Content uploaded by Guillem Vich
Author content
All content in this area was uploaded by Guillem Vich on Jul 23, 2019
Content may be subject to copyright.
Available via license: CC BY-NC
Content may be subject to copyright.
Ressenyes
436 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2019, vol. 65/2
Durant les darreres dècades, l’estudi dels
efectes del medi ambient sobre el benes-
tar i la salut de les persones ha rebut una
atenció especial des de diverses disciplines
científiques (Douglas et al., 2017). Un
dels efectes més estudiats és la influència
que exerceix la natura sobre la salut men-
tal (Hartig et al., 2014). En les nostres
societats ha existit històricament una pre-
ocupació per l’allunyament dels humans
de la vida natural, fet que s’ha traduït
en un gran interès, tant des dels estudis
urbans, les ciències ambientals o la psico-
logia com des de la planificació urbana,
per entendre els beneficis que reporten
els espais oberts a la salut i, consegüent-
ment, per dissenyar entorns d’habitatge
que hi propiciïn el contacte. Aquesta
preocupació ha estat un tema recurrent
d’ençà de la creació de les grans aglome-
racions urbanes modernes al segle xix,
on les condicions de vida es van veure
greument afectades a causa de processos
d’urbanització ineficientment planificats.
Actualment, que un 54% de la població
mundial visqui en aquest tipus d’entorn
(United Nations, 2015) i que segueixin
existint processos d’urbanització que
no garanteixen unes òptimes condici-
ons de vida han propiciat que la qüestió
adquireixi interès a escala global.
És en aquest context de rellevància
actual de la relació entre natura i salut
on s’emmarca la publicació del llibre
The nature fix: Why nature makes us
happier, healthier, and more creative. La
seva autora, Florence Williams, és una
reconeguda periodista i divulgadora en
l’àmbit del medi ambient, la salut i la
ciència, a més d’articulista en diversos
diaris nord-americans, com ara New York
Times, New York Times Magazine o Nati-
onal Geographic. L’objectiu de l’obra que
ressenyem és donar veu al coneixement
científic més actual sobre els beneficis
que els espais naturals aporten a la salut,
posant èmfasi en l’experiència personal
de l’autora. Per tal de repassar les evidèn-
cies rellevants i recents, Williams viatja
al Japó, a Corea del Sud, al Regne Unit,
a Finlàndia, a Singapur i als Estats Units
per conversar amb investigadors pro-
vinents de diferents disciplines (la neu-
rociència, la psicologia o la geografia),
perquè li expliquin les seves troballes de
primera mà, i experimentar i reflexionar
sobre el terreny.
La tesi de partida de l’obra, com també
de la gran majoria d’estudis que explo-
ren els efectes positius de la natura sobre
la salut, és la biofília (Wilson, 1984).
Segons aquesta tesi, els nostres sistemes
nerviosos estan dissenyats per interactuar
amb elements del món natural, fet que
estableix una connexió emocional innata
entre els humans i la resta d’éssers vius,
tant si es tracta de fauna com de flora.
Aquesta connexió s’explica pel fet que
hem evolucionat durant milers d’anys
estant en contacte directe amb entorns
silvestres, la qual cosa ha determinat la
nostra supervivència. L’autora apun-
ta que quan es produeix el trencament
d’aquest vincle és quan apareixen diver-
sos problemes de salut mental i d’estrès
psicològic, fet que provoca que les per-
sones busquin plaer en altres activitats o
en els béns materials i que esdevinguin
més irritables, narcisistes, distretes, cog-
nitivament menys àgils i sociables. Així
doncs, la manca de planificació i de pro-
visió de natura haurien provocat que els
entorns urbans on resideix la majoria de
la població mundial no compleixin les
nostres necessitats psicològiques.
Les evidències científiques que con-
firmen aquest vincle demostren com un
simple passeig per algun entorn natu-
williAms, Florence (2017)
The nature fix: Why nature makes us happier, healthier, and more creative
Nova York: W. W. Norton Company, 304 p.
ISBN 978-0-393-24271-3
Ressenyes
Documents d’Anàlisi Geogràfica 2019, vol. 65/2 437
ral —un bosc, posem per cas— està
associat amb millores en referència a
diversos indicadors fisiològics de salut.
Per exemple, a través de l’activació de
diversos sentits (la vista, l’oïda i l’olfac-
te), el contacte amb el medi està associat
amb reduccions dels nivells de cortisol i
d’hipertensió arterial, els quals en graus
elevats poden donar lloc a cardiopaties,
malalties metabòliques, demència i fins i
tot depressió. Addicionalment, la conne-
xió amb la natura s’ha relacionat també
amb processos de restauració psicològica
(Kaplan i Kaplan, 1989; Ulrich, 1983),
i en aquest contacte les persones obte-
nim beneficis en aspectes com ara la
creativitat o l’autoestima. Les millores
en la creativitat sorgeixen gràcies a una
reducció en el nombre de distraccions a
les quals s’exposen els éssers humans en
comparació amb uns altres entorns, per
exemple: els urbans. D’aquesta manera,
una quantitat més baixa de distraccions
ens ajuda a pensar, a resoldre problemes
i a treballar junts, de la mateixa manera
que ho propicia, per exemple, la música.
A més a més, el plaer derivat de la con-
nexió amb la vida a l’aire lliure exerceix
efectes en l’autoestima de les persones, i
això substitueix el plaer provinent d’al-
tres activitats, com ara el consum de
substàncies tòxiques. Finalment, el lli-
bre ressalta el contacte social i el foment
de l’exercici físic com a altres beneficis
indirectes derivats també del fet d’es-
tar en contacte amb entorns naturals.
D’una banda, l’activitat física, a part
de ser beneficiosa per a la salut física,
millora la memòria, l’estat d’ànim, allar-
ga el procés d’envelliment, disminueix
l’ansietat i, en els infants, augmenta la
capacitat d’aprenentatge. De l’altra, els
espais proveïts amb vegetació faciliten la
interacció amb altres persones i millo-
ren la cohesió social, la qual beneficia el
benestar i la salut mental.
Una de les darreres qüestions de què
parla Williams en aquest llibre és la difi-
cultat a escala global de facilitar el con-
tacte entre éssers humans i natura, atès
que la majoria de la població mundial
resideix en entorns urbans. En aquest
sentit, l’autora ens mostra, a través d’un
dels seus viatges, com la ciutat estat de
Singapur, característica per ser una urbs
molt densa i amb un alt dèficit de lloc per
encabir-hi parcs i jardins, ha planificat i
ha dissenyat de manera enginyosa la pro-
visió de zones verdes. Durant les darreres
dècades, diversos plans de millora de l’es-
pai públic han facilitat el contacte de la
seva ciutadania amb la natura mitjançant
intervencions urbanes innovadores, com
ara els boscos verticals en edificis o fonts
que simulen rius, entre d’altres. Aquest
model iniciat per Singapur evidencia que,
des de la planificació urbana, una ciutat
atapeïda d’immobles es pot convertir en
una de les més verdes del món, lliçons
que es poden aplicar en uns altres contex-
tos geogràfics amb reptes similars, com
ara, per exemple, en grans metròpolis de
la regió mediterrània.
En definitiva, Florence Williams ens
ofereix, a The nature fix: Why nature
makes us happier, healthier, and more cre-
ative, una revisió clara i entenedora de
les millors evidències científiques i dels
debats actuals entorn dels beneficis que
ens proporciona la natura per la nostra
salut mental i també física. Les idees
que es desprenen d’aquesta obra són de
gran rellevància i de molt d’interès per la
geografia i els estudis urbans, perquè és
des d’aquestes disciplines que es poden
entendre i planificar aquells entorns que
facilitin l’accés òptim al medi ambient.
I encara més, si no es té en compte una
perspectiva geogràfica actualitzada, el fet
que la gran majoria de les evidències que
l’autora repassa se centrin en recerques
realitzades en entorns completament
naturals, podria portar-nos a la conclu-
sió que la vida urbana no és recomana-
ble i que el lloc òptim per desenvolu-
par-se cognitivament és l’entorn natural.
Aquesta idealització de la vida rural en
detriment de la urbana ja influencià
Ressenyes
438 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2019, vol. 65/2
històricament una gran part del plane-
jament ciutadà modern, a la vegada que
serví d’estendard dels primers promotors
dels parcs urbans nord-americans del
segle xix, els quals desembocaren en els
processos insostenibles de suburbanitza-
ció durant el segle xx (Schuyler 1986).
Així doncs, els beneficis evidents d’estar
en contacte amb la natura per motius
de salut, socials, mediambientals i eco-
nòmics no haurien d’encegar acadèmics
dels estudis urbans ni planificadors de
les aglomeracions del futur i ometre la
idea de ciutat com un espai facilitador
del contacte social i la vida en comu-
nitat. De fet, la relació entre humans i
natura, com bé comenta l’autora, és més
aviat paradoxal, atès que la gent neces-
sitem estar en contacte tant amb l’aire
lliure com amb la civilització. Per aquest
motiu, la idea de ciutat social, econò-
micament i mediambientalment soste-
nible i que faciliti els nostres processos
cognitius hauria de tenir en compte tant
el contacte amb la natura com amb les
altres persones.
Referències bibliogràfiques
dou glA s, Owen; lennon, Mick i
sCott, Mark (2017). «Green space
benefits for health and well-being: A
life-course approach for urban plan-
ning, design and management». Cities,
66, 53-62.
<https://doi.org/10.1016/j.cities.
2017.03.011>
hArtig, Terry; mitChell, Richard; de
vries, Sjerp i Frumkin, Howard (2014).
«Nature and Health». Annual Review of
Public Health, 35 (1), 207-228.
<https://doi.org/10.1146/annurev-
publhealth-032013-182443>
kAp lA n, Rachel i kAp lA n, Stephen
(1989). The Experience of Nature: A
Psychological Perspective. Nova York:
Cambridge University Press.
<https://doi.org/10.1037/030621>
sChuy ler, David (1986). The New
Urban Landscape: The Redefinition
of City Form in Nineteenth-Century
America. Baltimore: Johns Hopkins
University Press.
ulri Ch, Roger S. (1983). «Aesthetic
and Affective Response to Natu-
ral Environment». A: AltmAn, I. i
wohlwill, J. (eds.). Behavior and
natural Environment. Nova York: Ple-
num Press, 85-125.
<https://doi.org/10.1007/978-1-
4613-3539-9>
united nAtions (2015). World Urbani-
zation Prospects: United Nations. Vol.
12. Nova York: United Nations.
wilson, Edward O. (1984). Biophilia.
Cambridge: Harvard University Press.
Guillem Vich
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia
guillem.vich@uab.cat
https://doi.org/10.5565/rev/dag.549
