L'article forma part d'un monogràfic dedicat a la recerca sobre la cacera de bruixes a Catalunya des d'una perspectiva històrica i etnològica. A través de diferents casos sobre bruixeria i històries de bruixes recol·lectades etnogràficament a les comarques a la zona del pla de Lleida, l'article analitza el fenomen de la bruixeria i el “mal donat” en clau de gènere, proposant la figura de la bruixa com un operador simbòlic negatiu, forjat durant la cacera de bruixes durant els segles XV, XVI i XVII en territori català, i consolidat en contextos patriarcals contemporanis. D’aquesta manera, ens submergim en l’àmbit dels sistemes de creences populars i l’antropologia simbòlica, així com en l’anàlisi, des d’una mirada feminista, de la construcció del gènere i dels processos d’estigmatització social que s’amaguen darrera del perfil de les nostres protagonistes. Aquestes formen part d’unes històries recollides mitjançant testimonis d’edat molt avançada, entre 2015 i 2017, a les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el Segrià. Amb l’objectiu inicial d’aprofundir en els efectes sobre la mentalitat col·lectiva de la gran persecució, l'article exposa algunes crisis de bruixeria i creences en el “mal donat”, rumors, acusacions, persecucions i assassinats que van tenir lloc al segle XIX i durant el primer terç del segle XX.