Conference PaperPDF Available

Implementació d'un programa per a la detecció de l'exposició prenatal a alcohol: identificant nens en risc de trastorns de l'espectre alcohòlic fetal

Authors:
  • Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa
  • Hospital d'Olot, Comarcal de la Garrotxa
  • Hospital d,olot i comarcal de la garrotxa

Abstract

Objectiu: Quantificar els embarassos exposats a alcohol, determinar la freqüència d’embrions/fetus en risc de desenvolupar trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF) i avaluar l’efecte sobre el consum d’alcohol a les parelles embarassades durant la implantació del programa. Material i mètodes: Avaluació de totes les parelles embarassades que inicien el programa de seguiment i control de l’embaràs a un àmbit comarcal d’octubre de 2016 a desembre de 2018 mitjançant cribratge mediambiental (“Full Verd”) consistent en una entrevista clínica que inclou factors mediambientals més rellevants durant embaràs. Criteris de risc de TEAF: consum matern de ≥20g/dia i/o ≥3 episodis d’afartaments; o ≥6 begudes de 10g d’etanol/setmana durant al menys 2 setmanes i ≥2 episodis d’afartaments. Resultats: Avaluades 616 parelles, amb un nombre creixent cada any. En total, un 54,8% de les gestants havia consumit alguna quantitat d’alcohol en el període periconcepcional. El 84,7% cessava consum durant primer trimestre. El 2% va tenir ≥2 episodis d’afartament (>40g d’etanol) i l’1,4% ≥3 episodis. Consum mitjà durant espermatogènesi: 7,2g/dia (IC 95% 6,3-8,2). Del total, un 2,7% tenia un consum de risc (≥40g/dia). Un total de 2,4% complia criteris d'alt risc per TEAF (un 5,8% amb criteris menys restrictius). El consum mitjà d'alcohol total de les parelles va disminuir consistentment durant el període d'estudi. Conclusions: Un 54,8% dels fetus estan exposats a alguna quantitat d’alcohol en algun moment de l’embaràs. Entre el 2,4-5,8% requeriria seguiment per risc de TEAF. Durant la implantació del programa s’ha observat un descens en el consum d’alcohol en parelles embarassades.
Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica
Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa
Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
implementació d'un programa per a la
detecció de l'exposició prenatal a alcohol:
identificant nens en risc de
trastorns de l'espectre alcohòlic fetal
Jorge Jiménez Martínez; Ferran Campillo i López;
Anton Foguet i Vidal; Montserrat Junquera i Rius ;
Anna Gelis i Pujolar; Eduardo Sacristán Vázquez
ARBD
ARND
PFAS
FAS F A S D
Trastorns
de l’espectre
alcohòlic fetal
T E A F
SAF
Síndrome
alcohòlica
fetal
SAFP
Síndrome
alcohòlica
fetal parcial
TNRA
Trastorn del
neurodesenvolupament
relacionat amb l'alcohol
MCRA
Malformacions
congènites relacionades
amb l’alcohol
Popova, S; Rehm, J; Lange, S; Probst, C and Gmel, G (2017), Lancet Estimation of national, regional, and global prevalence of alcohol use during
pregnancy and fetal alcohol syndrome: a systematic review and meta-analysis
6
Global status report on alcohol and health 2018
Prevalence (per 10 000 people)
AFR AMR EMR EUR SEAR WPR World
WHO Region
FAS FASD (excluding FAS)
Figure 1.1 Prevalence of fetal alcohol syndrome and fetal alcohol spectrum disorders in the
general population, by WHO region
250
200
150
100
50
16.9
16.5
23.5
014.8
63.5
16.6 37.4
12.7 14.6
71.3
160.8
54.7 62.7
78.3 87.9
198.2
14.1
67.4 77.3
11.4 2.7
0.2
1.1
1.3
Data obtained from Popova et al., 2017.
FAS = fetal alcohol syndrome; FASD = fetal alcohol spectrum disorders.
AFR = African Region; AMR = Region of the Americas; EMR = Eastern Mediterranean Region; EUR = European Region; SEAR = South-East Asia Region;
WPR = Western Pacific Region.
Alcohol use in adolescents is associated with alterations in verbal learning, visual–spatial
processing, memory and attention as well as with deficits in development and integrity of
grey and white matter of the central nervous system (Spear, 2018). These neurocognitive
alterations by adolescents’ alcohol use seem to be related to behavioural, emotional, social
and academic problems in later life (Brown et al., 2008; Windle et al., 2008).
Parental drinking or poor parent–adolescent relationship quality are among the factors
related to adolescent alcohol use (Hummel et al., 2013; Sharmin et al., 2017; Yap et al.,
2017).
There is a consistent and large amount of evidence demonstrating the positive association
between parental and offspring drinking (Rossow et al., 2016; Sharmin et al., 2017).
Perceived parental alcohol problems were associated significantly with a higher likelihood
of frequent emotional symptoms, depression, low self-esteem and loneliness among
both boys and girls (Pisinger, Bloomfield & Tolstrup, 2016). In addition, parental heavy
drinking and alcohol problems were shown to be associated with worse outcomes in
children, including educational outcomes (Mangiavacchi & Piccoli, 2018), drug use (Finan
et al., 2018), conduct problems (Su et al., 2018) and criminality (af Klinteberg et al., 2011).
Parental alcohol use disorders (AUDs) are associated with a higher risk of their children
developing depression in adulthood (Wolfe, 2017; Fuller-Thomson et al., 2013). A number
of mediating factors in these associations have been identified, which can play a protective
role by increasing resilience or, conversely, can aggravate the vulnerability of children of
parents with AUDs (Park & Schepp, 2015; Finan et al., 2018; Wolfe, 2017).
1.2.2 Infectious diseases
Alcohol consumption has been shown to increase the risk of HIV/AIDS by increasing the
risk of transmission (resulting from an increased risk of unprotected sex (Rehm et al.,
2017), and by increasing the risk of infection and subsequent mortality from tuberculosis
and lower respiratory infections by suppressing a wide range of immune responses via
Cribratge mediambiental de l’embaràs
Programa per a la detecció, reducció i
eliminació de factors de risc mediambiental
(entre ells l’OH) des de l’etapa
periconcepcional, durant l’embaràs i
alletament
1. QUANTIFICAR embarassos exposats a OH a la Garrotxa.
2. DETERMINAR embrions/fetus en risc de TEAF.
3. AVALUAR efecte del programa en el consum d’OH després
de 3 anys de la implantació.
Objectiu
PERÍODE: octubre 2016 - desembre 2018.
POBLACIÓ: la Garrotxa; 55999 habitants (2016), 400
parts/any aprox.
CRITERIS D’INCLUSIÓ: TOTES LES PARELLES
EMBARASSADES del programa de seguiment i
control de l’embaràs a l’Hospital d’Olot i Comarcal de
la Garrotxa.
MOSTREIG: no probabilístic, per captació.
MÈTODE DE DETECCIÓ: entrevista clínica amb
cribratge de factors mediambientals (“Full Verd”).
Material i mètodes
CRITERIS DE RISC DE TEAF:
consum matern de 20g/dia i/o 3 episodis
d’afartaments (PEHSU-Murcia).
6 begudes de 10g d’etanol/setmana durant al
menys 2 setmanes i/o 2 episodis d’afartaments
(Hoyme et al 2016)
Material i mètodes
Hoyme HE, Kalberg WO, Elliott AJ, et al. Updated Clinical Guidelines for
Diagnosing Fetal Alcohol Spectrum Disorders. Pediatrics. 2016; 138(2):e20154256
ANÀLISI ESTADÍSTICA: descripció de variables, freqüència i mitjana (distr.
normal), mediana (distr. no normal). Càlcul IC 95%. SPSS versió 22.0 (SPSS Inc,
Chicago, Illinois).
n=616 parelles embarassades
Resultats
Resultats
Un 54,8% de les dones
embarassades va consumir
alcohol durant el període
periconcepcional o primeres
setmanes de l’embaràs.
De les que bevien, un 14,9% va
cessar abans de la data d’última
regla, però el 84,7% va deixar de
beure durant l’embaràs
Mediana cessació: 5a setmana
de gestació.
Un 0,5% va continuar bevent
durant tot l’embaràs.
De les embarassades que bevien (54,8%):
18,7%: <1 g/dia;
72,7%: <5 g/dia;
13,9%: >6 UBE/setmana;
2,7%: 20 g/dia !
(1,2% del total d’ embarassades)
De les que van seguir bevent durant l’embaràs:
89,0%: <1 g/dia
1,8%: >5 g/dia.
Una embarassada va beure >6 UBE/setmana
i una altra >20 g/dia.
Resultats UBE = Unitat de Beguda Estàndard
EPISODIS DE BINGE DRINKING
La majoria de dones embarassades (81,3%) no
van experimentar cap consum per afartament;
2 episodis: 2%;
3 episodis: 1,4%.
Resultats
EXPOSICIÓ A ALCOHOL DURANT
ESPERMATOGÈNESI
Mitjana de consum: 7,42g/dia.
Abstemis: 27,9%.
En conjunt, el 10% va beure 20 g/dia i
el 2,7% dels homes va tenir un hàbit
alcohòlic de risc (40g/dia).
Year
2016
Mean (gr)
17,31
N
30
Variance
24,33
2017
Mean (gr)
6,73
N
227
Variance
10,08
2018
Mean (gr)
6,96
N
305
Variance
10,58
Total
Mean (gr)
7,42
N
562
Variance
11,74
Resultats
Resultats
El 2,4% dels embrions/fetus
presentava un risc elevat de
desenvolupar TEAF (20g/dia i/o
3 episodis de binge drinking),
Amb un criteri menys restrictiu
(> 6 UBE/setmana i/o 2 episodis
de binge drinking), augmentaria
fins al 5,8%.
Year
Maternal
periconceptio
nal alcohol
consumption
Maternal
binge-
drinking
episodes
Mean (gr)
4,76
0,79
N
30
29
Variance
7,59
2,27
Mean (gr)
3,12
0,45
N
237
225
Variance
12,37
1,49
Mean (gr)
2,02
0,19
N
335
334
Variance
3,41
0,52
Mean (gr)
2,59
0,32
N
602
588
Variance
8,36
1,13
Tot i haver augmentat el nombre de parelles
entrevistades a l’any, s’ha produït una
disminució del consum d’alcohol.
Resultats
1. Un 54,8% dels embrions/fetus estan exposats a alguna
quantitat d’alcohol en algun moment de l’embaràs.
2. Entre el 2,4-5,8% requeriria seguiment per risc de TEAF.
3. Durant la implantació del programa s’ha observat un
descens en el consum d’alcohol en parelles embarassades.
Conclusions
Gràcies!
Ferran Campillo i López
Anton Foguet i Vidal
Eduardo Sacristán Vázquez
Anna Gelis Pujolar
Lourdes Dorca Vert
Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa
Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa
Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
pehsu@hospiolot.cat
www.pehsu.cat
Icon made by Freepik from!www.flaticon.com!
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
ResearchGate has not been able to resolve any references for this publication.