Content uploaded by Jordi Bayona-i-Carrasco
Author content
All content in this area was uploaded by Jordi Bayona-i-Carrasco on Oct 30, 2018
Content may be subject to copyright.
Els descendents dels immigrats internacionals i la seva integració social han de ser un dels objectius prioritaris per a la construcció de la cohesió social.
No obstant, les dades estadístiques disponibles són poques, fragmentàries i clarament insucients. En aquest número del Perspectives Demogràques
presentem el perl demogràc dels descendents dels immigrats, la seva relació amb la immigració, la diversitat, la distribució territorial i el rendiment
escolar, com a eina per a lluitar contra la desigualtat i la discriminació d’un grup poblacional que en el futur proper pot representar més de la quarta part dels
joves residents a Catalunya. Els resultats provenen de la recerca efectuada per a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania “Resultats escolars, migració
i territori. Catalunya, 2011-2016”, i han estat possibles gràcies a l’enllaç entre les dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dels
alumnes del curs 2015-16 i el Registre Estadístic de la Població, realitzada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
EL FRACÀS ESCOLAR DELS DESCENDENTS DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:
MÉS QUE UNA ASSIGNATURA PENDENT
Jordi Bayona i Andreu Domingo, Centre d’Estudis Demogràcs
EL BÉ MÉS PREUAT
Sens dubte, la contribució més valuosa de la immigració al país de recepció és la seva gent, i encara més els seus descendents amb tot el
seu potencial. Coneguts popularment com a “Segona Generació”, aquesta població xifrada a Catalunya pel Cens de 2011 en poc més de 183
mil persones -avui encara majoritàriament infantil i juvenil- incorporarà com afegit la pròpia càrrega de diversitat i alhora el paper de pont
entre la generació dels seus progenitors i la societat receptora, i entre els països d’origen d’aquests i Catalunya. El creuament dels registres
administratius i les estadístiques de població han permès recuperar el lloc de naixement dels progenitors i l’any d’entrada de l’alumne a
Catalunya, indispensables per a reconstruir una tipologia d’alumnes en funció del seu estatus migratori.
La gura 1 mostra els alumnes immigrats o descendents d’immigrats a Catalunya en el curs 2015-16 segons el seu “estatus migratori”. Del
1,1 milió d’alumnes matriculats en els nivells educatius no universitaris de règim general i nascuts des de 1998, els alumnes amb ante-
cedents migratoris recents
assoleixen una mica més
d’una quarta part del total
d’alumnes (el 26,2%). Pel
seu anàlisi s’ha utilitzat
una nomenclatura per “Ge-
neracions”. Malgrat que
aquestes aproximacions
han estat molt criticades, ja
que poden crear la sensació
que els lls dels immigrats
nascuts al país receptor
segueixen essent catego-
ritzats incorrectament com
a “immigrats”, i que així,
d’alguna manera contribu-
eixen a estigmatitzar-los,
la seva popularització dins
i fora de l’acadèmia, i el seu Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament i l’Idescat.
FIGURA 1. Estatus migratori dels alumnes no autòctons a Catalunya, segons l’any de naixement, curs
2015-16.
Centre d’Estudis
Demogràcs
PERSPECTIVES
DEMOGRÀFIQUES
Núm. 011JUL 2018
Perspectives Demogràques / http://ced.uab.cat/
Núm. 011
JUL-2018 01
04
poder analític, fa que nosaltres també la utilitzem indistintament
amb la denició més ampla de l’estatus de l’infant segons la seva
vinculació amb la immigració. Especialment difosa en els estudis
sobre la integració escolar dels descendents dels immigrats, nos-
altres hem adaptat a la realitat del Sistema escolar català la taxo-
nomia emprada per Ruben Rumbaut (2014). D’aquesta manera la
nostra classicació és: 1) Generació 1: aquells alumnes nascuts
a l’estranger i que han arribat a Catalunya amb set o més anys, i
que per tant no s’hagin incorporat al sistema educatiu des del seu
inici; 2) Generació 1,75: els alumnes nascuts a l’estranger, però
que hauran arribat a Catalunya amb menys de set anys. Per tant,
hauran entrat al sistema educatiu obligatori des del principi; 3)
Segona Generació: aquells alumnes nascuts a Espanya però que
ambdós progenitors (o un, en cas de disposar sols d’informació d’un
dels progenitors) siguin nascuts a l’estranger; 4) Generació 2,5:
els alumnes que hagin nascut a Espanya però amb un dels seus dos
progenitors que hagi nascut a l’estranger; i, 5) Generació 3 o Au-
tòctons: aquells alumnes que siguin nascuts a Espanya i que els
seus progenitors també hi hagin nascut. En cas de tenir informació
de sols un dels progenitors, i que aquest hagués nascut a Espanya,
també es considerarà l’alumne com a tal.
Segons l’any de naixement s’observa un percentatge decreixent a
l’escola de situacions relacionades amb el procés migratori. Entre
els més grans, la majoria cursant Batxillerat o Cicles formatius,
aquestes circumstàncies afecten el 22,7% dels alumnes, per un
31,9% entre els més petits, que es troben en el segon cicle d’Educa-
ció Infantil. Però, a més a més del seu pes sobre el conjunt d’alum-
nes, amb l’evolució per edats es produeix un important canvi en
l’estatus migratori. Si entre els alumnes de major edat són la Pri-
mera Generació i la Generació 1,75 les més representades, entre els
més petits la Segona Generació és majoritària. L’aturada dels u-
xos migratoris internacionals relacionada amb la crisi econòmica
i la pròpia maduració i antiguitat del procés migratori justiquen
aquesta evolució. Les categories d’alumnes nascuts a l’estranger
sumen un 8,5% del total d’alumnes i són minoritàries entre els pri-
mers cursos encara que assoleixen un màxim del 17,2% entre els
nascuts a 1999. Les dues categories d’alumnes nascuts a Espanya
representen el 17,6% dels alumnes, des d’un 6,5% entre els nascuts
a 1998 ns a un 29% dels alumnes nascuts l’any 2012. Actualment,
tres de cada deu alumnes que iniciaren l’escolarització el curs 2015-
16 pertanyien a la Segona Generació o la Generació 2,5. En xifres
absolutes, i en les edats considerades, la Segona Generació agrupa-
va el curs 2015-16 a 137.377 alumnes, des dels 1.866 nascuts a 1998
i encara escolaritzats, al màxim de 15.871 nascuts l’any 2010.
Centrem, a partir d’ara, l’atenció en els alumnes de la Segona Ge-
neració, ja que es tracta del grup d’alumnes de major volum per
darrere dels autòctons, a molta distància de les altres situacions,
i que al mateix temps coneixerà el creixement més intens en els
propers anys, essent gradualment la situació relacionada amb la
immigració majoritària a les aules del país. La distància existent en
el rendiment escolar entre els alumnes autòctons i els de la Segona
Generació ens servirà també per mesurar les desigualtats existents
entre els lls dels immigrants.
FIGURA 2. Principals orígens dels alumnes de Segona Generació i distribució territorial a escala municipal a Catalunya, curs 2015-16
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Ensenyament i Idescat.
011
PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUES
EL FRACÀS ESCOLAR DELS DESCENDENTS DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:
MÉS QUE UNA ASSIGNATURA PENDENT
Perspectives Demogràques / http://ced.uab.cat/
Núm. 011JUL 2018
02
04
DIVERSITAT I DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL
La gura 2 representa els 26 orígens amb més d’un miler d’alumnes
pertanyents a la Segona Generació. Quatre de cada deu casos són
d’origen marroquí, superant els cinquanta mil alumnes, situació
que és conseqüència de l’antiguitat de les migracions del Marroc
a Catalunya i de la seva estructura familiar. En la resta d’orígens
existeix una major dispersió, amb els alumnes d’origen equatorià
com a segon origen, superant els 10 mil alumnes. Per sobre dels
cinc mil trobem també a xinesos i romanesos. D’aquesta manera,
els quatre primers orígens entre els alumnes de Segona Genera-
ció pertanyen a continents diferents, mostrant l’alta diversitat de
la migració internacional rebuda a Catalunya. Fins a 22 orígens
més superen el miler d’alumnes en la Segona Generació. En la seva
distribució territorial, en xifres absolutes s’observa la seva alta pre-
sència als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, però
igualment a tots els municipis litorals i les ciutats de Lleida i Giro-
na. Destaquen també les capitals comarcals interiors, com Manresa
o Vic. Malgrat que representen un 12,4% dels alumnes, en alguns
municipis s’assoleixen percentatges molt més elevats, més encara
si tenim en compte que en els ensenyaments inicials aquests valors
són molt superiors, per exemple a Salt (el 47%), Castelló d’Empú-
ries (33%), Manlleu (30%), Guissona (29%) o Palafrugell (28,7%).
Entre els municipis amb major nombre d’alumnes, a l’Hospitalet
de Llobregat (el 23,1%), Mataró (18,8%) o Santa Coloma de Gra-
menet (18,3%) és on la presència de la Segona Generació resulta
més notòria.
RENDIMENT ESCOLAR
El rendiment escolar dels alumnes es pot mesurar de vàries mane-
res. En el nostre cas, es compta amb les dades d’assoliment del Grau
d’ESO dels alumnes matriculats a quart d’ESO en escoles públiques
a Catalunya. El no assoliment d’aquest títol és el que porta a parlar,
a escala internacional, de fracàs escolar. En les escoles públiques
catalanes hi trobem 42.687 alumnes, el 61,9% de tots els alumnes
d’aquest curs, i amb una sobrerepresentació d’aquells relacionats
amb la immigració, amb 12.976 alumnes (el 30,4% dels alumnes).
En la composició per orígens d’aquests alumnes la Primera Gene-
ració és molt important (6.168 alumnes), també la Generació 1,75
(5.041 alumnes), mentre que la Segona Generació o la Generació
2,5 són situacions encara emergents (2.928 i 2.640 alumnes res-
pectivament).
La taula 1 ens mostra el percentatge d’alumnes que no assoleixen el
Grau d’ESO en el curs 2015-16 segons l’estatus migratori i diferen-
ciant entre sexes. La no superació del Grau en el curs analitzat no
signica que aquest títol no es pugui aconseguir amb posterioritat.
Per altra banda, les dades fan referència a alumnes matriculats amb
18 o menys anys, i poden subestimar el fracàs ja que els alumnes
que abandonen l’ESO abans d’arribar al quart curs no s’han pogut
recuperar. La pertorbació migratòria es mostra com el primer fac-
tor que explica en conjunt el rendiment escolar: l’arribada tardana,
la discontinuïtat i, per suposat, l’abandonament marcaran els re-
sultats més negatius dels infants. És així com les generacions més
afectades per la immigració (1 i 1,75) solen obtenir pitjors resultats
que els ja nascuts a Catalunya. Moltes de les variacions per origen es
deuran a estratègies migratòries marcades per aquest factor –espe-
cialment la discontinuïtat en les segones generacions-.
En relació als alumnes autòctons, la Generació 2,5 (amb un dels
progenitors nascut a Espanya i l’altre a l’estranger) no mostra di-
ferències signicatives en els resultats aconseguits. En canvi, en la
resta de situacions, augmenta i molt el fracàs escolar. Els nois de
la Segona Generació presenten percentatges de fracàs escolar vuit
punts superiors als alumnes autòctons, i sis punts entre les noies,
que gairebé dupliquen el fracàs escolar de les alumnes autòctones.
Els alumnes nascuts a l’estranger però arribats a Catalunya de ben
petits (la Generació 1,75), mostren resultats molt similars a la Sego-
na Generació, i que ens permeten armar que l’entrada al sistema
escolar des d’un inici no els diferencia dels lls d’immigrants nas-
cuts a Catalunya. Els valors de fracàs escolar més elevats es donen
entre els alumnes de Primera Generació, arribats amb més de set
anys, on una tercera part dels nois i una quarta part de les noies no
assoleixen el títol. Aquestes xifres moltes vegades s’expliquen per
una arribada recent, on en molts casos l’escola sols és el pas inter-
medi per la futura inserció en el mercat laboral.
Si ens xem en els alumnes de Segona Generació segons l’origen,
el baix nombre de casos fa que per a la majoria d’orígens els valors
obtinguts no siguin representatius. Si agreguem els alumnes per
continent d’origen dels progenitors, el fracàs seria menor entre els
TAULA 1: Percentatge d’alumnes d’escoles públiques que no
assoleixen el Grau d’ESO, per sexe i estatus migratori, Catalunya, curs
2015-16.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Ensenyament i Idescat.
011
PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUES
EL FRACÀS ESCOLAR DELS DESCENDENTS DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:
MÉS QUE UNA ASSIGNATURA PENDENT
Perspectives Demogràques / http://ced.uab.cat/
Núm. 011JUL 2018
03
04
Referències bibliogràfiques
Albaigés, Bernat i Ferrer-Esteban,
Gerard (2017) L’estat de l’educació a
Catalunya. Anuari 2016. Indicadors
sobre l’èxit educatiu a Catalunya.
Fundació Jaume Boll.
Cantle, Ted (2005) Community Co-
hesion: A New Framework for Race
and Diversity. Londres: Palgrave
Macmillan.
Portes, Alejandro; Aparicio, Rosa i
Haller, William (2016) Spanish Le-
gacies: The Coming of Age of the
Second Generation. Oakland, Cali-
fornia: University of California Press.
Rumbaut, Ruben (2014) “Ages, Life
Stages, and Generational Cohorts:
Decomposing the Immigrant First
and Second Generations in the Uni-
ted States”. International Migration
Review, 38 (2): 1160-1205.
Cita
Jordi Bayona i Andreu Domingo
(2018) “El fracàs escolar dels descen-
dents de la immigració a Catalunya:
més que una assignatura pendent”,
Perspectives Demogràques, 11: 1-4.
Editors
Andreu Domingo i Albert Esteve
Correspondència dirigida a:
Jordi Bayona
jbayona@ced.uab.cat
Crèdits
Gràcs: Anna Turu
Maquetació: Xavier Ruiz Vilchez
Agraïments
Al Departament d’Ensenyament i a
l’Institut d’Estadística de Catalunya
(Idescat), que han proporcionat les
dades necessàries per aquest exercici.
Enllaç url
http://ced.uab.es/difusio/butlleti-pers-
pectives-demograques
Contacte
Centre d’Estudis Demogràcs.
Carrer de Ca n’Altayó, Edici E2
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra / Barcelona
Espanya
Telèfon: +34 93 5813060
Correu: demog@ced.uab.es
Web: http://ced.uab.es/
d’origen europeu (11,3%) i americà (15,5%), on la condició socioe-
conòmica dels primers i la proximitat a l’idioma dels segons justi-
carien els millors resultats. Pel conglomerat asiàtic el fracàs ascen-
deix al 17,8% (sense diferències entre sexes), tot i que cal considerar
la gran variabilitat d’aquest bloc, amb resultats molt allunyats entre
xinesos (13,6%), lipins (21,9%) i pakistanesos (35%) per exem-
ple, per només esmentar els tres grups principals. A la cua, amb
el 19,2% entre els alumnes, trobem els d’origen africà. En aquest
darrer cas el 15,9% de fracàs escolar entre els alumnes marroquins
és preocupant tractant-se del primer origen, especialment si tenim
en compte el creixement d’aquest grup en un futur immediat. Però
és encara més preocupant el 40,9% de no assoliment del grau en-
tre els alumnes d’origen gambià (segon origen en nombre d’alum-
nes de Segona Generació a quart d’ESO), que ns i tot ascendeix
al 54% entre els nois (valor minimitzat per un possible abandona-
ment abans de nalitzar l’ESO), i que deixa entreveure el fracàs del
sistema educatiu amb alguns orígens determinats, i les dicultats
futures que aquests joves poden tenir en la seva inclusió i posterior
progressió en el món laboral.
EN NOM DE LA COHESIÓ SOCIAL
L’èxit o el fracàs dels descendents dels immigrats constitueix la pe-
dra de toc de l’èxit o el fracàs de la nostra societat en el futur. Allò
que anomenem cohesió social (si ens referim prioritàriament a les
classes socials) i cohesió comunitària (si prioritzem la diversitat
etnocultural) en el futur (Cantle, 2005), és a dir, el sentiment de
pertinença compartida i conança mútua de la comunitat que for-
men els que resideixen en un mateix territori, més enllà de la seva
classe social i la diversitat etnocultural o religiosa, correspondrà a
la integració social i intercultural de la població.
Malgrat els indubtables esforços del Sistema educatiu que s’han
donat en els anys passats –en un context d’austeritat-, els nivells
de fracàs escolar mesurats per l’obtenció del grau d’ESO, i la dis-
tància que els separa dels resultats de la població autòctona són in-
sostenibles. Cal una actuació especial i urgent sobre la matèria. La
selecció negativa d’alguns dels orígens dels descendents dels immi-
grats apunta a una intolerable racialització del fracàs escolar, amb
tot el que comporta de llosa tant sobre l’evolució de les trajectòries
individuals dels que avui són adolescents com de fractura en la so-
cietat catalana. Hi ha canvis estructurals que s’han d’abordar amb
la implicació no només de la comunitat educativa, o la d’altres de-
partaments del govern, a part òbviament del Departament d’Ense-
nyament i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, sinó del
conjunt de la societat. Per començar amb la disponibilitat de dades
acurades que permetin la identicació i seguiment d’aquesta po-
blació de forma sistemàtica. Cal plantejar-se accions de xoc a curt i
a mig termini per lluitar contra la desigualtat independentment de
l’origen de l’alumnat, però també s’haurà de sospesar la inclusió de
mesures de discriminació positiva dels col·lectius més afectats, no
només sobre els alumnes, sinó sobre l’entorn comunitari i territori-
al on resideixen aquests infants i on s’ubiquen els centres escolars.
011
PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUES
EL FRACÀS ESCOLAR DELS DESCENDENTS DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:
MÉS QUE UNA ASSIGNATURA PENDENT
Perspectives Demogràques / http://ced.uab.cat/
Núm. 011
JUL 2018
04
04
