ChapterPDF Available

L'aprenentatge social mitjançant eines web col·laboratives: una experiència a Farmàcia (UB) amb blocs i wikis.

Authors:

Abstract

L’actual procés de Convergència Europea ens porta cap a una major adaptació de les institucions universitàries envers les necessitats de la societat actual. Per tal que això sigui possible, les directrius que emanen de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) apunten cap a desenvolupar vies d’integració de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en els processos d’aprenentatge universitari que impliquin avançar cap a models d’ensenyament més flexibles. En el marc de les TIC, en els darrers mesos estem assistint a un canvi conceptual de la manera d’entendre Internet que ens porta a la substitució d’un concepte de Web de lectura cap a un de lectoescriptura i que es coneix genèricament com a Web 2.0. Multitud d’eines gratuïtes estan disponibles per posar-les en funcionament sense pràcticament cap coneixement tècnic i amb un dispendi de temps molt raonable. Aprofitar aquest potencial en l’àmbit docent només serà qüestió de temps, amb l’avantatge que la seva senzillesa i els ínfims recursos tècnics necessaris deixaran als docents molt més temps per implementar noves metodologies, tant d’aprenentatge autònom com d’aprenentatge col·laboratiu, i oblidant el rol purament tècnic. L’objectiu d’aquest article és convidar a la reflexió amb l’aportació d’una experiència pilot amb estudiants de l’assignatura de Botànica Farmacèutica (curs 2005-2006) on s’explora sobre el potencial educatiu en l’àmbit de la docència universitària de dues de les eines més utilitzades avui en dia a Internet: els Blocs i els Wikis. PARAULES CLAU: Aprenentatge reflexiu, lectoescriptura, Web 2.0, Blocs, Wikis, Noves Tecnologies aplicades a la docència universitària. _____________________________________________________________
1
L’APRENENTATGE SOCIAL MITJANÇANT EINES WEB COL·LABORATIVES:
UNA EXPERIÈNCIA A FARMÀCIA (UB) AMB BLOCS i WIKIS
J. Simon; C. Benedí; C. Blanché; M. Bosch; A. Rovira
GIBAF, Laboratori de Botànica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona
Joan XXIII, s/n. 08028 – Barcelona
joansimon@ub.edu
_____________________________________________________________________________________
RESUM
L’actual procés de Convergència Europea ens porta cap a una major adaptació de les institucions
universitàries envers les necessitats de la societat actual. Per tal que això sigui possible, les directrius que
emanen de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) apunten cap a desenvolupar vies
d’integració de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en els processos d’aprenentatge
universitari que impliquin avançar cap a models d’ensenyament més flexibles. En el marc de les TIC, en
els darrers mesos estem assistint a un canvi conceptual de la manera d’entendre Internet que ens porta a la
substitució d’un concepte de Web de lectura cap a un de lectoescriptura i que es coneix genèricament com
a Web 2.0. Multitud d’eines gratuïtes estan disponibles per posar-les en funcionament sense pràcticament
cap coneixement tècnic i amb un dispendi de temps molt raonable. Aprofitar aquest potencial en l’àmbit
docent només serà qüestió de temps, amb l’avantatge que la seva senzillesa i els ínfims recursos tècnics
necessaris deixaran als docents molt més temps per implementar noves metodologies, tant d’aprenentatge
autònom com d’aprenentatge col·laboratiu, i oblidant el rol purament tècnic. L’objectiu d’aquest article és
convidar a la reflexió amb l’aportació d’una experiència pilot amb estudiants de l’assignatura de Botànica
Farmacèutica (curs 2005-2006) on s’explora sobre el potencial educatiu en l’àmbit de la docència
universitària de dues de les eines més utilitzades avui en dia a Internet: els Blocs i els Wikis.
PARAULES CLAU: Aprenentatge reflexiu, lectoescriptura, Web 2.0, Blocs, Wikis, Noves Tecnologies
aplicades a la docència universitària.
______________________________________________________________________
ABSTRACT
The current process of European convergence requires university institutions to better adapt to the needs
of the today’s society. To fit this challenge, the EHEA (European Higher Education Area) directives point
2
to develop ways of integration of Information and Communication Technologies (ICT) on university
learning processes implying the advance towards more flexible education models. In the framework of
ICT, in the last months, we assist to a conceptual change of understanding the Internet, leading to the
substitution of a “reading” Web concept to a “reading-writing” one, generally known as Web 2.0. An
increasing number of free-cost tools are available and ready to be implemented with practically any need
of technical previous knowledge and with a very reasonable time cost. To take benefit from this potential
in education will be only matter of time, regarding that its simplicity and scarce technical requirements
will afford teacher assistants to spend additional time to implement new methodologies, both of self-
learning and collaborative-learning by reducing its merely technical role. The goal of this paper is to
contribute to discussion with the data from a pilot experience with students of the course of
Pharmaceutical Botany (year 2005-2006) where we explored the teaching potential in higher education of
two of the today most employed tools: Edublogs and Wikis.
KEYWORDS: Reflective learning, literacy engagement, Web 2.0, Edublogs, Wikis, New Technologies
applied to higher education.
______________________________________________________________________________
RESUMEN
El actual proceso de convergencia europea nos conduce a una mayor adaptación de las instituciones
universitarias a las necesidades de la sociedad actual. Para que ello sea posible, las directrices emanadas
del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) apuntan hacia el desarrollo de vías de integración de
las Tecnologías de la Información y de la Comunicación (TIC) en los procesos de aprendizaje
universitario que impliquen avanzar hacia modelos de enseñanza más flexibles. En el marco de las TIC, en
los últimos meses estamos asistiendo a un cambio conceptual del modo de entender Internet que lleva a la
substitución de un concepto de Web de lectura a otro de lectoescritura y que se conoce genéricamente
como Web 2.0. Multitud de herramientas gratuitas están disponibles para ser puestas en funcionamiento
sin prácticamente ningún conocimiento técnico y con un dispendio de tiempo muy razonable. Aprovechar
este potencial en el ámbito docente será sólo cuestión de tiempo, con la ventaja que su sencillez y los
ínfimos recursos técnicos necesarios van a dejar a los docentes mucho más tiempo para implementar
nuevas metodologías, tanto de aprendizaje autónomo como de aprendizaje colaborativo, abandonando el
rol puramente técnico. El objetivo de este artículo es invitar a la reflexión con la aportación de una
experiencia piloto con estudiantes de la asignatura de Botánica Farmacéutica (curso 2005-2006) donde se
explora el potencial educativo en el ámbito de la docencia universitaria de dos de las herramientas más
utilizadas hoy en día en Internet: los Edublogs y los Wikis.
3
PALABRAS CLAVE: Aprendizaje reflexivo, lectoescritura, Web 2.0, Edublogs, Wikis, Nuevas
Tecnologías aplicadas a la docencia universitaria.
1. INTRODUCCIÓ
L’educació universitària ha de preparar per a la vida i té entre les finalitats bàsiques proporcionar els
coneixements i les competències necessàries per tal de ser útil a la societat. Aquest aprenentatge ha
d’integrar, segons les noves concepcions constructivistes, la col·laboració, la discussió, la negociació, la
resolució de problemes, la cooperació i una recreació del significat de les coses. Tot això ens porta a la
necessitat d’utilitzar metodologies docents actives que afavoreixin la interacció entre els estudiants, la
capacitat per comunicar-se, de col·laborar, el canvi d’actituds, el desenvolupament de la raó crítica, la
integració de tipus social i, per últim, el descobriment com a motor de l’acte d’estudiar.
Amb l’arribada de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i, sobretot, amb la implosió
d’Internet, la informació és pràcticament ubiqua i a mà de tothom. En aquest context, el professor ha
deixat de ser el garant únic del coneixement i, com a conseqüència, el seu rol està sent redefinit. Cada
vegada són més qüestionades les classes on la lliçó magistral sigui l’eix central didàctic tot seguint un clar
model d’ensenyament vertical. Les noves tendències d’ensenyament/aprenentatge aposten clarament per
models metodològics on els protagonistes siguin els alumnes. Això implica un major grau d’interacció, no
només entre docents i discents sinó també dins els mateixos grups d’estudiants. En aquest context, el
professor té un rol més d’orientador i promotor de l’aprenentatge autònom, i l’alumne de la presa de
decisions i d’adquirir i desenvolupar les habilitats mentals i socials necessàries pel seu estudi.
Tot plegat ens porta a pensar que l’aprenentatge té una component social important que no podem obviar.
Els estudiants no aprenen exclusivament del professor i/o del llibre de text dins les aules, sinó que també
aprenen, i de manera significativa, a través dels companys, d’altres mitjans de comunicació i de la societat
en general. L’objectiu de la Universitat ja no és tant (només) aportar nous coneixements, sinó (també)
posar-los al dia i donar als estudiants la formació que requereix tot el procés d’adaptació a la societat i, a
llarg termini, la capacitat per a transformar-la.
En aquest món dominat, doncs, per les ràpides transformacions, Internet -i les TIC en general-
evolucionen a un ritme tan frenètic que fins i tot molts cops no en podem ser realment conscients. Els dos
últims anys ha tingut lloc una transformació silenciosa però a la vegada profunda en l’evolució de la web
que, a manca d’una expressió concreta, es coneix com el fenomen WEB 2.0. Aquesta Web 2.0 amaga un
4
enorme potencial des del punt de vista de l’educació universitària si tenim en compte totes aquelles eines
de tipus col·laboratiu que permeten el treball conjunt entre estudiants i entre aquests i els professors.
L’objectiu d’aquesta contribució és explorar les possibilitats d’ús d’aquesta Web 2.0 a la vegada que es
mostren les primeres experiències que des del GIBAF (Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a
Farmàcia reconegut per la Universitat de Barcelona) hem dut a terme en l’últim curs acadèmic.
1.1. La nova plataforma Web 2.0
D’ençà poc més de dos anys, estem sent testimonis d’un canvi focalitzat en l’àmbit tecnològic, però que
implica fortes repercussions socials en primera instància i, com a conseqüència, amb el seu corresponent
potencial educatiu. La definició d’aquest fenomen és molt ambigua ja que, si bé altres revolucions
tecnològiques tenien darrera grans empreses del sector, en el cas del que s’ha anat denominant com a Web
2.0, es tracta d’una nova manera d’entendre Internet materialitzat amb una pluja diària de noves
aplicacions petites i en la seva major part gratuïtes. Així, una de les característiques principals d’aquesta
nova etapa d’ Internet és que el software deixa de ser un producte per a transformar-se en un servei Web
d’accés universal. Aquest nou concepte de la Web 2.0 té el seu màxim exponent en el fet que Internet
s’està transformant del que era només un espai de lectura, a un de lectoescriptura (Torre, 2005).
Justament aquesta és la base cultural sobre la que es fonamenten els aspectes pedagògics de la utilització
d’aquestes eines en la docència universitària. Aquesta munió d’aplicacions informàtiques ens empenyen a
tots –principalment als nostres estudiants, molt més proclius a les novetats tecnològiques- cap a practicar
l’exercici de l’escriptura de tipus reflexiu i, sense adonar-nos-en, el debat, la interacció i l’intercanvi
d’idees. Fins fa pocs mesos, la publicació, edició o revisió de continguts era una tasca reservada als
experts o, en el que en argot informàtic es coneix com a “geeks(persones obsessionades per les noves
tecnologies); ara es compten per milions els individus que aporten informació diàriament a la xarxa entre
els quals, de ben segur, que trobem alguns dels nostres estudiants. En aquest afany per publicar hi ha
tingut molt a veure que només calen uns quants clics de ratolí per generar i crear un espai a Internet on, de
manera individual o col·lectiva, es pugui establir el debat amb tota la potència d’un entorn amigable.
1.2. Concepte de Bloc i Wiki
Un Bloc, Webloc o Bitàcola (en el món educatiu es pot veure també com a Edublocs) és una pàgina web
amb aportacions ordenades cronològicament. Aquesta definició cal matisar-la també, des d’una
perspectiva social, com una eina de comunicació col·lectiva que promou la creació i consum de qualsevol
tipus d’informació –des de compartir vivències, aficions personals o interessos professionals— i que
5
provoca amb molta freqüència una reflexió personal i social sobre qualsevol dels temes a escala
individual, grupal o mundial.
Un estudi de Pew Internet (http://www.pewinternet.org/) estima que prop d’un 11%, o sigui uns 50
milions, d’usuaris d’Internet són lectors regulars de Blocs i les dades de Technorati , indiquen que es creen
uns 75.000 nous Blocs cada dia. Tot plegat representa un creixement d’uns 1,2 milions d’actualitzacions
diàries o, el que és el mateix, uns 50.000 posts (nom que rep cada entrada) per hora.
Aquestes xifres, del tot astronòmiques, venen a indicar-nos que actualment els Blocs són un mitjà de
comunicació i de publicació de gran èxit. De tot això en tenen prou coneixements els nostres alumnes
arran de l’ús que fan d’eines de missatgeria instantània –com ara el Messenger— que va estrenar, fa pocs
mesos, serveis d’espai personal que incorporaven un Bloc. És per això que, d’entrada, experiències
d’aquest tipus entre els estudiants més joves són vistes com una eina molt propera a ells i com un element
força motivador i dinamitzador. Curiosament, pocs estudiants veuen els beneficis pedagògics dels Blocs
com a espais comunicatius que potencien l’anàlisi, el raonament i la reflexió, a la vegada que permeten
compartir experiències, coneixements i continguts, fent que l’alumne, de manera inconscient, segueixi
estructures mentals que el portin progressivament a construir el seu propi procés d’aprenentatge.
Existeixen tres avantatges comparatius dels Blocs enfront de les pàgines web convencionals, que faciliten
la seva adopció en l'àmbit educatiu universitari: a) el maneig de l’entorn per part del professor per a la
creació i publicació de Blocs és més senzill, i per tant la corba d’aprenentatge més breu, respecte del
procés d'edició de pàgines web en editors HTML i publicació en un servidors web; b) el disseny de Blocs
mitjançant plantilles predefinides facilita el disseny gràfic, permetent als estudiants centrar-se en els
continguts i en el procés de comunicació; i c) els Blocs ofereixen una sèrie de funcions com el seguiment,
la detecció automàtica de referències, el sistema d'ordenació d’arxius, els cercadors interns i els enllaços
permanents individuals de les històries publicades, que aporten valor afegit a la producció de continguts
en línia.
És fàcilment imaginable que l’experimentació amb l’ús de Blocs a la Universitat té els seus antecedents a
Estats Units, amb un desenvolupament paral·lel a l’evolució dels Blocs a nivell social (Mortensen &
Walker, 2002). De fet, a partir de l’any 2002 és freqüent trobar ressenyes de professors que utilitzen
aquesta eina (Glaser, 2004; Hargittai, 2004) i apareixen els primers portals especialitzats (destaquem-ne
Schoolblogs a http://www.schoolblogs.com/ i Educational Bloggers Network a
http://www.ebn.weblogger.com/) en aquesta temàtica. A l’Estat Espanyol, el progrés és en una etapa més
embrionària i tan sols són remarcables les aportacions d’alguns professors de la Universitat de Navarra i
6
de la Universitat Carlos III de Madrid que, a títol personal, han anat experimentant amb les seves
possibilitats a les seves aules (Orihuela, 2003, 2004, 2005 i Orihuela & Santos, 2004). A nivell d’experts,
cal remarcar la coneguda matriu de Leslie (2003) on esquematitza els principals usos dels Blocs en l'àmbit
educatiu (http://www.edtechpost.ca/gems/matrix2.gif), i en destaca el potencial dels Blocs com a eina per
a facilitar el diàleg i el discurs acadèmic. També Ferdig i Trammel (2004) estableixen els seus avantatges
principals com ara que ajuden als alumnes a augmentar l’interès en el seu propi aprenentatge, els obre
canals comunicatius/afectius de participació i els ofereix noves perspectives dintre i fora de l'aula.
Pel que fa a un Wiki (wiki wiki significa "ràpid" en hawaià) és un lloc web col·laboratiu elaborat a partir
d’un constant treball col·lectiu de molt autors que permet una millora del document en el temps i sense
que calgui, generalment, cap validació prèvia. En estructura i lògica, és similar a un Bloc, però en aquest
cas qualsevol persona pot editar els seus continguts, encara que hagin estat creats per una altra. Permet
veure a la vegada que guarda un “històric” de tots els esborranys o modificacions del text fins a tenir la
versió definitiva.
Cronològicament, el primer Wiki el va crear Ward Cunnigham el 1995, però no va ser fins el 2001 que la
famosa enciclopèdia Wikipedia va donar força i sentit a un enorme ventall de propostes de tipus educatiu.
Actualment la Wikipedia (o Viquipèdia en català) és l’enciclopèdia més gran del món amb més d’un milió
d’articles publicats en llengua anglesa (4 milions en total) i que està disponible en més de 100 idiomes
diferents. El creixement continua sent inaturable i es calcula que cada dia s’afegeixen uns 5000 articles
nous, motiu pel qual alguns autors (vegeu, per exemple, Giles, 2005) han postulat a la prestigiosa revista
Nature que fins i tot a efectes d’exigència científica, la taxa d’errors de Wikipedia és comparable a la
reconeguda Encyclopaedia Britannica el més gran compendi escrit del saber humà fins ara.
La funcionalitat d'aquesta eina col·laborativa és de gran interès per al món educatiu puix que permet crear
i millorar documents de forma instantània, amb una interfície molt simple i donant un grau de llibertat a
l’estudiant notable, que promou i estimula que molts s’aventurin a participar-hi. A la vegada, aquest
instrument permet tenir un historial d'un document amb totes les possibles correccions fetes pels nostres
estudiants. A més, la capacitat d'edició de fitxers pot servir com a eina de còpia de seguretat per als
treballs realitzats pels alumnes i supervisats pels professors.
Tipologies del Bloc
Poder construir una classificació dels diferents tipus de Blocs no és una tasca gens senzilla atès que hi ha
molts escenaris possibles i molts objectius curriculars específics que condicionarien la mena de Bloc. Fent
7
una síntesi de la literatura consultada, fem nostra la divisió simple i pràctica que n’ha fet Santamaria
(2005) on s’hi estableixen 3 tipologies principals: 1) acadèmiques o d’investigació, 2) Blocs grupals i 3)
professor-estudiants. Aquest últim és el que ens va resultar més interessant per a l’objectiu que
perseguíem de dirigir el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes cap una tipologia no només
memorística, sinó també més reflexiva.
Aquest mateix autor, planteja interessants tipus de Blocs administrats pel professor/docent segons si
aquest:
a) proposa debats sobre alguns dels punts més rellevants del tema que s’estigui tractant en aquell
moment a classe.
b) proposa debats sobre qüestions noves no tractades en el programa de l’assignatura, tot i que si que
estiguin relacionats amb el programa o amb els seminaris.
c) ofereix orientacions i facilita diferents materials electrònics que puguin representar un
complement a les classes presencials.
d) proposa que els estudiants resolguin problemes plantejats pel professor.
e) proposa treballs col·laboratius realitzats en petits grups.
La nostra elecció va ser sobre la proposta de qüestions noves respecte al temari (opció b) que, si bé té el
risc d’interpretar-se com una “estratègia” per introduir més continguts dins l’assignatura, té la virtut de
donar més llibertat durant aquest primer any per poder triar temes que poguessin, a priori, crear debats
més intensos entre els estudiants. A la vegada es va optar que aquests debats es poguessin comentar entre
els estudiants però no es poguessin obrir nous “fils de discussió” entre els estudiants. El perill de dispersar
massa els temes de debat i el poc control per part del professor ens va menar a ser prudents en aquest
aspecte.
2. METODOLOGIA
Aquesta experiència ha tingut lloc al grup M-2 de l’assignatura de Botànica Farmacèutica que s'imparteix
en la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona com assignatura troncal de sis crèdits durant el
primer any de la llicenciatura i del qual en són responsables 2 professors. A continuació es presenta la
seqüència d'activitats desenvolupades durant l'experiència del Bloc que es va anomenar, ja de bon principi,
com a Bloc OFFICINALIS.COM
8
2.1. Objectiu pedagògic
L’objectiu pedagògic es basa en treballar a través de l’aprenentatge social o col·laboratiu per arribar a un
aprenentatge de tipus reflexiu. Ambdós conceptes no són, malgrat el nom, contraposats, ben al contrari
representen les dues cares d’una mateix objectiu final: l’aprenentatge significatiu. Aquest aprenentatge
social i reflexiu, sovint conegut en l’àmbit de les tecnologies de l’educació com a Computer Supported
Collaborative Learning, cerca propiciar espais en els quals el desenvolupament d’habilitats individuals a
partir de la discussió entre companys, comporti una corresponsabilitat tant del propi aprenentatge com de
l’avanç en l’aprenentatge del grup-classe (Gewerc, 2005). En aquest sentit, l’experiència que descrivim
intenta crear un espai d’interdependència positiva, d’interacció, de contribució individual i d’habilitats
personals.
2.2. Exploració de la plataforma del Bloc
El criteri inicial va ser escollir un programari de codi lliure sota llicència GPL (General Public
License), i en conseqüència gratuït (freeware), que a la vegada fos senzill tant a nivell d’usuari
(usabilitat) com a nivell del domini procedimental de registres i de plantilles d’edició que havíem de tenir
inicialment els professors que hem portat a terme aquesta experiència. L’excés de funcionalitats en
l’aplicatiu s’ha evitat un cop establert que no hi ha cap necessitat que ho justifiqui.
Existeixen moltes eines de manteniment de Blocs que permeten, amb molt pocs coneixements tècnics,
administrar tot un Bloc, coordinar, esborrar o re-escriure les aportacions i moderar els comentaris d’una
forma quasi tan senzilla com administrar el correu electrònic. Actualment el seu ús s’ha simplificat de tal
manera que gairebé qualsevol usuari és capaç de crear i administrar un Bloc d’aquest tipus. Les eines de
manteniment de Blocs es classifiquen, principalment, en dos tipus: aquelles que ofereixen una solució
completa d'allotjament, gratuïta, i aquelles solucions consistents en programari que,en ser instal·lat en un
lloc web, permeten crear, editar i administrar un Bloc directament en el servidor que allotja el lloc . Aquest
últim programari és una variant de les eines anomenades Sistemes de Gestió de Contingut o CMS i tenen
molta més flexibilitat. Un programari CMS que gestioni el contingut requereix necessàriament d'un
servidor propi per a ser instal·lat, de la manera que es fa en un lloc web tradicional. El seu gran avantatge
és que permet un control total sobre la funcionalitat que oferirà el Bloc, permetent així adaptar-lo
totalment a les necessitats del lloc, i fins i tot combinar-lo amb altres tipus de contingut.
9
De tots aquest tipus de serveis o aplicacions (figura 1) que es troben
directament a Internet per a la creació de Blocs, es van assajar durant dues
setmanes fins a 3 sistemes diferents per veure’n els avantatges i
inconvenients de cadascun. Cronològicament, el primer que es va posar a
prova va ser “Blogger” un servei actualment de Google per crear i
publicar un Bloc de manera molt ràpida i fàcil. L’usuari no ha d’escriure
cap mena de codi o instal·lar cap programa de servidor o d’scripting, a
més d’acceptar l’hostatge dels Blocs en el seu propi servidor (Blogspot).
No obstant això, la funcionalitat d'un Bloc creat amb una d'aquestes eines
es limita al que pugui oferir el proveïdor del servei, no admet l’idioma català que era el que preferíem i la
confidencialitat exigida en la nostra experiència no era garantida. A continuació es van provar Blocat.com
i Bitacoles.net eines bàsicament que s’ofereixen en xarxa per potenciar la comunitat de Bitàcoles en català
però amb uns nivell de privacitats encara insuficients. Això ens va portar a la necessitat d’instal·lar-nos
nosaltres mateixos un programa del qual en tinguéssim el control total. L’assaig es va fer amb
B2Evolution, una eina de creació de Blocs potent però excessivament complicada en termes de
manteniment i de redacció de documents.
Paral·lelament, varem tenir informació preliminar de paraula per part de responsables tècnics que el curs
vinent la Universitat de Barcelona implementaria una nova plataforma virtual anomenada Moodle que
substituiria paulatinament els actuals Dossiers Electrònics. Això ens va portar a replantejar si la utilització
d’una eina més genèrica com Moodle per crear entorns virtuals complets d’ensenyament/aprenentatge
podria ser la solució a les necessitats que s’havien establert inicialment. Moodle, acrònim de Modular
Object-Oriented Dynamic Learning Environment (Entorn d’Aprenentatge Dinàmic Orientat a Objectes i
Modular), basa el seu actual èxit en la potència juntament amb la facilitat d'instal·lació, de configuració,
de creació de cursos i de manteniment del lloc. Està dissenyat sota una òptica de construcció del
coneixement basada en el diàleg entre els participants, el constructivisme social. Per això és tan fàcil
crear-hi fòrums de molts tipus diferents que es poden transformar editant-ne les plantilles en autèntics
Blocs o Bitàcoles. Un cop instal·lat en el Hosting del nostre equip de recerca, atès que la UB no disposa
per ara d’ordinadors de suport a la docència amb un servidor php i una base de dades com MySql, es va
comprovar el nivell de seguretat i l’excel·lent grau de personalització, monitorització, accessibilitat i
usabilitat. L’ús d’un servei Hosting de pagament té els avantatges addicionals d’una alta disponibilitat dels
servidors amb garantia de 24 hores/365 dies/any, suport telefònic i/o via correu electrònic de 24 hores, alta
seguretat en la corrupció i consistència de les bases de dades i una bona defensa enfront d’atacs de
Hackers, virus informàtics, Spam, etc. Els avantatges complementaris d’elecció d’idioma i aspecte dels
Figura 1. Serveis de bloc assajats
10
skins per part dels estudiants, juntament amb la utilització d’estàndards d’empaquetament SCORM
(Sharable Content Object Reference Model) i el fet que l’any vinent és possible que el fem servir en
d’altres assignatures, ens va fer decidir finalment per aquesta eina.
2.3. Disseny de l’espai del Bloc OFFICINALIS.COM
Des del punt de vista didàctic, i tenint molt en compte que es tracta d’alumnes de primer curs, vàrem
creure convenient marcar una dinàmica molt clara i sense fluctuacions durant les dotze setmanes que va
durar l’experiència. Així, es va decidir que l’estructura vertebral del Bloc seria d’una organització per
setmanes amb pocs mòduls addicionals (només un calendari) i sense elements gràfics cridaners per tal de
no distreure l’estudiant (vegeu figura 2).
Seguidament es va emprendre la càrrega de tots els estudiants incloent un codi i paraula clau per a
cadascun, la seva fotografia i el seu correu electrònic institucional. També es va activar l’obligatorietat
d’estar inscrits a tots els Blocs i de rebre un correu diari resum a la bústia personal per tal de poder-ne fer
el seguiment amb un mínim d’esforç. Es va enviar un correu electrònic a tots els estudiants amb les
instruccions precises per canviar el seu perfil pel que fa a tots aquests aspectes més formals, a la vegada
que s’indicava la conveniència d’utilitzar l’adreça de correu habitual, que molt sovint no coincideix amb
la institucional, i l’opció d’activar o desactivar el lliurament automàtic periòdic del correu de seguiment.
L’estructuració de cadascun dels Blocs de discussió setmanals (vegeu figura 2.) es fa seguint sempre un
mateix patró: una introducció per centrar conceptes, un eix central de qüestions que portin a la reflexió i
una part final on es feia algunes (de 2 a 4) preguntes clau per incitar a la discussió. Aquests Blocs dels
professors es redacten en un llenguatge senzill i entenedor encara que amb la necessària rigorositat
científica per descriure una determinada realitat relacionada amb la matèria d’estudi. Els Blocs poden anar
acompanyats com a molt d’una imatge relacionada amb el tema i amb un màxim de 2 o 3 hipervincles per
ampliar-la informació aportada. En conjunt, l’extensió sempre ha estat entre 250 i 350 paraules, que
equival aproximadament a l’escrit d’un full. L’estil de redacció s’ha procurat que fos amb la màxima
neutralitat, amb independència del tema tractat. En aquells casos que aquesta postura neutra fos complexa,
s’aportaven dos Blocs, un de cada professor, amb opinions clarament contraposades, i amb la
intencionalitat manifesta que els estudiants mai es poguessin fàcilment posicionar seguint els criteris
aportats pels docents.
A partir d’aquest punt, els estudiants són lliures d’intervenir amb la freqüència i la longitud de text que
desitgin i els professors se’n mantenen al marge a menys que sigui necessari un feedback per resoldre
11
inconsistències escrites o matisar alguna afirmació no suficientment rigorosa des del punt de vista
científic.
Figura 2. Captures de pantalla de la plataforma del Bloc i d’un exemple d’estructura de Bloc
Respecte a les temàtiques dels diferents Blocs, es va considerar que la motivació és una peça clau per
aconseguir una alta participació en aquest tipus d’aprenentatge. Per això, cada setmana, l’equip dels dos
professors que coordinaren aquesta experiència es van reunir per fer-ne el seguiment i per concretar quin
era tema més idoni. Per fer aquesta tria es té en compte que hauria d’ajustar-se al programa que s’oferia a
les classes presencials en aquell mateix període de temps, però que a la vegada fos suficientment
d’actualitat per tal que els estudiants tinguessin un bona base per argumentar les seves aportacions. Tots
els temes van ser exclusivament de temàtica botànica i salut excloent l’últim tema on es va donar peu a
que expressessin les seves opinions vers aquest tipus d’aprenentatge.
Per últim, es va fer una sessió de seminari per explicar el conjunt de tota l’experiència, el seu
funcionament i la mecànica setmanal. Es va aclarir que malgrat tenir un caràcter voluntari, la participac
activa no deixa de ser un indicador més del treball de curs i això es veuria convenientment valorat
positivament en la nota final de l’assignatura en aquells casos de límit dubtós entre dues qualificacions.
Durant la primera setmana de participació s’havia de decidir si caldria una sessió de suport tècnic per
poder habituar-se a aquest entorn virtual, que finalment no va ser necessària.
2.4. Noves funcionalitats de l’espai virtual utilitzat
Un cop consolidats els espais del propi Bloc, es va creure convenient obrir amb mesura petits mòduls que
poguessin oferir més “valor afegit” a la pròpia experiència. Entre aquests destaquem:
Comunicació síncrona (sala de xat). És una realitat que la gran majoria dels nostres estudiants utilitzen
de manera habitual eines síncrones tipus xat per tal de tenir converses més fluides. Moodle també permet
instal·lar de manera integrada dins el propi espai aquesta funcionalitat i es va creure interessant activar-la
amb el clar objectiu de ser un reclam més per entrar al Bloc i millorar-ne la comunicació interna.
12
Consultes. El mòdul de consultes permet fer una pregunta concreta amb un nombre variable de possibles
respostes per conèixer en un moment donat l’opinió general de tots el que vulguin contestar. A més de
resultar una eina democratitzadora del sentir general, ens va ser interessant per acostumar-los a una
participació més activa enfront d’algunes dades que havien de ser consensuades
Multimèdia. Amb independència de les fotografies que lliurament podien afegir a les seves aportacions,
els estudiants podien adjuntar fitxers d’un pes inferior a 2 Mb. Davant la demanda, s’opta en tres ocasions
per afegir arxius multimèdia de cançons relacionades amb un Bloc concret. Com exemple, la difusió en
streaming de la cançó Cannabis del grup Ska-P al Bloc del “Cannabis” va ser una idea molt celebrada
entre els estudiants que els oferia, cada vegada més, un espai còmode i cada cop més seu
Wiki. Observant la pròpia dinàmica del Bloc, on una part dels estudiants es manifestava obertament per
poder ser més actius, es va fer la proposta pública a classe de realitzar de manera voluntària una petita
prova pilot amb l’eina dels Wikis per a la possible implementació real el curs vinent. Aprofitant que tots
els estudiants han de realitzar obligatòriament un treball durant el curs de manera individual, es va obrir
per a cadascun d’ells (94 en total) un mòdul d’edició Wiki dins la mateixa plataforma de Moodle que hem
fet servir (vegeu figura 3). L’estructuració respon a un desig de treball individual, però amb la possibilitat
que altres companys puguin contribuir-hi per enriquir el document que en resulti. Així, cada Wiki és
accessible al propi autor i als professors, però també a qualsevol dels companys de classe un cop
identificats i amb el consentiment de l’autor del treball. Atès que aquesta experiència (que anomenàrem
Vols fer un Wiki-Wiki?”) va ser duta a terme durant les últimes quatre setmanes de classe, es va acotar la
participació a entre 6 i 12 estudiants que ho volguessin provar, amb la promesa final que, un cop realitzat
l’examen i validades les dades del Wiki, se’ls donaria la possibilitat d’ajudar-los per incloure’n una fitxa
enciclopèdica a Viquipèdia.
13
Figura 3. Captures de pantalla d’un Wiki d’un estudiat i seguiment de les diferents edicions que es van duent a
terme
2.5. Avaluació de l’experiència
Tot sovint, el valor d’una experiència d’innovació docent, ve donat per la profunditat de l’avaluació que se
n’ha fet. És per aquest motiu que s’ha volgut destinar una part important d’esforç a l’anàlisi dels resultats
d’aquesta innovació a tres nivells diferents:
1) Percepció/opinió dels propis estudiants dins el Bloc. L’última de les temàtiques del Bloc ens va
portar a parlar del mateix Bloc. Les opinions que s’hi van abocar ens serveixen com un dels
indicadors més immediats i té la virtut de fer-ho dins el mateix espai de comunicació que han
vingut a treballar. Són, per tant, opinions menys formals, però sovint més sinceres i on preval la
vehemència per sobre del raonament. Cal entendre també que són opinions que queden obertes a
tota la resta de companys i que, per tant, no tenen cap tipus de confidencialitat.
2) Enquesta alumnat. De forma voluntària se’ls va oferir un qüestionari amb 40 preguntes tancades
més 3 preguntes obertes. Aquest qüestionari vol representar la clàssica enquesta d’avaluació del
grau de satisfacció de l’alumne i ha estat confeccionada a partir d’una adaptació del qüestionari
SEEQ (Student Experience of Education Questionnaire) per tal d’agrupar una sèrie de preguntes
en els àmbits de:
a. Aprenentatge
b. Entusiasme
c. Organització
d. Actitud personal del professor
e. Qualificacions i valor avaluatiu
f. Participació al Bloc
g. Càrrega de treball i dificultat
h. Aspectes informàtics
i. Visió general de l’experiència
j. Altres opinions sobre la matèria i el curs
3) Avaluació interna i externa. En tercer lloc hi ha la valoració i percepció del treball dels
estudiants per part dels professors que han intervingut en l’experiència, a la vegada que, com a
avaluadors externs, s’ha disposat de l’opinió dels altres membres del grup GIBAF que es
corresponen amb els companys que signen aquest article. Per a aquesta valoració s’han
contemplat els següents criteris:
14
- El grau de raonament i de construcció de l’argumentació per defensar una determinada
postura: profunditat de la reflexió i evidències que sostenen la seva defensa.
- La qualitat dels continguts: d’interès i pertinència de les aportacions, l'estructura i
redacció dels textos, els enllaços i referències aportades.
- La quantitat i freqüència de publicació: la quantitat total d'articles publicats per cada
alumne i la freqüència d’aquesta participació.
- El disseny formal: la llegibilitat dels continguts, respectabilitat, imatges aportades.
3. RESULTATS
El seguiment de tots els participants ens ha permès extreure’n els primers resultats a manca de poder
processar les enquestes que els han estat enviades (en la data límit de presentació d’aquest article). Així,
Moodle confecciona per a cada estudiant informes parcials, informes complets i gràfics de la seva
participació tal i com es pot veure a la figura 4.
Figura 4. Captura de pantalla d’un gràfic de participació d’un estudiant i d’una part d’un informe complet
Han participat en el Bloc un total de 2 professors i 94 estudiants, 18 dels quals no han entrat mai a l’espai
virtual. Del 76 estudiants restants, 18 han intervingut amb aportacions al fòrum i 17 més no hi han
participat però n’han fet un seguiment setmanal. El BLOC officinalis.com es va obrir a la participació el 27
de febrer de 2006 i fins el 21 de maig ha tingut 15.401 registres o, el que és el mateix, pàgines visitades. A
efectes comparatius podem dir que els Dossiers Electrònics de la UB del grup M-2, que s’han vingut
utilitzat habitualment i de manera ininterrompuda des del 10 de febrer del 2003, han comptabilitzat, per a
un total de 590 estudiants diferents i a dia 21 de maig d’enguany, un nombre absolut de 14.920 registres
acumulats.
15
En el conjunt de les 12 setmanes (11 Blocs tenint en compte Setmana Santa, vegeu taula 1) s’han fet 13
participacions inicials per part dels professors, 151 contribucions efectives per part dels estudiants i 21
intervencions més dels professors a manera de feedback. La mitjana d’aportacions per Bloc ha estat de poc
més de 14 amb un màxim en el Bloc 10 (“Cannabis”) que es correspon també amb la setmana més visitada
(687 registres), seguida de prop pel Bloc 8 (“Homeopatia”, 581 registres), però només amb 16 aportacions.
La mitjana de l’extensió de les aportacions dels alumnes ha estat de 347 paraules, amb una alta
variabilitat, que va de 807 paraules la contribució més llarga, fins a tan sols 15 paraules la més curta. La
persona que ha visitat més pàgines (que no ha estat cap dels professors!) ho ha fet amb un total de 1974
pàgines (veure figura 4) i l’estudiant que ho ha fet menys ha visualitzat tan sols 2 pàgines.
Taula 1. Programació de Blocs i títol – curs 2005-2006
Setmana 1 – (27 febrer - 5 març) Bloc: Biodiversitat i Salut
Setmana 2 – (6 març - 12 març) Bloc: En Linné, els codis de nomenclatura i... llatí o anglès?
Setmana 3 – (13 març - 19 març) Bloc: Fongs: Biodiversitat en lluita
Setmana 4 – (20 març - 26 març) Bloc: Fent de CSI: Botànica forense
Setmana 5 – (27 març - 2 abril) Bloc: La primavera... la sang altera!!!
Setmana 6 – (3 abril - 9 abril) Bloc: Seminari: Conservació de PMA
Setmana 7 – (10 abril - 16 abril) BONES VACANCES DE SETMANA SANTA!!!
Setmana 8 – (17 abril - 23 abril) Bloc: Homeopatia… teràpia o placebo?
Setmana 9 – (24 abril - 30 abril) Bloc: La rosa de Sant Jordi
Setmana 10 – (1 maig - 7 maig) Bloc: Cannabis... ús o abús?
Setmana 11 – (8 maig - 14 maig) Bloc: Jardins Botànics
Setmana 12 – (15 maig - 21 maig) Bloc: En el Bloc es parla del BLOC
Una anàlisi per sexes ens ajuda a veure que la distribució ha estat relativament equilibrada pel que fa a la
participació activa (prop d’un 10%) si tenim en compte que del total d’estudiants matriculats al grup M-2
hi ha 83 noies i tan sols 11 nois (12% del total). En canvi si que entre els que no hi han participat mai hi ha
un més gran percentatge de nois 7 de 18 (gairebé un 40%). Pel que fa a la participació en funció de si
l’estudiant és repetidor (índex de repetidors al grup M-2 del 38%) o novell a l’assignatura (62% restant),
hi ha un clar predomini de participació activa entre els que fan l’assignatura per primera vegada (més del
94%) mentre que són els repetidors els que majoritàriament (14 de 18) no han tingut interès pel Bloc que
es correspon amb 78% aproximadament. Per últim, hem constatat una molt alta correlació entre la
participació al Bloc –tant en qualitat, com en quantitat—, i la nota ponderada del primer semestre
d’aquests estudiants.
16
Fent una projecció dels 3 estudiants que han utilitzat més el Bloc i dels 3 que, tot i participar-hi, l’han
utilitzat menys, la variació temporal oscil·la entre les 7,6 hores i els 15 minuts i, per tant, presenta un alt
grau de dispersió. L’estimació de temps total, tenint en compte altre vegada aquests 6 estudiants dels
extrems, és de més de 171 hores en total d’utilització del Bloc que dóna una mitjana aproximada per
alumne que ha utilitzat el Bloc de 2 hores i 20 minuts. En qualsevol cas, òbviament, aquest minutatge no
contempla la redacció de les aportacions que molt probablement els va portar molt més temps als que hi
van participar activament.
3.1. Avaluació de l’experiència
La incompatibilitat de calendari d’edició d’EdusFarm amb l’experiència, ja que encara tot just els
estudiants estan retornant els qüestionaris-enquestes en el moment de la fase final de redacció d’aquest
article, ens ha fet adonar que seria interessant presentar les seves pròpies apreciacions sobre la valoració
que en fan a l’últim Bloc de l’experiència Officinalis.com. Per això, hem extret directament d’aquest últim
Bloc diferents paràgrafs (sense cap mena de modificació) que pretenen exemplificar el sentiment dels
estudiants que hi ha participat. S’ha escollit en funció dels diferents àmbits que ens han semblat més
explícits i tots corresponen a diferents estudiants.
a) comentaris favorables
“...Quina pena que fa que això s'acabi!! eh si això continua jo m'hi apunto que estic ben viciada a
mirar el bloc!! Bé només volia dir que ha estat una experiència molt diferent i grata! una manera
molt diferent d'aprendre, tan en aspectes acadèmics com a nivell personal!!Penso que entre tots hem
aconseguit trencar el tòpic que el jovent no té opinió i no s'implica en res que no sigui el futbol ( que
també ho fem jejej), aquí s'ha pogut comprovar que si tenim un lloc on opinar i on la gent ens
"escolti" també som capaços de fer-ho!!...”
“...En fi, crec, com han dit els meus companys/es, que l'experiència del bloc ha estat positiva, tant
des d'un punt de vista d'aprendre a debatre i a fer arguments sòlids com des d'un punt de vista
d'adquirir coneixements que sovint les classes magistrals no poden o no volen oferir. Penso que
gràcies a aquest i a l'interès que hi han posat tant els professors com els alumnes hem aconseguit que
aquesta assignatura apart de tenir la seva branca "memorística" hagi adoptat una vessant més de
curiositats, opinions, i en resum, molta cultura, tant de les plantes medicinals com de moltes altres
coses. Quan vaig saber que a aquest curs havíem de estudiar botànica, mai m'hauria imaginat que
hauria despertat tant d'interès com el que ha suposat per tots nosaltres, i, torno a repetir, que el bloc
hi ha influït molt...”
b) comentaris no tan positius
“...En general, m'ha agradat aquesta manera alternativa de fer botànica. És molt més amena aquesta
forma d'aprendre que haver-se de sentar davant d'un llibre i una muntanya d'apunts i estudiar, però
tots sabem que això tampoc no ens ho evitarà ningú: per molt que haguem seguit el super-blog-
officinalis.com la muntanya d'apunts segueix sobre la taula, i per aprovar l'examen, cal saber-se-la.
Ei, que amb això no vull dir que no m'hagi agradat el blog, més aviat al contrari!!”
“...Tot i així, com tots els "dilemes", per a mi té un contra, en aquest cas és únic: requereix MOLT
temps si vols fer-ho mínimament bé: llegint els comentaris de tothom, buscant informació en els links,
17
pensant bé el que vols dir... Però ja està, només el petit entrebanc que m'ha frenat a no participar
més...”
c) Dosi de “realisme”
“...Bé, el final de curs s'està atracant (apropant, que deis valtros) al final i amb això, també, les
participacions al bloc...Podria afirmar que l’enyoraré (almenys una mica,eh!) perquè començava a
ser una mena de costum - era obrir correu, bloc i msn- , però bé, no ens posem dramàtics!...”
“...Say goodnight and not goodbye suposo que amb aquesta frase que forma part del meu tantra per
així dir-ho resumeixo clarament el que ha simbolitzat per mi aquesta assignatura: una assignatura
que sincerament pensava que no em serviria de gaire i que el fet que fos totalment memorística la
faria complicada (fet que encara no s'ha desmentit :P) doncs bé, ha resultat ser la porta a un mon
que patèticament no coneixia...”
d) Pensant amb els professors
“...voldria felicitar als professors per haver creat un espai de debat i una mena de font d'informació
"alternativa", vaja, almenys a aquest tipus de blocs no hi estam gens avesats! Crec que no
conformar-se amb les classes habituals i voler fer petites "provatures" (bloc, sortida al jardí botànic)
comporta un esforç que no tothom està disposat a fer: és molt fàcil venir a fer la xerrada de 50
minuts i després, apa, adéu-siau i ja ens veurem el dia de l'examen. És per això que els hi agraeixo
l'energia (extra?) que hi hagin pogut invertir...”
“...A més a més, també crec que m'ha donat més cultureta i m'ha fet veure més aplicacions de la
botànica al dia a dia. A part, crec que una cosa així t'ajuda a veure una altra cara del que és la
universitat; ja que, almenys jo, tenia una mica de por pel que em podria trobar aquí i el bloc m'ha
ajudat a veure que no tots els professors "van a la seva" (com m'havien dit) i de que t'hi pots trobar
de tot...”
e) Pensant amb els companys
“...Bé, en una època on els números i les estadístiques manen, no hi ha més que felicitar als creadors
del propi bloc, i de les diverses iniciatives interactives alumne-profesor que s'han anat oferint als
alumnes del M2. Però jo voldria nar més enllà, ja que no només han sigut les xifres les que han
marcat l'èxit del bloc, sinó l'implicació dels alumnes, la qualitat dels tòpics proposats, i les respostes
adients en cadascun dels moments. Crec que tota creació d'espais on es pugui debatre i conversar, és
d'agrair en un món en que, cada vegada més, les posicions que una persona pren es troben carents de
base i l'argumentació es fonamenta en el "Crónicas Marcianas" de torn...”
“...Com altres companys, penso que no estaria malament que el bloc es continués durant l'estiu.
També crec que seria una bona idea que aquest sistema s'establís en altres assignatures de la
llicenciatura, ja que motivaria més a l'alumnat i augmentaria el seu interès (o almenys a molts de
nosaltres)...”
d) però finalment... han entès el “missatge” pedagògic?
“...Més enllà de tot el que hem pogut aprendre, opino que el bloc ha estat una brillant forma
d’expressió i de crear opinió. Sovint m’indigno pensant amb l’abisme que alguns creuen que separen
les ciències de les lletres. Mai he acabat d’entrendre aquesta “clara” distinció. Crec que ambdues
branques d’estudi són “simbiòtiques” (terme científic, i mai millor dit)... és necessiten un a altra per
existir com a tals. A la universitat, el debat no hauria de ser només entre aquells que estudien
ciències polítiques (per exemple) sinó que hauria d’estar present en totes! Jo veig la universitat com
un lloc d’aprenentatge on assoleixes, més enllà d’uns coneixements que només un 20% dels quals
aconseguiràs recordar (si no és menys!), un hàbit, una disciplina i una opinió que és del tot
necessària per afrontar la vida. Ara bé, moltes carreres de “ciències” adopten un mètode
18
d’ensenyament purament magistral i memorístic, que si que et creen una disciplina (perquè sinó no
m’explico com es poden memoritzar les assignatures) però no creen una opinió. Crec que en aquest
sentit s’hauria de replantejar el mètode docent de les carreres que diem “de ciències...”.
“…no estic a favor, en absolut, de la dicotomia ciències/lletres. Penso que ambdós vessants del
coneixement són totalment complementaris i imprescindibles. Les "lletres" són imprescindibles en tot:
com es pot presentar un informe científic si ets incapaç de redactar 3 línies sense fer més de 50
faltes?? Com pots ser un bon científic si ets incapaç de fer una presentació oral dels resultats
obtinguts d'una forma intel·ligible?? Com pots ser un bon científic si ets incapaç de replicar els
arguments d'aquells que qüestionen els teus resultats?? En fi, un científic ha de ser un individu amb
opinió, amb criteri i amb capacitat d'expressió. Tan fonamental és això com tenir suficients
coneixements en l'àmbit purament científic. En aquest sentit, crec que intentar que una carrera de
ciències sigui una mica més participativa, on tothom pugui aportar el seu granet de sorra, la seva
experiència personal, els seus coneixements..., és enriquidor per a tots/es i una font molt interessant
d'aprenentatge, i és per aquest motiu que trobo que el "bloc" ha estat una molt bona idea...”
4. CONSIDERACIONS FINALS
Un cop fet nostres els comentaris anteriors, creiem sincerament que tant professors com alumnes podem
manifestar un elevat grau de satisfacció pel bon transcurs d’aquesta experiència. Dit això, hem d’acabar
amb algunes consideracions que, tot i ser prou obvies, són el resultat directe d’aquesta experiència.
La facilitat d’ús que ens ofereixen aquestes eines i aquest nou concepte de Web 2.0, ens genera un
desafiament educatiu centrat en el salt tecnològic i en la utilització habitual de les TIC com a un camí més
per acostar-nos al repte de la Convergència Europea. Ja no és tan imprescindible tenir un bon domini i
habilitats informàtiques i cada cop més ens podem centrar en els continguts i en els aspectes pedagògics
de com oferir aquest continguts. A grans trets la tasca del professorat en relació a aquests continguts ha de
seguir les 4 etapes següents: 1) accés als continguts, 2) crear materials amb els quals es pugui interactuar,
3) recopilar informació i, per últim, 4) connectar els coneixements adquirits atenent al fet que
l’aprenentatge ha de ser interpretat com un acte social i progressiu ja que poc del que aprenem és realment
estàtic i inamovible amb el pas del temps.
Les aportacions dels Blocs a l’esfera educativa podem agrupar-les en:
- Els Blocs constitueixen una eina extraordinàriament poderosa per a l'ensenyament i l'aprenentatge i un
instrument de gran eficàcia per a l'alfabetització digital dels nostres estudiants. La publicació en línia
de les tasques de classe és especialment rellevant en matèries pluridisciplinars –com l’ensenyament de
Farmàcia- en la qual resulta bàsic que els estudiants desenvolupin les destreses associades a la lectura
i escriptura mitjançant enllaços mentals que poden ser fàcilment traduïts a enllaços hipertextuals.
19
- Permet valorar noves formes d’aprendre a través de models constructivistes mitjançant el que alguns
autors han anomenat lectoescriptura.
- Son eines col·laboratives asíncrones que potencien la cohesió del grup-classe, millora la motivació per
la matèria i facilita la interacció professor-alumne.
Els avantatges tecnològics del format Bloc en l’educació universitària es podrien resumir en:
- Fàcil ús. No es necessita aprendre a programar en HTML ni preocupar-se per adquirir programari
d'autoria web. Els professors, parlant en termes generals de tots els nivells educatius, componen un
col·lectiu amb diferents graus de competència informàtica que en alguns casos pot arribar a fregar la
tecnofòbia, particularment greu quan detecten que els seus alumnes saben més que ells en aquest
àmbit. En la seva iniciació, el Bloc tan sols necessita aplicar coneixements bàsics ja adquirits com és
l'escriptura de correus electrònics (compondre el missatge d'acord a un títol i a un cos central) i l'ús
d'interfícies amb editors gràfics Wysiwyg que els són comuns en d’altres programes d'edició que solen
manejar habitualment Els Blocs funcionen amb plantilles preconfigurades per a la gestió del contingut
i el seu disseny de presentació i això permet que, des d'un punt de vista educatiu, el professor es pugui
centrar en el contingut i no es vegi desbordat per qüestions tecnològiques.
- Gratuït. A manca del suport institucional que doti de recursos suficients per introduir l’ús intensiu de
les TIC a la docència universitària, els professors poden optar per fer ús d’aplicatius gratuïts que
operen en els idiomes més habituals i que, d’alguna manera, poden suplir aquesta demanda.
- Accés. Tota la gestió i publicació dels Blocs es fa online, per la qual cosa no cal vincular el seu treball
a un ordinador determinat. Això permet que l'activitat surti dels límits de les aules i pugui ser
desenvolupada des d'altres llocs: casa, biblioteca, col·legi major, etc. Tant per al professor com per als
alumnes suposa un gran avantatge ja que poden administrar el seu temps de treball en el Bloc sense
dependre del temps dedicat a la classe.
- Interacció. La interactivitat i la participació dels estudiants i dels docents són dos dels pilars en els
quals es basen els Blocs. Aquestes característiques es manifesten principalment a través de la
possibilitat que els participants facin comentaris sobre el que publiquem i a obtenir informació i criteri
per preparar una resposta. Això ens porta a pensar en el potencial del feedback en els Blocs educatius
dintre de la pedagogia constructivista del procés d'aprenentatge. Una lectura simple de la teoria del
20
constructivisme social de Vigotsky fa notar que la construcció del coneixement és, majoritàriament,
de naturalesa discursiva, relacional i conversacional (Calzadilla, 2004).
- Sindicació. Amb aquest concepte, que té un fort potencial futur educatiu (Serrano, Graván, & Cabero,
2005), s'entén la possibilitat que ens ofereixen els Blocs de subscriure'ns i poder seguir còmodament la
creació de Blocs per part dels nostres alumnes i estar informat de les seves actualitzacions sense
necessitat de visitar cadascun d'ells. D'altra banda, és també un sistema de gestió de la documentació
que es considera rellevant amb una forta similitud a una base de dades d'enllaços “favorits” online des
d'on tenim accés a les publicacions de més interès.
5. CONCLUSIONS
1. La implementació del Bloc OFFICINALIS.COM ha millorat qualitativament els recursos docents de
l’assignatura de Botànica farmacèutica del Grup M2, oferint als estudiants noves possibilitats
d’aprenentatge utilitzant les noves tecnologies.
2. L’elaboració per part dels docents d’experiències didàctiques amb eines telemàtiques, ha estat molt
ben rebuda pels estudiants implicats ja que les han utilitzant freqüentment, sobretot durant les últimes
setmanes, fins el punt de demanar-ne la seva pervivència durant l’estiu
3. Per als estudiants és un recurs que els permet ser conscients que tenen molts més coneixements
adquirits del que s’imaginen amb l’augment de la motivació i de la seva seguretat que, alhora, implica
finalment una millora de l’aprenentatge autodidacte com una de les fites de l’actual procés de
Convergència Europea.
4. Per al professorat, el seguiment de les activitats dels estudiants, permet conèixer el grau d’implicació i
el nivell d’esforç real que han tingut amb l’assignatura, possibilitant, en una valoració final, que es
realitzin les actuacions de millora que siguin necessàries amb dades del tot objectives. També es
permet un coneixement del grau d’esforç i de treball de l’alumne, a través de les eines estadístiques
del sistema, que és un element determinant en l’avaluació pels criteris ECTS.
5. L'ús del Wiki en fase de prova pilot com part del procés d'ensenyament /aprenentatge en aquest curs
acadèmic 2005-2006 ens ha permès una valoració inicial del potencial i de les dificultats associades a
21
aquest nou recurs, així com la determinació aproximada del temps necessari per a l'assimilació del
mitjà per part dels nostres estudiants, el domini de la seva funcionalitat tècnica i el començament de la
seva fase operativa de cara al curs vinent.
6. Les perspectives de futur d’aquesta plataforma de Bloc + Wiki, passen per la seva integració en la
nova interfície de relació via web de suport a la docència de la Universitat de Barcelona, en
substitució dels actuals Dossiers Electrònics. Aquesta interfície de ben segur permetrà una major
integració en el conjunt d’assignatures de l’itinerari curricular de l’estudiant.
6. BIBLIOGRAFIA
BAGGALEY, J. (2003). "Blogging as a Course Management Tool", The Technology Source, Disponible
en: <http://ts.mivu.org/default.asp?show=article&aneu=2011> [Revisat el 17/05/2006]
CALZADILLA, M.E. (2004). “Aprendizaje colaborativo y tecnologías de la información y la
comunicación”, Revista Iberoamericana de Educación. Disponible en:
<http://www.rieoei.org/deloslectores/322Calzadilla.pdf > [Revisat el 29/05/2006]
FERDIG, R. I. & TRAMMELL, K.D. (2004). “Content Delivery in the 'Blogosphere'”, T.H.I. Journal
Online, Disponible en: <http://www.thejournal.com/magazine/vault/articleprintversion.cfm? aid=4677>
[Revisat el 02/06/2006]
GEWERC BARUJEL, A. (2005). “El uso de weblogs en la docencia universitaria”, Revista
Latinoamericana de Tecnología Educativa, 4 (1), 9-23. Disponible en:
<http://158.49.119.99/crai/personal/relatec/VOL4_1/adriana.pdf> [Revisat el 03/06/2006]
GILES, J. (2005). “Internet encyclopaedias go head to head”, Nature 438, 900-901.
GLASER, M. (2004). "Scholars Discover Weblogs Pass Test as Mode of Communication", Online
Journalism Review. Disponible en: <http://ojr.org/ojr/glaser/1084325287.php> [Revisat el 02/06/2006]
HARGITTAI, E. (2004). "The academic contributions of blogging?", Crooked Timber, Disponible en:
<http://www.crookedtimber.org/archives/002884.html> [Revisat el 02/06/2006]
LESLIE, S. (2003). “Matrix of some uses of blogs in education”, EdTechPost, Disponible en:
<http://www.edtechpost.ca/mt/archive/000393.html> [Revisat el 29/05/2006]
MORTENSEN, T. & WALKER, J. (2002). "Blogging thoughts:personal publication as an online research
tool", Researching ICTs in Context. Disponible en: <http://www.intermedia.uio.no/konferanser/skikt-
02/docs/Researching_ICTs_in_context-Ch11-Mortensen-Walker.pdf> [Revisat el 02/06/2006]
ORIHUELA, J.L. (2003). "Weblogs y Educación", Blogzine, Disponible en:
<http://blogzine.blogalia.com/historias/12440> [Revisat el 03/06/2006]
22
ORIHUELA, J.L. (2004). "Pistas para sacarle partido a la Red en docencia e investigación", Educ.ar,
Disponible en: <http://weblog.educ.ar/educacion-tics/archives/000992.php> [Revisat el 03/06/2006]
ORIHUELA, J.L. (2005). “Weblogs en la Universidad”, Educ.ar, Disponible en:
<http://weblog.educ.ar/educacion-tics/archives/003525.php> [Revisat el 03/06/2006]
ORIHUELA, J.L. & SANTOS, M.L. (2004). "Los weblogs como herramienta educativa: experiencias con
bitácoras de alumnos", Quaderns Digitals: 35. Disponible en:
<http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&arti
culo_id=7751&PHPSESSID=085f3dd10215ef632a02a7887514e6db> [Revisat el 03/06/2006]
SANTAMARIA, F. (2005). “Herramientas colaborativas para la enseñanza usando tecnologías web:
weblogs, redes sociales, Wikis, web 2.0”, Disponible en:
<http://gabinetedeinformatica.net/descargas/herramientas_colaborativas2.pdf> [Revisat el 29/05/2006]
SERRANO HIDALGO, M., GRAVÁN, R. & CABERO, J. (2005). “RSS, Informarse sin navegar. Sus
aplicaciones al terreno de la formación”, Revista Píxel-Bit. Revista de Medios y Educación, 25. Disponible
en: <http://www.sav.us.es/pixelbit/articulos/n25/n25art/art2509.htm> [Revisat el 17/05/2006]
TORRE, A. De. (2005). “Web educativa 2.0: volviendo a la lectura-escritura”, Disponible en:
<http://www.adelat.org/medi/presen/web_20.pdf> [Revisat el 02/06/2006]
Recursos Web utilitzats durant l’experiència
B2Evolution: http://b2evolution.net/
Blocat.com: http://www.blocat.com/
Blogger: http://www.blogger.com/
Bitacoles.net: http://www.bitacoles.net/
Moodle: http://moodle.org/
MSN-Messenger: http://spaces.msn.com/
Technorati: http://www.technorati.com
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/
23
AGRAÏMENTS:
Voldríem agrair el suport i seguiment que n’ha fet d’aquesta experiència l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB a
través del Grup de Treball ICE - Aprenentatge Reflexiu conduït pel Dr. José Luís Medina Moya. Igualment al Programa de
Millora e Innovació Docent de la UB per haver-nos atorgat recentment (resolució del 16 de maig de 2006) l’acreditació de Grup
Consolidat al GIBAF (CODI: 2006GIDC-UB/45)
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Article
Full-text available
Resumen Se describe y analiza la experiencia de creación y uso de weblogs (bitácoras) llevada a cabo en el curso 2003/4 por los profesores y alumnos de la asignatura Diseño Audiovisual, en la Facultad de Comunicación de la Universidad de Navarra (España). Los alumnos de la asignatura desarrollan sus propias bitácoras de clase, utilizándolas como medio de comunicación con los profesores, y como plataforma de publicación de los ejercicios del curso. Asimismo, cada alumno crea y mantiene una bitácora personal sobre un tema de su interés, que se dirige y evalúa como un proyecto final.
Article
Full-text available
En este articulo se describe y analiza la experiencia que se desarrolla en la asignatura Nuevas Tecnologías aplicadas a la Educación para la titulación de maestro de la Universidad de Santiago. En ella se combinan la enseñanza virtual con la presencial y las Tecnologías de la información y la comunicación (TIC) son los recursos privilegiados. Los alumnos diseñan y utilizan weblogs (bitácoras) como diarios de aprendizaje en donde registran la experiencia con la asignatura, como una conversación informal expresan sus pensamientos, sentimientos y conexiones con otras disciplinas. En este artículo se analiza primeramente las posibilidades de uso de las weblogs en la enseñanza para abordar seguidamente el análisis de la experiencia en la que se percibe que se están transformando en un espacio altamente significativo para que los alumnos (futuros maestros) se sientan partícipes de la red y aporten a ella los conocimientos que van construyendo, aunque se visualiza al mismo tiempo una cierta "incomodidad" por sentirse observados en el ciberespacio.
Article
Full-text available
La sindicación de noticias es un hecho hoy en día en la red, debemos de facilitar las personas que siguen nuestras webs las máximas facilidades para que sean capaces de conocer todas las novedades que facilitamos en la red sin tener que visitarla y rastrear cada rincón de las mismas. En este artículo veremos las posibilidades que nos proporcionan los archivos RSS.
Article
El hombre es gregario por naturaleza, obviamente esta condición incide en la producción y la transformación de conocimientos, a partir de situaciones de aprendizaje formal o no; las posibilidades de crecimiento y desarrollo en cada individuo estarán determinadas por el tipo de interacciones de que se provea. De allí la importancia de que los sistemas educativos integren la cooperación a sus prácticas, trascendiendo el individualismo y la competitividad, pues ello tendrá un doble impacto, por una parte favorecerá el aprendizaje y por otra servirá de modelaje para estimular el respeto, la solidaridad y la capacidad de negociación necesarios para la buena convivencia. Las nuevas tecnologías de información y comunicación estimulan la interactividad, la innovación y el desarrollo asociativo de procesos cognitivos, a partir de la cooperación. El papel del docente es diseñar un entorno de aprendizaje que sea funcional al objetivo educativo y facilitar la interacción del individuo con ese entorno. Si entendemos que el individuo del siglo XXI necesita más que información, aprender a aprender, estando inmerso en un contexto que le sea significativo, se hace evidente el beneficio que reportan las NTIC´s a este tipo de aprendizaje, al propiciar el acceso a información globalizada, a través de los buscadores de la WWW, compañeros y docentes ubicados a grandes distancias, mediante el correo electrónico, los chat rooms y los foros y listas de discusión, así como la simulación de situaciones, a través de los softwares educativos.
Article
Jimmy Wales' Wikipedia comes close to Britannica in terms of the accuracy of its science entries, a Nature investigation finds.
COM ha millorat qualitativament els recursos docents de l'assignatura de Botànica farmacèutica del Grup M2, oferint als estudiants noves possibilitats d'aprenentatge utilitzant les noves tecnologies
  • La Bloc
La implementació del Bloc OFFICINALIS.COM ha millorat qualitativament els recursos docents de l'assignatura de Botànica farmacèutica del Grup M2, oferint als estudiants noves possibilitats d'aprenentatge utilitzant les noves tecnologies.
Blogging as a Course Management Tool
  • J Baggaley
BAGGALEY, J. (2003). "Blogging as a Course Management Tool", The Technology Source, Disponible en: <http://ts.mivu.org/default.asp?show=article&aneu=2011> [Revisat el 17/05/2006]
Scholars Discover Weblogs Pass Test as Mode of Communication
  • M Glaser
GLASER, M. (2004). "Scholars Discover Weblogs Pass Test as Mode of Communication", Online Journalism Review. Disponible en: <http://ojr.org/ojr/glaser/1084325287.php> [Revisat el 02/06/2006]