Technical ReportPDF Available

LowThreshold Journal 2014; 2: 2

Authors:
  • International Center for Ethnobotanical Education, Research and Service (ICEERS)

Abstract and Figures

IV JORNADA DE REDUCCIÓ DE DANYS A CATALUNYA COMUNICACIONS Herramientas para el análisis ético de los fenómenos NIMBY / Eines per l’anàlisi ètica dels fenòmens NIMBY / Tools for ethic analysis of phenomena NIMBY Ibogaína: una alternativa humanitaria al problema de la cronificación de adictos a sustancias / Ibogaïna: una alternativa humanitària al problema de la cronificació d’addictes a substàncies / Ibogaine: a humane alternative to the problem of developing chronic substance abusers ¿Y ahora qué? / I ara què? / What now? Menores y reducción de daños / Persones menors en programes de reducció de danys / Minors and Harm Reduction Guía de buenas prácticas en los Programas de Intercambio de Jeringas / Guia de bones pràctiques en els Programes d’Intercanvi de Xeringues / Guide to good practice in Syringe Exchange Programs 22 Consumo de sustancias y otras conductas de riesgo en prisión / Consum de substàncies i altres conductes de risc a presó / Substance use and other risk behaviors in prison 24 Evaluación del Programa de intercambio de jeringuillas del Centro Penitenciario de Brians 1 (2007 - 2012) / Evaluació del Programa d’intercanvi de xeringues (PIX) del Centre Penitenciari de Brians 1 (2007 - 2012) / Evaluation needle exchange program in Prison Brians 1 (2007 -2012) 26 REVISIÓ Programa de intercambio de jeringas en prisiones / Programa d’intercanvi de xeringues a presons / Needle exchange programs in prison 28 GLOSSARIO / GLOSSARI / GLOSSARY
No caption available
… 
No caption available
… 
No caption available
… 
No caption available
… 
Content may be subject to copyright.
LowThreshold
Journal
Sumario / Summary
Editorial / Editorial / Editorial
IV Jornada de Reducció de Danys a Catalun-
ya / IV Jornada de Reducció de Danys a
Catalunya / IV Meeting of Harm Reduction
in Catalunya
Programa de intercambio de jeringas en
prisiones / Programa d’intercanvi de xerin-
gues a presons / Needle exchange
programs in prison
Glosario / Glossari / Glossary
2014. Vol 2. Número 2.
2LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
CoordinaCión
Mª José Sánchez
direCtor
Jordi Delás
Jefa de redaCCión / editor in Chief
Mª Eugenia de Andrés
ConseJo de redaCCión /
editoria l boar d
Margarita Aguas
Miguel de Andrés
Jordi Delás
Nadia El Hilali
Gemma Martín
Tarcisio Matos de Andrade (Salvador de
Bahía)
César Morcillo
María José Sánchez
Martín Vázquez Acuña (Buenos Aires)
diseño / design
Sònia Poch
MaquetaCión / layout
Sònia Poch
CorreC tion in engl ish
Steve Cedar
ediCión /edition
Ex AEquo
lowthreshold@lowthresholdjournal.org
www.lowthresholjournal.org
Sumario / Sumari / Summary
EDITORIAL
3
IV JORNADA DE REDUCCIÓ DE DANYS A CATALUNYA
4
COMUNICACIONS
Herramientas para el análisis ético de los fenómenos NIMBY /
Eines per l’anàlisi ètica dels fenòmens NIMBY / Tools for ethic
analysis of phenomena NIMBY
15
Ibogaína: una alternativa humanitaria al problema de la cronifi-
cación de adictos a sustancias / Ibogaïna: una alternativa hu-
manitària al problema de la cronificació d’addictes a substàncies
/ Ibogaine: a humane alternative to the problem of developing
chronic substance abusers
16
¿Y ahora qué? / I ara què? / What now?
18
Menores y reducción de daños / Persones menors en programes
de reducció de danys / Minors and Harm Reduction
20
Guía de buenas prácticas en los Programas de Intercambio de Je-
ringas / Guia de bones pràctiques en els Programes d’Intercanvi de
Xeringues / Guide to good practice in Syringe Exchange Programs
22
Consumo de sustancias y otras conductas de riesgo en prisión /
Consum de substàncies i altres conductes de risc a presó /
Substance use and other risk behaviors in prison
24
Evaluación del Programa de intercambio de jeringuillas del Centro
Penitenciario de Brians 1 (2007 - 2012) / Evaluació del Programa
d’intercanvi de xeringues (PIX) del Centre Penitenciari de Brians
1 (2007 - 2012) / Evaluation needle exchange program in Prison
Brians 1 (2007 -2012)
26
REVISIÓ
Programa de intercambio de jeringas en prisiones / Programa d’inter-
canvi de xeringues a presons / Needle exchange programs in prison
28
GLOSSARIO / GLOSSARI / GLOSSARY
33
3
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
El consumo de drogas por vía intravenosa sor-
prendió y golpeó fuertemente con sus enfer-
medades asociadas los países del Sur de Eu-
ropa.
En Catalunya ha aparecido una amplia respuesta
tanto por parte de las administraciones públicas como
por las organizaciones ciudadanas. Que ha originado
una diversificada red de servicios que atienden dife-
rentes aspectos de los consumidores de drogas activos
y de los que deciden cesar en el consumo.
Desde Low Threshold Journal hemos querido descri-
bir esta red por si, en su disparidad, puede ser de utili-
dad a equipos que trabajan en otras ciudades o países.
Hemos tomado como punto de partida los trabajos
de la IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya (28-
4-2013). Reproducimos las comunicaciones de las que
hemos recibido explícita autorización para su publica-
ción y citamos algunas de las restantes.
El consum de drogues per via intravenosa va
sorprendre i colpejar fortament amb les seves
malalties associades als països del Sud d’Eu-
ropa.
A Catalunya ha aparegut una àmplia resposta tant
per part de les administracions públiques com per les
organitzacions ciutadanes. Que ha originat una diver-
sificada xarxa de serveis que atenen diferents aspectes
dels consumidors de drogues actius i dels que deci-
deixen cessar en el consum.
Des de Low Threshold Journal hem volgut descriu-
re aquesta xarxa per si, amb la seva disparitat, pot ser
d’utilitat a equips que treballen en altres ciutats o paï-
sos.
Hem pres com a punt de partida els treballs de la
IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya (28-4-2013).
Reproduïm les comunicacions de les que hem rebut
explícita autorització per a la publicació i citem algunes
de les restants.
Intravenous drug consumption strongly surpri-
sed and hit the countries of southern Europe
with associated diseases.
In Catalunya there has been a comprehensive res-
ponse by both public administrations and citizens’ or-
ganizations. This has led to a diversified network of
services that deal with different aspects of active drug
consumers and those who decide to cease consump-
tion.
Low Threshold Journal wants to describe this network
if it can be useful to teams working in other cities or
countries.
We have taken as a starting point the works of the
IV Conference of Harm Reduction in Catalunya (28-4-2013).
We reproduce communications which have received
explicit authorization for publication and cite some of
the others.
Editorial
4LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Salas de consumo
En el capítulo de las salas de consumo se presentaron
los resultados de los 18 meses de funcionamiento de la
sala de consumo del CAS Forum. (1)
En enero del año 2011, y dentro del proyecto de la
Agencia de Salud Pública de Barcelona de aumentar la
oferta de dispositivos de reducción del daño, entró en
funcionamiento una sala de consumo intravenoso su-
pervisado en el CAS Forum de Barcelona. Con lo que
en Barcelona se amplió la oferta de salas de consumo en
un barrio diferente a Ciutat Vella y Valle Hebrón
Se han atendido en el dispositivo 583 sujetos diferen-
tes. La droga más consumida fue la cocaína seguida de la
heroína. Se atendieron 9 episodios de sobredosis y se ha
conseguido derivar para tratamiento a más de un 10% de
usuarios que no habían sido tratados previamente.
No ha habido dificultades importantes en relación
con el vecindario.
Se trata de una experiencia más de un nuevo servi-
cio con una sala de consumo. Se establece contacto con
los usuarios, se consigue que sea en un medio y condi-
ciones seguras y es posible proponer tratamiento a per-
sonas que no lo habían realizado antes.
Programas de naloxona
Los programas de naloxona se basan en el adiestramien-
to para la utilización de esta sustancia eficaz en las intoxi-
caciones por opiáceos. En diferentes centros de atención
a consumidores de drogas tienen lugar estos programas.
En dos servicios que entre sus prestaciones inclu-
yen la sala de consumo, se combinó su experiencia en
intoxicaciones con opiáceos con los programas de pre-
vención con naloxona. (2)
En los centros de reducción de daños Cas Baluard y
SAPS Creu Roja, desde enero de 2011 a agosto de 2013,
se identificaron las personas que habían tenido reac-
ciones agudas graves al consumo de heroína y cocaína.
Se combinaron estos datos con el listado de personas
que habían realizado los talleres de prevención de so-
bredosis e intervención con naloxona, desde enero de
2009 hasta agosto de 2013. No solo en estos dos centros
sino en todos los de Barcelona.
195 usuarios diferentes sufrieron como mínimo una
reacción adversa grave de los cuales 56 tuvieron más de
una reacción adversa (entre 2 y 26 episodios)
De las 195 personas que tuvieron una reacción adversa
al consumo, 96 no habían realizado el taller de prevención
de sobredosis, 37 tuvieron una reacción y 29 padecieron
más de una reacción adversa grave (entre 2 y 8 episodios).
El equipo investigador concluye que es importan-
te detectar las personas que tienen más riesgo de sufrir
reacciones agudas al consumo e intentar la prevención
de nuevos episodios. Como puede ser los programas de
entrenamiento en la utilización de naloxona.
Programas de bajo umbral de
mantenimiento con metadona
Los programas de mantenimiento con metadona en
servicios de atención a consumidores de drogas activos
permiten diversificar la oferta asistencial. (3)
En el año 2012, en el CAS Baluard se atendieron 91
personas (81% hombres, 19% mu jeres). 52% extran-
IV Jornada de Reducció
de Danys a Catalunya
Autores: Equipo de Redacción Low Threshold Journal
5
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
jeros y la mitad en situación administrativa irregular.
39% sin empadronamiento y 29% sin tarjeta sanita-
ria. La mayoría inyectores, 81%, y 19% fumadores. El
100% accedió a un diagnóstico social, orgánico y psi-
copatológico y se adscribieron al sistema sanitario de
salud. El 70% de los planes de trabajo se orientaron a la
reducción de daños, 14% a la abstinencia del consumo
de drogas no legales y 16% a la adaptación social. El
30% del total de usuarios pudo ser remitido a un centro
de mayor exigencia.
Programas de entrega y
recuperación de jeringas.
Servicios especializados,
centros de atención primaria,
oficinas de farmacia y
máquinas dispensadoras
Estos programas son de antigua implantación en Ca-
taluña. (4) Es interesante la experiencia de la ciudad
de Terrassa que cuenta con un Programa de Intercam-
bios de Jeringuillas desde el año 1993 por la diversidad
y coordinación de medios y dispositivos. Es un recurso
consolidado en Terrassa y constituye el principal pro-
grama de reducción de daños de la ciudad. Los centros
que participan en la distribución de jeringuillas son 3
de los 7 Centros de Atención Primaria (CAP), el Centro
de Atención y Seguimiento y 20 de las 57 oficinas de
farmacia de la ciudad. En el año 2000 se instala la pri-
mera máquina dispensadora de jeringas en la fachada
del CAP Terrassa Nord. La máquina dispensadora de
jeringas ha mostrado útil para cubrir el intercambio de
jeringas en horario nocturno y de fin de semana.
De 1993 a 2010 se observa un aumento progresi-
vo del número total jeringas distribuidas, y del 2010 al
2012 una disminución.
Así durante el año 2012 se han distribuido 16.470
jeringuillas, 6.896 menos que el año anterior. Desde el
CAP Terrassa Nord han distribuido el 77,7% del total
de jeringuillas (3,5% desde la máquina), 17,5%, desde
farmacias, 4,8% desde el resto. También se han distri-
buido 1.730 preservativos. Se han devuelto un total de
2.500 jeringuillas a los diferentes puntos del PIX (15%)
Es interesante la aportación de las oficinas de far-
macia, algunas con muchos años de vinculación a las
estrategias de disminución de los riesgos derivados del
consumo. Informes desde farmacias también de L’Hos-
pitalet de Llobregat muestran su participación en la
entrega y recogida de jeringuillas, dispensación de me-
tadona y realización de tests rápidos para la determina-
ción de anticuerpos frente al VIH. (5)
En Mataró, desde 1993 existe también un Progra-
ma de Intercambio de Jeringuillas en el marco del Plan
Municipal de Drogodependencias del Ayuntamiento de
Mataró.
A partir del año 2005, se detecta un aumento del
número de jeringuillas en la calle y se identifican nuevas
zonas de consumo, iniciando una serie de acciones para
minimizar el número de jeringuillas abandonadas entre
las que destaca la elaboración de un “mapa de jeringas
encontradas en la vía pública” (6)
En el Centro Penitenciario de Brians 2, mediante la
recopilación de datos obtenidos en el Centro de Aten-
ción y Seguimiento (CAS) del centro, desde noviem-
bre de 2009 hasta 2013 se pudo constatar una notable
disminución del uso del programa de intercambio de
jeringuillas, a la vez que se insinúa una mayor demanda
de población que consume por otras vías.
Que incidiría en la propuesta de poder ofrecer ma-
terial adecuado a los consumidores que optan por la vía
de consumo fumada o esnifada. (7)
Consideraciones sobre una
eventual disminución del
número de jeringuillas
entregadas por el consumo
intravenoso de sustancias no
legales
Son varios los factores que pueden explicar la disminu-
ción de la distribución de jeringas en diferentes locali-
dades de Cataluña.
1. La disminución del consumo de drogas no lega-
les, dentro de la disminución global del consu-
mo debido a la menor disponibilidad de dinero
por la crisis económica.
2. Menor número de consumidores por el ingreso
en prisión, defunciones, abandono del consumo,
traslado a otras ciudades e incluso, otros países.
3. Disminución del paso a la vía inyectada a partir
de otras vías de consumo o incluso el paso a fu-
mar cocaína y heroína en lugar de ser inyectada.
4. La cronicidad del consumo puede hacer que al-
gunas personas se desplacen a otras áreas donde
6LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
la subsistencia es más sencilla. Este argumento,
sin embargo, implicaría demostrar que en algu-
nas zonas, aumenta la distribución de jeringas
desde 2010.
Índices de recuperación /
entrega de jeringas
A pesar del esfuerzo de educadores e instituciones, la
tasa de recuperación de jeringas es muy baja, alrededor
del 15%.
Durante cierto tiempo, presiones, la mayoría de las
veces de instancias no sanitarias, obligaban a los cen-
tros a acercarse al 100% de recuperación.
Experiencias de la ciudad de San Francisco mues-
tran que cuando se limita la distribución aumenta la re-
utilización de jeringas con el obvio problema que para
la salud representa.
Observaciones de la ciudad de Barcelona y otras
localidades de grupos de recogida de jeringuillas (RE-
COJE) muestran que, sin embargo, no hay jeringas, de
forma significativa, en la calle. Esto significa que la re-
cogida de jeringas por parte de los servicios que las en-
tregan no es la única forma de recuperación. Probable-
mente entidades que no entregan jeringas, sino que solo
las recogen -como servicios municipales de limpieza-
retiran de lugares públicos un elevado número de jerin-
guillas. Con lo que, de una u otra manera se consigue el
objetivo de que no haya jeringas en la calle. Con la mala
imagen que supone, riesgo de pinchazos accidentales y
de transmisión de infecciones.
Se puede concluir que no ha de ser un argumento
restringir el número de jeringuillas entregadas, aunque
que el consumidor no lleve un número similar al que
pide. Y, por tanto, que los programas de intercambio
de jeringuillas deben pasar a ser programas de entrega
y recogida, consideradas las acciones de forma diferen-
ciadas.
Hepatitis C
En consumidores de drogas por vía intravenosa la preva-
lencia de infecciones es alta. En un estudio realizado en
Barcelona en 3.683 usuarios de drogas por vía intrave-
nosa, admitidos a tratamiento en tres unidades de desin-
toxicación hospitalaria entre 1987 y 2011, en el momento
de la admisión la prevalencia de infección por el VHC,
VHB (HBcAc +) y VIH fue del 86%, 64% y 51%. (8)
En un segundo estudio, la prevalencia en 1.678 pa-
cientes consumidores de heroína, en el momento de ad-
misión al Programa de Mantenimiento con Metadona
(PMM) del Barcelonés Norte entre 1992 y 2010, fue
73.6% de VHC, 61.3% de VHB (HBcAc +), 53.7% de
VIH (9)
En ambos casos, los porcentajes de prevalencia fue-
ron superiores al 70% en Hepatitis C, el 60% en Hepa-
titis B y al 50% en VIH.
En un estudio transversal realizado en 2010-11 en
una muestra de 761 usuarios de drogas por vía paren-
teral, se definió inyector reciente a los usuarios con un
historial de consumo de inyección menor o igual a 5
años.
El 21,4% eran inyectores recientes, con una pre-
valencia del VIH del 20,6% y del VHC del 59,4%. La
prevalencia del VIH y el VHC en inyectores antiguos
fue del 36,6% y 75,4%, respectivamente. Los inyectores
recientes eran más jóvenes (edad media = 31,6 vs. 37,8
años) y presentaban un mayor porcentaje de inmigran-
tes (59,0% vs. 33,4%). Un mayor porcentaje de antiguos
inyectores había estado en prisión (71,5% vs. 49,7%) y
había compartido jeringuillas usadas alguna vez en la
vida (56,1% vs. 33,5% ). No se observaron diferencias
en relación a las conductas de riesgo de los últimos 6
meses, exceptuando las prácticas de compartir material
de forma indirecta que mostraron una prevalencia su-
perior en inyector reciente (55,9% y 47,2%, respectiva-
mente; p = 0,05) (10).
Los tests rápidos de análisis biológicos mediante la
toma de una muestra de sangre o saliva dan resultados
en pocos minutos. De abril a diciembre de 2011 se ofre-
cieron a usuarios de 13 centros de reducción de daños
en Cataluña tests rápidos orales
Se realizaron 172 tests VHC y 198 VIH. Tests re-
activos al VHC fueron en total 20,3%. De los 35 tests
reactivos al VHC, 24 se pudieron confirmar (68,6% de)
con 1 falso negativo.
Tests reactivos al VIH fueron 2,5% De los 5 casos
reactivos al VIH, 2 se pudieron confirmar (40%) con 1
falso negativo (11).
7
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Sales de consum
En el capítol de les sales de consum es van presentar els
resultats dels 18 mesos de funcionament de la sala de
consumo del CAS Fòrum. (1)
El gener de l’any 2011 i dins del projecte de l’Agència
de Salut Pública de Barcelona d’augmentar l’oferta de
dispositius de reducció del dany, va entrar en funciona-
ment una sala de consum intravenós supervisat, al CAS
Fòrum de Barcelona. Amb el que a Barcelona s’amplia
l’oferta de sales de consum en un barri diferent als ja
existents de Ciutat Vella i Vall d’Hebron
S’han atès al dispositiu 583 subjectes diferents. La
droga més consumida va ser la cocaïna seguida de l’he-
roïna. S’han atès 9 sobredosis i s’ha aconseguit derivar
per tractament a més d’un 10% d’usuaris que no havien
estat tractats prèviament.
No hi hagut dificultats importants en relació amb
el veïnat.
Es tracta d’una experiència més d’un nou servei amb
una sala de consum. S’aconsegueix un contacte amb els
usuaris, que el contacte es faci en un mitjà i condicions
segures i proposta de tractament a persones que no ho
havien fet abans.
Programes de naloxona
Els programes de naloxona es basen en l’ensinistra-
ment per a la utilització d’aquesta substància eficaç en les
intoxicacions per opiacis. En diferents centres d’atenció
a consumidors de drogues tenen lloc aquests programes.
En dos serveis que entre les seves prestacions in-
clouen la sala de consum, es va combinar la seva expe-
riència en intoxicacions amb opiacis i els programes de
prevenció amb naloxona. (2)
En els centres de reducció de danys Cas Baluard i
SAPS Creu Roja, des de gener de 2011 a agost de 2013, es
van identificar les persones que havien tingut reaccions
agudes greus al consum d’heroïna i cocaïna. Es van com-
binar aquestes dades amb el llistat de persones que havien
realitzat els tallers de prevenció de sobredosi i intervenció
amb naloxona, des de gener de 2009 fins a agost de 2013,
en tots els centres que els imparteixen a Barcelona.
195 usuaris diferents van patir com a mínim una re-
acció adversa greu dels quals 56 van tenir més d’una
reacció adversa (entre 2 i 26 episodis)
De les 195 persones que van tenir una reacció adver-
sa al consum, 96 no havien realitzat el taller de preven-
ció de sobredosi. 37 van tenir una reacció i 29 van patir
més d’una reacció adversa greu (entre 2 i 8 episodis)
L’equip investigador conclou que és important de-
tectar les persones que tenen més risc de patir reaccions
agudes al consum i intentar la prevenció de nous epi-
sodis. Com pot ser els programes d’entrenament en la
utilització de naloxona.
Programes de baix llindar de
manteniment amb metadona.
Els programes de manteniment amb metadona en ser-
veis d’atenció a consumidors de drogues actius perme-
ten diversificar l’oferta assistencial.
L’any 2012, al CAS Baluard (3) es van atendre 91
persones (81% homes, 19% dones). 52% estrangers i
la meitat en situació administrativa irregular. El 39%
sense empadronament i 29% sense targeta sanitària. La
majoria injectors, 81%, i 19% fumadors. El 100% va
accedir a un diagnòstic social, orgànic i psicopatològic i
es van adscriure al sistema sanitari de salut. El 70% dels
plans de treball es van orientar a la reducció de danys,
14% a l’abstinència del consum de drogues no legals i
16% a l’adaptació social. El 30% del total d’usuaris va
poder ser remès a un centre de major exigència.
IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya
Autors: Equip de Redacció Low Threshold Journal
8LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Programes de lliurament i
recuperació de xeringues.
Serveis especialitzats, centres
d’atenció primària, oficines
de farmàcia i màquines
dispensadores
Aquests programes són d’antiga implantació a Catalun-
ya. (4) És interessant l’experiència de la ciutat de Te-
rrassa que compta amb un Programa d’Intercanvis de
Xeringues des de l’any 1993 per la diversitat i coordi-
nació de mitjans i dispositius. És un recurs consolidat a
Terrassa i constitueix el principal programa de reducció
de danys de la ciutat. Els centres que participen en la
distribució de xeringues són: 3 dels 7 Centres d’Atenció
Primària (CAP), el Centre d’Atenció i Seguiment i 20
de les 57 oficines de farmàcia de la ciutat. L’any 2000
es va instal·lar la primera màquina dispensadora de xe-
ringues a la façana del CAP Terrassa Nord. La màquina
dispensadora de xeringues s’ha mostrat útil per cobrir
l’intercanvi en horari nocturn i de cap de setmana.
De 1993 a 2010 s’observa un augment progressiu
del número total de xeringues distribuïdes i del 2010 al
2012 una disminució.
Així durant l’any 2012 s’han distribuït 16.470 xe-
ringues, 6.896 menys que l’any anterior. Des del CAP
Terrassa Nord s’han distribuït el 77,7% del total de
xeringues (un 3,5% des de la màquina), 17,5%, des de
farmàcies, 4,8% des de la resta. També s’han distribuït
1.730 preservatius. S’han retornat un total de 2.500 xe-
ringues als diferents punts d’ intercanvi (15%).
És interessant l’aportació de les oficines de farmà-
cia, algunes amb molts anys de vinculació a les estra-
tègies de disminució dels riscos derivats del consum.
Informes des de farmàcies també de L’Hospitalet de
Llobregat mostren la seva participació en el lliurament i
recollida de xeringues, dispensació de metadona i realit-
zació de tests ràpids per a la determinació d’anticossos
en front del VIH. (5)
A Mataró, des del 1993 existeix també un Programa
d’Intercanvi de Xeringues en el marc del Pla Municipal
de Drogodependències de l’Ajuntament de Mataró.
A partir de l’any 2005 es detecta un augment del
nombre de xeringues al carrer i s’identifiquen noves
zones de consum, iniciant una sèrie d’accions per mi-
nimitzar el nombre de xeringues abandonades entre les
que destaca l’elaboració d’un “mapa de xeringues troba-
des a la via pública” (6)
En el Centre Penitenciari de Brians 2, mitjançant el
recull de dades obtingudes al Centre d’Atencio i Segui-
ment (CAS) del centre, des del novembre de 2009 fins
2013 s’ha pogut constatar una notable disminució de
l’ús del programa d’intercanvi de xeringues, a la vegada
que s’insinua una major demanda de població que con-
sumeix per altres vies.
Que incidiria en la proposta de poder oferir material
adequat als consumidors que opten per la via de con-
sum fumada o esnifada. (7)
Consideracions sobre
una eventual disminució
del número de xeringues
lliurades pel consum
intravenós de substàncies no
legals
Son diversos els factors que poden explicar la disminu-
ció del lliurament de xeringues a diferents localitats de
Catalunya.
La disminució del consum de droguen no legals,
dintre de la disminució global del consum a causa de la
menor disponibilitat de diners per la crisi econòmica.
Un menor nombre de consumidors a causa de ingrés
a presó, defuncions, abandonament del consum, trasllat
a altres ciutats i fins i tot, altres països.
Es pot considerar també el menor accés a la via in-
jectada a partir d’altres vies de consum o fins i tot el pas
a fumar cocaïna i heroïna en lloc de ser injectada.
La cronicitat del consum pot fer que algunes per-
sones es desplacin a altres àrees on la subsistència pot
ser més senzilla. Aquest argument implicaria demostrar
que en algunes zones, augmenta la distribució de xerin-
gues des de 2010.
Índex de recuperació/
lliurament de xeringues
Malgrat l’esforç d’educadors i institucions, la taxa de
recuperació de xeringues és molt baixa, al voltant del
15% .
Durant cert temps, pressions freqüentment d’ins-
tàncies no sanitàries, obligaven als centres a acostar-se
al 100% de recuperació.
9
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Experiències de la ciutat de San Francisco mostren
que quan es limita la distribució augmenta la reutilitza-
ció de xeringues amb l’obvi problema que per la salut
representa.
Observacions a la ciutat de Barcelona i altres lo-
calitats per grups de recollida de xeringues (RECOJE
mostren que, no obstant, no hi ha xeringues, de forma
significativa, al carrer. Això vol dir que la recuperació
de xeringues per part dels serveis que les lliuren no és
la única forma de recuperació. Probablement entitats
que no lliuren xeringues, sinó que solament les recullen
-com serveis municipals de neteja- recullen un elevat
nombre de xeringues i d’una o altra manera s’aconse-
gueix l’objectiu que no hi hagin xeringues al carrer per
la mala imatge que suposa, risc de punxades accidentals
i de transmissió d’infeccions.
La conclusió que es deriva és que no ha de ser un
argument restringir el número de xeringues lliurades,
quan el consumidor no porti un número similar al que
demana. I, per tant, que els programes d’intercanvi de
xeringues han de passar a ser considerats com progra-
mes de lliurament i recollida, com accions ben diferen-
ciades.
Hepatitis C
En consumidors de drogues per via intravenosa la pre-
valença d’infeccions és alta. En un estudi realitzat a Bar-
celona en 3.683 usuaris de drogues per via intravenosa,
admesos a tractament en 3 unitats de desintoxicació
hospitalària entre 1987 i 2011, en el moment de l’admis-
sió la prevalença d’infecció pel VHC, VHB (HBcAc +)
i VIH va ser del 86%, 64% i 51%. (8).
En un segon estudi en 1.678 pacients consumidors
d’heroïna a l’admissió al Programa de Manteniment
amb Metadona (PMM) del Barcelonès Nord entre 1992
i 2010, la prevalença de VHC, VHB (HBcAc +), VIH
va ser 73.6%, 61.3%,53.7%. (9)
En els dos casos, els percentatges de prevalença són
superiors al 70% en Hepatitis C, al 60% en Hepatitis B
i al 50% en VIH.
En un estudi transversal realitzat l’any 2010-11 en
una mostra de 761 usuaris de drogues per via parente-
ral es va definir com injectors recents als usuaris amb
historial de consum d’injecció menor o igual a 5 anys.
El 21,4% eren injectors recents, amb una prevalença
del VIH del 20,6% i del VHC del 59,4%. La prevalença
del VIH i el VHC en injectors antics va ser del 36,6% i
75,4%, respectivament. Els injector s recents eren més
joves (edat mitjana=31,6 vs. 37,8 anys) i presentaven un
major percentatge d’ immigrants (59,0% vs. 33,4%). Un
major percentatge d’antics injectors havia estat a la pre-
só (71,5% vs. 49,7%) i havia compartit xeringues usades
alguna vegada a la vida (56,1% vs. 33,5%). No es van
observar diferències en relació a les conductes de risc
dels darrers 6 mesos, exceptuant les pràctiques de com-
partir material de forma indirecta que van mostrar una
prevalença superior en injector recent (55,9% i 47,2%,
respectivament; p=0,05) (10).
Els tests ràpids d’anàlisis biològics mitjançant la pre-
sa d’una mostra de sang o saliva donen resultats en pocs
minuts, D’abril a desembre de 2011 es van oferir tests
ràpids orals a usuaris de 13 centres de reducció de danys
a Catalunya.
Es van realitzar 172 tests del VHC i 198 del VIH.
Tests reactius al VHC van ser en total 20,3%. Dels
35 tests reactius al VHC, 24 es van poder confirmar
(68,6%) amb 1 fals negatiu.
Tests reactius al VIH van ser 2,5% Dels 5 casos re-
actius al VIH, 2 es van poder confirmar (40%) amb 1
fals negatiu. (11).
10 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Supervised injection sites
In this chapter the results of 18 months of work of the
CAS Forum was presented. (1)
In January 2011, within the project of the Public
Health Agency of Barcelona to increase the supply of
harm reduction services, a supervised injection site in
the CAS Forum Barcelona became operational. Exten-
ding the offer in a different neighborhood to the exis-
ting Ciutat Vella and Valle Hebron areas.
They have attended the device 583 different sub-
jects. The most commonly used drug was cocaine, fo-
llowed by heroin. Nine episodes of overdose were trea-
ted and referral to treatment has achieved more than
10% of users who had not been previously treated.
There have been no major difficulties with regard to
the neighborhood.
This is a new service experience with a consump-
tion room. Contact with users is achieved, the contact
is made in the median and safe conditions and offering
treatment to people who had not had it before.
Naloxone programs
Naloxone programs are based on the training for effec-
tive use of this substance in opioid overdose.
Two Barcelona services combine the assistance in
supervised injection sites with prevention programs
with naloxone. (2)
In the Cas Baluard and SAPS Creu Roja harm re-
duction centers, from January 2011 to August 2013,
people who had severe acute reactions to heroin and co-
caine were identified. This data was combined with the
list of persons who assisted overdose prevention wor-
kshops and intervention with naloxone, from January
2009 until August 2013, in all centers offering courses
in Barcelona.
195 different users suffered at least one serious ad-
verse reaction of which 56 had more than one adverse
reaction (between 2 and 26 episodes)
Of the 195 people who had an adverse reaction to
consumption, 96 had not completed the overdose pre-
vention workshop. 37 had a reaction and 29 suffered
more than one serious adverse reaction (between 2 and
8 episodes)
The research team concluded that it is important to
identify people with increased risk for acute reactions to
consumption and to try to prevent new episodes with
programs such as training in the use of naloxone.
195 different users suffered at least one serious ad-
verse reaction of which 56 had more than one adverse
reaction (between 2 and 26 episodes)
Of the 195 people who had an adverse reaction to
consumption, 96 had not completed the overdose pre-
vention workshop. 37 had a reaction and 29 suffered
more than one serious adverse reaction (between 2 and
8 episodes)
The research team concluded that it is important to
identify people with increased risk for acute reactions to
consumption and to try to prevent new episodes with
programs such as training in the use of naloxone.
Low threshold methadone
maintenance programs
The methadone maintenance programs in services for
active drug consumers allow diversification in the su-
pply of care.
In 2012, in the low threshold methadone mainte-
nance program of CAS Baluard (3), 91 people were
treated (81% male, 19% female). 52% were foreigners
and half of them were in an irregular situation. 39%
were without registration and 29% without health insu-
IV Meeting of Harm Reduction in Catalunya
Authors: Editorial Team. Low Threshold Journal.
11
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
rance card. The injectors were the majority, 81%, versus
19% of smokers. 100% attempt a social, organizational
and psychopathological diagnosis and were attached to
the health system. 70% of the work plans were aimed at
harm reduction, 14% to abstinence from illegal drugs
and 16% to social adaptation. 30% of users could be
referred to a center of higher demand.
Delivery and recovery
syringe and needle programs.
Specialized services, primary
health centers, pharmacies
and vending machines
These programs have a long-standing implantation in
Catalonia. (4) The Terrassa city experience is interes-
ting, which has had a Syringe Exchange Program since
1993, for the diversity and coordination of media and
services. It is consolidated in Terrassa and is the main
harm reduction program of the city’s resources.
The institutions participating in the program are 3
of the 7 Primary Care Centers (CAP), the CAS and 20
of the 57 pharmacies. In 2000 the first needle vending
machine on the facade of CAP Terrassa Nord was ins-
talled. The syringe dispensing machine has proved use-
ful at night and weekends.
From 1993-2010 there was a progressive increase in
the total number syringes distributed, and from 2010 to
2012 a decrease was observed.
Thus during 2012, 16,470 syringes were distribu-
ted, 6,896 fewer than the previous year. From the CAP
Nord Terrassa 77.7% of syringes, 3.5% from the ma-
chine, 17.5% from pharmacies, and 4.8% from the rest
have been distributed. 1,730 condoms were also distri-
buted. We have returned a total of 2,500 syringes from
different parts of the program (15%)
Contribution of the pharmacies has been interes-
ting, some of them performing harm reduction stra-
tegies for many years. Also Hospitalet de Llobregat
pharmacies report their participation in the delivery
and collection of syringes, methadone dispensing and
carrying out rapid tests for the detection of antibodies
against HIV (5).
In Mataró, since 1993 there has also been a Syringe
Exchange Program in the Municipal Drug Addiction
Plan of the City.
Since 2005, an increasing number of syringes were
detected on the street and new areas of consumption
were identified. Consequently a series of actions to
minimize the number of abandoned syringes were ini-
tiated in the context of the development of a “map of
syringes found in the street “(6)
In the prison of Brians 2, by collecting data from
the Center of Attention and Monitoring (CAS) from
November 2009 to 2013 a significant decrease appea-
red in the use of a needle exchange program.
It would be interesting offer adequate material to
consumers who choose the path of smoked or snorted
consumption. (7)
Considerations on a possible
reduction in the number
of syringes delivered by
intravenous illegal substance
Several factors may explain the decrease in delivery of
syringes at different sites in Catalonia.
The decrease in consumption of illegal drugs, wi-
thin the overall decrease in consumption due to redu-
ced availability of money due to the economic crisis.
Fewer consumers due to imprisonment, death, qui-
tting, transfer to other cities and even other countries.
Decreased number of injected users in relation to
other methods of consumption.
Chronic consumption may cause some people to
move to other areas where livelihoods can be simpler.
This argument, however, would show in some areas in-
creases in the distribution of syringes since 2010.
It can be concluded that is not a real argument to
restrict the number of syringes delivered, even if the
12 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
consumer does not bring a similar number requested.
And therefore, that needle exchange programs must
come to be considered as delivery and collection pro-
grams, considered as distinct actions.
Rate of syringe delivered and
returned
Despite the efforts of educators and institutions, syrin-
ge recovery rate is very low, around 15%. Experiences
in San Francisco show that when the distribution is
limited it increases reuse of syringes with the obvious
health problem that represents.
Groups to collect syringes (RECOJE) observe in
Barcelona and other locations that there are not signifi-
cant numbers of syringes on the street. This means that
the collection of syringes by drug user services is not
the only form of recovery. Probably entities that do not
deliver syringes, but only collect, contribute to there be-
ing no syringes on the street.
It can be concluded that is not a real argument to
restrict the number of syringes delivered, even if the
consumer does not bring a similar number requested.
And therefore, that syringe exchange programs must
come to be considered as delivery and collection pro-
grams, considered as distinct actions.
Hepatitis C
The prevalence of infectious diseases is high in intrave-
nous drug users. In a study in Barcelona in 3,683 intra-
venous drug users admitted to treatment in 3 hospital
detoxification units between 1987 and 2011, at the time
of admission prevalence of HCV, HBV (HBcAc +) and
HIV was 86%, 64% and 51%. (8)
In the Methadone Maintenance Program in Bar-
celona North, in an study of 1,678 patients, the preva-
lence at the time of admission between 1992 and 2010
of HCV, HBV (HBcAc +), HIV was 73.6%, 61.3%,
53.7% . (9)
In those both studies, prevalence rates are higher than
70% in Hepatitis C, Hepatitis 60% to 50% B and HIV.
In a cross sectional study in 2010-11 on a sample
of 761 intravenous drug users, recent injector was defi-
ned as users with a history of consumption less than or
equal to 5 years injection.
21.4% were recent injectors with an HIV preva-
lence of 20.6% and 59.4% HCV. The prevalence of
HIV and HCV in old injectors was 36.6% and 75.4%,
respectively. Recent injectors were younger (mean age
= 31.6 vs. 37.8 years) and had a higher percentage of
immigrants (59.0% vs. 33.4%). A higher percentage
of former injectors had been imprisoned (71.5% vs.
49.7%) and had shared syringes once in life (56.1%
vs. 33.5%). No differences regarding risk behaviors
in the last 6 months were observed except sharing
indirect material that showed a higher prevalence in
recent injector (55.9% and 47.2%, respectively; p = 0
05). (10)
The rapid tests for biological analysis by taking a sam-
ple of blood or saliva give results in a few minutes. From
April to December 2011, oral rapid tests were offered to
users of 13 harm reduction centers in Catalonia
172 HCV and 198 HIV tests were performed. HCV
test reagents were 20.3% in total. Of the 35 reactive
HCV tests, 24 were confirmed (68.6%) and 1 was false
negative.
Reactive HIV tests were 2.5% of the 5 cases in
HIV-positive, 2 could be confirmed (40%) and 1 was
false negative. (11)
Bibliografía / Bibliografiffiififia /
References
1. Equipo de reducción del daño (CAS Forum-
Sant Marti). Sala de reducción del daño del CAS Forum.
Primeros 18 meses de funcionamiento. IV Jornada de
Reducció de Danys a Catalunya.
2. Sala Fernandez E, Balaguer Armengol G, Ba-
covich I, Delás J. Cas Baluard y SAPS Creu Roja Reac-
ciones adversas graves al consumo y talleres de naloxo-
na. IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya
3. Bruguera AS, Martí S, Pineda A, Sala E. Cen-
tre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències de
Baixa Exigència Baluard, Agència de Salut Pública de
Barcelona (ASPB), Associació Benestar i Desenvolu-
pament (ABD). Experiència del Programa de Mante-
niment amb Metadona de baix llindar del CAS Baluard.
IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya
4. Basart E, Cebrián S, Morales P, Brugueras J,
Moncada A. 20 anys del programa d’intercanvi de xe-
ringues a Terrassa. IV Jornada de Reducció de Danys
a Catalunya.
5. del Bolós M, Bagaria G. Experiències en l’abor-
datge integral al UDVP des de l’oficina de farmàcia. IV
Jornada de Reducció de Danys a Catalunya
13
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
6. Lluch A, Posada X, Batlle E, López E, Subi-
rana C, Via MA, Molina A, Garcia Moyano JM, Car-
bonell P, Cumalat P, Teixes D, Carbonell J. Programa
d’intercanvi de xeringues. Protocol d’actuació davant la
detecció de zones de consum. IV Jornada de Reducció
de Danys a Catalunya.
7. Bolinaga A, Aznar N, Mestres A, Torrents
O. Propostes de millora en la praxis del Programa
d’Intercanvi de Xeringues i alternatives innovadores
de Reducció de Danys als Centres Penitenciaris de
Catalunya. IV Jornada de Reducció de Danys a Ca-
talunya.
8. Fuster D, Sanvisens A, Vallecillo G, Pineda M,
Bolao F, Zuluaga P, Fonseca F, Torrens M, Fanlo M,
Rivas I, Tor J, Muga R. Prevalença d’infecció pel VIH i
les hepatitis víriques en un estudi multicèntric d’usuaris
de drogues injectades que inicien tractament a Barce-
lona. 1987-2011. IV Jornada de Reducció de Danys a
Catalunya.
9. Faure E, Rivas I, Sanvisens A, Rubio M, Mu-
ñoz T, Muga R. Infecció per VIH, Hepatitis B i Hepati-
tis C en consumidors d’heroïna en tractament amb me-
tadona a l’àrea metropolitana de Barcelona. 1992-2010.
IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya.
10. Folch C, Casabona J, Brugal MT, Majó X, Me-
roño M, Gonzalez V, Espelt A, Injectors recents de dro-
gues per via parenteral: un repte per a la prevenció del
VIH i el virus de la Hepatitis C (VHC). IV Jornada de
Reducció de Danys a Catalunya.
11. Fernàndez L, Folch C, Gasulla L, Majó X,
Colom J, Casabona J i Xarxa Redan. Estudi pilot de la
implementació dels tests ràpids orals del VHC I VIH
en Programes de Reducció de Danys a Catalunya. IV
Jornada de Reducció de Danys a Catalunya.
14 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Comunicacions
Herramientas para el análisis ético de los
fenómenos NIMBY
Autor: Joan Guix Oliver. Servei Regional al Camp de Tarragona de l’ASPCAT. Unitat de Medicina Preventiva
i Salut Pública. Universitat Rovira i Virgili.
La instalación de equipamientos de reducción
de daños es, generalmente, mal recibida por
la comunidad en la que se quieren ubicar pu-
diendo dar lugar a fenómenos tipo NIMBY (No In My
Back Yard / No en el patio de mi casa). Los NIMBY
son resultado del cambio social experimentado por las
sociedades postindustriales, adquiriendo las característi-
cas de “sociedad del riesgo” en las que la inseguridad, el
individualismo y la desconfianza hacia las Administra-
ciones son muy habituales.
En estas situaciones, en las que se pueden encontrar
argumentos razonables por ambos lados, el poder ba-
sarse en principios éticos para tomar decisiones, conlle-
va una ayuda notable por salubrista.
En el ámbito de la salud pública, los conceptos gene-
rales de la bioética no son válidos, pues el conflicto cen-
tral no es, como en la cnica, la relación médico-pacien-
te y la autonomía de éste, sino la confrontación entre
el interés público y el interés privado, configurándose
la situación conocida como “paradoja de Rose” por la
que el beneficio de una acción recae sobre el conjun-
to de la sociedad, mientras que las cargas recaen sobre
el ciudadano de un territorio concreto, afectado por el
equipamiento de reducción de daños. La cuestión clave
es: ¿qué debe prevalecer, el interés público o el respeto
al interés privado?
En la presente comunicación se plantean una serie
de criterios éticos y de condiciones justificativas, admi-
tidos internacionalmente, para valorar acciones, expo-
niendo una metodología de análisis ético a aplicar a los
conflictos en el terreno concreto de la salud pública y,
por tanto, de la reducción de daños.
15
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Eines per l’anàlisi ètica
dels fenòmens NIMBY
Autor: Joan Guix Oliver. Servei Regional al Camp
de Tarragona de l’ASPCAT. Unitat de Medicina Pre-
ventiva i Salut Pública. Universitat Rovira i Virgili.
La instal·lació d’equipaments de reducció de
danys és, generalment, mal rebuda per la
comunitat en la que es volen ubicar podent
donar lloc a fenòmens tipus NIMBY (No In My Back
Yard / No al pati de casa meva). Els NIMBY son resultat
del canvi social experimentat per les societats postin-
dustrials, adquirint les característiques de “societat del
risc” en les que la inseguretat, l’ individualisme i la des-
confiança cap a les Administracions en son centrals.
En aquestes situacions, en les quals hom pot trobar
arguments raonables per ambdues bandes, el poder
basar-se en principis ètics per tal de prendre decisions,
comporta una ajuda notable pel salubrista.
En l’àmbit de la salut pública, els conceptes gene-
rals de la bioètica no son vàlids, doncs el conflicte cen-
tral no és, com a la clínica, la relació metge-pacient i
l’autonomia d’aquest, sinó que és la confrontació entre
l’ interès públic i l’ interès privat, configurant la situa-
ció coneguda com a “paradoxa de Rose” per la qual el
benefici d’una acció recau sobre el conjunt de la socie-
tat, mentre que les càrregues recauen sobre el ciutadà
d’un territori concret, afectat per
l’equipament de reducció de danys.
La qüestió clau és: què ha de preval-
dre, l’ interès públic o el respecte a l’
interès privat?
A la present comunicació es
plantegen una sèrie de criteris ètics
i de condicions justificatives, adme-
sos internacionalment, per a valorar
accions, exposant una metodologia
d’anàlisi ètica a aplicar als conflic-
tes en el terreny concret de la salut
pública i, per tant, de la reducció de
danys.
Tools for ethic analysis
of phenomena NIMBY
Author: Joan Guix Oliver. Servei Regional al Camp
de Tarragona de l’ASPCAT. Unitat de Medicina Pre-
ventiva i Salut Pública. Universitat Rovira i Virgili.
The installation of damage reduction devices
is generally poorly received by the communi-
ty near the future location. These phenome-
na can lead to NIMBY (Not In My Back Yard) type
reactions. The NIMBY are the result of social change
experienced by post-industrial societies, acquiring the
characteristics of “risk society” in which insecurity,
individualism and distrust of government are very
common.
In these situations, where you can find reasonable
arguments for both sides, the power based on ethical
principles to make decisions entails considerable su-
pport for public health professionals.
In the field of public health, the general concepts
of bioethics are invalid. The central conflict is not,
as in the clinic, the doctor-patient relationship and
patient empowering. The confrontation between the
public and private interest constitutes the situation
known as “Rose paradox”. The benefit of an action
lies with the whole of society, while the charges are
borne by the citizens of a particular territory affected
by the harm reduction equipment.
The key question is: what should
prevail, public interest or the res-
pect for the private interest?
This paper raises a number of
ethical criteria and justifies con-
ditions, internationally accepted,
to assess actions, exposing ethical
analysis methodology applied to
conflicts in the specific field of pu-
blic health and therefore reduction
damage.
16 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Comunicacions
Ibogaína: una alternativa humanitaria al problema
de la cronicación de adictos a sustancias
Autor: José Carlos Bouso. International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service (ICEERS).
La ibogaína es un alcaloide de origen vegetal
que se encuentra presente en la planta Ta-
bernanthe iboga, oriunda de África centro
oriental.
Desde principios de siglo pasado se conocen las
propiedades de la ibogaína para eliminar la toleran-
cia a opiáceos y desde los años sesenta son conocidas
también sus propiedades antiadictivas. La ibogaína ha
mostrado sobrada eficacia en modelos animales en la
eliminación o reducción del síndrome de abstinencia y
del deseo de consumo a opiáceos, cocaína, anfetami-
nas y nicotina.
Aunque hay pocos estudios en humanos, son sufi-
cientemente importantes para que la investigación con
ibogaína en el tratamiento de las drogodependencias
se inicie. De hecho, hay numerosas clínicas que operan
en los límites de la clandestinidad, repartidas por todo
el mundo, que ofrecen tratamientos con ibogaína para
adictos, por lo que un gran experimento biomédico fue-
ra de control está ya en marcha.
Por otra parte, el uso tanto médico como no médico
de opiáceos es una práctica que se cobra cada año mi-
les de muertos. La metadona, por ejemplo, ha quedado
como casi única herramienta de tratamiento sustitutivo
en consumidores de opiáceos, convirtiendo a muchas
personas en adictos crónicos. En el modelo biomédico
de considerar las adicciones una enfermedad, se compara
el tratamiento con metadona al tratamiento de la diabetes
con insulina, aun careciendo de evidencias etiopatogé-
nicas que así lo indique y obligando con ello a muchos
adictos a asumir un papel de enfermos crónicos.
El tratamiento con ibogaína puede ser una alternati-
va para muchas de estas personas que viven en situación
de cronicidad. En esta presentación se hará un repaso
a la historia de la ibogaína, a las evidencias científicas
que existen en investigación humana y animal sobre su
eficacia en el tratamiento de la adicción a sustancias y se
hará un análisis critico de por qué las ciencias biomé-
dicas rechazan tratamientos efectivos que pongan en
duda el modelo biomédico de la adicción a sustancias
como enfermedad.
17
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Ibogaïna: una alternativa
humanitària al problema
de la cronicació
d’addictes a substàncies
Autor: José Carlos Bouso. International Center
for Ethnobotanical Education, Research & Service
(ICEERS).
La ibogaïna és un alcaloide d’origen vegetal
que es troba present a la planta Tabernanthe
iboga, oriünda d’Àfrica centre oriental.
Des de principis de segle passat es coneixen les pro-
pietats de la ibogaïna per eliminar la tolerància a opiacis
i des dels anys seixanta són conegudes també les seves
propietats antiadictives. La ibogaïna ha mostrat sobrada
eficàcia en models animals en l’eliminació o reducció de
la síndrome d’abstinència i del desig de consum a opia-
cis, cocaïna, amfetamines i nicotina.
Encara que hi ha pocs estudis en humans, els que hi
ha són prou importants com perquè la investigació amb
ibogaïna en el tractament de les drogodependències
s’iniciï. De fet, hi ha nombroses clíniques que operen en
els límits de la clandestinitat, repartides per tot el món,
que ofereixen tractaments amb ibogaïna per addictes,
de manera que un gran experiment biomèdic fora de
control està ja en marxa. D’altra banda, l’ús tant mèdic
com no mèdic d’opiacis és una pràctica que es cobra
cada any milers de morts. La metadona, per exemple,
ha quedat com gairebé única eina de tractament subs-
titutiu en consumidors d’opiacis, convertint a moltes
persones en addictes crònics. En el model biomèdic de
considerar les addiccions una malaltia, es compara el
tractament amb metadona al tractament de la diabetis
amb insulina, tot i no tenir evidències etiopatogèniques
que així ho indiqui i obligant amb això a molts addictes
a assumir un paper de malalts crònics.
El tractament amb ibogaïna pot ser una alternativa
per a moltes d’aquestes persones que viuen en situació
de cronicitat. En aquesta presentació es farà un repàs a
la història de la ibogaïna, a les evidències científiques que
existeixen en investigació humana i animal sobre la seva
eficàcia en el tractament de l’addicció a substàncies i es
farà una anàlisi crítica de per què les ciències biomèdiques
rebutgen tractaments efectius que posin en dubte el mo-
del biomèdic de l’addicció a substàncies com a malaltia.
Ibogaine: a humane
alternative to the problem
of developing chronic
substance abusers
Author: José Carlos Bouso. International Center
for Ethnobotanical Education, Research & Service
(ICEERS).
Ibogaine is an alkaloid of a plant that is present in
the Tabernanthe iboga plant, native to Eastern
Central Africa.
Since the early 20th century the properties of Ibo-
gaine were known to eliminate opioid tolerance and
since the sixties also known for its anti-addictive pro-
perties. Ibogaine has shown its efficacy in animal mo-
dels in the elimination or reduction of withdrawal and
craving for opiates, cocaine, amphetamines and nico-
tine.
Although there are few studies in humans, it is very
important to develop research into Ibogaine in the
treatment of drug addiction. In fact, there are many
clinics operating within the limits of concealing world-
wide spread, offering ibogaine treatments for addicts,
so that a large biomedical experiment control test is
already underway. On the other hand, both medical
and non-medical use of opiates is a practice that pro-
duces thousands of deaths each year. Methadone, for
example, has remained almost the only tool in the re-
placement therapy in opiate users, making many people
chronic addicts.
In the biomedical model to consider addiction a
disease, methadone treatment is compared to insu-
lin in diabetes, even without etiopathogenic evidence
and thereby forcing many addicts to assume the role of
chronically ill.
Ibogaine therapy may be an alternative for many of
these people living in chronicity. In this paper we re-
views the history of ibogaine, scientific evidence that
exists in human and animal research on its effectiveness
in treating substance addiction and critical analysis of
why the biomedical sciences reject effective treatments
calling into question the biomedical model of substance
addiction as a disease.
18 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Después de 20 años - de1993 a 2013- de aten-
ción a consumidores de drogas no legales, en
nuestro servicio SAPS Creu Roja, nos plan-
teamos si los cambios habidos en este tiempo deben dar
lugar también a cambios de actuación.
El inicial encargo de contactar con personas que no
frecuentaban los servicios sociales y sanitarios que uti-
liza la población general, después de atender a más de
16.000 personas diferentes, obligan a desarrollar presta-
ciones que hagan de puente hacia la integración.
Los programas de acceso rápido a metadona han
sido un recurso importante. Ahora se hace preciso con-
tar con accesos más rápidos a plazas de desintoxicación
hospitalaria, para consumidores de sustancias ilegales y
para personas en planes de mantenimiento con meta-
dona y que se plantean reducir la dosis diaria o incluso
suprimirla.
Hemos recogido muchos datos, pero no parecen que
sean determinantes para fijar las políticas de actuación.
Los datos de actividad pueden ser incentivos ne-
gativos. Conseguir que los usuarios accedan a cen-
tros de mayor integración, las reinserciones dismi-
nuyen el total de propios actos asistenciales y plantea
que se está trabajando menos o que disminuyen las
necesidades. Mientras que la disminución cuantita-
tiva de actuaciones ha de levar a una actuación más
personalizada.
El trabajo en red, ¿es una realidad de la que estamos
contentos?
Tenemos sala de consumo inyectado, pero no pode-
mos ofrecer consumo supervisado para personas que
utilizan la vía de fumar.
Hay una bolsa de personas que no pueden acce-
der a regularización de su situación a pesar de que
llevan muchos años entre nosotros. ¿Un callejón sin
salida?
Demasiada gente durmiendo en la calle. Enorme
deterioro que implica. ¿Soluciones?
Comunicacions
¿Y ahora qué?
Autores: Dito Eningo, Olga Díaz, Jessica Camí, Lorena Andreo, Rosa Kistmacher, Verónica Gonzá-
lez, Igor Bacovich, Jordi Delás. SAPS. Creu Roja. Barcelona
19
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
I ara què?
Autors: Dito Eningo, Olga Díaz, Jessica Camí,
Lorena Andreo, Rosa Kistmacher, Verónica Gon-
zález, Igor Bacovich, Jordi Delás. SAPS. Creu Roja.
Barcelona
Després de 20 anys -1993 a 2013- d’atenció a
consumidors de drogues no legals, dintre del
nostre servei SAPS Creu Roja, ens plantegem
si els canvis haguts en aquest temps han de donar lloc a
canvis d’actuació.
L’inicial encàrrec era contactar amb persones que no
anaven als serveis que habitualment utilitza la població
general. Després d’haver contactat amb més de 16.000
persones diferents, la ref lexió és que es fa necessari comp-
tar amb serveis que facin de pont cap a la integració. Els
programes d’accés ràpid a metadona han estat un recurs
important. Ara es fa necessari comptar amb accessos més
ràpids a places de desintoxicació hospitalària. També per
persones en plans de manteniment amb metadona i que
es plantegen reduir la dosi diària o fins i tot suprimir-la.
Hem recollit molts dades, però no semblen que si-
guin determinants per fixar les polítiques d’actuació.
Les dades d’activitat poden ser incentius negatius.
Remetre usuaris a altres centres de més alt nivell, les rein-
sercions poden disminuir el nombre d’ actes assistencials
i semblar que s’està treballant menys. Quan la disminució
d’activitat hauria de portar a una actuació més persona-
litzada.
El treball en xarxa, és una realitat de la que estem
contents?
Tenim sala de consum injectat, però no podem oferir
consum supervisat per a persones que fumen les drogues.
Hi ha una bossa de persones que no poden regularitzar
la seva situació administrativa, malgrat que porten molts
anys entre nosaltres. Un carreró sense sortida?
Massa gent dormint al carrer. Enorme deteriorament
que implica. Solucions?
What now?
Authors: Dito Eningo, Olga Díaz, Jessica Camí,
Lorena Andreo, Rosa Kistmacher, Verónica Gon-
zález, Igor Bacovich, Jordi Delás. SAPS. Creu Roja.
Barcelona
After 20 years - 1993 to 2013- caring for ille-
gal drugs consumers in our SAPS Creu Roja
service, we wonder whether the changes at
this time should lead to changes in the performance.
The initial assignment was to contact people who
do not use services of the general population. After
contact with more than 16,000 different people, in our
opinion it is necessary to have services that act as a bri-
dge towards integration.
Programs for quick access to methadone have been
an important resource. It is now necessary to have fas-
ter access to hospital detoxification spaces. Also for
people on methadone replacement therapy, methadone
maintenance plans are raised to reduce the daily dose or
even remove it.
We have collected a lot of data, but it does not seem
to be decisive in setting policy action.
Activity data may be negative incentives. Redirect
users to other centers of higher level, reattachment, cu-
res, can decrease the statistics and make it seem that the
service is working less. The decrease in activity must
lead to a more personalized performance. So it is neces-
sary to also have qualitative indicators.
Is networking a reality that we are happy about?
We have a supervised injection site, but we cannot
receive smoker drugs users. Is the change of consump-
tion method a problem?
There is a pool of people who cannot regularize
their situation despite being many years with us. Is it a
dead end?
There are too many people sleeping on the street,
leading to massive deterioration. Are there solutions?
20 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Esta comunicación surge por las dudas sobre
cómo intervenir ante la presencia de un me-
nor en un recurso de reducción de daños, poco
frecuente pero bastante incómodo. La red de recursos
en reducción de daños para consumidores de drogas
presta atención a toda persona mayor de 18 años. Se han
presentado situaciones en que algún menor de edad se
ha presentado en algunos de los recursos creando las
consiguientes dudas en los profesionales ya que no se
contempla su atención dentro del marco jurídico actual.
La aplicación de los mandatos que establece la ley gene-
ra situaciones en las que se puede llegar a vulnerar algu-
nos de los principios que aparecen en nuestros códigos
deontológicos profesionales.
Distinguimos diferentes grupos de menores, aque-
llos que tienen de 12 a 16 años y los de 16 a 18 años,
el grado de maduración y capacitación para decidir por
sí mismos son significativamente diferentes, además
de los derechos reconocidos por ley en cada una de las
edades.
Objetivos de esta comunicación son ofrecer a los
diferentes profesionales elementos para la reflexión so-
bre la atención respetuosa de la voluntad del menor que
permita generar un grado de confianza que favorezca la
orientación del caso hacía otras instituciones con reco-
nocimiento legal para llevar a cabo intervenciones con
estos menores. Y por otro hacer una serie de recomen-
daciones sobre los recursos disponibles.
Comunicacions
Menores y reducción de daños
Autores: Julio Mingueza Ortega(a), Gastón Tenza Herades(b) . (a)Diplomat d’infermeria. Diplomat en Salut
Mental. Integrant del Grup d’Infermeria en Reducció de Danys(GERD). (b)Diplomat d’infermeria. Integrant del
Grup d’Infermeria en Reducció de Danys (GERD)
21
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Persones menors en
programes de reducció
de danys
Autors: Julio Mingueza Ortega(a), Gastón Tenza
Herades(b) . (a)Diplomat d’infermeria. Diplomat en
Salut Mental. Integrant del Grup d’Infermeria en Re-
ducció de Danys(GERD). (b)Diplomat d’infermeria.
Integrant del Grup d’Infermeria en Reducció de Dan-
ys (GERD)
Aquesta comunicació sorgeix pels dubtes de
com intervenir davant la presència d’un me-
nor en un recurs de reducció de danys, si-
tuació poc freqüent però bastant incòmode. La xarxa
de recursos en reducció de danys per a consumidors de
drogues presta atenció a tota persona major de 18 anys.
S’han presentat situacions en què algun menor d’edat
s’ha presentat en alguns dels recursos creant les conse-
güents dubtes en els professionals ja que no es contem-
pla la seva atenció dins del marc jurídic actual.
L’aplicació dels manaments que estableix la llei ge-
nera situacions en què es pot arribar a vulnerar alguns
dels principis que apareixen en els nostres codis deon-
tològics professionals.
Distingim diferents grups de menors, aquells que
tenen de 12 a 16 anys i els de 16 a 18 anys, el grau de ma-
duració i capacitació per decidir per ells mateixos són
significativament diferents, a més dels drets reconeguts
per llei en cadascuna de les edats .
Objectius d’aquesta comunicació són d’una ban-
da oferir als diferents professionals elements per a la
reflexió sobre l’atenció respectuosa de la voluntat del
menor que permeti generar un grau de confiança que
afavoreixi l’orientació del cas cap a altres institucions
amb reconeixement legal per dur a terme intervencions
amb aquests menors. I per un altre fer una sèrie de reco-
manacions sobre els recursos disponibles.
Minors and Harm
Reduction
Authors: Julio Mingueza Ortega(a), Gastón Ten-
za Herades(b) . (a)Diplomat d’infermeria. Diplomat
en Salut Mental. Integrant del Grup d’Infermeria en
Reducció de Danys(GERD). (b)Diplomat d’inferme-
ria. Integrant del Grup d’Infermeria en Reducció de
Danys (GERD)
Network resources in harm reduction pay at-
tention to anyone over 18. Under this age
there are doubts because attention is not
contemplated within the current legal framework. Appl-
ying the law also appears in situations which can violate
some of the principles that are in our professional codes
of ethics.
Distinguishing different groups of children, those
aged 12 to 16 and 16 to 18, the degree of maturation
and training for themselves are significantly different,
in addition to the rights recognized by law in every age.
It is necessary to reflect on how to continue attemp-
ting this with young people and contacting other or-
ganizations as well as regarding devices that currently
exist.
22 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Ya hace 25 años de las primeras experiencias
de los Programas de Intercambio de Jerin-
guillas PIJ en Cataluña. Desde entonces, es-
tas estrategias se han diversificado y han aumentado en
número demostrando su eficacia para la prevención de
riesgos, como infección por VIH y hepatitis, asociados
al consumo de drogas por vía parenteral, pulmonar y /
o nasal, así como promover el acercamiento de los usua-
rios a los centros de salud.
Desde hace tiempo se valora que los PIJ podrían
ser mejorables en diferentes niveles: material que se
dispensa, criterios de dispensación, etc. A raíz de esta
valoración se planteó la elaboración de una guía con el
objetivo de esclarecer cuáles deben ser las buenas prác-
ticas en estos programas.
Para su elaboración se realizó una revisión biblio-
gráfica de material nacional e internacional, visitas a
diferentes centros y servicios con PIJ de Cataluña, y un
grupo de trabajo con expertos. Finalmente, se reali
una revisión del material con profesionales de la red de
atención a las drogodependencias. La guía se divide en
dos partes: en la primera parte, se hace una aproxima-
ción de los objetivos, características y efectos de los PIJ.
En la segunda parte, se presentan las recomendaciones
de las buenas prácticas en diferentes niveles.
La guía se presenta como una herramienta flexible
para el diseño e implementación de los PIJ en las dife-
rentes realidades del consumo de drogas, y está dirigida
a los técnicos en salud pública y los responsables y pro-
fesionales de los centros y servicios de drogodependen-
cias del medio comunitario y penitenciario.
Comunicacions
Guía de buenas prácticas en los Programas de
Intercambio de Jeringas
Autores: Gastón Tenza(a), Rafael Clua(b) i Julio Mingueza(c) . (a)Àmbit Prevenció, GERD.Cat. (b) CAS Brians
1, GERD.Cat. (c)GERD.Cat
23
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Guia de bones pràctiques
en els Programes
d’Intercanvi de
Xeringues
Autors: Gastón Tenza(a) , Rafael Clua(b) i Julio Min-
gueza(c) . (a) Àmbit Prevenció, GERD.Cat. (b) CAS Brians
1, GERD.Cat. (c)GERD.Cat
Ja fa 25 anys de les primeres experiències dels
Programes d´ Intercanvi de Xeringues PIX a
Catalunya. Des de llavors, aquestes estratègies
s’han diversificat i augmentat en nombre de punts de-
mostrant la seva eficàcia per la prevenció de riscos asso-
ciats al consum de drogues per via parenteral, pulmonar
i/o nasal i de la infecció del VIH i les hepatitis, així com
promoure l’apropament dels usuaris als centres de salut.
Des de fa temps es valora que els PIX podrien ser
millorables a diferents nivells: material que es dispensa,
criteris de dispensació, etc. Arran d’aquesta valoració es
va plantejar l’elaboració d’una guia amb l’objectiu d’ es-
clarir quines han de ser les bones pràctiques en aquests
programes.
Per a la seva elaboració es realitzà una revisió bi-
bliogràfica de material nacional i internacional, visites
a diferents centres i serveis amb PIX de Catalunya, i
un grup de treball amb experts. Finalment, es realit
una revisió del material amb professionals de la xarxa
d’atenció a les drogodependències. La guia es divideix
en dues parts: a la primera part, es fa una aproximació
als objectius, característiques i efectes dels PIX. A la se-
gona part, es presenten les recomanacions de les bones
pràctiques en diferents nivells.
La guia es presenta com una eina flexible pel disseny
i implementació dels PIX en les diferents realitats del
consum de drogues, i està dirigida als tècnics en salut
pública i als responsables i professionals dels centres i
serveis de drogodependències del medi comunitari i pe-
nitenciari.
Guide to good
practice in
Syringe Exchange
Programs
Authors: Gastón Tenza(a) , Rafael Clua(b) i Julio
Mingueza(c). (a)Àmbit Prevenció, GERD.Cat. (b)CAS
Brians 1, GERD.Cat. (c)GERD.Cat
25 years of the first experiences of syringe ex-
change programs in Catalunya. Since then, these
strategies have diversified and grown in a num-
ber of places, proving effective in risk prevention and
HIV infection and hepatitis associated with drug injec-
ting, pulmonary and/or nasal pathologies and promo-
ting user approach to health centers.
It has been long appreciated that the syringe ex-
change programs might be upgradable at different le-
vels: material being dispensed, dispensing criteria, etc.
Following this assessment a guide was made in order
to clarify what should be the best practice in these pro-
grams.
A literature review of national and international ma-
terial was carried out for the study, as well as visits to
different parts of Catalunya, and a working group with
experts set up. Finally, we conducted a review of the
material with professional care network drug addiction.
The guide is divided into two parts: in the first part, we
approach the objectives, characteristics and effects of
the program. The second part presents recommenda-
tions for good practice at different levels.
The guide is presented as a flexible tool for the de-
sign and implementation of the syringe exchange pro-
grams in the different realities of drug use, and is aimed
at technicians and managers in public health centers
and professional services and environmental commu-
nity and prison drug workers.
24 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
El presente trabajo tiene por objetivo aportar
datos descriptivos de un conjunto de conduc-
tas de riesgo para la salud, asociadas con el
consumo de sustancias psicoactivas, en población peni-
tenciaria internada en el CP Brians 1.
Para responder al objetivo planteado se ha realiza-
do una encuesta administrada a 178 participantes -110
hombres (61,8% de) y 68 mujeres (38,2%) - aplicando
un muestreo de tipo bola de nieve, usando entrevista-
dores de acceso privilegiado.
Los análisis de las encuestas aportan múltiples datos
relevantes de entre las que destacamos las siguientes:
un 69,7% de los participantes reconoce tener un pro-
blema de consumo excesivo de sustancias adictivas y
un 75,4% de afirma haber tomado los últimos 6 meses;
el 39,5% refiere estar infectado por una enfermedad
de transmisión sanguínea y sexual (39% VHC, 24,3%
VIH, 20,2% coinfectados) y, respecto a las conductas
de riesgo para la salud, un 19,9 % de los entrevistados
admite haberse inyectado en prisión en los últimos 6
meses. De a estos el 58,1% ha compartido el material de
venopunción y el 40% ha participado en el Programa de
Intercambio de Jeringuillas del centro.
Los resultados reflejan comportamientos de riesgo
para la salud en la población estudiada más graves que
los referidos en otros estudios comparables. Estos datos
nos dan pie para discutir respecto a posibles mecanis-
mos explicativos subyacentes y para aventurar propues-
tas para implantar un modelo de intervención centrado
en el cliente y en la reducción de daños.
Comunicacions
Consumo de sustancias y otras conductas de riesgo
en prisión
Autores: Enric Bañuls, Rafael Clua, Miriam Imbernón, Raúl Jiménez. CAS CP Brians 1. FSyC.
25
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Consum de substàncies
i altres conductes de risc
a presó
Autors: Enric Bañuls, Rafael Clua, Miriam Imber-
nón, Raúl Jiménez. CAS CP Brians 1. FSyC.
Aquest estudi ha estat realitzat gràcies a una
beca del Centre d’Estudis Jurídics i Forma-
ció Especialitzada.
El present treball té per objectiu aportar dades des-
criptives d’un conjunt de conductes de risc per a la salut,
associades amb el consum de substàncies psicoactives,
en població penitenciària internada al CP Brians 1.
Per tal de respondre a l’objectiu plantejat s’ha rea-
litzat una enquesta que ha estat administrada a un to-
tal de 178 participants -110 homes (61,8%) i 68 dones
(38,2%)– aplicant un mostreig de tipus bola de neu,
fent servir entrevistadors d’accés privilegiat.
Les anàlisis de les enquestes aporten múltiples dades
rellevants d’entre les quals destaquem les següents: un
69,7% dels participants reconeix tenir un problema de
consum excessiu de substàncies addictives i un 75,4%
afirma haver-ne pres els darrers 6 mesos; el 39,5% refe-
reix estar infectat per una malaltia de transmissió san-
guínia i sexual (39% VHC, 24,3% VIH, 20,2% coinfec-
tats) i , respecte a les conductes de risc per a la salut, un
19,9% dels entrevistats admet haver-se injectat a presó
els darrers 6 mesos. D’a quests el 58,1% ha compartit
el material de venopunció i el 40% ha participat en el
Programa d’Intercanvi de Xeringues del centre.
Els resultats reflecteixen comportaments de risc per
a la salut a la població estudiada més greus que els refe-
rits en altres estudis comparables. Aquestes dades ens
donen peu per discutir respecte a possibles mecanismes
explicatius subjacents i per aventurar propostes d’inter-
venció les quals pivotarien al voltant d’un model d’in-
tervenció centrat en el client i de reducció de danys.
Substance use
and other risk behaviors
in prison
Authors: Enric Bañuls, Rafael Clua, Miriam Im-
bernón, Raúl Jiménez. CAS CP Brians 1. FSyC.
This paper aims to provide descriptive data from
a set of risk behaviors to health associated with
the consumption of psychoactive substances
in Brians prison population admitted to CP 1.
In order to meet the stated objective a survey has
been conducted that was administered to a total of 178
participants -110 men (61.8%) and 68 women (38.2%)
- applying the “snowball” method using Interviewers
with privileged access among the prison population.
The analysis provided relevant data among which
feature the following: 69.7% of participants acknowle-
dged having a problem with excessive consumption of
addictive substances and 75.4% said it had taken the last
6 months; 39.5% were referred by a infected blood and
sexually transmitted disease (39% HCV, HIV 24.3%,
20.2% infected) and risk behaviors regarding health,
19.9% of respondents admit having injected in the last 6
months’ imprisonment. 58.1% shared injection material
and 40% participated in the Brians syringe exchange
program.
The results show more serious risk behavior to heal-
th in the population studied than those related to other
comparable studies. This data gives rise to discussing
possible explanatory underlying mechanisms and ven-
turing proposals around a model of customer-focused
intervention and harm reduction.
26 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
El Programa de intercambio de jeringuillas del
Centro Penitenciario Brians 1 funciona desde
principios de 2007. Hasta 2012 los beneficia-
rios del programa han sido 51 hombres y 28 mujeres, de
edades comprendidas entre 35 y 40 años. El 63,3% es-
taba en tratamiento con metadona, con una prevalencia
de 92,4% de infección por VHC y de 48,1% por VIH
de los que el 60,5% estaba en tratamiento con antirre-
trovirales.
El número de jeringuillas dispensadas anualmente ha
ido incrementando de forma progresiva hasta superar las
400 unidades en los años 2009 y 2011. En 2012 la dispen-
sación disminuyó a 186 jeringuillas. Valoramos diferen-
tes hipótesis sobre los factores que podrían justificar este
descenso, con argumentos atribuibles tanto a usuarios,
como profesionales y cambios en la organización.
En cualquier caso, desde el CAS Brians 1 entende-
mos prioritaria la búsqueda de estrategias para mejorar
la cobertura del programa, aumentar la confianza de
los usuarios en este y trabajar conjuntamente con los
diferentes equipos profesionales del centro. Además,
creemos que se deberían implementar innovaciones en
el sentido de diversificar las modalidades de dispensa-
ción de material para el consumo higiénico, cambiar los
criterios de dispensación e introducir diferentes para-
fernalias para la conversión del consumo en vías menos
perjudiciales.
Por otra parte, queremos reflejar algunos datos po-
sitivos a considerar: las jeringas no han sido utilizadas
como arma, no ha habido muertos entre sus beneficia-
rios y se han recuperado, prácticamente, el 100% de las
unidades dispensadas. Además, todos los usuarios han
recibido atención biopsicosocial y educativa.
Por todo ello, el objetivo de esta comunicación es
generar debate y buscar soluciones efectivas a la situa-
ción planteada.
Comunicacions
Evaluación del Programa de intercambio de
jeringuillas del Centro Penitenciario de Brians 1
(2007 - 2012)
Autor: Rafael Clua García. CAS Brians 1 – FsyC
27
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Avaluació del Programa
d’intercanvi de xeringues
(PIX) del Centre
Penitenciari de Brians 1
(2007 - 2012)
Autor: Rafael Clua García. CAS Brians 1 – FsyC
El Programa d’intercanvi de xeringues del Cen-
tre Penitenciari Brians 1 funciona des de prin-
cipis de 2007. Fins el 2012 els beneficiaris del
programa han estat 51 homes i 28 dones, d’edats com-
preses entre 35 i 40 anys. El 63,3% estava en tractament
amb metadona, amb una prevalença de 92,4% d’infec-
ció per VHC i de 48,1% per VIH dels quals el 60,5%
estava en tractament amb antirretrovirals.
El nombre de xeringues dispensades anualment
s’ha anat incrementant progressivament fins a superar
les 400 unitats als anys 2009 i 2011. En 2012 la dispen-
sació va disminuir a 186 xeringues. Valorem diferents
hipòtesis sobre els factors que podrien justificar aquest
descens les quals implicarien tant a usuaris, com a pro-
fessionals i a canvis en l’organització.
En qualsevol cas, des del CAS Brians 1 entenem
prioritària la recerca d’estratègies per millorar la co-
bertura del programa, per augmentar la confiança dels
usuaris en aquest, així com per treballar conjuntament
amb els diferents equips professionals del centre. A
més, creiem que s’haurien d’implementar innovacions
en el sentit de diversificar les modalitats de dispensació
de material pel consum higiènic, canviar els criteris de
dispensació i introduir diferents parafernàlies per a la
conversió del consum a vies menys perjudicials.
D’altra banda, volem reflectir algunes dades positi-
ves a considerar: les xeringues no han estat utilitzades
com a arma, no hi ha hagut morts entre els seus bene-
ficiaris i s’han recuperat, pràcticament, el 100% de les
unitats dispensades. A més, tots els usuaris han rebut
atenció biopsicosocial i educativa.
Per tot això, l’objectiu d’aquesta comunicació és
generar debat i buscar solucions efectives a la situació
plantejada.
Evaluation
needle exchange
program
in Prison Brians 1
(2007 -2012)
Author: Rafael Clua García. CAS Brians 1 – FsyC
The syringe exchange program of the Prison
Brians 1 has operated since early 2007. Until
2012 the program beneficiaries were 51 men
and 28 women, aged between 35 and 40 years. 63.3%
were in methadone treatment, with a prevalence of
92.4% of HCV infection and HIV 48.1% of which
60.5% were receiving antiretroviral therapy.
The number of syringes dispensed annually has in-
creased gradually to over 400 units in 2009 and 2011.
In 2012 it decreased to 186 dispensing syringes. We va-
lue different hypotheses about factors that could justify
this decline, with arguments attributable to both users
such as professional and organizational changes.
In any case, from the CAS Brians 1 we understand
as a priority the search for strategies to improve pro-
gram coverage, increase user confidence and work to-
gether with other professional teams from the center.
Furthermore, we believe that innovation should be im-
plemented in the sense of diversifying delivery modes
for hygienic material consumption, changing the dis-
pensing criteria and introducing different parapherna-
lia for the conversion of consumption to less harmful
way.
28 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Introducción
La epidemia de VIH en España desde que se detectó
el primer caso en 1981 ha ido creciendo hasta conver-
tirse en 1990 en el país europeo con tasas más altas. (1)
Es responsabilidad de las Administraciones Peni-
tenciarias el velar por la vida, la integridad y la salud
de las personas privadas de libertad y a tal fin debe-
rían incluir entre sus políticas en materia de preven-
ción y tratamiento de la enfermedad todas aquellas
estrategias que, para el resto de la comunidad, se han
mostrado eficaces. En este sentido y basándose en el
principio básico de no discriminación, la Organiza-
ción Mundial de la Salud (OMS) y el Consejo de Eu-
ropa desarrollaron, entre los años 1987 y 1993, una
serie de directrices sobre VIH/Sida en prisiones. Una
de ellas hace mención expresa a la disponibilidad de
agujas y jeringuillas estériles: “en países donde, en
la comunidad, exista disponibilidad de jeringuillas
y agujas estériles para inyectores de drogas, debería
considerarse la posibilidad de proporcionar equipos
de inyección higiénicos a aquellos presos que los de-
manden, tanto durante el arresto como en la excarce-
lación. (2-3)
Programas de reducción de
daños
Los llamados programas de “reducción de daños”
(reduction harm, damage limitation, casualty reduction, harm
minimization) tienen por objetivo reducir el daño aso-
ciado al consumo de drogas, con independencia de
que se produzca o no una disminución en su consu-
mo.(4)
Intercambio de jeringas
Su origen se sitúa en los años 80 cuando la “Junky
Union” implanta un original programa en Amsterdam,
en principio destinado a la prevención del contagio de
hepatitis B por vía parenteral (5-6). En la década de
los 90 ya se extienden a numerosas ciudades del mun-
do: Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam, To-
ronto, Florencia, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra,
Jersey, Delhi, Barcelona y Ljubljana. (7)
Distribución de jeringuillas
en el medio penitenciario.
Suiza y Alemania
Las primeras experiencias de intercambio de jeringui-
llas en el medio penitenciario tuvieron lugar en Suiza
en 1993 en los establecimientos de Hindelbank (mu-
jeres) y Oberschöngrün (hombres), como un acto de
desobediencia médica. (4)
Tras Suiza se implantó en la prisión de mujeres de
Vechta en 1996. En el mismo año se extendería la ex-
periencia a Lingen I Abt (Gross Hesepe) y Vierlande
(Hamburgo). Posteriormente en 1998 se implantaron
en las prisiones de Lichtenberg y Lehrter Str (ambas
en Berlín). Y en el año 2000 en la prisión de Fuhlbüt-
tel (Hamburgo) (8)
Revisió
Programa de intercambio de jeringas en prisiones
Autores: Equipo de Redacción Low Threshold Journal.
29
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Distribución de jeringuillas
en españa. Prisión de Basauri
El primer programa de intercambio de jeringas en Espa-
ña fue puesto en marcha en Basauri en julio de 1997 (9).
Tuvo su origen en una proposición no de ley del Par-
lamento Vasco, con fecha del 13 de diciembre de 1995,
por la que, haciéndose eco de la sensibilidad social ma-
nifestada en este sentido desde algunas Asociaciones
Ciudadanas e Instituciones, se instaba al Gobierno Vasco
a solicitar a la Secretaria de Estado de Asuntos Peniten-
ciarios a que, con carácter experimental y bajo los corres-
pondientes controles sanitarios y de seguridad, pusiera
en marcha un Programa de Intercambio de Jeringuillas
en uno de los tres Centros Penitenciarios de la Comuni-
dad Autónoma Vasca cuya evaluación permitiera adoptar
una decisión uniforme y razonada para la introducción
de jeringuillas en el medio penitenciario (10)
Evolución
A finales de 2001, los programas de intercambio de je-
ringas en España ya se habían implantado en 11 cen-
tros. (10-11)
Tras Basauri se implantaron en Pamplona, Teneri-
fe, Nanclares de Oca (Álava), Martutene (Guipúzcoa),
Teixeiro (A Coruña), A Lama (Pontevedra), Pereiro de
Aguiar (Ourense), Bonxe y Monterroso (Lugo) (12-13).
En Catalunya, el Programa de Intercambio de Jeringas
de Can Brians 1 funciona desde 2007.
30 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Programa d’intercanvi de
xeringues a presons
Autors: Equipo de Redacción Low Threshold
Journal.
Introducció
L’epidèmia de VIH a Espanya des que es va detectar el
primer cas el 1981 ha anat creixent fins a convertir-se en
1990 en el país europeu amb taxes més altes. (12)
És responsabilitat de les administracions peniten-
ciàries vetllar per la vida, la integritat i la salut de les
persones privades de llibertat i amb aquesta finalitat
haurien d›incloure, entre les seves polítiques en matèria
de prevenció i tractament de la malaltia, totes aquelles
estratègies que, per la resta de la comunitat, s›han mos-
trat eficaços. En aquest sentit i basant-se en el principi
bàsic de no discriminació, l›Organització Mundial de la
Salut (OMS) i el Consell d›Europa van desenvolupar,
entre els anys 1987 i 1993, una sèrie de directrius sobre
VIH/Sida a presons. Una d›elles fa menció expressa a
la disponibilitat d›agulles i xeringues estèrils: «en països
on, en la comunitat, hi hagi disponibilitat de xeringues
i agulles estèrils per injectors de drogues, s›hauria de
considerar la possibilitat de proporcionar equips d›in-
jecció higiènics a aquells presos que els demanin, tant
durant l›arrest com en l›excarceració. (2-3)
Programes de reducció de danys
Els anomenats programes de “reducció de danys” (reduc-
tion harm, damage limitation, casualty reduction, harm
minimization) tenen per objectiu reduir el dany associat al
consum de drogues, amb independència que es produeixi
o no una disminució en el seu consum. (4)
Intercanvi de xeringues
El seu origen se situa en els anys 80 quan la “Junky
Union” implanta un original programa a la ciutat holan-
desa d’Amsterdam, en principi destinat a la prevenció del
contagi d’hepatitis B per via parenteral (5-6). A la dè-
cada dels 90 ja s’estenen a nombroses ciutats del món:
Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam, Toronto,
Florència, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra, Jersey, Del-
hi, Barcelona i Ljubljana. (7)
Distribució de xeringues a
prisons. Suïssa i Alemània.
Les primeres experiències d’intercanvi de xeringues en el
medi penitenciari van tenir lloc a Suïssa el 1993 en els es-
tabliments de Hindelbank (dones) i Oberschöngrün (ho-
mes), com un acte de desobediència mèdica. (4)
Després de Suïssa s’implanta a la presó de dones de
Vechta el 1996. En el mateix any s’estendria l’experiència
a Lingen I Abt (Gross Hesepe) i Vierlande (Hamburg).
Posteriorment en 1998 s’implanta a les presons de Lich-
tenberg i Lehrter Str (ambdues a Berlín). I l’any 2000 s’ini-
ciarà a la presó de Fuhlbüttel (Hamburg) (8)
Distribució de xeringues a
presons a espanya. Presó de
Basauri
El primer programa d’intercanvi de xeringues a Espanya
va ser posat en marxa a Basauri el juliol de 1997. (9)
Té el seu origen en una proposició no de llei del Par-
lament Basc, amb data del 13 de desembre de 1995, per la
qual, fent-se ressò de la sensibilitat social manifestada en
aquest sentit des d’algunes Associacions Ciutadanes i Ins-
titucions, s’instava al Govern Basc a sol·licitar a la Secreta-
ria d’Estat d’Assumptes Penitenciaris a que, amb caràcter
experimental i sota els corresponents controls sanitaris i
de seguretat, posés en marxa un Programa d’Intercanvi
de Xeringues en un dels tres Centres Penitenciaris de la
Comunitat Autònoma Basca. Es perseguia que l’avaluació
permetés adoptar una decisió uniforme i raonada per a la
introducció de xeringues en el medi penitenciari (10)
Evolució
A finals de 2001, els programes d’intercanvi de xeringues
a Espanya ja s’havien implantat en 11 centres. (10-11)
Després de Basauri es van implantar a Pamplona, Te-
nerife, Nanclares d’Oca (Àlaba), Martutene (Guipúscoa),
Teixeiro (la Corunya), A Lama (Pontevedra), Pereiro
d’Aguiar (Orense), Bonxe i Monterroso (Lugo) (12-13). A
Catalunya, el Programa d’Intercanvi de Xeringues de Can
Brians I funciona des de 2007.
31
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
Needle exchange
programs in prison
Authors: Editorial Team. Low Threshold Journal
Introduction
The HIV epidemic in Spain since the first case was
detected in 1981 grew to become by 1990 the Euro-
pean country with the highest rates. (1)
It is the responsibility of the Penitentiary Admi-
nistration to safeguard the life, integrity and heal-
th of detainees. To this objective, it should include
-among their policies on the prevention and treat-
ment of disease - all the strategies that have proved
effective for the rest of the community. In this sen-
se, and based on this basic principle of non-discri-
mination, the World Health Organization (WHO)
and the Council of Europe developed, between 1987
and 1993, a series of guidelines on HIV/AIDS in pri-
sons. One of them makes express reference to the
availability of sterile needles and syringes, “in coun-
tries where, in the community, there is availability of
sterile syringes and needles for injecting drug users,
should be considered to provide to the prisoners –on
previous request- sterile injection equipment, both
during arrest and in the release. (2-3)
Harm reduction programs
The programs called “harm reduction” (damage li-
mitation, casualty reduction, harm minimization)
aim to reduce the harm associated with drug, regard-
less of whether or not there is a decrease in consump-
tion. (4)
Needle and syringe
programms exchange
Its origin is in the 80s when “Junky Union” imple-
mented an original program in Amsterdam, aimed
at preventing the spread of hepatitis B by injecting
(5-6). In the 90s was extending in many cities world-
wide: Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam,
Toronto, Florence, Hobart, Paris, Sao Paulo, Gene-
va, Jersey, Delhi, Barcelona and Ljubljana. (7)
Switzerland
and Germany
The first experiences needle exchange in prisons
took place in Switzerland in 1993 in Hindelbank (wo-
men) and Oberschöngrün (men) as an act of medical
disobedience. (4)
After Switzerland other experiences were implan-
ted in the women’s prison in Vechta in 1996. and in
the same year, in Lingen I Abt (Gross Hesepe) and
Vierlande (Hamburg). Later, in 1998 it was implan-
ted in the prisons of Lichtenberg and Lehrter Str
(both in Berlin). And in 2000 in Fuhlbüttel prison
(Hamburg) (8)
Basauri prison
The first needle exchange program in Spain was
launched in Basauri in July 1997. (9)
It had its origin in a motion of law of the Bas-
que Parliament, dated December 13, 1995, by which,
echoing the social sensitivity expressed in this sen-
se from some citizens and institutions and associa-
tions, the Basque Government was urged to apply
to the Secretary of State for Prisons experimentally
and under the relevant health and safety controls, to
put in place a Needle Exchange Program in one of
three prisons in the Basque County, and whose eva-
luation allowed a uniform and reasoned decision for
the introduction of needle exchange in prisons to be
adopted. (10)
Evolution
In late 2001, needle and syringe exchange programs
in Spanish prisons had already been implanted in 11
centers. (10-11)
After Basauri they were implanted in Pamplona,
Tenerife, Nanclares de Oca (Álava), Martutene (Gui-
púzcoa), Teixeiro (A Coruña), A Lama (Pontevedra),
Pereiro de Aguiar (Ourense), Bonxe and Monterroso
(Lugo) (12-13). In Catalunya, the Needle Exchange
Program of Can Brians-I has been operative since
2007.
32 LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
Bibliografía / Bibliografiffiifia /
References
1. Parras F. Sida y Prisión. Las cárceles: un lugar
para la prevención. Rev Esp Sanid Penit. 2000; 1: 1-2.
2. http ://ww w.msssi.gob.es/en/ciudadanos/en-
fLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/progIn-
terJeringuillas/PIJPrisiones/pijEvaluacion.htm
3. Harding T. Aids in prision. Lancet 1987; ii:
1260-1263.
4. Barrios Flores LF. Origen y modelos de Pro-
grama de Intercambio de Jeringuillas (PIJ) en prisión.
Revista Española de Sanidad Penitenciaria. 2003; 5.
http://www.sanipe.es/OJS/index.php/RESP/article/
view/240/528
5. http://www.avert.org/needle-and-syrin-
ge-programmes-nsps-hiv-prevention.htm
6. Hartsgers C, Buning EC, Van Santen GW,
Verster AD, Countinho RA. Impact of the needle and
syringe exchange programme in Amsterdam in injec-
ting risk behaviour. AIDS 1989; 3: 575-576.
7. Bunning E. Aids-related interventions among
drug users in the Netherlands. Int J Drug Policy 1990; 1: 5.
8. Nelles J, Provision of syringes and prescription
of heroin in prison: the Swiss experience in the prisons
of Hindelbank and Oberschongron.
9. Stöver H. Évaluation positive de projets pilo-
tes d’échange de seringues en prison. Bulletin canadien
VIH/SIDA et droit. 2000; 5: 2-3
10. http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLe-
siones/enfTransmisibles/sida/prevencion/actividades-
EnPrisiones/docs/programaMarco.pdf
11. http://www.msssi.gob.es/en/ciudadanos/en-
fLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/progInter-
Jeringuillas/PIJPrisiones/pijEvaluacion.htm#historia
12. Menoyo C, Zulaica D y Parras F. Programmes
d’échange de seringues dans des prisons d’Espagne. Re-
vue Canadienne VIH/SIDA et Droit. 2000.
13. Menoyo C, Zulaica D, Parras F. Needle ex-
change programme (NEP) in the prison of Bilbao, 2
years experience: 1997-1999, XIIIe Conférence interna-
tionale sur le sida, Durban, 9-14 juillet 2000 (abrégé n°
TuOrD32 2) .
33
LowThreshold Journal, 2014, vol. 2, num. 2.
LowThreshold
Journal
ENTREGA Y RECOGIDA DE JERINGAS. (En-
trega de material higiénico) Su origen se sitúa en los
años 80 cuando la “Junky Union” implanta un origi-
nal programa en la ciudad holandesa de Amsterdam,
en principio destinado a la prevención del contagio de
hepatitis B por vía parenteral. En la década de los 90 ya
se extienden en numerosas ciudades del mundo: Liver-
pool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam, Toronto, Flo-
rencia, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra, Jersey, Delhi,
Barcelona y Ljubljana.
LLIUREMENT I RECOLLIDA DE XE-
RINGUES El seu origen se situa en els anys 80 quan
la “Junky Union” implanta un original programa a la
ciutat holandesa d’Amsterdam, en principi destinat a la
prevenció del contagi d’hepatitis B per via parenteral.
A la dècada dels 90 ja s’estenen a nombroses ciutats del
món: Liverpool, Barcelona, Melbourne, Rotterdam,
Toronto, Florència, Hobart, París, Sao Paulo, Ginebra,
Jersey, Delhi, Barcelona i Ljubljana.
NEEDLE AND SYRINGE PROGRAMMES.
Syringe exchange program or needle exchange pro-
gram. Its origin is in the 80s when “Junky Union” an
original program implemented in the Dutch city of
Amsterdam, in principle aimed at preventing the spread
of hepatitis B by injecting. In the 90s and extend in
many cities worldwide: Liverpool, Barcelona, Melbour-
ne, Rotterdam, Toronto, Florence, Hobart, Paris, Sao
Paulo, Geneva, Jersey, Delhi, Barcelona and Ljubljana.
JERINGUILLAS, JERINGAS / XERINGUES /
SYRINGES
PROGRAMAS DE REDUCCION DE DAÑOS.
Los llamados programas de “reducción de daños”
(reduction harm, damage limitation, casualty reduction, harm
minimization parten de la constatación de la ineficacia
en el terreno práctico de la supresión o reducción del
consumo de drogas y tienen por objetivo reducir el
daño asociado al consumo de drogas, con indepen-
dencia de que se produzca o no una disminución en
su consumo.
PROGRAMES DE REDUCCIÓ DE DANYS.
Els anomenats programes de “reducció de danys” (re-
duction harm, damage limitation, casualty reduction,
harm minimization) parteixen de la constatació de la
ineficàcia en el terreny pràctic de la supressió o reduc-
ció del consum de drogues i tenen per objectiu reduir
el dany associat al consum de drogues, amb indepen-
dència que es produeixi o no una disminució en el seu
consum.
HARM REDUCTION PROGRAMS. The pro-
grams called “harm reduction” (damage limitation,
casualty reduction, harm minimization start from the
finding of ineffectiveness in the practical field of the
removal or reduction of drug use and aim to reduce the
harm associated with drug, regardless of whether or not
there is a decrease in consumption.
USUARIOS DE DROGAS POR VÍA PARENTE-
RAL / USUARIS DE DROGUES PER VIA PA-
RENTERAL /INTRAVENOUS DRUG USERS
(INTRAVENOUS DRUG CONSUMPTION)
PROGRAMAS DE MANTENIMIENTO CON
METADONA / PROGRAMES DE MANTENI-
MENT AMB METADONA / METHADONE
MAINTENANCE PROGRAM, METHADONE
REPLACEMENT THERAPY
PROGRAMAS DE NALOXONA/ PROGRAMES
DE NALOXONA / NALOXONE PROGRAMS
SALAS DE CONSUMO HIGIÉNICO / SALES
DE CONSUM HIGIÈNIC / SUPERVISED IN-
JECTION SITES, CONSUMPTION ROOMS
COMPARTIR / COMPA RTIR/ SHARE
SERVICIOS / SERVEIS / SERVICES
VECINDARIO / VNAT / NEIGHBOUR-
HOOD
Glossario / Glossari / Glossary
Call for papers
Low Threshold Journal is an online publication
addressed to the international scientific com-
munity and focused on presenting experiences
of teams who work on promoting education, health and
social care in socially deprived urban areas. There are in-
teresting unknown interventions that could be useful for
other groups under similar conditions.
From the original texts, sent to lowthresholdjournal@
lowthresholdjournal.org, the editors made an English or
Spanish translation. The final texts are published as a ma-
gazine and are freely available in PDF format. They are
online permanently at www.lowthresholdjournal.org, so
they can be consulted at any time.
The platform is financed by authors’ contributions
with open access for readers. It is a low cost fee (€ 0.074
per word).
Lowthresholdjournal is promoted by Ex Aequo, a
non-profit association, founded in 1996 in Barcelona and
is dedicated to promoting education, communication and
social and health care in socially deprived urban areas.
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Las cárceles: un lugar para la prevención
  • F Parras
  • Sida Y Prisión
Parras F. Sida y Prisión. Las cárceles: un lugar para la prevención. Rev Esp Sanid Penit. 2000; 1: 1-2. 2. http://www.msssi.gob.es/en/ciudadanos/en-fLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/progIn-terJeringuillas/PIJPrisiones/pijEvaluacion.htm
Origen y modelos de Programa de Intercambio de Jeringuillas (PIJ) en prisión. Revista Española de Sanidad Penitenciaria
  • Barrios Flores
Barrios Flores LF. Origen y modelos de Programa de Intercambio de Jeringuillas (PIJ) en prisión. Revista Española de Sanidad Penitenciaria. 2003; 5. http://www.sanipe.es/OJS/index.php/RESP/article/ view/240/528
Aids-related interventions among drug users in the Netherlands
  • E Bunning
Bunning E. Aids-related interventions among drug users in the Netherlands. Int J Drug Policy 1990; 1: 5.
Provision of syringes and prescription of heroin in prison: the Swiss experience in the prisons of Hindelbank and Oberschongron
  • J Nelles
Nelles J, Provision of syringes and prescription of heroin in prison: the Swiss experience in the prisons of Hindelbank and Oberschongron.
Évaluation positive de projets pilotes d'échange de seringues en prison
  • H Stöver
Stöver H. Évaluation positive de projets pilotes d'échange de seringues en prison. Bulletin canadien VIH/SIDA et droit. 2000; 5: 2-3 10. http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/actividades-EnPrisiones/docs/programaMarco.pdf 11. http://www.msssi.gob.es/en/ciudadanos/en-fLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/progInter-Jeringuillas/PIJPrisiones/pijEvaluacion.htm#historia 12. Menoyo C, Zulaica D y Parras F. Programmes d'échange de seringues dans des prisons d'Espagne. Revue Canadienne VIH/SIDA et Droit. 2000.
Needle exchange programme (NEP) in the prison of Bilbao, 2 years experience: 1997-1999, XIIIe Conférence internationale sur le sida
  • C Menoyo
  • D Zulaica
  • F Parras
Menoyo C, Zulaica D, Parras F. Needle exchange programme (NEP) in the prison of Bilbao, 2 years experience: 1997-1999, XIIIe Conférence internationale sur le sida, Durban, 9-14 juillet 2000 (abrégé n° TuOrD322). ✹
Infecció per VIH, Hepatitis B i Hepatitis C en consumidors d'heroïna en tractament amb metadona a l'àrea metropolitana de Barcelona. 1992-2010. IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya
  • E Faure
  • I Rivas
  • A Sanvisens
  • M Rubio
  • T Muñoz
  • R Muga
  • C Folch
  • J Casabona
  • M T Brugal
  • X Majó
  • M Meroño
  • V Gonzalez
  • A Espelt
Faure E, Rivas I, Sanvisens A, Rubio M, Muñoz T, Muga R. Infecció per VIH, Hepatitis B i Hepatitis C en consumidors d'heroïna en tractament amb metadona a l'àrea metropolitana de Barcelona. 1992-2010. IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya. 10. Folch C, Casabona J, Brugal MT, Majó X, Meroño M, Gonzalez V, Espelt A, Injectors recents de drogues per via parenteral: un repte per a la prevenció del VIH i el virus de la Hepatitis C (VHC). IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya.
Estudi pilot de la implementació dels tests ràpids orals del VHC I VIH en Programes de Reducció de Danys a Catalunya
  • L Fernàndez
  • C Folch
  • L Gasulla
  • X Majó
  • J Colom
  • J Casabona
  • Xarxa Redan
Fernàndez L, Folch C, Gasulla L, Majó X, Colom J, Casabona J i Xarxa Redan. Estudi pilot de la implementació dels tests ràpids orals del VHC I VIH en Programes de Reducció de Danys a Catalunya. IV Jornada de Reducció de Danys a Catalunya.