Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València. Una aproximació al lexicó bilingüe

Abstract

This work deals with the situation of languages in contact and explores the nature of bilingual lexicon by studying lexical availability. Based on the results published in 2010 in Lèxic disponible de València, and in relation to 'town' as the center of interest, the study applied a new analytical tool called DispoGrafo, which enabled us to observe issues related to the construction and organization of the mental lexicon, for example, the incidence or profitability of facilitating semantic–priming–in clusters made up of three or more closely linked elements. The sample was obtained from 464 high school students of 2 nd baccalau-reate in the Valencia province, and was established to represent the 'normal language' variable. Two subgroups were formed: valencià-L1 (253 students) and valencià-L2 (211 students).

Full text

Studia Romanica Posnaniensia 43/2 (2016): 65-83 DOI: 10.14746/strop.2016.432.004
Adam Mickiewicz University Press ISSN 0137-2475, eISSN 2084-4158
Received: 15.02.2016 / Accepted: 1.05.2016
Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València.
Una aproximació al lexicó bilingüe
Semantic networks in the available lexical inventories
of Valencia.
An Approach to Bilingual Lexicon
M-Begoña Gómez-Devís
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universitat de València,
Av. Tarongers, 4, 46022 València
e-mail: mabegode@uv.es
Francesc Llopis Rodrigo
Departament de Llengua i Literatura, IES Clot del Moro, Carrer Clot del Moro, s/n,
46500 Sagunt (València)
e-mail: francesc.llopis@uv.es
Abstract
This work deals with the situation of languages in contact and explores the nature of bilingual lexicon by
studying lexical availability. Based on the results published in 2010 in Lèxic disponible de València, and
in relation to ‘town’ as the center of interest, the study applied a new analytical tool called DispoGrafo,
which enabled us to observe issues related to the construction and organization of the mental lexicon, for
example, the incidence or profitability of facilitating semantic–priming–in clusters made up of three or
more closely linked elements. The sample was obtained from 464 high school students of 2nd baccalau-
reate in the Valencia province, and was established to represent the ‘normal language’ variable. Two
subgroups were formed: valencià-L1 (253 students) and valencià-L2 (211 students).
Keyword: Lexical availability, semantic networks, bilingual lexicon, graphs
INTRODUCCIÓ
La disponibilitat lèxica naix vinculada a l’ensenyament de segones llengües.
Al segle passat, l’interés per afavorir l’ensenyament-aprenentatge del francés en
els països africans que havien escollit la llengua de la metròpoli com a llengua
nacional engegà les primeres investigacions destinades a atendre la necessitat de

66 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
fixar el lèxic del francés elemental (Gougenheim, Michéa Rivenc & Sauvageot,
1956) i, més tard, fonamental (Gougenheim, Michéa Rivenc & Sauvageot,
1964). Des d’aquells estudis pioners fins l’actualitat l’objectiu consistix a cata-
logar i classificar el lèxic indissolublement lligat a temes i situacions especí-
fiques –thématique–; ço és, els mots que s’actualitzen en la interacció comunica-
tiva atès que són considerats tòpics del tema de conversa o pertinents.
Si bé els estudis primigenis observaren el francès i l’anglès, és a l’àmbit his-
pànic on gràcies al Proyecto Panhispánico de Disponibilidad Léxica (PPHDL)
1
s’ha aconseguit una trajectòria rellevant amb els resultats més notoris. Fins i tot
s’han encetat estudis d’altres llengües peninsulars com el català i el gallec.
Aquest lèxic disponible, producte final dels estudis de disponibilitat, resulta
d’aplicar una fórmula lexicoestadística –índex de disponibilitat (ID)– al corpus
obtingut en una prova que utilitza tècniques de la psicologia associativa per tal
d’accedir a la competència lèxica dels parlants. Tant el test de disponibilitat lèxi-
ca, que limita en dos minuts els temps per a l’actualització de les respostes en
cadascuna de les àrees o centres d’interés, com el conjunt d’exigències meto-
dològiques pròpies d’un projecte coordinat (que abasta més de 45 equips
d’investigació internacionals) possibiliten la reunió i el contrast posteriors amb
d’altres zones i inventaris de disponibilitat.
Així, són freqüents les publicacions amb dades essencialment quantitatives
i amb destacat caràcter sociolingüístic: índex de disponibilitat (ID), mitjana
d’unitats per centre d’interés, total de paraules actualitzades en cada àrea nocio-
nal, índex de cohesió, incidència i estratificació de les variables sociològiques en
els diccionaris de lèxic disponible de cada camp semàntic, etc. Per altra banda,
i més sovint, trobem les dedicades a una anàlisi qualitativa dels elements lèxics
que conformen els esmentats diccionaris amb l’objectiu d’aportar llum sobre les
particulars relacions que es manifesten entre les unitats de determinades agrupa-
cions categorials o conjunts associatius. De fet, la creença gairebé generalitzada
sobre la naturalesa i organització de la memòria semàntica, entesa com magat-
zem dels significats dels mots o paraules dels parlants d’una llengua, afirma que
s’estructura a mode de xarxes i que aquestes estan construïdes sota diversos
criteris d’associació. I també considera que els nodes o elements que conformen
les xarxes s’articulen d’acord amb llurs connexions semàntiques i, a més,
s’activen encadenadament.
Sobre l’estructura interna de les xarxes –jerarquia d’elements típics i catego-
ries bàsiques– trobem estudis que recolzen la tesi de certa estabilitat inter-
______________
1
Per obtenir informació detallada dels equips que conformen el projecte i la situació de les
investigacions en els països participants es recomana consultar les publicacions de Samper Padilla,
Bellón & Samper Hernández (2003), Samper Padilla & Samper Hernández (2006) i Paredes
García (2012).

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 67
lingüística (Vega, 1984; Gómez & Llopis, 2010; Ferreira & Echeverría, 2014)
i d’altres que advertixen modificacions en comparar els resultats entre llengua
materna i llengües segones; fins i tot s’han establert possibles factors que deter-
minen aquestes xarxes i la seua estructura en parlants de L2. S’ha apuntat
cap a la tipicitat, el grau de cognicitat i l’ordre d’aprenentatge (Ferreira
& Echeverría, 2010; Hernández Muñoz, Izura & Tomé, 2014).
En aquest punt i amb l’objectiu general de contribuir a l’ensenyament-apre-
nentatge de la competència lèxica en zones de contacte lingüístic, es presenta un
treball interessat a mostrar l’estructura i els elements de les xarxes semàntiques
que han activat els bilingües durant la implementació del test de disponibilitat;
en altres paraules, a quines unitats lèxiques han accedit més fàcilment els
bilingües amb llengua d’ús habitual valencià (L1) i els de valencià (L2), i quines
han estat les estructures –relacions o tipus d’associacions entre unitats– desenvo-
lupades en cada cas.
1. DISPONIBILITAT LÈXICA I PSICOLINGÜÍSTICA
Hom sempre ha considerat el component lèxic una part fonamental en
l’adquisició de qualsevol llengua. La seua vàlua rau en una doble necessitat
humana: com a element organitzador del pensament i com a instrument
d’interacció social. Ara bé, el maremàgnum d’elements adquirits i emprats ha
d’organitzar-se d’alguna manera en la ment dels parlants. De fet, s’accepta que
les representacions del llenguatge poden dividir-se en dos parts: la informació
lèxica o basada en la forma –components fonològic, morfològic i ortogràfic– i la
informació semàntica –trets de la definició semàntica de la paraula amb els asso-
ciats més comuns– (Hunt & Ellis, 2004).
Pel que fa al lèxic, trobem també dos representacions. Sánchez Casas (1999)
afirma que, a més d’incloure els trets específics que identifiquen cada llengua,
proporciona un pont d’unió entre forma i significat que esdevé fonamental
no sols per entendre com es representen i s’organitzen diversos tipus
d’informacions en el lexicó mental, sinó també per a qualsevol model que inten-
te mostrar la producció i comprensió del llenguatge. I afegix, “en el caso del
bilingüe adquiere una importancia fundamental determinar en qué nivel las
distintas lenguas comparten representaciones y/o en qué niveles las representa-
ciones están conectadas entre sí” (pp. 598-599). Per a Ellis (2011, p. 48)
l’adquisició del lèxic implica la identificació de categories de percepció del
discurs i de seqüències de vocables concrets, amb les respectives probabilitats
d’aparició en el discurs.
En el marc de la disponibilitat, la realització de l’enquesta és una activitat de
producció lingüística artificial propiciada per un procés mental fruit de tres pro-
cessadors:

68 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
a. Conceptualitzador: condicionat per la pròpia experiència, el món exterior
i la relació que tenen els subjectes amb ell. En aquesta fase s’elabora el
missatge preverbal i comporta, des d’una perspectiva psicolingüística,
establir la categorització. Per ‘categorització’ entenem el procés mental de
classificació i organització del pensament que descansa en la realització de
determinades estructures conceptuals, relacions prototípiques i de sem-
blança de família, les quals faciliten l’emmagatzematge de les categories
cognitives o conceptes resultants en el lexicó mental.
b. Formulador: etapa pròpiament lingüística, ja que aborda la transformació
del missatge preverbal al codi lingüístic i se seleccionen les unitats que
millor s’ajusten al contingut;
c. Articulador: procés final encarregat d’organitzar els diversos motors que
hi intervenen.
Entre les teories dedicades al magatzem de la informació processada, és gai-
rebé generalitzada la creença que té lloc en dos nivells: el de la memòria semàn-
tica, que rep la representació del significat dels mots i dels conceptes, i el del
lexicó mental, que ubica la representació de la forma dels mots. En l’esfera bi-
lingüe, cada teoria ha postulat un sistema de relacions entre les llengües en con-
tacte. Els models tradicionals assumixen que les representacions lèxiques for-
mals són funcionalment independents per a cada llengua, mentre que les
representacions conceptuals són comunes. En aquest sentit, Kroll & Stewart
(1994) al Revised Hierarchical Model (RHM) proposen una distribució desigual
entre les connexions conceptuals i lèxiques. Tal i com s’aprecia al diagrama
següent, les connexions lèxiques són més fortes –línia contínua– de L2 a L1 que
a l’inrevés, mentre que les connexions conceptuals són més febles en el cas de la
L2 que en la L1 –línia discontinua.
Connexions lèxiques
Connexions
conceptuals
Figura 1. Model jeràrquic revisat (RHM) de Kroll & Stewart (1994)
Amb aquest paradigma és possible explicar les diferències observades entre
bilingües amb major o menor fluïdesa: a les etapes inicials del procés
d’aprenentatge de la L2 les noves paraules s’incorporen al sistema a través
L1
L2
CONCEPTES

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 69
de connexions lèxiques amb les traduccions equivalents en L1; després, segons
s’augmenta la competència en L2, s’adquirixen connexions directes amb els
conceptes. Considera també que el lèxic de la L1 és més extens que el de la L2.
I tracta l’asimetria de la traducció en plantejar que pot ser necessària una media-
ció conceptual de L1 a L2 mentre que de L2 a L1 es dóna per la via ràpida del
lèxic. El punt fort del RHM rau en el fet de considerar el desenvolupament de les
connexions lèxiques i conceptuals en funció del nivell competencial en L2.
Per contra, l’esquema no detalla com s’organitza la informació en el nivell
conceptual. Entenem que ha d’existir algun tipus d’estructuració que permeta
explicar l’existència de matisos propis de cada llengua. En aquest sentit, Kroll,
van Hell, Tokowicz & Green (2010) apunten “the way in which conceptual fea-
tures are sampled and linked to word forms may differ and may be influenced by
the structure and context of language use, but the pool of features that link to
those word forms may be the same” (p. 377).
1.1. XARXES I MOTS DISPONIBLES
El test de disponibilitat situa a les pàgines inicials les dades sociològiques
(edat, sexe, nivell sociocultural, residència, llengua habitual, etc.) i, tot seguit,
la informació lèxica corresponent a cada estímul o centre d’interés. Així, cada
subjecte confecciona una llista particular de mots associats a un camp semàntic
concret i, posteriorment, les solucions aportades per tots els participants en les
respectives àrees temàtiques són avaluades en funció de la freqüència i posició
en les llistes, així com en relació amb les dades sociològiques observades. Des
d’una vessant cognitiva, la prova oferix unes dades lèxiques producte d’un
procés d’activació regulat per una xarxa il·limitada d’associacions (semàntiques,
fonètiques, personals, culturals, etc.). Evidentment, cadascun dels estímuls supo-
sa un esforç i una actualització diferents segons la naturalesa de l’àrea temàtica
en qüestió, les característiques lingüístiques i extralingüístiques del parlant, i les
estratègies emprades al llarg de la realització del test de disponibilitat. No
obstant això, és possible observar als inventaris col·lectius la tendència a produir
determinats elements de manera encadenada (Gómez Molina & Gómez-Devís,
2004; Hernández Muñoz, 2006; Hernández Muñoz, Izura & Ellis 2006; Gómez-
Devís & Llopis Rodrigo, 2010; Llopis Rodrigo & Gómez-Devís, 2010b).
Però, com s’organitza? Es postula una estructura a mode de xarxes entre els
diversos valors semàntics. En aquest sentit, Aitchison (1987, pp. 72-85) ja asse-
nyalà una arquitectura cerebral interactiva on la jerarquització abasta tant els
conceptes com el conjunt d’associacions de tipus fonètic, ortogràfic, categorial,
personals... i comenta, a més a més, el seu caràcter inestable, atès que els pri-
mers poden crear noves connexions o modificar-ne les existents.

70 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
La investigació de la disponibilitat s’inicia amb un estímul semàntic o pri-
ming que incita els subjectes a realitzar una selecció lèxica per tal d’adequar-se
al context proposat. Després, es busca la forma de la paraula i, finalment, es
reproduïx ortogràficament. Aquest facilitador semàntic té propietats en la
memòria implícita i s’engega de manera automàtica quan dos conceptes estan
relacionats; no obstant això, l’aparició d’un mot determinat pot afavorir o inhibir
l’activació, selecció i producció d’altres formes semànticament relacionades. En
paraules d’Hernández Muñoz (2006), “el primer factor que determina la dispo-
nibilidad es la relación de cada término con su contexto categorial” (p. 129).
I per tant, aquesta no és la mateixa per a cada centre d’interés. Els resultats
mostren distintes característiques per a cada cas: nombre total d’unitats, distribu-
ció i relació entre elles, nombre de subgrups, límits més o menys difusos, corres-
pondència amb categories naturals, etc. Per a aquesta autora, ‘La ciutat’ és una
categoria on els elements evocats pels subjectes no es relacionen tan fàcilment
amb l’etiqueta categorial, sinó que la proposició que els relaciona és “X és part
de Y” o “X té alguna mena de relació amb Y”; per contra, ‘Parts del cos humà’
o ‘La roba’ ingressen a les llistes de disponibilitat elements relacionats amb
l’etiqueta categorial estricta, del tipus “X és Y”. En essència, s’entén que les
categories no s’organitzen jeràrquicament –nivells bàsic, supraordinat i subordi-
nat– segons nivells d’inclusió, sinó que també mantenen una estructura interna
segons la qual els parlants distribuïm les entitats en distintes categories i esta-
blim graus de prototipicitat (dimensió horitzontal).
Per altra banda, disposem d’investigacions que demostren que la facilitació
semàntica no sols es produïx al si d’una llengua, sinó també de manera inter-
lingüística en un mateix parlant (Ferreira & Echeverria, 2010; Hernández
Muñoz, 2014; Jiménez Catalán, 2014). En aquest sentit, sembla haver acord en
el fet que les paraules en L1 i L2 activen el mateix sistema semàntic, però que
només a nivells molt elevats de domini els efectes del priming en L1 i L2 són
equivalents (Williams & Cheung, 2011).
A mode de síntesi, el repte consistix a descobrir quines són les xarxes i les
propietats formals que es manifesten. Considerem insuficient la descripció de les
unitats disponibles sota criteris exclusius d’índex de disponibilitat. Cal una visió
més integral que ens oriente cap a la descripció de les unitats que composen el
lexicó mental –nodes– i les múltiples connexions que han estat establides.
L’instrument que farem servir s’anomena DispoGrafo i ha estat dissenyat per
l’equip de la Universitat de Concepción (Xile).
Utilizando un algoritmo basado fundamentalmente en las relaciones de secuencia de las
palabras disponibles, nuestro programa, DispoGrafo, ingresa los términos y genera luego
automáticamente grafos cuyos nodos representan palabras y cuyas aristas simbolizan las
relaciones entre ellas. [...] Los grafos se interpretan como redes semánticas cuya configu-

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 71
ración expresa las relaciones semánticas subyacentes en el corpus. El software permite,
además, eliminar las conexiones débiles (de menor peso) y visualizar de este modo las
relaciones más relevantes. (Echeverría, Vargas, Urzúa & Ferreira, 2008, p. 81)
Amb aquest programa es manifesten, mitjançant grafs, les relacions que es-
tablixen les unitats lèxiques evocades al test de disponibilitat; no sols ens permet
observar detalladament quines han estat i el nombre d’ocasions, sinó també els
vincles indirectes i petites suborganitzacions de manera que podem establir
els tipus de connexions significatives i lèxiques que sostenen aqueixes configu-
racions.
2. OBJECTIUS I HIPÒTESIS
Una vegada exposades les bases teòriques de la nostra proposta passem
a concretar els objectius del treball. Com s’organitzen les paraules que composen
les categories semàntiques en la memòria dels valencians bilingües? Indaguem
els procediments que ha desenvolupat l’estudiant preuniversitari a l’hora de pro-
duir el lèxic disponible en la categoria nocional ‘La ciutat’. Observarem, en
primer lloc, els efectes del priming al si dels índexs de disponibilitat esperant
arribar a alguna conclusió al voltant de la connexió existent entre les representa-
cions lèxiques categorials de bilingües de valencià L1 i L2. El punt de partida és
que l’índex de disponibilitat no aportarà indicis rellevants, tal i com ha ocorregut
en anteriors estudis (Gómez-Devís & Llopis Rodrigo, 2010; Llopis Rodrigo
& Gómez-Devís, 2010a, 2010b) i que caldrà buscar alguna eina que enriquisca
la vàlua dels inventaris disponibles.
En aquest sentit, mostrarem les unitats lèxiques que més relacions han mani-
festat a les llistes de disponibilitat i descriurem la formació de subgrups confor-
mats per tres o més elements estretament vinculats –clusters–. Esperem que
aquesta classificació ens permeta observar si els procediments desenvolupats
–xarxes i associacions– pels dos grups de bilingües són semblants i si les unitats
evocades són coincidents.
3. METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ VALENCIANA
La present investigació participa dels principis i paràmetres metodològics del
Proyecto Panhispánico de Disponibilidad Léxica (PPHDL). Els materials lèxics
que s’analitzen provenen de les aportacions de 464 estudiants de 2n de batxillerat
2
______________
2
Entenem la noció de bilingüe en el sentit de l’alternança en l’ús de dos o més llengües per
part d’un individu. Els nostres informants han estat escolaritzats sota la Llei d’Ús i Ensenyament

72 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
en el centre d’interés ‘La ciutat’. Aquesta xifra ens garantix un nivell de con-
fiança en els resultats obtinguts del 95%, un nivell de significació estadística
igual o inferior a 0,05 i un error d’estimació en la distribució del mostreig de
+/–0,03; és a dir, obtenim un nivell de precisió entre el 92,0% i el 98,0% en
l’exactitud de les dades respecte del total de la població acotada.
Tots els participants en aquest estudi han viscut, des del seu naixement, el
contacte entre les llengües oficials –castellà i valencià– als àmbits social, perso-
nal i educatiu. El conjunt de la mostra estudiada inclou, segons els autors
3
, dife-
rents graus de bilingüisme: des de bilingüisme actiu amb predomini del castellà
–València ciutat–, bilingüisme actiu amb ús equilibrat i proporcional de les dues
llengües –L’Horta, Camp de Morvedre i Camp de Túria–, i bilingüisme actiu
amb predomini del valencià –Les Riberes, La Safor, La Costera i la Vall
d’Albaida.
De fet, un dels primers treballs (Llopis Rodrigo & Gómez-Devís, 2010b)
a tractar els aspectes de convergència i/o divergència lexicosemàntica en les tres
subàrees –tot i que aprofundia en els fenòmens de contacte lingüístic– compara
les cinquanta unitats més disponibles (ID) de cada modalitat. Les conclusions
generals al voltant del grau de convergència o compatibilitat són les següents:
 inferior al 75% en ‘Mobles de la casa’, ‘Treballs del camp i del jardí’ i ‘El
camp’;
 entre el 75% i el 90% en la majoria dels centres d’interés, entre ells ‘La
ciutat’;
 superior al 90% en ‘El cos humà’, ‘Animals’ i ‘Mitjans de transport’.
El cas actual pretén aportar noves dades que il·luminen l’estructura i els
elements de les xarxes semàntiques en bilingües des d’una òptica comple-
mentària. Gràcies a la informació personal aportada a l’enquesta de disponibili-
tat, la qual atén qüestions relacionades amb la llengua emprada amb la família
–pares i germans–, els amics i al centre escolar, s’ha considerat la variable
sociològica ‘llengua d’ús habitual’. D’aquesta manera ha estat possible reorga-
nitzar els estudiants en usuaris de ‘valencià-L1’ amb 253 subjectes i ‘valencià-
L2’ amb 211 alumnes
4
.
______________
del Valencià (LUEV, 1983) i en els diferents Programes d’Educació de la Comunitat Valenciana
PEV, PIP i PIL.
3
D’acord amb la realitat sociolingüística valenciana i segons els resultats de l’Enquesta sobre
la situació del valencià publicats en 2004 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la mostra dels
participants en aquesta investigació inclou 159 representants de bilingüisme actiu amb predomini
del castellà, 170 de bilingüisme actiu amb ús equilibrat i proporcional de les dues llengües i,
135 de bilingüisme actiu amb predomini del valencià.
4
Tot i que pot tractar-se d’una decisió discutible, els resultats de la variable ‘Llengua d’ús habi-
tual’ representen en la mostra general el 55% de subjectes per a ‘valencià-L1’ i el 45% ‘valencià-L2’.

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 73
La selecció de ‘La ciutat’ com a objecte d’estudi s’explica, en especial, pel
seu caràcter de coneixement que conté informació estructural fixa a partir del
coneixement genèric –com són els objectes de la realitat, què esperem trobar–
(Sánchez-Saus, 2011, p. 205), i per haver estat definit com un estímul de catego-
ria radial, és a dir, conformat per una subcategoria central amb extensions o ra-
mificacions sustentades en diversos procediments “donde una palabra activa
múltiples dominios cognitivos –redes conceptuales– que a su vez activan otros
conceptos que no necesitan estar relacionados con los primeros” (Hernández
Muñoz, 2006, p. 147).
Pel que fa a l’anàlisi de les dades lèxiques, conscients de la dificultat per
a tractar tots els mots disponibles i amb la intenció d’ampliar l’abast del contrast
de les dades lexicoestadístiques, hem optat per limitar l’estudi a aquelles unitats
que han mostrat quatre o més relacions amb la resta d’elements disponibles; ço
és, el programa DispoGrafo ens ha permés seleccionar els nodes amb les rela-
cions més fortes i eliminar-ne les dèbils. A continuació, la taula 1 presenta els
resultats de caire quantitatiu d’ambdues modalitats; no obstant això, és inte-
ressant recordar que el volum total d’unitats comptabilitzades en ‘La ciutat’ és de
10.569 i que la xifra de paraules diferents és 981.
Taula 1. Dades quantitatives del lèxic disponible de València en la variable ‘Llengua d’ús habitual’
Total
unitats
Mitjana
per subjecte
ID superior
0,02
DispoGrafo
4 o més relacions
Valencià-L1
734
23,04
110
65
Valencià-L2
684
22,45
105
56
4. ANÀLISI DELS RESULTATS
A colp d’ull, les xifres anteriors no ens permeten afirmacions rellevants. Els
resultats de cadascun dels paràmetres anteriors no aporten diferències significa-
tives. Si observem amb detall les llistes que conformen les cinquanta unitats més
disponibles –vg. taula 2–, podem apreciar la coincidència total entre les dotze
primeres i una convergència del 88% entre els inventaris lèxics. No es tracta de
cap novetat perquè ja s’havia observat en treballs anteriors (Gómez-Devís
& Llopis Rodrigo, 2010; Llopis Rodrigo & Gómez-Devís, 2010a, 2010b).

74 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
Taula 2. Distribució del lèxic disponible segons la variable ‘Llengua d’ús habitual’: 50 unitats més
disponibles
La ciutat5
Valencià-L1
Valencià-L2
Rang
Paraula
ID
Rang
Paraula
ID
1
cotxe
0,62169
1
cotxe
0,65318
2
carrer
0,36042
2
edifici
0,39278
3
tenda
0,33361
3
tenda
0,35925
4
casa
0,31416
4
carrer
0,32723
5
edifici
0,30464
5
parc
0,32519
6
parc
0,30453
6
(auto)bús
0,30648
7
moto(cicleta)
0,28059
7
semàfor
0,30104
8
semàfor
0,27221
8
moto(cicleta)
0,29617
9
arbre
0,26817
9
arbre
0,24632
10
farola
0,24165
10
casa
0,22765
11
(auto)bús
0,23541
11
farola
0,22757
12
banc
0,21682
12
banc
0,19892
13
plaça
0,20914
13
persona
0,19773
14
bar
0,17490
14
bici(cleta)
0,16751
15
gos
0,17042
15
col·legi
0,15807
16
ajuntament
0,16307
16
jardí
0,15014
17
bici(cleta)
0,15857
17
gos
0,14365
18
gent
0,15147
18
ajuntament
0,14310
19
persona
0,14109
19
bar
0,13921
20
jardí
0,13766
20
gent
0,13845
21
avinguda
0,12956
21
restaurant
0,13178
22
restaurant
0,12885
22
plaça
0,13149
23
centre comercial
0,12205
23
policia
0,12827
24
camió
0,12134
24
carretera
0,12638
25
finca
0,11747
25
centre comercial
0,11903
26
carretera
0,11662
26
taxi
0,11754
27
cine(ma)
0,10652
27
finca
0,11140
28
església
0,10549
28
supermercat
0,10425
29
metro
0,10484
29
camió
0,09857
30
acera
0,09759
30
tramvia
0,09348
31
tren
0,09564
31
metro
0,09142
32
supermercat
0,09279
32
cine(ma)
0,08681
33
escola
0,09169
33
xic
0,07960
34
botiga
0,09100
34
font
0,07805
______________
5
A les llistes, la utilització de lletra negreta mostra les unitats no compartides (6 unitats); l’ús
del parèntesi assenyala la part de la paraula que pot haver estat omesa en l’escriptura; i la cursiva
s’ha emprat per a les formes no canòniques. Aquestes peculiaritats gràfiques es mantindran en el
cos del treball, per la qual cosa, quan siga necessari citar metalingüísticament les unitats lèxiques
que apareixen en rodona a les llistes, també es farà mitjançant lletra rodona.

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 75
Taula 2
La ciutat
Valencià-L1
Valencià-L2
Rang
Paraula
ID
Rang
Paraula
ID
35
font
0,08841
35
avinguda
0,07800
36
vorera
0,08179
36
església
0,07712
37
senyal
0,07823
37
camp de futbol
0,07546
38
taxi
0,07803
38
acera
0,07352
39
gat
0,07719
39
monument
0,07316
40
col·legi
0,07356
40
gat
0,07154
41
policia
0,07233
41
senyal
0,07117
42
institut
0,07178
42
tren
0,06909
43
museu
0,07011
43
escola
0,06813
44
paperera
0,06816
44
hospital
0,06736
45
biblioteca
0,06508
45
institut
0,06547
46
tramvia
0,06327
46
quiosc
0,06455
47
pas de zebra
0,06098
47
pas de zebra
0,06290
48
mercat
0,05933
48
pont
0,06144
49
discoteca
0,05837
49
tenda de roba
0,06093
50
xic
0,05707
50
vorera
0,05997
Sense perdre de vista la fita de l’anàlisi qualitativa i amb la intenció de fer èmfa-
si a les xarxes que aquestes unitats mantenen entre sí –configuració de nuclis i veïns
immediats–, així com la força de la relació que han manifestat entre elles –pes de les
arestes–, s’han eliminat els nodes –paraules– que no superen la xifra de quatre con-
nexions (independentment de la seua direcció). La taula 3 mostra les unitats que
definitivament passarem a analitzar amb la nova eina computacional DispoGrafo.
Una primera apreciació és la relativa desaparició d’algunes de les ingressades a la
taula anterior i la incorporació de nous elements que ocupen, segons l’índex de
disponibilitat, posicions més allunyades. D’acord amb la premissa de connexitat
(mínim de quatre relacions entre mots disponibles), el número d’unitats a les llistes
dels dos subgrups s’ha vist ampliat, malgrat que trobem a faltar certes paraules. Els
elements eliminats en el subgrup ‘valencià (L1)’ són tres: botiga, col·legi i museu;
per contra, la modalitat ‘valencià (L2)’ presenta set absències: ajuntament, camp de
futbol, monument, escola, quiosc, tenda de roba i vorera.
Amb el nou paràmetre es presenta una distribució distinta en matèria de
convergència o compatibilitat entre les modalitats de ‘valencià llengua habitual’.
Tot i que ja s’havia assenyalat que el total de paraules inventariades en ‘valencià
(L1)’ era lleugerament superior a ‘valencià (L2)’ –734 front a 684–, ara és possi-
ble observar com el grau de compatibilitat suma 47 unitats comunes amb 9 ele-
ments singulars per a ‘valencià (L2)’ i 18 per a ‘valencià (L1)’. Fet que s’explica
perquè aquests últims han activat més unitats i més xarxes.

76 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
Taula 3. Distribució del lèxic disponible segons la variable ‘Llengua d’ús habitual’: unitats connectades
almenys en 4 ocasions
La ciutat
Valencià-L1
Valencià-L2
Rang
Paraula
ID
Rang
Paraula
ID
1
cotxe
0,62169
1
cotxe
0,65318
2
carrer
0,36042
2
edifici
0,39278
3
tenda
0,33361
3
tenda
0,35925
4
casa
0,31416
4
carrer
0,32723
5
edifici
0,30464
5
parc
0,32519
6
parc
0,30453
6
(auto)bús
0,30648
7
moto(cicleta)
0,28059
7
semàfor
0,30104
8
semàfor
0,27221
8
moto(cicleta)
0,29617
9
arbre
0,26817
9
arbre
0,24632
10
farola
0,24165
10
casa
0,22765
11
(auto)bús
0,23541
11
farola
0,22757
12
banc
0,21682
12
banc
0,19892
13
plaça
0,20914
13
persona
0,19773
14
bar
0,17490
14
bici(cleta)
0,16751
15
gos
0,17042
15
col·legi
0,15807
16
ajuntament
0,16307
16
jardí
0,15011
17
bici(cleta)
0,15857
17
gos
0,14365
18
gent
0,15147
19
bar
0,13921
19
persona
0,14109
21
restaurant
0,13178
20
jardí
0,13766
22
plaça
0,13149
21
avinguda
0,12956
23
policia
0,12827
22
restaurant
0,12885
24
carretera
0,12638
23
centre comercial
0,12205
25
centre comercial
0,11903
24
camió
0,12134
26
taxi
0,11754
25
finca
0,11747
27
finca
0,11140
26
carretera
0,11662
28
supermercat
0,10425
27
cine(ma)
0,10652
29
camió
0,09857
28
església
0,10549
30
tramvia
0,09348
29
metro
0,10484
31
metro
0,09142
30
acera
0,09759
32
cine(ma)
0,08681
31
tren
0,09564
33
xic
0,07960
32
supermercat
0,09279
34
font
0,07805
33
escola
0,09169
35
avinguda
0,07800
36
vorera
0,08179
36
església
0,07712
37
senyal
0,07823
38
acera
0,07352
38
taxi
0,07803
40
gat
0,07154

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 77
Taula 3
La ciutat
Valencià-L1
Valencià-L2
Rang
Paraula
ID
Rang
Paraula
ID
39
gat
0,07719
41
senyal
0,07117
41
policia
0,07233
42
tren
0,06909
42
institut
0,07178
44
hospital
0,06736
44
paperera
0,06816
45
institut
0,06547
45
biblioteca
0,06508
47
pas de zebra
0,06290
46
tramvia
0,06327
52
cafeteria
0,05228
47
pas de zebra
0,06098
53
home
0,05136
48
mercat
0,05933
56
dona
0,04851
49
discoteca
0,05837
57
calzada
0,04849
53
pis
0,05464
58
universitat
0,04704
54
cafeteria
0,05446
61
pis
0,04456
55
estació de tren
0,05418
70
catedral
0,03710
58
pub
0,05196
72
avió
0,03284
60
calzada
0,04782
75
flor
0,02951
63
dona
0,04418
76
xalet
0,02875
64
home
0,04119
85
metre
0,02581
65
hotel
0,04051
100
ambulància
0,02216
67
universitat
0,03887
101
teatre
0,02181
69
furgoneta
0,03823
107
bomber
0,01953
74
pàrquing
0,03654
81
pardal
0,03237
86
teatre
0,03001
87
asfalt
0,02966
88
contenidor
0,02949
89
pas de peatons
0,02852
93
planta
0,02707
99
avió
0,02359
142
bomber
0,01423
174
estació de metro
0,01023
Resseguint el fil psicolingüístic, el primer estadi per a la selecció lexico-
semàntica és l’activació a través de les connexions de la xarxa, la qual pot variar
segons la percepció de cada subjecte; i tot seguit, la selecció de la unitat funcio-
nal emmagatzemada en el lexicó mental, la qual s’efectua a partir de la seua
adequació al context (Levelt, 2001). En el marc de la disponibilitat, Paredes
García (2012, p. 90) apunta un doble eix associatiu en el procés d’actualització:
un eix principal que vincula la nova unitat amb l’estímul generador –priming–

78 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
i un altre de secundari –de relacions significatives– que resulta de les associa
cions ocasionades per la presència d’un terme previ (rimes internes, derivació,
composició, etc.). A continuació, les figures 2 i 3 dibuixen el mapa dels lligams
establits entre els elements actualitzats pels estudiants ‘valencià-L1’ i ‘valen-
cià-L2’. És interessant apuntar que el número que apareix al costat de les fletxes
–arestes– indica el total de connexions entre les unitats i que la direcció assenya-
lada és la que major pes ha mostrat en les relacions.
Figura 2. Graf valencià-L1: 65 nodes i 74 arestes

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 79
La primera observació en veure la figura 2 és que no es pot accedir a la in-
formació en la zona central del mapa. Allí es troben les unitats que han aconse-
guit major grau de relacions amb l’estímul facilitador: cotxe i moto(cicleta)→50
connexions, seguides de les unitats que mostren una vinculació molt estreta,
moto(cicleta)-bici(cleta)→37 i cotxe-(auto)bús→31. I posteriorment, les de me-
nor relació: cotxe-camió→14, (auto)bús-taxi→10, cotxe-semàfor→8, cotxe-
carrer→6. Si ens detenim en l’anàlisi dels clusters o subcategories semàntiques,
observem amb claredat diverses subagrupacions. Per exemple, trobem els
mitjans de transport ((auto)bús, taxi, metro, tren, tramvia, avió); vehicles com
camió i furgoneta; elements de regulació del trànsit (semàfor, senyal, pas de
peatons, pas de zebra); edificis públics (ajuntament, biblioteca, església); restau-
ració (bar, restaurant, cafeteria, discoteca, pub); via pública (carrer, avinguda,
carretera, plaça, farola, vorera, acera); habitatge (edifici, casa, pis, finca); zona
verda (arbre, banc, parc, planta, jardí).
Pel que fa a les relacions associatives activades pels informants en
l’evocació del lèxic disponible trobem diversos tipus:
– De semblança de significats (gènere, sinònims, hiperònims, etc.): edifici-
casa-finca-pis-xalet, bar-restaurant-cafeteria-pub, pas de peatons-pas de
zebra, metro-metre, paperera-contenidor, home-dona...
– D’afinitat de família: mitjans de transport, animals domèstics, serveis, ha-
bitatge, oci, institucions educatives, etc.
– De contigüitat: gos-gat, jardí-parc, semàfor-senyal, carrer-plaça...
– Per similitud de significant: bici(cleta)-moto(cicleta) i carretera-acera-
vorera.
– Per vinculació de significant i significat: mercat-supermercat, carrer-
carretera, estació de tren-estació de metro.
En el cas dels estudiants ‘valencià-L2’ –figura 3– es mantenen les considera-
cions anteriors però amb xifres lleugerament inferiors: unitats prototípiques
(cotxe-moto(cicleta)→51 connexions, moto(cicleta)-bici(cleta)→31, cotxe-
(auto)bús→29, (auto)bús-taxi→25, cotxe-camió→11). La configuració de clus-
ters continua segons el model abans presentat; ara bé, s’observen certs matisos
respecte de la modalitat ‘valencià (L1)’:
– calzada-carretera-acera apareixen desvinculades de carrer-avinguda-plaça-
farola; de la mateixa manera que centre comercial-tenda i cine(ma)-teatre
– el mot polisèmic banc: si bé en el graf anterior es registra arbre-banc→9
connexions i parc-banc→5, ara mostra el seu caràcter ambivalent edifici-
banc→5 i banc-parc→4;
– la gradació de les institucions educatives que presentava el subgrup ante-
rior escola-institut-universitat amb 10 i 6 connexions respectivament ha

80 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
desaparegut: institut-universitat→5 connexions, edifici-col·legi→14,
col·legi-hospital→5 i gent-col·legi→4.
– els animals minven, es perd pardal, mantenint-se gat i gos; però augmenta
el gènere, home-dona-xic.
Figura 3. Graf valencià-L2: 56 nodes i 67 arestes

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 81
CONCLUSIONS
Com hem assenyalat des de l’inici, l’anàlisi lexicoestadística no és suficient
per establir les xarxes semàntiques del lèxic disponible. Amb l’aplicació de
DispoGrafo hem aconseguit descriure i explicar de manera més concreta la con-
figuració de les connexions semàntiques –nodes i xarxes–, així com els proce-
diments en què es recolzen els estudiants valencians per a evocar el lèxic dispo-
nible de l’estímul ‘La ciutat’.
Els resultats generats per les dues modalitats de bilingües, ‘valencià (L1)’
i ‘valencià (L2)’, recolzen la tesi que a nivells molt elevats de domini els efectes
del priming en L1 i L2 són equivalents (Williams & Cheung, 2011). Així, ate-
nent únicament les dades de les cinquanta unitats més disponibles, el grau de
convergència semàntica entre els dos subgrups arriba al 88%; i amb la premissa
de quatre o més relacions entre les paraules disponibles, el subgrup ‘valencià
(L2)’ compartix un 83,92% del seu repertori amb L1 (47 unitats d’un total
de 56).
L’estudi sobre les xarxes semàntiques en ‘La ciutat’ evidencia una lleugera
superioritat dels bilingües ‘valencià (L1)’ quant a nodes –unitats–, arestes
–relacions entre paraules– i activació de procediments per a la creació de xarxes.
No obstant això, s’observa l’existència d’un patró d’ordenament compartit en la
configuració de les xarxes, nuclis i veïns immediats, així com certa estabilitat en
el tipus de relacions significatives.
Amb açò perfilem la teoria sobre els possibles factors que determinen les
xarxes semàntiques i la seua estructura en parlants de L2 –tipicitat, grau de
cognicitat i ordre d’aprenentatge– a l’hora que reforcem la tesi que a nivells molt
elevats de domini els efectes del priming són equivalents.
Conscients de les limitacions d’aquesta aproximació al lexicó bilingüe,
la grandària de la mostra de vocables i només amb una àrea nocional selecciona-
da, hem pogut establir que les unitats disponibles són força coincidents entre els
dos subgrups de bilingües, fet determinat pels programes d’educació del sistema
educatiu valencià.

82 M-Begoña Gómez-Devís, Francesc Llopis Rodrigo
BIBLIOGRAFIA
Aitchison, I. (1978). Words in the mind: An Introduction to the Mental Lexicon. Oxford: Basil
Blackwell.
Echeverría, M., Vargas, R., Urzúa, P. & Ferreira, R. (2008). DispoGrafo: Una nueva herramienta
computacional para el análisis de relaciones semánticas en el léxico disponible. Revista de
Lingüística Teórica y Aplicada, 46 (1), 81-91.
Ellis, N. (2011). La memòria para la lengua. Dins P. Robinson (Ed.), La dimensión cognitiva en la
enseñanza de lenguas (pp. 41-74). Madrid: Edinumen.
Ferreira, R. & Echeverría, M. (2010). Redes semánticas en el léxico disponible de inglés L1
e inglés LE. Onomaizén, 21, 133-153.
— (2014). Lexical availability of basic and advanced semantic categories in English L1 and
English L2. Dins R. M. Jiménez Catalán (Ed.), Lexical availability in English and Spanish as
a second language (pp. 15-35). Springer: Dordrecht Heidelberg.
Gómez Molina, J. R. & Gómez-Devís, M-B. (2004). Disponibilidad léxica de los estudiantes
preuniversitarios valencianos. Estudio y estratificación sociolingüística. Valencia, Universi-
dad de Valencia (Anejos de Quaderns de Filologia).
Gómez-Devís, M-B. & Llopis Rodrigo, F. (2010). El léxico disponible de Valencia: convergencia
conceptual. Revista de Lingüística y Lenguas Aplicadas, 5, 53-76.
— (2011). Com es pot millorar la competència lèxica en valencià? Una proposta d’aula per
a secundària. Lenguaje y Textos, 33, 83-91.
Gougenheim, G., Michéa, R., Rivenc, P. & Sauvageot, A. (1956). L’élaboration du français
élémentaire. Étude sur l’établissement d’un vocabulaire et d’une grammaire de base. París:
Didier.
— (1964). L’élaboration du français fondamental (I degré). Étude sur l’établissement d’un voca-
bulaire et d’une grammaire de base. París: Didier.
Hernández Muñoz, N. (2006). Hacia una teoría cognitiva integrada de la disponibilidad léxica:
El léxico disponible de los estudiantes castellano-manchegos. Salamanca: Ediciones de la
Universidad de Salamanca (Serie Vitor, 117).
— (2014). Categorías en el léxico bilingüe: perspectivas desde el priming semántico interlenguas
y la disponibilidad léxica. Revista Electrónica de Lingüística Aplicada, 1, 19-38.
Hernández Muñoz, N., Izura, C. & Ellis, A. (2006). Cognitive aspects of lexical availability.
The European Jounal of Cognitive Psycology, 18 (5), 730-755.
Hernández Muñoz, N., Izura, C. & Tomé, C. (2014). Cognitive factors of lexical availability in
a second language. Dins R. M. Jiménez Catalán (Ed.), Lexical availability in English and
Spanish as a second language (pp. 169-186). Springer: Dordrecht Heidelberg.
Hunt, R. R. & Ellis, H. (2004). Fundamentals of cognitive psycology (7th edition). Boston:
McGraw Hill.
Jiménez Catalán, R. M. (2014). Lexical availability in English as a second language. Springer:
Dordrecht, Heidelberg, New York & London.
Kroll, J. F. & Stewart, E. (1994). Category interference in translation and Picture naming: Eviden-
ce from asymetric connections between bilingual memory representations. Journal of Memory
and Language, 33, 149-174.
Kroll, J. F., van Hell, J. G., Tokowicz, N. & Green, D. (2010). The revised Hierarchical Model:
A critical review and assessment. Bilingualism: Language and Cognition, 13 (3), 373-381.
DOI: 10.1017/S136672891000009X.
Levelt, W. (2001). Spoken word production: a theory of lexical access. Proceedings of the Natio-
nal Academy of Sciencies, 98 (3), 13464-13471.

Xarxes semàntiques en el lèxic disponible de València 83
Llopis Rodrigo, F. & Gómez-Devís, M-B. (2010a). El lèxic disponible de València. València:
Denes.
— (2010b). El léxico disponible del catalán de Valencia. Hacia la necesaria planificación lingüísti-
ca de una lengua minoritaria. Romanitas, Lenguas y Literaturas romances, 4 (2), 1-28.
Moreno Fernández, F. (2012). Disponibilidad lèxica: cuestiones metodológicas. A propósito de la
disponibilidad lèxica de los estudiantes hispanos de Redwood City, CA. Revista Nebrija de
Lingüística Aplicada, 11, 51-59.
Paredes García, F. (2012). Desarrollos teóricos y metodológicos recientes de los estudios de dispo-
nibilidad léxica. Revista Nebrija de Lingüística Aplicada, 11 (6), 78-100.
Samper Padilla, J. A., Bellón, J. J. & Samper Hernández, M. (2003). El proyecto de estudio de la
disponibilidad léxica en español. Dins R. Ávila (Ed.), Pautas y pistas en el análisis del léxico
hispano(americano) (pp. 27-138). Frankfurt Main & Madrid: Vervuert-Iberoamericana.
Samper Padilla, J. A. & Samper Hernández, M. (2006). Aportaciones recientes de los estudios de
disponibilidad léxica. LynX: Panorámica de estudios Lingüísticos, 5, 5-95.
Sánchez-Casas, R. S. (1999). Una aproximación psicolingüística al léxico del hablante bilingüe.
Dins M. de Vega & F. Cuetos (Eds.), Psicolingüística del español (pp. 597-649). Madrid:
Trota.
Sánchez-Saus Laserna, M. (2011). Bases semánticas para el estudio de los centros de interés del
léxico disponible. Disponibilidad léxica de informantes extranjeros en las universidades
andaluzas (tesi doctoral). Cádiz: Universidad de Cádiz.
Vega, M. de (1984). Introducción a la psicologia cognitiva. Madrid: Alianza Psicologia.
Williams, J. N. & Cheung, A. (2011). Using priming to explore early word learning. Dins P. Tro-
mimovich & K. McDonough (Eds.), Applying priming methods to L2 learning, teaching and
research. Insights form Psycolinguistics (pp. 73-104). Amsterdam: John Benjamin Publishing
Company.