Article

Les locucions verbals: sintaxi, semàntica i pragmàtica

Authors:
To read the full-text of this research, you can request a copy directly from the author.

Abstract

Els objectius principals del present article són, en primer lloc, proveir una caracterització sintàctica, semàntica i pragmàtica de les locucions verbals a partir d’un corpus de diverses obres de Cucarella. En segon lloc, proporcionarem una reflexió sobre la necessitat d’estudiar els fraseologismes en context. Finalment, en l’apèndix, es presentarà un petit recull de locucions verbals emprades per l’autor esmentat que no s’han trobat en les obres lexicogràfiques consultades. La base teòrica del treball és la lingüística cognitiva i algunes teories pragmàtiques modernes, que s’apliquen a l’estudi de la metàfora, força freqüent en les locucions verbals analitzades.

No full-text available

Request Full-text Paper PDF

To read the full-text of this research,
you can request a copy directly from the author.

ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Book
Full-text available
http://ediciones.liceus.com/publicacion/el-significado-fraseologico/ Este libro es un acercamiento al análisis del significado de las unidades fraseológicas desde la perspectiva pragmática. Frente a toda una tradición de estudio sobre la fraseología que pone su foco de atención en cuestiones como la delimitación del ámbito de actuación de dicha disciplina o la descripción y la clasificación de sus unidades, este trabajo adopta una perspectiva deductiva que pretende indagar la manera en que las unidades fraseológicas realizan su función denominativa. En efecto, ante un acuerdo generalizado que considera la especificidad de los fraseologismos consistente en una estructuración sintagmática frente a una funcionalidad lexemática, resulta sorprendente la escasez de estudios que analicen la naturaleza de tal especificidad y las consecuencias teóricas y aplicadas que ello supone. Según el enfoque presentado en este libro, las unidades fraseológicas realizan su significado en dos niveles, el de significado convencionalizado y el discursivo. La propuesta desarrollada en esta obra utiliza como base metodológica las distintas teorías pragmáticas, especialmente el denominado enfoque neogriceano de Levinson; así como las reflexiones en torno a la significación fraseológica desde una perspectiva cognitivo-funcional de lingüistas rusos como Telia, Baranov, Dobrovol’skij y otros. En ello consiste el valor añadido de este trabajo, pues permite acercar al lector la tradición investigadora prácticamente desconocida en España, la cual proviene de un ámbito que se considera de obligada referencia en el estudio fraseológico.
Article
The aim of this paper is to explore some of the so-called “conversational routines” (Coulmas, 1981) by taking into consideration the concept of subjectification as defined by Traugott and Dasher (2002) and Traugott (2010). The analysis of a number of Catalan “conversational routines” indicates that these formulaic forms undergo an increase of subjectification which, in some cases, may lead to a process of grammaticalization. It is claimed here that such an increase of subjectification seems to be a key feature which better distinguishes the vaguely defined category of “conversational routines” from other formulaic forms, e.g. idiomatic VPs such as to kick the bucket. These findings also suggest that subjectification may have broader effects beyond grammaticalization.
La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions, Alzira, Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
  • M Conca
  • J Guia
Conca, M.; Guia, J. (2014) La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions, Alzira, Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
«Els connectors textuals i les interjeccions»
  • M J Cuenca
Cuenca, M. J. (2002): «Els connectors textuals i les interjeccions», en J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (ed.): Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Empúries, 3 vol., p. 3173-3237.
«La llengua a les frases fetes», Articles de didàctica de la llengua i de la literatura
  • M J Cuenca
  • J Hilferty
  • Ariel
  • M T Espinal
  • J Mateu
Cuenca, M. J.; Hilferty, J. (1999) Introducción a la lingüística cognitiva, Barcelona, Ariel. Espinal, M. T.; Mateu, J. (2005) «La llengua a les frases fetes», Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 36, p. 12-19.
1988]) Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València
  • L Payrató
Payrató, L. (1990 [1a ed.1988]) Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València.
De la lingüística teórica a la fraseografía práctica
  • Para Un Diccionario De Locuciones
-Para un diccionario de locuciones. De la lingüística teórica a la fraseografía práctica, Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, 2015.
Relevancia y fraseología: la desautomatización en la conversación coloquial
  • L Ruiz
Ruiz, L. (1997) «Relevancia y fraseología: la desautomatización en la conversación coloquial», Español Actual, 68, p. 21-30.
Aplicació al valencià col·loquial, Paiporta, Denes. -(en premsa 1) «Algunes reflexions sobre la marcació diafàsica de la fraseologia
  • P Sancho
Sancho, P. (1999) Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial, Paiporta, Denes. -(en premsa 1) «Algunes reflexions sobre la marcació diafàsica de la fraseologia». revista valenciana de filologia / 11 (2018) p. 351-384 pelegrí sancho cremades Les locucions verbals: sintaxi, semàntica i pragmàtica / 370
La metáfora conceptual», en I. Ibarretxe-Antuñano i
  • C Soriano
Soriano, C. (2012) «La metáfora conceptual», en I. Ibarretxe-Antuñano i J. Valenzuela (ed.) Lingüística cognitiva, Barcelona, Anthropos, p. 97-121.
Introducción al estudio de las expresiones fijas
  • J Veny
  • Barcelona
  • Empúries
  • A Zuluaga
Veny, J. (1991) Mots d'ahir i mots d'avui, Barcelona, Empúries. Zuluaga, A. (1980), Introducción al estudio de las expresiones fijas, Frankfurt et al., Peter Lang.
Diccionari català-valencià-balear
  • J Alcover
  • F Moll
Alcover, J.; Moll, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia: http://dcvb.iecat.net/ (consulta: juliol de 2017)] (sigla DCVB)
Diccionari de fraseologia (segles xvii-xxi), València, Universitat de Valèn-cia / Acadèmia Valenciana de la Llengua
  • J Martí
Martí, J. (2017): Diccionari de fraseologia (segles xvii-xxi), València, Universitat de Valèn-cia / Acadèmia Valenciana de la Llengua / Institució Alfons el Magnànim / Universitat d'Alacant.
La lluna vista des de la terra, Barcelona, Columna (sigla LVT). -(1998) L'última paraula
  • T Cucarella
Cucarella, T. (1997) La lluna vista des de la terra, Barcelona, Columna (sigla LVT). -(1998) L'última paraula, Barcelona, Columna (sigla UP).
sinó que l'anomenàvem «el ponedor», i, per extensió, a fer de cos en déiem «anar a pondre». (QLA, p. 174-175) 6. Anar a raca. Comunicació personal de l'autor: 'anar junts en algun negoci o partida'. L'autor creu que en alguns llocs en diuen anar a barraca
  • Curiosament
Curiosament, a casa nostra ningú no denominava el comú amb aquest nom, sinó que l'anomenàvem «el ponedor», i, per extensió, a fer de cos en déiem «anar a pondre». (QLA, p. 174-175) 6. Anar a raca. Comunicació personal de l'autor: 'anar junts en algun negoci o partida'. L'autor creu que en alguns llocs en diuen anar a barraca. [...] un deshonrat que anava a raca en el Fernando i el meu Pere en no sé quines tèrboles mampreses. (p. 75-76)
part que tu tens ganes de sentir, que ja t'estic vegent desficiós i en ganes que garbelle el blat de la palla
  • Va Au
  • La
Au, va, ara et contaré la part que tu tens ganes de sentir, que ja t'estic vegent desficiós i en ganes que garbelle el blat de la palla... ¿Encara funciona la gravaora? Pos allà vaig... (LVT, p. 74) 46. Guanyar la partida a algú 'guanyar'.
Quedar-se enmig del cel 'quedar-se en gran satisfacció'. Si amolla unes bones xorritades de merda es quedarà enmig del celopinava Toni Peris. (CV, p. 104) 81. Rascar la corfa a algú 'pegar'. -Quico ¿tu baixes? ¡Si em fas pujar a per tu, et rascaré la corfa! ¡Malcre-gut! ¡Quico, baixa de seguida
  • És Serafí
  • Clar
Serafí, és clar, es va quedar amb el cap a carrerons. (QLA, p. 169) 80. Quedar-se enmig del cel 'quedar-se en gran satisfacció'. Si amolla unes bones xorritades de merda es quedarà enmig del celopinava Toni Peris. (CV, p. 104) 81. Rascar la corfa a algú 'pegar'. -Quico ¿tu baixes? ¡Si em fas pujar a per tu, et rascaré la corfa! ¡Malcre-gut! ¡Quico, baixa de seguida, que el senyor Samit fa deu minuts que t'espera! (LVT, p. 62)
Actas del V Congreso de Lingüística General, León, 5-8 de marzo de
  • I Penadés
Penadés, I. (2004) «¿Caracterizan las locuciones el registro coloquial?», en M. Villayandre (ed.), Actas del V Congreso de Lingüística General, León, 5-8 de marzo de 2002, Madrid, Arco/Libros, 3 vol. p. 2225-2235.
Mots d'ahir i mots d'avui
  • J Veny
Veny, J. (1991) Mots d'ahir i mots d'avui, Barcelona, Empúries.
Introducción al estudio de las expresiones fijas
  • A Zuluaga
  • Frankfurt
Zuluaga, A. (1980), Introducción al estudio de las expresiones fijas, Frankfurt et al., Peter Lang.
Diccionari de fraseologia (segles xvii-xxi), València, Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua / Institució Alfons el Magnànim / Universitat d'Alacant
  • J Martí
Martí, J. (2017): Diccionari de fraseologia (segles xvii-xxi), València, Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua / Institució Alfons el Magnànim / Universitat d'Alacant.
casa nostra ningú no denominava el comú amb aquest nom, sinó que l'anomenàvem «el ponedor», i, per extensió, a fer de cos en déiem «anar a pondre
  • Curiosament
Curiosament, a casa nostra ningú no denominava el comú amb aquest nom, sinó que l'anomenàvem «el ponedor», i, per extensió, a fer de cos en déiem «anar a pondre». (QLA, p. 174-175)
Comunicació personal de l'autor: 'anar junts en algun negoci o partida'. L'autor creu que en alguns llocs en diuen anar a barraca
  • Anar A Raca
Anar a raca. Comunicació personal de l'autor: 'anar junts en algun negoci o partida'. L'autor creu que en alguns llocs en diuen anar a barraca. [...] un deshonrat que anava a raca en el Fernando i el meu Pere en no sé quines tèrboles mampreses. (p. 75-76)
-va proclamar Quintí Rivera amb sorna-. Anit, bé que vau poder amb un borratxo indefens i amb una pobra gossa que no lladrava ni als lladres. Els pimentons d'anit, per què no els poseu ara damunt la taula, valents? (UP
  • . -Els Més Valents Cauen De Cul
-Els més valents cauen de cul... -va proclamar Quintí Rivera amb sorna-. Anit, bé que vau poder amb un borratxo indefens i amb una pobra gossa que no lladrava ni als lladres. Els pimentons d'anit, per què no els poseu ara damunt la taula, valents? (UP, p. 43) 76. Posar l'estallador a algú 'deturar la conducta d'algú'.
es va quedar amb el cap a carrerons. (QLA, p. 169) 80. Quedar-se enmig del cel 'quedar-se en gran satisfacció
  • És Serafí
  • Clar
Serafí, és clar, es va quedar amb el cap a carrerons. (QLA, p. 169) 80. Quedar-se enmig del cel 'quedar-se en gran satisfacció'.
Es relaciona amb la locució fer la mà, que el DNV defineix com 'molestar, emprenyar'. ¡Anar a votar és un fer la mà! (LVT, p. 18) 90. Tallar la cresta a algú 'abaixar-li els fums. Véncer en una disputa
«No et faria cap bé que descobriren que eres llegum del nostre bancal, Joe de Wisconsin.» (QLA, p. 129) 89. Ser un fer la mà. Locució amb valor negatiu, de significat vague (pèrdua de temps, molèstia, etc.). Es relaciona amb la locució fer la mà, que el DNV defineix com 'molestar, emprenyar'. ¡Anar a votar és un fer la mà! (LVT, p. 18) 90. Tallar la cresta a algú 'abaixar-li els fums. Véncer en una disputa.' Comunicació personal de l'autor. No ens podem permetre el luxe de gallejar i que ens tallen la cresta: demà, a vore d'on traem per posar el plat de calent a taula. (CV, p. 141) revista valenciana de filologia / 11 (2018) p. 351-384 pelegrí sancho cremades Les locucions verbals: sintaxi, semàntica i pragmàtica / 382