Content uploaded by Jordi Delás
Author content
All content in this area was uploaded by Jordi Delás on Aug 27, 2017
Content may be subject to copyright.
19
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
I ara què?
Autors: Dito Eningo, Olga Díaz, Jessica Camí,
Lorena Andreo, Rosa Kistmacher, Verónica Gon-
zález, Igor Bacovich, Jordi Delás. SAPS. Creu Roja.
Barcelona
Després de 20 anys -1993 a 2013- d’atenció a
consumidors de drogues no legals, dintre del
nostre servei SAPS Creu Roja, ens plantegem
si els canvis haguts en aquest temps han de donar lloc a
canvis d’actuació.
L’inicial encàrrec era contactar amb persones que no
anaven als serveis que habitualment utilitza la població
general. Després d’haver contactat amb més de 16.000
persones diferents, la reflexió és que es fa necessari comp-
tar amb serveis que facin de pont cap a la integració. Els
programes d’accés ràpid a metadona han estat un recurs
important. Ara es fa necessari comptar amb accessos més
ràpids a places de desintoxicació hospitalària. També per
persones en plans de manteniment amb metadona i que
es plantegen reduir la dosi diària o fins i tot suprimir-la.
Hem recollit molts dades, però no semblen que si-
guin determinants per fixar les polítiques d’actuació.
Les dades d’activitat poden ser incentius negatius.
Remetre usuaris a altres centres de més alt nivell, les rein-
sercions poden disminuir el nombre d’ actes assistencials
i semblar que s’està treballant menys. Quan la disminució
d’activitat hauria de portar a una actuació més persona-
litzada.
El treball en xarxa, és una realitat de la que estem
contents?
Tenim sala de consum injectat, però no podem oferir
consum supervisat per a persones que fumen les drogues.
Hi ha una bossa de persones que no poden regularitzar
la seva situació administrativa, malgrat que porten molts
anys entre nosaltres. Un carreró sense sortida?
Massa gent dormint al carrer. Enorme deteriorament
que implica. Solucions? <
What now?
Authors: Dito Eningo, Olga Díaz, Jessica Camí,
Lorena Andreo, Rosa Kistmacher, Verónica Gon-
zález, Igor Bacovich, Jordi Delás. SAPS. Creu Roja.
Barcelona
After 20 years - 1993 to 2013- caring for ille-
gal drugs consumers in our SAPS Creu Roja
service, we wonder whether the changes at
this time should lead to changes in the performance.
The initial assignment was to contact people who
do not use services of the general population. After
contact with more than 16,000 different people, in our
opinion it is necessary to have services that act as a bri-
dge towards integration.
Programs for quick access to methadone have been
an important resource. It is now necessary to have fas-
ter access to hospital detoxification spaces. Also for
people on methadone replacement therapy, methadone
maintenance plans are raised to reduce the daily dose or
even remove it.
We have collected a lot of data, but it does not seem
to be decisive in setting policy action.
Activity data may be negative incentives. Redirect
users to other centers of higher level, reattachment, cu-
res, can decrease the statistics and make it seem that the
service is working less. The decrease in activity must
lead to a more personalized performance. So it is neces-
sary to also have qualitative indicators.
Is networking a reality that we are happy about?
We have a supervised injection site, but we cannot
receive smoker drugs users. Is the change of consump-
tion method a problem?
There is a pool of people who cannot regularize
their situation despite being many years with us. Is it a
dead end?
There are too many people sleeping on the street,
leading to massive deterioration. Are there solutions? <
20 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Esta comunicación surge por las dudas sobre
cómo intervenir ante la presencia de un me-
nor en un recurso de reducción de daños, poco
frecuente pero bastante incómodo. La red de recursos
en reducción de daños para consumidores de drogas
presta atención a toda persona mayor de 18 años. Se han
presentado situaciones en que algún menor de edad se
ha presentado en algunos de los recursos creando las
consiguientes dudas en los profesionales ya que no se
contempla su atención dentro del marco jurídico actual.
La aplicación de los mandatos que establece la ley gene-
ra situaciones en las que se puede llegar a vulnerar algu-
nos de los principios que aparecen en nuestros códigos
deontológicos profesionales.
Distinguimos diferentes grupos de menores, aque-
llos que tienen de 12 a 16 años y los de 16 a 18 años,
el grado de maduración y capacitación para decidir por
sí mismos son significativamente diferentes, además
de los derechos reconocidos por ley en cada una de las
edades.
Objetivos de esta comunicación son ofrecer a los
diferentes profesionales elementos para la reflexión so-
bre la atención respetuosa de la voluntad del menor que
permita generar un grado de confianza que favorezca la
orientación del caso hacía otras instituciones con reco-
nocimiento legal para llevar a cabo intervenciones con
estos menores. Y por otro hacer una serie de recomen-
daciones sobre los recursos disponibles. <
Comunicacions
Menores y reducción de daños
Autores: Julio Mingueza Ortega(a), Gastón Tenza Herades(b). (a)Diplomat d’infermeria. Diplomat en Salut
Mental. Integrant del Grup d’Infermeria en Reducció de Danys(GERD). (b)Diplomat d’infermeria. Integrant del
Grup d’Infermeria en Reducció de Danys (GERD)
21
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
Persones menors en
programes de reducció
de danys
Autors: Julio Mingueza Ortega(a), Gastón Tenza
Herades(b). (a)Diplomat d’infermeria. Diplomat en
Salut Mental. Integrant del Grup d’Infermeria en Re-
ducció de Danys(GERD). (b)Diplomat d’infermeria.
Integrant del Grup d’Infermeria en Reducció de Dan-
ys (GERD)
Aquesta comunicació sorgeix pels dubtes de
com intervenir davant la presència d’un me-
nor en un recurs de reducció de danys, si-
tuació poc freqüent però bastant incòmode. La xarxa
de recursos en reducció de danys per a consumidors de
drogues presta atenció a tota persona major de 18 anys.
S’han presentat situacions en què algun menor d’edat
s’ha presentat en alguns dels recursos creant les conse-
güents dubtes en els professionals ja que no es contem-
pla la seva atenció dins del marc jurídic actual.
L’aplicació dels manaments que estableix la llei ge-
nera situacions en què es pot arribar a vulnerar alguns
dels principis que apareixen en els nostres codis deon-
tològics professionals.
Distingim diferents grups de menors, aquells que
tenen de 12 a 16 anys i els de 16 a 18 anys, el grau de ma-
duració i capacitació per decidir per ells mateixos són
significativament diferents, a més dels drets reconeguts
per llei en cadascuna de les edats .
Objectius d’aquesta comunicació són d’una ban-
da oferir als diferents professionals elements per a la
reflexió sobre l’atenció respectuosa de la voluntat del
menor que permeti generar un grau de confiança que
afavoreixi l’orientació del cas cap a altres institucions
amb reconeixement legal per dur a terme intervencions
amb aquests menors. I per un altre fer una sèrie de reco-
manacions sobre els recursos disponibles. <
Minors and Harm
Reduction
Authors: Julio Mingueza Ortega(a), Gastón Ten-
za Herades(b). (a)Diplomat d’infermeria. Diplomat
en Salut Mental. Integrant del Grup d’Infermeria en
Reducció de Danys(GERD). (b)Diplomat d’inferme-
ria. Integrant del Grup d’Infermeria en Reducció de
Danys (GERD)
Network resources in harm reduction pay at-
tention to anyone over 18. Under this age
there are doubts because attention is not
contemplated within the current legal framework. Appl-
ying the law also appears in situations which can violate
some of the principles that are in our professional codes
of ethics.
Distinguishing different groups of children, those
aged 12 to 16 and 16 to 18, the degree of maturation
and training for themselves are significantly different,
in addition to the rights recognized by law in every age.
It is necessary to reflect on how to continue attemp-
ting this with young people and contacting other or-
ganizations as well as regarding devices that currently
exist. <
22 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Ya hace 25 años de las primeras experiencias
de los Programas de Intercambio de Jerin-
guillas PIJ en Cataluña. Desde entonces, es-
tas estrategias se han diversificado y han aumentado en
número demostrando su eficacia para la prevención de
riesgos, como infección por VIH y hepatitis, asociados
al consumo de drogas por vía parenteral, pulmonar y /
o nasal, así como promover el acercamiento de los usua-
rios a los centros de salud.
Desde hace tiempo se valora que los PIJ podrían
ser mejorables en diferentes niveles: material que se
dispensa, criterios de dispensación, etc. A raíz de esta
valoración se planteó la elaboración de una guía con el
objetivo de esclarecer cuáles deben ser las buenas prác-
ticas en estos programas.
Para su elaboración se realizó una revisión biblio-
gráfica de material nacional e internacional, visitas a
diferentes centros y servicios con PIJ de Cataluña, y un
grupo de trabajo con expertos. Finalmente, se realizó
una revisión del material con profesionales de la red de
atención a las drogodependencias. La guía se divide en
dos partes: en la primera parte, se hace una aproxima-
ción de los objetivos, características y efectos de los PIJ.
En la segunda parte, se presentan las recomendaciones
de las buenas prácticas en diferentes niveles.
La guía se presenta como una herramienta flexible
para el diseño e implementación de los PIJ en las dife-
rentes realidades del consumo de drogas, y está dirigida
a los técnicos en salud pública y los responsables y pro-
fesionales de los centros y servicios de drogodependen-
cias del medio comunitario y penitenciario. <
Comunicacions
Guía de buenas prácticas en los Programas de
Intercambio de Jeringas
Autores: Gastón Tenza(a), Rafael Clua(b) i Julio Mingueza(c). (a)Àmbit Prevenció, GERD.Cat. (b)CAS Brians
1, GERD.Cat. (c)GERD.Cat
23
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
Guia de bones pràctiques
en els Programes
d’Intercanvi de
Xeringues
Autors: Gastón Tenza(a), Rafael Clua(b) i Julio Min-
gueza(c). (a)Àmbit Prevenció, GERD.Cat. (b)CAS Brians
1, GERD.Cat. (c)GERD.Cat
Ja fa 25 anys de les primeres experiències dels
Programes d´ Intercanvi de Xeringues PIX a
Catalunya. Des de llavors, aquestes estratègies
s’han diversificat i augmentat en nombre de punts de-
mostrant la seva eficàcia per la prevenció de riscos asso-
ciats al consum de drogues per via parenteral, pulmonar
i/o nasal i de la infecció del VIH i les hepatitis, així com
promoure l’apropament dels usuaris als centres de salut.
Des de fa temps es valora que els PIX podrien ser
millorables a diferents nivells: material que es dispensa,
criteris de dispensació, etc. Arran d’aquesta valoració es
va plantejar l’elaboració d’una guia amb l’objectiu d’ es-
clarir quines han de ser les bones pràctiques en aquests
programes.
Per a la seva elaboració es realitzà una revisió bi-
bliogràfica de material nacional i internacional, visites
a diferents centres i serveis amb PIX de Catalunya, i
un grup de treball amb experts. Finalment, es realitzà
una revisió del material amb professionals de la xarxa
d’atenció a les drogodependències. La guia es divideix
en dues parts: a la primera part, es fa una aproximació
als objectius, característiques i efectes dels PIX. A la se-
gona part, es presenten les recomanacions de les bones
pràctiques en diferents nivells.
La guia es presenta com una eina flexible pel disseny
i implementació dels PIX en les diferents realitats del
consum de drogues, i està dirigida als tècnics en salut
pública i als responsables i professionals dels centres i
serveis de drogodependències del medi comunitari i pe-
nitenciari. <
Guide to good
practice in
Syringe Exchange
Programs
Authors: Gastón Tenza(a), Rafael Clua(b) i Julio
Mingueza(c). (a)Àmbit Prevenció, GERD.Cat. (b)CAS
Brians 1, GERD.Cat. (c)GERD.Cat
25 years of the first experiences of syringe ex-
change programs in Catalunya. Since then, these
strategies have diversified and grown in a num-
ber of places, proving effective in risk prevention and
HIV infection and hepatitis associated with drug injec-
ting, pulmonary and/or nasal pathologies and promo-
ting user approach to health centers.
It has been long appreciated that the syringe ex-
change programs might be upgradable at different le-
vels: material being dispensed, dispensing criteria, etc.
Following this assessment a guide was made in order
to clarify what should be the best practice in these pro-
grams.
A literature review of national and international ma-
terial was carried out for the study, as well as visits to
different parts of Catalunya, and a working group with
experts set up. Finally, we conducted a review of the
material with professional care network drug addiction.
The guide is divided into two parts: in the first part, we
approach the objectives, characteristics and effects of
the program. The second part presents recommenda-
tions for good practice at different levels.
The guide is presented as a flexible tool for the de-
sign and implementation of the syringe exchange pro-
grams in the different realities of drug use, and is aimed
at technicians and managers in public health centers
and professional services and environmental commu-
nity and prison drug workers. <
24 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
El presente trabajo tiene por objetivo aportar
datos descriptivos de un conjunto de conduc-
tas de riesgo para la salud, asociadas con el
consumo de sustancias psicoactivas, en población peni-
tenciaria internada en el CP Brians 1.
Para responder al objetivo planteado se ha realiza-
do una encuesta administrada a 178 participantes -110
hombres (61,8% de) y 68 mujeres (38,2%) - aplicando
un muestreo de tipo bola de nieve, usando entrevista-
dores de acceso privilegiado.
Los análisis de las encuestas aportan múltiples datos
relevantes de entre las que destacamos las siguientes:
un 69,7% de los participantes reconoce tener un pro-
blema de consumo excesivo de sustancias adictivas y
un 75,4% de afirma haber tomado los últimos 6 meses;
el 39,5% refiere estar infectado por una enfermedad
de transmisión sanguínea y sexual (39% VHC, 24,3%
VIH, 20,2% coinfectados) y, respecto a las conductas
de riesgo para la salud, un 19,9 % de los entrevistados
admite haberse inyectado en prisión en los últimos 6
meses. De a estos el 58,1% ha compartido el material de
venopunción y el 40% ha participado en el Programa de
Intercambio de Jeringuillas del centro.
Los resultados reflejan comportamientos de riesgo
para la salud en la población estudiada más graves que
los referidos en otros estudios comparables. Estos datos
nos dan pie para discutir respecto a posibles mecanis-
mos explicativos subyacentes y para aventurar propues-
tas para implantar un modelo de intervención centrado
en el cliente y en la reducción de daños. <
Comunicacions
Consumo de sustancias y otras conductas de riesgo
en prisión
Autores: Enric Bañuls, Rafael Clua, Miriam Imbernón, Raúl Jiménez. CAS CP Brians 1. FSyC.
25
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
Consum de substàncies
i altres conductes de risc
a presó
Autors: Enric Bañuls, Rafael Clua, Miriam Imber-
nón, Raúl Jiménez. CAS CP Brians 1. FSyC.
Aquest estudi ha estat realitzat gràcies a una
beca del Centre d’Estudis Jurídics i Forma-
ció Especialitzada.
El present treball té per objectiu aportar dades des-
criptives d’un conjunt de conductes de risc per a la salut,
associades amb el consum de substàncies psicoactives,
en població penitenciària internada al CP Brians 1.
Per tal de respondre a l’objectiu plantejat s’ha rea-
litzat una enquesta que ha estat administrada a un to-
tal de 178 participants -110 homes (61,8%) i 68 dones
(38,2%)– aplicant un mostreig de tipus bola de neu,
fent servir entrevistadors d’accés privilegiat.
Les anàlisis de les enquestes aporten múltiples dades
rellevants d’entre les quals destaquem les següents: un
69,7% dels participants reconeix tenir un problema de
consum excessiu de substàncies addictives i un 75,4%
afirma haver-ne pres els darrers 6 mesos; el 39,5% refe-
reix estar infectat per una malaltia de transmissió san-
guínia i sexual (39% VHC, 24,3% VIH, 20,2% coinfec-
tats) i , respecte a les conductes de risc per a la salut, un
19,9% dels entrevistats admet haver-se injectat a presó
els darrers 6 mesos. D’a quests el 58,1% ha compartit
el material de venopunció i el 40% ha participat en el
Programa d’Intercanvi de Xeringues del centre.
Els resultats reflecteixen comportaments de risc per
a la salut a la població estudiada més greus que els refe-
rits en altres estudis comparables. Aquestes dades ens
donen peu per discutir respecte a possibles mecanismes
explicatius subjacents i per aventurar propostes d’inter-
venció les quals pivotarien al voltant d’un model d’in-
tervenció centrat en el client i de reducció de danys. <
Substance use
and other risk behaviors
in prison
Authors: Enric Bañuls, Rafael Clua, Miriam Im-
bernón, Raúl Jiménez. CAS CP Brians 1. FSyC.
This paper aims to provide descriptive data from
a set of risk behaviors to health associated with
the consumption of psychoactive substances
in Brians prison population admitted to CP 1.
In order to meet the stated objective a survey has
been conducted that was administered to a total of 178
participants -110 men (61.8%) and 68 women (38.2%)
- applying the “snowball” method using Interviewers
with privileged access among the prison population.
The analysis provided relevant data among which
feature the following: 69.7% of participants acknowle-
dged having a problem with excessive consumption of
addictive substances and 75.4% said it had taken the last
6 months; 39.5% were referred by a infected blood and
sexually transmitted disease (39% HCV, HIV 24.3%,
20.2% infected) and risk behaviors regarding health,
19.9% of respondents admit having injected in the last 6
months’ imprisonment. 58.1% shared injection material
and 40% participated in the Brians syringe exchange
program.
The results show more serious risk behavior to heal-
th in the population studied than those related to other
comparable studies. This data gives rise to discussing
possible explanatory underlying mechanisms and ven-
turing proposals around a model of customer-focused
intervention and harm reduction. <
26 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
El Programa de intercambio de jeringuillas del
Centro Penitenciario Brians 1 funciona desde
principios de 2007. Hasta 2012 los beneficia-
rios del programa han sido 51 hombres y 28 mujeres, de
edades comprendidas entre 35 y 40 años. El 63,3% es-
taba en tratamiento con metadona, con una prevalencia
de 92,4% de infección por VHC y de 48,1% por VIH
de los que el 60,5% estaba en tratamiento con antirre-
trovirales.
El número de jeringuillas dispensadas anualmente ha
ido incrementando de forma progresiva hasta superar las
400 unidades en los años 2009 y 2011. En 2012 la dispen-
sación disminuyó a 186 jeringuillas. Valoramos diferen-
tes hipótesis sobre los factores que podrían justificar este
descenso, con argumentos atribuibles tanto a usuarios,
como profesionales y cambios en la organización.
En cualquier caso, desde el CAS Brians 1 entende-
mos prioritaria la búsqueda de estrategias para mejorar
la cobertura del programa, aumentar la confianza de
los usuarios en este y trabajar conjuntamente con los
diferentes equipos profesionales del centro. Además,
creemos que se deberían implementar innovaciones en
el sentido de diversificar las modalidades de dispensa-
ción de material para el consumo higiénico, cambiar los
criterios de dispensación e introducir diferentes para-
fernalias para la conversión del consumo en vías menos
perjudiciales.
Por otra parte, queremos reflejar algunos datos po-
sitivos a considerar: las jeringas no han sido utilizadas
como arma, no ha habido muertos entre sus beneficia-
rios y se han recuperado, prácticamente, el 100% de las
unidades dispensadas. Además, todos los usuarios han
recibido atención biopsicosocial y educativa.
Por todo ello, el objetivo de esta comunicación es
generar debate y buscar soluciones efectivas a la situa-
ción planteada. <
Comunicacions
Evaluación del Programa de intercambio de
jeringuillas del Centro Penitenciario de Brians 1
(2007 - 2012)
Autor: Rafael Clua García. CAS Brians 1 – FsyC
27
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
Avaluació del Programa
d’intercanvi de xeringues
(PIX) del Centre
Penitenciari de Brians 1
(2007 - 2012)
Autor: Rafael Clua García. CAS Brians 1 – FsyC
El Programa d’intercanvi de xeringues del Cen-
tre Penitenciari Brians 1 funciona des de prin-
cipis de 2007. Fins el 2012 els beneficiaris del
programa han estat 51 homes i 28 dones, d’edats com-
preses entre 35 i 40 anys. El 63,3% estava en tractament
amb metadona, amb una prevalença de 92,4% d’infec-
ció per VHC i de 48,1% per VIH dels quals el 60,5%
estava en tractament amb antirretrovirals.
El nombre de xeringues dispensades anualment
s’ha anat incrementant progressivament fins a superar
les 400 unitats als anys 2009 i 2011. En 2012 la dispen-
sació va disminuir a 186 xeringues. Valorem diferents
hipòtesis sobre els factors que podrien justificar aquest
descens les quals implicarien tant a usuaris, com a pro-
fessionals i a canvis en l’organització.
En qualsevol cas, des del CAS Brians 1 entenem
prioritària la recerca d’estratègies per millorar la co-
bertura del programa, per augmentar la confiança dels
usuaris en aquest, així com per treballar conjuntament
amb els diferents equips professionals del centre. A
més, creiem que s’haurien d’implementar innovacions
en el sentit de diversificar les modalitats de dispensació
de material pel consum higiènic, canviar els criteris de
dispensació i introduir diferents parafernàlies per a la
conversió del consum a vies menys perjudicials.
D’altra banda, volem reflectir algunes dades positi-
ves a considerar: les xeringues no han estat utilitzades
com a arma, no hi ha hagut morts entre els seus bene-
ficiaris i s’han recuperat, pràcticament, el 100% de les
unitats dispensades. A més, tots els usuaris han rebut
atenció biopsicosocial i educativa.
Per tot això, l’objectiu d’aquesta comunicació és
generar debat i buscar solucions efectives a la situació
plantejada. <
Evaluation
needle exchange
program
in Prison Brians 1
(2007 -2012)
Author: Rafael Clua García. CAS Brians 1 – FsyC
The syringe exchange program of the Prison
Brians 1 has operated since early 2007. Until
2012 the program beneficiaries were 51 men
and 28 women, aged between 35 and 40 years. 63.3%
were in methadone treatment, with a prevalence of
92.4% of HCV infection and HIV 48.1% of which
60.5% were receiving antiretroviral therapy.
The number of syringes dispensed annually has in-
creased gradually to over 400 units in 2009 and 2011.
In 2012 it decreased to 186 dispensing syringes. We va-
lue different hypotheses about factors that could justify
this decline, with arguments attributable to both users
such as professional and organizational changes.
In any case, from the CAS Brians 1 we understand
as a priority the search for strategies to improve pro-
gram coverage, increase user confidence and work to-
gether with other professional teams from the center.
Furthermore, we believe that innovation should be im-
plemented in the sense of diversifying delivery modes
for hygienic material consumption, changing the dis-
pensing criteria and introducing different parapherna-
lia for the conversion of consumption to less harmful
way. <
28 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Introducción
La epidemia de VIH en España desde que se detectó
el primer caso en 1981 ha ido creciendo hasta conver-
tirse en 1990 en el país europeo con tasas más altas. (1)
Es responsabilidad de las Administraciones Peni-
tenciarias el velar por la vida, la integridad y la salud
de las personas privadas de libertad y a tal fin debe-
rían incluir entre sus políticas en materia de preven-
ción y tratamiento de la enfermedad todas aquellas
estrategias que, para el resto de la comunidad, se han
mostrado eficaces. En este sentido y basándose en el
principio básico de no discriminación, la Organiza-
ción Mundial de la Salud (OMS) y el Consejo de Eu-
ropa desarrollaron, entre los años 1987 y 1993, una
serie de directrices sobre VIH/Sida en prisiones. Una
de ellas hace mención expresa a la disponibilidad de
agujas y jeringuillas estériles: “en países donde, en
la comunidad, exista disponibilidad de jeringuillas
y agujas estériles para inyectores de drogas, debería
considerarse la posibilidad de proporcionar equipos
de inyección higiénicos a aquellos presos que los de-
manden, tanto durante el arresto como en la excarce-
lación. (2-3)
Programas de reducción de
daños
Los llamados programas de “reducción de daños”
(reduction harm, damage limitation, casualty reduction, harm
minimization) tienen por objetivo reducir el daño aso-
ciado al consumo de drogas, con independencia de
que se produzca o no una disminución en su consu-
mo.(4)
Intercambio de jeringas
Su origen se sitúa en los años 80 cuando la “Junky
Union” implanta un original programa en Amsterdam,
en principio destinado a la prevención del contagio de
hepatitis B por vía parenteral (5-6). En la década de
los 90 ya se extienden a numerosas ciudades del mun-
do: Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam, To-
ronto, Florencia, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra,
Jersey, Delhi, Barcelona y Ljubljana. (7)
Distribución de jeringuillas
en el medio penitenciario.
Suiza y Alemania
Las primeras experiencias de intercambio de jeringui-
llas en el medio penitenciario tuvieron lugar en Suiza
en 1993 en los establecimientos de Hindelbank (mu-
jeres) y Oberschöngrün (hombres), como un acto de
desobediencia médica. (4)
Tras Suiza se implantó en la prisión de mujeres de
Vechta en 1996. En el mismo año se extendería la ex-
periencia a Lingen I Abt (Gross Hesepe) y Vierlande
(Hamburgo). Posteriormente en 1998 se implantaron
en las prisiones de Lichtenberg y Lehrter Str (ambas
en Berlín). Y en el año 2000 en la prisión de Fuhlbüt-
tel (Hamburgo) (8)
Revisió
Programa de intercambio de jeringas en prisiones
Autores: Equipo de Redacción Low Threshold Journal.
29
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
Distribución de jeringuillas
en españa. Prisión de Basauri
El primer programa de intercambio de jeringas en Espa-
ña fue puesto en marcha en Basauri en julio de 1997 (9).
Tuvo su origen en una proposición no de ley del Par-
lamento Vasco, con fecha del 13 de diciembre de 1995,
por la que, haciéndose eco de la sensibilidad social ma-
nifestada en este sentido desde algunas Asociaciones
Ciudadanas e Instituciones, se instaba al Gobierno Vasco
a solicitar a la Secretaria de Estado de Asuntos Peniten-
ciarios a que, con carácter experimental y bajo los corres-
pondientes controles sanitarios y de seguridad, pusiera
en marcha un Programa de Intercambio de Jeringuillas
en uno de los tres Centros Penitenciarios de la Comuni-
dad Autónoma Vasca cuya evaluación permitiera adoptar
una decisión uniforme y razonada para la introducción
de jeringuillas en el medio penitenciario (10)
Evolución
A finales de 2001, los programas de intercambio de je-
ringas en España ya se habían implantado en 11 cen-
tros. (10-11)
Tras Basauri se implantaron en Pamplona, Teneri-
fe, Nanclares de Oca (Álava), Martutene (Guipúzcoa),
Teixeiro (A Coruña), A Lama (Pontevedra), Pereiro de
Aguiar (Ourense), Bonxe y Monterroso (Lugo) (12-13).
En Catalunya, el Programa de Intercambio de Jeringas
de Can Brians 1 funciona desde 2007. <
30 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Programa d’intercanvi de
xeringues a presons
Autors: Equipo de Redacción Low Threshold
Journal.
Introducció
L’epidèmia de VIH a Espanya des que es va detectar el
primer cas el 1981 ha anat creixent fins a convertir-se en
1990 en el país europeu amb taxes més altes. (12)
És responsabilitat de les administracions peniten-
ciàries vetllar per la vida, la integritat i la salut de les
persones privades de llibertat i amb aquesta finalitat
haurien d›incloure, entre les seves polítiques en matèria
de prevenció i tractament de la malaltia, totes aquelles
estratègies que, per la resta de la comunitat, s›han mos-
trat eficaços. En aquest sentit i basant-se en el principi
bàsic de no discriminació, l›Organització Mundial de la
Salut (OMS) i el Consell d›Europa van desenvolupar,
entre els anys 1987 i 1993, una sèrie de directrius sobre
VIH/Sida a presons. Una d›elles fa menció expressa a
la disponibilitat d›agulles i xeringues estèrils: «en països
on, en la comunitat, hi hagi disponibilitat de xeringues
i agulles estèrils per injectors de drogues, s›hauria de
considerar la possibilitat de proporcionar equips d›in-
jecció higiènics a aquells presos que els demanin, tant
durant l›arrest com en l›excarceració. (2-3)
Programes de reducció de danys
Els anomenats programes de “reducció de danys” (reduc-
tion harm, damage limitation, casualty reduction, harm
minimization) tenen per objectiu reduir el dany associat al
consum de drogues, amb independència que es produeixi
o no una disminució en el seu consum. (4)
Intercanvi de xeringues
El seu origen se situa en els anys 80 quan la “Junky
Union” implanta un original programa a la ciutat holan-
desa d’Amsterdam, en principi destinat a la prevenció del
contagi d’hepatitis B per via parenteral (5-6). A la dè-
cada dels 90 ja s’estenen a nombroses ciutats del món:
Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam, Toronto,
Florència, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra, Jersey, Del-
hi, Barcelona i Ljubljana. (7)
Distribució de xeringues a
prisons. Suïssa i Alemània.
Les primeres experiències d’intercanvi de xeringues en el
medi penitenciari van tenir lloc a Suïssa el 1993 en els es-
tabliments de Hindelbank (dones) i Oberschöngrün (ho-
mes), com un acte de desobediència mèdica. (4)
Després de Suïssa s’implanta a la presó de dones de
Vechta el 1996. En el mateix any s’estendria l’experiència
a Lingen I Abt (Gross Hesepe) i Vierlande (Hamburg).
Posteriorment en 1998 s’implanta a les presons de Lich-
tenberg i Lehrter Str (ambdues a Berlín). I l’any 2000 s’ini-
ciarà a la presó de Fuhlbüttel (Hamburg) (8)
Distribució de xeringues a
presons a espanya. Presó de
Basauri
El primer programa d’intercanvi de xeringues a Espanya
va ser posat en marxa a Basauri el juliol de 1997. (9)
Té el seu origen en una proposició no de llei del Par-
lament Basc, amb data del 13 de desembre de 1995, per la
qual, fent-se ressò de la sensibilitat social manifestada en
aquest sentit des d’algunes Associacions Ciutadanes i Ins-
titucions, s’instava al Govern Basc a sol·licitar a la Secreta-
ria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris a que, amb caràcter
experimental i sota els corresponents controls sanitaris i
de seguretat, posés en marxa un Programa d’Intercanvi
de Xeringues en un dels tres Centres Penitenciaris de la
Comunitat Autònoma Basca. Es perseguia que l’avaluació
permetés adoptar una decisió uniforme i raonada per a la
introducció de xeringues en el medi penitenciari (10)
Evolució
A finals de 2001, els programes d’intercanvi de xeringues
a Espanya ja s’havien implantat en 11 centres. (10-11)
Després de Basauri es van implantar a Pamplona, Te-
nerife, Nanclares d’Oca (Àlaba), Martutene (Guipúscoa),
Teixeiro (la Corunya), A Lama (Pontevedra), Pereiro
d’Aguiar (Orense), Bonxe i Monterroso (Lugo) (12-13). A
Catalunya, el Programa d’Intercanvi de Xeringues de Can
Brians I funciona des de 2007. <
31
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
Needle exchange
programs in prison
Authors: Editorial Team. Low Threshold Journal
Introduction
The HIV epidemic in Spain since the first case was
detected in 1981 grew to become by 1990 the Euro-
pean country with the highest rates. (1)
It is the responsibility of the Penitentiary Admi-
nistration to safeguard the life, integrity and heal-
th of detainees. To this objective, it should include
-among their policies on the prevention and treat-
ment of disease - all the strategies that have proved
effective for the rest of the community. In this sen-
se, and based on this basic principle of non-discri-
mination, the World Health Organization (WHO)
and the Council of Europe developed, between 1987
and 1993, a series of guidelines on HIV/AIDS in pri-
sons. One of them makes express reference to the
availability of sterile needles and syringes, “in coun-
tries where, in the community, there is availability of
sterile syringes and needles for injecting drug users,
should be considered to provide to the prisoners –on
previous request- sterile injection equipment, both
during arrest and in the release. (2-3)
Harm reduction programs
The programs called “harm reduction” (damage li-
mitation, casualty reduction, harm minimization)
aim to reduce the harm associated with drug, regard-
less of whether or not there is a decrease in consump-
tion. (4)
Needle and syringe
programms exchange
Its origin is in the 80s when “Junky Union” imple-
mented an original program in Amsterdam, aimed
at preventing the spread of hepatitis B by injecting
(5-6). In the 90s was extending in many cities world-
wide: Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam,
Toronto, Florence, Hobart, Paris, Sao Paulo, Gene-
va, Jersey, Delhi, Barcelona and Ljubljana. (7)
Switzerland
and Germany
The first experiences needle exchange in prisons
took place in Switzerland in 1993 in Hindelbank (wo-
men) and Oberschöngrün (men) as an act of medical
disobedience. (4)
After Switzerland other experiences were implan-
ted in the women’s prison in Vechta in 1996. and in
the same year, in Lingen I Abt (Gross Hesepe) and
Vierlande (Hamburg). Later, in 1998 it was implan-
ted in the prisons of Lichtenberg and Lehrter Str
(both in Berlin). And in 2000 in Fuhlbüttel prison
(Hamburg) (8)
Basauri prison
The first needle exchange program in Spain was
launched in Basauri in July 1997. (9)
It had its origin in a motion of law of the Bas-
que Parliament, dated December 13, 1995, by which,
echoing the social sensitivity expressed in this sen-
se from some citizens and institutions and associa-
tions, the Basque Government was urged to apply
to the Secretary of State for Prisons experimentally
and under the relevant health and safety controls, to
put in place a Needle Exchange Program in one of
three prisons in the Basque County, and whose eva-
luation allowed a uniform and reasoned decision for
the introduction of needle exchange in prisons to be
adopted. (10)
Evolution
In late 2001, needle and syringe exchange programs
in Spanish prisons had already been implanted in 11
centers. (10-11)
After Basauri they were implanted in Pamplona,
Tenerife, Nanclares de Oca (Álava), Martutene (Gui-
púzcoa), Teixeiro (A Coruña), A Lama (Pontevedra),
Pereiro de Aguiar (Ourense), Bonxe and Monterroso
(Lugo) (12-13). In Catalunya, the Needle Exchange
Program of Can Brians-I has been operative since
2007. <
32 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Bibliografía / Bibliografiffiifia /
References
1. Parras F. Sida y Prisión. Las cárceles: un lugar
para la prevención. Rev Esp Sanid Penit. 2000; 1: 1-2.
2. http://www.msssi.gob.es/en/ciudadanos/en-
fLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/progIn-
terJeringuillas/PIJPrisiones/pijEvaluacion.htm
3. Harding T. Aids in prision. Lancet 1987; ii:
1260-1263.
4. Barrios Flores LF. Origen y modelos de Pro-
grama de Intercambio de Jeringuillas (PIJ) en prisión.
Revista Española de Sanidad Penitenciaria. 2003; 5.
http://www.sanipe.es/OJS/index.php/RESP/article/
view/240/528
5. http://www.aver t.org/needle-and-sy rin-
ge-programmes-nsps-hiv-prevention.htm
6. Hartsgers C, Buning EC, Van Santen GW,
Verster AD, Countinho RA. Impact of the needle and
syringe exchange programme in Amsterdam in injec-
ting risk behaviour. AIDS 1989; 3: 575-576.
7. Bunning E. Aids-related interventions among
drug users in the Netherlands. Int J Drug Policy 1990; 1: 5.
8. Nelles J, Provision of syringes and prescription
of heroin in prison: the Swiss experience in the prisons
of Hindelbank and Oberschongron.
9. Stöver H. Évaluation positive de projets pilo-
tes d’échange de seringues en prison. Bulletin canadien
VIH/SIDA et droit. 2000; 5: 2-3
10. http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLe-
siones/enfTransmisibles/sida/prevencion/actividades-
EnPrisiones/docs/programaMarco.pdf
11. http://www.msssi.gob.es/en/ciudadanos/en-
fLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/progInter-
Jeringuillas/PIJPrisiones/pijEvaluacion.htm#historia
12. Menoyo C, Zulaica D y Parras F. Programmes
d’échange de seringues dans des prisons d’Espagne. Re-
vue Canadienne VIH/SIDA et Droit. 2000.
13. Menoyo C, Zulaica D, Parras F. Needle ex-
change programme (NEP) in the prison of Bilbao, 2
years experience: 1997-1999, XIIIe Conférence interna-
tionale sur le sida, Durban, 9-14 juillet 2000 (abrégé n°
TuOrD322). <
33
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshol
Journal
ENTREGA Y RECOGIDA DE JERINGAS. (En-
trega de material higiénico) Su origen se sitúa en los
años 80 cuando la “Junky Union” implanta un origi-
nal programa en la ciudad holandesa de Amsterdam,
en principio destinado a la prevención del contagio de
hepatitis B por vía parenteral. En la década de los 90 ya
se extienden en numerosas ciudades del mundo: Liver-
pool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam, Toronto, Flo-
rencia, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra, Jersey, Delhi,
Barcelona y Ljubljana.
LLIUREMENT I RECOLLIDA DE XE-
RINGUES El seu origen se situa en els anys 80 quan
la “Junky Union” implanta un original programa a la
ciutat holandesa d’Amsterdam, en principi destinat a la
prevenció del contagi d’hepatitis B per via parenteral.
A la dècada dels 90 ja s’estenen a nombroses ciutats del
món: Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam,
Toronto, Florència, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra,
Jersey, Delhi, Barcelona i Ljubljana.
NEEDLE AND SYRINGE PROGRAMMES.
Syringe exchange program or needle exchange pro-
gram. Its origin is in the 80s when “Junky Union” an
original program implemented in the Dutch city of
Amsterdam, in principle aimed at preventing the spread
of hepatitis B by injecting. In the 90s and extend in
many cities worldwide: Liverpool, Barcelona, Melbour-
ne, Rotterdam, Toronto, Florence, Hobart, Paris, Sao
Paulo, Geneva, Jersey, Delhi, Barcelona and Ljubljana.
JERINGUILLAS, JERINGAS / XERINGUES /
SYRINGES
PROGRAMAS DE REDUCCION DE DAÑOS.
Los llamados programas de “reducción de daños”
(reduction harm, damage limitation, casualty reduction, harm
minimization parten de la constatación de la ineficacia
en el terreno práctico de la supresión o reducción del
consumo de drogas y tienen por objetivo reducir el
daño asociado al consumo de drogas, con indepen-
dencia de que se produzca o no una disminución en
su consumo.
PROGRAMES DE REDUCCIÓ DE DANYS.
Els anomenats programes de “reducció de danys” (re-
duction harm, damage limitation, casualty reduction,
harm minimization) parteixen de la constatació de la
ineficàcia en el terreny pràctic de la supressió o reduc-
ció del consum de drogues i tenen per objectiu reduir
el dany associat al consum de drogues, amb indepen-
dència que es produeixi o no una disminució en el seu
consum.
HARM REDUCTION PROGRAMS. The pro-
grams called “harm reduction” (damage limitation,
casualty reduction, harm minimization start from the
finding of ineffectiveness in the practical field of the
removal or reduction of drug use and aim to reduce the
harm associated with drug, regardless of whether or not
there is a decrease in consumption.
USUARIOS DE DROGAS POR VÍA PARENTE-
RAL / USUARIS DE DROGUES PER VIA PA-
RENTERAL /INTRAVENOUS DRUG USERS
(INTRAVENOUS DRUG CONSUMPTION)
PROGRAMAS DE MANTENIMIENTO CON
METADONA / PROGRAMES DE MANTENI-
MENT AMB METADONA / METHADONE
MAINTENANCE PROGRAM, METHADONE
REPLACEMENT THERAPY
PROGRAMAS DE NALOXONA/ PROGRAMES
DE NALOXONA / NALOXONE PROGRAMS
SALAS DE CONSUMO HIGIÉNICO / SALES
DE CONSUM HIGIÈNIC / SUPERVISED IN-
JECTION SITES, CONSUMPTION ROOMS
COMPARTIR / COMPARTIR/ SHARE
SERVICIOS / SERVEIS / SERVICES
VECINDARIO / VEÏNAT / NEIGHBOUR-
HOOD <
Glossario / Glossari / Glossary
Call for papers
Low Threshold Journal is an online publication
addressed to the international scientific com-
munity and focused on presenting experiences
of teams who work on promoting education, health and
social care in socially deprived urban areas. There are in-
teresting unknown interventions that could be useful for
other groups under similar conditions.
From the original texts, sent to lowthresholdjournal@
lowthresholdjournal.org, the editors made an English or
Spanish translation. The final texts are published as a ma-
gazine and are freely available in PDF format. They are
online permanently at www.lowthresholdjournal.org, so
they can be consulted at any time.
The platform is financed by authors’ contributions
with open access for readers. It is a low cost fee (€ 0.074
per word).
Lowthresholdjournal is promoted by Ex Aequo, a
non-profit association, founded in 1996 in Barcelona and
is dedicated to promoting education, communication and
social and health care in socially deprived urban areas.
