ArticlePDF Available

La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística

Authors:

Abstract

This article provides information on the origins, evolution and new functionalities of the System of Linguistic Indicators of the General Directorate for Language Policy. It also explains the main sources and areas and provides examples of graphic indicators that identify some of the pointers to the current situation of the language.
Llengua i Ús
Revista Tècnica de Política Lingüística 57
Models 1.1
Era renauida deth Sistèma d’Indicadors Lingüistics (SIL) dera Direccion Generau de Politica Lingüistica
La renovación del Sistema de Indicadores Lingüísticos (SIL) de la Dirección General de Política Lingüística
Update of the System of Linguistic Indicators (SIL) of the General Directorate for Language Policy
2n
2015
SEMESTRE
La renovació del Sistema d’Indicadors
Lingüístics de la Direcció General de
Política Lingüística
Citació recomanada:
Ferret Baig, Anton [et al.]. «La renovació del
Sistema d’I ndicadors Lingüíst ics de la Direc-
ció General de Política Lingüística». Llengua
i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística
[en línia] [Barcelona: Generalitat de Cata-
lunya. Depar tament de Cultura. Direcció
General de Política Lingüística], núm. 57
(2n semestre 2015), p. 4-13. <http://www.
raco.cat/index.php/ LlenguaUs/article/
view/300730 >
ISSN: 2013-052X
http://gencat.cat/llengua/liu
Marta Goñi Fernández
Pràctiques externes. Universitat de Barcelona
Anton Ferret Baig, Joan Solé Camardons i Anna Torrijos López
Direcció General de Política Lingüística
La renovació del Sistema d’Indicadors
Lingüístics de la Direcció General de
Política Lingüística
Era renauida deth Sistèma d’Indicadors
Lingüistics (SIL) dera Direccion Generau
de Politica Lingüistica
La renovación del Sistema de Indicadores
Lingüísticos (SIL) de la Dirección General
de Política Lingüística
Update of the System of Linguistic
Indicators (SIL) of the General
Directorate for Language Policy
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
Indicador lingüístic,
sistema d’indicadors,
avaluació, fonts de
dades
Indicador lingüistic,
sistèma d’indicadors,
avaloracion, hònts de
donades
Indicador lingüístico,
sistema de indicado-
res, evaluación, fuen-
tes de datos
Linguistic indicator,
system of indicators,
evaluation, data
sources
Aquest article informa sobre els orígens, l’evolució i
les noves funcionalitats del Sistema d’Indicadors Lin-
güístics de la Direcció General de Política Lingüística.
També s’hi expliquen les principals fonts utilitzades i
els àmbits, i es donen alguns exemples d’indicadors
gràfics que permeten detectar algunes claus de la si-
tuació de la llengua.
Aguest article informe sus es origines, era evolucion
e es naues foncionalitats deth Sistèma d’Indicadors
Lingüistics dera Direccion Generau de Politica Lin-
güistica. Tanben s’i expliquen es principaus hònts uti-
lizades e es encastres, e se dan quauqui exemples
d’indicadors grafics que permeten detectar quauques
claus dera situacion dera lengua.
En el presente artículo se informa sobre los orígenes,
la evolución y las nuevas funcionalidades del Sistema
de Indicadores Lingüísticos de la Dirección General
de Política Lingüística. Asimismo, se reseñan las prin-
cipales fuentes utilizadas y los ámbitos de aplicación,
con algunos ejemplos de indicadores gráficos que
permiten detectar algunas claves de la situación de
la lengua.
This article provides information on the origins, evolution
and new functionalities of the System of Linguistic Indi-
cators of the General Directorate for Language Policy. It
also explains the main sources and areas and provides
examples of graphic indicators that identify some of the
pointers to the current situation of the language.
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 6
Introducció
Ens els darrers anys s’han publicat nombrosos treballs
que aporten dades sobre la situació de la llengua catala-
na, i que tenen orígens i nivells de fiabilitat diversos: des
d’estudis promoguts per l’Administració, passant per re-
cerques de caràcter analític procedents del món univer-
sitari, fins a publicacions d’entitats que apleguen dades
amb la finalitat de sensibilitzar.
Sovint, aquests treballs s’han traslladat a la ciutadania
mediatitzats pels mitjans de comunicació, que els sotme-
ten a una simplificació necessària, però que els fa per-
dre matisos rellevants. També han estat objecte d’articles
d’opinió que han aprofitat els resultats d’aquests treballs
com a peces de suport als arguments personals dels au-
tors. Així mateix, l’escrutini de les xarxes socials n’ha pro-
jectat elements solts, no sempre prou contextualitzats, a
audiències massives.
El resultat ha estat una veritable muntanya russa de sen-
sacions entorn de la llengua, que passaven de l’eufòria al
pessimisme i viceversa en poc temps de diferència.
El Sistema d’Indicadors Lingüístics (SIL) és la selecció
d’indicadors feta per la DGPL, que permet fer un segui-
ment dels coneixements i usos lingüístics en diversos
àmbits de la societat. Com que és un instrument selectiu
i d’actualització periòdica, permet esquivar la volatilitat
dels judicis sobre la situació de la llengua i tenir una base
sòlida que pot ser útil tant al Govern a l’hora d’establir po-
lítiques lingüístiques, com als professionals de la llengua,
els recercadors o els mateixos ciutadans interessats en
un relat sobre la situació de la llengua menys emocionant
que el que poden trobar a la premsa i a les xarxes, però
sensiblement més fiable.
Orígens i evolució del SIL
El SIL forma part del Pla estadístic de Catalunya, l’instru-
ment d’ordenació i planificació de l’estadística d’interès
de la Generalitat de Catalunya. Es va publicar per primera
vegada l’any 2006 i va suposar un revulsiu metodològic en
la presentació de dades sobre la situació de la llengua, ja
que, fins aleshores, s’havien basat en la publicació de tre-
balls extensos amb un important component recercador. El
SIL, en canvi, oferia dades sintètiques en forma de taules,
fàcils de consultar i sempre basades en fonts fiables.
Tot i la bona recepció que va tenir, el sistema només es
va poder actualitzar fins a l’any 2008, en què circumstàn-
cies tècniques en van comportar l’aturada. Tanmateix, va
continuar sent una eina força consultada tant pel rigor del
treball com per la diversitat d’àmbits que abraçava (ve-
geu-ne més avall l’explicitació). Administracions com el
Govern basc el van agafar com a referència per a instru-
ments diagnòstics propis.
L’any 2014, el Servei d’Informació, Difusió i Estudis de la
Direcció General de Política Lingüística (DGPL) va abordar
la renovació del SIL. Se’n van presentar els resultats a la III
Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catala-
na, que va tenir lloc el dia 13 de juliol a l’Ateneu Barcelonès.
Objectius de la renovació
Un primer objectiu de la renovació eren les fonts dispo-
nibles. Si bé algunes que ja hi eren presents l’any 2006
es mantenien encara actives (com l’Enquesta d’usos lin-
güístics de la població o el Cens lingüístic), d’altres havien
caigut en desús (com l’Enquesta d’usos lingüístics a insti-
tucions, que feia anys que no s’actualitzava).
La renovació de fonts va servir també per incorporar-ne
de noves, tant de l’àmbit socioeconòmic com de sectors
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 7
que en la primera versió no s’havien tingut presents. En
una societat en què la major part de comunicacions lin-
güístiques tenen lloc mitjançant eines digitals (mòbils,
programes de missatgeria, xarxes socials, etc.), la pers-
pectiva digital havia de tenir també un lloc en el nou sis-
tema d’indicadors, i es van buscar fonts que permetessin
posar-hi el focus.
En aquesta mateixa línia i atesa la influència social i el grau
de presència en la vida quotidiana de les persones, així
com la gran càrrega de continguts lingüístics que aboquen
a la societat, també es va voler que el nou SIL reflectís la
situació de la llengua en els grans mitjans de comunicació,
parant una atenció especial a les audiències.
També es va procurar que la renovació fos fàcilment con-
sultable en un món en què la cultura visual té cada vega-
da més importància. En aquest sentit, es van incorporar
eines de representació tant de l’Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat) com d’altres d’elaborades directa-
ment a la DGPL.
Finalment, es va voler que fos una eina fàcilment actualit-
zable. En una societat canviant tant tecnològicament com
demogràficament, l’actualització de dades ha de tenir una
freqüència elevada. Les eines que es van triar responen
a aquesta necessitat. Es pot actualitzar el SIL fàcilment
i amb poca inversió de temps des de la mateixa DGPL.
Un últim aspecte és l’obertura de les dades. El conjunt de
dades del SIL es publicarà en format obert al portal Dades
obertes gencat de manera que seran accessibles a tots els
ciutadans i organitzacions que vulguin aprofitar-les.
Aquests objectius han comportat que el nou SIL hagi
estat bastit per un equip multidisciplinari en què hi han
intervingut dos tècnics i un estudiant en pràctiques espe-
cialitzats en estudis i sociologia, i dos tècnics especialit-
zats en comunicació digital. A més, ha calgut recórrer a
col·laboracions externes puntuals tant per a la consulta
de fonts com per a la plasmació gràfica amb eines de
darrera generació.
Anàlisi de les principals fonts seleccionades
Els diversos àmbits del SIL renovat permeten una mirada
tant general com sectorial sobre la realitat de la llengua.
Les fonts triades han estat objecte d’una acurada selecció
a fi que siguin fiables, representatives, que aportin una
serialitat suficient i que tinguin garanties de continuïtat.
Enquesta d’usos lingüístics de la població
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) és una
enquesta que té com a objectiu principal conèixer els usos
lingüístics dels ciutadans de Catalunya de 15 anys i més,
especialment pel que fa al català, però també la llengua
o les llengües amb què els ciutadans s’identifiquen més.
Els organismes responsables d’aquesta enquesta són la
DGPL del Departament de Cultura i l’Idescat.
L’EULP-2013 és la tercera edició de l’estadística d’usos
lingüístics a Catalunya, que ja s’havia portat a terme els
anys 2003 i 2008. En l’edició del 2013 destaca que, per
primera vegada, s’ha utilitzat Internet en la tasca de reco-
llida de dades. L’àmbit geogràfic és tot Catalunya, amb
significació estadística per als vuit àmbits territorials vi-
gents en el moment del treball de camp, a més de Barce-
lona ciutat i la Val d’Aran.
Ofercat
L’Ofercat és una eina per a l’obtenció d’indicadors so-
bre l’oferta de productes i serveis en català en un territori
concret. L’Ofercat proporciona un índex o dada resum de
l’oferta de català en una ciutat o en un determinat àmbit.
Aquest índex es troba dins d’un barem d’entre 0 i 100
punts, i s’obté després d’un estudi d’observació exhaus-
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 8
tiu de la retolació, les comunicacions escrites i la llengua
oral d’identificació i d’adequació en els àmbits següents:
Administració pública, economia, societat i oci, mitjans
de comunicació, ensenyament i sanitat.
Les primeres observacions de l’Ofercat es van fer l’any
2001. En total, se n’han fet set més, la darrera observa-
ció és a la ciutat de Barcelona l’any 2012. Per al darrer
trimestre del 2015, s’han previst fer les observacions a
quatre ciutats més: Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.
Cens lingüístic
Els censos de població i habitatges són una operació es-
tadística d’àmbit estatal duta a terme cada 10 anys per
l’Instituto Nacional de Estadística (INE), amb la col·labora-
ció, en l’àmbit de Catalunya, de l’Idescat. Els qüestionaris
del Cens de població i habitatges 2011 inclouen una pre-
gunta sobre el coneixement del català, que és la mateixa
de censos anteriors, amb l’objectiu de mantenir una sèrie
històrica comparable. La informació del coneixement del
català que es deriva del Cens de població i habitatges
també és coneguda com a Cens lingüístic. Aquesta es-
tadística proporciona informació territorialitzada sobre el
coneixement de la llengua de la població de dos anys i
més de tots els municipis de Catalunya, les comarques,
els àmbits del Pla territorial i les províncies.
Sistema d’Indicadors d’Ensenyament de Catalunya
El Sistema d’Indicadors d’Ensenyament de Catalunya re-
cull els de quatre blocs: indicadors de context, indicadors
de recursos, indicadors d’escolarització i processos i in-
dicadors de resultats. El capítol d’indicadors de resultats
inclou dades sobre l’avaluació externa de 6è d’educació
primària, l’avaluació externa de 4t d’ESO i l’avaluació in-
ternacional PISA en llengua catalana, castellà, anglesa i
francesa i en matemàtiques.
Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat
de 4t d’ESO de Catalunya
L’any 2006 es va aplicar el primer qüestionari d’aques-
tes característiques en el context de l’avaluació de l’ESO
amb el propòsit d’obtenir una informació demoscòpica
sobre els hàbits d’estudi, el consum cultural i les pràcti-
ques lingüístiques de l’alumnat de Catalunya al final de
l’etapa de l’educació obligatòria.
L’any 2013 es va decidir actualitzar algunes de les dades
obtingudes a la primera edició. Amb relació al qüestionari
del 2006, el 2013 s’hi van matisar algunes preguntes, se’n
van eliminar d’altres i se n’hi van afegir de noves per tal
d’aprofundir en el coneixement d’aspectes no inclosos
en l’edició precedent. Van respondre el qüestionari una
mostra d’alumnes que participaven en la prova censal de
competències de 4t d’ESO, que l’any 2013 es va aplicar
per segon cop a tots els centres educatius de Catalunya.
Enquesta sobre participació cultural a Catalunya
L’objectiu principal de les estadístiques sobre participa-
ció cultural que, al llarg d’aquests anys, ha fet el Depar-
tament de Cultura ha estat conèixer el consum efectiu
de productes i serveis de caràcter cultural —en el sentit
ampli del terme cultural— i analitzar les pràctiques acti-
ves dels catalans relacionades amb la cultura, així com
observar l’evolució d’aquests hàbits al llarg del temps i
entre diversos grups de població.
En l’edició 2013 de l’Enquesta sobre participació cultural
es van incloure, per primer cop, preguntes de caràcter
qualitatiu que permetien analitzar aspectes com ara què
s’entén pel concepte de cultura, la importància que els ca-
talans atorguen a la cultura o l’interès que desperten diver-
ses activitats culturals, entre altres aspectes. També hi ha
informació sobre l’ús de la llengua en l’àmbit cultural.
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 9
Estadístiques culturals de Catalunya
Selecció de dades estadístiques sobre cultura a Catalu-
nya que el Departament de Cultura fa anualment. Presenta
les dades actualitzades per al darrer any disponible, amb
actualitzacions contínues en funció del calendari d’actua-
lització. Els sectors considerats són: arxius, biblioteques,
museus, patrimoni arquitectònic i arqueològic, arts visuals,
cinema, llibres, premsa, teatre i dansa, llengua, finança-
ment, indústries culturals, consum i pràctiques culturals.
Altres fonts
També s’utilitzen fonts registrals com ara:
Departament de Justícia: llengua de les sentències
judicials.
• Consell de Col·legis de Notaris de Catalunya: llengua
de la documentació notarial.
• Secretaria d’Universitats i Recerca: llengua a les classes
dels màsters i postgrau i a les proves del PAU.
• Direcció General de Política Lingüística: dades de cer-
tificats de català.
• Consorci per a la Normalització Lingüística: inscripcions
als cursos de català per adults.
• Anuari Idescat: share de les cadenes de televisió que
emeten a Catalunya.
• Associació Mitjans d’Informació i Comunicació: Enques-
ta general de mitjans i estudi Navegantes en la red.
• Institut Ramon Llull: nombre d’universitats que ense-
nyen català fora dels territoris de parla catalana.
• Viquipèdia: posició en el rànquing de les llengües més
llegides i amb més articles a la Viquipèdia.
• Fundació puntCAT: nombre de webs del domini .cat.
Classificació per àmbits
El SIL es divideix en set àmbits diferents d’estudi que
contenen diversos indicadors cadascun. D’aquests set
àmbits, cinc són definits per a Catalunya, mentre que els
altres dos són per al conjunt de tot el domini lingüístic i la
projecció internacional. Els set àmbits són: Població; Ad-
ministració; Ensenyament; Mitjans de comunicació, Con-
sum cultural i Món digital; Món socioeconòmic; Territoris
de parla catalana; Posicionament exterior. A més, al final
de cada apartat hi ha una síntesi, en forma de taula, on es
focalitza l’ús, el consum i l’oferta de la llengua catalana en
cadascun dels indicadors i l’evolució d’aquesta.
En l’àmbit de Població, hi trobem indicadors que fan re-
ferència a l’ús més bàsic de la llengua per part dels ciuta-
dans de Catalunya. Els indicadors recollits són les habi-
litats de la població en català i altres llengües, la llengua
amb la qual van començar a parlar, la llengua amb què
s’identifiquen i la que més utilitzen en el dia a dia. També
recull l’indicador d’usos lingüístics amb la família i amb
els serveis.
L’àmbit d’Administració es compon de cinc indicadors
que analitzen l’ús de la població amb relació a les dife-
rents administracions públiques de Catalunya i l’Estat es-
panyol. Entre aquestes, hi trobem l’ús de la llengua amb
la Generalitat, amb l’Administració local, amb l’Estat i
amb l’Administració de justícia.
Els indicadors que trobem dins l’àmbit d’Ensenyament són
els que es refereixen a l’ús i el coneixement de la llengua
catalana en el món educatiu i acadèmic. Així doncs, s’es-
tudien la puntuació en llengües a les proves de compe-
tències bàsiques (de 6è de primària i 4t d’ESO), l’ús de la
llengua catalana per part d’alumnat i professorat (4t d’ESO)
i l’ús del català i castellà a les proves d’accés a la universi-
tat (PAU). A més, també es recullen els indicadors en l’en-
senyament per a persones adultes (inscripcions a cursos
de català, voluntariat lingüístic i certificats de català).
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 10
Pel que fa als Mitjans de comunicació, hi trobem indica-
dors d’oferta, consum i audiències de les plataformes
d’informació més comuns, com ara la televisió, la ràdio i
la premsa i revistes. Els indicadors es presenten en sèries
cronològiques que permeten la comparació de dades al
llarg dels anys. En el subàmbit de Consum cultural trobem
el consum i l’oferta cultural segons llengua en producció
editorial, cinema, arts escèniques i música. Finalment, el
subàmbit de Món digital conté els indicadors referents a
la llengua en què s’utilitza Internet i les xarxes socials i en
els videojocs.
L’àmbit del Món socioeconòmic recull els indicadors rela-
cionats amb la llengua i la retolació en comerç a les prin-
cipals ciutats de Catalunya, d’una banda; i la llengua dels
clients en el món de les finances i gran comerç, de l’altra.
A Territoris de parla catalana, s’analitzen els coneixements
lingüístics bàsics, així com la llengua inicial, d’identifica-
ció i habitual, i els usos lingüístics de la terra a tots els
territoris de parla catalana.
Finalment, l’àmbit de Posicionament exterior es compon
dels indicadors referents a la projecció exterior de la llengua
(rànquing de parlants, universitats que ensenyen el català,
etc.), així com també l’estatus jurídic de la llengua catalana.
Indicadors gràfics comentats
La renovació del SIL i la primera presentació que se’n va
fer al juliol de 2015 van permetre detectar algunes claus de
la situació de la llengua que val la pena recalcar i que pre-
sentem tot seguit en forma de comentari d’una selecció de
gràfics. La mateixa selecció permet veure les possibilitats
del sistema.
Coneixements de la població de 2 anys i més.
1981-2013 (absoluts):
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/
dades_i_estudis/dades_estadistiques/sil-sistema-indica-
dors-linguistics/poblacio-coneixements-linguistics/#FW_
bloc_766e48c1-ac69-11e4-b61a-005056924a59_1
Actualment, a Catalunya gairebé 7.000.000 de persones
més grans de 2 anys entenen el català. El parlen i el sa-
ben llegir prop de 5.500.000 persones i el saben escriure
més de 4.000.000 de persones. És notable l’augment del
coneixement del català en els darrers 32 anys, en tots els
àmbits i de manera continuada. Així doncs, per exemple,
la gent que podia escriure en català l’any 1986 s’ha triplicat
fins a l’actualitat, la xifra de les persones que el saben llegir
i el parlen ha augmentat des del mateix any 1986 en més
de 2.000.000 persones i, actualment, la gent que l’entén
suma prop de 2.500.000 persones més que l’any 1981.
Llengua de la ciutadania amb les administracions.
2013 (%):
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/
dades_i_estudis/dades_estadistiques/sil-sistema-indica-
dors-linguistics/relacions-ciutadania-administracions/
L’ús de la llengua dels ciutadans amb la Generalitat de
Catalunya és molt similar a l’ús que en fan quan es re-
lacionen amb les administracions locals. La llengua més
utilitzada és el català, amb un total del 46,2 % de la pobla-
ció que utilitza només el català (37,5 %) i més català que
castellà (8,7 %) quan es comunica amb l’Administració
de la Generalitat. El percentatge de població que utilitza
només el català quan es relaciona amb una Administració
local és també el 37,5 %, mentre que el percentatge dels
que utilitzen més el català que el castellà (però no en tots
els casos) augmenta respecte del cas anterior, ja que és
un 10,4 %. Entre el 7 % i el 8 % de la població (referint-nos
respectivament als usos amb la Generalitat i l’Administra-
ció local) fa servir tant el català com el castellà quan es
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 11
comunica amb aquestes administracions. Els usos amb
les administracions de l’Estat espanyol són diferents. Poc
més d’un 35 % de la població utilitza només o majoritària-
ment la llengua catalana, mentre que un 47,5 % fa servir
el castellà com a llengua de comunicació amb l’Adminis-
tració. El gruix de gent que utilitza igualment el català i el
castellà és d’un 11 %.
Ús del català de l’alumnat amb el professorat a
l’aula. 4t d’ESO. 2006-2013 (%):
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/
dades_i_estudis/dades_estadistiques/sil-sistema-indi-
cadors-linguistics/ensenyament-secundari/#FW_bloc_
6d653b12-e1d2-11e4-86b8-005056924a59_2
En general, l’any 2013 hi ha hagut un augment de l’ús
del català respecte del 2006. El 2013 hi ha un 75 % de
l’alumnat que parla sovint o sempre en català amb el
professorat. Això significa que, respecte de l’any 2006,
ha augmentat en un 10 % el nombre d’alumnes que es
relacionen en català amb el professorat. Tot i això, el per-
centatge d’alumnat que parla el català sempre s’ha reduït
moderadament. El fort creixement en l’ús de la llengua
catalana per parlar amb els mestres s’explica per l’aug-
ment dels alumnes que la utilitzen de manera sovint, que
gairebé es triplica des del 2006. També el nombre d’estu-
diants que utilitzen el català mitjanament ha augmentat.
L’ús del castellà ha mostrat una davallada en els darrers
set anys, ja que l’any 2006 un 24,1 % de l’alumnat es co-
municava només o majoritàriament en castellà amb el
professorat i el 2013 només ho fa un 10,8 %.
Llengua de consum de ràdio. 2013-2014 (%):
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difu-
sio/dades_i_estudis/dades_estadistiques/sil-sistema-in-
dicadors-linguistics/mitjans-comunicacio/#FW_bloc_
4b966a77-e299-11e4-86b8-005056924a59_2
L’any 2014 s’ha reduït el nombre d’oients en català en
gairebé un 2 %. De la mateixa manera, el nombre d’oients
que escolten la ràdio en espanyol també s’ha reduït,
mentre que l’augment es troba en els oients que escol-
ten la ràdio en els dos idiomes esmentats (passen de ser
un 18,4 % de la població a un 21,4 %). Aquest augment
ha perjudicat principalment la ràdio en espanyol, que té
menys oients que la ràdio catalana, cosa que no passava
l’any 2013. Així doncs, l’any 2014 hi ha un 42,1 % de la
població que escolta la ràdio en català, un 39,0 % que
l’escolta en castellà, un 24,1 % que l’escolta en català i
castellà i un 1,6 % que l’escolta en altres llengües.
Característiques de la interfície
El SIL és una selecció d’indicadors que permet fer un se-
guiment dels coneixements i usos lingüístics en diversos
àmbits de la societat. Una de les moltes utilitats del SIL
—i que alhora és un dels seus objectius— és que genera
eines de difusió i síntesi per a la població.
L’any 2015 s’ha canviat el format de presentació al públic
del document del SIL. Si fins ara era un document que
recollia i agrupava totes les taules d’indicadors i les breus
descripcions de cadascun d’aquests, aquest any s’ha
optat per la claredat, viabilitat, coherència, estabilitat i
continuïtat de les dades a partir d’un sistema de gràfics
interactius accessibles per a tota la població. Els gràfics,
que estan agrupats per àmbits d’estudi, són el resultat de
l’explotació de les dades de les diverses fonts de dades
de la llengua catalana. Les dades les podem trobar en
diferents tipus de gràfics: de línies, de columnes, de co-
lumnes acumulats i de mapes geogràfics.
La innovació en el SIL 2015 es troba en els gràfics inte-
ractius de què disposa. Accessibles des de qualsevol pla-
taforma digital (mòbils, tauletes i ordinadors), són interac-
tius, és a dir, les dades (percentatges o valors absoluts)
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 12
es mostren si l’usuari passa el ratolí o el dit per sobre del
gràfic. També s’ha creat, per primera vegada, la dimensió
de la Síntesi de la llengua catalana, que compara la si-
tuació del català amb la del castellà. El format d’aquesta
dimensió és una taula, també interactiva, que ens per-
met ordenar les dades de l’àmbit com més ens agradi
(de més gran a més petit i viceversa), cercar un dels in-
dicadors d’entre tots els que tenim, accedir als gràfics
(http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difu-
sio/dades_i_estudis/dades_estadistiques/sil-sistema-in-
dicadors-linguistics/mitjans-comunicacio-consum-cultu-
ral-mon-digital-sintesi/).
Aquesta renovació de la interfície al web facilita l’accés, la
comprensió i la futura divulgació de les dades per les xar-
xes socials. És un exemple de modernització i adaptació
a les noves tecnologies i la societat de la informació, amb
l’objectiu d’arribar a tots els públics de la manera més
transversal i transparent possible.
Usos del SIL
El SIL té diverses aplicacions. La més rellevant és que és un
bon punt de partida per a l’establiment de plans d’acció en
el marc de la política lingüística del Govern. Tant en l’àmbit
polític com en l’estratègic o tècnic, és a dir, tant els represen-
tants dels ciutadans com els professionals de la llengua
de la DGPL, la Xarxa Tècnica o el Consorci per a la Nor-
malització Lingüística, poden utilitzar el SIL per fixar ob-
jectius i desplegar accions que incideixin sobre la situació
real del català.
D’altra banda, el SIL és una eina diagnòstica útil a l’hora
de passar comptes en un marc de transparència. Actual-
ment ja és la font principal per a l’elaboració anual de
l’Informe de política lingüística que el govern lliura anual-
ment al Parlament i que se sotmet al dictamen del Consell
Social de la Llengua Catalana.
El SIL també permet que els ciutadans disposin de dades
d’interès general i fiables sobre la situació de la llengua.
En aquest sentit, s’han portat a terme accions de difusió,
en xarxes socials i mitjans, de les xifres que poden resul-
tar de més interès segons l’agenda mediàtica de cada
moment (nombre de parlants, volum d’ús, situació a les
xarxes socials, etc.).
Finalment, els recercadors i responsables d’estudis tenen
en el SIL un tronc coherent de dades a partir del qual po-
den fer créixer les pròpies de les seves branques d’espe-
cialitat amb el benentès que els canvis socials i tecnolò-
gics poden fer que aquestes branques, algun dia, siguin
també elements troncals que calgui incorporar.
Conclusions
La renovació del SIL permet consolidar el projecte encetat
l’any 2006 i adaptar-lo a la situació actual de la llengua i
als nous àmbits d’ús pel que fa a les fonts, i alhora garan-
tir-ne una actualització freqüent i facilitar-ne la consulta
pel que fa al mètode de representació. Tanmateix, el canvi
ha estat tan important que cal preveure un període d’ex-
perimentació. En aquest sentit, seran ben rebudes i es-
tudiades totes les propostes que es facin per millorar-lo.
El SIL es vol consolidar com l’eina d’anàlisi objectiva de
la situació de la llengua que actualment necessiten la ciu-
tadania, la premsa, els responsables de gestionar políti-
ques públiques i fins i tot el món educatiu i acadèmic. El
rigor, la legitimitat de les fonts, l’exhaustivitat dels àmbits
d’anàlisi i la flexibilitat i la facilitat de consulta fan del SIL
una eina amb una gran capacitat per treballar.
D’altra banda, cal ser sensibles a les noves polítiques i
estratègies en matèria lingüística que s’estableixin en els
pròxims anys per tal que reflecteixin tant els resultats de
l’esforç que fan els gestors públics i els professionals de
Llengua i Ús 57 Models 1.1 La renovació del Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística 13
la política lingüística com el benefici que el seu treball té
sobre la llengua i sobre la mateixa societat que la parla.
En aquest sentit, l’ampliació del SIL anirà encaminada a
la creació d’indicadors de resultats i impacte de les polí-
tiques lingüístiques.
Bibliografia
Consell superior d’AvAluACió del sistemA eduCAtiu. Sistema
d’indicadors d’educació de Catalunya [en línia]. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament,
2014. <http://csda.gencat.cat/es/arees_d_actuacio/pu-
blicacions/sistema_indicadors_educacio_de_catalunya/>
[Consulta: 22 octubre 2015].
observAtori CAtAlà de lA Joventut. Sistema d’indicadors
sobre la joventut a Catalunya [en línia]. Barcelona: Ge-
neralitat de Catalunya. Departament de Benestar Social
i Família, 2014. <http://www.gencat.cat/joventut/sijove/>
[Consulta: 22 octubre 2015].
Govern bAsC. Sistema de indicadores lingüísticos de Eus-
kal Herria. <http://www1.euskadi.net/euskara_adierazleak/
indice.apl?hizk=c> [Consulta: 22 d’octubre de 2015].
Conseil supérieur de lA lAnGue FrAnçAise. Indicateurs de
la situation linguistique au Québec <http://www.cslf.gouv.
qc.ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/> [Consulta:
22 octubre 2015].
depArtAment de CulturA. Estadístiques culturals de Catalu-
nya 2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura, 2015. <http://dadesculturals.gen-
cat.cat/web/.content/sscc/gt/arxius_gt/Estad_culturals_
Catalunya_2015.pdf> [Consulta: 22 octubre 2015].
solé, Joan; torriJos, Anna. «El Sistema d’Indicadors Lingüís-
tics a Catalunya». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política
Lingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció
General de Política Lingüística, núm. 43 (2008), p. 92-103.
També disponible en línia a: <http://www6.gencat.cat/lleng-
cat/liu/43_42.pdf> [Consulta: 22 octubre 2015].
solé, Joan. «El Sistema d’Indicadors Lingüístics (SIL): finalitat
i característiques generals». Noves SL [en línia]. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lin-
güística, estiu 2003 <http://www6.gencat.net/llengcat/noves/
hemeroteca/estiu03.htm>. [Consulta: 22 octubre 2015].
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Article
En aquest article s¿exposen les línies generals dels 87 treballs sobre sociolingüística i planificació lingüística encarregats o promoguts per la de Política Lingüística (DGPL), o auspiciats per aquesta, segons matèries i segons les característiques d¿aquests, entre l¿1 de gener de 1994 i el 31 de desembre del 2001. El conjunt dels treballs comentats és consultable al Centre de Documentació en Sociolingüística (CDS) de la DGPL.
Indicateurs de la situation
  • Conseil Supérieur De La Langue Française
Conseil supérieur de lA lAnGue FrAnçAise. Indicateurs de la situation linguistique au Québec <http://www.cslf.gouv. qc.ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/> [Consulta: 22 octubre 2015].
Estad_culturals_ Catalunya_2015.pdf> [Consulta: 22 octubre 2015]. solé, Joan; torriJos, Anna. «El Sistema d'Indicadors Lingüístics a Catalunya». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística
  • Cultura De
depArtAment de CulturA. Estadístiques culturals de Catalunya 2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2015. <http://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/sscc/gt/arxius_gt/Estad_culturals_ Catalunya_2015.pdf> [Consulta: 22 octubre 2015]. solé, Joan; torriJos, Anna. «El Sistema d'Indicadors Lingüístics a Catalunya». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística, núm. 43 (2008), p. 92-103. També disponible en línia a: <http://www6.gencat.cat/lleng- cat/liu/43_42.pdf> [Consulta: 22 octubre 2015]. solé, Joan. «El Sistema d'Indicadors Lingüístics (SIL): finalitat i característiques generals». Noves SL [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística, estiu 2003 <http://www6.gencat.net/llengcat/noves/ hemeroteca/estiu03.htm>. [Consulta: 22 octubre 2015].
Sistema de indicadores lingüísticos de Euskal Herria
  • Govern Basc
Govern bAsC. Sistema de indicadores lingüísticos de Euskal Herria. <http://www1.euskadi.net/euskara_adierazleak/ indice.apl?hizk=c> [Consulta: 22 d'octubre de 2015].
Sistema d'indicadors sobre la joventut a Catalunya [en línia] Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família
  • Observatori Català De La Joventut
observAtori CAtAlà de lA Joventut. Sistema d'indicadors sobre la joventut a Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família, 2014. <http://www.gencat.cat/joventut/sijove/> [Consulta: 22 octubre 2015].
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família
  • Joventut Observatori Català De La
observAtori CAtAlà de lA Joventut. Sistema d'indicadors sobre la joventut a Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família, 2014. <http://www.gencat.cat/joventut/sijove/> [Consulta: 22 octubre 2015].
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
  • Cultura Departament De
depArtAment de CulturA. Estadístiques culturals de Catalunya 2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2015. <http://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/sscc/gt/arxius_gt/Estad_culturals_ Catalunya_2015.pdf> [Consulta: 22 octubre 2015].