Content uploaded by Jaume Buxeda i Garrigós
Author content
All content in this area was uploaded by Jaume Buxeda i Garrigós on Feb 15, 2017
Content may be subject to copyright.
Caracterització arqueomètrica de la producció d'àmfores Pascual 1 i Dressel 7/11 del taller romà de Llafranc (Palafrugell, Catalunya)
... MCF071 matches with the reference group LLA-A from Llafranc workshop, placed in the territory of Emporiae, in the northern coast. These amphorae exhibit calcareous pastes with low concentrations of MgO, TiO2 and Ce (Vila et al., 2005). The Pascual 1 amphorae MCF072 and MCF073 exhibit low CaO and MgO contents and other compositional differences with the rest of the Pascual 1. ...
This paper presents the results of an inorganic and organic approach to Roman amphorae found at the rural Roman site of Sa Mesquida (Mallorca). A set of amphorae were discovered in some rooms of the earlier phases of the villa. These amphorae were assigned to a general Tarraconensian and Italic provenance on a macroscopic level. In order to verify this and to accurately determine the provenance an archaeometric characterization was carried out on twelve amphorae. The analytical approach combined wavelength dispersive X-ray fluorescence (WD-XRF) for the chemical analysis, as well as powder x-ray diffraction (XRD) and optical microscopy by thin-section analysis (OM) for the mineralogical and petrographic characterization. In addition, organic residue analysis by gas-chromatography mass spectrometry (GC-MS) was applied to investigate the content of some of the amphorae for which wine was suggested on an archaeological basis. The results have allowed for a better provenance determination identifying some amphorae from specific workshops or micro-regions within ancient Tarraconensis, as well as a better definition of the Italic materials. The organic analysis has confirmed the presence of wine in the analysed samples. © 2018 MAA Open Access. Printed in Greece. All rights reserved.
... 8. L'àmfora Pascual 1 correspon a un tipus molt homogeni, amb una fabricació generalitzada a quasi la totalitat de tallers ceràmics documentats a Catalunya, alguns dels quals havien fabricat els tipus Dressel 1 local i Laietana 1 amb anterioritat. La gran producció i difusió que experimentà aquest tipus és indicatiu de l'amplitud de la producció vinícola al nord-est peninsular, vinculada a l'estructuració i l'organització del sector agrícola i de la indústria ceràmica durant l'Alt Imperi (MIRÓ, 1988; COMAS, 1985 COMAS, , 1998 REVILLA, 1995; TREMOLEDA, 2000; VILA, BUXEDA, TREMOLEDA, 2005). ...
Las recientes excavaciones arqueológicas realizadas en la calle Princesa 21 han sacado a la luz nuevas evidencias de la producción de cerámica romana en el área periférica de Barcino. Este taller cerámico presenta dos fases cronológicas, desde principios del siglo I d. JC. hasta el II d. JC., y produjo ánforas Pascual 1 y Dressel 2-4, cerámica común, tegulae y pondii. El origen de este taller está relacionado con la fundación de la colonia romana de Barcino y la imposición de las estructuras económicas y sociales romanas.
Hasta la actualidad, se han caracterizado 42 fragmentos de ánforas Pascual 1, 2 pondii y 4 muestras de arcilla mediante la técnica de Fluorescencia de Rayos X [FRX] en el estudio de procedencia, y las composiciones mineralógicas se han determinado mediante análisis por Difracción de Rayos X [DRX] para entender sus características tecnológicas. Dichos análisis demuestran una producción anfórica homogénea y estandarizada, realizada con una pasta calcárea normalmente cocida a alta temperatura.
... Therefore, a large program has been established in order to characterize a significant number of kiln sites across this region, as well as several reception centers. The final objective is to understand the production systems and to determine the distribution areas (Buxeda et al. 2004;Martínez et al. 2005;Vila et al. 2005;Casas and Martínez 2006). ...
El jaciment arqueològic de Camps de Can Colomer fou detectat durant les obres de construcció de la carretera B-40, en el seu pas pel terme municipal de Terrassa. Entre els mesos d’octubre del 2007 i maig del 2008 s’excavaren cent noranta sitges, quaranta inhumacions, nou forns de diverses mides i funcions, set dipòsits amb revestiment hidràulic, dos camps de dolis, un hipocaust, un seguit d’habitacions corresponents a la pars rustica d’una vil·la romana, un petit nucli d’hàbitat d’època medieval, diverses estructures de difícil adscripció, tant funcional com cronològica, i vint-i-set rases de conreu d’època contemporània.
Durant l’any 2012 el moviment de terres generat per a la instal·lació del gasoducte MartorellFigueres, paral·lel a la B-40, permeté identificar trenta-cinc sitges, dos dipòsits amb revestiment hidràulic, part d’un forn, cinc inhumacions i un
pou de sulfatació d’època contemporània, situats al nord de les restes descobertes per les obres de l’autovia.
ResearchGate has not been able to resolve any references for this publication.