ArticlePDF Available

Abstract and Figures

Anagyris foetida (Leguminosae), rediscovered in Baix Empordà (Catalonia). ISSN online: 2013-3987. ISSN print edition: 1133-6889.
Content may be subject to copyright.
9
Butlletí ICHN 81, 2017
NOTA BREU
Anagyris foetida (Leguminosae), retrobat al Baix Empordà (Catalunya)
Anagyris foetida (Leguminosae), rediscovered in Baix Empordà (Catalonia)
Jordi Bou Manobens* & Miquel Jover Benjumea*
* LAGP - Flora i Vegetació. Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. Campus Montilivi. 17071 Girona.
Autor per a la correspondència: Jordi Bou: A/e: jordi.bou.manobens@gmail.com
Rebut: 01.02.2017. Acceptat: 18.02.2017. Publicat: 31.03.2017
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 9-10. 2017 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)
NOTA BREU
Anagyris foetida L.
Baix Empordà: Palau-Sator, al Puig de can Bregat; EG1149,
7,5 m, 19-III-2016; M. Jover & J. Bou Manobens (HGI
19961).
Anagyris foetida és un arbust caducifoli d’1-4 m de la
família de les lleguminoses, que es caracteritza per la seva
fètida olor. Les fulles solen caure cap a l’estiu, amb folíols
d’1,5-4,5 cm, eŀlíptico-lanceolats i pilosos pel revers i amb
estípules soldades, de 5-10 mm. Les ors són de color groc
verdós, reunides en curts raïms axiŀlars, que donen pas a lle-
gums groguenques i pèndules de 5-20 × 1,5-2,0 cm (Bolòs et
al., 1993; Paiva, 2000).
És un tàxon mediterrani, present a les regions costeres del
sud i est de la península Ibèrica, on semblaria que s’ha estès
d’antics cultius (Paiva, 2000). De creixement subespontani o
naturalitzat en màquies i vores de camí, sovint es troba prop
d’antigues edicacions militars medievals, ja que hauria estat
cultivada a la vora dels castells per a usos militars (Bolòs et
al., 1993; Paiva, 2000), però que amb la pèrdua d’ús hau-
ria entrat en regressió, esdevenint molt rar a Catalunya. Un
clar exemple d’aquesta dinàmica, és al Baix Empordà, ja que
existeix un plec de l’any 1880 (BC 634565), el qual situa-
ria aquest arbust entre Pals i Torroella de Montgrí (Vayreda,
1902), però mai s’havia retrobat en estudis posteriors (Ma-
sip & Polo, 1987; Casasayas, 1989; Vilar & Quintana, 2014).
Aquesta cita d’A. foetida, doncs, és l’única localitat com a
subespontània de l’espècie al nord est de Catalunya, ja que
les cites de la Garrotxa (Costa, 1877; Vayreda, 1902) de ben
segur corresponien a individus cultivats i, per tant represen-
taria el seu retrobament després de més de 136 anys.
La nova localitat a la comarca està situada en un turó cons-
tituït per argiles, sorres i llims de l’Eocè que sobresurt uns pocs
metres sobre la plana del Baix Ter, en una garriga de coscoll
Figura 1. Anagyris foetida, al Puig de can Bregat el gener de 2017.
10
Butlletí ICHN 81, 2017
NOTA BREU
(Quercus coccifera) (Hàbitat CORINE 32.41) amb abundant
Pistacia lentiscus i amb espècies pròpies de l’hàbitat, com
Smilax aspera, Iris lutescens, Rhamnus alaternus o Rosmari-
nus ofcinalis. Ocupa una superfície de tan sols 0,3 ha (Bou &
Jover, 2016), on s’hi troben 23 peus d’aquest arbust amb bona
vitalitat tot i que amb una baixa regeneració.
Bibliografia
BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R. M. & NINOT J. M. 1993.
Flora manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Barcelona.
1247 p.
BOU, J. & JOVER, M. 2016. Cartograa digital dels hàbitats
CORINE i dels Hàbitats d’Interès Comunitari del Parc Natural
del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, escala 1:10.000.
Disponible en: http://atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs/Memoria_
cartograa_habitats_Montgri2016.pdf. [Data de consulta: 27
gener 2017]
CASASAYAS, T. 1989. La ora aŀlòctona de Catalunya. Catàleg
raonat de les plantes vasculars exòtiques que creixen sense
cultiu al NE de la Península Ibèrica. Universitat de Barcelona,
Barcelona. 880 p.
COSTA, A. C. 1877. Suplemento al Catálogo razonado de las
plantas de Cataluña. Imprenta Barcelonesa, Barcelona. 96 p.
MASIP, R. & POLO L. 1987. Contribució al coneixement de la ora
vascular del massís del Montgrí (Empordà). Scientia gerundensis,
13: 115–129.
PAIVA, J. 2000. Anagyris L. P. 37-39. In: TALAVERA, S., C.
AEDO, S. CASTROVIEJO, C. ROMERO ZARCO, L. SÁEZ, F.
SALGUEIRO, & M. VELAYOS (eds). Flora iberica 7. Real Jardi
Botánico. CSIC. Madrid.
VAYREDA, E. 1902. Plantas de Cataluña. Anales de la Sociedad
Española de Historia Natural, 10: 491–582.
VILAR, L. & QUINTANA X. (eds.) 2014. El poblament vegetal i
els hàbitats del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del
Baix Ter. Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis. Girona.
252 p.
J. BOU MANOBENS & M. JOVER BENJUMEA
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Technical Report
En aquest treball es presenten els resultats de l’aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE del Parc Natural del massís del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (així com algunes zones adjacents). El present document s’ha realitzat utilitzant com a referència els ortofotomapes d’escala 1:5.000 de l’ICGC. El treball de camp s’ha fet des de finals de l’hivern fins a l’estiu de l’any 2016, per tal de visualitzar tots els hàbitats presents al territori, inclosos els que es poden veure durant un període més curt. La informació està estructurada en dues capes, una de polígons (per als hàbitats amb una extensió superior als 2000 m2 i 1000 m2 en cas d’unitats de gran interès) i una altra de punts per als hàbitats de menor superfície. En total, s’han cartografiat 2052 polígons i 245 punts, que representen els 109 hàbitats que s’han trobat a l’àrea d’estudi. Per a cada unitat, s’explica de forma sintètica (en l’àmbit del territori cartografiat) la seva ubicació, una breu descripció i el seu grau d’amenaça i el nombre de punts i polígons, així com el percentatge que ocupa i la proporció de l’hàbitat en el conjunt de Catalunya que es troba present a l’àrea d’estudi; s’especifica també la correspondència amb els HIC (Hàbitats d’Interès Comunitari), així com també s’hi representa un hàbitat considerat com a prioritari. Finalment, es fa una síntesi dels principals hàbitats de l’àrea d’estudi i s’inclouen uns annexos amb informació addicional. http://www.ub.edu/geoveg/cat/montgri.php
Hàbitat CORINE 32.41) amb abundant Pistacia lentiscus i amb espècies pròpies de l'hàbitat, com Smilax aspera, Iris lutescens, Rhamnus alaternus o Rosmarinus officinalis. Ocupa una superfície de tan sols 0
  • Quercus
Quercus coccifera) (Hàbitat CORINE 32.41) amb abundant Pistacia lentiscus i amb espècies pròpies de l'hàbitat, com Smilax aspera, Iris lutescens, Rhamnus alaternus o Rosmarinus officinalis. Ocupa una superfície de tan sols 0,3 ha de superfície (Bou & Jover, 2016), on s'hi troben 23 peus d'aquest arbust amb bona vitalitat tot i que amb una baixa regeneració.
Suplemento al Catálogo razonado de las plantas de Cataluña. Imprenta Barcelonesa
  • A C Costa
COSTA, A. C. 1877. Suplemento al Catálogo razonado de las plantas de Cataluña. Imprenta Barcelonesa, Barcelona. 96 p.
Anagyris L. P. 37-39
  • J Paiva
  • S Talavera
  • C Aedo
  • S Castroviejo
  • C Romero
  • L Zarco
  • F Sáez
PAIVA, J. 2000. Anagyris L. P. 37-39. In: TALAVERA, S., C. AEDO, S. CASTROVIEJO, C. ROMERO ZARCO, L. SáEZ, F. SALGUEIRO, & M. VELAYOS (eds). Flora iberica 7. Real Jardi Botánico. CSIC. Madrid.
Quercus coccifera) (Hàbitat CORINE 32.41) amb abundant Pistacia lentiscus i amb espècies pròpies de l'hàbitat, com Smilax aspera, Iris lutescens, Rhamnus alaternus o Rosmarinus officinalis
  • Nota Breu
NOTA BREU (Quercus coccifera) (Hàbitat CORINE 32.41) amb abundant Pistacia lentiscus i amb espècies pròpies de l'hàbitat, com Smilax aspera, Iris lutescens, Rhamnus alaternus o Rosmarinus officinalis. Ocupa una superfície de tan sols 0,3 ha (Bou & Jover, 2016), on s'hi troben 23 peus d'aquest arbust amb bona vitalitat tot i que amb una baixa regeneració.
Flora manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic
  • Bolòs Bibliografia
  • O Vigo
  • J Masalles
  • R M Ninot
Bibliografia BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R. M. & NINOT J. M. 1993. Flora manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Barcelona. 1247 p.
La flora aŀlòctona de Catalunya. Catàleg raonat de les plantes vasculars exòtiques que creixen sense cultiu al NE de la Península Ibèrica
  • T Casasayas
CASASAYAS, T. 1989. La flora aŀlòctona de Catalunya. Catàleg raonat de les plantes vasculars exòtiques que creixen sense cultiu al NE de la Península Ibèrica. Universitat de Barcelona, Barcelona. 880 p.
Plantas de Cataluña. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural
  • E Vayreda
VAYREDA, E. 1902. Plantas de Cataluña. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 10: 491-582.
Rhamnus alaternus o Rosmarinus officinalis. Ocupa una superfície de tan sols 0,3 ha de superfície
  • Bolòs Bibliografia
  • O Vigo
  • J Masalles
  • R M Ninot
Quercus coccifera) (Hàbitat CORINE 32.41) amb abundant Pistacia lentiscus i amb espècies pròpies de l'hàbitat, com Smilax aspera, Iris lutescens, Rhamnus alaternus o Rosmarinus officinalis. Ocupa una superfície de tan sols 0,3 ha de superfície (Bou & Jover, 2016), on s'hi troben 23 peus d'aquest arbust amb bona vitalitat tot i que amb una baixa regeneració. Bibliografia BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R. M. & NINOT J. M. 1993. Flora manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Barcelona. 1247 p.