ArticlePDF Available

Abstract and Figures

Situation in Catalonia of Ludwigia peploides (Onagraceae) ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)
Content may be subject to copyright.
57
Butlletí ICHN 80, 2016
NOTA BREU
Situació de Ludwigia peploides (Onagraceae) a Catalunya
Situation in Catalonia of Ludwigia peploides (Onagraceae)
Jordi Bou Manobens* & Joan Font García**
* Laboratori d’Anàlisis i Gestió del Paisatge (LAGP). Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona Campus Montilivi. 17071 Girona.
** Grup de Recerca Biodiversitat. Ecologia, Tecnologia i Gestió Ambiental (BETA). Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (Uvic-UCC).
Autor per a la correspondència: Jordi Bou: A/e: jordi.bou.manobens@gmail.com
Rebut: 02.03.2016. Acceptat: 07.04.2016. Publicat: 30.06.2016
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 80: 57-58 2016 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)
NOTA BREU
Ludwigia peploides (Kunth) P.H. Raven [incl. L. peploides
subsp. montevidensis (Spreng.) P.H. Raven]
Gironès: Quart, al riu Onyar, a la Creueta, DG8465, 72 m,
12-X-2013, J. Bou (HGI 21218).
Baix Empordà: Jafre, a l’illa d’Avall, EG0056, 20 m, basses
de nova creació, 12-VII-2014, J. Font (HGI 21965).
Ludwigia peploides és un hidròt d’origen americà intro-
duït a França amb nalitats ornamentals (Dandelot, 2004) i
que ràpidament ha anat ampliant la seva distribució a Euro-
pa. Actualment és una de les plantes més invasores dels rius
francesos, com el Roine o el Loira. Floreix abundosament
a l’estiu i presenta una gran capacitat de dispersió a través
de llavors, les quals germinen fàcilment, i a més té una im-
portant multiplicació vegetativa per petits fragments que es
desprenen de la planta mare (Ruaux et al., 2009). Mitjançant
el seu ràpid creixement vegetatiu pot formar, en poc temps,
grans herbassars monoespecícs, que afecten a la biodiver-
sitat local i generen diversos problemes mediambientals
(Dutartre, 1988; Grillas et al., 1992; Dauphin, 1997; Dutar-
tre et al., 1997; Peltre et al., 1997; Dandelot, 2004; Dandelot
et al., 2005, 2008). Aquest conjunt d’impactes ecològics, fa
que sigui molt important prendre consciència del risc que su-
posa la presència d’aquesta espècie als nostres rius.
Al nostre territori L. peploides sovint ha estat confosa
amb L. grandiora (Michx.) Greuter & Burdet. Nieto Feliner
(2007) no esmenta L. peploides a la península, tot i que si
indica L. grandiora, que interpreta en un sentit ampli pel
material introduït a la península ibèrica. Bolòs et al. (2005)
només contemplen la presència de L. grandiora. Verloove
& Sanchez (2008) citen L. peploides de Catalunya, concreta-
ment del Llobregat.
L’any 2013 varem recollir diverses mostres d’un tapís de
Ludwigia sp. d’aproximadament 20 m2, en un tram baix del
riu Onyar a Quart (Gironès). Un cop es va procedir a la de-
terminació del material, es conclogué que es tractava de L.
peploides. Des d’aquest punt s’ha observat que L. peploides
s’ha anat estenent durant els últims anys, tot fent importants
poblacions a la riba d’aquest riu al seu pas per la ciutat de
Girona, sobretot al sector del Pont de Pedra. Des de l’Onyar
s’ha estès ns el riu Ter, on s’ha localitzat a la illa del Ter a
Girona (UTM DG84), i a les basses de nova creació a l’illa
de Jafre (Baix Empordà), creades per la recuperació d’hàbi-
tats uvials del curs baix del Ter (Fig. 1). Durant la revisió
del material corresponent al gènere Ludwigia, s’ha trobat
que aquesta espècie ja havia estat recoŀlectada a l’Onyar el
2010, tot i que es va atribuir erròniament a L. grandiora
(BC 917727).
Degut a aquesta troballa s’ha procedit a la revisió del ma-
terial dipositat als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona
(BC) i la Universitat de Girona (HGI) del gènere Ludwigia.
La nostra conclusió és que tot el material de Catalunya eti-
quetat com L. grandiora realment correspon a L. peploides.
D’acord amb aquesta revisió les citacions ns ara atribuïdes a
L. grandiora correspondrien a L. peloides. Segons les dades
Figura 1. Mapa de les localitats de Ludwigia peploides a Catalunya. Hi
són representades les localitats conegudes per observacions de camp i
cites dels herbaris HGI, BC i MA.
58
Butlletí ICHN 80, 2016
NOTA BREU
J. BOU MANOBENS & J. FONT GARCÍA
consultades i les nostres prospeccions, a Catalunya L. peploi-
des és present a les comarques del nord-est. Concretament a
la desembocadura de la riera de Romanyac a Port de la Selva
(Cassas de Puig, 1957; BC 140023) i a les basses de les Gar-
rigues a Palau-Saverdera (Gesti, 2006), a l’Alt Empordà; i al
tram nal del riu Onyar i al riu Ter (Gironès i Baix Empordà).
Els companys L. Vilar i R. Lapeña en van observar una im-
portant població a l’estanyol de can Cisó (Pla de l’Estany),
que actualment sembla haver desaparegut. Pel que fa a les
poblacions del Baix Ter, han anat desapareixent del rec del
Molí de Pals, possiblement a causa de l’ús continuat d’herbi-
cides associats als arrossars.
A la resta de Catalunya aquesta espècie també seria pre-
sent en dues localitats, a les comarques de Barcelona i Tar-
ragona, una als marges del riu Llobregat al Prat de Llobregat
(Verloove y Sánchez, 2008) i l’altre al Delta de l’Ebre (BC
599854).
A continuació indiquen la relació de plecs d’herbari con-
sultats corresponents a L. peploides a Catalunya:
Port de la Selva, Riera de Romanyac, 23-IX-1957, C. Casas
(BC 140023); Delta de l’Ebre, Illa de Cort, 12-IX-1965, L.
Torres (BC 599854); Pals, a les basses d’en Coll, 5 m, EG15,
15-VI-1985, L. Polo (HGI 2268); Pals, a les basses d’en Coll,
5 m, EG15, 15-VII-1985, X. Viñas i L. Vilar (HGI 2269);
Palau-Saverdera, a la bassa gran de les Garrigues, 10 m,
EG18, 01-VII-1996, J. Gesti (HGI 13250); Pals, en un canal
d’arrosar, 5 m, EG14, 15-IX-2009, P. Barnola (HGI 21490);
Girona, riu Onyar, centre de la ciutat, 70 m, 02-XI-2010, J.
Calvo (BC 917727).
Els dos tàxons esmentats, que sovint han estat confosos,
es separen per la pilositat patent a la tija de la inorescència
i pedicels, que és de 0,5-1 mm de llarg en L. peploides i 1-2
mm en L. grandiora (Verloove y Sánchez, 2008; Thouvenot
et al., 2013). També es diferencien per la forma de les estípu-
les de les fulles, que en L. peploides tenen forma de ronyo,
mentre que en L. grandiora són allargades, i la mida dels
esto mes, que són més petits en L. peploides (19 ± 2μm) que
en L. grandiora (28 ± 3μm) (Dandelot, 2004). A més sem-
bla que L. grandiora, forma poques granes viables i pre-
senta una capacitat de dispersió més limitada que no pas L.
peploides (Dandelot, 2004; Ruaux et al., 2009).
Es pot concloure que L. grandiora no és present en el ter-
ritori català, sinó que totes les atribucions a la seva presència
correspondrien a L. peploides. De fet caldria revisar en pro-
funditat la distribució d’aquestes espècies a la península ibè-
rica, ja que L. peploides podria haver estat confosa en altres
localitats, tal com demostra la cita d’aquest tàxon a Gandia
(BC 932616), on segons Nieto Feliner (2007) esperaríem tro-
bar L. grandiora. En les localitats on es troba L. peploides
forma herbassars en els hàbitats aquàtics, sense ocupar però
grans superfícies. Degut doncs a la presència d’aquesta es-
pècie en diferents localitats del territori català, i als impactes
que ha causat aquest tàxon invasor a França, caldria efectuar
un seguiment i control d’aquest, per tal de prevenir-ne la seva
expansió.
Bibliografia
BOLÒS, O.; VIGO, J.; MASALLES, R. M.; NINOT, J. M. 2005.
Flora Manual dels Països Catalans (3a ed.). Enciclopèdia Cata-
lana. Barcelona. 1310 p.
CASAS DE PUIG, C. 1957. Jussiaea grandiora Michx. en el Port
de la Selva. Collectanea Botanica (Barcelona), 5: 425-427.
DANDELOT, S. 2004. Les Ludwigia spp. invasives du sud de
la France: historique, biosystematique, biologie et ecologie.
Universite Paul Cezanne Aix-Marseille. 207 p.
DANDELOT, S.; MATHERON, R.; LE PETIT, J.; VERLAQUE, R.;
CAZAUBON, A. 2005. Temporal variations of physicochemical
and microbiological parameters in three freshwater ecosystems
(southeastern France) invaded by Ludwigia spp. Comptes Rendus
Biologies, 328: 991-999.
DANDELOT, S.; ROBLES, C.; PECH, N.; CAZAUBON, A.;
VERLAQUE, R. 2008. Allelopathic potential of two invasive
alien Ludwigia spp. Aquatic Botany, 88: 311-316.
DAUPHIN, P. 1997. Large numbers of Altica palustris (Weise)
on Ludwigia grandiora (Michaux). Bulletin de Liaison de
l’Association des Coleopteristes de la Region Parisienne, 28: 38.
DUTARTRE, A. 1988. Nuisances occasionnées par les plantes
aquatiques en France: résultats d’une enquête préliminaire.
VIII ème colloque international sur la biologie, l’écologie et la
systématique des mauvaises herbes: 497 - 506.
DUTARTRE, A.; HAURY, J.; PLANTY-TABACCHI, A. M. 1997.
Introduction de macrophytes aquatiques et riverains dans les
hydrosystèmes français métropolitains. Butlletin Français de la
Pêche et de la Pisciculture, 344/345: 407-426.
GESTI, J. 2006. El poblament vegetal dels Aiguamolls de l’Empor.
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 862 p.
GRILLAS, P.; HAM, L. T.; DUTARTRE, A.; MESLEARD, F.
1992. Distribution de Ludwigia en France, Études des causes de
l’expansion récente en Camargue. XVe Conférence de Columa
A.N.P.P., 3: 1083-1090.
NIETO FELINER, G. 2007. Ludwigia L. a CASTROVIEJO, S.;
AEDO, C.; LAÍNZ, M.; MUÑOZ GARMENDIA, F.; NIETO
FELINER, G.; PAIVA, J.; BENEDÍ, C. (eds.). Flora iberica 8:
87-90. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
PELTRE, M. C.; MULLER, S.; DUTARTRE, A.; BARBE, J. 1997.
GIS Macrophytes des eaux continentales. Biologie et écologie des
espèces végétales proliférantes en France. Les études de l’Agence
de l’eau, 68. 199 p.
RUAUX, B.; GREULICH, S.; HAURY, J.; BERTON, J. P. 2009.
Sexual reproduction of two alien invasive Ludwigia (Onagraceae)
on the middle Loire River, France. Aquatic Botany, 90: 143-148.
THOUVENOT, L.; HAURY, J.; THIEBAUT, G. 2013. A success
story: water primroses, aquatic plant pests. Aquatic Conservation:
Marine and Freshwater Ecosystems, 23: 790-803.
VERLOOVE, F.; SÁNCHEZ, E. 2008. New records of interesting
xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica Malacitana,
33: 147-167.
... In addition, in 2016, one of us (J.B.) published a study on the allochthonous taxa of Ludwigia in Catalonia, in which it was concluded that all the samples analysed corresponded to L. peploides subsp. montevidensis (Bou Manobens & Font Garcia, 2016), a hydrophyte from the Americas that has invaded both rivers and still waters throughout a large part of Europe (CABI, 2019). ...
Article
Full-text available
Noves contribucions a les espècies aŀlòctones de Ludwigia (Onagraceae) a Catalunya Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural
Book
Full-text available
Debido al uso masivo de organismos animales en sistemas de experimentación con este libro pretendemos dar a conocer el estado del arte acerca del uso de organismos vegetales que habitan ecosistemas acuáticos, en estudios de contaminación ambiental y ecotoxicología en nuestro país. Así, en este libro se presentan resultados de grupos de investigación abocados a la utilización de especies de algas, helechos acuáticos y plantas vasculares acuáticas. Los contenidos fueron presentados en el Simposio “Algas, líquenes, helechos y plantas vasculares en estudios de contaminación ambiental y ecotoxicología” llevado a cabo en el VI Congreso Argentino de la Sociedad de Toxicología y Química Ambiental (SETAC -Society of Environmental Toxicology and Chemistry-), Capítulo Argentino, celebrado en la ciudad de Córdoba del 11 al 14 de Octubre de 2016. En el primer capítulo la Dra. Ángela Beatriz Juárez presenta resultados de la exposición a contaminantes de diferente naturaleza (herbicidas y antibióticos) sobre marcadores morfológicos, ultraestructurales y bioquímicos (particularmente de estrés oxidativo) en poblaciones y comunidades de microalgas. En el segundo capítulo, el Dr. Fernando Eduardo Prado relata efectos fisiológicos y bioquímicos del cromo sobre helechos acuáticos, ciertamente un grupo biológico poco estudiado. El tercer capítulo, a cargo de la Dra. María de las Mercedes Mufarrege, trata también la contaminación por metales (cromo, níquel, zinc) en plantas vasculares acuáticas y especialmente detalla efectos a nivel morfológico y fisiológico y la influencia de condiciones ambientales tales como condiciones extremas de pH y/o salinidad. Finalmente, en el cuarto capítulo, la Dra. Débora Jesabel Pérez propone el uso de la hidrófita Ludwigia peploides para el biomonitoreo del glifosato en una cuenca del sudeste bonaerense, incluyendo la puesta a punto de una metodología de detección del herbicida y su principal metabolito ácido metil-fosfónico (AMPA) en dicha especie. Los estudios que se detallan aquí demuestran la capacidad de estos organismos para acumular en sus tejidos contaminantes de naturaleza diversa, A l g a s , h e l e c h o s y p l a n t a s v a s c u l a r e s a c u á t i c a s e n e s t u d i o s d e c o n t a m i n a c i ó n a m b i e n t a l y e c o t o x i c o l o g í a | 8 así como su sensibilidad, reaccionando a distintos niveles de organización (organismo, población y comunidad). Este libro no aborda todos los temas investigados en el país, pero brinda un panorama general e intenta contribuir a despertar interés por los estudios de química ambiental y ecotoxicología utilizando organismos vegetales como modelos.
Article
Full-text available
As a continuation of previous research on the naturalization of non-native vascular plants in the Iberian Peninsula new chorological data are presented for 16 xenophytes recorded between 2010 and 2014, mostly in the provinces of Huelva and Barcelona (Spain) and in the Algarve and Estremadura (Portugal). For each taxon details about distribution, habitats occupied, previous records, degree of naturalization, etc. are provided. Lachenalia bulbifera and Cyperus albostriatus are probably reported for the first time in the wild in Europe, as are Gamochaeta filaginea, and Dysphania anthelmintica and Oenothera lindheimeri for Portugal and Spain respectively. Cosmos bipinnatus is cited as a novelty for the Algarve (Portugal). Newly reported or confirmed for the province of Huelva are: Amaranthus hypochondriacus, Epilobium brachycarpum, Nephrolepis cordifolia, Ficus microcarpa, Tamarix parviflora and Tamarix ramosissima, while Atriplex semibaccata, Chloris truncata, and Elymus elongatus subsp. ponticus are new for Barcelona. Finally, Passiflora caerulea is a novelty for both Barcelona and Huelva provinces.
Book
Full-text available
En el present treball es realitza un estudi de la flora i la vegetació del Aiguamolls de l’Alt Empordà, una de les zones humides més destacades del nordest de la península Ibèrica. El catàleg florístic del territori inclou la recopil.lació de les citacions bibilogràfiques i de plecs d’herbari provinents d’estudis anteriors, així com les les dades obtingudes en les prospeccions de camp portades a terme entre els anys 1995 i 1999. Es descriu la distribució i l’hàbitat de les més de mil espècies del territori, la seva abundància i la seva presència dins dels límits de l’espai protegit pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Algunes d'aquestes espècies presenten les seves úniques localitats catalanes dins la zona d'estudi o bé hi mantenen les principals poblacions. D'altres hi arriben en una posició marginal respecte de les àrees de distribució generals i, finalment, un tàxon, Silene sennenii, és endèmic de la zona occidental del territori i les immediacions. La vegetació del territori s’estudia a partir d’un enfoc fitosociològic, prenent com a base els inventaris de la vegetació elaborats també entre 1995 i 1999. Destaquen, per la seva diversificació, la vegetació aquàtica i higròfila, la vegetació halòfila i les formacions arvenses i ruderals.
Article
Full-text available
Les introductions de macrophytes aquatiques et riverains sur le territoire métropolitain restent difficiles à évaluer, dans la mesure où les agents d'introduction sont multiples. Le devenir de ces introductions reste extrêmement variable, entre une régression rapide et une expansion génératrice de nuisances. Un premier bilan est néanmoins présenté pour les espèces aquatiques. Tous les types de milieux aquatiques sont concernés par ces introductions. La plupart des types biologiques végétaux, des algues aux arbres, sont susceptibles d'être introduits. Les facteurs potentiellement responsables lors d'expansions importantes de macrophytes sont discutés en regard de leurs caractéristiques biologiques et des hydrosystèmes récepteurs. Dans les cas d'expansions importantes, la gestion des milieux touchés est complexe. L'absence de réglementation adaptée aux risques environnementaux encourus est patente. Elle s'ajoute à un manque d'analyse globale des systèmes, à la méconnaissance et à l'imperfection des moyens adéquats permettant de limiter les risques environnementaux induits par ces introductions.
Article
Full-text available
Ludwigia peploides (Kunth) Raven ssp. montevidensis (Spreng.) Raven and Ludwigia grandiflora (Michaux) Greuter and Burdet ssp. hexapetala (Hooker and Arn.) Nesom and Kartesz, are expanding their geographic range due to clonal reproduction; these taxa are considered the most important nuisance aquatic plants in French river habitats. During 1970s, these two species have colonized former channels and river banks of the middle Loire River, previously scarcely covered by aquatic vegetation. Now, the exotic Ludwigia build up dense and continuous stands with potentially high impact on biodiversity and sedimentation rates.
Book
L'occupation parfois importante du milieu aquatique par les macrophytes peut amener les usagers à les considérer comme nuisibles. Compte tenu de la diversité des écosystèmes aquatiques de nombreuses espèces de macrophytes peuvent être jugées proliférantes. Le développement, voire la prolifération d'une espèce, est directement lié à sa capacité d'adaptateur ; la prise en compte des stratégies biologiques permet de mieux cerner les conditions expliquant ces performances. Les relations entre les macrophytes et leur environnement abiotique montrent que la présence des plantes est la conséquence d'une conjonction de facteurs favorables et non d'un seul de ces facteurs. Les informations accumulées permettent d'aborder et de discuter les notions d'espèces à risque de prolifération et de milieu à risque. La conjonction de ces 2 notions crée les conditions potentielles d'une prolifération.
Article
The allelopathic potential of two invasive alien Ludwigia [Onagraceae: L. peploides (Kunth) Raven and L. grandiflora (Michaux) Greuter and Burdet], that have developed quasi-monotypic stands in many aquatic ecosystems in France, was investigated. Since allelopathy involves the release of compounds into the environment, the water of monospecific experimental cultures was directly tested against two target species: Lactuca sativa L., the standard cultivar for bioassays, and Nasturtium officinale R. Brown, a resistant and widespread native hydrophyte. The treatment was carried out at the three main phases of development of both Ludwigia in February, May and August. For each experiment, the germination, mortality and culture yield percentages, the seedling growth (radicle and hypocotyl elongation) and the health of 15-day-old-seedlings were measured. The water of each Ludwigia tank induced: (1) a decrease in germination for watercress in August (control: 68.6%, L. peploides: 48.6%, L. grandiflora: 61.1%); (2) an increase in mortality in May only for watercress (control: 3.4%, L. peploides: 13.5%, L. grandiflora: 12%) and in August for both target species (up to 22.3% vs. 3% for lettuce and 27% vs. 12.5% for watercress); (3) a disturbance of seedling elongation for lettuce in all seasons; and (4) a seedling chlorosis of both target species, particularly in May and August. This study showed that L. peploides and L. grandiflora possess an allelopathic activity that influences the water quality throughout the year. Combined with the various competitive attributes, allelopathy may contribute to the great success of these two invasive Ludwigia in Europe. In threatened wetland communities of the Mediterranean area, in particular, allelopathy might have an important impact by diminishing the seedling survival of the most vulnerable species.
Article
In France, two amphibious hydrophytes of alien Ludwigia (Onagraceae) have for about the past twenty years been causing serious ecological and economic problems: L. peploides (Kunth) Raven et L. grandiflora (Michaux) Greuter & Burdet. This bacteriological and physicochemical study, focused on three different Mediterranean aquatic ecosystems, reveals, for the first time, a direct negative impact of these American invaders. During summer, while plant growth is intensive, and the appearance in the water column of anoxic conditions and production of toxic compounds may be observed, notably in L. grandiflora stands. The toxicity is linked to a proliferation of sulphate-reducing bacteria producing sulphides that are very harmful for aquatic organisms.
A success story: water primroses, aquatic plant pests. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems
  • L Thouvenot
  • J Haury
  • G Thiebaut
THOUVENOT, L.; HAURY, J.; THIEBAUT, G. 2013. A success story: water primroses, aquatic plant pests. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 23: 790-803.
  • Nieto Feliner
  • G Ludwigia
  • S Aedo
  • C Laínz
  • M Muñoz Garmendia
  • F Nieto Feliner
  • G Paiva
NIETO FELINER, G. 2007. Ludwigia L. a CASTROVIEJO, S.; AEDO, C.; LAÍNZ, M.; MUÑOZ GARMENDIA, F.; NIETO FELINER, G.; PAIVA, J.; BENEDÍ, C. (eds.). Flora iberica 8: 87-90. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.