CAT: Els entrenadors i les entrenadores són agents de gran rellevància per a l’abordatge del bullying que pot desenvolupar-se en el context de pràctica esportiva formativa. L’estudi tenia com a objectiu valorar el coneixement del bullying en una mostra d’entrenadors/es de Catalunya (Espanya), així com les estratègies de prevenció de les quals disposaven. Els i les participants van ser 161 entrenadors/es (75.8 % homes i 24.2 % dones) de diferents modalitats esportives, amb una mitjana d’edat de 20.3 anys (SD = 3.15). Se’ls va administrar un qüestionari ad hoc amb les preguntes obertes: “Com definiries el bullying?”, “Quines tipologies de bullying existeixen?” i “Quines estratègies utilitzes per prevenir el bullying a l’esport?”. Es va realitzar una anàlisi de contingut mitjançant un procés deductiu de la definició de bullying i de les seves tipologies, i un procés inductiu per a les estratègies de prevenció. A la vegada, es van calcular les freqüències (%) de les respostes en cadascuna de les categories de les diferents dimensions. S’observà poca concreció en la definició del fenomen atenent als conceptes clau (repetició, intencionalitat de fer mal i desequilibri de poder). La tipologia que es va indicar amb més freqüència va ser el bullying físic, seguit del ciberbullying. S’esmentaren estratègies de prevenció relacionades amb el foment d’un clima positiu entre els/les esportistes i, en menor mesura, les relacionades amb l’observació, la sensibilització, la normativa, la comunicació, l’educació emocional i la intervenció davant conflictes. En general, es detectà poc coneixement entre els entrenadors/es sobre el bullying; considerant-se rellevant que aquests disposin de més formació específica respecte al fenomen.
ESP: Los entrenadores y las entrenadoras son figuras de gran importancia para el abordaje del bullying que puede aparecer en el contexto de la práctica deportiva formativa. El objetivo del estudio era evaluar los conocimientos sobre bullying en una muestra de entrenadores/as de Cataluña (España), así como las estrategias de prevención de las que disponían. Los participantes y las participantes fueron 161 entrenadores/as (75.8 % hombres y 24.2 % mujeres) de diferentes modalidades deportivas, con una media de edad de 20.3 años (SD = 3.15). Se les proporcionó un cuestionario ad hoc con las siguientes preguntas abiertas: «¿Cómo definirías el bullying?», «¿Qué tipologías de bullying existen?» y “¿Qué estrategias utilizas para prevenir el bullying en el deporte?”. Se realizó un análisis de contenido mediante, por un lado, un proceso deductivo de la definición de bullying y sus tipologías; y, por otro, un proceso inductivo para las estrategias de prevención. A su vez, se calcularon las frecuencias (%) de las respuestas en cada una de las categorías de las diferentes dimensiones. Se observó que la definición del fenómeno era poco concreta en cuanto a conceptos clave (repetición, intención de hacer daño y desequilibrio de poder). La tipología que se mostró con mayor frecuencia fue el bullying físico, seguido del ciberbullying. Se mencionaron estrategias de prevención relacionadas con el fomento de un clima positivo entre los deportistas y las deportistas, y, en menor medida, las relacionadas con la observación, la sensibilización, la normativa, la comunicación, la educación emocional y la intervención frente a conflictos. En general, se detectó que los entrenadores y las entrenadoras tenían poco conocimiento sobre el bullying, por lo cual se consideró relevante que estos/as dispongan de una mayor formación específica sobre el fenómeno.
ENG: Coaches are key figures in tackling bullying that can occur in the context of formative sport practice. The aim of the study was to evaluate knowledge about bullying among a sample of coaches in Catalonia (Spain), as well as the prevention strategies available to them. The participants were 161 coaches (75.8% male and 24.2% female) from different sports, with a mean age of 20.3 years (SD = 3.15). They were provided with an ad hoc questionnaire with the following open questions: “How would you define bullying?”, “What typologies of bullying exist?” and “What strategies do you use to prevent bullying in sport?”. A content analysis was carried out through, on the one hand, a deductive process for the definition of bullying and its typologies; and, on the other hand, an inductive process for prevention strategies. In turn, the frequencies (%) of responses in each of the categories of the different areas were calculated. It was observed that the definition of the phenomenon was vague in terms of key concepts (repetition, intent to harm and power imbalance). The most frequently displayed typology was physical bullying, followed by cyberbullying. Prevention strategies related to promoting a positive climate among athletes were mentioned, and to a lesser extent those related to observation, awareness-raising, regulation, communication, emotional education and conflict intervention. In general, it was found that coaches had little knowledge about bullying, so it was considered relevant that they be given more specific training on the phenomenon.