Low Threshold Journal 2015; 3: 2

Abstract

El mercado de la droga. Redadas / El mercat de la droga. Batudes / The drug market. Police raids. Patricia Pujante
Comentarios / Comentaris / Comments. Rosa Kistmacher
Experiencias / Experiències / Experiences. Jordi Haro
Reinserción o negocio? / Reinserció o negoci? / Reinsertion or business? Herman Saraiva Marcelino
Cómo dejé la droga o mejor dicho de como empecé a dejarla / Com vaig deixar la droga o millor dit de com vaig començar a deixar-la / How I stopped drugs or rather how I started. Valentina Mortari
Voluntarios de DA-T Barcelona. La realidad invisible que duerme en nuestros portales /
La realitat invisible que dorm als nostres portals / The invisible reality sleeping on our portals. Jorge Valero y David Viñas
Deporte / Esport / Sport. Jordi Lobo, Toni Delás, Edgar Ortiz, Julieta Alberio, Borja Campos, Dani Travé, Georgina Rodríguez, Jordi Delás

Full text

2015. Vol 3. Número 2.
LowThreshold
Journal
Sumario / Summary
• Elmercadodeladroga.Redadas/
Elmercatdeladroga.Batudes/
Thedrugmarket.Policeraids
• Experiencias/Experiències/Expe-
riences.Jordi Haro
• VoluntariosdeDA-TBarcelona
• Deporte/Esport/Sport.Jordi Lobo,
Toni Delás, Edgar Ortiz, Julieta Alberio,
Borja Campos, Dani Travé, Georgina
Rodríguez, Jordi Delás

2LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
CoordinaCión
Mª José Sánchez
direCtor
Jordi Delás
Jefa de redaCCión / editor in Chief
Mª Eugenia de Andrés
ConseJo de redaCCión /
editorial boar d
Margarita Aguas
Miguel de Andrés
Jordi Delás
Nadia El Hilali
Gemma Martín
Tarcisio Matos de Andrade (Salvador de
Bahía)
César Morcillo
María José Sánchez
Martín Vázquez Acuña (Buenos Aires)
diseño / design
Sònia Poch
MaquetaCión / layout
Sònia Poch
CorreC tion in english
Steve Cedar
ediCión /edition
Ex AEquo
lowthreshold@lowthresholdjournal.org
www.lowthresholjournal.org
Sumario / Sumari / Summary
EL MERCADO DE LA DROGA. REDADAS /
EL MERCAT DE LA DROGA. BATUDES /
THE DRUG MARKET. POLICE RAIDS
Intervenciones policiales en el mundo de la droga: ¿cómo queda el
mercado? / Intervencions policials al món de la droga: com queda
el mercat? / Police interventions in the drug World. Patricia Pujante
Comentarios / Comentaris / Comments. Rosa Kistmacher
3-13
EXPERIENCIAS / EXPERIÈNCIES / EXPERIENCES
Jordi Haro
Reinserción o negocio? / Reinserció o negoci? /
Reinsertion or business? Herman Saraiva Marcelino
Cómo dejé la droga o mejor dicho de como empecé a dejarla /
Com vaig deixar la droga o millor dit de com vaig començar a
deixar-la / How I stopped drugs or rather how I started.
Valentina Mortari
14- 19
VOLUNTARIOS DE DA-T BARCELONA
La realidad invisible que duerme en nuestros portales /
La realitat invisible que dorm als nostres portals /
The invisible reality sleeping on our portals
Jorge Valero y David Viñas
Acogida nocturna según el calendario y el termómetro /
Acollida nocturna segons el calendari i el termòmetre /
Night shelter according to the calendar and the thermometer
Comité de Redaccción de Low Threshold Journal
20-30
DEPORTE / ESPORT / SPORT
Jordi Lobo, Toni Delás, Edgar Ortiz, Julieta Alberio, Borja Campos,
Dani Travé, Georgina Rodríguez , Jordi Delás
Hockey +
Proyecto ciudad / Projecte ciutat / Hockey City Program
El día diferente / El dia diferent / A different day
30-38

3
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
El mercado de la droga es ilícito pero se
comporta como otros mercados. Ofrece
descuentos por grandes compras y las os-
cilaciones siguen también las reglas de la oferta y la
demanda.1 El conocimiento de estos hechos ha de ser
una línea de trabajo para inuir en pos de hechos sa-
ludables.
1 Iannello GD, Delás J, Aguas M, Bacovich I, Serra L, Olga O. The
illicit drug market. Gac Sanit. 2012;26(3):288.
Patricia Pujante, en un excelente reportaje, trata de
los cambios que se producen en en el mercado de la
droga cuando las redadas policiales obstaculizan brus-
camente la venta. ¿Ofrecer alternativas al consumo
puede ser una emergencia? ¿Es una oportunidad para
alternativas asistenciales? Completa el reportaje la opi-
nión de una experta, Rosa Kistmacher. ✹
El mercado de la droga.
Redadas

4LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Intervenciones policiales en
el mundo de la droga: ¿cómo
queda el mercado?
Patricia Pujante
El mercado de la droga tiene gran capacidad de
regeneración. Y más actualmente, en que, por
desgracia, y a causa de la crisis económica mu-
chas personas y familias encuentran en este mercado la
manera de conseguir sus recursos económicos.
“La crisis económica ha incrementado en un 200 o
500% el tráfico de cannabis, una de las drogas más de-
mandadas. Gente que no tiene ingresos construyen en
sus casas un invernadero y cultiva en el interior plantas
de marihuana. Esto permite la venta a pequeña escala”,
asegura V, Mosso d’ Esquadra de la brigada de interven-
ción o ejecución en cuestiones de salud pública, más co-
nocidas como redadas antidroga.El objetivo principal,
por parte de los Mossos d’ Esquadra y la Guardia Ur-
bana es intentar intervenir desde “arriba”, a gran escala,
para cortar el suministro. “El fin es atacar al vendedor
porque es quien comete el delito; el consumidor no co-
mete en sí un delito”, explican desde el Departamento
de Comunicación de Mossos d’Esquadra.
Pero, ¿cómo se interviene en estos casos? ¿Qué fac-
tores deben tenerse en cuenta a la hora de realizar una
intervención antidroga?
En una intervención de salud pública trabajan dos
grupos de Mossos d’ Esquadra: los que investigan y
quienes ejecutan.
Las investigaciones se preparan durante mucho
tiempo, aunque, como afirman desde los Mossos d’
Esquadra: “todo depende de la dimensión de la inter-
vención, de las personas implicadas, de los grupos or-
ganizados y mafias o bandas armadas que pueda haber
detrás. Así como de los objetivos a detener y los puntos
de venta”.
En función de esto se pueden hacer intervenciones
simultáneas en distintos puntos de Cataluña, por ejem-
plo. V. forma parte del equipo de ejecución. “A noso-
tros nos suelen llamar con uno o dos días de antelación
y nos avisan de la redada. Pero no nos dicen ni el lugar
ni la hora exacta, para evitar filtraciones. Nos reunimos
con el equipo de investigación y nuestros superiores
el mismo día de la intervención para valorar todos los
factores y preparar el material necesario: la planimetría
del edificio, las personas implicadas, sus posibles ante-
cedentes, posibilidad de posesión de armas de fuego o
dominio de artes marciales... Según la peligrosidad o
el grado de conflicto que se pueda encontrar se prepa-
ra un material u otro. Normalmente las actuaciones se
llevan a cabo en las horas de “sueño profundo”, entre
las tres y las cinco de la madrugada”, explica. Se busca
el “factor sorpresa”, para encontrar desprevenidos a los
traficantes.
Antiguamente los vendedores vivían en entresuelos
o pisos bajos, para escapar rápidamente. Actualmente
convierten sus pisos donde residen y trafican en autén-
ticas fortificaciones, con puertas blindadas y rejas en
ventanas y balcones.
“Son conscientes de que entramos durante la noche,
que tenemos que hacer ruido y que, por mucho que dis-
pongamos de material, tardaremos en abrir las puertas,
por lo que les dará tiempo a tirar la droga por el inodo-
ro”, asegura V.
Además, cuentan con jóvenes contratados para avi-
sar si se acercar la policía. Aprovechan tener dos pisos
unidos, algo muy común en el barrio de La Mina, en
el límite entre Barcelona y Sant Adrià de Besòs. Para
poder acceder a un piso hace falta la autorización del
juez. Si al acceder al piso se encuentran con que está
comunicado con otro no pueden continuar. Han de
contactar con el En ese momento deben ponerse en
contacto con un juez de guardia para lograr una nueva
orden de registro, lo cual conlleva perder un tiempo de
vital importancia.
Cabe preguntarse en este punto cómo queda el
mercado de la droga tras una intervención de estas ca-
racterísticas y de qué forma afecta a los colectivos de
toxicómanos.
Tanto el departamento de comunicación de los
Mossos d’Esquadra como V. coinciden en que es un
mercado con gran capacidad de regeneración. Una in-
tervención en el barrio de La Mina, el mes de noviem-
bre de 2015, repetida al cabo de pocos meses mostró
que se había regenerado el mercado de forma práctica-
mente inmediata.
Aunque los toxicómanos, evidentemente, se ven
afectados por este cese del suministro cercano, no lo
sufren de forma muy acentuada porque es un mercado
que muta de nuevo rápidamente. El hecho de no poder
conseguir la dosis diaria en su entorno habitual les hace
trasladarse a otras zonas más alejadas.
“Normalmente no hay conflictos graves por síndro-
me de abstinencia de los toxicómanos, pero a veces se
incrementan los atracos a comercios pequeños. A veces
nos encontramos, mientras patrullamos, con conflictos
porque piden en los centros asistenciales dosis superio-
res a las que les corresponde y hemos de intervenir”,
reconoce A, guardia urbano que patrulla a pie de calle.

5
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Cabe destacar que el síndrome de abstinencia y
el suministro de metadona no es competencia de los
Mossos d’Esquadra y de la Guàrdia Urbana, a no ser
que haya situaciones de violencia o pequeños delitos.
“De la metadona se encarga el Departament de Sa-
lud y el Departament de Bienestar Social, así como
médicos que conocen la dosis a suministrar a cada
enfermo, ya que está considerado una enfermedad.
Nosotros no podemos ni debemos intervenir. De he-
cho, incluso dentro de las prisiones, hay un equipo
encargado de llevarlo a cabo. Lo que sí que sabemos
es que, para poder acceder a la metadona, deben for-
mar parte de un proceso de rehabilitación y desintoxi-
cación”, explica V.
Todos los profesionales entrevistados coinciden
en que ha habido un repunte y cambio en el tipo de
sustancias consumidas. En la década de los 2000
prácticamente había sido erradicado el consumo de
heroína por parte de la población española. Sin em-
bargo, debido a una ola de inmigrantes del este de Eu-
ropa, acostumbrados al consumo de sustancias más
fuertes, hubo un repunte. “Según el tipo de etnia se
consume más un tipo de droga u otra, más fuerte o
menos”, cita V.
“Actualmente hay numerosos casos de “mulas”,
personas que por dinero, se prestan a utilizar su cuerpo
para transportar droga. Esto, evidentemente, conlle-
va riesgos, como la posibilidad de que esa sustancia se
vierta en el interior, pudiendo causar la muerte.
Esto ha afectado, mayoritariamente, a personas con
pocos recursos económicos, que han en encontrado en
el entorno de la droga una salida, en muchos casos falli-
da, a la crisis económica.
V. se muestra esperanzado y decepcionado a la vez:
“Creo, por un parte, que la gente no tiene tanto dinero
para comprar porque la droga es realmente muy cara.
Cuando los noticiarios dicen que se han incautado
toneladas de cocaína por valor en el mercado de dos
millones de euros, se refieren a droga sin adulterar. A
veces hemos entrado en pisos en que no había yeso en
las paredes, ya que había sido utilizado para adulterar
las cantidades originales que se quintuplican. Consumir
drogas es muy nocivo y debe concienciarse a la juventud
al respecto”, concluye. ✹

6LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Comentarios al artículo
“Intervenciones policiales
en el mundo de la droga”
Rosa Kistmacher
En primer lugar hay que decir que el mercado de
la droga funciona como cualquier otro merca-
do: donde hay demanda, hay oferta. Y al revés.
Drogas (sustancias capaces de actuar sobre el sis-
tema nervioso central) se han consumido siempre,
forman parte de la humanidad y de nuestra nece-
sidad de evadirnos, de divertirnos, de ampliar ho-
rizontes, de tener experiencias trascendentales. Se
utilizan para relajarse, para colocarse, para facili-
tar el relacionarse, para olvidarse durante un rato.
En este sentido, aunque no hubiera oferta, persiste la
demanda, porque responde a una necesidad real y exis-
tente en todos los países del mundo, en todas las esferas
sociales, en todas las culturas.
En cuanto a los profesionales entrevistados para
elaborar el artículo, hay que constatar que se trata ex-
clusivamente de personas que pertenecen a distintos
cuerpos policiales, y por lo tanto son los encargados de
velar porque se cumplan las leyes vigentes, en este caso
impedir que haya delitos
relacionados con las dro-
gas (venta; tráfico; tenen-
cia; y consumo en la vía
pública; aunque los dos
últimos no son delito se-
gún el código penal, sí se
pueden imponer multas
administrativas). Y con
tal tarea, uno no se debe
o no puede plantearse
el sentido o la utilidad
de las redadas. Porque
lo que consiguen es que
haya menos oferta, pero
con esto no desciende la
demanda. Y cuando hay
menos oferta, los vende-
dores pueden subir los
precios, adulterar más la
droga para conseguir la misma cantidad, con menor ca-
lidad. Todo aquello a costa de la salud de los consumi-
dores de drogas, que compran una sustancia ilícita en
un mercado negro, sin control ni regulación.
Otra cosa que hay que aclarar es que en cuanto a
nocividad, no es la heroína, ni la cocaína la más noci-
va. Según un informe de la OMS2 son las drogas licitas
o legales como tabaco (8,8%) o alcohol (3,2%) las que
causan más morbilidad a nivel mundial, mientras las
drogas ilícitas contribuyen en un 0,4%.
Por último me gustaría recordar el ejemplo de Países
Bajos, donde se sigue desde hace más de 30 años una
“política de tolerancia” referente al consumo de canna-
bis. Según el último informe del Observatorio Europeo
de las Drogas y las Toxicomanías (OEDT) pese a que
los holandeses despenalizaron su venta, consumen me-
nos marihuana que los franceses y españoles. La coor-
dinadora de la unidad de análisis sobre tendencias en
materia de drogas del prestigioso Instituto holandés
para la Salud Mental y las Adicciones (Trimbos), Mar-
griet van Laar, remarca: “No estamos a favor del con-
sumo de drogas, pero somos pragmáticos y conscientes
de que no van a desaparecer, así que tratamos de reducir
el daño tanto como sea posible”.3
Y en esta línea deberíamos trabajar. El consumo de
drogas no se puede erradicar, por mucha redada e in-
cautación que haya. El objetivo debería ser regular el
consumo y hacerlo más seguro para las personas usua-
rias de drogas, en vez de perseguir una conducta pro-
fundamente humana, la necesidad de evadirnos. ✹
2 http://www.who.int/substance_abuse/publications/en/Neuroscien-
ce_S.pdf
3 http://www.bbc.com/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100701_
holanda_aniversario_marihuana_jrg.shtml

7
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
El mercat de la droga és il·lícit però es comporta
com altres mercats. Ofereix descomptes per
grans compres i les oscil·lacions també se-
gueixen les regles de l’oferta i la demanda.4 El coneixe-
ment d’aquests fets ha de ser una línia de treball per in-
uir en vers fets més saludables
Patricia Pujante, en un excel·lent reportatge, tracta
dels canvis que es produeixen en el mercat de la dro-
ga quan les batudes policials obstaculitzen bruscament
la venda. Oferir alternatives al consum, ha de ser una
emergència? És una oportunitat per alternatives assis-
tencials?
Completa el reportatge l’opinió d’una experta, Rosa
Kistmacher ✹
4 Iannello GD, Delás J, Aguas M, Bacovich I, Serra L, Olga O. The illicit
drug market. Gac Sanit. 2012;26(3):288.
Intervencions policials
al món de la droga: com queda
el mercat
Patricia Pujante
El mercat de la droga té gran capacitat de rege-
neració. I més actualment, època en que, per
desgràcia, i a causa de la crisi econòmica, son
moltes les persones i famílies que han trobat en aquest
sector el seu modus vivendi. Això es manifesta, sobretot,
en el tràc de Cannabis, de les drogues més demanda-
des: “amb la crisi han incrementat en un 200 o 500%.
Gent sense ingressos construeix en urbanitzacions un
hivernacle i posa a l’interior plantes de Marihuana. Això
constitueix la venda a petita escala”, assegura V., Mos-
so d’Esquadra de la brigada d’intervenció o execució en
qüestions de salut pública, més conegudes com a batu-
des antidroga.
L’objectiu principal, per part de Mossos d’Esquadra
i Guàrdia Urbana és bàsic: intentar intervenir des de
“dalt”, a gran escala, per a tallar el subministrament.
“La finalitat és atacar el venedor perquè és qui comet el
delicte; la persona que es droga no comet en sí un delic-
te”, expliquen des del Departament de Comunicació de
Mossos d’Esquadra.
Però, com s’intervé en aquests casos? Quins factors
s’han de tenir en compte a l’hora de realitzar una inter-
venció antidroga?
En una intervenció de salut pública treballen dos
grups de Mossos d’Esquadra: els que investiguen i els
que executen. Són investigacions que es preparen du-
rant molt de temps, encara que, com afirmen des de
Mossos d’Esquadra: “tot depèn de la dimensió de la
intervenció, de les persones implicades, dels grups or-
ganitzats i màfies o bandes armades que pugui haver-hi
al darrere, així com dels objectius a detenir i els punts
El mercat de la droga.
Batudes

8LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
de venda”. En funció d’això es podran fer intervencions
simultànies a diferents punts de Catalunya, per exem-
ple. V. forma part de l’equip d’execució. “A nosaltres ens
solen trucar un o dos dies abans de la intervenció i ens
avisen de la batuda. Però no ens diuen ni el lloc ni l’hora
exacta, per evitar que puguin haver-hi filtracions. Sí que
ens reunim juntament amb l’equip d’investigació i els
nostres superiors el mateix dia de la intervenció per a
valorar tots els factors i preparar el material necessari: la
planimetria de l’edifici, les persones implicades, els seus
possibles antecedents, possibilitat de possessió d’armes
de foc o domini d’arts marcials... Segons la perillositat
o el grau de conflicte que ens puguem trobar prepara-
rem un material o altre. Normalment les intervencions
es duen a terme en les hores anomenades de “son pro-
fund”, que sol ser entre les tres i les cinc de la matinada”,
explica. Malgrat tot, existeixen molts factors en contra,
i el principal és el temps. Tot i que sempre planifiquen
l’anomenat “factor sorpresa”, per a trobar desprevin-
guts els traficants, actualment han canviat molts aspec-
tes, que fan més difícils les detencions. Antigament els
traficants solien viure en entresols o primers pisos, per
si havien de sortir corrents en un moment donat. Però
actualment han canviat l’estratègia, convertint els pisos
on resideixen i trafiquen en autèntiques fortificacions
amb dobles portes blindades i reixes a finestres i bal-
cons. “Ells són conscients de que entrem durant la nit,
que hem de fer soroll i que, per molt que disposem de
material, trigarem en obrir les portes, de manera que
els donarà temps a destruir la droga pel vàter”, assegu-
ra V. A més, compten amb nens i nois joves “contrac-
tats” per a xivar-se quan vegin apropar-se a la policia.
També juga en contra el fet que hi hagi units dos pisos,
quelcom molt comú al barri de La Mina, al límit entre
Barcelona i Sant Adrià de Besòs, tot i que pertanyent a
aquest darrer. Per a poder accedir a un pis és necessària
una ordre de registre, que concedeix un jutge. Però si
en accedir al pis es troben que està comunicat amb un
altre, on es poden trobar les substàncies, ja no hi poden
accedir. En aquell moment han de posar-se en contacte
amb un jutge de guàrdia per aconseguir una nova ordre
de registre, cosa que comporta perdre un temps de vital
importància.
Ens hem de preguntar en aquest punt com queda el
mercat de la droga quan es fa una intervenció d’aquestes
característiques i de quina forma afecta als col·lectius
de toxicòmans. Tant des de Mossos d’Esquadra com
en V. coincideixen en que, per desgràcia, és un mercat
amb gran capacitat de regeneració i mutació. Ambdues
parts recorden una intervenció al barri de La Mina el
passat mes de novembre, i la comparen amb una segona
realitzada fa poc, els resultats de la qual han estat sor-
prenents; en qüestió d’escassos mesos es va regenerar el
mercat de forma quasi immediata. Encara que els toxi-
còmans es veuen, evidentment, afectats per aquest tall
en el subministrament pròxim al que estan habituats,
no ho pateixen de forma molt accentuada perquè és
un mercat que canvia de nou ràpidament. No obstant
això, el fet de no poder aconseguir la seva dosi diària
dins de l’entorn habitual sí que els obliga a traslladar-se
a d’altres zones més allunyades; així, per exemple, rere
aquesta intervenció a La Mina, els toxicòmans van ha-
ver de traslladar-se a d’altres punts de venda, podent ser
el barri del Raval o d’altres. “Normalment no registrem
conflictes greus degut al síndrome d’abstinència dels to-
xicòmans però, a vegades, sí que tenen lloc atracaments
a comerços petits. Quan tenen el “mono” i necessiten
diners de forma ràpida molt de tant en tant es donen
casos d’atracaments en forns de pa o petits comerços”,
diu en V. D’altra banda, i relacionat amb el síndrome
d’abstinència, també es donen conflictes durant el sub-
ministrament de metadona, als centres autoritzats. Els
més coneguts són potser els del barri de la Mina i el de
Ciutat Vella-Raval. “Algun cop ens trobem, mentre pa-

9
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
trullem a Ciutat Vella, conflictes perquè ells demanen
més dosi que la que els correspon i hem d’intervenir
perquè es posen agressius”, reconeix A., Guàrdia Urbà
que patrulla a peu de carrer. És important destacar aquí
que el síndrome d’abstinència i el subministrament de
metadona no són competència de Mossos d’Esquadra i
Guàrdia Urbana, a no ser que siguin intervencions per
violència o petits delictes. “De la metadona se n’enca-
rreguen el Departament de Salut i el Departament de
Benestar Social, així com metges que coneixen la dosi
a subministrar a cada malalt, ja que està considerat una
malaltia. Nosaltres no podem ni hem d’intervenir. De
fet, inclòs dins de les presons hi ha un equip encarregat
de dur-lo a terme. El que sí que sabem és que, per a
poder accedir a la metadona, han de formar part d’un
procés de voluntat de rehabilitació i desintoxicació”, ex-
plica V.
Tots els professionals entrevistats coincideixen en
que va haver-hi un repunt i canvi en el tipus de substàn-
cies consumides. A la dècada dels 2000 pràcticament
havia estat eradicat el consum d’ heroïna per part de la
població espanyola. No obstant això, degut a una ona-
da d’immigració de l’est d’Europa, acostumats al con-
sum de substàncies més fortes, va haver-hi un repunt.
“Segons el tipus d’ètnia es consumeix més un tipus de
droga o altra, més forta o menys”, cita en V. i afegeix:
“Segons la OMS, crec que és la heroïna la primera més
nociva, cocaïna després, en tercer lloc amfetamina i, fi-
nalment, el Cànnabis”.
Actualment veiem als mitjans de comunicació nom-
brosos casos de “mules”; és a dir, persones que, a canvi
d’una quantitat de diners, es presten voluntàries a uti-
litzar el seu cos per a transportar droga. Això, evident-
ment, comporta riscos, entre ells la possibilitat de que
aquesta substància es vessi a l’interior, podent causar la
mor. Això ha afectat, majoritàriament, a persones amb
pocs recursos econòmics, que van trobar al món de la
droga una sortida, en molts casos fallida, a la crisi econò-
mica. El repunt del tràfic a petita escala s’ha accentuat,
com citàvem, al món del Cànnabis i la venda d’altres
substàncies en petites quantitats. No obstant això, en V.
es mostra esperançat, per una banda, i decebut alhora:
“Crec, d’una banda, que la gent no té tants diners per
a comprar perquè la droga és molt cara. El problema
és que, quan a la televisió diuen que s’han confiscat ix
tones de cocaïna per valor en el mercat de dos milions
d’euros, per exemple, això és sense adulterar. Algun cop
hem entrat a pisos en que no hi havia guix a les parets.
Això després quintuplica al seu valor al mercat. És molt
nociu i hem de conscienciar a la joventut al respecte”,
conclou. ✹
Comentaris de l’article
“Intervencions policials
en el món de la droga”
Rosa Kistmacher. SAPS. Creu Roja Barcelona
En primer lloc cal dir que el mercat de la droga
funciona com qualsevol altre mercat: on hi ha
demanda, hi ha oferta. I a l’inrevés.
Drogues (substàncies capaces d’actuar sobre el sis-
tema nerviós central) s’han consumit sempre, formen
part de la humanitat i de la nostra necessitat de eva-
dir-nos, de divertir-nos, d’ampliar horitzons, de tenir
experiències transcendentals. S’utilitzen per relaxar-se,
per col·locar-se, per facilitar el relacionar-se, per oblidar
durant una estona.
En aquest sentit, encara que no hagués oferta, per-
sisteix la demanda, perquè respon a una necessitat real
i existent en tots els països del món, en totes les esferes
socials, en totes les cultures.
Pel que fa als professionals entrevistats per elabo-
rar l’article, cal constatar que es tracta exclusivament
de persones que pertanyen a diferents cossos policials,
i per tant són els encarregats de vetllar perquè es com-
pleixin les lleis vigents, en aquest cas impedir que hi
hagi delictes relacionats amb les drogues (venda; tràn-
sit; tinença, i consum a la via pública; encara que els dos
últims no són delicte segons el codi penal, sí que poden
ocasionar multes administratives). I en tal cas, no es deu
o no es pot plantejar-se el sentit o la utilitat de les batu-
des. Perquè el que s’aconsegueix és menys oferta, però
amb això no baixa la demanda. I quan hi ha menys ofer-
ta, els venedors poden pujar els preus, adulterar més la
droga per aconseguir la mateixa quantitat, amb menor
qualitat. Tot allò a costa de la salut dels consumidors
de drogues, que compren una substància il·lícita en un
mercat negre, sense control ni regulació.
Una altra cosa que cal aclarir és que pel que fa a
nocivitat, no és l’heroïna, ni la cocaïna la més nociva.
Segons un informe de l’OMS5 són les drogues lícites o
legals com tabac (8,8%) o alcohol (3,2%) les que causen
més morbiditat a nivell mundial, mentre les drogues
il·lícites contribueixen en un 0,4%.
Finalment m’agradaria recordar l’exemple de Paï-
sos Baixos, on se segueix des de fa més de 30 anys una
“política de tolerància” referent al consum de cànnabis.
5 http://www.who.int/substance_abuse/publications/en/Neuroscien-
ce_S.pdf

10 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Segons l’últim informe de l’Observatori Europeu de
les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) malgrat que
els holandesos van despenalitzar la seva venda, consu-
meixen menys marihuana que els francesos i espanyols.
La coordinadora de la unitat d’anàlisi sobre tendències
en matèria de drogues del prestigiós Institut holandès
per a la Salut Mental i les Addiccions (Trimbos), Mar-
griet van Laar, remarca: “No estem a favor del consum
de drogues, però som pragmàtics i conscients que no
desapareixeran, així que tractem de reduir el dany tant
com sigui possible”.6
I en aquesta línia hauríem de treballar. El consum
de drogues no es pot eradicar, per molta batuda i con-
fiscació que hi hagi. L’objectiu hauria de ser regular el
consum i fer-lo més segur per a les persones usuàries
de drogues, en comptes de perseguir una conducta pro-
fundament humana, la necessitat d’evadir-nos. ✹
6 http://www.bbc.com/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100701_
holanda_aniversari

11
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
The drug market is illegal but behaves like other
markets. It offers discounts for large purchases
and oscillations follow the rules of supply and
demand1. Knowledge of these facts must be a line of
work for healthy inuence.
Patricia Pujante, in an excellent report, writes about
the changes that occur in the drug market when poli-
ce raids suddenly hinder sales. Is offering alternatives
to consumption in an emergency a solution? Is it an
opportunity for care alternatives?
Complete report of the opinion of an expert, Rosa
Kistmacher ✹
Iannello GD, Delás J, Aguas M, Bacovich I, Serra L, Olga O. The illicit drug
market. Gac Sanit. 2012;26(3):288.
Police interventions in the
drug world.
Patricia Pujante
The drug market has great capacity for regene-
ration. And more these days, in which, because
of the economic crisis many people and fami-
lies found in this market the way to get their nancial
resources. The economic crisis has increased by 200
or 500% cannabis trafcking, one of the most popu-
lar drugs. People who do not have income build their
homes a greenhouse and placed inside marijuana plants.
This allows the sale to small scale, “says V, Mosso d’Es-
quadra brigade intervention or enforcement in public
health issues, better known as drug raids.
The main objective, by the Mossos d’Esquadra and
the local police is trying to intervene from above, a lar-
ge scale, to cut the supply. “The goal is to attack the se-
ller because is who commits the crime; the person who
takes drugs does not commit a crime itself” tell us the
Department of Communication Mossos d’Esquadra.
But how do you intervene in these cases? What fac-
tors should be taken into account when making a drug
intervention?
In a public health intervention two groups of Mos-
sos d ‘Esquadra work. Those investigating and those
who execute.
Investigations are prepared for long, though. “Ee-
verything depends on the size of the intervention of the
people involved, organized groups or armed gangs that
may be behind”.
Simultaneous interventions may be made in diffe-
rent parts of Catalonia. V. is part of the execution team.
“Often call us one or two days in advance and notified
of the raid”. But they do not tell us the place or the
right time to avoid leaks. We meet with the research
The drug market.
Police raids

12 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
team and our superiors on the same day of the inter-
vention to assess all factors and prepare the necessary
materials: the planimetry of the building, the people
involved, their possible antecedents, possibility of pos-
session of firearms or domain martial arts ... According
to the dangerousness or the degree of conflict that can
be found, other material is prepared.
Normally interventions are carried out in the hours
calls “deep sleep”, which is usually between three and
five in the morning, “he explains. It is looking for the
“wow factor” to find the dealers unawares.
Sellers formerly lived in mezzanines or first
floors to escape quickly. Currently convert the floors
where they live and traffic in real fortifications, with
armored doors and bars on windows and balconies
doors.
“They know we have to make noise. So that give
them time to throw the drugs down the toilet,” says V.
They hired children and young boys to warn police
approach. It’s very common in the neighborhood of
La Mina, on the border between Barcelona and Sant
Adrià de Besós unit two floors. To access a floor a
search judge warrant is required. If a floor is connec-
ted to another, police can not continue. At that time
should contact a judge to obtain a new search warrant,
losing a lot of time.
It is a market with great capacity for regeneration.
An intervention in the neighborhood of La Mina No-
vember 2015 repeated few months after showed that
the market had completely regenerated.
Drug users affected by this cessation of supply do
not suffer from very pointed way, because it is a mar-
ket that mutates quickly. However, the inability to get
your daily dose in their usual environment makes them
move to other areas.
“Normally there are no serious conflicts withdrawal
syndrome drug abusers, but sometimes small shops ro-
bberies increase. Sometimes we find, as we patrol, con-
flicts because some users demand more doses of righ-
tful and we have to intervene,” he says A, urban guard
patrolling at street level.
All professionals interviewed agree that there was a
change in the type of substances used. In the 2000s it
had virtually been eradicated heroin by the Spanish po-
pulation. However, due to a wave of immigration from
Eastern Europe there was a rebound. “Depending on
ethnicity drugs more or less stronger are consumed,”
cites V, and adds:
Currently there are numerous cases of “mules”,
people who, in exchange for money, use their body to
transport drugs. This obviously involves risks, mainly
the possibility that this substance is poured inside and
can cause death.
This has affected mostly, people with few economic
resources. They have found in the environment in drug
output in many cases failed, to the economic crisis.
However, V. is hopeful and disappointed at the same
time: “I think, on the one hand, people do not have much
money to buy because the drug is really very expensive.
When on television someone says that police have seized
tons of cocaine with market value of two million euros, it
means that those drugs are unadulterated. Sometimes we
have entered homes in which there was no plaster on the
walls. After adulteration, these amounts can be increased
five times. “It is very harmful and youth should be infor-
med about it,” concludes. ✹

13
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Comment on the article
“Police interventions in the
drug world: how’s the market
afterwards”
Rosa Kistmacher. SAPS. Creu Roja Barcelona
The rst thing to say is that the illicit drug mar-
ket works like any other market: where there is
demand, there is offer. And vice versa.
Drugs (substances able to modify the central ner-
vous system) have been taken forever; they form part
of humanity and our need to evade, to enjoy, to am-
plify horizons, and our search for transcendence. We
use them to relax, to forget, to get high, and to connect
with others. That’s why, although there was no supply,
demand persists, because it responds to a necessity, real
and existing, everywhere in the world, regardless of
country, culture or social sphere.
Regarding the professionals interviewed for the ar-
ticle, we need to note that all of them pertain to diffe-
rent police bodies. It is their job to guarantee that laws
are abided by. In this case, drug related crimes such as
trafficking, selling, possession or drug use in public
spaces (although the latter two are not an offense ac-
cording the penal code itself, administrative fines can
be imposed). With this in mind, they (the police) cannot
think or shouldn’t think too deeply about the usefulness
or sense of anti-drug-operations, because the result is
less supply, but that doesn’t mean that the demand is
dropping. Rather it means that dealers can increase the
prices, adulterate the drug in order to obtain more be-
nefits out of lesser quantity, which decreases the quality.
Everything is at the expense of the user’s health who
buys an illicit substance on the black market, without
any kind of control or regulation.
Another thing to clarify concerning harmfulness:
according to a WHO report,7 licit or legal drugs such as
tobacco (8.8%) or alcohol (3.2%) cause more morbidity
worldwide, while illicit drugs contribute 0.4%.
Finally, I would like to recall the example of the
Netherlands, which has been practicing a “politics of
tolerance” for the last 35 years concerning the use of
cannabis. According the last report of the European
Observatory on Drugs and Drug dependence, althou-
7 http://www.who.int/substance_abuse/publications/en/Neuroscien-
ce_S.pdf
gh the Dutch decriminalized the selling and use of ma-
rihuana, they use less marihuana than the French or
Spanish (for example). The coordinator of the unit of
analysis on trends in drug use, of the prestigious Dutch
Institute for Mental Health and Addiction (Trimbos),
Margriet van Laar, remarks: ““We are not in favor of
drug use, but we are pragmatic and aware that they
(drugs) will not disappear, so we try to reduce the da-
mage as much as possible.”8
And that should be our goal. Drug use can’t be
eradicated, regardless of the anti-drug-operations and
confiscations. The goal should be to regulate drug use
and make it safer for users, instead of persecuting a pro-
foundly human conduct: the necessity of evasion. ✹
8 http://www.bbc.com/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100701_
holanda_aniversario_marihuana_jrg.shtml

14 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
¿Reinserción o negocio?
Herman Saraiva Marcelino
Mucho o poco se habla de la real situación de
las prisiones y lo cierto es que muy poco se
sabe de lo que pasa en el sistema peniten-
ciario español.
Yo puedo contar mi experiencia en estos centros,
de manera resumida porque, en caso contrario, debería
redactar una enciclopedia con todas las experiencias vi-
vidas en estos centros.
Entré para cumplir una corta condena, que al final
se hizo muy larga. No porque hubiera cometido delitos
graves, sino porque la severidad de la justicia se aplica
al “pillagallinas”.
Tenía problemas con las drogas y la prisión me dio
la fuerza y la determinación para abstenerme de con-
sumirlas. También se me ofreció la oportunidad de es-
tudiar catalán dentro del centro penitenciario. No por
iniciativa propia sino porque te obligan a base del chan-
taje laboral.
Cabe decir que me hubiera gustado estudiar lo que
creo que es más conveniente para mi y mis necesidades
formativas.
También adquirí una formación profesional muy
sencilla, con mucha teoría y poca práctica.
Te ofrecen y obligan a estudiar treinta horas de un
curso de manipulador de alimentos, es decir, de ayu-
dante de cocinero, y al final, te ponen a trabajar en ta-
lleres cosiendo bolsas, colocando tornillos y tuercas en
aparatos o desarrollando diferentes tareas laborales que
nada tiene que ver con lo que has estudiado en la cárcel.
No tuve más relación con los profesionales del cen-
tro, tampoco la necesitaba. Les comenté mis objetivos
que a mi parecer eran sensatos y sencillos; obtener un
trabajo mínimamente bien remunerado porque hay
nóminas vergonzosas dentro de esas instituciones. La
mayoría de las nóminas no superan los 100€ mensuales
trabajando de lunes a viernes, unas cuatro o cinco ho-
ras al día. Una desproporcionalidad, que como en todo,
causa efectos y defectos.
Esto que describo tenía por objetivo ahorrar dinero
para, a mi puesta en libertad, no tener que depender del
sistema; hablamos de albergues, comedores sociales,
centros sociales. Pero no me fue posible adquirir ese
colchón económico para poder hacer frente a la difícil y
precaria reinserción social.
En mi caso, no fue posible. A los directores o pro-
fesionales de la junta de tratamiento y directores del
CIRE, la empresa que ofrece trabajo dentro de prisión,
solo les interesan sus estadísticas contradictorias y cues-
tionables.
Lo que ganas dentro de prisión te lo tienes que gas-
tar dentro, también. Esa es la norma que me impusie-
ron, no sé si por despotismo, autoritarismo o mala ín-
dole del sistema. La verdad es que me soltaron sin un
céntimo para poder coger un transporte público para
trasladarme a Barcelona. Un compañero del módulo de
prisión me dio veinte euros de su bolsillo para poder
desplazarme.
De nuevo dependo del sistema y, a pesar de la con-
tradicción para mi persona, agradezco a los trabajadores
profesionales del SAPS Creu Roja, CAS Baluard y Obra
Mercedaria todo el apoyo y la asistencia prestada. ✹
Experiencias
Las dos siguientes experiencias han sido coordinadas por Jordi Haro

15
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Cómo dejé la droga o, mejor
dicho, de cómo empecé
a dejarla
Valentina Mortari
Os contaré mi experiencia; la historia de cómo
dejé las drogas o mejor dicho de cómo em-
pecé.
Fui cayendo tan rápido en el mundo de la droga que
casi ni me di cuenta de lo que pasaba a mi alrededor:
perdí los afectos, el trabajo, una vivienda, el control de
mi vida y de mí misma hasta que, en menos de un año,
ya estaba viviendo en la calle buscando sin parar el di-
nero para conseguir las dosis sucesivas.
La fascinación que yo tenia por el estilo de vida en
la calle, junto a la rebeldía y rabia típica de los adoles-
centes, me hicieron sentir que mi nueva vida era emo-
cionante.
Muy pronto este “sueño” mostró lo que en realidad
es: una cárcel sin paredes, una condena que yo misma
me infligí, una verdadera pesadilla. Pensaba que era libre
pero, cada vez que me levantaba del rincón en que había
dormido, tenía el “mono” recordándome que mi libertad
había acabado el día en que empecé a drogarme.
Cada día me repetía a mi misma que era el último,
que lo dejaría. Luego por la noche miraba el cielo (mi
techo) buscando las respuestas a mis preguntas “¿por
qué?, ¿hasta cuándo?” Bajo ese mudo espectador me
sentía aún más pequeña e inútil.
Con el tiem-
po me di cuenta
también que la vo-
luntad de dejar el
consumo no es su-
ficiente, es solo el
primer escalón para
salir de este infier-
no, el segundo paso
es pedir ayuda.
Ingresé en un
centro y, en verdad
he de decir que los
primeros meses no
fueron nada fáciles,
pero la recompensa
que te espera es sin
igual: las primeras
amistades verda-
deras, las primeras
risas, incluso las primeras lágrimas echadas por el cora-
zón no por falta de droga.
Todo esto te hace pensar que dejar la droga es posi-
ble y aun más, es posible ser feliz.
Me quedó claro que dejar no significa rendirse su-
misa al hecho de que tu cuerpo ya no aguanta más. Sig-
nifica darse cuenta que el dolor dura solo unos momen-
tos y que la felicidad es infinita. Entendí además que la
única forma de ser feliz con la droga es en dejándola y a
partir de ahí empecé a vivir cada instante de mi vida tal
como es: un enredarse de emociones que hacen mi vida
única e inolvidable.
Llegó un momento en que me sentía lo bastante le-
jos de la droga como para pensar en ésta sin que me
entraran algunas ganas o tentación y al mismo tiempo
estaba lo bastante cerca como para no olvidar todo lo
malo que me causó. Fue como llegar a un momento de
“justa lejanía” que me permitió reforzar mi convicción
de dejarla.
Muchas veces las personas definen el camino para
salir de la droga como “una lucha de por vida” aunque
yo creo que tal definición no sea verdadera e incluso
que puede asustar a quien lo esté intentando por pri-
mera vez.
En mi experiencia puedo decir que un día esta lucha
se acaba y lo único que queda es ¡el fantasma de un ene-
migo que jamás querrás volver a ver!
Hay que agarrarse al deseo de dejar la droga y no
parar nunca de soñar y luchar por una vida mejor.
“A veces un ganador es un soñador que nunca dejó
de serlo” ✹

16 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
¿Reinserció o negoci?
Herman Saraiva Marcel·lí
Molt poc es parla de la real situació de les pre-
sons i la veritat és que molt poc se sap del
que passa en el sistema penitenciari espan-
yol.
Jo puc explicar la meva experiència en aquests cen-
tres, de manera resumida perquè, en cas contrari, hauria
de redactar una enciclopèdia amb totes les experiències
viscudes en aquests centres.
Vaig entrar per complir una curta condemna, que al
final es va fer molt llarga. No perquè hagués comès de-
lictes greus, sinó perquè la severitat de la justícia s’aplica
al que “roba gallines”.
Tenia problemes amb les drogues i la presó em va
donar la força i la determinació per abstenir-me de con-
sumir-les. També se’m va oferir l’oportunitat d’estudiar
català dins el centre penitenciari. No per iniciativa prò-
pia sinó perquè t’obliguen a força del xantatge laboral.
Val a dir que m’hagués agradat estudiar el que crec
que és més convenient per a mi i les meves necessitats
formatives.
També vaig adquirir una formació professional molt
senzilla, amb molta teoria i poca pràctica.
T’ofereixen i obliguen a estudiar trenta hores d’un
curs de manipulador d’aliments, és a dir, d’ajudant de
cuiner, i al final, et posen a treballar en tallers cosint
bosses, col·locant cargols i femelles en aparells o des-
envolupant diferents tasques laborals que res tenen a
veure amb el que has estudiat a la presó.
No vaig tenir més relació amb els professionals del
centre, tampoc la necessitava. Els vaig comentar meus
objectius que al meu parer eren sensats i senzills; obte-
nir una feina mínimament ben remunerat perquè hi ha
nòmines vergonyoses dins d’aquestes institucions. La
majoria de les nòmines no superen els 100€ mensuals
treballant de dilluns a divendres, unes quatre o cinc
hores al dia. Una desproporcionalitat, que com en tot,
causa efectes i defectes.
Això que descric tenia per objectiu estalviar diners
per, a la meva posada en llibertat, no haver de dependre
del sistema; parlem d’albergs, menjadors socials, centres
socials. Però no em va ser possible adquirir aquest ma-
talàs econòmic per poder fer front a la difícil i precària
reinserció social.
En el meu cas, no va ser possible. Als directors o
professionals de la junta de tractament i directors del
CIRE, l’empresa que ofereix treball dins de presó,
només els interessen les seves estadístiques contradic-
tòries i qüestionables.
El que guanyes dins de la presó t’ho has de gastar
dins, també. Aquesta és la norma que em van imposar,
no sé si per despotisme, autoritarisme o mala índole del
sistema. La veritat és que em van deixar anar sense un
cèntim per poder agafar un transport públic per traslla-
dar-me a Barcelona. Un company del mòdul de presó
em va donar vint euros de la seva butxaca per poder
desplaçar-me.
De nou depenc del sistema i, tot i la contradicció per
a la meva persona, agraeixo als treballadors professio-
nals del SAPS Creu Roja, CAS Baluard i Obra Merce-
dària tot el suport i l’assistència prestada. ✹
Experiències
Les dos següents experiències han estat coordinades per Jordi Haro

17
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Com vaig deixar la droga
o, millor dit, de com vaig
començar a deixar-la
Valentina Mortari
Us explicaré la meva experiència; la història de
com vaig deixar les drogues o millor dit de
com vaig començar.
Vaig ser caient tan ràpid en el món de la droga
que gairebé ni em vaig adonar del que passava al meu
voltant: vaig perdre els afectes, la feina, un habitatge,
el control de la meva vida i de mi mateixa fins que,
en menys d’un any, ja estava vivint al carrer buscant
sense parar els diners per aconseguir les dosis suc-
cessives.
La fascinació que jo tenia per l’estil de vida al carrer,
al costat de la rebel·lia i ràbia típica dels adolescents, em
van fer sentir que la meva nova vida era emocionant.
Molt aviat aquest “somni” va mostrar el que en rea-
litat és: una presó sense parets, una condemna que jo
mateixa em infligí, un veritable malson. Pensava que
era lliure però, cada vegada que m’aixecava del racó en
què havia dormit, tenia el “mono” recordant-me que la
meva llibertat havia acabat el dia en què vaig començar
a drogar-me.
Cada dia em repetia a mi mateixa que era l’últim,
que el deixaria. Després a la nit mirava el cel (el meu
sostre) buscant les respostes a les meves preguntes “per
què ?, ¿fins quan?” Sota aquest mut espectador em sen-
tia encara més petita i inútil.
Amb el temps em vaig adonar també que la voluntat
de deixar el consum no és suficient, és només el primer
esglaó per sortir d’aquest infern, el segon pas és dema-
nar ajuda.
Vaig ingressar a un centre i, en veritat he de dir que
els primers mesos no van ser gens fàcils, però la recom-
pensa que t’espera és sense igual: les primeres amistats
veritables, les primeres rialles, fins i tot les primeres llà-
grimes tirades pel cor no per falta de droga.
Tot això et fa pensar que deixar la droga és possible
i encara més, és possible ser feliç.
Em va quedar clar que deixar no vol dir rendir-se
submisa al fet que el teu cos ja no aguanta més. Signi-
fica adonar-se que el dolor dura només uns moments
i que la felicitat és infinita. Vaig entendre a més que
l’única manera de ser feliç amb la droga és a deixant-i
a partir d’aquí vaig començar a viure cada instant de la
meva vida tal com és: un embullar d’emocions que fan
la meva vida única i inoblidable.
Va arribar un moment en què em sentia prou lluny
de la droga com per pensar en aquesta sense que em
entressin algunes ganes o temptació i al mateix temps
estava prou a prop com per no oblidar tot el dolent que
em va causar. Va ser com arribar a un moment de “justa
llunyania” que em va permetre reforçar la meva convic-
ció deixar-la.
Moltes vegades les persones defineixen el camí per
sortir de la droga com “una lluita de per vida” encara
que jo crec que tal defi-
nició no sigui veritable i
fins i tot que pot espan-
tar a qui ho estigui inten-
tant per primera vegada.
En la meva expe-
riència puc dir que un
dia aquesta lluita s’acaba
i l’únic que queda és ‘el
fantasma d’un enemic
que mai voldràs tornar a
veure!
Cal agafar-se al de-
sig de deixar la droga i
no parar mai de somiar
i lluitar per una vida mi-
llor.
“A vegades un guan-
yador és un somiador
que mai va deixar de ser-
ho”. ✹

18 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Reinsertion or business?
Herman Saraiva Marcelino
It’s very little known what happens to the Spanish
prison system.
I can tell my experience in these centres in
summary, because, otherwise, I should write an ency-
clopaedia with all my experiences there.
I entered prison to serve a short sentence, which at
the end become very long. Not because I committed se-
rious crimes, but because the severity of justice applies
to more weak.
I had problems with drugs and prison gave me the
strength and determination to stop. They also offered
me the opportunity to study Catalan in the prison. It
not was my initiative but I was force a cause labour blac-
kmail.
I can say that I would have liked to study something
interesting for my needs. I acquired a very simple trai-
ning, with much theory and little practice.
They offer and force to study a course of thirty
hours of food handler, that It means, cook assistant,
and at the end you get to work in workshops sewing
bags, placing screws and nuts on appliances or develo-
ping different work tasks that nothing It has to do with
what you have studied in jail.
I had no relationship with the centre professionals,
I did’nt need it. I mentioned my goals that I think they
were sensible and simple; get a job minimally well-paid.
In those centres, most payroll not exceed 100€ per
month working from Monday to Friday, about four or
five hours a day.
I tried to save money for not having to rely on the
system: shelters, soup kitchens, social centres. But I was
not able to acquire this financial cushion to cope with
the difficult and precarious social reintegration.
In my case, it was not possible. Directors and pro-
fessionals of CIRE, the company that offers work in
prison, only are interested in their contradictory and
questionable statistics.
All you gain in prison you have to spend inside, too.
That is the rule imposed I do not know if despotism,
authoritarianism or bad nature of the system.
When I left the prison, I hadn’t any money to take
a public transport to move to Barcelona. A module pri-
son companion gave me 20€
Once again I depends of the system and, despite the
contradiction that supposes to me, I thank professio-
nal workers of SAPS Creu Roja, CAS Baluard and Obra
Mercedaria all the support and assistance provided.
Thank you very much for all. ✹
Experiences
The following two experiences have been coordinated by Jordi Haro

19
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
How I stopped drugs, or
rather, how I started?
Valentina Mortari
I
will tell you my experience; the story of how I let
drugs or rather how I started.
I was falling so fast in the drug world that I
hardly realized what was happening around me: I lost
my affections, work, housing, control of my life and
myself until, in less than a year, I was already living on
the street looking without stopping the money to get
successive doses.
The fascination I had for the street lifestyle, with
rebellion and typical adolescent rage, made me feel that
my new life was exciting.
Soon this “dream” showed what it really is: a prison
without walls, a sentence that I inflicted myself, a real
nightmare. I thought I was free, but every time I got
up in the corner that I had slept, I had the “cold tur-
key” reminding me that my freedom had ended the day
I started drugs consumption.
Every day I repeated to myself that was the last be-
cause I would leave drugs. Then at night I looked the
sky (my roof) seeking the answers to my questions
“why?, how long?”. Under this mute spectator I felt
even smaller and useless.
Over time I realized also that the will to stop is not
enough, it is only the first step to get out of this hell.
The second step is ask for help.
I entered a centre and, really, I have to say that the
first months were not easy, but the reward that awaits
you is like no other: the first true friendships, first laugh,
even the first tears drawn by the heart not for lack drug.
All of this makes you think that stopping drugs is
possible and even more, it’s possible be happy.
It became clear that leaving does not mean surren-
der submissive to the fact that your body cans no longer
bear. Means realizing that the pain lasts only a few mo-
ments and that happiness is infinite. I also understood
that the only way to be happy with the drug is at the
time that you leave it and from there I began to live
every moment of my life as it is: a tangle of emotions
that make my life unique and unforgettable.
There came a time when I was far enough drugs to
think about it without some desire or temptation while
I was close enough to not forget all the bad things that
caused me. It was like coming to a moment of “just dis-
tance” that allowed me to strengthen my conviction of
leave drugs.
I believe that such a definition is not true and even
can scare who is trying for the first time.
In my experience I can say that one day this fight is
over and the only thing that remains is the ghost of an
enemy who never I want to see again!
You have to grab the desire to quit drugs and never
stop dreaming and fighting for a better life.
“Sometimes a winner is a dreamer who never cea-
sed to be”. ✹

20 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
“Me devolvéis a la vida”. Esas fueron sus
palabras. Todavía joven, y con tanto por
vivir, el esfuerzo y la voluntad de An-
tonio, estimulados por el calor de algunos de nuestros
voluntarios, hizo que abandonara el portal de la iglesia
en la que había acabado para reincorporarse al mundo
laboral y a una sociedad en la que él se sentía de nuevo
persona.
El día en que Antonio nos dijo esas palabras fue sin
duda alguna uno de los días más felices para todos los
voluntarios de Da-T Barcelona. Tras semanas de esfuer-
zo, búsqueda y constancia, Antonio empezaba a traba-
jar: el primer paso para salir de su etapa sin hogar. El
caso de Antonio nos enseñó la importancia de la lucha,
de no cejar nunca en el empeño y de que siempre hay
lugar para la esperanza. El esfuerzo acaba dando sus
frutos.
Figura 1. Objetivos de la asociación
Da-T Barcelona, actualmente constituida como
asociación sin ánimo de lucro, surge de un grupo de
amigos que decide actuar de forma concreta ante una
realidad muy fría y palpable que vemos en nuestro día
a día: la gran cantidad de personas sin hogar. Casi 900
según los datos del último recuento que llevó a cabo la
Fundació Arrels en Barcelona en 2015.
Siguiendo el ejemplo de Da-T Madrid, este grupo de
amigos cree firmemente que combatir esta situación es
de máxima urgencia y merece una actuación inmediata.
Tras un año y medio de existencia, el grupo de amigos
crece, y las rutas de acción van cubriendo más barrios
de la ciudad: empezamos por Sarriá, Sant Gervasi y
Sants, pero hoy en día llegamos a nueve rutas que cu-
bren, además, parte del Eixample, Les Corts, Collblanc
y Gràcia.
Figura 2. Barrios de Barcelona (en azul) por los que
discurre la actividad
DA-T Barcelona.
La realidad invisible que
duerme en nuestros portales
Jorge Valero y David Viñas, Voluntarios de DA-T Barcelona

21
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Pocas semanas fueron suficientes para darnos cuen-
ta de que la gravedad del problema era mucho mayor
de lo que jamás hubiésemos imaginado. Los cajeros de
Barcelona dan cobijo a cientos de personas a lo largo
y ancho de toda la ciudad. Es una realidad invisible a
los ojos de nuestra sociedad, una sociedad que corre
frenética de un lado a otro (muchas veces sin saber a
dónde) y que no tiene tiempo para reposar su mirada en
el fenómeno del sinhogarismo. Es curioso, sin embargo,
ver cómo al entrar en contacto con estas personas, se
le abre al voluntario una dimensión antes desconocida:
gente con un pasado, con una historia tras de sí que
en tantas ocasiones no dista mucho de lo que sería una
vida “corriente” como la de cualquiera de nosotros.
“¿Quiénes son ellos?”, nos preguntan a veces. Noso-
tros repetimos sin cansarnos: es imposible describir un
perfil único. Existe tanta variedad y tantas diferencias
como las que pueden existir en una oficina, en una fa-
milia o en la sociedad. Detrás de cada mirada descubri-
mos una persona, con su nombre y apellidos, con todo
lo que ello implica. Antonio, Pedro, Ismael…
Cada uno tiene sus aficiones, sus pasiones, sus mie-
dos. Como cualquiera de nosotros. Uno de los fines de
nuestro grupo de amigos es ese: descubrir y dimensio-

22 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
nar esa vida que hay detrás, intentar recuperar lo espe-
cial y único que reside en cada persona, y potenciarlo.
Los orígenes son tan diversos como las circunstancias
personales. No solo visitamos personas sin hogar lo-
cales, entre nuestros habituales encontramos personas
venidas de fuera (sobre todo de Europa del Este y norte
de África) (Tabla 1). Jóvenes y mayores, en su mayo-
ría varones, dentro de una horquilla que va desde los
quince o dieciséis años hasta los noventa. ¿Cómo van
a parecerse un chico de quince años y un hombre de
noventa? (Tabla 2)
Tabla 1. Personas por países
España 30%
Europa del Este 30%
Otros países de la Unión Europea 15%
Norte de África 15%
Otros países 10%
Miguel, de casi sesenta años, nos espera cada jueves.
Miguel está a la espera de la resolución de una sentencia
judicial. Al divorciarse, su mujer le denunció en falso y,
para evitar mayores problemas, espera el fallo del juicio
para recuperar la parte del piso que le corresponde. Esa
espera se ha traducido en un año en la calle. Miguel era
propietario de un negocio en Badalona, cerca de Barce-
lona, hasta que se le concedió la invalidez parcial a causa
de la pérdida de visión que le ha provocado la diabetes.
Durante este año en la calle su diabetes se ha des-
compensado: sufre infecciones, amputaciones… El
problema: necesita una nevera para guardar la insulina
y no encuentra una solución a su problema. Por supues-
to, si no tiene hogar, cómo va a pensar en lograr una
nevera. ¡Una nevera! Tras unos días en el hospital, se le
devuelve a la calle, donde su condición vuelve a deterio-
rarse día tras día. ¿Quién y hasta qué punto es respon-
sable de dejar a un diabético sin tratamiento y viviendo
en un cajero? Esta es la historia de Miguel, una entre
tantas. Casos como el suyo son los que nos hacen salir
cada jueves, y lo que nos hace ver que la respuesta social
no va a venir exclusivamente del gobierno o de los polí-
ticos del momento, sea cuál sea su color. Es cierto: ojalá
Da-T no existiera, eso significaría que el problema se
habría resuelto. Hasta entonces, y cansados de la espera
y la inactividad política, actuaremos.
Da-T Barcelona tiene un perfil definido. Jóvenes,
más mujeres que hombres, de media de edad de vein-
titrés años, la mayoría estudiantes universitarios. Esto
aporta a nuestra acción un carácter particular: la ener-
gía, el optimismo y el ideal de incidir en nuestra socie-
dad. A través de nuestra juventud comprometida, sali-
mos una vez a la semana en “ruta”, esto es, en grupos
de tres o cuatro voluntarios que recorren las calles de
Barcelona para acompañar a personas sin hogar. Nues-
tro verdadero objetivo es ese: el acompañamiento. No
somos médicos, no somos asistentes sociales; somos es-
tudiantes de disciplinas diversas, que jueves tras jueves
nos reunimos con personas que nos esperan. Y “espe-
rar” viene de “esperanza”. Seguramente no podremos
arreglar los papeles a nadie, seguramente no podremos
asistir médicamente a quien lo necesite, y seguramente
no consigamos resolver la situación de sinhogarismo de
muchos. Pero el acompañamiento no cesará. Para noso-
tros nunca hubo “casos con más o menos probabilidad
de éxito”, para nosotros solo existen personas, y por eso
nos acercamos y conversamos con todos, sin distinción.
Acompañamiento del voluntario a la persona sin ho-
gar— -Pedro, Miguel—, y de ellos a nosotros. Tal vez
sea necesaria una revolución. Nuestra acción es nuestro
modo de denuncia.
Tabla 2. Datos de las personas contactadas desde
noviembre 2014
Total de personas sin hogar con las que
hemos entrado en contacto
100
Rango de edad 15 – 90 años
Media de edad 40 años
Proporción hombres/mujeres 9/1
No hace falta ser de una asociación para “darse”. Todo
el mundo puede hacerlo. Cada uno a su manera y según
sus posibilidades. Nosotros salimos en ruta con boca-
dillos y caldo caliente, que ofrecemos a las personas que
los pueden necesitar. Ahí empieza nuestro acompaña-
miento. Muchas veces, aquellos con los que ya llevamos
meses y con los que se ha abierto el espacio de confian-
za, nos confiesan que hay algo que valoran más que esos
bocadillos: la conversación y la presencia. En definitiva,
nuestro tiempo, estar ahí.
¿Con cuántas personas sin hogar nos cruzamos al
ir y venir del trabajo? ¿Cuántas personas vemos en los
cajeros de la manzana donde vivimos? ¿Cómo se llama
el chico que duerme debajo de nuestro bloque de pi-
sos? Todos podemos hacer algo. Y creemos que estos
consejos—que pusieron por escrito los voluntarios de
Bokatas Madrid tras su experiencia con el mundo de la
calle—son muy útiles a la hora de afrontar la realidad
del sin hogar y de tratar a esas personas que la vida les
muestra su peor cara:

23
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Tabla 3. Principales problemas detectados
Adicción al alcohol 60%
Adicción a drogas no legales 15%
Enfermedades psiquiátricas 10%
Dificultad de comunicación por causa del
idioma
40%
Dificultades para atender a su propia higie-
ne personal
30%
Falta de relación con la familia 20%
Hambre 5%
• Con naturalidad porque todos somos personas,
con nuestras inquietudes, ilusiones, cualidades
y defectos, vivencias e historias; cada persona
es un mundo. Con respeto y sin juzgar ¡faltaría
más! Desde un plano de igualdad, que humani-
ce y dignifique.
• Con sencillez, siendo uno mismo. Sin crear fal-
sas expectativas ni intentando solucionar los
problemas inmediatamente. Con escucha acti-
va, demostrando que esa persona nos importa y
que creemos en ella.
• Con mucha empatía, mirando a los ojos y
transmitiendo cercanía. Con actitud inclusiva,
pues queremos transmitir que todos somos
parte de la misma sociedad. Trabajando en red
y siendo “puente” con otras entidades y re-
cursos sociales. Dialogando desde lo positivo,
aportando esperanza, estima y cariño. Siendo
constantes, acompañando a la persona duran-
te su proceso individual. En definitiva, siendo
nosotros mismos.
Todos podemos ser el puente, el nexo de todos los sin
hogar a los que, a veces de forma inconsciente, hemos
marginado socialmente. Empezando por devolverles la
dignidad que les corresponde, podremos acabar conec-
tándoles de nuevo con el resto del mundo. ✹
Tabla 4. Da-Te Barcelona y los voluntarios
Fecha inicio Noviembre 2014
Rutas al inicio / nº voluntarios
total
2 rutas /
8 voluntarios
Rutas actualmente / nº volun-
tarios total
11 rutas /
30-35 voluntarios
Rango de edad 20 – 26 años
Media de edad 23 años
Proporción hombres/mujeres 1/3
Universitarios 80%
Difusión Boca a boca, amigos
de amigos

24 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Acogida nocturna según
el calendario y el termómetro
Comité de Redaccción de Low Threshold
Journal
Durante los meses de invierno, de diciembre a
marzo, en Barcelona se abre el Centro Noc-
turno de Emergencias en el Pasaje Dos de
Mayo. Cuando la previsión de que las temperaturas de la
ciudad son iguales o inferiores a los 0º se abre un segun-
do centro, Centre d’Estades Breus, en la calle Llacuna.9
9 Comunidad de Sant Egidio. Barcelona On menjar, dormir, rentar-se,
Barcelona, 2016.
En ambos centros se ofrece alojamiento, ali-
mentación, duchas, ropa, atención psicosocial y
servicios de enfermería. En torno a estas prestacio-
nes surgen algunas preguntas: ¿Sólo son necesarias
de diciembre a marzo? Aunque pudiera aceptarse
que el alojamiento es prioritario en los meses de
invierno, ¿qué pasa con las otras prestaciones no
tan dependientes del clima?, ¿Solo pueden consi-
derarse de diciembre a marzo?, ¿Qué planificación
hay el resto de los nueve meses? ¿Es una cuestión
de concepto o una adecuación a los recursos? En la
ciudad, ¿no es una cuestión prioritaria el funciona-
miento de estos centros de alojamiento? ¿Hay cues-
tiones que han de pasar por delante? ¿La apertura
de centros adicionales se ha de vincular a 0 grados?
Por qué no a 1, 2, 3 grados. ¿Marca la apolítica sa-
nitaria el termómetro? ✹

25
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
“Em torneu la vida” Aquestes van ser les se-
ves paraules. Encara jove i amb vida per
davant, l’esforç i la voluntat d’Antonio,
estimulats pel caliu d’alguns dels nostres voluntaris, va
fer que abandonés el portal de l’església on havia anat a
parar, per tal de reincorporar-se al mon laboral i a una
societat on es sentia, de nou, persona.
El dia que Antonio ens va dir aquestes paraules, va
ser sens dubte un dels dies més feliços per tots els vo-
luntaris de Da-T Barcelona. Desprès de setmanes d’es-
forç, recerca i constància, Antonio començava a treba-
llar: el primer pas per sortir del seu període sense llar.
El cas d’Antonio ens va ensenyar el valor de la lluita,
de no desistir mai en l’afany i que sempre hi ha lloc per
l’esperança. L’esforç acaba donant fruits.
Figura 1. Objectius de l’Associació
Da-T Barcelona, constituïda com associació sense
ànim de lucre, sorgeix d’un grup d’amics que decideix
actuar de manera concreta davant una realitat molt fre-
da i palpable que veiem en el nostre entorn dia rere dia.
La gran quantitat de persones sense llar. Quasi bé 900,
segons les dades del darrer recompte que va dur a terme
la Fundació Arrels a Barcelona en 2015.
Seguint l’exemple de Da-T Madrid, aquest grup
d’amics creuen fermament que combatre aquesta situa-
ció és de màxima urgència i mereix una actuació im-
mediata. Desprès d’un any i mig d’existència, el grup
d’amics creix i les rutes d’acció van cobrint més barris
de la ciutat: es va començar per Sarrià, Sant Gervasi i
Sants, pero avui en dia arribem a 9 rutes que cobreixen,
a més, part del Eixample, les Corts, Collblanc i Gràcia.
Poques setmanes va sr suficients per adonar-nos
que la gravetat del problema era molt més gran que el
que mai havíem imaginat m. Els caixers de Barcelona
donen recer a centenars de persones al llarg i ample
de tota la ciutat. Es una realitat invisible als ulls de la
nostra societat, societat que corre frenètic d’un costat
a l’altre (encara que de vegades sense saber a on) i que
no té temps per reposar la mirada al fenomen de “sen-
sellar”. Tanmateix és curiós que, en entrar en contacte
amb aquest persones, obre al voluntari una dimensió
abans desconeguda: gent am un passat, amb una histo-
ria al darrera que en moltes ocasiones no és tan diferent
del que sèrie una vida “normal”, com la de cadascú de
nosaltres.
“Qui són ells?” ens pregunten de vegades. Nosaltres
repetim sense defallir que no és possible descriure un
perfil únic. Existeix tanta varietat i diferències com les
que es poden trobar a una oficina, a la familia o a la
societat. Darrera de cada mirada descobrim una perso-
DA-T Barcelona. La realitat
invisible que dorms
als nostres portals
Jorge Valero y David Viñas, Voluntaris de DA-T Barcelona

26 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
na, amb nom i cognoms, amb tot el que això significa.
Antonio, Pedro, Ismael..
Cadascú té les seves aficions, pasions, pors... com
qualsevol de nosaltres. Una de las finalitats del nostre
grup d’amics és aques. Descobrir i dimensionar la vida
que hi ha darrera, mirar de recuperar l’especial i únic
que resideix a cada persona, i potenciar-ho. Els origens
són tan diferents com les circumstancies personals. No
només visitem persones sense llar locals, entre els nos-
tres habituals trobem persones vingudes de fora (sobre-
tot Europa de l’Est i nord d’Àfrica) (Taula 1). Joves i
grans, sobretot homes, dins una forquilla que va des del
15 o 16 anys fins els 90. Com és possible que un noi de
15 anys i un home de 90 anys s’assemblin en quelcom?
(Tau la 2).
Taula 1. Persones per països
Espanya 30%
Europa de l’Est 30%
Altres països de l’Unió Europea 15%
Nord d’África 15%
Altres països 10%
Taula 2. Dades de les persones contactades des de
novembre de 2014
Total de persones sense llar que hem
contactat
100
Rang d’edat 15 – 90 años
Mitjana d’edat 40 años
Proporció homes/dones 9/1
Miguel, de quasi 70 anys, ens espera cada dijous. Miguel
es troba esperant la resolució d’una sentencia judicial.
Al divorciar-se la seva dona el va denunciar en fals i, per
tal d’evitar problemes més grans, espera la sentencia del
judici per tal de recuperar la part del pis que li pertany.
Aquesta espera s’ha traduït en un any al carrer. Miguel
era propietari d’un negoci a Badalona, a prop de Barce-
lona, fins que se li va concedir la invalidesa parcial per
la pèrdua de visió que li ha provocat la diabetis.
Durant aquest any al carrer, la seva diabetis s’ha
descompensant: pateix infecciones, amputacions... El
problema: necessita una nevera per guardar la insulina
i no troba una solució al seu problema. Ben segur, si no
té llar, com pot pensar a tenir una nevera. Una nevera!
Després d’uns dies a l’hospital se’l torna al carrer, a on
la seva condició torna a deteriorar-se dia rere dia. Qui
i fins quin punt és responsable de deixar un diabètic
sense tractament i vivint en un caixer? Aquesta és la his-
toria de Miguel, una entre d’altres. Casos com els seus
són els que ens duen a sortir cada dijous, i és el que en fa
veure que la resposta social no vindrà exclusivament del
govern o dels polítics del moment, siguin quins siguin.
És cert: tant de bo Da-T no existís, això significaria
que el problema s’havia resolt. Fins llavors, i cansats de
l’espera i de la inactivitat política, actuarem.
Da-T té un perfil definit. Joves, més dones que ho-
mes, de mitjana d’edat de 23 anys, la majoria estudiants
universitaris. Això aporta a la nostra acció un caràcter
particular: energia, optimisme i el ideal d’incidir a la
nostra societat. Mitjançant la nostra joventut compro-
mesa, sortim un cop a la setmana “en ruta”, és a dir,
en grups de 3 o 4 voluntaris que recorren els carrers de
Barcelona per acompanyar persones sense llar. El nos-
tre veritable objectiu és aquest: l’acompanyament. No
som metges, no som assistents socials; som estudiants
de diverses disciplines que, dijous rere dijous, ens reu-
nim amb persones que ens esperen. I “esperar” vé d”es-
perança”. Segurament no podrem arreglar els papers
de ningú, segurament no podrem assistir mèdicament
a qui ho necessiti, i segurament no aconseguirem re-
soldre la situació de “sensellar” de molts. Però malgrat
això l’acompanyament no cessarà. Per nosaltres no exis-
teixen “casos amb més o menys probabilitats d’èxit”,
per nosaltres només existeixen persones i per això ens
apropem i conversem amb tots, sense distinció. Acom-
panyament del voluntari a la persona sense llar –Pedro,
Miguel- i d’ells envers nosaltres. Pot ser sigui necessària
una revolusió. La nostra acció és la nostra manera de
denúncia.
No cal pertànyer a una associació per tal de “do-
nar-se”. Tothom pot fer-ho. Cadascú a la seva manera i
segons les seves possibilitats. Nosaltres sortim en ruta
amb entrepans i brou calent, que oferim a les perso-
nes que poden necessitar-ho. Aquí és on comença el
nostre acompanyament. Moltes vegades, aquells amb
qui ja portem mesos i s’ha obert un espai de confiança
ens confesen que hi ha quelcom que aprecien més que
aquests entrepans: la conversació i la presència. En de-
finitiva, el nostre temps, el ser-hi.
Amb quantes persones sense llar ens trobem al anar
i venir de la feina? Quantes persones veiem als caixers
de la mansana on vivim? Com es diu el noi que dorm
sota el nostre bloc de pisos? Tots podem fer quelcom.
I creiem que aquest consells –que van posar per escrit
els voluntari de Bokatas Madrid després de la seva ex-
periència amb el mon del carrer- són molt últils a l’hora
d’afrontar la realitat dels sense llar i tractar a aquestes
persones a qui la vida ha mostrat el pitjor rostre:

27
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Taula 3. Principals problemes detectats
Addicció a l’alcohol 60%
Addicció a drogues no legals 15%
Malalties psiquiàtriques 10%
Dificultat de comunicació per causa de l’idioma 40%
Dificultats per atendre la seva higiene perso-
nal
30%
Manca de relació amb la família 20%
Fam 5%
• Amb naturalitat, per que tots som persones, amb les
nostres inquietuds, il·lusions, qualitats i defectes, vi-
vències i històries. Cada persona és un mon. Amb
respecte i sense jutjar Faltaria més! Des d’un nivell
d’igualtat, que humanitzi i dignifiqui.
• Amb senzillesa, essent un mateix. Sense crear falses
expectatives ni mirant de solucionar els problemes
immediatament. Amb escolta activa, demostrant
que aquesta persona ens importa i que creiem en ella.
• Amb molta empatia, mirant als ulls i transmetent
proximitat. Amb actitud inclusiva, doncs volem
transmetre que tots som part de la mateixa societat.
Treballant en xarxa i essent “pont” amb d’altres enti-
tats i recursos socials. Dialogant des del vessant posi-
tiu, aportant esperança, estima i afecte. Essent cons-
tants, acompanyant a la persona des del seu procés
individual. En definitiva, sent nosaltres mateixos.
Tots podem ser ponts, el nexe de tots els sense llar a qui,
de vegades de manera inconscient, hem marginat so-
cialment. Començant per tornar-los la dignitat que els
correspon, podrem acabar connectant-los de nou amb
la resta del mon. ✹
Tabla 4. Da-Te Barcelona i els voluntaris
Data d’inici Novembre 2014
Rutes a l’inici / nº voluntaris total 2 rotes /
8 voluntaris
Rutes actualment / nº voluntaris
total
11 rutes /
30-35 voluntaris
Rang d’edat 20 – 26 anys
Mitjana d’edat 23 anys
Proporció homes/dones 1/3
Universitaris 80%
Difusió Boca a boca,
amics d’amics
Acollida nocturna segons
calendari i termòmetre
Comitè de Redacció de Low Threshold Journal
Durant els mesos d’hivern, de desembre a març,
s’obre a Barcelona el Centre Nocturn d’emer-
gències al Passatge Dos de Maig. Quan la
previsió que les temperatures de la ciutat son iguals o
inferiors a 0º, s’obre un segon centre, Centre d’Estades
Breus, al carrer Llacuna.10
A ambdós centres s’ofereix alimentació, allotjament,
dutxes, roba, atenció psicosocial i serveis d’infermeria.
Al voltant d’aquestes prestacions sorgeixen algunes
preguntes: Son només necessàries de desembre a març?
Encara que pogués acceptar-se que l’allotjament esdevé
prioritari als mesos d’hivern, que passa amb les altres
prestacions no dependents del clima? Només poden
considerar-se de desembre a març?, Quina planificació
hi ha la resta dels nou mesos?, Es una qüestió de con-
cepte o una adequació de recursos? A la ciutat, potser
no és una qüestió prioritària el funcionament d’aquests
centres d’allotjament?, n’hi ha qüestions que passen al
capdavant? L’obertura de centre addicionals, s’ha de
vincular a 0 graus, per que no a 1, 2, 3...? Es el termò-
metre qui marca la política sanitària? ✹
10 Comunidad de Sant Egidio. Barcelona On menjar, dormir, rentar-se,
Barcelona, 2016.

28 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
“You have brought me back to life”. Those
were his words. He was still young, and
with all his life ahead of him.
The effort and will of Antonio and the warmth of
our volunteers enabled him to leave the door of the
church where he lived to return to the world of work
and to feel like a person again.
The day that Antonio told us those words was un-
doubtedly one of the happiest days for the volunteers of
Da-T Barcelona.
After weeks of effort, research and perseverance,
Antonio began to work: the first step out of his tperiod
as a homeless person.
The case of Antonio taught us the importance of
fighting, never to give up in the effort and that there is
always space for hope.
Da-T Barcelona, currently a non-profit association,
emerged from a group of friends who decided to react
specifically to the very cold, clear and daily reality of
the large number of homeless people in the city; almost
900, according to the data of the last count conducted
in 2015 by the Arrels Foundation.
Following the example of Da-T Madrid, this group
of friends believes firmly that this situation is of extre-
me urgency and requires immediate action.
After a year and a half of existence, the group has
grown, covering most areas of the city. Started in Sa-
rrià, Sant Gervasi and Sants, today we have nine routes.
A few weeks were enough to prove that the severity
of the problem was much bigger than we ever imagined.
Barcelona’s bank portals host hundreds of people
DA-T Barcelona.
The invisible reality
of sleeping in our portals
Jorge Valero and David Viñas, Volunteers of DA-T Barcelona

29
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
across the whole city. It is an invisible reality under the
eyes of our frenetic society that has no idea in which
direction it is going. Our society can’t stop and think
about the phenomenon of homelessness.
The voluntary movement discovers an unknown di-
mension: people with a past, with a story. Our friends
often ask us often who they are. We repeat persistently
that is impossible to describe a single profile. There is a
large variety and many differences just as in an office, a
family or in society itself.
Behind every look we find a person, with their
name, and all that that implies. Antonio, Pedro, Is-
mael... Everyone has their hobbies, their passions, their
fears.
One of our purposes is to discover and measure the
life behind, trying to recover everything special and
unique that resides in every person. And promote it.
The origins are as diverse as the personal circum-
stances. We not only visited local homeless people. Our
regular contacts are people coming from outside (es-
pecially from Eastern Europe and North Africa). They
are mostly male, with a range of ages that goes from
fifteen to ninety (Table 1-3).
Table 1 Data of people who we have contact with sin -
ce November 2014.
Homeless people that we have contact
with
100
Range of age 15 – 90 años
Mean age 40 años
Men / Women 9/1
Table 2. People by country.
Spain 30%
Eastern Europe 30%
Other countries of the European Union 15%
North Africa 15%
Other countries 10%
Miguel, almost sixty years old, waits for us every Thur-
sday. Miguel is awaiting a resolution of a court ruling.
His wife falsely denounced him after divorcing. To
avoid further problems, he awaits the trial decision to
recover a part of the apartment
But for the moment, he is still on the street, and has
been for one year. Miguel owned a business in Bada-
lona, near Barcelona, until he had to apply for partial
disability due to loss of vision caused by diabetes.
Table 3. Main problems detected
Alcohol addiction 60%
Illegal drugs addiction 15%
Psychiatric diseases 10%
Troubles because of language 40%
Hygiene problems 30%
No family relation 20%
Hungry 5%
During this year, he has suffered infections and ampu-
tations. He needs a refrigerator to store insulin. How
he will think about achieving a refrigerator being ho-
meless? After few days in the hospital, he returned to
the street, where his physical state deteriorates day by
day. Who is responsible for leaving a diabetic without
treatment and living in an ATM?
This is the story of Miguel, one more. Cases like this
make us go out every Thursday and leads us to think
that the social response will not come exclusively from
the government or politicians of the moment, whatever
their color.
We hope that one day Da-T and similar organiza-
tions will disappear. It will mean that the problem will
be solved. Meanwhile, people like us decide to act, tired
of waiting for a political reaction.
Da-T in Barcelona has a defined profile. Young peo-
ple, more women than men, around twenty years old,
mostly students. These features give a particular cha-
racter to our action: energy, optimism and the ideal to
influence in our society.
Table 4. Volunteers Da-Te Barcelona
Date of beginning November 2014
Number of routes at the begin-
ning/ number of volunteers
2 routes /
8 volunteers
Current number of routes /
current number of volunteers
11 routes /
30-35 volunteers
Rank of ages 20 – 26
Mean age 23
Men/women 1/3
University Students 80%
Diffusion In pairs
From our youth engagement, we go out once a week on
“route”. That means, groups of three or four volunteers
walking in the streets of Barcelona to share some time
with homeless people.

30 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Our real goal is the accompaniment. We are not
doctors or social workers. We are students of diverse
profiles, and Thursday after Thursday we meet people
who are waiting for us. And “wait” means in this case
“hope”.
Of course, we cannot fix irregular situations, assist
them in their medical needs or solve many situations of
homelessness. But the support does not cease. For us
there were never “cases with more or less probability
of success”. For us there are only people. So we approa-
ched and chatted with everyone, without distinction.
Perhaps a revolution is necessary. Our action is our way
of making a complaint.
It is not necessary to belong an association to share.
Everyone can do it. Each in their own way, according to
their possibilities. We go to meet homeless people with
sandwiches and hot broth which we offer to people in
need. This is where our accompaniment begins.
Often, people that we have known for some mon-
ths ago confess that there is something that they value
more than those snacks: conversation and our presence.
In short, they value our time, to be there, “to really be
there”.
How many homeless people do we meet going to
work? How many people do we see in ATMs near whe-
re we live? What is the boy’s name sleeping under our
block of flats? Every one of us can do something. Every
person is a world who needs respect and not be judged.
Without creating false expectations or trying to sol-
ve problems immediately, with active listening, we are
showing that we are interested in this person.
With much empathy, looking at their eyes watching
us and transmitting closeness; with an inclusive attitu-
de, because we want to demonstrate that we all are part
of the same society, networking and being a “bridge”
with other entities and social resources.
Looking for positive dialogue, providing hope,
affection. Being constant, accompanying this person
during their personal process. In short, being ourselves.
Everyone can be the bridge, the nexus of the home-
less person who sometimes unconsciously, we margina-
lize. Restoring their dignity, we can connect them again
with the rest of the world. ✹
Night shelter according to the
calendar and the thermometer
Editorial staff
During the winter months, from December to
March in Barcelona, the Night Emergency
Center opens at Pasaje Dos de Mayo. When
forecast temperatures are below 0º a second centre, Cen-
tre d’Estades Breus, on Llacuna street opens its door.11
Both centres offer accommodation, meals, showers,
clothing, psychosocial care and nursing services.
Around these benefits some questions arise. Do they
need help only from December to March? What about
the rest of the year? Does the emergence of social cen-
tres have to be linked to 0 degrees? Why not 1, 2, 3 de-
grees? Is the thermometer the element that structures
social health? ✹
11 Comunidad de Sant Egidio. Barcelona On menjar, dormir, rentar-se,
Barcelona, 2016.

31
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Los clubes deportivos, de la misma manera
que ocurre en las empresas con la respon-
sabilidad social corporativa, tienen gran ca-
pacidad de incidir socialmente por el amplio número de
entidades que supone el sector, las repercusiones sobre
la salud y el desarrollo personal, porque muchas de estas
asociaciones ya tienen programas de formación y por
los valores que implica el deporte. La misma concepción
del deporte como cultura, como generador de sentido y
de creatividad para quien lo practica.12
En los textos siguientes presentamos tres experien-
cias de la incidencia del deporte en la vida social, con
la idea de que puedan ser de utilidad para otros grupos
de trabajo.
El deporte planteado es el hockey. Un deporte inter-
nacional, técnico, minoritario, olímpico. Es practicado
por hombres y mujeres. Se juega en entornos muy tu-
telados y a pesar de emplear un elemento contundente
como es el stick, la habitual frecuente contención hace
que no se utilice el palo para agredir al contrario.
En general, la persona que juega a hockey, cuando se
desplaza, encuentra rápidamente clubes y compañeros.
Se puede presentar en diferentes lugares diciendo que
12 Balibrea Melero E, Castillo Algarra J, Santos Ortega A. Actividad fí-
sica, deporte y necesidades especiales: mejorar la cohesión social en
poblaciones desfavorecidas. http://www.uv.es/dis/sumario_csd.htm
ha jugado a hockey y quiere seguir haciéndolo. Y el de-
porte, la integración en un equipo, iguala a la persona.
Esta experiencia con el hockey se puede reproducir
con otros deportes de pabellón como voley, balonma-
no, baloncesto, fútbol sala. Y si clubes de prestigio se
involucran en actuaciones sociales es factible que apa-
rezcan nuevas iniciativas en otras ciudades.
La primera propuesta se centra en el hockey para de-
portistas con diversidad funcional. Se trata de buscar la
integración en el contexto de un club y competir como
una categoría más.
Posteriormente se comenta una experiencia de de-
porte en barrios. Destinada a fomentar la participación,
el ejercicio físico y aportar alternativas para el tiempo
libre que disminuyan el sedentarismo, la exclusión so-
cial y otros riesgos para la salud.
La tercera experiencia supone plantear un nuevo de-
porte, el hockey, a los que ya se practican en institucio-
nes penitenciarias, en colaboración con entidades que
ya existen en el exterior. ✹
Taula 1. Participantes en el Proyecto Ciudad
Temporada Niños Niñas Total
2014-15 77 27 (26,2%) 103
2015-16 78 15 (16,1%) 93
Deporte
Jordi Lobo, Toni Delás, Edgar Ortiz, Julieta Alberio, Borja Campos, Dani Travé, Georgina
Rodríguez, Jordi Delás

32 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Hockey +
El programa de hockey para deportistas con dis-
capacidad psíquica llamado Hockey+ se puso en
marcha en octubre de 2006 en las escuelas Paideia y Mo-
ragas de la ciudad de Barcelona.
Con el paso del tiempo se ha ampliado a todos los
clubs de hockey de Cataluña y a muchos del estado es-
pañol. El próximo curso, una entidad bancaria patro-
cina la primera liga catalana de Hockey+, con idéntico
formato que las demás ligas de hockey.
Durante los meses de octubre y noviembre de 2006
tuvieron lugar los primeros entrenamientos en la escue-
la Paideia y el 30 de noviembre se disputó el primer par-
tido de hockey en las instalaciones de la escuela Solc de
Barcelona, en el distrito de las Corts.
Pese a que el hockey es un deporte muy técnico don-
de hay que manejar la bola mediante un largo bastón, la
adaptación ha sido muy satisfactoria.
La normativa vigente que acepta cambios ilimita-
dos de jugadores permite una amplia participación.
Se han reducido las dimensiones del campo a la mi-
tad de su longitud, manteniendo la amplitud del mis-
mo. Los porteros juegan equipados con las habitua-
les protecciones y se recomienda la autoprotección
con espinilleras.
Se ha considerado adecuado mantener las reglas de la
manera más normalizada posible, con el trabajo conjunto
de educadores especiales, pedagogos y técnicos de hockey.
En la ciudad de Barcelona desde el año 2008 se or-
ganiza un torneo indoor, de hockey sala en el distrito
de Les Corts, coincidiendo con la Fiesta Mayor. Des-
de 2012, se acompaña de un Symposium, la tarde antes
del torneo, donde se analiza la evolución del Hockey +,
dentro del deporte de integración.
En el año 2010 se contactó con el distr ito Sants-Mon-
tjuïc de la ciudad de Barcelona y se hicieron entrena-
mientos en el Hogar Montjuïc-Fundación Privada Hos-
pitalidad de la Virgen de Lourdes. Luego los centros
Tres Pins, pre-taller San José y Artesanos.
Con la base de estos centros, desde el curso 2013-
14 tiene lugar una liga semanal que permite combinar
entrenamientos y competición.
En agosto de 2011 se celebró en Möchengladbach
(Alemania) el campeonato de Europa de hockey para
deportistas con discapacidad intelectual enmarcado en
la copa de Europa de selecciones absoluts. Participaron
14 equipos, entre ellos, la selección de Cataluña.

33
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
En 2012 la salida internacional fue a Italia, en
2013 a Antwerpen, Bélgica, coincidiendo con la Copa
de Europa. En 2014 a Den Haag, Holanda, en el con-
texto con la Copa del Mundo. En 2015 a Londres, con
la participación, por primera vez de la selección esta-
tal, venciendo en la categoría Development. En 2016,
la competición europea ha sido en Essen, Alemania.
La experiencia muestra que es muy buena la coor-
dinación entre clubes e instituciones especializadas
en personas con diversidad intelectual.
El futuro pasa por mejorar la atención a estos de-
portistas y sus necesidades específicas. Y también por
la normalización. Actividades superponibles a otras
competiciones, siendo una categoría más en los clu-
bes.
Proyecto ciudad
En julio de 2010 la sección de Hockey del FC Bar-
celona se puso en contacto con el Área de De-
portes del Ayuntamiento de Hospitalet para desarro-
llar el hockey en la ciudad y la iniciativa que fue muy
bien recibida ya desde el principio.
Fue preciso solucionar cuestiones administrativas,
de manera que el primer entrenamiento tuvo lugar el
27 de abril de 2011 en el Colegio Folch i Torres. Se
habían puesto anuncios en la escuela y en el barrio y
la respuesta fue desbordante. Acudieron 80 niños y
niñas, superando la oferta de sticks y entrenadores.
Los entrenamientos se prolongaron hasta el verano
y al terminar el curso se continuó con el campus del
polideportivo del verano de 2011.
El Área de Deportes del Ayuntamiento contactó
con varios Centros de Educación de Infancia y Pri-
maria - CEIP- de la ciudad y se trabajó conjuntamente
con el área de Servicios Sociales en dos de los seis
distritos de la ciudad: Collblanc-Torrassa y Pubilla
Cases-Can Serra.
Durante el curso 11-12 hubo entrenamientos en
diferentes colegios y en el curso 2012-13 todos los
distritos de la ciudad crearon su equipo de hockey
para competir en la liga escolar. Se facilita que los
deportistas que lo deseen pueden incorporarse a los
equipos de hockey del FC Barcelona y participar en
las estancias de verano de hockey, según acuerdos en-
tre Ayuntamiento y la sección.
En la actualidad, los entrenamientos y partidos
tienen lugar los miércoles a las escuelas Provençana,
Mare de Déu Deu de Bellvitge, Las Planas, Margarita
Xirgú, Lola Anglada, Josep Janés.
Taula 1. Participantes en el Proyecto Ciudad
Temporada Niños Niñas Total
2014-15 77 27 (26,2%) 103
2015-16 78 15 (16,1%) 93
A partir de las fichas del Consejo Escolar del Deporte
de L’Hospitalet se comprueba que hay que potenciar la
participación femenina, que todavía supone un peque-
ño porcentaje.
Educadores y entrenadores están presentes en en-
trenamientos y partidos. Los educadores aprovechan
estos espacios y momentos para debatir con los chicos
y chicas en un entorno menos estructurado que las ofi-
cinas y despachos.
Los deportistas conocen actividades y entornos di-
ferentes y la sección de hockey aumenta el número de
participantes, a la vez que puede llevar a cabo un pro-
yecto social.
Es importante destacar que esta experiencia es fácil-
mente aplicable a otras ciudades, otros clubes y depor-
tes. Y que puede servir para dar nuevas expectativas a
muchos jóvenes y niños.
El día diferente
Nuestro equipo de entrenadores planteó un entre-
namiento de hockey en la prisión de Brians para
conseguir un día diferente que rompía la rutina. Fue el
12 de mayo de 2011 y se continuó con un segundo en-
trenamiento el 17 de marzo de 2016 -también en Brians-
y el 28 de junio de 2016, ya fuera de la institución, en el
Campo de Hockey de Montjuïc. En la actualidad se pro-
pone darle continuidad, a manera de un nuevo deporte
diferenciador, con los técnicos de deportes habituales y
la supervisión de entrenadores de la sección de hockey.
Es un proyecto interesante, con ventajas para el club
que consigue más sentido a su función social, para la
institución que se puede sentir apoyada y para los de-
portistas que pueden tener más días diferentes, vincu-
lados a una entidad del exterior. ✹

34 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Els clubs esportius, de la mateixa manera que
ocorre amb les empreses amb la responsabi-
litat social corporativa, tenen enorme capa-
citat d’incidir amb la promoció social. Són nombroses
les entitats del sector, moltes d’elles amb programes de
formació, les repercussions sobre la salut i el desenvo-
lupament personal de les activitats esportives i positius
els valors que implica l’esport. La concepció de l’esport
com cultura, generador de sentit i de creativitat per qui
el practica.13
És per això, que és un fet a considerar la implicació
dels clubs amb accions de repercussió social.
En els texts següents presentem tres experiències
amb la idea que puguin ser d’utilitat per altres grups de
treball.
L’esport denominador comú és el hockey. Esport in-
ternacional, tècnic, minoritari, olímpic. Diferenciador.
És tan practicat per homes como per dones. Es juga a
entorns molt tutelats i malgrat utilitzar un element con-
tundent com és l’stick la violència no és un fet habitual
i la freqüent contenció fa que mai s’utilitzi el pal per
agredir el contrari.
En general, la persona que juga a hockey troba ràpi-
dament clubs i companys. Es pot presentar a diferents
indrets dient que ha jugar a hockey i vol continuar fent-
ho. I l’esport amb pantalon curt, integrats en un equip,
iguala a les persones.
Aquesta experiència amb el hockey es podria repro-
duir amb altres esports de pavelló com voley, handbol,
bàsket, futbol sala. I si clubs de prestigi s’involucren
amb actuacions socials es factible que apareguin noves
iniciatives a altres ciutats.
13 Balibrea Melero E, Castillo A lgarra J, Santos Ortega A. Actividad
física, deporte y necesidades especiales: mejorar la cohesión social en
poblaciones desfavorecidas. http://www.uv.es/dis/sumario_csd.htm
La primera experiència és una proposta de hockey
per a esportistes amb diversitat funcional. Es tracta de
buscar la integració dintre d’un club i competir com
una categoria més.
A continuació, una experiència d’esport a barris. In-
tentant fomentar la participació, l’exercici físic i afavorir
una alternativa en el temps lliure que disminueixi el se-
dentarisme i altres riscos per la salut.
La tercera és oferir una alternativa als esports que ja
es practiquen a institucions penitenciàries, amb col·la-
boració d’ institucions que ja existeixen a l’exterior.
Hockey +
Aquest programa de hockey per esportistes amb
discapacitació psíquica, anomenat Hockey+, es
va posar en marxa l’octubre de 2006 ales escoles Paideia
i Moragas de la ciutat de Barcelona.
Amb el pas del temps s’ha ampliat a tots els clubs de
hockey de Catalunya i bon nombre de clubs de l’ estat
han desenvolupat equips de Hockey+. La temporada
que ve, una entitat bancària patrocinarà la primera lli-
ga catalana, amb idèntic format que les altres lligues de
hockey.
Durant els mesos d’octubre i novembre de 2006 va-
ren tenir lloc els primers entrenaments a l’escola Paideia
i el 30 de novembre es va disputar el primer partit de
hockey a les instal·lacions de l’escola Solc de Barcelona,
al districte de Les Corts.
Malgrat que el hockey és un esport molt tècnic on
cal manegar la bola mitjançant un llarg bastó, l’adapta-
ció ha estat molt
Hi ha hagut un comitè de tècnics –això és un as-
pecte a remarcar- que ha homologat les regles que s’han
intentat mantenir de forma molt similar al hockey con-
vencional.
Esport
Jordi Lobo, Toni Delás, Edgar Ortiz, Julieta Alberio, Borja Campos, Dani Travé, Georgina
Rodríguez, Jordi Delás

35
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
La normativa accepta canvis il·limitats de jugadors i
permet, doncs, una àmplia participació. S’ha reduït les
dimensions del camp de hockey a la meitat en la seva
llargada, mantenint tota l’amplitud. Els porters juguen
equipats amb les habituals proteccions i es recomana
l’autoprotecció amb protectors de cames.
S’ha considerat adequat mantenir les regles de la ma-
nera més normalitzada possible, amb el treball conjunt
d’educadors especials, pedagogs i tècnics de hockey.
A la ciutat de Barcelona des de l’any 2008 s’orga-
nitza un torneig indoor, de hockey sala al districte de
Les Corts, coincidint amb la Festa Major. Des de 2012,
s’acompanya d’ un Symposium, la tarda abans del tor-
neig on s’analitza l’evolució del Hockey+, dintre de l’es-
port d’integració.
L’any 2010 es va contactar amb el districte
Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona i es varen fer
entrenaments a la Llar Montjuïc-Fundació Privada
Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. Després els
centres Tres Pins, pre-taller Sant Josep i Artesans.
Amb la base d’ aquests centres, des del curs 2013-14
té lloc una lliga setmanal que permet combinar entre-
naments i competició.
A l’agost de 2011 es va celebrar a Möchengladbach
(Alemanya) el campionat d’Europa de hockey per es-
portistes amb discapacitació intel·lectual emmarcat en
el Eurohockey Championship. Amb participació de 14
equips, entre ells, la selecció de Catalunya.
Al 2012 la sortida internacional va ser a Itàlia, el
2013 a Antwerpen, Bèlgica, coincidint amb la Copa
d’Europa, 2014 Den Haag, Holanda, en el context de la
Copa del Món. 2015, London on va participar per pri-
mera vegada la selecció estatal, aconseguint la victòria
en la categoria Development. L’any 2016, la competició
europea ha estat a Esssen.
L’experiència mostra que és molt bona la coordina-
ció entre clubs i institucions especialitzades en persones
amb diversitat intel·lectual
El futur passa per millorar l’atenció a aquests espor-
tistes i les seves necessitats específiques. I també per la
normalització. Activitats superposables a altres compe-
ticions, sent una categoria més en els clubs.
Projecte ciutat
El mes de juliol de 2010 la secció d’Hockey del FC
Barcelona es va posar en contacte amb l’Àrea
d’Esports de l’Ajuntament de l’Hospitalet per dur a ter-
me un projecte de hockey a la ciutat, iniciativa que va ser
molt ben rebuda des del principi.
Va ser necessari solucionar diverses qüestions admi-
nistratives fins que el primer entrenament va ser el 27
d’abril de 2011 al col·legi Folch i Torres. S’havien posat
anuncis a l’escola i al barri, però la resposta va ser des-
bordant. Van acudir 80 nens i nenes, superant l’oferta
de sticks i entrenadors. Es varen fer entrenaments al
col·legi fins a l’estiu. En acabar el curs va sorgir la pos-
sibilitat de continuar al Poliesportiu Can Planes i parti-
cipar en el campus d’estiu de 2011.
L’Àrea d’Esports de l’Ajuntament va contactar amb
diversos Centres d’Educació d’Infància i Primària –
CEIP- de la ciutat i es va treballar conjuntament amb
l’àrea de Serveis Socials a dos dels sis districtes de la
ciutat: Collblanc-Torrassa i Pubilla Cases-Can Serra.
Durant el curs 11-12 es va entrenar a diferents col·le-
gis i ja al curs 2012-13 tots els districtes de la ciutat va-
ren crear el seu equip de Hockey per a competir en la
lliga escolar. A més a més, els esportistes que ho desit-
gen es poden incorporar als equips de hockey del FC
Barcelona i participar a les estades d’estiu de hockey,
segons acords entre Ajuntament i la secció.
A l’actualitat, els entrenaments i partits tenen lloc
els dimecres a les escoles Provençana, Mare de Déu de
Bellvitge, Les Planes, Margarida Xirgú, Lola Anglada,
Josep Janés.
A partir de les fitxes realitzades pel Consell Esco-
lar de l’Esport de L’Hospitalet podem revisar les dades
de les dues darreres temporades que mostren que un
aspecte a potenciar és la participació femenina, que en-
cara suposen un petit percentatge.
Taula 1. Participants en el Projecte Ciutat
Temporada Nois Noies Total
2014-15 77 27 (26,2%) 103
2015-16 78 15 (16,1%) 93
A partir de les fitxes realitzades pel Consell Escolar de
l’Esport de L’Hospitalet podem revisar les dades de les
dues darreres temporades que mostren que un aspecte a
potenciar és la participació femenina, que encara supo-
sen un petit percentatge.
Durant entrenaments i partits educadors i entrena-
dors hi són presents. Els educadors diuen estar satisfets
d’aprofitar aquests espais i estones per a treballar i com-
partir experiències amb els nois i noies. Més senzill que
oficines i despatxos. Els esportistes coneixen activitats
i entorns diferentes i la secció de hockey augmenta el
nombre de participants, a la vegada que pot dur a terme
un projecte social.

36 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Creiem que és important destacar que aquesta expe-
riència és fàcilment aplicable a altres ciutats, altres clubs
i diferents esports. I que pot servir per a donar noves
expectatives a molts joves i infants.
El dia diferent
Un entrenament de hockey a la presó de Brians va
ser proposar. Es tractava d’ un esport diferent
que podria ajudar a trencar la rutina diària.
Va tenir lloc el 12 de maig de 2011 al pavelló esportiu
de Brians. Posteriorment hi ha hagut una segona sessió
el 17 de març de 2016 també a Brians amb participació
de 20 nois i noies. I el 28 de juny de 2016 l’entrenament
ha estat fora de la institució. Va tenir lloc el Camp de
Hockey de Montjuïc.
El següent pas es aconseguir continuitat amb l’acti-
vitat amb els técnics d’esports habituals i la supervisió
d’entrenadors de la secció de hockey
D’aquesta manera poden haver-hi avantatges pel
club que aconsegueix més sentit a la seva funció social,
per la institució que es pot sentir més recolzada i pels
esportistes que poden tenir més dies diferents. ✹

37
LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
LowThreshold
Journal
Sport has a special role in our sedentary society.
The health benets of sport and physical exercise
are well known. But sport has also big possibili-
ties in people’s socialization and development.14
The initial idea is that sports clubs have social res-
ponsibility in a similar way to brands and companies.
Sports clubs are accustomed to teaching sports, orga-
nize competitions and promote improvement. They de-
velop some of these aspects among theirs members, but
probably clubs are able to apply these aspects in other
specific groups, according to their accepted responsi-
bilities.
Hockey+
The aim has always been about equality of oppor-
tunity. It is the creation of opportunities for peo-
ple with intellectual difculties to learn and play com-
petitive hockey. The rst coaching sessions were held
at the Jeroni de Moragas school and, just two months
later, a second school took up the activity. On 30 No-
vember 2006, the rst match took place, a spectacular
experience.
It is called Hockey+. Plus (+) means the hockey
opportunities to the players and the contribution of
people with disabilities to the hockey in general.
From its beginnings in 2006, Hockey+ has
grown to a point where 23 teams from six clubs wi-
thin the Catalan Hockey Federation are now invol-
ved in the project. These clubs are: FC Barcelona,
FC Junior, Egara HC, Athletic de Terassa, RC de
Polo, Iluro HC and Catalonia Hockey Club.
14 1 Balibrea Melero E , Castillo Algarra J, Santos Ortega A. Actividad
física, deporte y necesidades especiales: mejorar la cohesión social en
poblaciones desfavorecidas. http://www.uv.es/dis/sumario_csd.htm
In all, about 300 players of all ages regularly enjoy hoc-
key because of this initiative.
Now, Hockey+ is looking to expand to other re-
gions in Spain. Introductory sessions have taken place
in Valencia, Madrid, Bilbao, Cadiz and Granada.
Within the clubs in these cities, hockey coaching
sessions are now taking place and the next steps will be
organizing competitions between club sides.
The hockey scene for people with learning disabi-
lities in Catalonia has continued to push for ever more
opportunities for the players. Since 2007, all six partici-
pating clubs have regularly held tournaments, while in
2013 a ‘little league’ was set up between teams from FC
Barcelona and RC de Polo.
In 2010, a group of players travelled to Holland to
take part in G-Hockey (adapted hockey) at a tournament
in Amsterdam. The following year the players went to
Germany to participate in the European Champions-
hips for Special Hockey, held in Monchengladbach.
Teams from Hockey+ have participated in internatio-
nal competition ever since.
During the international summit of the sporting
charity, The Laureus Foundation, the experience was
presented in a forum with 150 participants from 34
countries on five continents sharing life experiences,
using sport as a way of offering opportunities to people
who are often socially excluded.
Athletes with intellectual difficulties have the ri-
ght to share in all aspects of sporting life competiti-
vely, and social life, it is the right to equal opportuni-
ty. It is exciting to see everyone sharing throughout
the hockey clubs, in the fields, the locker rooms, in
the bar.
Hockey+ has already engaged hundreds of people
across Spain and considering its success and the passion
of the people behind the initiative, it will touch the lives
of many more.
Sport
Jordi Lobo, Toni Delás, Edgar Ortiz, Julieta Alberio, Borja Campos, Dani Travé, Georgina
Rodríguez, Jordi Delás

38 LowThreshold Journal, 2015, vol. 3, num. 2.
Hockey City Program
On the 27 April 2011, the rst hockey coaching ses-
sion in the city of Hospitalet de Llobregat, near
Barcelona, was held. Hockey wasn’t a popular sport in
this city, and this sporting situation brings the possibility
of a new design.
According to the city’s Sports and Social depart-
ments, the community workers select girls and boys
from 14 to 16 years of age in each of the 6 districts to
form a team, 6 in total. The hockey section of FC Bar-
celona brings the coaches and in each session the com-
munity workers are present. Then, the girls and boys
have two classes of tutors: sporting and social. Sports
coaches do their usual work: to build a team with the
participants. None of them are rejected for reasons of
skill of physical aspects.
Boys and girls meet a new sport, very much super-
vised for two classes of tutors. Social educators say that
often is easier talk and make projects around a hockey
field than a desk of social department.
Social educators say that often is easier talk and
make projects around a hockey field than a desk of so-
cial department.
Community workers say that it is often easier to talk
and undertake projects around a hockey field than at a
desk of a council social services department.
Boys and girls encounter a new sport, very much
supervised by two types of tutors. Community workers
say that it is often easier to talk and undertake projects
around a hockey field than at a desk of a council social
services department.
Each district has its own field, a field in a school,
with the usual measurements of a basketball court, han-
dball court or indoor football pitch. These fields are
provided by the city Sports department, according to
the schools.
Each district has its own field. A field in a school,
with the usual measures of a basket, handball or indoor
football. These fields are facilitated for the city Sport
department, according the schools.
The hockey coach period is followed by a competi-
tion among de 6 teams of the 6 districts and the girls or
boys that want continue playing hockey can income in
the hockey teams of FC Barcelona.
In the last two seasons, more than 90 boys and girl
participate in the activities. A new goal is increase the
number of girls.
We think that the experience can be reproduced in
other cities, with other clubs and different sports, buil-
ding different expectative for boys and girls.
Table 1. Participants in the experience Hockey City
Program
Season Boys Girls Total
2014-15 77 27 (26,2%) 103
2015-16 78 15 (16,1%) 93
A different day
A
hockey training in the prison of Brians was pro-
posed. It was a different sport that could help
break the daily routine.
It took place on 12 May 2011 at the sports hall of
Brians. Later there was a second session on 17 March
2016 also in Brians involving 20 boys and girls. And on
June 28, 2016 has been training outside the institution.
It took place on Montjuïc Field Hockey.
The next step is to achieve continuity to the activi-
ties with technical supervision and regular sports coa-
ches’ hockey section
This can have advantages. The club develops its so-
cial function, the institution may feel more supported
and the athletes can have more different days. ✹

Call for papers
Low Threshold Journal is an online publication
addressed to the international scientic com-
munity and focused on presenting experiences
of teams who work on promoting education, health and
social care in socially deprived urban areas. There are in-
teresting unknown interventions that could be useful for
other groups under similar conditions.
From the original texts, sent to lowthresholdjournal@
lowthresholdjournal.org, the editors made an English or
Spanish translation. The final texts are published as a ma-
gazine and are freely available in PDF format. They are
online permanently at www.lowthresholdjournal.org, so
they can be consulted at any time.
The platform is financed by authors’ contributions
with open access for readers. It is a low cost fee (€ 0.074
per word).
Lowthresholdjournal is promoted by Ex Aequo, a
non-profit association, founded in 1996 in Barcelona and
is dedicated to promoting education, communication and
social and health care in socially deprived urban areas.