No full-text available
To read the full-text of this research,
you can request a copy directly from the authors.
It is not common that Jesus makes ritual deeds (or even magic!) in the healing stories shown throughout the canonical gospels. In general, his words and the people's faith are enough. The story about the healing of the mute and deaf man in Mc 7:31-37 looks like an exception, which has called the attention of several scholars. In order to deepen in such matter and in the theological sense of the story, this article does an exegetical study taking into account its Greek version, its narrative and geographic framework, and the detailed analysis of each one of its scenes.
Resulta poco común en los relatos de curación presentados a lo largo de los evangelios canónicos que Jesús realice acciones de carácter ritual (¡o hasta mágico!) para otorgar la salud. Por lo general, basta su palabra y la fe de quienes le suplican. El caso del relato de curación del tartamudo sordo en Mc 7, 31-37 parece ser una excepción, lo que ha llamado la atención de varios exégetas. Para profundizar en tal realidad y en el sentido teológico de la narración, el presente artículo realiza un estudio exegético de dicho relato teniendo en cuenta la versión griega del mismo, su marco narrativo y geográfico y el análisis detallado de cada una de sus escenas.
In different passages of his works, Ramon Llull makes reference to expressive obscurity –sometimes he uses the term subtlety– as a difficulty the reader should overcome to have access to the book’s signifi cation. Succeeding in this trial will give him knowledge and intellectual pleasure. The subject of the obscurity is mentioned in latin treatises on rhetorics; scholars on Llull also put it in contact with the troubadouresque tradition of trobar clus. There are evidences of a special relation between expressive obscurity and biblical exegesis. Llull gives to this motif a particular signification, close to the doctrine of the two intentions.[ct] En diversos passatges de la seva obra, Ramon Llull fa referència a l’obscuritat expressiva –en altres casos parla de subtilitat– com una dificultat que el lector ha de superar per accedir a la significació del text; aquesta superació li reportarà coneixement i plaer intel·lectual. El motiu de l’obscuritat és present en la tractadística retòrica llatina, per bé que en el cas de Llull s’ha vinculat amb la tradició trobadoresca del trobar clus. Diversos indicis apunten que el motiu s’ha de relacionar igualment, i sobretot, amb l’exegesi bíblica. Llull se’n serveix dotant- lo d’una significació pròpia, lligada a la doctrina de les dues intencions.
ResearchGate has not been able to resolve any references for this publication.