Content uploaded by Núria Morelló Calafell
Author content
All content in this area was uploaded by Núria Morelló Calafell on Apr 16, 2019
Content may be subject to copyright.
Bruixeria, bruixes i relacions socials patriarcals al Pla de Lleida, 2019.
Abstract
L'article forma part d'un monogràfic dedicat a la recerca sobre la cacera de bruixes a Catalunya des d'una perspectiva històrica i etnològica. A través de diferents casos sobre bruixeria i històries de bruixes recol·lectades etnogràficament a les comarques a la zona del pla de Lleida, l'article analitza el fenomen de la bruixeria i el “mal donat” en clau de gènere, proposant la figura de la bruixa com un operador simbòlic negatiu, forjat durant la cacera de bruixes durant els segles XV, XVI i XVII en territori català, i consolidat en contextos patriarcals contemporanis. D’aquesta manera, ens submergim en l’àmbit dels sistemes de creences populars i l’antropologia simbòlica, així com en l’anàlisi, des d’una mirada feminista, de la construcció del gènere i dels processos d’estigmatització social que s’amaguen darrera del perfil de les nostres protagonistes. Aquestes formen part d’unes històries recollides mitjançant testimonis d’edat molt avançada, entre 2015 i 2017, a les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el Segrià. Amb l’objectiu inicial d’aprofundir en els efectes sobre la mentalitat col·lectiva de la gran persecució, l'article exposa algunes crisis de bruixeria i creences en el “mal donat”, rumors, acusacions, persecucions i assassinats que van tenir lloc al segle XIX i durant el primer terç del segle XX.
Desde finales de los años 60 del siglo xx el movimiento feminista intensificó la recuperación de las figuras femeninas monstruosas que el poder patriarcal había vinculado con la transgresión de las normas de género, de la corporalidad, la sexualidad o la moral. Este artículo explora el camino de deconstrucción y restitución de la bruja, arquetipo del monstruo femenino a quien el feminismo ha dotado de un nuevo significado subversivo desde la resistencia y la acción. La perspectiva de género guía el estudio de su transformación en nuevo icono del feminismo a través de diversos contextos: por un lado, el ámbito teórico, la militancia y los colectivos de mujeres que impulsaron el proceso de resignificación y se han re-apropiado de esta figura en forma de reivindicación; por otro, la práctica artística donde se ha reinterpretado la asociación de lo femenino con lo monstruoso, lo siniestro o lo abyecto. Palabras clave: feminismo, monstruo femenino, brujas y hechiceras, figuras transgresoras.
Documento de trabajo publicado en 2020 en el libro Campamento Jineology 2019, Azadí Jin y Editorial Descontrol, Barcelona.
El texto aborda la cacería de brujas en Catalunya y su relación con el disciplinamento social de las mujeres y la construcción de imaginarios y estigmas de género relacionados con la brujería en la Lleida rural contemporanea (Catalunya).
ResearchGate has not been able to resolve any references for this publication.