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: «El poblat ibè-
ric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Va-
emfasitzar-ne la fase republicana, rellevant pel
que fa al tema que ens ocupa. En efecte, si volem
comprendre la producció vinícola al territori de
Lauro, ja en època imperial, cal analitzar què suc-
ceïa en aquesta àrea, i al seu epicentre, en la prece-
dent època republicana.
La muralla principal, que en molts punts su-
pera els dos metres de gruix, es construí a inicis
de l’ibèric ple, tot i que els nivells d’una de les
portes principals de l’assentament, la porta sud-
est, apunten una ocupació que es pot remuntar a
mitjan segle v aC. Per tant, el perímetre de la for-
tificació ja estava tancat quan va començar el se-
gle iv aC, i el més important és que també eren
fundacionals d’aquesta muralla set de les torres
de la fortificació. Aquestes torres, de les quals
n’hem pogut excavar dues, presenten una cambra
interna o cos de guàrdia i la seva construcció és
solidària de la muralla; en tots els casos es descar-
ta que fossin construccions annexades a una mu-
ralla preexistent (figura 33). Aquest extrem con-
fereix al poblat del segle iv aC unes característiques
que, com hem exposat anteriorment, ja li ator-
guen un paper de centre urbà de segon ordre.
Fins aquí no és problemàtic assenyalar la identi-
ficació d’aquest gran nucli amb la ciutat ibèrica
de Lauro. Una altra qüestió és quin paper tindrà en
la fase republicana, i si és compatible amb la seca de
Lauro, que s’estima que va batre tota la seva mo-
neda en el període 150-90 aC, qüestió que abor-
darem posteriorment.
Pel que fa a la fase republicana, sabem que el
poblat va viure a inicis del segle ii aC una impor-
tant reconstrucció, que afectà de manera específi-
ca la muralla. No sabem encara quin resultat van
tenir els esdeveniments de la Segona Guerra Pú-
nica i la repressió posterior ni com això va afectar
la fortificació, però sabem que a inicis del segle
ii aC es va construir una muralla sobre la de l’ibè-
ric ple. D’altra banda, les torres de l’ibèric ple es van
reocupar en aquesta fase. La nova muralla, més
estreta, va prendre un traçat sensiblement dife-
rent de la primera (figura 34), tot i que va tendir a
convergir en les torres que es van reaprofitar.
Aquesta observació l’hem pogut comprovar a
partir de l’excavació de la torre 2 i la torre 6, dis-
tants entre si més de 300 metres. En la mateixa
direcció apunta l’ocupació de la superfície del
llès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca
(2011-2016)», amb l’objectiu de publicar-los.
Figura 32. Planta del jaciment del Puig del Castell
de Samalús. Font: Elaboració pròpia.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 71 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 72 —
turó en aquesta fase. A tots els punts sondejats
hem pogut evidenciar que aquesta ocupació es
dona a tota la superfície, des dels nivells de la mu-
ralla nord fins a la porta sud-est.
Una altra qüestió és caracteritzar aquesta ocu-
pació. En primer lloc cal valorar el significat de la
construcció d’una nova muralla, i encara més el
fet de reocupar les torres en una fase en què la
població indígena ja estava sotmesa. Aquesta ini-
ciativa ens ha d’orientar en la direcció de quina
podria ser la composició de la població que tro-
bem ara al Puig del Castell.
El context material és indiscutiblement indí-
gena, tot i que hi ha certes importacions que de-
noten un caire diferent. Ens referim, entre d’al-
tres, a la presència d’àmfores brindisianes, l’indici
de les quals s’ha relacionat amb l’existència de
grups itàlics (Pera et al., 2013, p. 541-542; Carre-
ras et al., 2016b). Segons aquest model, la pre-
sència a la costa catalana de les àmfores oleàries
brindisianes es pot justificar a partir del factor
que explica la demanda d’oli, quan aquest encara
no devia ser un producte de consum plenament
adoptat entre les comunitats ibèriques: s’ha rela-
cionat amb la presència de grups itàlics i era con-
sumit especialment per l’elit romana. En el context
del material del Puig del Castell cal fer notar, mal-
grat que la mostra encara pugui ser reduïda, que els
exemples d’àmfores oleàries Apani 5 / Gianco la 5
superen les omnipresents àmfores itàliques cam-
panovesuvianes.
Un altre element que pot confirmar el caràcter
romà o llatí de l’ocupació en aquest moment re-
publicà és la troballa d’una tessera lusoria (Guàr-
dia, 2017). Les tesserae lusoriae són peces de joc
d’origen itàlic que es caracteritzen pel fet que són
obrades en os, de forma rectangular, i presenten
un apèndix circular decorat i perforat. Però si hi
ha un element que les caracteritza és la presència,
en les dues cares de la peça, de sengles inscrip-
cions. En un dels costats trobem un qualificatiu
que pot tenir un caràcter laudatori o injuriós, i a
l’altra cara la peça presenta un numeral inscrit.
Malgrat que no coneixem amb certesa les parti-
cularitats del joc, hi ha una correspondència clara
entre els qualificatius positius i els numerals alts,
i entre els qualificatius de caràcter negatiu i els
numerals baixos. Però més enllà de les particula-
ritats del funcionament del joc cal plantejar-se el
fet que la participació i comprensió de l’escriptu-
ra l’havia de realitzar una població llatinitzada,
que pogués llegir i entendre els més de cinquanta-
cinc vocables que es documenten en els lots que
formaven part del joc, segurament formats per
una vintena de peces. I aquesta comprensió no
era estrictament del significat dels mots, sinó que
calia ser partícip de l’ambient cultural en el qual
va ser concebut el joc. No es tracta pas d’un joc
d’oci de caràcter universal, sinó que està conce-
but per al consum de població itàlica. No és el cas
d’un joc similar al tres en ratlla, en què les regles
són compartides i entenedores, sinó que és un
producte concebut i destinat a una comunitat
concreta. En aquest sentit és presumible que la
peça en qüestió no fos objecte de comerç sinó
part del material d’algun contingent itàlic.
Figura 33. La torre 6 en curs d’excavació, a cota
d’un paviment d’època republicana.
Fotografia: Elaboració pròpia.
Figura 34. Muralla republicana sobreposada a la
muralla de l’ibèric ple (cantó de llevant).
Fotografia: Elaboració pròpia.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 72 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 73 —
En contextualitzar la peça, cal tenir present
que la troballa d’aquests objectes és extraordinà-
ria, i a Catalunya se n’han documentat tan sols
nou casos en només tres jaciments: set a Empú-
ries, un a Tortosa i el nostre exemplar, cosa que
singularitza el caràcter de l’ocupació del Puig del
Castell.
Per dotar de contingut aquesta fase republica-
na hem de recordar la presència, al peu mateix del
turó, de les restes d’una villa, Can Martí, que
només dista 200 metres del Puig del Castell. Les
restes documentades s’han relacionat amb la pars
urbana d’una villa, de la qual s’han identificat
l’atrium, el tablinum i els cubiculae, amb decora-
ció parietal del primer estil pompeià, així com
mosaics amb emblema central i opus signinum
decorats amb tessel·les (Aquilué i Pardo, 1990).
La datació proposada per a aquest jaciment va de
finals del segle ii a inicis del segle i aC. Si ja és
difícil intentar explicar el sentit de la construcció
d’aquest establiment (residència d’elits, ja siguin
ibèriques o foranes), més difícil és explicar-ne el
final, tal vegada lligat a la desaparició del poblat
dalt del mateix turó, just en un moment en què
comencen a eclosionar tot un seguit d’assenta-
ments rurals orientats a la producció vitivinícola,
tot i que aquesta expansió econòmica caldrà bus-
car-la a partir d’època d’August (Revilla, 1995a).
La distància entre assentaments i el caràcter del
possible contingent itàlic compartit, així com la
contemporaneïtat d’ambdós assentaments, reve-
len una mateixa realitat, per la qual cosa cal con-
cloure que tant el Puig del Castell com Can Mar-
tí són dues àrees diferenciades dins el mateix
jaciment. Un fenomen que sembla documen-
tar-se en altres zones del territori laietà, com el
cas d’Ilduro, per la qual cosa s’ha proposat la
possibilitat que els jaciments de Burriac i Ca
l’Arnau, juntament amb Can Mateu, Can Rodon,
Can Benet i Can Masriera, fossin, en època repu-
blicana, un sol nucli híbrid romà-indígena (Oles-
ti, 2010, p. 29, nota 14). Aquesta idea ha estat ma-
tisada posteriorment, un cop se n’han estudiat la
cultura material (Sinner, 2015) i, especialment, les
inscripcions procedents d’ambdós jaciments
(Sinner i Ferrer, 2016).
Per tots els arguments exposats, queda per
tant apuntada, i ha de ser objecte de discussió i
validació per a posteriors campanyes d’excava-
ció, la presència d’un contingent itàlic, possible-
ment de caràcter militar, a l’indret. D’altra banda,
no hem de deslligar aquesta realitat del tema de la
producció vinícola. Encara queda molta feina per
fer al jaciment per detectar-hi estructures i dinà-
miques econòmiques i productives, però no es
pot desvincular del paper que aquesta població
forana devia tenir en el fenomen dels nous mo-
dels productius vinícoles, ja fos pel pes i l’acció
del nou contingent de nouvinguts (Sanmartí,
1998, p. 17) o per la difusió d’aquestes noves pau-
tes econòmiques foranes (Olesti, 1998, p. 246;
Olesti, 2010, p. 75).
3. LA SECA DE LAURO
Els estudis que han tingut com a objectiu la lo-
calització de la seca de Lauro es remunten a finals
del segle xix i es caracteritzen per una historiogra-
fia inicialment dividida entre dues opcions: 1) la
Lauro ubicada en terres catalanes, teoria que qua-
drava bé amb la dispersió de les monedes conegu-
des però que fallava a l’hora d’associar el taller amb
un jaciment arqueològic d’entitat (Villaronga,
1960-1961; Tarradell, 1965, p. 10); 2) la Lauro va-
lenciana, que es podia localitzar a la ciutat assetjada
i destruïda per Sertori en el transcurs de la batalla
de Lauro (76 aC), però que presentava la proble-
màtica, ja apuntada per Tarradell (1965, p. 10), que
pràcticament no es coneixen monedes de la seca en
terres valencianes (Martín Valls, 1966, p. 251).2
Aquesta dualitat sobre la possible ubicació de
la seca s’acabaria decantant definitivament per
l’opció catalana, més concretament en algun punt
indeterminat del Vallès Oriental, a partir de la
troballa del tresor de Cànoves (Estrada i Villa-
ronga, 1967) i de la publicació l’any 1998 de la
monografia dedicada a les encunyacions de Lau-
ro publicada per Llorens i Ripollès (1998). El tre-
sor ocult de Cànoves, compost per 41 monedes
ibèriques de bronze, incloïa 21 monedes de la
seca de Lauro. La clara preponderància (51,22 %)
de moneda de Lauro, que no es repetiria en cap
altre dels tresors coneguts,3 seria fonamental a
l’hora de justificar que el tresor es degué formar
als voltants del lloc on es va trobar (Estrada i Vi-
llaronga, 1967, p. 137 i 142; Llorens i Ripollès,
1998, p. 70). D’altra banda, els nombrosos i valuo-
2. Un estat de la qüestió més detallat a Guàrdia (2015 i
2016).
3. Un estat de la qüestió més detallat a Sinner (2013,
p. 173-177).
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 73 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 74 —
sos arguments inclosos en el treball de Llorens i
Ripollès (1998, p. 44) no van passar desaperce-
buts a altres investigadors, que van acceptar la
identificació de la Lauro monetària dins el terme
municipal de Samalús (Martí, 2009, p. 68).
Tot i això, la falta d’un jaciment en el qual es
pogués ubicar la seca s’ha utilitzat com a argument
ex silentio per proposar altres opcions poc proba-
bles, com per exemple l’atribució de Lauro no a
una ciutat sinó a un territori i una cruïlla de camins
(Arrizabalaga et al., 1984, p. 75) o la possibilitat
que faci referència al gentilici que identifica els
habitants de l’hipotètic territori de Lauro (Meri-
no, 2013, p. 48). Ambdues opcions semblen igno-
rar el fet que la gran majoria de les seques ibè-
riques, la de Lauro inclosa, semblen ser seques
cíviques i que per tant s’han de relacionar amb as-
sentaments o ciutats concretes. Especialment re-
llevants són els casos en què el topònim en llengua
ibèrica gravat a les monedes es pot relacionar di-
rectament amb un topònim mencionat a les fonts
antigues (Ferrer, 2012, p. 29). Una altra solució per
superar la inexistència d’un assentament amb el
qual es pugui identificar la seca ha estat moure la
ubicació de Lauro cap a zones properes on sí que
es coneixen jaciments importants coetanis a les
encunyacions del taller. Una primera opció fou
ubicar la seca al litoral de la costa catalana (Martí,
2004, p. 360) i, posteriorment, seguint les hipòtesis
que relacionen la moneda ibèrica amb fundacions
d’època tardorepublicana (Padrós, 2002, p. 107;
Padrós, 2005, p. 526), al jaciment de Can Tacó (Va-
llès Oriental) o als municipi de Caldes de Montbui
o la Garriga (Padrós, 2002, p. 47-48).
No va ser fins a l’any 2010 que un dels signants
va començar un projecte d’excavacions al terme
municipal de Cànoves i Samalús, més concreta-
ment al jaciment conegut com a Puig del Castell.
Gràcies a diverses intervencions arqueològiques
s’acabaria documentant un assentament en el qual
conflueixen tots els indicis: les troballes numismà-
tiques d’una banda i les restes arqueològiques d’un
important oppidum ibèric de l’altra. Les excepcio-
nals característiques del jaciment, especialment les
seves dimensions i la potència de les fortificacions,
van fer pensar als excavadors en la possibilitat que
es pogués identificar amb la ciutat ibèrica de Lauro
(Guàrdia, 2013 i 2014). Paral·lelament, un de nos-
altres ja incidia en el fet que l’existència d’aquest
ric patrimoni arqueològic que s’estava descobrint
reforçava la hipòtesi d’ubicar la seca de Lauro en la
zona de Cànoves i Samalús (Sinner, 2013, p. 179).
Com molt bé s’ha apuntat en un treball (Guàrdia,
2016, p. 868-869), si s’analitzen els altres tresors
amb moneda de Lauro, Balsareny (Villaronga,
1960-1961) i el Camp de les Lloses (Tona) (Sinner,
2013, p. 174-175), resulta evident la disminució del
numerari de la seca a mesura que ens allunyem
del possible centre emissor (figura 35). En el cas de
Tona, a 20 km de distància del Puig del Castell, els
exemplars de Lauro representen el 36,6 % del to-
tal (15 monedes sobre 41), mentre que en el cas
de Balsareny, ja a 42 km, el percentatge de peces de
Lauro cau a un 9,8 % (41 monedes sobre 420). Si
apliquem als tresors la mateixa lògica que apli-
quem als estudis de dispersió de moneda (Sinner,
2013, p. 178-179; Guàrdia, 2015, p. 7-13), sembla
coherent que com més petita és la distància de
l’ocultació al centre emissor, més alt és el nombre
de monedes trobades. En resum, tots els indicis
—tresors, troballes aïllades i l’existència d’un jaci-
ment d’entitat coetani a la cronologia de les encu-
nyacions— apunten que la seca de Lauro s’ha
d’ubicar a Cànoves i Samalús, i molt possiblement
al jaciment conegut com a Puig del Castell.
3.1. La dispersió i el territori
de la moneda de
Lauro
La seca de Lauro en general (Villaronga, 1960-
1961; Llorens i Ripollès, 1998) i la dispersió de la
seva moneda en particular han estat àmpliament
estudiades, i alguns dels treballs dedicats a la di-
fusió de la moneda de la seca són dels darrers
anys (Estrada i Villaronga, 1967; Sinner, 2013,
p. 178-179; Guàrdia, 2015, p. 70-76). Gràcies a
aquesta constant successió de treballs que han
anat recollint les noves troballes arqueològiques,
ha sigut possible augmentar de manera considera-
ble la mostra de monedes de Lauro fins a arribar
a una xifra força significativa, establerta actual-
ment en 117 monedes. Aquesta xifra permet, sense
cap mena de dubte, fer una aproximació bastant
acurada dels patrons de dispersió que seguia la
moneda de Lauro, però també ens permet apro-
ximar-nos al territori en què les emissions de Lau-
ro van circular habitualment.
Si analitzem la dispersió de la moneda de Lau-
ro (figures 36 i 37), són diverses les conclusions
que es poden establir: en primer lloc, cal destacar
l’existència d’un patró de circulació de tipus regio-
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 74 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 75 —
nal, amb la localització de 107 monedes (91,45 %)
a l’actual Catalunya, dins d’un total de 117.
Aquest patró no ha de sorprendre, ja que ha estat
detectat en la majoria de les emissions de bronze
d’època republicana (Ripollès, 2007, p. 94), així
com en els estudis realitzats sobre la circulació de
la moneda ibèrica laietana (Martí, 2009; Sinner i
Martí, 2012; Sinner, 2013). Una altra dada evident
és la concentració de troballes en les actuals co-
marques del Maresme, el Vallès Oriental i Osona,
àrees geogràficament adscrites en època antiga a
grups poblacionals diferents: els laietans i els au-
setans. Del total de 117 monedes, 78 (66,7 %) s’han
recuperat en territori laietà, dada que deixa clar
que el radi d’acció de la moneda de Lauro es con-
centra majoritàriament dintre del territori laietà.
Un altre fet que es pot apreciar ràpidament és la
major concentració de moneda a la costa central
de Catalunya (Martí, 2004, p. 360), concretament
a la part sud de la comarca del Maresme. Aquest
fenomen també s’ha estudiat amb anterioritat i
s’explica fàcilment quan es pondera la quantitat
de monedes de Lauro trobades al litoral amb la
quantitat total de monedes ibèriques recuperades
en la mateixa zona (Sinner, 2013, p. 178). Un cop
fet aquest exercici, el resultat final no resulta gens
espectacular; en el total de les troballes la seca de
Lauro és més mal representada que altres seques
més llunyanes, com ara les de Kese, Aus´esken o
Iltir´kesken. Si a més tenim present la importància
política i econòmica —com a centres de redistri-
bució— que els assentaments d’Ilduro (Cabrera
de Mar) (Zamora, 2006-2007, i Sinner, 2015) i el
poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys
de Mar) (Bruguera et al., 2004; Garcés et al., 2013)
tingueren durant l’últim quart del segle ii i els
inicis del segle i aC, la presència de monedes de
Lauro queda ben justificada. Malgrat això, no
sembla que sigui a la costa on la seca tingué el seu
focus de dispersió principal. Molt similar és el cas
de la concentració de troballes a Osona (Tona), on
la gran majoria de les peces (tretze, concretament)
provenen del jaciment del Camp de les Lloses. Un
cop més, si filtrem i interpretem aquesta infor-
Figura 35. Ubicació i composició dels tresors amb monedes de Lauro. Font: Elaboració pròpia.
Tresors amb monedes de Lauro
Puig del Castell
Lauro
Altres
0 2,5 5 10 km
Cànoves i Samalús
Balsareny Tona
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 75 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 76 —
Figures 36 i 37. Dispersió de les monedes de la seca de Lauro a les comarques del Maresme,
Osona i el Vallès Oriental i Occidental. Font: Elaboració pròpia.
Troballes aïllades
Monedes
1
2
3-4
5-7
8-10
11-14
0 5 10 20 km
Troballes aïllades
Puig del Castell
Punt central
Mitjana
Monedes
0 2,5 5 10 km
1
2
3-4
5-7
8-10
11-14
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 76 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 77 —
mació partint del total de monedes recuperades,
resulta evident que la seca de Lauro no és la més
ben representada; té xifres inferiors als tallers
d’Aus´esken i Iltir´kesken, i les seques ausetanes
són les més ben representades. Finalment, la ter-
cera àrea on s’acumula una concentració impor-
tant de troballes correspon al territori de l’actual
Vallès Oriental, especialment entorn a la riera de
Caldes i el riu Congost. Crida l’atenció la localit-
zació geogràfica d’aquesta àrea, a mig camí entre la
sortida a la costa (coll de Parpers), molt possible-
ment a través de l’assentament d’Ilduro, i l’accés
cap a la plana de Vic (Tona) i l’assentament del
Camp de les Lloses que proporciona l’eix del riu
Congost. Aquesta ubicació podria explicar per-
fectament l’arribada del numerari de Lauro a les
dues zones esmentades.
D’altra banda, si tenim presents els resultats de
l’anàlisi KDE (kernel density estimation) (Guàr-
dia, 2016, p. 11-12), en la qual les dades es trans-
formen a una funció de densitat que permet me-
surar les relacions de proximitat i delimitar àrees
d’influència concretes, ens podem aproximar
molt millor al territori en el qual la moneda de
Lauro va circular no només amb més freqüència
sinó també de manera més homogènia.4 En el cas
que ens ocupa (Guàrdia, 2016, p. 873), es va esta-
blir un rang d’inclusió de 20 km sobre cada una de
les coordenades de les troballes, fet que va ajudar
a determinar tres àrees de dispersió especialment
rellevants (figura 38) i que coincideixen exacta-
ment amb les tres àrees ja analitzades quan hem
interpretat els mapes de dispersió. Aquestes àrees
són: la zona costera, especialment Cabrera de Mar
(Ilduro) i Badalona (Baetulo) —actualment amb
catorze monedes de Lauro que, no obstant, repre-
senten menys del 3 % de les monedes recuperades
al jaciment (Padrós, 2002, p. 117-121)—; la zona
de Tona, concretament l’assentament del Camp
de les Lloses, i finalment la zona del Vallès Orien-
tal, molt més interessant des d’un punt de vista
interpretatiu, ja que les troballes semblen ser molt
més homogènies i no es concentren únicament en
jaciments puntuals —amb l’excepció del Puig del
Castell, com hem vist, possiblement l’assenta-
ment on s’ubicà la seca—, tal com passava a les
comarques del Maresme i Osona. Aquesta tercera
4. Sobre els avantatges i limitacions de l’anàlisi KDE en
aquesta anàlisi específica, vegeu Guàrdia (2015). Sobre les
aplicacions d’aquests tipus d’anàlisis en contextos arqueolò-
gics, vegeu Baxter et al. (1997).
àrea es caracteritza per un patró marcat per troba-
lles quantitativament poc rellevants —en nombre
de monedes—, però molt homogènies i ben re-
partides pel territori, el tipus de patró que s’espe-
raria trobar en un territori on circula poca mo-
neda i majoritàriament local.
Sembla factible concloure que l’aparició de la
moneda de Lauro a les zones costeres i a la plana
de Vic s’ha d’entendre com el resultat d’un flux
comercial que permet la circulació de persones
entre centres econòmics i poblacionals impor-
tants. Aquest dinamisme és possible gràcies a
l’existència de vies de comunicació com ara l’eix
del riu Congost (Guàrdia, 2015) i la via del pro-
cònsol Mani Sergi (Sinner, 2013, p. 183; Flórez i
Rodà, 2014). No obstant això, el fet que les troba-
lles es concentrin quasi exclusivament en jaciments
específics, si bé posa de manifest l’atracció que
aquests nuclis tenen en la captació de moneda, no
permet establir un territori en el qual la moneda
de Lauro sembli ser la moneda local o dominant.
Per contra, en el cas del Puig del Castell i els ter-
ritoris del Vallès Oriental, sembla que tant els
mapes de dispersió com l’anàlisi KDE permeten
delimitar —d’una manera molt aproximada— un
territori que es podria denominar com el de la
Lauro monetària. És a dir, una àrea geogràfica con-
creta on la seca de Lauro seria la més ben repre-
sentada en les transaccions, possiblement per-
què els assentaments dispersos i de menys enti-
tat existents en aquest territori divien dependre
— almenys econòmicament parlant— de l’oppi-
dum del Puig del Castell. Aquest nucli poblacio-
nal proper i de gran envergadura possiblement va
encunyar el numerari necessari per fer front a les
transaccions diàries que devien tenir lloc dintre
de les seves muralles però també dintre de la seva
àrea d’influència directa. Aquesta idea es pot re-
forçar amb dos elements addicionals. En primer
lloc, les dades obtingudes en l’estudi dedicat a la
dispersió de la moneda laietana (Sinner, 2013).
En aquest treball es podia veure un domini clar
de les troballes aïllades de Lauro a la zona del
Vallès Oriental, dada que ha quedat demostrada
en treballs posteriors (Guàrdia, 2015, p. 70-76)
mentre que al Vallès Occidental i a la zona litoral
la seca d’Ilduro era la dominant (Sinner, 2013,
p. 180-181). En segon lloc, l’estudi de la produc-
ció de la seca de Lauro (Llorens i Ripollès, 1998,
p. 97-106) mostra com el taller tingué una pro-
ducció relativament baixa en comparació amb la
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 77 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 78 —
producció d’altres seques ibèriques. Aquesta pro-
ducció només es pot explicar si la zona que ha de
proveir de numerari és relativament reduïda.
Tindria sentit que la seca d’Ilduro estigués desti-
nada a proveir de numerari un territori més am-
pli (el litoral i el Vallès Occidental), especialment
si tenim present que la seva producció ha estat
estimada en xifres molt més elevades que les do-
nades per a Lauro (Sinner, 2014, p. 297).
4. TERRITORI DE LAURO
Així doncs, recuperem la citació de Plini el
Vell (Naturalis Historia, XIV, 71) que identifica
un vi amb un territori —el que actualment es de-
finiria com a denominació d’origen— i una deter-
minada qualitat (Tchernia, 1986). Aquesta citació
ve confirmada per una sèrie d’inscripcions pinta-
des en àmfores (tituli picti) que esmenten el topò-
nim de Lauro (figura 39) i demostren la voluntat
de fer servir aquesta denominació d’origen per
fer que es valorés la qualitat dels vins continguts
en els seus envasos.
A hores d’ara, el nombre de tituli picti cone-
guts amb la llegenda de Lauro no arriba a més de
catorze exemplars (Guàrdia, 2016), tots ells en
àmfores identificades com a Dressel 2-4, amb una
cronologia inicial del 15 aC aproximadament. De
totes maneres, aquesta tipologia Dressel 2-4 con-
viu amb la forma anterior Pascual 1, fins que a
partir d’època de Tiberi i fins a finals del segle i o
principis del segle ii dC es converteix en el prin-
cipal envàs de les àmfores de la Hispania Citerior,
i per descomptat de la zona de Lauro.
A la figura 40 se sintetitzen tots els tituli picti
de Lauro coneguts fins a l’actualitat.
L’estructura de les inscripcions segueix sem-
pre un model similar, amb una primera línia en
què es designa el tipus de vi, com ACETVM-
Ostia, o la varietat de raïm, com AMI(neum) (tro-
bat a Saragossa) (Carreras et al., 2016a). A la se-
gona línia acostuma a aparèixer el topònim de
Lauro, acompanyat a cops per l’adjectiu VET(us)
Figura 38. Anàlisi KDE de la dispersió de les monedes de Lauro. Font: Elaboració pròpia.
km
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 78 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 79 —
—o sigui, vi vell— i un numeral (generalment iii
o iiii) que indicaria l’anyada del vi. La línia se-
güent acostuma a presentar un nom abreujat que
suposem que és el del comerciant del vi.
Possiblement, la dada més interessant per tal
de situar el territori de Lauro ens la proporciona
l’associació dels tituli amb determinats segells en
la mateixa àmfora i les pastes ceràmiques, quan ha
estat possible registrar-les. Tal com es pot veure a
la figura 40, només hi ha tres segells associats als
tituli de Lauro: PHAE, PTE i DLI.
a) PHAE
Es tracta d’una marca de la qual encara es desco-
neix el lloc de producció. La troballa d’un exem-
plar a les Termes de Sant Boi (del subtipus PAE)
semblava indicar l’adscripció de la marca a aques-
ta figlina, però la pasta ceràmica no coincideix
amb la resta de la producció local (Berni i Carre-
ras, 2013, p. 275). La seva pasta és molt vermello-
sa, amb una capa externa fosca que conté desgrei-
xant de quars de grans dimensions. En l’aspecte
macroscòpic s’assembla a les pastes ceràmiques
de les terrisseries de Caldes de Montbui (Mas
Manolo, carrer d’Espartero). D’altres exemples
d’aquesta marca es troben en llocs de consum a
Itàlia, com Ferrara.
b) PTE
En el cas de la marca PTE (vegeu el catàleg de
marques), tenim constància de la seva producció
en les terrisseries de Caldes de Montbui (Mas
Manolo, carrer de Balmes) i potser en algun altre
centre proper. S’han documentat un total de 25
exemplars d’aquesta marca en les terrisseries de
Caldes de Montbui, i tots presenten una pasta
ceràmica característica d’un vermell intens, gro-
llera, amb un tall irregular i presència de frag-
ments de quars de grans dimensions (figura 41).
c) DLI
En el cas de la marca DLI, la pasta ceràmica de
l’exemplar trobat al carrer de la Reconquista (Sa-
ragossa) amb el titulus LAVRO (figura 42) sem-
blava identificar una argila més clara però també
amb un desgreixant de quars de grans dimensions
(Carreras et al., 2016a). L’estudi del forn terris-
ser de Malgrat de Mar, amb nombrosa presèn-
cia d’aquesta marca, fa suposar que el lloc de pro-
ducció es devia localitzar en aquest punt de la
costa de l’Alt Maresme (Járrega i Berni, 2014),
que no sabem si es podria incloure també com a
possible territori de Lauro.
Si la marca PTE procedeix de dues de les ter-
risseries de Caldes de Montbui que produeixen
Figura 39. Titulus pictus on es llegeix LAVR( ) VET(us), trobat a Port-la-Nautique (Narbona)
(Liou, 1987).
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 79 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 80 —
àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4 (Mas Manolo,
carrer de Balmes) (Revilla, 1995a, p. 219-220),
això voldria dir que totes les marques produïdes
a Caldes serien de la DO Lauro. Així doncs, les
marques de la DO Lauro de Caldes de Montbui
serien:
MCN: Caldes (7 ex.), Son Oliver (1 ex.), Lac
de Sampiret - Bordeus (1 ex.), Narbona (1 ex.),
Lattes (1 ex.), Cotaina (1 ex.), Algeirons (1 ex.), Ba-
dalona (1 ex.), Guissona (1 ex.), Nijmegen (1 ex.).
CORIN: Caldes (6 ex.).
LDC: Caldes (1 ex.).
DO: Caldes (1 ex.).
I: Caldes (1 ex.).
LLQ: Caldes (2 ex.).
DM: Caldes (1 ex.).
MCSA: Caldes (1 ex.).
PTE: Caldes (25 ex.), Sant Quirze (1 ex.), Ba-
dalona (4 ex.), Sant Crist - Mataró (1 ex.), Can
Corda - Sant Josep (1 ex.), Santa Pola (1 ex.),
Thassos (1 ex.), Diano Marina (1 ex.), Òstia (1
ex.), Toscana (1 ex.), mercat de Testaccio (5 ex.),
Cavallo 1 (7 ex.), L’Île-Rousse (1 ex.).
QVG: Caldes (3 ex.), Torre Vella d’en Lozano
(1 ex.), plaça del Rei - Barcelona (1 ex.), Banqua-
drat-Mainz (1 ex.).
Figura 40. Els exemplars de tituli picti de la zona de Lauro (Guàrdia, 2016).
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 80 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 81 —
A uns dos quilòmetres de Caldes es troba Can
Carerac, un indret poc conegut i delimitat amb
producció d’àmfores Dressel 2-4 (Pascual, 1977,
p. 52, núm. 43; Revilla, 1995a, p. 222), en el qual
es va trobar una única marca:
?VSA: Can Carerac (1 ex.).
Als afores de Caldes també hi ha la terrisseria
de Sant Miquel de Martres (Revilla, 1995a, p. 223-
224), amb unes àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4
que mostren una pasta ceràmica idèntica macros-
Figura 41. Marca PTE de Mas Manolo. Fotografia: Marta Tauleria - Museu Thermalia.
Figura 42. Àmfora del carrer de la Reconquista amb el titulus de Lauro i la marca DLI
(Carreras et al., 2016a).
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 81 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 82 —
còpicament a la dels tallers de Caldes, i a més
comparteixen alguns segells com LLQ i I. Les
marques documentades a la terrisseria de Sant
Miquel de Martres són:
PATIC: Sant Miquel de Martres (1 ex.).
I: Sant Miquel de Martres (1 ex.).
LLQ: Sant Miquel de Martres (5 ex.).
SLL: Sant Miquel de Martres (12 ex.), Ruscino
(1 ex.), Badalona (2 ex.), Cartago (1 ex.).
CMC/ANT: Sant Miquel de Martres (1 ex.).
P: Sant Miquel de Martres (3 ex.).
Molt a prop de Sant Miquel de Martres, a tan
sols 300-500 metres, es troben les dues terrisseri-
es de Santa Eulàlia de Ronçana (Can Vendrell i
Can Cabot), amb unes pastes ceràmiques que
macroscòpicament són molt similars a les de la
riera de Caldes. De Can Vendrell (Revilla, 1995a,
p. 225-226), que produeix Dressel 1B, Pascual 1 i
Dressel 2-4, només tenim indicis de dos segells
procedents de la terrisseria, un d’ells (QTE) en
Dressel 1B tarraconense:
QTE: Can Vendrell (1 ex.).
C: Can Vendrell (1 ex.).
D’on sí que disposem de marques és de la ter-
risseria de Can Cabot (Revilla, 1995a, p. 227-
229), que produeix Pascual 1 i Dressel 2-4, una de
les quals (SLL) coincideix amb les de Sant Miquel
de Martres. Les marques de Can Cabot són:
C: Can Cabot (20 ex.).
LCP: Can Cabot (4 ex.), L’Île-Rousse (1 ex.),
mercat de Testaccio (1 ex.).
COR: Can Cabot (2 ex.), Hortis Torlonia -
Roma (1 ex.), Anse de Montfort (1 ex.), Perusa
(1 ex.).
LCORPR: Can Cabot (1 ex.).
IL: Can Cabot (1 ex.).
SLL: Can Cabot (9 ex.), Ruscino (1 ex.), Bada-
lona (2 ex.), Cartago (1 ex.).
PSC: Can Cabot (7 ex.).
IT: Can Cabot (1 ex.), Oliva (1 ex.), Cartagena
(1 ex.).
Finalment, la de Can Collet (Llinars del Va-
llès) (Revilla, 1995a, p. 230-231), que produeix
Pascual 1 i Dressel 2-4, és una altra terrisseria as-
signada a la DO Lauro, si bé la pasta ceràmica de
les àmfores no coincideix amb la de les de la riera
de Caldes i Santa Eulàlia de Ronçana. Les mar-
ques de Can Collet són:
LA: Can Collet (2 ex.), Bibracte (1 ex.).
AN: Can Collet (5 ex.).
PRI: Can Collet (1 ex.).
ASB: Can Collet (1 ex.), mercat de Testaccio
(1 ex.).
FI: Can Collet (1 ex.), Dramont B (1 ex.).
TB: Can Collet (1 ex.), Le Chatelet - Andance
(1 ex.).
Figura 43. Ubicació de les possibles terrisseries de Lauro. Font: Elaboració pròpia.
PUIG DEL CASTELL
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 82 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 83 —
V: Can Collet (1 ex.).
PHEIDI: Can Collet (1 ex.).
A partir de les marques, i sobretot de les pastes
ceràmiques, es pot concloure que el territori de
Lauro incorporava totes les terrisseries de la riera
de Caldes de Montbui (terrisseries de Caldes, Can
Carerac, la Vall i Sant Miquel de Martres), del riu
Tenes (Can Cabot i Can Vendrell, de Santa Eulàlia
de Ronçana) i del riu Mogent (Can Collet, de Lli-
nars del Vallès). A aquest espai geogràficament co-
herent (figura 43) se li afegiria la terrisseria de Mal-
grat de Mar amb producció de Pascual 1 i Dressel
2-4, certament allunyada i que potser no pertanyia
al territori de Lauro sinó que era una de les sorti-
des a la costa de la seva producció de vi. De la ter-
risseria de Malgrat de Mar, a hores d’ara es conei-
xen, a més de la marca DLI, les marques DI, DO,
RI, RL, RIV, RVS, LMO, ALP, AMET, PRIM i
SELE (Járrega i Berni, 2014), si bé segurament en-
cara s’ha de completar el treball.
Les terrisseries semblen trobar-se a prop dels
centres productors de vi, allunyats de la costa,
una pràctica que és també comuna a la Laietània a
partir del canvi d’era, coincidint amb la introduc-
ció de la Dressel 2-4 com a principal envàs de
transport del vi de la província Tarraconense. Si
bé totes les terrisseries tenen una producció ante-
rior, identificada per les formes Pascual 1 i fins
i tot Dressel 1B, la majoria de restes són de Dres-
sel 2-4, segurament coincidint amb el moment
de més expansió del seu vi, a partir d’època de
Tiberi fins a finals del segle i o principis del se-
gle ii dC.
Malgrat que les terrisseries es troben a l’interi-
or, estaven ben comunicades perquè es trobaven
a prop de cursos fluvials que confluïen en el riu
Baetulo (Besòs) fins a arribar a la mateixa ciutat
de Baetulo, on es devien embarcar les àmfores de
Lauro. A hores d’ara s’ha documentat, a la ciutat
de Baetulo, un nombre mínim de set marques
procedents de les terrisseries de Lauro.
Una alternativa devia ser transportar les àm-
fores plenes a través de la xarxa viària romana,
sobretot la via republicana que anava des d’Oso-
na fins a Iluro (Mataró) travessant el coll de Par-
pers, i que està ben documentada pel mil·liari de
Figura 44. Principals vies de comunicació del Vallès Oriental (Flórez i Rodà, 2014, fig. 2).
Vías romanas
Trazado hipotético
Interpretación viaria
km
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 83 30/8/19 9:42

marc guàrdia, alejandro g. sinner i cèsar carreras
— 84 —
Santa Eulàlia de Ronçana (a prop de les terrisseri-
es de Can Cabot i Can Vendrell) (figura 43).
La troballa de l’àmfora Dressel 2-4 del carrer
de la Reconquista (Saragossa) amb el titulus pic-
tus i la marca DLI obre noves possibilitats de
delimitar el territori de Lauro. Si la terrisseria de
la marca DLI es troba a Malgrat de Mar, a la de-
sembocadura del riu Tordera, podria ser perfec-
tament que la producció de vi de les vil·les de la
vall de la Tordera es dirigís cap a Malgrat, on es
devien omplir les àmfores locals. Tota aquesta
regió és mal coneguda pel que fa a restes roma-
nes, però es coneix l’existència de vil·les impor-
tants com la del Pla de Parets (Cardedeu) (Gallar-
do, 1938; Estrada, 1955; Sala et al., 2015), amb
restes d’una premsa vinària però sense terrisseria.
Cal veure si aquesta zona de la vall de la Tordera
es pot incloure dins de la denominació d’origen
Lauro.
D’acord amb l’epigrafia de les terrisseries atri-
buïdes a Lauro (Caldes de Montbui, Sant Miquel
de Martres, Can Cabot, Can Vendrell i Can Co-
llet), la majoria de les marques datades per dere-
lictes són de mitjans del segle i dC. El cas més
evident és la marca PTE de Caldes de Montbui,
amb exemplars al derelicte de Diano Marina
(ca. 50 dC), L’Île-Rousse (ca. 50 dC) i Cavallo 1
(40-60 dC), tots ells propers a l’estret de Bonifaci
(Còrsega i Sardenya) (Aguilar, 2005). Un altre
exemple és la marca FI, que es troba en el Dra-
mont B, datat cap al 5 dC.
Gran part de les marques de les terrisseries de
la DO Lauro no es poden assignar a una tipolo-
gia concreta, ja que són únicament pivots que
podrien pertànyer tant a àmfores Pascual 1 com a
Dressel 2-4. En els casos que es poden associar
a llavis o nanses, predominen les marques sobre
àmfores Dressel 2-4. Aquesta tipologia es troba a
tallers de la Laietània ja entre el 15 i el 10 aC, però
realment esdevenen predominants en època de
Tiberi (14-37 dC). Aquestes datacions subaquàti-
ques i d’altres de terrestres confirmen que la pro-
ducció del vi de Lauro es comercialitza sobretot a
partir de mitjans del segle i dC i es dirigeix als
consumidors de la ciutat de Roma (figura 45).
El mapa de troballes epigràfiques d’àmfores
Figura 45. Distribució dels segells de la DO Lauro. Font: Elaboració pròpia.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 84 30/8/19 9:42

cercant els límits del territori de
lauro
— 85 —
de Lauro (figura 43) mostra clarament com Bae-
tulo i Iluro eren les seves principals sortides al
mar, juntament amb la terrisseria de Malgrat de
Mar. Després les concentracions de les marques
se situen a Roma i proximitats, i en la ruta maríti-
ma de les illes (Balears i estret de Bonifaci) en di-
recció cap a la mateixa Roma, mentre que un
nombre menor de marques es troba distribuït al
sud de la Gallia i al llevant peninsular. Els exem-
plars de Nijmegen o Mainz semblen excepcions
d’aquesta distribució general.
5. CONCLUSIONS
Els arguments d’ordre de dispersió numismàtica
i de producció amfòrica coincideixen a dibuixar
una àrea per a la denominació d’origen de Lauro
que es correspon, en bona mesura, amb el Vallès
Oriental. Aquest treball ha permès matisar la dis-
tribució territorial proposada ja des dels anys
seixanta, incloent especialment l’àrea de la riera
de Caldes, tan rellevant pel que fa als forns am-
fòrics.
Malgrat tot, això no vol dir que tota la pro-
ducció vinícola de Lauro s’envasés en àmfores
produïdes estrictament en aquesta àrea (Miró,
1985). Aquest extrem explicaria la troballa dels
segells relacionables amb la zona de Lauro, pro-
duïts a Malgrat de Mar.
Els criteris numismàtics, tant de dispersió
com de composició dels tresors, tanquen una àrea
equiparable al Vallès Oriental, en la qual trobem
el jaciment del Puig del Castell. Cal esmentar que
el 76,5 % de totes les monedes amb procedència
coneguda es troben en un radi de 30 km al voltant
del Puig del Castell (Guàrdia, 2016).
I al centre d’aquest territori és on trobem, en
època ibèrica, el seu nucli vertebrador, la ciutat de
Lauro, que cal identificar versemblantment amb el
jaciment del Puig del Castell de Samalús. Aquest
gran jaciment, ocupat des de mitjan segle v aC, va
viure un nou moment de reconstrucció i ocupa-
ció en la seva fase republicana, les característiques
de la qual el fan especialment interessant per arti-
cular al seu voltant els inicis de la producció viti-
vinícola en aquesta àrea. Futurs treballs hauran
d’anar orientats a copsar precisament aquells ele-
ments que van establir les bases del control terri-
torial i els seus recursos.
A partir de mitjan segle i aC, quan el poblat es
desocupa, el pes del centre del territori de Lauro es
desdibuixa per donar protagonisme a la miríada de
petits establiments productius que trobem im-
plantats en aquest territori, veritables protagonis-
tes del paper productiu vinícola de la DO Lauro.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 85 30/8/19 9:42

— 233 —
bibliografia bibliografia
BIBLIOGRAFIA
Aguelo, J. (1992). «Una aproximació als estudis sobre Sant
Cugat del Vallès. Prehistòria i Antiguitat». Gausac [Sant
Cugat del Vallès], núm. 1, p. 17-19.
— (1996). «Ibers, romans, visigots i musulmans a l’extrem
sud-occidental del Vallès». Gausac [Sant Cugat del Va-
llès], núm. 9, p. 29-49.
Aguelo, J.; Carreras, C.; Huertas, J. (2006). «L’ocupació
altimperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un
possible centre productor ceràmic». Quarhis [Barcelo-
na], núm. 2, p. 60-73.
Aguelo, J.; Huertas, J.; Puig, F. (2005). «Santa Caterina de
Barcelona: assaig d’ocupació i evolució». Quarhis [Bar-
celona], núm. 1, p. 12-43.
Aguelo, J.; Sinner, A. G.; Velasco, C. (2008). «La villa de
Can Picanyol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)».
A: Actes del simposi «Les vil·les romanes a la Tarraconen-
se: implantació, evolució i transformació. Estat actual de
la investigació del món rural en època romana». Barcelo-
na: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2008, p. 133-
138.
Aguilar, C. (2005). «Denominació d’origen Lauronensis.
El vi del Vallès en època romana». Lauro [Granollers],
núm. 29, p. 5-12.
Aguilera, A. (1998). «Análisis multivariable: una nueva vía
para la caracterización cerámica». Pyrenae [Barcelona],
vol. 29, p. 117-134.
Almirall, J. (1975). «Sobre un forn ibero-romà a Castell-
terçol». Informació Arqueològica [Barcelona], núm. 18,
p. 166-169.
Álvarez, M. B. (2007). Memòria de la intervenció arqueolò-
gica a Sant Pau de Riu-Sec. [Inèdit]
Álvarez, M. C.; Carreras, C. (1996). «Les antefixes roma-
nes del Vallès». Arraona: Revista d’Història [Sabadell],
núm. 19, p. 9-24.
Amar, G.; Liou, B. (1984). «Les estampilles sur amphores
du golfe de Fos». Archaeonautica [París], núm. 4, p. 145-
211.
ANTEAS (1995). Anse de Montfort, Narbonne, Aude. Rap-
port du sondage. Narbona: Association Narbonnaise de
Travaux et d’Études Archéologiques Subaquatiques, p.
18-27.
Antequera, F.; Ferrer, C. (2004). Memòria de la interven-
ció arqueològica al jaciment de Torrebonica (Terrassa, Va-
llès Occidental). Gener-maig 2002. Febrer 2003. [Inèdit]
Antequera, F.; Rigo, A.; Padrós, P.; Vázquez, D. (2010).
«El suburbium occidental de Baetulo». A: Las áreas sub-
urbanas en la ciudad histórica: Topografía, usos, función.
Còrdova, p. 173-210.
Antequera, F.; Vázquez, D.; Rigo, A. (2011). «Desenvo-
lupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupa-
ció republicana, centre productor amfòric i necròpolis
altimperials». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 [Barce-
lona], p. 265-294.
Aquilué, X.; Pardo, J. (1990). «La vil·la romana de Can
Martí (Samalús, Vallès Oriental)». Cypsela [Girona],
núm. viii, p. 87-100.
Aranegui, C. (2002). «Las ánforas de la marca MAΓΩΝ».
A: Vivre, produire et échanger: Reflets méditerranéens:
Mélanges offerts à Bernard Liou. Montagnac: Monique
Mergoil, p. 409-416.
Armentano, N. (2008). Estudis antropològics: Necròpolis
de camps de Can Colomer. [Inèdit]
Arnaud, P. (2005). Les routes de la navigation antique: Iti-
néraires en Méditerranée. París: Errance.
Arrayás, I. (2005). Morfología histórica del territorio de
Tarraco (ss.
iii - i
aC). Barcelona: Universitat de Barcelo-
na.
— (2007). «Al voltant de la romanització del nord-est de la
península Ibèrica. Reflexions sobre l’organització terri-
torial i els fluxos comercials». Pyrenae [Barcelona], vol.
38, núm. 2, p. 42-72.
Arrayás, I.; Cortadella, J.; Ñaco, T.; Olesti, O.; Prie-
to, A. (2001). «Civitas y urbs en el nordeste hispánico:
algunas reflexiones». A: Actas del I Congreso Interna-
cional de Historia Antigua: «La Península Ibérica hace
2.000 años». Valladolid: Universidad de Valladolid,
p. 311-317.
Arrizabalaga, A.; Pardo, J.; Sadurní, J. (1984). Els orí-
gens de Granollers i del Vallès Oriental. Granollers: Cai-
xa d’Estalvis de Catalunya.
Artigues, P. L.; Blasco, M.; Riu-Barrera, E.; Sardà, M.
(1997). «Les excavacions al monestir de Sant Cugat del
Vallès (1993-1994)». Tribuna d’Arqueologia 1995-1996
[Barcelona], p. 99-120.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 233 30/8/19 9:42

bibliografia
— 234 —
Artigues, P. L.; Blasco, M.; Riu-Barrera, E.; Sardà, M.
(2005). «Les excavacions arqueològiques al monestir de
Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La forta-
lesa romana, la basílica i la implantació del monestir».
Gausac [Sant Cugat del Vallès], núm. 10, p. 15-76.
Artigues, P. L.; Bravo, P.; Hinojo, E. (2007). «Excavaci-
ons arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès
Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 2006-2007 [Barce-
lona], p. 111-140.
Artigues, P. L.; Rigo, A. (2002). Castellarnau (Sabadell).
Evolució d’un nucli rural del segle
i
aC al
vi
dC. Sabadell:
Museu d’Història de Sabadell. (Quaderns d’Arqueologia
de Sabadell; 2).
Asensio, D.; Belarte, C.; Sanmartí, J.; Santacana, J.
(1998). «Paisatges ibèrics. Tipus d’assentaments i formes
d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya
durant el període ibèric ple». Saguntum: Papeles del La-
boratorio de Arqueología de Valencia [València], vol. 1:
Los íberos, príncipes de Occidentes. Las estructuras de
poder en la sociedad ibérica, p. 373-385.
Asensio, D.; Francès, J.; Ferrer, C.; Guàrdia, M.; Sala,
Ò. (2000-2001). «Resultats de la campanya de 1998/1999
i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca
n’Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental)». Pyrenae [Bar-
celona], núm. 31-32, p. 163-199.
— (2001). «Formes d’ocupació del territori i estructuració
econòmica al sud de la Laietània». A: Territori polític i
territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània
occidental: Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret.
Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. (Monogra-
fies d’Ullastret; 2), p. 227-251.
Astruc, M. (1951). «La necrópolis de Villaricos». Informes
y Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Anti-
güedades [Madrid], núm. 25.
Auladell, J. (1992). «Notes preliminars sobre la vil·la de
Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occiden-
tal)». Limes, núm. 2, p. 76-81.
— (1995). «Uns primers colons romans a Boada Vell». Qua-
trepins: Quaderns de Cultura [Palau-Solità i Plegamans],
núm. 9, p. 13-17.
Bacaria, A.; Pardo, J. (1993). «Can Terrés, la Garriga». A:
Catalunya. Servei d’Arqueologia. Època romana, an-
tiguitat tardana: Anuari d’intervencions arqueològi-
ques 1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Gene-
ralitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 284-285.
Balil, A. (1953). «La fecha de los vasos de Vicarel·lo».
Archivo Español de Arqueología, núm. xxvi, p. 187-189.
Ballart, J.; Villanueva, J. (1984). Resum de la història de
Caldes de Montbui. 2a ed. Caldes de Montbui: Ajunta-
ment de Caldes de Montbui.
Barrasetas, E. (1993). «Camí de la serra de Can Valls, Palau
de Plegamans». A: Catalunya. Servei d’Arqueolo-
gia. Època romana, antiguitat tardana: Anuari d’inter-
vencions arqueològiques 1982-1989: Campanyes 1982-
1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament
de Cultura, p. 281.
— (1994). «Les restes d’època romana i de l’antiguitat tarda-
na del jaciment de la Bòbila Madurell». Arraona: Revista
d’Història [Sabadell], núm. 15, p. 63-70.
— (1996). Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça
de l’Església i carrers d’Asensi Vega, de Barcelona i de
Sant Pere (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Febrer,
març i maig de 1995. [Inèdit]
Barrasetas, E.; Carbonell, E.; Martínez, J. (1993). «El
jaciment romà del Poble Sec de Sant Quirze del Vallès.
Vallès Occidental». Tribuna d’Arqueologia 1991-1992
[Barcelona], p. 103-109.
Barrasetas, E.; Martín, A.; Palet, J. M. (1992). «Les ocu-
pacions d’època romana i medieval de l’Aiguacuit. Exca-
vacions 1989-1990». Tribuna d’Arqueologia 1990-1991
[Barcelona], p. 116-122.
— (1993). «L’Aiguacuit, Terrassa». A: Catalunya. Servei
d’Arqueologia. Època romana, antiguitat tardana:
Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989: Cam-
panyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura, p. 270.
— (1994). La vil·la romana de l’Aiguacuit (Terrassa, Vallès
Occidental). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Barrasetas, E.; Monleón, A. (1994). Memòria de la inter-
venció arqueològica al jaciment Mas Manolo. Caldes de
Montbui. [Memòria d’excavació inèdita dipositada al
Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patri-
moni Cultural de la Generalitat de Catalunya]
— (1995). «Intervenció arqueològica al jaciment romà del
Mas Manolo (Caldes de Montbui, Vallès Oriental)». Tri-
buna d’Arqueologia 1993-1994 [Barcelona], p. 87-94.
Barrasetas, E.; Olivares, D.; Sánchez, E. (1997). «El jaci-
ment de Can Rossell (Llinars del Vallès), segle i aC».
Lauro [Granollers], núm. 13, p. 5-12.
Barrasetas, E.; Revilla, E. (2004). «El forn romà de Can
Banús II (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occiden-
tal)». A: Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontolo-
gia 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-
ment de Cultura, p. 566-574.
Barrial, O.; Francès, J. (1992). «Restes romanes al carrer
de Canaletes». Limes [Cerdanyola del Vallès], núm. 2,
p. 83-86.
Batista, R. (1974). «Los restos de la vía romana de Parpers
en el término municipal de Argentona». Miscelánea ar-
queológica. XXV Aniversario de los Cursos Internacio-
nales en Ampurias (1947-1971). Vol. I. Barcelona: Dipu-
tació de Barcelona, p. 125-133.
Baxter, M. J.; Beardah, C. C.; Wright, R. V. S. (1997).
«Some archaeological applications of kernel density esti-
mates». Journal of Archaeological Science, vol. 24, p. 347-
354.
Beamud, E. (2008). Estudi arqueomagnètic dels forns de
Can Colomer (Terrassa). [Inèdit]
Belmonte, C.; Guàrdia, J.; Moret, L. (2008). «La vil·la
romana de Ca n’Oriol: l’evolució d’una petita explotació
agrícola entre els segles i i vi dC». Identitats de Rubí
[Rubí], núm. 5, p. 5-13.
Beltrán, M. (1987). «El comercio del vino antiguo en el
valle del Ebro». A: El vi a l’antiguitat: Economia, produc-
ció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui d’Ar-
queologia Romana. Actes. Badalona: Museu de Badalo-
na. (Monografies Badalonines; 9), p. 51-54.
Beltrán de Heredia, J. (dir.) (2001). De ‘Barcino’ a ‘Barci-
nona’ (segles
i-vii
): Les restes arqueològiques de plaça del
Rei, Barcelona. Barcelona: Museu d’Història de Barcelo-
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 234 30/8/19 9:42

bibliografia
— 235 —
na: Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura de Bar-
celona.
Bergé, A. (1990). «Les marques sur amphores Pascual 1 de
Port-la-Nautique». Cahiers d’Archéologie Subaquatique
[Frejús], núm. 9, p. 131-201.
Berni, P. (1996). «Instrumentum domesticum romà del Mu-
seu Episcopal de Vic. La col·lecció de segells en àmfora,
tegula i morter». Pyrenae [Barcelona], vol. 27, p. 311-326.
— (2016). «Sellos». A: Carreras, C.; Berg, J. van den (ed.).
Amphorae from Kops Plateau. Trade and supply to the
Lower-Rhine land from the Augustan period to AD
69/70. Oxford: Archaeopress Publishing. (Archaeopress
Roman Archaeology; 20), p. 189-282.
Berni, P.; Carreras, C. (2001). «El circuit comercial de
Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòri-
ques». Faventia [Bellaterra], núm. 23, fasc. 1, p. 103-129.
— (2009). «Les marques d’àmfores importades o d’altres
àrees de la Tarraconense». A: Carreras Monfort, C.;
Guitart i Duran, J. (ed.). ‘Barcino’ I. Marques i terris-
series d’àmfores al pla de Barcelona. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans: Institut Català d’Arqueologia Clàs-
sica, p. 45-62.
— (2013). «Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, te-
gulae i gerres de ceràmica». A: Carreras Monfort, C.;
López Mullor, A.; Guitart i Duran, J. (ed.). ‘Barci-
no’ II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Institut Català
d’Arqueologia Clàssica, p. 127-286.
Berni, P.; Carreras, C.; Revilla, V. (1998). «Sobre dos
nuevos Cornelii del vino tarraconense». Laietania [Ma-
taró], núm. 11, p. 111-123.
Berni, P.; Clariana, J. F.; Járrega, R. (2013). «Una nueva
marca de ánfora de la forma Tarraconense 1 procedente
de la comarca del Vallés Oriental (Barcelona)». Boletín
Ex Officina Hispana, núm. 4, p. 22-23.
Berni, P.; Olesti, O.; Carreras, C. (2005). «La gens Lici-
nia y el noreste peninsular. Una aproximación al estudio
de las formas de propiedad y gestión de un rico patrimo-
nio familiar». Archivo Español de Arqueología, núm. 78,
p. 167-178.
Berthault, F. (2009). «Les amphores de Bordeux-Chape-
au-Rouge; étude sur les relations commerciales de Burdi-
gala au début de l’Empire». Aquitania, núm. 25, p. 143-
197.
Blanc-Bijon, V.; Carré M. B.; Hesnard, A.; Tchernia,
A. (1998). Recueil de timbres sur amphores romaines II
(1989-1990 et compléments 1987-1988). Ais de Provença:
Publications de l’Université de Provence.
Blázquez, J. M. (1997). «Vías e itinerarios: de la antigüedad
a la Hispania romana». A: Abásolo, J. A. (ed.). Viaje por
la historia de nuestros caminos. Madrid: Fomento de
Construcciones y Contratas, p. 5-67.
Bloch, H. (1947). «The roman brick-stamps not published
in volume XV 1 of the “Corpus Inscriptionum Latina-
rum”». Harvard Studies in Classical Philology, vol.
56/57, p. 1-128.
Bonino, M. (1984). «La tecnica costruttiva navale romana.
Esempi e tipi dell’Italia settentrionale». A: Plinio, i suoi
luoghi, il suo tempo. Como: Società Archeologica Co-
mense, p. 187-226.
— (1988). «L’attività navale in età protostorica». Studi e
Documenti di Archeologia, núm. 4, p. 69-78.
Bonsor, G. E. (1931). The archaeological expedition along
the Guadalquivir. Nova York: The Hispanic Society of
America.
Borrell, M.; Figueres, N.; Llinàs, J.; Mallorquí, E.;
Merino, J. (2005). Deu llegües de pols i roderes: El camí
ral de Girona a Tordera. Girona: Centre d’Estudis Selva-
tans.
Bosio, L. (1983). La Tabula Peutingeriana: Una descrizione
pittorica del mondo antico. Rímini: Maggioli.
Bouza Vila, J. [et al.] (2002). Història termal de Caldes de
Montbui. Caldes de Montbui: Ajuntament de Caldes de
Montbui.
Bruguera, R.; Garcia, D.; Ros, À. (2004). El poblat ibèric
de la Torre dels Encantats. Arenys de Mar: Museu
d’Arenys de Mar.
Brun, J. P. (2004). Archéologie du vin et de l’huile: De la
préhistorie à l’èpoque hellenistique. París: Errance.
— (2009). «Les chais de la côte de la Tarraconaise». A: El vi
tarraconense i laietà: ahir i avui. Tarragona: Institut Ca-
talà d’Arqueologia Clàssica. (Documenta; 7), p. 17-20.
Bulliot, J. G. (1899). Fouilles du Mont-Beuvray (ancienne
Bibracte). Saint-Étienne.
Buonopane, A.; Braito, S. (2014). Instrumenta inscripta V.
Signacula ex aere. Aspetti epigrafici, archeologici, giuridi-
ci, prosopografici, collezionistici. Atti del Convegno (Ve-
rona, 2012). Roma.
Caballé, G. (2003). «La intervenció arqueològica al polí-
gon de Sant Joan Nord. L’evolució d’un espai d’explota-
ció agrària des del període del Bronze fins a època roma-
na». Gausac [Sant Cugat del Vallès], núm. 23, p. 25-34.
Callender, M. H. (1965). Roman amphorae (with an index
of stamps). Londres: Oxford University Press.
Calzolari, M. (1997). «I toponimi fondiari romani della
regio viii augustea. Il contributo della documentazione
medievale». A: L’Emilia in età romana: Ricerche di topo-
grafia antica. Mòdena: Aedes Muratoriana, p. 97-159.
Carbonell, E.; Folch, J. (1998). «La producció de vi i
d’àmfores a la vil·la de Can Feu». A: El vi a l’antiguitat:
Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental.
II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. Ac-
tes. Badalona: Museu de Badalona. (Monografies Badalo-
nines; 14), p. 289-293.
Carbonell, E.; Folch, J.; Martínez, A. (1989). El jaciment
ibèric i romà de Can Feu. Memòria d’excavacions. Barce-
lona: Generalitat de Catalunya. Servei d’Arqueologia.
— (1991). «Notícia de les excavacions al jaciment ibèric i
romà de Can Feu (Sant Quirze del Vallès). Campanyes
de 1987-1988». Limes [Cerdanyola del Vallès], núm. 1,
p. 151-154.
— (1993). «Can Feu, Sant Quirze del Vallès». A: Catalu-
nya. Servei d’Arqueologia. Època romana, antiguitat
tardana: Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-
1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura, p. 279.
— (1995). «Recent work on villas around Ampurias, Gero-
na and Barcelona. La villa de Can Feu (Sant Quirze del
Vallès, Barcelona)». Journal of Roman Archaeology
[Portsmouth], núm. 8, p. 297-230.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 235 30/8/19 9:42

bibliografia
— 236 —
Carlsen, J. (1995). Vilici and Roman estate managers until
AD 284. Roma: L’Erma di Bretschneider.
Carlús, X. (1993). «Can Castelló: un nou jaciment romà a
Cerdanyola del Vallès». Limes [Cerdanyola del Vallès],
núm. 3, p. 81-89.
Carreras, C. (1994). Una reconstrucción del comercio en
cerámicas: la red de transportes en Britannia. Barcelona:
Servei del Llibre L’Estaquirot.
— (2009a). «Les marques d’àmfores produïdes als tallers de
Barcino». A: Carreras Monfort, C.; Guitart i Du-
ran, J. (ed.). ‘Barcino’ I. Marques i terrisseries d’àmfores
al pla de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Cata-
lans: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 21-44.
— (2009b). «Del Mujal a Xanten: noves visions del comerç
romà de vi de la Tarraconense». A: El vi tarraconense i
laietà: ahir i avui. Tarragona: Institut Català d’Arqueolo-
gia Clàssica. (Documenta; 7), p. 167-178.
Carreras, C.; Berni, P. (1998). «Producció de vi i àmfores
tardanes del NE de la Tarraconense». A: El vi a l’antigui-
tat: Economia, producció i comerç al Mediterrani occi-
dental. II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Roma-
na. Actes. Badalona: Museu de Badalona. (Monografies
Badalonines; 14), p. 270-276.
— (2002). «Microspatial relationships in the Laietanian wine
trade: shipwrecks, amphora stamps and workshops». A:
Rivet, L.; Sciallano, M. (ed.). Vivre, produire et échan-
ger: Reflets méditerranéens: Melanges offerts à Bernard
Liou. Montagnac: Monique Mergoil, p. 359-369.
Carreras, C.; Escudero, F. A.; Galve, P. (2016a). «Las
ánforas de la calle Reconquista (Zaragoza) frente a las
inundaciones de la Huerva». A: Amphorae ex Hispania:
paisajes de producción y consumo. III Congreso Interna-
cional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua
(SECAH) - Ex Officina Hispana (Tarragona, 10-13 de-
sembre 2014). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia
Clàssica, p. 225-240.
Carreras, C.; Funari, P. P. A. (1998). Britannia y el Medi-
terráneo: estudios sobre el abastecimiento de aceite bético
y africano en Britannia. Barcelona: Servei de Publica-
cions de la Universitat de Barcelona.
Carreras, C.; Martín, A.; Pera, J.; Rodrigo, E. (2016b).
«Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas
de distribución y consumo». Saguntum: Papeles del La-
boratorio de Arqueología de Valencia [València], vol. 48,
p. 103-122.
Carreras, C.; Olesti, O. (2002). «Denominació d’origen
M. Porci: reflexions al voltant d’una marca d’àmfora tar-
raconesa». Laietania [Mataró], núm. 13, p. 177-190.
Carreras, C.; Soto, P. de (2010). Memoria histórica de la
movilidad en la península Ibérica: redes de transporte en
SIG. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Carreras Candi, F. (1895). Lo castell de la Roca del Vallès,
estudi històrich documentat. Barcelona: L’Avenç.
Casas, J. (1979). «Aproximació a l’estudi de la via Augusta a
les comarques de Girona (II)». Revista de Girona [Giro-
na], núm. 88, p. 109-118.
Casas, M. T. (1987). «Estudi preliminar: les àmfores de la
vil·la de la Salut (Sabadell)». Arraona: Revista d’Història
[Sabadell], núm. 1, p. 15-26.
Casas, M. T.; Coll, J.; Elbaile, M. I.; Font, X.; Mazaira,
L.; Moro, A. (1993). «Can Jofresa, Terrassa». A: Cata-
lunya. Servei d’Arqueologia. Època romana, anti-
guitat tardana: Anuari d’intervencions arqueològiques
1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generali-
tat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 269.
Casas, M. T.; Coll, J.; Moro, A. (1985). «La vil·la romana
de Can Jofresa, unes restes que cal conservar». Al Vent,
[Terrassa] núm. 85, p. 29-32.
— (1986). «El complex industrial romà de Can Jofresa (Ter-
rassa, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 1985-
1986 [Barcelona], p. 69-74.
Casson, L. (1965). «Harbour and river boats of ancient
Rome». The Journal of Roman Studies, núm. 5, p. 33-39.
— (1971). Ships and seamanship in the ancient world. Prin-
ceton: Princeton University Press.
Castellano, A.; Gimeno, H.; Stylow, A. U. (1999). «Sig-
nacula. Sellos romanos en bronce del Museo Arqueo-
lógico Nacional». Boletín del Museo Arqueológico Na-
cional, núm. 17, p. 59-95.
Castellvi, G.; Pézin, A.; Kotarba, J.; Comps , J.-P. (1997).
Voies romaines du Rhône à l’Ébre: via Domitia et via
Augusta. París: Éditions de la Maison des Sciences de
l’Homme.
Castellvi, G.; Nolla, J. M.; Rodà, I. (2008). Le Trophée
de Pompée dans les Pyrénées (71 avant J. C.). Col de Pa-
nissars. Le Perthus, Pyrénéese orientales (France). La
Jonquera, Haut Empordan (Espagne). París: CNRS.
Catalunya. Servei d’Arqueologia (1993). Època roma-
na, antiguitat tardana: Anuari d’intervencions arqueolò-
giques 1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,
p. 286-289.
Cela, X.; García, J.; Martín, A. (2000). «Nuevas aporta-
ciones sobre la romanización en el territorio de Iluro».
Empúries [Barcelona], núm. 52, p. 29-54.
Cepas, A. (1997). Crisis y continuidad en la Hispania del si-
glo
iii
. Madrid: Consejo Susperior de Investigaciones
Científicas.
Cerdà Mellado, J. A.; García Roselló, J.; Martí Gar-
cía, C.; Pujol del Horno, J.; Pera Isern, J.; Revilla
Calvo, V. (1998). El ‘cardo maximus’ de la ciutat romana
d’‘Iluro’ (Hispania Tarraconensis). Vol. I. Mataró: Museu
Comarcal del Maresme. (Laietania; 10)
Chic, G. (1985). Epigrafía anfórica de la Bética I: Las mar-
cas impresas en el barro sobre ánforas olearias (Dressel 19,
20 y 23). Sevilla: Universidad de Sevilla.
Chorén, J.; Salvadó, I. (2010). Intervenció arqueològica a
la vil·la romana de Can Noguera (la Garriga, Vallès Ori-
ental). Agost-setembre 2010. [Memòria inèdita]
Clariana, F. (1990). «Aproximación a la red viaria de la
comarca del Maresme». A: Simposio sobre la red viaria en
la Hispania romana (Tarazona, 1987). Saragossa: Institu-
ción Fernando el Católico, p. 113-129.
Clavel, M. (1970). Beziers et son territoire dans l’Antiquité.
París: Les Belles Lettres.
Codina, D.; Artigues, P. L. (2007). Memòria de la inter-
venció arqueològica a Can Gambús 3, Sabadell, Vallès
Occidental. Campanya: juliol 2005 - juliol 2006. Barcelo-
na. [Memòria dipositada al Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya]
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 236 30/8/19 9:42

bibliografia
— 237 —
Coll, J. M. (2004). «La Soleia del Cosidor (Castellar del
Vallès, Vallès Occidental)». A: Actes de les Jornades d’Ar-
queologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona
1996-2001. Vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura, p. 297-302.
Coll, J. M.; Roig, J. (2004). «Intervenció arqueològica a
l’església de Sant Salvador de Polinyà: Polinyà, Vallès
Occidental». A: Genera, M. (ed.). Actes de les Jornades
d’Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Bar-
celona 1996-2001. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Cata-
lunya. Departament de Cultura, p. 720-735.
Colls, D. (1986). «Les amphores léétaniennes de l’épave
Cap Béar III». Revue des Études Anciennes [París: De
Boccard], núm. lxxxviii: Hommage à Robert Etienne,
p. 201-213.
Comas, M. (1985). Baetulo: Les àmfores. Badalona: Museu
de Badalona.
— (1997). Baetulo: Les marques d’àmfora. Barcelona: Insti-
tut d’Estudis Catalans.
Comas, M.; Carreras, C. (2008). «Les àmfores de la Laie-
tània: estat de la qüestió». A: La producció i el comerç de
les àmfores de la província ‘Hispania Tarraconensis’: Ho-
menatge a Ricard Pascual i Guasch. Barcelona: Museu
d’Arqueologia de Catalunya. (Monografies del Mu-
seu d’Arqueologia de Catalunya; 8), p. 177-188.
Comas, M.; Martínez, V. (2015). «Productores y mercatores
de Baetulo (Badalona). Las ánforas vinarias y la epigrafía
asociada». A: Martínez, V. (ed.). La difusión comercial de
las ánforas vinarias de Hispania Citerior - Tarraconensis
(s.
i
aC -
i
dC). Oxford: Archaeopress Archaeology. (Arc-
haeopress Roman Archaeology; 4), p. 125-146.
Contino, A.; D’Alessandro, L.; Luccerini, F.; Mastro-
donato, V.; Tanganelli, R. (2013). «Anfore Dressel 2-4
“Tarraconensi” a Roma: ricerche epigrafiche dal sito del
Nuovo Mercato Testaccio. Dati preliminari». A: Hornos,
talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Tom 2.
Cadis: Servicio de Publicaciones de la Universidad de
Cádiz. (Monografías Ex Officina Hispana; 1), p. 333-350.
Coromines, J. (1989-1997). Onomasticon Cataloniae. Bar-
celona: Curial: Caixa de Pensions «La Caixa». 8 v.
Corsi-Sciallano, M.; Liou, B. (1985). «Les épaves de Tar-
raconaise à chargement d’amphores Dressel 2-4». Ar-
chaeonautica [París], núm. 5.
Cuomo di Caprio, N. (1971-1972). «Proposta di classifica-
zione delle fornaci per ceramica e laterici nell’area italia-
na. Dalla preistoria a tutta l’epoca romana». Sibrium,
núm. 1, p. 371-461.
— (2007). Ceramica in archeologia 2: Antiche tecniche di
lavorazione e moderni metodi d’indagine. Roma: L’Erma
di Bretschneider.
De Salvo, L. (1992). Economia privata e pubblici servizi
nell’Imperio romano: I corpora navicularium. Messina:
Samperi.
Dedet, B.; Salles, J. (2013). «L’Ermitage d’Alès (Gard): un
oppidum-marché du Ier siècle avant J.-C. et la question
des antécédents de la voie cévenole». A: Olmer, F. (ed.).
Itinéraires des vins romains en Gaule: IIIe-Ier siècles
avant J.-C. Lattes: CNRS, p. 23-38.
Deman, A. (1987). «Réflexions sur la navigation fluviale
dans l’antiquité romaine». A: Hackens, T.; Marchetti,
P. (ed.). Histoire economique de l’antiquité. Lovaina: Sé-
minaire de Numismatique Marcel Hoc, p. 79-106.
Dressel, H. (1899). Corpus Inscriptionum Latinarum. Vol.
XV: Inscriptiones Urbis Romae Latinae. Instrumentum
Domesticum, pars 2, fasc. 1. Berlín.
Duncan-Jones, R. p. (1973). The economy of the Roman
Empire: Quantitative studies. Cambridge: Cambridge
University Press.
Ehmig, U. (2003). Der römischen Amphoren aus Mainz.
Möhnesee: Bibliopolis. (Frankfurter Archäologische
Schriften; 4)
Enrich, J.; Enrich, J. (1981). «Un hipocaust a Santa Mar-
garida de Montbui (Anoia)». Informació Arqueològica
[Barcelona], núm. 36-37 (maig-desembre), p. 180-192.
Enrich, R. (1993). «La Salut, Sabadell». A: Catalunya.
Servei d’Arqueologia. Època romana, antiguitat tar-
dana: Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989:
Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de Cata-
lunya. Departament de Cultura, p. 272.
Estrada, J. (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus
alrededores. Granollers: Museu de Granollers.
— (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del
área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión
de Urbanismo de Barcelona.
— (1997). «El itinerario de los Vasos Apolinares en el trayec-
to de Girona a Tarragona». A: Castellvi, G.; Pézin, A.;
Kotarba, J.; Comps, J.-P. Voies romaines du Rhône a
l’Èbre: via Domitia et via Augusta. París: Éditions de la
Maison des Sciences de l’Homme. (Documents d’Ar-
chéologie Française; 61), p. 149-156.
Estrada, J.; Villaronga, L. (1967). «La Lauro monetal y
el hallazgo de Cànoves (Barcelona)». Empúries [Barcelo-
na], núm. 29, p. 135-194.
Étienne, R.; Mayet, F. (2004). L’huile hispanique: Corpus
des timbres sur amphores Dressel 20. París: De Boccard.
Fabre, G.; Mayer, M.; Rodà, I. (1984). Inscriptions romaines
de Catalogne. Vol. I: Barcelone (sauf Barcino). París: De
Boccard. (IRC, I)
— (1985). Inscriptions romaines de Catalogne. Vol. II: Léri-
da. París: De Boccard. (IRC, II)
— (1997). Inscriptions romaines de Catalogne. Vol. IV: Bar-
cino. París: De Boccard. (IRC, IV)
— (2002). Inscriptions romaines de Catalogne. Vol. V:
Suppléments aux volumes
i-iv
et Instrumentum Domes-
ticum. París: De Boccard. (IRC, V)
Fernández, L.; Ribé, G.; Roig, A. (1988). «Localització del
jaciment romà de Can Bonvilar, Terrassa. Prospeccions
1986». Arraona: Revista d’Història [Sabadell], núm. 2,
p. 81-86.
Fernández, M. J.; Piera, J. (2013). Memoria del control
arqueológico de las obras del proyecto «Autovía orbital
de Barcelona B-40 tramo de Viladecavalls a Terrassa
Nord, del Pk 0+000 al 4+800». [Memòria inèdita]
Ferrer, J. (2012). «La lengua de las leyendas monetales
ibéricas». A: Sinner, A. G. (ed.). La moneda de los íbe-
ros: ‘Ilturo’ y los talleres layetanos. Mataró, p. 28-43.
— (2013). «MLTUNSOR: un nou model de segell ibèric
procedent de Ca l’Estrada (Canovelles, Barcelona)». Sa-
guntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Va-
lencia [València], vol. 45, p. 161-169.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 237 30/8/19 9:42

bibliografia
— 238 —
Finkielsztejn, G. (2001). Chronologie détaillée et révisée
des éponymes amphoriques rhodiens, de 270 à 108 av. J.-C.
environ. Premier bilan. Oxford: Archaeopress. (BAR In-
ternational Series; 990)
Flores, A. (2014). Las ánforas de Barcino en el Alto Impe-
rio: los envases del C/ Ample, 1. Treball de fi de màster.
UAB-ICAC-URV. [Inèdit]
Flórez, M. (2010). Dinàmica dels assentaments i estructu-
ració del territori a la Laietània interior. Estudi del Vallès
Oriental de l’època ibèrica a l’alta edat mitjana. Tesi doc-
toral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Flórez, M.; Palet, J. M. (2012). «Análisis arqueomorfo-
lógico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barce-
lona) de la protohistoria (s. vi-v aC) a la alta edad media
(s. ix-x)». Archivo Español de Arqueología [Madrid],
núm. 85, p. 167-192.
Flórez, M.; Rodà, I. (2014). «Las vías romanas en Cata-
luña: el caso del Vallès Oriental (Barcelona)». A: De
Rome a ‘Lugdunum’ des Convènes. Pessac: Ausonius,
p. 247-262.
Folch, J. (1993). «Can Pòlit, Rubí». A: Catalunya. Servei
d’Arqueologia. Època romana, antiguitat tardana:
Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989: Cam-
panyes 1982-1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura, p. 275.
Folch, J.; Menéndez, X.; Miró, C.; Puche, J. M.; Revi-
lla, E.; Sorribes, E. (1988). «El poblat ibèric de Torre
Roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui (Vallès
Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 1987-1988 [Barce-
lona], p. 153-162.
Folch, J.; Monleón, A.; Saula, O. (1990). Memòria de
l’excavació d’urgència: Antic Institut Manolo Hugué.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental). 3 de setembre al
30 de novembre de 1990. Vol. 2. Caldes de Montbui.
— (1991). Memòria de l’excavació d’urgència: Antic Institut
Manolo Hugué (Caldes de Montbui, Vallès Oriental).
Setembre-novembre de 1990. [Inèdit]
Fortó, A.; Maese, X. (2012). «La Torre Roja: un jaciment
ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental;
Sentmenat, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia
2009-2010 [Barcelona], p. 113-152.
Fortó, A.; Martínez, P.; Muñoz, V. (2005). «Intervenció
arqueològica a Ca l’Estrada. Primers resultats». Lauro
[Granollers], núm. 28, p. 5-16.
— (2006). «Ca l’Estrada (Canovelles, Vallès Oriental): un
exemple d’ocupació de la plana vallesana des de la prehis-
tòria a l’alta edat mitjana». Tribuna d’Arqueologia 2004-
2005 [Barcelona], p. 46-70.
Francès, J. (2007). Els Mallols: Un jaciment de la plana del
Vallès entre el Neolític i l’antiguitat tardana. Barcelona:
Generalitat de Catalunya.
Francès, J. (coord.) (2002). Limes [Cerdanyola del Vallès],
núm. 8: L’assentament ibèric de la Facultat de Medicina
de la UAB (Cerdanyola del Vallès).
Francès, J.; Gil, L. (2001). «Els treballs d’excavació arque-
ològica i restauració de l’església de Sant Iscle i Santa
Victòria de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)». Butlletí
de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant
Jordi [Barcelona], núm. 15, p. 343-367.
Francès, J.; Guàrdia, M. (2010). Informe de la intervenció
arqueològica a Santa Maria de les Feixes (Cerdanyola del
Vallès, Vallès Occidental). [Inèdit]
Francès, J.; Sala, O.; Guàrdia, M.; Hernández, J.; Asen-
sio, D. (2005). «Aproximació a l’evolució urbanística del
poblat laietà del Turó de Ca n’Oliver (segles vi-i aC)». A:
Món ibèric als Països Catalans. XIII Col·loqui Internaci-
onal d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà, p. 497-512.
Freed, J. (1998). «Stamped Tarraconensian Dressel 2-4
amphoras at Carthage». A: El vi a l’antiguitat: Economia,
producció i comerç al Mediterrani occidental. II Col·loqui
Internacional d’Arqueologia Romana. Actes. Badalona:
Museu de Badalona. (Monografies Badalonines; 14),
p. 350-356.
Freeman, L. C. (1979). «Centrality in social networks.
Conceptual classification». Social Network, núm. 1,
p. 215-239.
Gallardo, A. (1938). Del Mogent al pla de la Calma. Bar-
celona: Centre Excursionista de Catalunya.
Galliou, P. (1991). «Les amphores Pascual 1 et Dressel 2-4
de Tarraconnaise decouvertes dans le nord-ouest de la
Gaule et les importations de vins espagnols au Haut Em-
pire». Laietania [Mataró], núm. 6, p. 99-105.
Garcés, I.; Masó, F.; Bruguera, R. (2013). Catàleg dels
materials arqueològics de la Torre dels Encantats: Col-
lecció del Museu d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: Ajun-
tament d’Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar.
García, A; Flórez, M.; Palet, J. M. (2015). «Arqueología
del paisaje en el entorno de Lauro: una aproximación
microrregional a la construcción del territorio romano
en el noreste de la península Ibérica». Zephyrus [Sala-
manca], núm. lxxxvi, p. 99-119.
García, P. (2008). «El patrimoni de Santa Perpètua de Mo-
goda. Crònica del grup Pro Arqueologia i Història».
L’Ordit [Santa Perpètua de Mogoda], núm. 2, p. 200-218.
García Carrera, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga.
Terrassa: Ègara.
García Romero, J. (2003). «Hornos de fundición y fusión
empleados en la metalurgia romana en la provincia de
Córdoba». Habis [Sevilla], núm. 34, p. 201-212.
Garriga, S.; Tenas, M.; Vila, L. (2000). «Projecte arqueo-
lògic de Can Terrés (la Garriga, Vallès Oriental)». Tribu-
na d’Arqueologia 1997-1998 [Barcelona], p. 55-75.
Gateau, F. (1990). «Amphores importées durant la IIe s. av.
J.C. dans trois habitants de Provence Occidentale; Entre-
nout, Le Baou-Roux, Saint-Blaise». Document d’Archeo-
logie Meridionale, 13, p. 163-183.
Giacchero, M. (1974). Edictum Diocletiani et collegarum
de pretiis reum venalium. Gènova.
Graham, S. (2006). «Networks, agent-based models and
the Antonine itineraries: implications for Roman Ar-
chaeology». Journal of Mediterranean Archaeology, vol.
19, núm. 1., p. 45-61.
Granados, O.; Rodà, I. (1993). «La Barcelona de l’època
romana». A: III Congrés d’Història de Barcelona. Vol. 1.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 11-24.
Greene, K. (1986). The archaeology of the Roman economy.
Berkeley; Los Angeles: University of California Press.
Guàrdia, M. (2013). «El jaciment ibèric del Puig del Castell
de Samalús». Vallesos: Gent, terra i patrimoni [Santa Eu-
làlia de Ronçana], p. 136-137.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 238 30/8/19 9:42

bibliografia
— 239 —
Guàrdia, M. (2014). «Repensant Lauro: el projecte de re-
cerca al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús
(Cànoves i Samalús)». Ponències [Granollers], núm. 18,
p. 75-91.
— (2015). «A les portes de Lauro: el poblat ibèric del Puig
del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)». Ponències
[Granollers], núm. 19, p. 73-108.
— (2016). «Lauro y el poblado ibérico de Puig Castell de
Samalús (Cànoves i Samalús, Barcelona): hacia una pro-
puesta de localización de la ceca». A: XV Congreso Naci-
onal de Numismática (Madrid, 28-30 octubre 2014). Ma-
drid: MRCM-FNMT, p. 863-886.
— (2017). «La tessera lusoria del Puig del Castell de Samalús
(Barcelona): ¿más que fichas de juego?». Zephyrus [Sala-
manca], núm. lxxx, p. 175-191.
Hernández, J. (2007). «La prehistòria i l’antiguitat». A:
Visió històrica de Caldes de Montbui. Caldes de Mont-
bui: Ajuntament de Caldes de Montbui, p. 9-44.
Hernández, S. (2007). Memòria de la intervenció realitza-
da a l’avinguda Castellbisbal de Rubí. Rubí, Vallès Occi-
dental. [Inèdit]
Heurgon, J. (1952). «La date des gobelets de Vicarel·lo».
Revue des Études Anciennes, tom liv (1-2), p. 39-50.
Huertas, J.; Peña, Y.; Miró, C. (2017). «La panadería de la
calle Avinyó y el artesanado tardorromano en la ciudad
de Barcino». SPAL, núm. 26, p. 237-258.
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (2005). Va-
llès Occidental. Mapa geològic comarcal de Catalunya
1:50.000. Núm. 40. Institut Cartogràfic de Catalunya:
Instituto Geológico y Minero de España: Generalitat de
Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
— (2006). Vallès Oriental. Mapa geològic comarcal de Cata-
lunya 1:50.000. Núm. 41. Institut Cartogràfic de Catalu-
nya: Instituto Geológico y Minero de España: Generalitat
de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Isaksen, L. (2008). «The application of network analysis to
ancient transport geography: a case study of Roman Baeti-
ca». Digital Medievalist, vol. 8.
Izquierdo, P. (1996). «Los condicionantes de la navegación
en la Antigüedad: una aproximación al caso de la Provin-
cia Citerior Mediterránea». A: I Simposio de Historia de
las Técnicas. La construcción naval y la navegación. San-
tander: Breogan, p. 299-306.
— (1997). «Barcino i el seu litoral: una aproximació a les
comunicacions marítimes d’època antiga a la Laietània».
A: Roca, J. (ed.). La formació del cinturó industrial de
Barcelona. Barcelona: Proa: Ajuntament de Barcelona,
p. 13-21.
— (2009). «Els ports del litoral tarraconense i el seu paper en
el comerç del vi». A: El vi tarraconense i laietà: ahir i
avui. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
(Documenta; 7), p. 179-191.
Jacques, F. (1991). «L’huile de Bétique dans le nord de la
France d’après les marques d’amphores Dressel 20». Re-
vue du Nord [Lilla], tom 73, núm. 292, p. 195-223.
Járrega, R. (2003). «Estudi del material ceràmic del jaci-
ment de Sant Joan Nord». A: Caballé, G. (ed.). Memò-
ria de la intervenció arqueològica realitzada al polígon de
Sant Joan Nord. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
[Inèdit]
Járrega, R.; Berni, P. (2014). «El taller de ánforas de Mal-
grat de Mar (Barcelona): arqueometría y epigrafía». Actas
del II Congreso Internacional SECAH (Braga, 2013).
p. 393-404.
Járrega, R.; Clariana, J. F. (2013). «Un atípico centro pro-
ductor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania.
El taller de Can Collet (Llinars del Vallès, Vallès Oriental,
Barcelona)». A: Bernal, D.; Juan, L. C.; Bustamante,
M.; Díaz, J. J.; Sáez, A. M. (ed.). Hornos, talleres y focos
de producción alfarera en Hispania. Tom 1. Cadis: Servi-
cio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz. (Mono-
grafías Ex Officina Hispana; 1), p. 411-419.
Kolb, A. (2001). «Transport and communication in the Ro-
man state: the cursus publicus». A: Adams, C.; Laurence,
R. (ed.). Travel & geography in the Roman Empire. Lon-
dres: Routledge, p. 95-105.
Kubitschek, J. W. (1916). «Itinerarien». Pauly’s Real-
Encyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, IX,
2. Stuttgart: J. B. Metzler.
Künow, J. (1980). Negotiator et ventura: Händler und
Transport im freien Germanien. Marburg.
Lamour, C.; Mayet, F. (1981). «Glanes amphoriques: II.
Régions de Montpellier, Sète, Ensérune, Le Cayla, (Mail-
hac)». Études sur Pézenas et l’Hérault [Pézenas], núm. 3.
Laubenheimer, F. (1990). «Des amphores et des hommes
1990». Dialogues d’Histoire Ancienne [Besançon], vol. 16,
núm. 2, p. 369-384.
— (1991). Les amphores de Bibracte: Le matériel des fouilles
anciennes. París: Editions de la Maison des Sciences de
l’Homme.
Laubenheimer, M.; Marlière, E. (2010). Échanges et vie
économique dans le nord-ouest des Gaules: Le témoigna-
ge des amphores du
ii
e siècle avant J.-C. au
iv
e siècle après
J.-C. Besançon: Presses Universitaires de Franche-Com-
té. 2 v. (Institut des Sciencies et Techniques de l’Antiqui-
té; EA 4011)
Lauffer, S. (1971). Diokletians Preisedikt. Berlín: De
Gruyter.
Laurenceau, N. (1988). «Les amphores des zones 10 et 11».
A: Les fouilles de “Ma Maison”: Études sur Saintes anti-
que. (Suppléments Aquitania 3), p. 263-278.
Lawton, B. (2004). Various and ingenious machines: Power
generation and transport. Vol I. Leiden; Boston: Brill.
Liou, B. (1987a). «L’exportation du vin de Tarraconaise
d’après les épaves». A: El vi a l’antiguitat: Economia,
producció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui
d’Arqueologia Romana. Actes. Badalona: Museu de Ba-
dalona. (Monografies Badalonines; 9), p. 271-284.
— (1987b). «Inscriptions peintes sur amphores: Fos, Mar-
seille, Toulon, Port-la-Nautique, Arles, Saint-Blaise,
Saint-Martin-de-Crau. Mâcon, Calvi». Archaeonautica
[París], núm. 7, p. 55-139.
Llorens, M. M.; Ripollès, P. P. (1998). Les encunyacions
ibèriques de ‘Lauro’. Granollers: Ajuntament de Grano-
llers. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental; 7)
López Mullor, A.; Martín, A. (2006). «La production
d’amphores gréco-italiques, Dressel 1, Lamboglia 2 et
Tarraconense 1 à 3 en Catalogne. Typologie et chronolo-
gie». A: Actes du Congres de Pézénas: 25-28 mai 2006.
Marsella: SFECAG, p. 441-460.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 239 30/8/19 9:42

bibliografia
— 240 —
López Mullor, A.; Martín, A. (2007). «Tipologia i datació
de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya». A:
López Mullor, A.; Aquilué, X. (ed.). La producció i el
comerç de les àmfores de la província ‘Hispania Tarraco-
nensis’: Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Actes. Bar-
celona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. (Monografi-
es del Museu d’Arqueo logia de Catalunya; 8), p. 33-94.
— (2008). «Las ánforas de la Tarraconense». A: Bernal
Casasola, D.; Ribera Lacomba, A. (ed.). Cerámicas
hispanoromanas: Un estado de la cuestión. Cadis: Uni-
versidad de Cádiz, p. 689-724.
Lostal Pros, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarra-
conense (Conventos Tarraconense, Caesarugustano, Clu-
niense y Cartaginense). Saragossa: Institución Fernando
el Católico.
Macias, J. M. (1999). La ceràmica comuna tardoantiga a
Tàrraco: Anàlisi tipològica i històrica (segles
v-vii
). Tarra-
gona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Maese, X. (2000). Memòria de la prospecció arqueològica
realitzada a la finca de Torre Bonica (Terrassa, Vallès
Occidental). 6-10 novembre de 2000. [Inèdit]
Maluquer de Motes, J. (1951). «¿Un horno de antefijas
ibéricas?». Zephyrus [Salamanca], núm. ii, p. 41-42.
Marchi, G. (1852). La stipe tributata alle divinità delle
Acque Apollinari: Scoperta al cominciare del 1852 de G.
M. Roma: Tipografia delle Belle Arti.
Marlière, E. (1998). «Les amphores de Bavay». A: Les
amphores en Gaule. Vol. II: Production et circulation.
Besançon: Presses Universitaires Franc-Comtoises,
p. 49-89.
Márquez, J. C.; Molina, J. (2005). Del Hiberus a Carthago
Nova. Comercio de alimentos y epigrafia anfórica greco-
latina. Barcelona: Universitat de Barcelona. (Instrumen-
ta; 18)
Martí, C. (2004). «Las monedas del yacimiento romano
republicano de Ca l’Arnau - Can Mateu (Cabrera de
Mar)». A: Chaves, F.; García Fernández, F. J. (ed.).
‘Moneta Qua Scripta’. La moneda como soporte de escri-
tura. (Anejos de Archivo Español de Arqueología;
XXXIII), p. 355-365.
— (2009). «La circulació i l’ús de la moneda “ibèrica” a la
Laietània. Estat de la qüestió». A: Ús i circulació de
la moneda a la Hispània Citerior. XIII Curs d’Histò-
ria Monetària d’Hispània. Barcelona: Museu Nacional
d’Art de Catalunya, p. 29-41.
Martín Cólliga, A.; Enrich, R.; Miret, J.; Colomer, S.;
Blanch, R. M.; Albizuri, S.; Aliaga, S.; Bosch. J.
(1988). «Campanya d’excavacions arqueològiques al ja-
ciment de la Bòbila Madurell - Can Feu (Sant Quirze del
Vallès, Vallès Occidental)». Arraona: Revista d’Història
[Sabadell], núm. 3, p. 9-23.
Martín Menéndez, A. (2004). «Intervencions arqueològi-
ques a Ca l’Arnau - Can Mateu (Cabrera de Mar)». A:
Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Vol. II.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 376-399.
— (2015). «Consideraciones sobre las marcas en ánforas
tarraconenses en la Layetania septentrional. Los casos de
El Mujal - El Roser (Calella) y Can Rodon y Ca l’Arnau
(Cabrera de Mar)». A: Martínez, V. (ed.). La difusión
comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior -
Tarraconensis (s.
i
aC -
i
dC). Oxford: Archaeopress Ar-
chaeology. (Archaeopress Roman Archaeology; 4),
p. 39-54.
Martín Menéndez, A.; García, J. (2007). «La vall de Ca-
brera de Mar. Focus inicial de la producció vitivinícola a
la Laietània». A: Pottery workshops and agricultural pro-
ductions. Girona: Universitat de Girona. (Studies on the
Rural World in the Roman Period; 2), p. 69-82.
Martín Oliveras, A. (2009). «Parc arqueològic Cella Vi-
naria (Teià, Maresme, Barcelona). Descobrint el celler
romà de Vallmora». A: El vi tarraconense i laietà: ahir i
avui. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
(Documenta; 7), p. 193-213.
— (2011-2012). «Arqueología del vino en época romana: el
proyecto Cella Vinaria y el complejo vitivinícola de Vall-
mora (Teià-Maresme-Barcelona). Nuevas aportaciones a
la investigación». Anales de Prehistoria y Arqueología
[Múrcia], núm. 27-28: De vino et oleo Hispaniae, p. 113-
139.
— (2012). «Anàlisi tecnofuncional d’estructures producti-
ves vitivinícoles d’època romana. Identificació i localit-
zació a Catalunya de fosses de maniobra de premses de
biga amb contrapès tipus arca lapidum». Pyrenae [Barce-
lona], vol. 43, núm. 2, p. 53-98.
— (2015). Arqueologia del vi a l’època romana: Del cultiu al
consum: Marc teòric i epistemològic. Barcelona: Societat
Catalana d’Arqueologia.
Martín Oliveras, A.; Bayés, F. (2009). «Cella vinaria de
Vallmora (Teià, Maresme, Barcelona). Estudi per a la re-
construcció de dues premses romanes». A: El vi tarraco-
nense i laietà: ahir i avui. Tarragona: Institut Català d’Ar-
queologia Clàssica. (Documenta; 7), p. 215-248.
Martín Valls, R. (1966). «La circulación monetaria ibéri-
ca». BSAA: Boletín del Seminario de Estudios de Arte y
Arqueología, núm. xxxii, p. 207-366.
Martínez, J.; Folch, J.; Casas, T. (1988). «La intervenció
arqueològica al jaciment ibèric i romà de Can Feu (1987).
Notes preliminars». Arraona: Revista d’Història [Saba-
dell], núm. 3, p. 25-34.
Martínez, M. (2008). «Sobre la romanitat del camí antic de
Parpers a Argentona (Maresme)». Fonts [Centre d’Estu-
dis Argentonins], núm. 33, p. 15-21.
Martínez Ferreras, V. (2008). Estudi arqueomètric i ar-
queològic de la producció i difusió d’àmfores vinàries de
la zona central i sud de la costa catalana durant els se-
gles
i
aC i
i
dC. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de
Barcelona.
— (2009). «Problemàtica en l’estudi arqueomètric: marques
i àmfores del Mercat de Santa Caterina a partir de l’estudi
arqueomètric». A: Carreras Monfort, C.; Guitart i
Duran, J. (ed.). ‘Barcino’ I. Marques i terrisseries d’àm-
fores al Pla de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 97-
117.
— (2014). Ánforas vinarias de ‘Hispania Citerior - Tarraco-
nensis’ (s.
i
aC -
i
dC): Caracterización arqueométrica.
Oxford: Archaeopress. (Roman and Late Antique Medi-
terranean Pottery; 4)
Martínez Ferreras, V.; Gutiérrez, A. (2013). «Caracte-
rització arqueomètrica de les àmfores produïdes a les
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 240 30/8/19 9:42

bibliografia
— 241 —
terrisseries del Baix Llobregat». A: Carreras Monfort,
C.; López Mullor, A.; Guitart i Duran, J. (ed.). ‘Bar-
cino’ II. Marques i terrisseries del Baix Llobregat. Barce-
lona: Institut d’Estudis Catalans: Institut Català d’Ar-
queologia Clàssica, p. 97-126.
Matas, O. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a
Can Ubach 2002 (Valldoreix, Sant Cugat del Vallès, Va-
llès Occidental). [Inèdit]
Mauri, A. (2006). La configuració del paisatge medieval: el
comtat de Barcelona fins al segle
xi
[en línia]. Tesi docto-
ral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Mayer, M. (1996). Gal·la Placídia i la Barcelona del s.
v
.
Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres.
— (2010). «El problema de las Aquae Calidae del norte del
Conventus Tarraconensis». Palaeohispanica, núm. 10,
p. 303-327
Mayer, M.; Nolla, J. M.; Rodà, I. (1997). «La Via Augusta
des Pyrénées à l’Èbre. Les stations routières». A: Cas-
tellvi, G.; Pézin, A.; Kotarba, J.; Comps, J.-P. Voies
romaines du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta.
París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.
(Documents d’Archéologie Française; 61), p. 149-156.
Mayer, M.; Rodà, I. (1984). La romanització del Vallès se-
gons l’epigrafia. Sabadell.
— (1986). Pla de carreteres de Catalunya. Barcelona: Gene-
ralitat de Catalunya.
McGrail, S. (1983). «Cross-channel seamanship and navi-
gation in the late first millennium BC». Oxford Journal
of Archaeology, vol. 2, núm. 3, p. 299-337.
Menéndez Pidal, R. (1952). Toponimia prerrománica his-
pana. Madrid: Gredos.
Mercado, M. (2003). Informe de la intervenció arqueològi-
ca efectuada als jaciments de Santa Digna I i Santa Digna
II. Llerona, les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental.
[Inèdit]
Merino, A. (2013). «Hipótesis interpretativa de la inscrip-
ción monetaria Lauro». Acta Numismàtica [Barcelona],
núm. 43, p. 37-48.
Miller, K. (1916). ‘Itineraria Romana’: Römische Reisewe-
ge an der Hand der Tabula Peutingeriana. Stuttgart:
Strecker und Schröder.
Miquel, D. (2000). «Aproximació a la història del monestir
de Sant Cugat». A: XLII Assemblea Intercomarcal d’Es-
tudiosos (Sant Cugat del Vallès, 23-25 octubre 1998). Bar-
celona: Arxiu Nacional de Catalunya, p. 51-100.
Miquel, D.; Casanovas, P.; Morral, E. (1978). «El jaci-
ment romà de Can Feu». Informació Arqueològica [Bar-
celona], núm. 26, p. 15-23.
Miró, C. (1984). Les excavacions a la vil·la romana de Can
Viladevall. Memòria d’excavació inèdita dipositada al
Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patri-
moni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Caldes de
Montbui.
— (1989). «La Vall o Can Valls, Caldes de Montbui». A:
Època romana, antiguitat tardana: Campanyes 1982-
1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (Anuari d’In-
tervencions Arqueològiques a Catalunya; 1), p. 286.
Miró, J. (1982). Aproximació a la producció i el comerç del vi
a Catalunya en l’antiguitat. Vilafranca del Penedès: Mu-
seu del Vi.
— (1985). «Les fonts escrites i el vi del Conventus Tarraco-
nensis». Pyrenae [Barcelona], vol. 21: X Symposium de
Prehistòria i Arqueologia Peninsular, p. 105-112.
— (1988). La producción de ánforas romanas en Cataluña:
Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense
(siglos
i
aC -
i
dC). Oxford. (BAR International Series;
473)
Monleón, A. (1991). La vil·la del Remei. Caldes de Mont-
bui (Vallès Oriental). 4 de març de 1990. [Inèdit]
Montes, A. de; Sala, L. (1962). «Elementos para la carta
arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de
Montbuy». A: VII Congreso Nacional de Arqueología.
Saragossa: Secretaría General de los Congresos Arqueo-
lógicos Nacionales, p. 102-109.
Mora, R.; Martín Cólliga, A. (coord.) (1991). Memòria
de les excavacions al jaciment del Mas Duran (Sant Quir-
ze del Vallès). Treballs duts a terme entre el 15 d’abril i el
15 de desembre de 1991. Memòria dipositada al Depar-
tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barce-
lona.
— (1992). Memòria de les excavacions al jaciment del Mas
Duran (Sant Quirze del Vallès). Treballs duts a terme
entre el 15 de desembre de 1991 i el 31 de juliol de 1992.
Memòria dipositada al Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Moreno, I. (2004). Vías romanas: Ingeniería y técnica cons-
tructiva. Madrid: Ministerio de Fomento. Centro de Es-
tudios Históricos de Obras Públicas.
Morera, J.; Cantos, J. A. (2007). Memòria de la interven-
ció arqueològica al carrer Mossèn Camil Rossell, 4. Santa
Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Novembre
2006 - abril 2007. [Inèdit]
Moret, L. (2005). Memòria de l’excavació arqueològica re-
alitzada al jaciment de Can Solà del Racó, parcel·les 31-
34. [Inèdit]
Moret, L.; Carreras, C.; Miró, C. (2013). «Terrisseries al
voltant de la riera de Rubí: Can Tintorer (el Papiol) i Can
Pedrerol de Baix (Castellbisbal)». A: Carreras Mon-
fort, C.; López Mullor, A.; Guitart i Duran, J.
(ed.). ‘Barcino’ II. Marques i terrisseries d’àmfores al
Baix Llobregat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans:
Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 17-32.
Moro, A. (1990). «Miscel·lània d’excavacions». Terme [Ter-
rassa], núm. 5, p. 14.
— (2008). «Activitat arqueològica 2008». Terme [Terrassa],
núm. 23, p. 25.
— (2012). «Activitat arqueològica 2012». Terme [Terrassa],
núm. 27, p. 31-35.
Morral, E. (1980). Excavacions a la vil·la romana de Can
Bosch de Basea (Terrassa). Terrassa: Institut de Prehistòria
i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.
Morral, E.; Nuix, J. M.; Martín, A. (1980). Excavacions a
la vil·la romana de Can Bosch de Basea (Terrassa). Ter-
rassa: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputa-
ció Provincial de Barcelona.
Nicolás, J. C. de (1979). «Epigrafía anforaria de Menor-
ca». Revista de Menorca, tom 70, p. 5-80.
Nolla, J. M.; Casas, J. (1984). Carta arqueològica de les
comarques de Girona. Girona: Centre d’Investigacions
Arqueològiques.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 241 30/8/19 9:42

bibliografia
— 242 —
Olcese, G. (2012). Atlante dei siti di produzione ceramica
(Toscana, Lazio, Campania e Sicilia). Roma: Quasar.
Olesti, O. (1995). El territori del Maresme en època repu-
blicana (s.
iii-i
aC): Estudi d’arqueomorfologia i història.
Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.
— (1998). «Els inicis de la producció vinícola a Catalunya: el
paper del món indígena». A: El vi a l’antiguitat: Econo-
mia, producció i comerç al Mediterrani occidental. II Col-
loqui Internacional d’Arqueologia Romana. Actes. Bada-
lona: Museu de Badalona. (Monografies Badalonines;
14), p. 252-253.
— (2000). «Integració i transformació de les comunitats ibè-
riques del Maresme durant el s. ii-i aC: un model de ro-
manització per a la Catalunya litoral i prelitoral». Empú-
ries [Barcelona], núm. 52, p. 55-86.
— (2010). «Urbanització, integració i gestió del territori del
nord-est de la península Ibèrica en època republicana
(segles ii-i aC)». A: Època de canvis: Als inicis de la roma-
nització = Time of changes: In the beginning of the roma-
nization. Girona: Laboratori d’Arqueologia: Institut de
Recerca Històrica: Universitat de Girona; Banyoles:
Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. (Stu-
dies on the Rural World in the Roman Period; 5), p. 11-
59.
— (2009). «Transformaciones en el paisaje rural entre el Alto
y Bajo Imperio: el ejemplo del Ager Barcinonensis». A:
Antela, B.; Ñaco, T. (ed.). Transforming historical
landscapes in the ancient empires. Oxford: BAR Publish-
ing. (BAR International Series; 1986), p. 213-224.
— (2013). «La organización territorial de la colonia de Bar-
cino: posibilidades y límites de los estudios catastrales».
A: Cid, R. M.; García, E. ‘Devita verba’: Estudios en
homenaje al Profesor Julio Mangas Manjarrés. Vol. 1.
Oviedo: Universidad Complutense de Madrid: Univer-
sidad de Oviedo, p. 75-92.
Olesti, O.; Carreras, C. (2013). «Le paysage social de la
production vitivinicole dans l’ager Barcinonensis: escla-
ves, affranchis et institores». Dialogues d’Histoire An-
cienne, vol. 39, núm. 2, p. 1-44.
Oller, J. (2011). «La ciudad sin ciudad: la ciuitas sine urbe
como elemento de control territorial». Estrat Crític [Be-
llaterra], núm. 5, fasc. 1, p. 190-203.
— (2012). El territori i poblament del Vallès en època antiga.
Del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització (ss.
vi
aC -
ii
dC): Estudi arqueomorfològic i històric. Vol. I i
II. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de
Barcelona.
— (2014). «La civitas sine urbe y su función de vertebración
en el territorio provincial hispano: los casos de Egara y
Caldes de Montbui». Pyrenae [Barcelona], vol. 45, núm.
1, p. 89-110.
— (2015). El territorio y poblamiento de la Layetania Inte-
rior en época antigua (ss.
iv
aC -
i
dC). Barcelona: Uni-
versitat de Barcelona.
— (2016). «La Layetania interior en época augústea: un
ejemplo de reordenación territorial en la Hispania Cite-
rior Tarraconense». Dialogues d’Histoire Ancienne [Ais
de Provença], vol. 42, núm. 1, p. 137-175.
Olmer, F. (2003). Les amphores de Bibracte-2: Le commerce
du vin chez les Éduens d’après les timbres d’amphores.
Catalogue des timbres de Bibracte 1984-1998. Catalo-
gue des timbres de Bourgogne. Glux-en-Glenne: Centre
Archéologique Européen. (Bibracte; 7)
Ordeig, R. (1988). «Inventari de les actes de consagració i
dotació de les esglésies catalanes. Anys 1101-1125». Re-
vista Catalana de Teologia, vol. xiii, núm. 2, p. 387-430.
Orri, E. (2007). Intervenció arqueològica al Parc Periurbà
de la Salut (Sabadell, Vallès Occidental). [Inèdit]
Orri, J.; Tenas, M. (1990). «Darreres intervencions a la vil-
la romana de Can Terrés (la Garriga, Vallès Oriental)».
Lauro [Granollers], núm. 1, p. 20-23.
Padró, C. (2010). «Els camins antics i les vies romanes a la
comarca d’Osona (Barcelona). Estat de la qüestió». Qua-
derns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, núm. 28,
p. 233-245.
Padrós, P. (2001). «La circulació monetària a la ciutat de
Baetulo (Badalona) durant el segle i aC». Moneda i vida
urbana. V Curs d’Història Monetària d’Hispània. Barce-
lona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 65-88.
— (2002). «El protagonisme de la moneda ibèrica a les ciu-
tats tardorepublicanes: la seca de Baitolo». A: Funció i
producció de les seques indígenes. VI Curs d’Història
Monetària d’Hispània. Barcelona: Museu Nacional
d’Art de Catalunya, p. 105-123.
— (2005). «Algunos ejemplos de la relación existente entre
cecas ibéricas y fundaciones tardorepublicanas en el nord-
este de la Hispania Citerior». A: Alfaro, C.; Marcos,
C.; Otero, P. (ed.). XIII Congreso Internacional de Nu-
mismática (Madrid, 2003). Madrid: Ministerio de Cultu-
ra. Museos Estatales. Museo Arqueológico Nacional,
p. 523-530.
Palazzo, P. (1990). «Brindisi. Località “La Rosa”: i reperti
anforari». Taras, vol. 10, núm. 1, p. 141-156.
— (2013). Le anfore di Apani (Brindisi). Roma: Scienze e
Lettere.
Palet, J. M.; Fiz, J. I.; Orengo, H. (2009). «Centuriació i
estructuració de l’ager de la colònia Barcino: anàlisi ar-
queomorfològica i modelació del paisatge». Quarhis
[Barcelona], núm. 5, p. 106-123.
Pallí, F. (1985). La vía Augusta en Cataluña. Bellaterra:
Universitat Autònoma de Barcelona.
Palomo, A.; Rodríguez, A. (2004). «Can Roqueta II (Sa-
badell, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 2000-
2001 [Barcelona], p. 77-98.
Pancorbo, A.; Cano, E. (2005). Memòria de les excavaci-
ons realitzades al monestir de Sant Cugat. Sant Cugat del
Vallès, Vallès Occidental, 2001-2002. [Inèdit]
Parodi, J. M. (2001). Ríos y lagunas de Hispania como vías
de comunicación. Écija: Gráficas Sol.
Pascual, R. (1977). «Las ánforas de la Layetania». A: Mé-
thodes classiques et méthodes formelles dans l’étude des
amphores. Actes du Colloque du Rome, 27-29 mai 1974.
Roma: École Française de Rome, p. 47-96.
— (1991). Índex d’estampilles sobre àmfores catalanes. Bar-
celona: Servei del Llibre de L’Estaquirot.
— (1998). «La Lauro vinícola». A: De les estructures indígenes
a l’organització provincial romana de la Hispània Citerior.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 149-162.
Peacock, D. P. S.; Williams, D. F. (1986). ‘Amphorae’ and
the Roman economy. Londres: Routledge.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 242 30/8/19 9:42

bibliografia
— 243 —
Pellegrini, G. B. (1990). Toponomastica italiana. Milà:
Hoepli.
Pena, M. J. (1999). «Las marcas de M. Porcius sobre las án-
foras Pascual 1». Faventia [Bellaterra], núm. 21, fasc. 2,
p. 75-83.
Peña, Y. (2010). Torcularia: La producción de vino y aceite
en Hispania. Tarragona: UNED.
Pera, J. (1994). «Una interessant marca d’àmfora Dressel 1
laietana procedent de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès
Oriental)». Laietania [Mataró], núm. 9, p. 373-375.
Pera, J.; Carreras, C.; Rodrigo, E.; Padrós, N.; Roma-
ní, N.; Ros, J.; Guitart, J. (2013). «El proceso previo a
la fundación de las ciudades romanas en el NE de la His-
pania Citerior: los ejemplos de Can Tacó y Puig Caste-
llar». A: Atti di IV Convegno Internazionale di Studi
Veleiati. Veleia: Ante Quem, p. 527-544.
Pereira, G. (1987). «El edicto de Domiciano sobre el vino y
la economía política romana en el Alto Imperio». A: El vi
a l’antiguitat: Economia, producció i comerç al Mediter-
rani occidental. I Col·loqui d’Arqueologia Romana. Ac-
tes. Badalona: Museu de Badalona. (Monografies Badalo-
nines; 9), p. 349-364.
Piera, M. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a
Can Fatjó - Avinguda de Castellbisbal. Rubí, Vallès Oc-
cidental. [Inèdit]
Piqué, R. (1989). Anàlisi antracològica. Can Feu (Sant
Quirze del Vallès). Informe dipositat al Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. [Inè-
dit]
Ponsich, M. (1979). Implantation rurale antique sur le Bas-
Guadalquivir. Madrid: Casa de Velázquez.
Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l’àrea rural
d’‘Iluro’. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.
Puig, P. (1995-1996). El monestir de Sant Llorenç del Munt
sobre Terrassa: Diplomatari dels segles
x
i
xi
. Vol. I-III.
Barcelona: Fundació Noguera.
Raepsaet, G. (1979). «Attelage antiques dans le nord de la
Gaule: les systèmes de traction per équides». Trier, vol. 2,
núm. 45, p. 215-273.
Ramallo, S. F. (2006). «Signaculum de bronce hallado en
las excavaciones del teatro romano de Cartagena». A:
‘Koinòs lógos’: Homenaje al profesor José García López.
Múrcia: Universidad de Murcia, p. 855-866.
Ramón, J.; Fuentes, M. J. (1994). «Ánforas y jarra púnicas
con elementos epigráficos del Museu Arqueològic de
Barcelona». Anuari de Filologia, vol. xvii, secció E4,
p. 25-36.
Ravotto, A. (2017). La muralla de ‘Barcino’. Tesis inédita,
Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Remolà, J. A. (2000). Las ánforas tardo-antiguas de Tarraco
(‘Hispania Tarraconensis’). Barcelona: Universitat de
Barcelona.
Renom, V.; Mas, L. (1950). «Las excavaciones del poblado
de Arragona». Revista del Museo de la Ciudad de Saba-
dell [Sabadell], primera època, núm. 1-2, p. 93-95.
Revilla, V. (1995a). Producción cerámica, viticultura y pro-
piedad rural en ‘Hispania Tarraconensis’ (siglos
i
aC -
iii
dC). Barcelona: Servei del Llibre L’Estaquirot. (Cua-
dernos de Arqueología; 8)
— (1995b). «Producción artesanal, viticultura y propiedad
rural en la Hispania Tarraconense». Gerión [Madrid],
núm. 13, p. 305-338.
Revilla, V.; Pérez, J. M.; Gómez, J.; Simón, J. (1997). «No-
tes sobre la siderúrgia romana a Catalunya». Cota Zero
[Vic], núm. 13, p. 85-92.
Rickman, G. E. (1980). «The grain trade under the Roman
empire». A: D’Arms, J. H.; Kopff, E. C. (ed.). The sea-
borne commerce of the ancient Rome: Studies in archaeo-
logy and history. Roma: American Academy in Rome.
(Memoirs of the American Academy in Rome; 36),
p. 261-275.
Rico, C. (1995). «La diffusion par mer des matériaux de
construction en terre cuite: un aspect mal connu du com-
merce antique en Méditerranée occidentale». Mélanges
de l’École Française de Rome: Antiquité, tom 107, núm.
2, p. 767-800.
Riera, S. (2005). «Canvis ambientals i modelació antròpica
del territori entre l’època ibèrica i l’altmedieval a Catalu-
nya: aportacions de la palinologia». Cota Zero [Vic],
núm. 20, p. 99-107.
Riera, S.; Esteban, A. (1994). «Vegetation history and hu-
man activity during the last 6000 years on the central
Catalan coast (north-eastern Iberian Peninsula)». Vege-
tation history and archaeobotany, vol. 3, núm. 1, p. 7-23.
Righini, V. (1999). «La diffusione del mattone cotto nella
Gallia Cisalpina e l’archittetura in mattoni di Ravenna».
A: El ladrillo y sus derivados en época romana. Madrid:
Casa de Velázquez: Universidad Autónoma de Madrid.
(Monografías de Arquitectura Romana; 4), p. 125-157.
Ripollès, P. P. (2007). Las acuñaciones de la ciudad ibérica
de Saitabi. València: Universitat de València.
Riu-Barrera, E. (2000a). «Arqueologia i història de l’antic
monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès i dels esta-
bliments que el precediren». A: XLII Assemblea Interco-
marcal d’Estudiosos (Sant Cugat del Vallès, 23-25 octu-
bre 1998). [Sant Cugat del Vallès:] Arxiu Nacional de
Catalunya, p. 33-50.
— (2000b). «Vestigis arqueològics i edificis històrics als ter-
mes de Cànoves i Samalús». Monografies del Montseny
[Barcelona], núm. 15, p. 57-70.
Roca, M. (1978). «Producció de sigillata a la villa de la Sa-
lut». Arraona: Revista d’Història [Sabadell], núm. 6, 2a
època, p. 5-30.
Rodà, I. (1970). «Lucius Licinius Secundus, liberto de Lucius
Licinius Sura». Pyrenae [Barcelona], vol. 6, p. 167-183.
— (1998). «Balneum. Els banys de la vil·la romana de Can
Terrés». Lauro [Granollers], núm. 14, p. 86-88.
— (2014). «Lucius Licinius Sura, Hispanus». Trajan und
Seine Städte. Colloquim Cluj-Napoca, 29. September - 2.
Oktober 2013. Cluj-Napoca: Mega, p. 21-35.
Rodrigo, E.; Carreras, C.; Procheddu, V. (2015). «Mar-
ques africanes i ròdies de Can Tacó, (Montmeló)». Pyre-
nae [Barcelona], vol. 46, núm. 2.2, p. 31-47.
Roig, A.; Roig, J. (1996-1997). «Sant Pau de Riu-Sec (Saba-
dell, Vallès Occidental): una capçalera d’època paleocris-
tiana de model oriental». Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins [Girona], vol. xxxviii, p. 1347-1359.
Roig, J. (2005). Memòria de la intervenció arqueològica a
l’antiga hostatgeria de la Salut (Sabadell, Vallès Occiden-
tal). [Inèdit]
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 243 30/8/19 9:42

bibliografia
— 244 —
Roig, J.; Coll, J. M. (2007). «El paratge arqueològic de Can
Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental)». Tribuna d’Ar-
queologia 2006-2007 [Barcelona], p. 85-109.
Roldán Hervás, J. M. (1975). Itineraria Hispana: Fuentes
para el estudio de las vías romanas en la península Ibéri-
ca. Valladolid: Universidad de Valladolid; Granada: Uni-
versidad de Granada.
Roueché, C. (1989). Aphrodisias in late antiquity: The late
Roman and Byzantine inscriptions including texts from
the excavations at Aphrodisias. Londres: King’s College
London. (Journal of Roman Studies Monographs; 5)
Rougé, J. (1966). Recherches sur l’organisation du commer-
ce maritime en Méditerranée sous l’Empire romain. Ports.
Routes. Trafic. París: SEVPEN.
Royo, O.; Adell, J.; Ambrós, J. (1965). «Prospecció a la vil-
la romana de Canaletes (Cerdanyola)». Revista del Museo
de la Ciudad de Sabadell [Sabadell], núm. 11, p. 1-3.
Sala, L. (1973). «Las villas romanas de Caldes de Montbui».
Setmanari Montbui [Caldes de Montbui], núm. 1444.
Sala, R.; Tamba, R.; Garcia-Garcia, E. (2015). Memòria
de la prospecció geofísica per descripció del Pla de les Pa-
rets (Cardedeu, Vallès Oriental). [Inèdit]
Salido, J. (2011). ‘Horrea Militaria’: El aprovisionamiento
de grano al ejército en el occidente del imperio romano.
Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científi-
cas. (Anejos de Gladius; 14)
Sánchez, C. (2015). «Les amphores de Tarraconnaise dans
les contextes narbonnais». A: Martínez, V. (ed.). La di-
fusión comercial de las ánforas vinarias de ‘Hispania Ci-
terior - Tarraconensis’ (s.
i
aC -
i
dC). Oxford: Archaeo-
press Archaeology. (Archaeopress Roman Archaeology;
4), p. 165-180.
Sánchez, M. (2005). Història de Cerdanyola: Dels orígens
al segle vint. Cerdanyola del Vallès.
Sanmartí, E.; Tremoleda, J.; Castanyer, P. (1993). «Can
Ventura de l’Oller, Santa Perpètua de Mogoda». A: Ca-
talunya. Servei d’Arqueologia. Època romana, anti-
guitat tardana: Anuari d’intervencions arqueològiques
1982-1989: Campanyes 1982-1989. Barcelona: Generali-
tat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 274.
Sanmartí, J. (1998). «El món ibèric de la plenitud a la disso-
lució (segles ii-i aC)». A: La moneda en la societat ibèri-
ca. II Curs d’Història Monetària d’Hispània. Barcelona:
Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 9-26.
Santamaria, C. (1984). «L’épave “H” de la Chrétienne à
Saint-Raphaël (Var)». Archaeonautica [París], núm. 4,
p. 9-52.
Schmidt, M. G. (2011). «A Gadibus Roman. Myth and rea-
lity of an ancient route». Butlletin of the Institute of
Classical Studies, 54/2, p. 71-86
Sinner, A. G. (2013). «La difusión de las emisiones ibéricas
layetanas». Saguntum: Papeles del Laboratorio de Ar-
queología de Valencia [València], vol. 45, p. 171-192.
— (2014). ‘Ilduro’: Moneda e identidad en la Layetania re-
publicana (siglos
ii-i
aC). Tesi doctoral. Barcelona: Uni-
versitat de Barcelona. [Inèdit]
— (2015). «Cultural contacts and identity construction: a
colonial context in NE Spain (2nd - early 1st c. B.C.)».
Journal of Roman Archaeology [Portsmouth], vol. 28,
p. 7-37.
Sinner, A. G.; Ferrer, J. (2016). «Del oppidum de Burriac
a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua
y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de
Mar, Barcelona)». Archivo Español de Arqueología, vol.
89, p. 193-223.
Sinner, A. G.; Martí, C. (2012). «La circulación monetaria
en el valle de Cabrera de Mar (el Maresme, Barcelona)».
A: Sinner, A. G. (ed.). La moneda de los íberos: ‘Ilturo’
y los talleres layetanos. Mataró, p. 55-71.
Soto, P. de (2010). Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del
transport a la Catalunya romana: Estudis de distribució i
mobilitat. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autòno-
ma de Barcelona.
Soto, P. de; Carreras, C. (2009). «La movilidad en época
romana en Hispania: aplicaciones de análisis de redes
(SIG) para el estudio diacrónico de las infraestructuras de
transporte». Habis [Sevilla], núm. 40, p. 303-324.
Subirana, R. (1980). Obra sabadellenca 1953-1978. Saba-
dell: Indústries Gràfiques Farrús Folguera.
Tarradell, M. (1965). «Nuevos datos para la localización de
la ceca de Lauro». Numisma [Madrid], núm. 73, p. 9-13.
Tchernia, A. (1986). Le vin de l’Italie romaine. Roma:
École Française de Rome: Palais Farnese.
Tchernia, A.; Brun, J. P. (1999). Le vin romain antique.
Grenoble: Glénat.
Tenas, M.; Vila, L. (1996). «Vil·la romana de Can Terrés.
Projecte arqueològic». Lauro [Granollers], núm. 12,
p. 47-70.
Terrats, N. (1994). «El territori de Sant Cugat del Vallès a
l’època romana: primera aproximació». Gausac [Sant
Cugat del Vallès], núm. 5, p. 11-20.
— (2005). «El jaciment tardoantic de Can Roqueta / Torre-
Romeu (Sabadell, Vallès Occidental). Un exemple d’as-
sentament rural». Empúries [Barcelona], núm. 54, p. 213-
230.
Thompson, D. (1983). «Nile grain transport». A: Garnsey,
P.; Hopkins, K.; Whittaker, C. R. (eds.). Trade in an-
cient economy. Londres, p. 64-75.
Tremoleda, J. (2008). «Les instal·lacions productives d’àm-
fores tarraconenses». A: López Mullor, A.; Aquilué
Abadías, X. (ed.). La producció i el comerç de les àmfores
de la província ‘Hispania Tarraconensis’: Homenatge a
Ricard Pascual i Guasch. Barcelona: Museu d’Arqueolo-
gia de Catalunya. (Monografies del Museu d’Arqueo-
logia de Catalunya; 8), p. 113-150.
Tremoleda, J.; Santos, M.(2013). «El comercio oriental en
época helenística: los sellos rodios». A: Hoz, M. P. de;
Mora, G. (ed.). El Oriente griego en la península Ibérica:
Epigrafía e historia. Madrid: Real Academia de la Histo-
ria, p. 61-110.
Uscatescu, A. (2004). Atles d’arqueologia urbana de Gra-
nollers. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-
ment de Cultura. (Atles d’Arqueologia Urbana de Cata-
lunya; 1)
Vendrell, M.; Molera, J.; García, M. (1992). «La pro-
ducción de ánforas romanas del taller de Can Feu (Barce-
lona): caracterización química y mineralógica». Boletín
de la Sociedad Española de Mineralogía [Madrid], núm.
15, p. 1-10.
Verboven, K. (2002). The economy of friends: Economic
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 244 30/8/19 9:42

bibliografia
— 245 —
aspects of Amicitia and patronage in the Late Republic.
Brussel·les.
Vila, J. (1913). Memoria de los trabajos realizados en las
cercanías del Real Santuario de Nuestra Señora de la Sa-
lud de Sabadell (Sabadell, 1913). Document dipositat al
Museu d’Història de Sabadell.
Vila, L. (2011). Una arqueometria del canvi tecnològic: pro-
ducció i consum d’àmfores durant el canvi d’era en la
zona nord de la costa catalana. Tesi doctoral. Barcelona:
Universitat de Barcelona.
Vila, L.; Buxeda, J.; Tremoleda, J. (2005). «Caracteritza-
ció arqueomètrica de la producció d’àmfores Pascual 1 i
Dressel 7/11 del taller romà de Llafranc (Palafrugell, Ca-
talunya)». A: Actes du Congrès de Blois, 5-8 mai 2005.
Marsella: SFECAG, p. 761-769.
— (2006). «Amphores romaines du Haut-Empire: caractérisa-
tion archéométrique de l’atelier du Collet de Sant Antoni de
Calonge (Girona, Espagne)». A: Société Française
d’Étude de la Ceramique Antique en Gaule. Actes du
Congres de Pézénas. Marsella: SFECAG, p. 691-702.
Vila, L.; Martínez Ferreras, V. (2015). «Caracterización
arqueométrica de las ánforas del Collet de Sant Antoni de
Calonge». A: Burch, J.; Nolla, J. M.; Tremoleda, J.
(ed.). La alfarería romana del Collet Est (Calonge, Giro-
na). Oxford: British Archaeological Reports Oxford.
(BAR International Series; 2770), p. 211-224.
Vila, L.; Pastor, I. (2000). «Intervenció arqueològica en el
pont Trencat». Lauro [Granollers], núm. 18, p. 17-28.
Vila, L.; Tenas, M.; Oliveras, I. (1993). El patrimoni ar-
queològic de la Garriga. Sant Cugat del Vallès: Rourich.
Villanueva, M. (1994). «Aspectos de la organización
económica de las villae de Hispania». Espacio, Tiempo y
Forma [Madrid], sèrie ii: Historia antigua, núm. 7,
p. 105-139.
Villaronga, L. (1960-1961). «Las monedas ibéricas con
leyenda Lauro». Nummus [Porto], vol. 6, núm. 20-21,
p. 59-67.
Wesseling, P. (1735). Vetera Romanarum Itineraria. Am-
sterdam.
Whitbread, I. K. (1995). Greek transport amphorae: A pe-
trological and archaeological study. Atenes: British School
at Athens. (Fitch Laboratory Occasional Paper; 4)
Williams, D. F. (1995). «A petrological note on amphora
fabrics from the survey and along the eastern Spanish
coast». A: A Roman provincial capital and its hinterland:
The survey of the territory of Tarragona, Spain (1985-
1990). Ann Arbor, Mich.: JRA. (Journal of Roman Ar-
chaeology Suppl. Series; 15), p. 123-132.
Witschel, C. (2009). «La crisis del siglo iii en Hispania:
algunas reflexiones». A: Hispania: Las provincias his-
panas en el mundo romano. Barcelona: Institut Català
d’Arqueologia Clàssica, p. 473-503.
Yll, R. (2008). Informe de l’anàlisi palinològica del jaciment
de Camps de Can Colomer. [Inèdit]
Zabala, M. (2007). «Can Suari. Un assentament rural ibèric
dels segles ii-i aC a Llinars del Vallès». Tribuna d’Ar-
queologia 2006 [Barcelona], p. 170-190.
Zamora, D. (2006-2007). «L’oppidum de Burriac. Centre
del poder polític de la Laietània ibèrica». Laietania [Ma-
taró], núm. 17.
LAIETÀNIA INTERIOR.indb 245 30/8/19 9:42