Content uploaded by Gisela Ripoll
Author content
All content in this area was uploaded by Gisela Ripoll on Mar 20, 2018
Content may be subject to copyright.
AURIGA
REVISTA DE DIVULGACIÓ I DEBAT DEL MÓN CLÀSSIC
79
Desembre 2015
9 €
Amb la col·laboració de:
SUMARI
4. El Màster de la Mediterrània antiga.
B. Antela-Bernárdez i G. Munilla
6. Epigraphia 3D: epigrafia per a tots els públics.
Sebastià Giralt iManel Garcia Sánchez
8. Traduir i fer conèixer els grecs donant-los la
paraula, una feina necessària. Ernest Marcos
11. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i
educació: projectes de col·laboració i valoració del
patrimoni. Pilar Sada Castillo.
15. Vi i fang a l’antiguitat: les arrels d’una moda
renovada.
Joan Gómez Pallarès
18. L’Associació d’Investigadors en Arqueologia
Subaquàtica SIAS. Felix Mascaró
20. Projecte Cabrera: el primer projecte de SIAS.
Bruno Parés
22. Arqueologia del vi a l’època romana. Del cultiu al
consum: aspectes ideològics i qualitatius.
Antoni Martín i Oliveras
26. L’efecte de la romanització en l’economia ibèrica
a la costa de llevant i al nord-est peninsular.
David Camuña Pardo
29. Nous reptes per a l’Aplec.
Meritxell Blay i Guillem Cintas
31. Un establiment rural de l’ibèric ple a la Cessetània:
Rabassats (Nulles, Alt Camp) (s. III aC).
Maria Carme Belarte, Joan Canela iJordi Morer
34. El vi a l’antigor. Un recurs pedagògic de gran
aplicació.
Margarida Genera i Monells iJoan Alberich i Mariné
37. Taller de Twitter per a la difusió del món clàssic.
Montserrat Tudela i Penya
38.Civitas Olerdola. Un nou projecte de recerca vol
donar a conèixer el creixement urbà medieval.
Núria Molist, Xavier Esteve iGisela Ripoll
42. Vídeo “Roma a Catalunya”
43. XXIV Premis Auriga (2016)
Com cada any en els darrers onze, el mes de novembre
hem celebrat el Fòrum Auriga, enguany a Vilafranca del
Penedès en el marc dels actes com a Capital de la Cultura
Catalana. El Fòrum Auriga és l’única trobada interdisci-
plinària del món antic que se celebra en els territoris de
llengua catalana. Aquesta onzena edició va tenir dues
novetats: en primer lloc, hi va haver el protagonisme d’un
tema, tot i que no va ser un fòrum monogràfic: el vi en el
món antic i el seva tradició clàssica. I en segon lloc, la taula
rodona la vam substituir per un taller de Twitter per a la
difusió del món clàssic. Volíem que el diàleg, el debat, la
informació del que es fa en aquest país des de totes les dis-
ciplines que tracten el món classic creuessin les fronteres
presencials i, també, buscàvem incrementar la presència del
passat nostre en aquesta xarxa social el protagonisme
mediàtic de la qual és inqüestionable.
Aprofitem per recordar-vos que l’actualitat del món clàs-
sic la trobareu en el Twitter d’AURIGA, @RevistaAuriga,
que, a més, es reprodueix en el nostre web i per tant podeu
veure encara que no tingueu un compte en aquesta xarxa
social.
En aquest número trobareu les actes de les tretze comuni -
cacions que es van presentar el dissabte 21 de novembre al
XI Fòrum Auriga i també un reportatge del jaciment
d’Olèrdola, que és la visita que vam fer diumenge dia 22 de
novembre.
També trobareu la convocatòria dels XXIV Premis Auriga.
Finalment, tot l’equip que fem possible l’AURIGA vol
desitjar-vos unes bones festes de Nadal i Any Nou.
Montserrat Tudela i Penya
EDITORIAL
Editor: Xavier Tudela i Penya
Directora: Montserrat Tudela i Penya
Consell de Redacció: Ma. Jesús Espuña i Ferrer
Pere Izquierdo i Tugas
Francesca Mestre i Roca
Joan Pedrola i Santamarta
Xavier Yáñez i Such
Consell Assessor: Norbert Bilbeny i García
Joan Busqueta i Riu
Sebastià Giralt i Soler
Bàrbara Matas i Bellés
Carles Miralles i Solà ()
Mercè Otero i Vidal
Isabel Rodà de Llanza
Joan Sanmartí
Eulàlia Vintró i Castells
Fotografia de portada:
Imatge gràfica del XI Fòrum Auriga
La revista AURIGA no comparteix necessàriament les
opinions dels autors dels articles.
Aquesta publicació es pot reproduir, citant-ne, però,
la procedència.
AURIGA
Rda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 Barcelona
Telèfon: 93 412 32 94. Fax: 93 412 68 71
E.Mail: auriga@ccc.cat
www.auriga.cat
Dipòsit Legal : B-12032-91
ISSN Auriga paper: 1131-50087
ISSN Auriga digital: 2014-7856
Correcció: Lídia Fernàndez
Disseny, assessor informàtic i webmaster:
Miquel Fernández i Barta
AURIGA és membre de l’Associació de Publicacions
Peròdiques en Català (APPEC).
3
Humanitat l'any 1998 per la UNESCO (conjunt Art
rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica)–, con-
servades a la cinglera enfront de la muntanya de Sant
Miquel d'Olèrdola. A la fi de l’edat del bronze i l’inici de
l’edat del ferro (segles VIII-VII aC) el puig es clou amb
una muralla, amb cabanes i un ampli espai per als
ramats. Des del segle V fins al segle I aC, la plataforma
rocosa és ocupada per un oppidum iber del poble dels
cessetans, sent una tintoreria i una ferreria els testimonis
de la forta activitat econòmica del poblat. Vers l’inici del
segle I aC, els romans hi aixequen una fortificació mili-
tar planificada per ser el punt de control de la via
Heraclea –posterior via Augusta–, tot protegint l'accés a
Tàrraco, a un dia de camí. La impressionant muralla és
obra de soldats itàlics. L'enorme cisterna, la pedrera i la
torre atalaia són altres testimonis de la presència roma-
na. La fortalesa fou abandonada abans del canvi d'era i
no serà fins al segle IX quan el lloc tornarà a ser habitat
d’una manera estable per cristians que s'instal·len dins
de l'antic recinte emmu rallat romà.
Olèrdola fou un punt clau en el control i ordenació del
territori cristià al sud del comtat de Barcelona, formant
part de la seva xarxa defensiva i com a principal castell
termenat (amb un terme castral entorn dels 200 km2). Els
abundants textos medievals, l’arqueologia i les restes
monumentals prefiguren l’Olèrdola de fa mil anys, una
de les poques ciutats descrites com a tal de la Catalunya
cristiana i una de les dues del comtat, junt amb Bar -
CIVITAS OLERDOLA. UN NOU PROJECTE DE RECERCA VOL
DONAR A CONÈIXER EL CREIXEMENT URBÀ MEDIEVAL
Núria Molist, Gisela Ripoll iXavier Esteve
El conjunt monumental d'Olèrdola (Olèrdola, Alt
Penedès) és un dels enclavaments patrimonials més des-
tacats de Catalunya, ubicat estratègicament en una ele-
vació entre la plana penedesenca i el massís del Garraf.
Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ja el 1931 i
està emmarcat en el parc natural d’Olèrdola, creat el
1992. Aquesta talaia estratègica ha estat ocupada i aban-
donada successivament des del calcolític fins a l’actuali-
tat, per bé que aquests assentaments són de densitats i
característiques diferents: poblat, ciutat, fortificació mili-
tar, església parroquial i rectoria, masia, freqüentacions
esporàdiques... Els patrons d’assentament s’adapten a
les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques del
moment, i l’orografia i la posició geogràfica d’aquesta
elevació hi representen un paper decisiu. Així, aquestes
diferents ocupacions no es poden entendre sense les
excepcionals característiques naturals del lloc: una ubi-
cació geoestratègica privilegiada, penya-segats que
constitueixen una veritable defensa natural, bon control
visual sobre la fèrtil plana –per on han passat i passen
les principals vies de comunicació–, així com sobre el
camí natural que uneix la costa i l’interior, la presència
d’aigua, etc.
Dels primers assentaments, majoritàriament estacio-
nals, del calcolític i inici de l’edat del bronze (segon
mil·lenni aC), en destaca una estructura tumulària amb
dos individus inhumats. Són també de gran interès les
pintures rupestres –catalogades com a Patrimoni de la
Muralla romana d’època republicana. Arxiu Mac-Olèrdola. Autor J. Casanovas (per Arqueoxarxa)
39
celona. La ciutat va ésser monumentalitzada pel com te
Sunyer, a cavall entre el primer i el segon quart del segle
X, que encarregà la construcció de l'església preromàni-
ca de Sant Miquel, el castell i la nova muralla per sobre
de la cinglera. Mir Geribert, autoanomenat “príncep
d’Olèrdola” i poderós senyor feudal emparentat amb la
família comtal, és una de les figures més emblemàtiques
de la història olerdolana. Capitanejà la revolta feudal
enfront del comte Ramon Berenguer I a mitjans del segle
XI en contra del règim de franqueses que privilegiava
els camperols.
Sempre s’ha dit que l’abandonament definitiu de la
ciutat és conseqüència d’una ràtzia almoràvit de l’any
1107. Però sabem que, a partir d’aquest segle XII i fins
als nostres dies, la presència humana ha estat constant,
afavorida pel manteniment de la categoria de parrò-
quia de l’església de Sant Miquel fins a la fi del segle
XIX i la pervivència del cementiri, que no fou clausurat
fins a l'any 1914. La casa rectoral, situada al costat de la
muralla romana, el que és avui el centre d’interpretació
fruit de la reforma de l’any 1971, esdevingué masia al
segle XIX.
Nombrosos erudits, historiadors i arquitectes s’han
interessat per les restes arqueològiques i monumentals
d’Olèrdola i les han donat a conèixer, però sens dubte el
més conegut és el gravat que va reproduir el viatger
Alexandre de Laborde en la seva obra fonamental sobre
el patrimoni de l'Estat espanyol, el Voyage pittoresque et
historique de l'Espagne de 1806. Les nou tombes
antropomorfes excavades a la roca representades en
aquest gravat posicionaren Olèrdola i les “sepultures
olerdolanes” en l’imaginari col·lectiu. Han passat més
de dos segles d’aquest gravat i dels inicis de la recerca
erudita a Olèrdola. Des de finals del segle XX, el Museu
d’Arqueo logia de Catalunya ha dut a terme nombroses
intervencions arqueològiques i de restauració
monumental per tal d’aprofundir en el coneixement
històric del conjunt. Gràcies a aquesta tasca sabem,
hores d’ara, que la ciutat d'Olèrdola es va estendre fora
muralles i estava organitzada en diferents àrees, seguint
una ordenació jeràrquica i funcional que alhora definia
una complexa i, ara per ara, poc coneguda estructura
urbana. En total, prop de 80 ha de superfície. Aquestes
àrees són el recinte emmurallat –Sant Miquel intra
muros–, el suburbi –Santa Maria foris muros, conegut
avui com Pla dels Albats–, l'hàbitat troglodític de les
cingleres –coves de la Vall– i un espai de conreu i horta
entremig –fondo de la Vall o de la Seguera. El primer, de
3,5 ha, fou residència de la població benestant i seu de
l'església parroquial i del castell (ambdós situats al cim),
i té, a més, àrees productives i d'emmagatzematge, com
una pedrera, àrees de premsat i un graner. La
particularitat de l’Olèrdola medieval recau no només en
la grandària sinó també en el fet que és l’única ciutat
cristiana dels segles X i XI sense continuïtat d'ocupació a
partir del segle XII, la qual cosa permet un estudi
topogràfic i arqueològic en extensió comparable a altres
jaciments d'etapes anteriors, com la ciutat grega i
romana d'Empúries. És per això que, davant la
potencialitat del jaciment, el Museu d’Arqueologia de
Catalunya-MAC (Agència Catalana del Patrimoni
Cultural, Gene ra litat de Catalunya) i l’Equip de Recerca
Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de
Barcelona-ERAAUB, amb el suport de l’Ajuntament
Església romànica de Santa Maria. Autor X. Esteve
d’Olèrdola i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació
de Barcelona, han sumat esforços i engegat un programa
de recerca i d’intervencions al barri extramurs de la
ciutat medieval, el conegut Pla dels Albats.
Aquesta recerca s'emmarca en el projecte Ecclesiae,
coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera,
Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles
VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola
(ECLOC), dins del Programa de projectes quadriennals
de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia
2014-2017 (CVE-DOGC-A-14105047-2014). Les interven-
cions en els tres jaciments que integren el projecte
ECLOC permetran comprendre millor l’estructuració
del territori en el moment de transició entre el món clàs-
sic i l’època medieval, sent l’arquitectura eclesiàstica
l’element identitari i articulador del paisatge. Aquest és
un ens dinàmic i en constant transformació; la seva com-
plexitat radica en l’evolució constant del trinomi esglé-
sia, hàbitat i cementiri. Olèrdola és, sense cap mena de
dubte, un dels conjunts urbans més interessants per al
coneixement d’aquesta realitat social, econòmica i reli-
giosa entre els segles VIII i XI.
El paratge del Pla dels Albats –un topònim recent que
fa al·lusió a les nombroses sepultures de nadons i infants–
està situat en un indret estratègic. Més excepcional enca-
ra és la ubicació de l'església romànica de Santa Maria,
aixecada en el punt més elevat del puig que s'obre al
nord-est de la muntanya de Sant Miquel. Des de l'edifi-
ci es controla la riera de Vilafranca, primer pas transita-
ble al sud del Llobregat que comunica la plana penede-
senca amb la marina del Garraf, així com l'entrada al
fondo del Seguera, punt d'accés a la ciutat, a les hortes i
a la Vall.
Ara per ara, del Pla dels Albats en coneixem les parets
enrunades de l'església i la necròpolis de tombes antro-
pomorfes, així com restes disperses. És ben cert, com ja
hem comentat, que aquest tipus d’estructura funerària
caracteritza els cementiris d’Olèrdola dels segles IX a XI,
tant el que es localitza a l’interior de la ciutat a l’entorn
de l’església de Sant Miquel, com el de l'exterior, a
redós de l'església de Santa Maria. La resta de construc-
cions arqueològiques de diferent natura i funcionalitat
tallades a la roca del suburbi es perfilen entre la vegeta-
ció, a tocar de la moderna carretera d'accés o a les cin-
gleres del turó: fondos de cases, vials, sitges, dipòsits,
canalitzacions, forats de pal i altres encaixos.
L'urbanisme altmedieval d'un barri periurbà esperant
sortir a la llum amb els seus espais de circulació i hàbi-
tat, productius i d'emmagatzematge.
40
El Pla dels Albats després de la intervenció arqueològica de juliol de 2015. Area productiva en primer terme,
necròpolis i església de Santa Maria al fons. Autora: Núria Olivé
41
La recerca que es planteja per al Pla dels Albats està
encaminada a la resolució de qüestions específiques
que afecten el lloc i, alhora, ha de contribuir al conei-
xement global del jaciment i, en especial, a la interrela-
ció entre l’ocupació dins i fora muralles: cronologia,
tipus i desenvolupament del creixement, tipus de la
població, simultaneïtats i discontinuïtats, etc. L’àrea
d’interès del projecte quadriennal se centra al voltant
de l’església de Santa Maria, el cementiri i la zona
immediata al nucli cultual. La zona intervinguda el
2015 s’estén a l’oest de l’església de Santa Maria, a la
zona cementirial i als espais de producció, mentre que
a la campanya de l’any vinent s’actuarà a l’església de
Santa Maria. El nombre de sepultures antropomorfes
tallades a la roca documentades en el moment de l’ini-
ci era de poc més de 100; un cop acabada la campanya,
el nombre ha crescut fins a prop de 130, però amb la
certesa que segurament se’n doblarà el nombre. El 2015
s’ha excavat un nombre reduït de tombes amb l’objec-
tiu de fer l’estudi antropològic i datacions radiocarbò-
niques dels individus que permetran establir estudis
comparatius tant poblacionals com cronològics amb els
individus enterrats a l’interior del recinte, a l’església
de Sant Miquel. Aquest cementiri s’organitza a partir
d’afloraments a la roca i vials de circulació, tot inte-
grant zones d’hàbitat i productives tallades a la roca.
La convivència cronològica d’aquests elements i
estructures als segles IX, X i XI estan indicant la seva
configuració com a sagrera, una de les realitats emblemà -
tiques de la Catalunya medieval. Tanmateix, els treballs
han permès documentar un edifici de planta rectangu-
lar que amortitza un espai del cementiri, amb funció
encara per determinar però que podria correspondre
a un celler o magatzem; pel material arqueològic tro-
bat, sembla que tot indica que el seu últim moment
d’ús se situa a finals del segle XIII o inicis del XIV.
Aquests primers resultats, encara que provisionals, són
importants perquè modifiquen el que es creia fins
ara, ja que indiquen una llarga ocupació del Pla dels
Albats, des del segle IX, si no abans, fins a la baixa edat
mitjana.
El projecte en curs es complementa amb una tasca tità-
nica, vist el tipus de vegetació, que és la documentació
topogràfica de tots els elements estructurals relacionats
amb l'urbanisme de la ciutat medieval. La integració de
tota aquesta informació en un SIG permetrà aproximar-
nos a la forma urbana de la ciutat, tant dins de muralles
com al suburbi del Pla dels Albats, aportant nous ele-
ments al coneixement del que fou i significà el fet urbà a
la Catalunya medieval. La civitas Olerdola continua sent-
ne el paradigma.
Sepultures antropomorfes tallades a la roca del cementiri del Pla dels Albats. Autor: Núria Molist