Content uploaded by Xavier Martínez-Celorrio
Author content
All content in this area was uploaded by Xavier Martínez-Celorrio on Jul 15, 2016
Content may be subject to copyright.
JULIOL DE 2016
Crisi, descens social
i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
Xavier Martínez-Celorrio
(Professor de Sociologia i investigador del CRIT-Universitat de Barcelona)
Antoni Marín Saldo
(Sociòleg i investigador del CRIT-Universitat de Barcelona)
Document de treball fundació jaume bofill
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
2
Les publicacions de la Fundació Jaume Bofill
estan disponibles per a descàrrega al web
www.fbofill.cat
Primera edició: juliol de 2016
© Fundació Jaume Bofill, 2016
Provença, 324
08037 Barcelona
fbofill@fbofill.cat
http://www.fbofill.cat
Autoria: Xavier Martínez-Celorrio, Antoni Marín Saldo
Coordinació de continguts: Laura Morató i Vázquez
Coordinació editorial: Anna Sadurní
Edició: Fundació Jaume Bofill - A
ˉtona Víctor Igual, SL
Disseny: Amador Garrell
Maquetació: A
ˉtona Víctor Igual, SL
Fotografia de la coberta: Lluís Salvadó
ISBN: 978-84-945263-6-7
Informes breus és una col.lecció de la
Fundació Jaume Boll en què es
publiquen els resums i les conclusions
principals d’investigacions i seminaris
promoguts per la Fundació. També
inclou alguns documents inèdits en
llengua catalana. Les opinions
que s’hi expressen corresponen als
autors.
Els Informes breus de la Fundació Jaume
Boll estan disponibles per a descàrrega
al web www.fboll.cat.
Primera edició: març de 2015
© Fundació Jaume Boll, 2015
Provença, 324
08037 Barcelona
fboll@fboll.cat
http://www.fboll.cat
Autoria: Elena Sintes Pascual
Edició: Fundació Jaume Boll i ¯
Atona -
Víctor Igual
Coordinació de continguts: Mònica Nadal
Disseny: Amador Garrell
Fotograa: Lluís Salvadó
ISBN: 978-84-943521-4-0
DL: B 8.034-2015
Impressió: Romanyà / Valls
Elena Sintes Pascual. Doctora en
Sociologia i llicenciada en Ciències
Econòmiques i Empresarials per la
Universitat de Barcelona. Ha treballat
com a investigadora a la Universitat
de Barcelona i la Universitat
Autònoma de Barcelona, i
actualment col·labora amb el
Programa de Temps i Qualitat de
Vida de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta obra està subjecta a la
llicència Creative Commons de
Reconeixement-NoComercial-
SenseObraDerivada (by-nc-nd). Es
permet la reproducció, distribució i
comunicació pública de l'obra sempre
que se'n reconegui l'autoria. No es
permet l’ús comercial de l’obra ni la
generació d’obres derivades.
071-118781-INFORMES BREUS 59.indd 6 09/03/15 13:32
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
3
Índex
Introducció ............................................................ 4
1. Context i evolució de la gran recessió (2008-2015) .......................... 7
1.1. Primera fase: esclat de la crisi i gran depressió (2008-2011) ................... 7
1.2. Segona fase: austeritat i gran recessió (finals 2011- inicis 2014) ................9
1.3. Tercera fase: feble recuperació i grans desigualtats (des del 2014) ............. 11
2. Impacte de la crisi en l’ascensor social .................................. 18
2.1. Impacte de la crisi en l’ascensor social inter-generacional .................... 18
2.2. Impacte de la crisi en les trajectòries vitals ...............................25
3. El descensor social provocat per la crisi ................................. 31
3.1. La mobilitat descendent de la renda familiar .............................. 31
3.2. Un 30% dels catalans estan patint descens vulnerable ....................... 38
4. Ascens social i de renda enmig de la crisi ................................ 45
4.1. Un 12% de catalans amb trajectòries d’ascens social .......................45
4.2. El talent acadèmic com a jerarquia de l’ascens social ........................ 51
5. Confiança, xarxes familiars i ajut mutu .................................. 58
5.1. Confiança, xarxes socials i desigualtat .................................. 58
5.2. Crisi, vulnerabilitat i xarxes de suport ................................... 66
6. Amics com jo: homofília i distància social en les amistats ................... 71
6.1. El meu amic principal és de la meva condició social? ....................... 71
6.2. Homofília entre amics: grau de tancament i mixtura social ................... 76
Conclusions .......................................................... 82
Bibliografia ........................................................... 90
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
4
Introducció
Al 2012, els adults entre 25 i 64 anys representaven el 92% de tota la població activa catalana,
sumant 4.281.000 individus. En aquesta recerca encarregada per la Fundació Jaume Bofill hem
descobert que el 30% de tots ells han estat desclassats per la crisi entre 2008-2012 patint un
descens vulnerable que abasta 1.327.000 ciutadans. Són xifres descomunals que posen en evi-
dència l’onada expansiva de destrucció i despossessió que ha generat la crisi que encara patim.
En èpoques de creixement econòmic on ha imperat l’ascensor social com a escala cap a millors
condicions de vida, el fet d’ocupar una classe social inferior a la classe familiar de procedència,
sovint, s’ha viscut com a un fracàs personal i culpabilitzador. Sobre tot, passa quan una persona
queda desclassada al llarg de la trajectòria vital ocupant una categoria professional inferior a la
que tenia uns anys enrere. En una conjuntura d’alt creixement i en una societat fluida on l’origen
social condiciona però no determina les oportunitats, el descens professional i d’estatus és sinò-
nim d’incapacitat personal i d’insuficiència d’habilitats. Fins i tot, als que han descendit se’ls hi
adjudica l’etiqueta negativa de perdedors, dificultant encara més les opcions de sortir del pou on
s’han desclassat.
En canvi, quan una gran recessió destrueix llocs de treball, dispara l’atur massiu i devalua els
salaris dels qui treballen, el descens social deixa de ser minoritari i auto-culpabilitzador i dóna
pas a una major conscienciació i politització compartida, obrint espais i fronts de conflictivitat
social (Macionis i Plummer, 2001). No obstant això, la sociologia de la mobilitat descendent ha
estat molt escassa i marginada en els cercles acadèmics (Cachón, 1989) malgrat els episodis de
crisis cícliques viscudes en els darrers trenta anys. Ha estat la sociologia francesa la que ha recu-
perat l’interès pel descens social arran l’extensió d’una por col·lectiva al desclassament com a
risc i amenaça de la seguretat adquirida i dels estatus guanyats que es pensaven sòlids i estables
abans de la globalització. Un benestar que havia permès portar estils de vida de classe mitjana o
de classe obrera propietària i que ara es veuen perillar (Chauvel, 2006; Peugny, 2009; Maurin,
2009).
El descensor social és el flux de mobilitat que ara predomina, com a devaluació o pèrdua de ben-
estar, substituint l’anterior flux d’ascensor social que tan útil va ser per legitimar no sols el ma-
teix sistema econòmic sinó el mateix sistema democràtic que tenim. Per això, cal encarar la dura
i crua realitat del descensor social que pot acabar arrelant com a nou eix estructurat de present
i de futur, obrint una nova fase de conflictivitat distributiva que redefinirà els mapes electorals,
polítics i institucionals.
La recerca que hem fet a partir de les dades del PaD analitza les trajectòries de classe, renda i
estatus entre 2008-2012 a partir d’una mostra longitudinal que ha resseguit als mateixos indivi-
dus (1.530 enquestats) al llarg d’aquest període. Cal destacar que l’anàlisi longitudinal genera
uns resultats que contrasten força amb els estudis transversals o de foto fixa, centrats en un any
determinat. Per exemple, els estudis longitudinals de la pobresa han descobert que entre 1994-
2001, el 44 % de les llars a Espanya ha estat pobre al menys durant un any en aquell període
(Bárcena, 2004). Aquesta dada dinàmica duplicava la taxa de pobresa (20%) mesurada anualment
en aquell període de creixement econòmic. L’enfocament longitudinal posa de relleu un gran
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
5
flux d’entrades i sortides de la pobresa així com els desiguals temps de permanència, dos dimen-
sions que queden amagades amb els tradicionals enfocaments transversals o de foto fixa que
són els preponderants.
El major valor del PaD és la possibilitat de realitzar anàlisis longitudinals per entendre i explicar
els grans canvis i continuïtats que registra l’estructura de les desigualtats en el temps. A més ha
estat la única enquesta-panel que ha existit a Espanya entre 2001-2012, enquestant cada any a
2.000 llars catalanes. La darrera onada del PaD és la del 2012 quan la Fundació Bofill va haver de
congelar-ho pel seu cost econòmic sense que cap institució pública n’hagi assumit la seva conti-
nuïtat.
En la present recerca hem escollit l’any 2008 com a darrer any del llarg cicle interromput de 13
anys de creixement des del 1995. És l’any pre-crisi que perfila una estructura professional i de
renda que queda devaluada amb l’esclat més dramàtic del crash de 2009 i continua empitjorant
fins el 2012, darrer any d’enquesta del PaD.
Ja vam analitzar el primer impacte de la crisi amb la recerca longitudinal del PaD entre 2003-
2009 que vam publicar en el llibre Crisi, trajectòries socials i desigualtats (Fundació Bofill, 2012).
Vam mesurar la mobilitat de classe i la mobilitat d’ingressos en clau longitudinal. En segon lloc
vam identificar les probabilitats d’ascens de trajectòria i el risc de descens i de vulnerabilitat
social, comprovant si l’origen social (O) i el nivell educatiu (e) són factors determinants o no,
aplicant-hi una anàlisi de regressió logit i multilogit. El resultat va ser concloent: els orígens so-
cials no determinen la major o menor propensió a caure en trajectòries de vulnerabilitat que són
determinades pel nivell educatiu individual (inferior a FP superior), pel fet de ser dona i pel fet de
tenir més de 49 anys.
També vam analitzar anteriorment el PaD per capturar i mesurar l’ascensor social català en pers-
pectiva inter-generacional i vam publicar el llibre Educació i mobilitat social a Catalunya (Funda-
ció Bofill, 2010 i 2011). Vam analitzar la mobilitat social entre pares i fills abastant el període
1955- 2005, així com la desigualtat d’oportunitats educatives per classes socials pel període
1962-2005. Alhora, vam actualitzar les dades de mobilitat inter-generacional fins el 2009 en un
volum annex. Vam analitzar, doncs, dos pilars estructurals sobre els quals s’assenta la societat
catalana i que ens van permetre avaluar el seu model de justícia i cohesió social sobre bases
empíriques fins aleshores poc tractades i conegudes. Per exemple vam poder demostrar que
gràcies a l’educació, es va reduir un 33% la rigidesa classista de la societat catalana entre 1985-
2005. Per tant, vam capturar la funció igualadora de la inversió educativa però també vam poder
confirmar que l’educació s’ha acabat instaurant com el principal criteri de divisió i estratificació
social, desplaçant i fent minvant la determinació dels orígens socials. Per això, afirmàvem que la
societat catalana funcionava sota una pauta meritocràtica d’ascens i descens social però que,
alhora, resultava una pauta exclusora per a les famílies pobres, fent palès el dèficit d’inclusió i
d’equitat que calia ser compensat amb major inversió social. Tot això, abans de la crisi. Ara, amb
aquest llibre, analitzem el descensor social que la crisi ha generat i que pot quedar-se un munt
de temps entre nosaltres.
Començarem fent una contextualització descriptiva i ordenada dels anys de la gran recessió fins
l’actualitat (2008-2015), diferenciant tres etapes. El segon capítol analitza l’impacte de la crisi en
l’ascensor social inter-generacional (pares-fills) i en les trajectòries intra-generacionals entre
2008-2012. El tercer capítol estudia amb més deteniment les trajectòries de descens i desclassa-
ment. El quart capítol es centra en les trajectòries d’ascens enmig de la crisi on hem afegit un
focus fet a partir de les notes de selectivitat dels adults i la seva relació amb la mobilitat de tra-
jectòria.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
6
El cinquè capítol analitza les xarxes familiars, d’amistat i de confiança per copsar com s’activen
enmig de la crisi i quins grups socials en fan més ús. El capítol sisè està centrat en l’anàlisi de
l’homofília o la inclinació a tenir com a amic principal a persones molt semblants a nosaltres.
Suposa un indicador directe que ens permet mesurar fins quin punt les nostres relacions d’amis-
tat tendeixen o no al mestissatge i la mixtura social.
En aquesta nova recerca, els lectors hi trobaran un munt de dades i evidències, algunes d’elles
contra-intuïtives, sobre els processos de desclassament i de descens vulnerable patits amb la
crisi. Alguns dels descobriments fets ens obren noves línies de recerca que, esperem, poder do-
nar continuïtat en el futur malgrat les dificultats que els científics socials tenim a Catalunya i a
Espanya per fer ciència ben finançada. Esperem també que el PaD sigui recuperat com a un ins-
trument o infraestructura científica del tot necessària per conèixer millor com som i què en fa
l’estructura social de les nostres vides.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
7
1. Context i evolució de la gran recessió (2008-2015)
La gran recessió econòmica que va esclatar el 2008 i el seu continu agreujament fins al 2014 ha
tingut greus conseqüències en forma d’atur, empobriment i retallades de la despesa pública. Les
polítiques d’austeritat, la devaluació salarial i la reforma laboral que s’han ofert com a reformes
estructurals no són capaces d’impulsar de nou un creixement vigorós ni tampoc reparar els es-
tralls d’una recessió tan llarga i impactant (Blyth, 2014). Al contrari, han generat tanta desigual-
tat social i d’ingressos que curtcircuiten la possibilitat d’absorbir els milions d’aturats i de recu-
perar la demanda i el consum intern. La sortida de la recessió al darrer trimestre de 2014 ha
reanimant un feble creixement econòmic ple d’incerteses que dóna pas a nova etapa de post-
crisi que ens ha canviat la vida i les perspectives de futur.
En aquest capítol presentem una contextualització de l’evolució temporal de la crisi que resumim
en tres etapes. Una primera de depressió i primer impacte dramàtic, una segona etapa regida pel
dogma de l’austeritat i les retallades de despesa pública i una tercera etapa de post-crisi que ens
deixa un pòsit d’alta desigualtat i desconfiança en el immediat futur.
1.1. Primera fase: esclat de la crisi i gran depressió (2008-2011)
El llarg cicle de creixement que es desenvolupa entre 1995-2007 es va desaccelerant durant tot
l’any 2008. El primer trimestre del 2008 comença amb una taxa d’atur del 7,6% i, en acabar
aquell any, ja arriba al 11,8 %. És el moment en que esclata la crisi dels bancs americans afectats
pels actius tòxics que contagia els mercats financers globals fent esclatar la bombolla immobili-
ària a Espanya. Es deixava en evidència les vulnerabilitats estructurals del model productiu espa-
nyol basat en la construcció, el turisme i el consum a baix interès. Al gràfic 1 podem llegir la
sèrie històrica de creació i destrucció d’ocupació a Catalunya des del 1978. Ni en els pitjors anys
de les crisis o recessions recents s’ha batut el rècord de la destrucció d’un 8,7 % del volum total
d’ocupació en un sol any tal i com va passar al 2009. Va ser un sotrac de dimensions catastròfi-
ques que encara perdura.
La segona meitat del 2008 marca la inflexió negativa i l’any 2009 suposa el sotrac amb una cai-
guda en picat de l’ocupació que és va moderant al llarg del 2010 i 2011. Però a finals de 2011,
s’agreuja la recessió i creix la destrucció d’ocupació durant tot el 2012 (-5,3%) i el 2013 (-4,2%).
És al 2014 quan comença a remuntar la creació d’ocupació amb un 2,2% respecte l’any anterior
però mantenint-se una taxa d’atur del 20%. Al 2015 es manté la tímida recuperació de l’ocupació
sense remuntar el clima de confiança i d’optimisme com veurem més endavant.
En set anys (2008-2014) s’ha destruït un 21% dels llocs de treball que existien abans de la crisi.
En concret, s’ha perdut tota l’ocupació creada en el període 2003-2007. La taxa d’atur a Catalu-
nya al primer trimestre de 2015 es manté al 20% i al segon trimestre és del 19,1% (726.000 per-
sones). Recordem que l’EPA (enquesta de població activa) considera ocupada aquella persona
que la setmana anterior a l’enquesta ha treballat de forma retribuïda al menys 1 hora.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
8
Gràfic 1.
Creació i destrucció d’ocupació (1978-2015)
(canvi relatiu interanual en %)
Font: Elaboració pròpia a partir d’Oliver i EPA (INE, diversos anys)
Gràfic 2.
Evolució de la taxa d’atur (%) i temporalització de la crisi
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE)
Si seguim el comportament de la taxa d’atur com a un reactiu automàtic de la conjuntura dels
mercats i de les polítiques aplicades en cada moment, podem distingir tres fases de desenvolu-
pament de la crisi. La primera fase s’allarga 14 trimestres entre 2008-2011. La segona fase és de
10 trimestres entre 2011 i 2014. I la tercera fase suma 7 trimestres de feble recuperació.
La primera fase es desenvolupa des de la segona meitat del 2008 fins l’estiu del 2011. En un
primer moment, el govern Zapatero respondrà amb polítiques keynesianes d’inversió pública
(sota el conegut com a Plan E). Tot l’any 2009 i primera meitat del 2010 és un període de des-
trucció d’ocupació i d’enfonsament del PIB. Al gener de 2010 el dèficit públic a Espanya es dis-
para fins el 11,4%, tot i que es recupera un creixement feble del PIB (0,6% al tercer trimestre del
2010). Van ser uns brots verds que no van durar gaire donat que en la primavera de 2010 canvia
radicalment el context macro-polític.
-3,3 -3,2
-4,9
-8,7
-5,3
-4,2
-9
-8
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
7
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2,2 1,7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
I 2005
II 2005
III 2005
IV 2005
I 2006
II 2006
III 2006
IV 2006
I 2007
II 2007
III 2007
IV 2007
I 2008
II 2008
III 2008
IV 2008
I 2009
II 2009
III 2009
IV 2009
I 2010
II 2010
III 2010
IV 2010
I 2011
II 2011
III 2011
IV 2011
I 2012
II 2012
III 2012
IV 2012
I 2013
II 2013
III 2013
IV 2013
I 2014
II 2014
III T 2014
IV 2014
I 2015
II 2015
III 2015
IV 2015
% Atur a Catalunya % Atur a Espanya
1ª
Fase
2ª
Fase
3ª
Fase
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
9
Al maig del 2010, la troika aprova el primer rescat de Grècia i el govern Zapatero capgira i renun-
cia a les seves polítiques keynesianes, congelant pensions i salaris públics i retallant la despesa
pública en 15.000 milions d’euros. A la tardor, s’aprova una primera reforma laboral que té com
a resposta la vaga general dels sindicats. Al maig del 2011 esclata el moviment 15-M com a pro-
testa que fa famós l’eslògan «no ens representen» contra la classe política. Aquest esclat d’indig-
nació no va ser obstacle perquè a l’agost de 2011, PSOE i PP pactessin la reforma exprés de la
Constitució Espanyola per tal de constitucionalitzar el límit de dèficit públic donant prioritat ab-
soluta al pagament del deute públic.
En aquesta primera fase (2008-2011) es van destruir 544.000 llocs de treball a Catalunya de to-
tes les categories laborals, exceptuant-ne la dels professionals i tècnics superiors que van aug-
mentar en 51.000 efectius. Entre 2009 i 2011 es van destruir tots els llocs de treball creats en el
trienni 2005-2008 (334.000 ocupacions) i alhora van desaparèixer uns altres 210.000 llocs de
treball ja existents abans del 2005.
La classe obrera ha estat la més sacrificada per la crisi i l’atur
El conjunt de la classe obrera, qualificada i poc qualificada, és la més castigada al representar el 55%
del total de llocs de treball destruïts quan sumaven el 42% dels llocs creats en el període de bonança
(2005-2008). La duresa de l’impacte de la crisi en la classe obrera es fa més evident si analitzem el
comportament dels sectors productius. El sector de la construcció va perdre fins el 2011, 214.000 em-
pleats (el 47% dels existents als inicis del 2008). La indústria va perdre 224.000 efectius (el 28% dels
que tenia abans de la crisi). Els serveis tradicionals no quinaris han perdut 133.000 efectius (el 13%)
des del tercer trimestre del 2008 (el seu punt màxim d’ocupació) fins el darrer trimestre del 2011. El
gruix de la classe obrera repartida en aquests tres sectors ha estat, doncs, el més perjudicat.
1.2. Segona fase: austeritat i gran recessió (finals 2011- inicis 2014)
La segon fase arrenca a partir del quart trimestre del 2011 quan l’atur repunta a Catalunya fins
el 20,5% i va en augment arribant a un màxim del 24,4% al primer trimestre de 2013. Aquesta
fase s’acaba a inicis del 2014, amb una taxa d’atur del 22% que declinarà de forma suau donant
lloc a la tercera fase en la qual ens trobem. En aquesta segona fase és quan s’hi noten els efectes
més virulents de les polítiques d’austeritat, restricció del crèdit i retracció de la demanda interna.
En novembre de 2011, es forma nou govern presidit per Mariano Rajoy que sol·licita el rescat
bancari a l’Eurogrup fins a un màxim de 100.000 milions d’euros. Al febrer de 2012, el govern
del PP aprova una nova reforma laboral que va ser contestada per una nova vaga general el 29
de març. També al març de 2012 es signa el Tractat d’Estabilitat i Coordinació de la Unió Econò-
mica i Monetària que reforça i endureix les mesures de limitació del deute i el dèficit públic. Al
juliol del 2012, desprès que la prima de risc espanyola arribés al màxim històric de 637 punts
per l’especulació dels mercats, el BCE decideix protegir l’euro calmant els mercats. Des de l’estiu
del 2012, en que va arribar al seu màxim, la prima de risc o el risc sobirà espanyol s’ha anat re-
duint-se fins els 123 punts en la primavera de 2015.
En abril de 2013, l’atur arriba a Espanya al 27% i a Catalunya al 24,4%, marcant una fita històrica
que supera l’anterior pitjor registre durant la crisi 1991-93 en que s’hi va arribar a una taxa
d’atur del 24% a Espanya. Al setembre de 2013, el govern central aprova la reforma de les pen-
sions que deixaran de ser revaloritzades amb la inflació. A la tardor de 2013, Càritas (2013)
denúncia que la pobresa extrema (menys de 307€ al mes) afecta a tres milions d’espanyols. El
58% dels aturats són de llarga durada (3,5 milions en atur més d’un any) i el 35% són de molt
llarga durada (2 milions en atur durant més de 2 anys). Al novembre de 2013, l’Eurogrup finalit-
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
10
za el rescat de la banca espanyola que ha estat de 41.300 milions d’ajudes europees. Un cost
assumit per les arques públiques que ha derivat en un major endeutament públic i una retallada
de 20.000 milions de despesa en educació, sanitat, serveis socials, ciència i altres pilars del ben-
estar.
Des de l’inici de la crisi fins a meitat del 2013 es van destruir a Catalunya un total de 773.400
llocs de treball. El gràfic 3 ens permet visualitzar la distribució educativa de l’ocupació destruïda
que engloba tant la primera com la segona entre 2008 i 2013. Tan sols l’1,6% de l’ocupació des-
truïda per la recessió correspon a treballadors amb educació terciària i superior. En canvi, el
66,2% de tots els llocs destruïts corresponen a persones amb un nivell d’estudis que no van més
enllà d’un nivell bàsic d’ESO o d’EGB. Aquest gran gruix es subdivideix entre quasi un 2% d’anal-
fabets, un 40% de treballadors amb estudis primaris inacabats i quasi un 24% amb estudis bàsics
d’ESO o d’EGB.
Gràfic 3.
Distribució de l’ocupació destruïda per nivells educatius a Catalunya: 2008-2013 (en %)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE)
Per tant, els més damnificats són els nivells educatius més baixos. en coherència amb el model
de creació massiva d’ocupació de baix nivell de qualificació en sectors molt intensius en mà
d’obra. Si analitzem la diferència relativa entre el volum d’ocupació al 2008 respecte al primer
trimestre del 2013:
•
Els analfabets pateixen una pèrdua del 62% dels llocs de treball que ocupaven al 2008
(22.000 efectius).
•
La reducció relativa dels llocs de treball ocupats amb estudis primaris al 2008 és del 51%
(-313.900 treballadors).
•
Les persones amb nivells d’educació bàsica d’ESO-EGB registren una pèrdua del 21% (-185.000
efectius).
42,3%
23,9%
32,2%
1,6%
Estudis primaris i inferiors
Educació Bàsica (EGB, ESO i
equivalents)
Educació Secundària (FP i
Batxillerats)
Educació superior
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
11
•
Els titulats en secundària (FP1-Batxillerats-COU) han patit una pèrdua relativa del 28% de l’ocu-
pació fins el 2013 (-248.000).
•
Finalment, els qui menys han perdut ocupació són el titulats en educació terciària (FP Superior
i universitaris) que tan sols reculen un 1% sobre l’estoc d’ocupats al 2008 (1.145.000).
1.3. Tercera fase: feble recuperació i grans desigualtats (des del 2014)
La tercera fase es caracteritza per la sortida de la gran recessió des del segon trimestre de 2014
quan es comença a crear ocupació neta de nou. La taxa anual del PIB a Espanya comença a ser
positiva durant tot l’any 2014 i al primer trimestre del 2015 és del 2,6%. És una fase de recupe-
ració plena d’incertesa i decepció per unes polítiques d’austeritat que han estancat l’economia
europea sense haver-la reactivat, tal i com van prometre. Al juny de 2014, el Banc Central Euro-
peu anuncia un pla per lluitar contra el risc de deflació i al setembre, baixen els tipus d’interès
fins el 0,05%.
Donat que les mesures d’austeritat no donen els seus fruits, en abril de 2015 l’Eurogrup demana
a Espanya una tercera reforma laboral per reduir l’atur i la dualitat del mercat de treball, entre
d’altres objectius. Són les recomanacions de la tercera visita de control a Espanya que fan els
inspectors europeus com a contrapartida al rescat financer de 41.300 milions d’ajudes europees.
Fins el març de 2015, el govern d’Espanya havia retornat una part petita del paquet d’ajudes però
deixa encara pendents de retornar 38.500 milions d’euros. Un dels efectes del sanejament del
sector financer és el creixement del deute públic espanyol fins quasi el 100% del PIB a finals de
2014. Cal recordar que al 2008 el volum del deute públic era del 40%. Amb un volum tan desco-
munal de deute públic, els interessos a pagar cada any són de 35.000 milions al 2015, conver-
tint-se en la segona partida més costosa per l’Estat.
Al tercer trimestre de 2014 (juliol-agost-setembre) la taxa d’atur baixa a Catalunya fins el 19,1%
i a Espanya al 23,7%. Però la tendència s’ha mantingut estable al llarg del 2015 sense una reduc-
ció significativa de l’atur malgrat que el creixement del PIB al 2014 va ser del 1,2%. En març de
2015, la Comissió Europea aprova l’anomenat Pla Juncker que pretén estimular la inversió priva-
da fins els 315.000 milions d’euros a partir d’un fons públic garantit pels Estats. No es tracta de
despesa pública directa sinó d’un mecanisme d’atracció de grans inversions privades en infraes-
tructures estratègiques d’energia, transport i banda ampla. De fet, la inversió pública directa de
la Comissió Europea entre 2008-2013 s’ha reduït un 20% i la conseqüència ha estat l’actual situ-
ació d’estancament.
Economistes com Stiglitz, Krugman i Piketty han denunciat les polítiques d’austeritat com a un
error, del tot innecessàries i injustes, que tenen molt d’ideologia dogmàtica i poc d’eficiència.
Cal recordar que els Estats Units no van seguir les polítiques d’austeritat que Europa ha aplicat
amb rígida disciplina sobre els països perifèrics enfonsant encara més les seves economies
(Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya). Entre 2007 i 2013, el PIB ha crescut un 5,6% als Es-
tats Units i ha baixat un 6% a Espanya i un 8,6% a Itàlia. Alemanya ha estat una clara beneficia-
da de les polítiques d’austeritat que ha imposat a la resta, augmentant el seu PIB un 4,2% en el
mateix període. Per tant, les polítiques d’austeritat han refermat el poder econòmic d’Alemanya
envers els països perifèrics que han metabolitzat una ràpida devaluació salarial i social.
Determinats cercles d’influència econòmica i think-tanks comencen a estendre un discurs nor-
malitzador d’una nova era de l’austeritat, en tant que nova etapa de sacrificis i de lent creixe-
ment econòmic dual basat en les exportacions i els baixos costos laborals. Una era de l’austeri-
tat que no necessita recuperar gran part de la demanda interna per tornar a fer funcionar les
economies europees, tot mantenint altes taxes d’atur. Aquest és un discurs que tracta de natu-
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
12
ralitzar la dualització social i l’augment de les desigualtats com a una conseqüència estructural
difícilment reversible.
La dualització social no són només cicatrius que deixarà la crisi. És un nou model d’estratificació
i de desigualtat que consolida un descensor social massiu. La major novetat que ens deixa la
gran recessió com a herència és el descens d’una gran capa de l’anterior classe mitjana que ara
queda agregada i fusionada amb les classes obreres en una nova classe popular mixta i diversa.
És a dir, assistim a un procés de concentració més densa i cap baix d’un gran conglomerat de
noves classes populars on les classes mitjanes empobrides, els aturats de llarga durada, el pre-
cariat juvenil i les classes obreres comparteixen una mateixa consciència de devaluació i despos-
sessió.
Davant d’aquest nou escenari, certs autors comencen a utilitzar un nou indicador per mesurar la
desigualtat: l’índex Palma (% d’ingressos del 10% més ric sobre el 40% més pobre). És un indica-
dor que visualitza la pauta de desigualtat millor que l’índex Gini i que està oficialitzat per part
de l’Agenda de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, acordant l’objectiu per l’any 2030 que el
40% de la població tingui tanta o més renda com el 10% superior.
Taula 1.
Tendència d’augment de la desigualtat segons l’índex Palma
% EN EL TOTAL
D’INGRESSOS 2012
ÍNDEX PALMA (10% MÉS RIC/40%
MÉS POBRE)
%
VARIACIÓ
2007-2012
10%
superior:
classe
acomodada
40%
inferior:
classes
populars
2007 2010 2012
Estats Units 30,2 % 15,4 % 1,65 1,66 1,96 + 18%
Gran Bretanya 24,6 % 19,8 % 1,37 1,37 1,24 – 9 %
Espanya 25,9 % 17,7 % 1,10 1,27 1,46 + 33 %
Suècia 21,5 % 23,0 % 0,89 0,94 0,93 + 4 %
Font: Cingano, F. (2014) i Banc Mundial (2015)
Es tracta d’un objectiu aplicable als països desenvolupats. Com veiem a la taula, Suècia ja
acomplia aquest objectiu l’any 2012, però no pas la resta de països comparats. Hi destaca el
cas d’Espanya amb l’augment més pronunciat de la desigualtat 40/10. En el punt més àlgid de
la recessió (2012), la classe acomodada a Espanya (10% de major renda) acumulava quasi el
26% de tots els ingressos mentre que el 40% poblacional de menor renda, representava tan sols
el 17,7%. Entre 2007 i 2012, Espanya augmenta l’índex Palma un 33% mentre que Suècia l’aug-
menta un 4%, els Estats Units l’incrementen un 18% i la Gran Bretanya el redueix un 9%. Espa-
nya, doncs, resta molt més allunyada d’acomplir l’objectiu de Nacions Unides per l’any 2030,
cristal·litzant un model d’estratificació amb major desigualtat i concentració de la desposses-
sió en el 40% inferior.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
13
L’augment de les desigualtats a Catalunya és el major d’Europa
Entre 2007-2014, l’índex Gini a Catalunya s’ha incrementat en 3,5 punts percentuals, molt més que a
Espanya (2,8) i que a la resta dels 30 països europeus recollits en l’estadística d’Eurostat. Catalunya
tenia al 2007 un Gini de 0,295 (29,5) i al 2014 ja és de 0,330 (33) segons l’Idescat.
1
Suposa un aug-
ment de quasi el 12%, superant l’increment registrat a Espanya (8,7%). Cap altre país ha incrementat
la desigualtat de forma tan intensa com Catalunya. A l’interior d’Espanya, Andalusia té un índex Gini
al 2014 del 0,352 i l’ha augmentat 2,3 punts percentuals respecte al 2008.
La màxima desigualtat a la Unió Europea l’encapçala Bulgària (0,354) i la segueixen, per ordre conse-
cutiu, Letònia, Andalusia, Lituània, Romania, Espanya, Portugal, Grècia i Catalunya. En l’altre extrem,
hi trobem la menor desigualtat europea a Islàndia (0,24) i Noruega (0,235) que són seguides d’Eslovè-
nia, República Txeca, Suècia, Finlàndia i Eslovàquia.
Els tres països que més han reduït la desigualtat han estat Holanda (l’equivalent a un 5% menys) i
Polònia (un 4% menys), seguides del Regne Unit i de Finlàndia. Cal recordar que, segons Natali (2014)
són països que han tingut una afectació baixa o moderada de la recessió, tot el contrari de l’impacte
acusat en Catalunya, Espanya i Hongria. En canvi, països com Dinamarca, Suècia i França on també ha
augmentat la desigualtat han tingut, una afectació baixa.
Gràfic 4.
Variació de l’índex Gini de desigualtat econòmica entre 2007 i 2014 (en punts percentuals)
Font: Eurostat i Idescat (2007 i 2014)
Un altre indicador habitual en l’anàlisi evolutiu de les desigualtats és l’índex 80/20 que mesura el grau
de concentració de la renda en el 20% de les llars més benestants respecte al quintil o 20% de les fa-
mílies amb menor renda (quantes vegades són més rics que el 20% més pobre). Tal i com mostra el
gràfic 5, Catalunya i Espanya són els dos països on més ha crescut la desigualtat de renda 80/20.
En plena bonança econòmica (2007), el 20% de les llars catalanes més benestants guanyaven 4,7 més
renda que el 20% de les llars més pobres. Al 2014, guanyen 6,5 vegades més renda. La bretxa entre
les llars catalanes ha augmentat un 38%. Menys que a Espanya que ha augmentat un 29% passant de
5,3 a 6,8.
3,5
2,8
2,3 2,3 21,9
1
0,3
-0,6
-1
-1,4 -1,4
-2
-1
0
1
2
3
4
Catalunya
Espanya
Hongria
Dinamarca
Suècia
França
Euro-àrea
Alemanya
Finlàndia
Regne Unit
Polònia
Holanda
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
14
L’augment de les desigualtats a Catalunya és el major d’Europa (cont.)
Cal recordar que al llarg dels anys de creixement fins el 2008, l’índex 80/20 a Catalunya es mantenia
en el 4,7, similar al d’Alemanya i a la mitjana de l’Euro-àrea, ni massa igualitari ni massa desigualitari.
De fet, històricament, Catalunya sempre ha estat un país estructurat amb menys desigualtat en com-
paració amb Espanya que manté durant els anys de bonança un índex 80/20 del 5,4 fins el 2008. Però
arran de la crisi i les seves dures conseqüències, Catalunya ha perdut la seva posició en la mitjana
europea de desigualtat i s’ha arrossegat amb la inèrcia espanyola fins liderar un dels seus majors aug-
ments (Martínez-Celorrio i Marín, 2012).
Gràfic 5.
Variació de l’índex 80/20 de desigualtat entre 2007 i 2014
Font: Eurostat i Idescat (2007 i 2014)
1 L’informe Risc de pobresa a Catalunya. Situació actual del Departament de Benestar Social i Família (2015) descriu l’evolució
d’aquest i d’altres indicadors de la desigualtat. L’índex Gini mesura el grau de desigualtat en la distribució de la renda. Pren el valor
0 quan es dóna la situació hipotètica de màxima equitat (tothom ingressa el mateix) i pren el valor 1 quan és de màxima
desigualtat. Està harmonitzat amb la renda disponible de les llars de la UE enquestades per la EU-SILC (European Union Statistics on
Income and Living Conditions) que a Espanya és l’ECV-Enquesta de Condicions de Vida. Cal recordar que a partir de 2013, l’ECV ha
millorat la recollida de dades personals incorporant la informació registral aportada per l’Agència Estatal d’Administració Tributaria i
la Seguretat Social per cada enquestat.
Una de les millors recerques per contrastar l’evolució de la desigualtat a Espanya són els infor-
mes FOESSA (2008 i 2013) que mesuren el grau d’inclusió i exclusió social de les llars i els indi-
vidus construït en base a 6 eixos, 27 variables i 35 indicadors. Poder és l’enquesta més exhaus-
tiva sobre desigualtat, integració i exclusió social que es fa periòdicament a Espanya. En l’informe
de 2013, FOESSA va fer una enquesta a Catalunya a 1.843 individus que ens permet comparar
resultats amb el conjunt d’Espanya. Segons aquest informe:
•
el 33% de la població catalana viu en condició de plena integració social al 2013,
•
el 43% viu en integració precària. La integració precària implica, al menys un indicador d’exclu-
sió, sense deixar de formar part de l’espai d’integració, tot i que no pas plena.
•
quasi el 16% dels catalans viu en exclusió social moderada
•
i el 9,2% sobreviu sota l’exclusió social severa. L’exclusió social moderada i severa suposen
un agreujament gradual de les condicions vitals que situen les persones fóra de l’espai d’in-
tegració.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Catalunya
Espanya
Hongria
Dinamarca
Suècia
França
Euro area
Alemanya
Finlàndia
Regne Unit
Polònia
Holanda
2007 2014
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
15
Les dades de FOESSA del 2007 ja mostraven un disseny social dualitzador que estava consolidat
abans de la crisi. De fet, la pauta d’estratificació dual ja és advertida i explicada coma una onada
de cicle llarg que es remunta als anys noranta quan coincideix la innovació tecnològica posfor-
dista, la globalització neoliberal, la precarització del treball i la redefinició de les polítiques de
benestar (Mignione, 1993; Dharendorf, 1999; Castel, 1997; Rosanvallon, 1997; Bourdieu, 1999;
Wacqüant, 2010).
Per tant, els estralls de la crisi no han fet sinó agreujar una lògica de dualització social prèvia que
ja hi estava cimentada com a una lògica estructural, intrínseca i funcional al llarg de l’etapa de
creixement i bonança econòmica que va acabar esclatant a la segona meitat del 2008. De fet, la
pèrdua de poder adquisitiu durant els anys de bonança va ser camuflada en base a inundar el
mercat amb hipoteques i crèdits a baix interès per tal d’augmentar la demanda i el consum in-
tern. Van ser les desigualtats acumulades entre 2000-2008 el rerefons que justificava l’accés
massiu al crèdit (Blyth, 2014). Quan esclata la bombolla financera va deixar les famílies endeuta-
des, els bancs fallits i els Estats en situació de rescat formal (Irlanda, Portugal i Grècia) o de rescat
tàcit (Espanya i Itàlia).
Gràfic 6.
Evolució dels nivells d’integració social dels majors de 18 anys
Font: EINSFOESSA 2007, 2009 i 2013
Si atenem les dades de FOESSA (2013) tan sols un terç dels catalans no ha estat damnificat per
la gran recessió, mostrant l’alta vulnerabilitat del gruix restant de l’estructura social que ha que-
dat malmesa. És una dada molt impactant i impossible d’amagar que obre pas a un nou escena-
ri de major desigualtat, pessimisme social i una major desconfiança envers el futur.
La desconfiança en la incerta recuperació post-crisi
Tot i la sortida tècnica de la recessió des del segon trimestre de 2014, no s’albira un bon ritme
de creació d’ocupació ni una recuperació dels nivells salarials que permetin mirar el futur imme-
diat amb optimisme. Més aviat al contrari, desprès de la recessió mundial i de la crisi de deute
en la zona euro, en la tardor de 2015 es desacceleren les economies emergents i creix el deute
empresarial en Xina, Turquia, Brasil i l’Índia, amenaçant amb una nova recessió global que allar-
garia els estralls de la primera recessió.
El gràfic 7 visualitza com la confiança econòmica va caure als mínims en 2012 i 2013 quan es
seguia destruint ocupació i més es notaven les retallades i les polítiques d’austeritat. A finals de
33,6% 39,7%
40,6% 43,1%
10% 11,2% 14,2% 15,7%
6,3% 7,5% 10,9% 9,2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Espanya 2007 Espanya 2009 Espanya 2013 Catalunya 2013
Integració plena Integració precària Exclusió moderada Exclusió severa
50,1% 41,6% 34,3% 33%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
16
2014, coincidint amb la sortida de la recessió, s’eleva la percepció de que ja ha passat el pitjor
de la crisi fins un 28% dels enquestats. A l’octubre de 2015, la percepció positiva puja encara
més arribant al 35%.
Els més optimistes són els joves fins a 29 anys i els enquestats amb nivells alts de formació amb
un 47% que creuen que el pitjor ha passat. No és d’estranyar l’optimisme de la meitat dels joves
atès que, segons un informe de la consultora Adecco (2015) sobre una mostra de 720.000 ofer-
tes d’ocupació analitzades, el 53% de les ofertes van adreçades pels joves entre 26 i 35 anys amb
un mínim d’educació professional i superior. Per tant, són els joves i els més ben formats els
primers en veure la sortida del túnel de la crisi.
Gràfic 7.
Percepció sobre la sortida de la crisi i confiança econòmica pel proper any
(Catalunya, majors de 16 anys)
Font: GESOP (2015)
No obstant, la percepció majoritària a finals de 2015 és que el pitjor de la crisi encara no ha pas-
sat. El 60,2% dels catalans opina així. Hi destaquen les persones amb estudis bàsics i primaris
com les més desconfiades amb un 74%, per no veure’s encara beneficiades per la recuperació.
Encara és més alt el percentatge de catalans que tenen poca o cap confiança en que les coses
millorin l’any vinent (71%), destacant els enquestats que viuen a la ciutat de Barcelona (75%) i la
seva àrea metropolitana (72%) molt més desconfiats que la resta de territoris de Catalunya (68%).
El 35% dels aturats a Catalunya tenen molta confiança en poder trobar feina en els primers mesos
del 2016 però dintre d’aquest col·lectiu tan heterogeni hi trobem una gran disparitat d’expecta-
tives: mentre el 68% dels joves fins 29 anys confien molt en trobar-hi feina, només ho fan el 18%
dels adults entre 45 i 59 anys o el 12% dels majors de 60 anys. Els joves tenen motius per man-
tenir expectatives positives. Durant el primer semestre de 2015 s’han creat 102.354 nous llocs
de treball. De seguir el mateix ritme de creació d’ocupació, a meitat de l’any 2017 s’haurà absor-
bit el mig milió de llocs destruïts entre 2007-2014. La taula 2 recull la creació d’ocupació per
sectors durant els sis primers mesos de 2015, destacant-ne el lideratge del sector de consultoria
a empreses com el més dinàmic en termes absoluts. Cal advertir també sobre els sis sectors que,
a la contra, van crear ocupació enmig de la crisi: serveis socials i personals, hoteleria, educació-
formació, agricultura, programes públics i R+D.
0
20
40
60
80
100
oct-09 abr-10 nov-10 maig-11 oct-11 abr-12 oct-12 abr-13 oct-13 oct-14 maig-15 oct-15
No, no ha passat el pitjor
Sí, ha passat el pitjor de la crisi
Poca o cap confiança de millora el proper any
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
17
Taula 2.
Creació de llocs de treball per sectors. Primer semestre de 2015
Sectors Llocs de treball creats
primer semestre 2015
Variació ocupació
2007-2014
Consultoria a empreses 15.404 – 114.284
Comerç 12.850 – 77.495
Hoteleria i restauració 12.231 + 18.486
Indústria 9.539 – 150.847
Construcció 9.987 – 232.478
Administració pública 6.725 + 1.691
Serveis socials 6.296 + 25.629
Educació i formació 3.945 + 15.569
Recerca (R+D) 1.212 + 6.985
Resta dels serveis 23.928 – 1.151
Agricultura 237 + 6.040
Total 102.354 – 501.855
Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA
Ara bé, el 87% dels contractes han estat temporals i com a mostra de la incertesa de la demanda,
el 39% ha estat de jornada parcial i el 35% amb una durada màxima d’un mes. A més de l’alta
precarització, la creació d’ocupació està seguint un patró de polarització amb creixement de les
ocupacions de baix salaris (60% dels llocs creats) i d’alts salaris (30%), en detriment d’ocupacions
amb salaris mitjans (10%) segons Brindusa i De la Rica (2015). La post-crisi es composa, doncs,
de descensor, precarització i polarització, tot un repte per a les polítiques públiques i de govern.
A partir del 2016 cal redistribuir per poder créixer
La societat catalana va assimilant la sortida de la recessió tan dura que s’ha viscut amb molta descon-
fiança i inseguretat sense que es percebi que hagi arribat una autèntica recuperació vigorosa i fiable.
Més aviat, es tracta d’una treva enmig de la tempesta. Malgrat, el creixement inter-anual del PIB al
segon semestre de 2015 ha estat d’un 2,8%, la creació inter-anual d’ocupació ha estat d’un 1,7%.
Mentre no canviïn les polítiques d’austeritat sobre la despesa pública estem abocats a un creixement
sense ocupació i si se’n crea, és precària i de baix salari. D’aquí que l’únic que es plantegi en el debat
públic siguin les mesures pal·liatives destinades a apaivagar l’anomenada emergència social, a partir
de noves iniciatives parlamentàries i del desplegament de la Llei de mesures urgents per afrontar
l’emergència en l’àmbit de l’habitatge social i la pobresa energètica, aprovada el mes de juliol de
2015.
El ritme de les decisions polítiques continua sent massa lent i el marge real de maniobra massa estret
com per plantejar una estratègia redistributiva més ambiciosa que estigui a l’alçada de la magnitud
de problemes acumulats. No obstant, la única recepta viable per enfortir la recuperació i combatre les
desigualtats i l’atur és capgirar la consigna keynesiana: ara cal redistribuir per poder créixer i per po-
der remuntar el descensor social que la crisi ens ha deixat com a una mala herència. Passem, doncs, a
analitzar l’impacte de la recessió en l’ascensor social i en les trajectòries vitals per adquirir perspectiva
sobre el seu abast i característiques.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
18
2. Impacte de la crisi en l’ascensor social
En aquest capítol analitzem, primer, l’impacte de la gran recessió en l’ascensor social a Catalu-
nya amb dades del PaD (2012) pel que fa a la mobilitat social inter-generacional entre pares i fills.
En segon lloc, analitzem l’impacte de la crisi en les trajectòries vitals a partir d’una mostra lon-
gitudinal del PaD (2008-2012) que ressegueix als mateixos individus en aquest període.
Ambdues dimensions ens serviran per avaluar la repercussió estructural de la crisi en els fluxos
de mobilitat social. Així podrem respondre a múltiples interrogants i verificar els supòsits que
envolten el tema de l’ascensor social per part de l’opinió pública i mediàtica. En els següents dos
capítols ens centrarem en el descens de trajectòria durant la crisi i en l’ascens social que, tot i
moderat, també s’ha materialitzat per un 13% dels enquestats.
2.1. Impacte de la crisi en l’ascensor social inter-generacional
L’efecte depressiu d’una crisi tan llarga que no apunta una sortida positiva es tradueix en l’aug-
ment generalitzat del pessimisme i el fatalisme davant les perspectives de futur. En l’estudi glo-
bal del Pew Research Center (2012), un 71% dels ciutadans espanyols reconeixen gaudir d’un
nivell de benestar superior al que tenien els seus pares a la mateixa edat en què són enquestats.
Aquest és un indicador subjectiu però fidedigne de la remuntada en el benestar relatiu entre
pares i fills produïda a Catalunya i a Espanya durant els últims trenta anys de progrés i modernit-
zació fins l’esclat de la crisi al 2008.
No obstant això, aquest impuls de progrés es tenyeix de fatalisme quan s’avalua la situació pre-
sent i es projecta al futur, donat que un 69% dels espanyols veuen més difícil per als seus propis
fills les probabilitats d’ascens social i millora d’estatus (Pew Research, 2012). La perspectiva
negativa davant l’ascens social dels fills no afecta igual tots els països i economies. És un pessi-
misme més moderat, entre els enquestats italians (63%) o britànics (50%), cau al 39% entre els
nord-americans, al 37% entre els francesos i només preocupa un 23% dels alemanys (2012). Per
tant, el pessimisme davant les possibilitats d’ascens i prosperitat pels fills varia i es matisa se-
gons l’estabilitat i solidesa de cada economia.
Al nostre país, la crisi ha posat d’actualitat el debat sobre qüestions que semblaven oblidades,
com la justícia social, les polítiques redistributives i la igualtat efectiva d’oportunitats, i hi ha
donat més relleu. Són qüestions i fenòmens que la societat catalana havia arraconat a l’àmbit
acadèmic però que ara centren el debat públic i les mobilitzacions d’indignació i protesta. Davant
la crisi del deute, l’estancament perllongat i l’austeritat de l’estat del benestar, creix la preocu-
pació pel risc de descens social de les classes mitjanes i pel funcionament del, popularment co-
negut, ascensor social. Analitzem, a continuació, si l’ascensor ha passat a ser un descensor
massiu.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
19
Ascensor social: amb o sense atur com a descens?
Per analitzar la mobilitat inter-generacional entre pares i fills amb les dades del PaD (2012),
tenim dos alternatives: a) no incorporar l’atur dels fills en la matriu de mobilitat per tal de me-
surar la mobilitat inter-generacional estricte entre classes socials; b) o tot, el contrari, incorpo-
rar l’atur dels fills al 2012 i computar-ho com a categoria de descens en la matriu inter-gene-
racional.
El gràfic 8 presenta els resultats de mobilitat entre pares i fills aplicant-hi un o l’altre criteri. Cal
recordar que la matriu de mobilitat segueix l’esquema EGP de set classes socials que ja vam uti-
litzat en la nostra anterior recerca sobre l’ascensor social a Catalunya. L’esquema EGP és el més
utilitzat en la recerca de la mobilitat social, l’estratificació i la desigualtat social. Es pot consultar
la forma d’elaborar-ho i les ocupacions atribuïdes a cada classe social en la nostra recerca Edu-
cació i mobilitat social a Catalunya.
1
Gràfic 8.
Mobilitat social entre pares i fills (2012)
Font: Elaboració pròpia a partir del PaD (2012)
Entre la població enquestada de 25 a 64 anys al PaD (2012), la mobilitat de classe estricta sense
comptar l’atur com a categoria de descens dóna com a resultat: un 46% d’ascens sobre la classe
del pare ocupada quan l’enquestat tenia 15 anys d’edat, un 33% d’herència o reproducció de
classe i un 21% de descens o desclassament.
Cal advertir que són els mateixos resultats (amb matisos de dècimes) que els obtinguts en la
nostra anterior recerca que analitzava les dades del PaD del 2005 (Martínez-Celorrio i Marín,
2010). Per tant, entre 2005 i 2012 les magnituds de l’ascensor social sense comptar l’atur s’han
mantingut inalterades, actuant-se sota una pauta estructural i invariable.
En canvi, si afegim l’atur dels fills al 2012 com a categoria de descens, els resultats s’alteren de
forma exagerada, tal i com visualitza el gràfic. En aquest cas, l’ascens inter-generacional baixa
fins una taxa del 35%, la reproducció de classe es fixa en un 25% i el descens social arriba al 40%
dels enquestats. Per tant, el descensor social està més estès que l’ascensor.
1 Martínez-Celorrio, X. i Marín. A. (2010). Educació i mobilitat social a Catalunya, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, col. Polítiques
núm.71, vol.1. La jerarquia i la sintaxi de l’esquema EGP estan explicades a les pàgines 35-44. En el volum 2, es poden consultar les
ocupacions a dos dígits classificades en el nostre esquema EGP (pàgines 73-83).
47%
33%
20%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Ascens Immobilitat Descens
35%
25%
40%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Ascens Immobilitat Descens
Catalunya, 2012 sense atur com a descens Catalunya, 2012 amb atur com a descens
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
20
Amb la crisi, el 40% dels catalans viuen pitjor que els seus pares
Concebre l’atur dels fills com a una categoria de descens resulta pertinent i coherent tenint en comp-
te que l’atur s’experimenta com a un descens d’estatus perllongat en els anys de crisi i d’incerta
remuntada.
Estem davant d’un escenari d’involució molt negatiu i d’abast generalitzat on el descensor social
respecte a la generació dels pares (40%) passa a ser predominant, agreujat encara més per l’extensió
de la precarització i els baixos salaris introduïts arran la reforma laboral del 2012. L’efecte contractiu
i depressiu de la crisi ha convertit l’ascensor social de les dècades de bonança i creixement en un
descensor social que cristal·litza com a pauta estructural ja sedimentada. Davant la impossibilitat de
que un país pugui devaluar la moneda comuna (euro) tal i com feien abans les economies nacionals,
l’economia espanyola ha optat per la devaluació social i salarial interna. Una devaluació que s’acaba
traduint en un 40% de desclassament inter-generacional que arriba a un màxim del 51% entre els
adults de 50 a 64 anys. En canvi, entre els adults d’edat intermèdia entre 35 i 49 anys és del 34% i pels
joves entre 25 i 34 anys, el desclassament afecta al 36%.
2
En funció del gènere, les dones pateixen un 41% de desclassament respecte als pares i els homes un
39%. On hi trobem una forta segmentació, com hem vist, és en l’estructura d’edats que castiga als
majors de 50 anys, un col·lectiu on són més abundants els nivells d’estudis baixos.
2 En la nostra recerca Orígens de classe, educació i mobilitat social: ascens i descens social de les persones joves en el context de
crisi (2013) a partir de l’Enquesta de Joventut 2012 de la Generalitat de Catalunya, els resultats inter-generacionals de mobilitat pels
joves entre 28 i 34 anys eren del 30% d’ascens, 30% d’herència i 40% de descens social.
Podem comprovar com la taxa de desclassament és correlativa amb la segmentació educativa. El
2% dels adults sense estudis pateixen un desclassament del 76% en relació al seu pare, el 22%
dels adults amb estudis bàsics presenten un 55% de desclassament, el 15% dels adults amb una
FP mitjana viu un descens del 47% i l’11% dels adults que s’han plantat amb batxillerats tenen
també un 45% de desclassament.
2
Gràfic 9.
Mobilitat social entre pares i fills segons nivells educatius dels fills
Font: Elaboració pròpia a partir del PaD (2012)
2
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Sense estudis (2%)
Estudis bàsics (22%)
FP Mitjana (15%)
Batxillerat-COU (11%)
FP Superior (12%)
Diplomatura (15%)
Llicenciatura (16%)
Màster-Doctorat (7%)
Ascens Immobilitat Descens
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
21
A partir dels nivells de FP superior, el desclassament inter-generacional va minvant fins una taxa
del 38%. Però són els nivells universitaris els qui millor protegeixen del risc de descens, ordenats
jeràrquicament i encapçalats pel 7% dels adults amb màsters i doctorats que tan sols presenten un
14% de descens en relació al pare mentre que el 16% dels adults llicenciats superiors tenen una
taxa del 25% i el 15% d’adults amb diplomatures pateixen un xic més de descens amb un 27%.
La taula 3 presenta la matriu de mobilitat social inter-generacional entre els adults de 25 a 64
anys al 2012, incorporant l’atur i la inactivitat sota la categoria de «no ocupats». Els percentatges
en negreta es llegeixen en horitzontal i ens informen dels fluxos outflow o de sortida des de cada
origen de classe quan l’enquestat tenia 15 anys. Per exemple, entre els descendents de la classe
experta I-II (un 12% de tots els pares), el 38% dels seus fills ha arribat a reproduir la mateixa clas-
se d’on prové, sent la taxa més alta d’herència de tota la mostra.
Taula 3.
Matriu de mobilitat social inter-generacional (Catalunya, 2012)
% fila (outflow)
% columna (inflow)
Classes de destí
I-II
Directius i
professionals
IV
Petita
burgesia
III-V
Intermèdies
VI-VII
Obrers
manuals
Fills no
ocupats
Total
orígens
Classe d’origen als 15 anys
I-II
Directius i
professionals
38 %
20 %
13 %
12 %
27 %
13 %
4 %
3 %
18 %
8 %
100
12%
IV
Petita burgesia
26 %
31 %
20 %
21 %
18 %
20 %
15 %
30 %
21 %
20 %
100
27%
III-V
Intermèdies
23 %
20 %
11 %
37 %
33 %
26 %
10 %
14 %
23 %
16 %
100
19%
VI-VII
Obrers
manuals
15 %
26 %
8 %
35 %
23 %
36 %
17 %
49 %
37 %
50 %
100
38%
Pares
no ocupats
15 %
3 %
5 %
5 %
27 %
5 %
16 %
4 %
27 %
6 %
100
4%
Total destins 23 %
100
12 %
100
24 %
100
13 %
100
28 %
100
100
100
Font: Elaboració pròpia a partir del PaD (2012)
Els percentatges en columna presenten els fluxos inflow o d’entrada als destins de classe respectius.
Ens informen sobre des de quins orígens socials es recluten els membres actuals de cada classe. Per
exemple, tan sols el 20% de l’actual classe experta I-II és reclutada entre famílies que també són
directives o professionals, el 31% prové de pares de petita burgesia, el 20% de pares que ocupaven
classes intermèdies com a administratius i quadres tècnics i el 26% provenen d’orígens obrers.
Si anem a la columna dels destins «no ocupats» veurem les procedències dels enquestats que
estan a l’atur o han passat a la inactivitat al 2012. El 50% prové de pares de classe obrera quan
representen el 38% del total de pares. Per tant, la sobre-representació dels orígens obrers ja ens
anticipa una clara desigualtat en la caiguda a l’atur i la inactivitat que afecta al 28% dels destins
on es situen els enquestats al 2012.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
22
Llengua, lloc de naixement del pare i ascensor social
Un altre aspecte que ens interessa analitzar de la mobilitat social catalana és la seva relació amb
els factors lingüístics i d’origen cultural que darrerament han estat centre de polèmica mediàtica.
Segons les dades del PaD (2012), la taxa d’ascens dels que tenen el castellà com a llengua ma-
terna és del 49%, set punts per sobre dels que tenen el català (42%). Ambdós grups lingüístics
tenen una taxa de descens social del 23% però són els de llengua catalana materna els qui pre-
senten major reproducció de classe (37%) que no pas els castellans materns (28%), cosa espera-
ble per tractar-se d’una població ja arrelada i menys mòbil en relació als qui han emigrat.
La taula 4 presenta les taxes d’ascens social inter-generacional segons lloc de naixement del
pare i llengua habitual de l’enquestat. Quasi el 38% dels enquestats tenen o han tingut un pare
nascut a Catalunya i la majoria (77%) té el català com a llengua d’ús habitual. Aquest segment
presenta una taxa d’ascens inter-generacional del 41% que està per sobre de la mitjana del 35%.
Quasi el 29% dels enquestats tenen un pare que ha nascut en el Sud d’Espanya (Andalusia, Extre-
madura, Castella-la Manxa i Múrcia) i el 61% d’aquest segment utilitza el castellà com a llengua
habitual, assolint en aquest cas una taxa d’ascens social del 29%. Un altre 26% dels enquestats
d’aquest grup utilitza tant el català i el castellà i la seva taxa d’ascens respecte al pare es dispa-
ra fins el 51%. I entre el 13% restant dels enquestats amb pare nascut al Sud d’Espanya utilitza el
català com a llengua quotidiana i presenta una taxa d’ascens quasi del 45%, deu punts per sobre
de la mitjana.
Taula 4.
Taxa d’ascens social inter-generacional segons lloc de naixement del pare
i llengua habitual de l’enquestat. Percentatge
Lloc naixement del pare %
Llengua habitual
Català Català i castellà Castellà
Nascut a Catalunya 38,7 40,7 28,6 31,1
Nascut al Sud-Espanya 28,7 44,6 51,1 29,4
Nascut al Nord-Espanya 15,2 37 37,1 39,9
Nascut a l’estranger 17,4 * * 26,2
Total 100 41,0 37,1 30,7
* No disponible per no arribar a un mínim de 50 casos
Font: Elaboració pròpia a partir del PaD (2012)
El 15% dels enquestats catalans tenen un pare nascut a la meitat Nord d’Espanya (resta de comu-
nitats autònomes exclosa Catalunya). El 48% d’ells utilitza el castellà i assoleix una taxa d’ascens
del 40%, deu punts per sobre dels castellano-parlants amb pare nascut al Sud d’Espanya. El 34%
d’aquest segment utilitza tant el català com el castellà i arriba a una taxa d’ascens del 37% que
és la mateixa d’aquells amb aquest origen patern que utilitzen el català, dos punts per sobre de
la mitjana en ambdós casos.
Per últim, el 17% dels adults enquestats tenen un pare nascut a l’estranger i el 82% utilitza habi-
tualment el castellà, assolint una taxa d’ascens inter-generacional del 26%, nou punts per sota
de la mitjana. Un altre 13% utilitza tant el català com el castellà i el restant 5% parla sempre en
català. No obstant, la insuficiència de casos no ens permet oferir una taxa consistent d’ascens
inter-generacional.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
23
El gràfic 10 ens dóna una altra perspectiva de les oportunitats d’ascens creuant la variable de lloc
de naixement del pare amb la llengua materna (no pas la d’ús habitual dels enquestats). En
aquest cas, ampliem la mostra del PaD (2012) per incorporar els majors de 16 anys i sense límit
màxim d’edat. Així podem capturar i identificar als enquestes amb un pare nascut a Catalunya
que s’han socialitzat amb llengua materna castellana, en tant que tercera generació o néts de
l’emigració espanyola.
Gràfic 10.
Ascens i descens inter-generacional segons lloc de naixement del pare i llengua materna:
majors de 16 anys (2012)
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Els enquestats amb pare nascut a Catalunya i llengua materna catalana presenten taxes més bai-
xes d’ascens social (41%) que tota la resta d’agregats, a excepció del que formen el grup d’en-
questats de llengua castellana amb pare nascut a Catalunya que tenen un ascens encara més
baix del 35%. Els enquestats que tenen pares nascuts al Sud d’Espanya han viscut processos
d’ascens social en el 52% dels casos si tenen el català com a llengua materna o bé del 50% si
tenen el castellà, molt per sobre dels catalans catalanoparlants. Fins i tot, entre l’agregat d’en-
questats amb pare nascut a la resta d’Espanya i castellà matern, la taxa d’ascens arriba al seu
màxim amb un 53%.
Ascensor social entre els joves i diferències territorials
Per acabar aquest apartat dedicat a l’ascensor social inter-generacional, farem una al·lusió a les
diferències territorials dins Catalunya, centrant-nos en el cas dels joves entre 28-34 anys. Aques-
tes dades provenen d’una recerca nostra basada en l’Enquesta a la Joventut de Catalunya (2012)
amb una mostra de 1.024 individus d’aquest tram d’edat i, per tant, prou representativa com per
desagregar per nivell territorial.
3
Per territoris de residència, se’ns dibuixen quatre zones geogràfiques del país ben diferenciades.
La primera correspon a les Comarques Centrals, on trobem les taxes màximes d’ascens social
pares-fills (45,3%) i el menor descens social (30,2%) de tot Catalunya. En aquest territori hi resi-
deix el 5,2% de la submostra de joves de 28-34 anys analitzada. Les Comarques Centrals (Osona,
Berguedà, Solsonès, Bages i Anoia) conformen un territori històric on va arrelar la primera indus-
trialització, amb un teixit econòmic dens i diversificat que sempre ha actuat com a rere país del
litoral central català, contribuint al seu dinamisme. Per aquestes i altres singularitats que caldria
analitzar més a fons, resulta significatiu que destaquin com el territori amb major taxa d’ascens
social al 2012.
3 Martínez-Celorrio i Marín (2013) Orígens de classe, educació i mobilitat social: ascens i descens social de les persones joves en el
context de crisi. Enquesta de Joventut 2012 de la Generalitat de Catalunya
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Pare Catalunya + català
Pare Sud Espanya + català
Pare Nord Espanya + català
Pare Catalunya + castellà
Pare Sud Espanya + castellà
Pare Nord Espanya + castellà
Descens social Ascens social
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
24
Taula 5.
Mobilitat social inter-generacional segons territoris: joves 28-34 anys (Catalunya, 2012).
Percentatge
% Ascens Herència Descens TOTAL
Comarques Centrals 5,2 45,3 24,5 30,2 100
Àmbit Metropolità 61,7 33,0 30,9 36,1 100
Comarques Gironines 10,3 32,4 24,7 42,9 100
Ponent-Pirineu-Aran 6,4 30,3 31,8 37,9 100
Penedès 6,1 28,6 31,7 39,7 100
Terres de l’Ebre 2,4 28,0 28 44,0 100
Camp de Tarragona 7,9 24,7 29,6 45,7 100
Total Catalunya 100 31,8 29,3 38,9 100
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya, 2012. Secretaria de Joventut
La segona zona geogràfica està formada per l’Àmbit Metropolità i les Comarques Gironines
amb taxes d’ascens social properes a la mitjana catalana del 32%. En l’Àmbit Metropolità hi
resideix quasi el 62% dels joves de la mostra aquí analitzada i hi trobem una taxa d’ascens del
33%, un 31% de reproducció de classe i un 36% de descens inter-generacional que son tres
punts menys de la taxa mitjana de descens. En canvi a les Comarques Gironines, s’hi registra
una elevada taxa de descens amb quasi un 43% que juntament amb el Camp de Tarragona i
Terres de l’Ebre conformen les tres demarcacions amb major taxa de descens del país. La ter-
cera zona geogràfica correspon a Ponent-Pirineu-Aran i el Penedès amb taxes d’ascens inter-
generacional per sota de la mitjana, agreujat en el cas del Penedès amb una taxa de descens
de quasi el 38%.
Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Comarques Gironines són els territoris
amb major descensor social pels joves
La quarta zona geogràfica correspon al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que conformen el
territori amb pitjors oportunitats de prosperar entre els joves. Al Camp de Tarragona trobem la menor
taxa d’ascens social juvenil de tot Catalunya amb un 25% i un elevat descens social inter-generacional de
quasi el 46%. A les Terres de l’Ebre, els joves tenen un xic més d’oportunitats d’ascens (28%) tot i que per
sota de la mitjana catalana. En paral·lel, els joves ebrencs pateixen un elevat descensor social del 44%.
Les Comarques Gironines registren una forta polarització entre una elevada i preocupant descensor
social pel 43% dels joves i, en canvi, un 32,4% d’ascensor que està per sobre de la mitjana catalana. En
tot cas, les desigualtats territorials són prou evidents i perfilen una dualització del país entre regions
pròsperes i dinàmiques malgrat la crisi (Comarques Centrals), altres que resisteixen (Àmbit Metropo-
lità) i altres més estancades i amb major descensor pels joves entre 28 i 34 anys.
En futures recerques podríem afinar les causes explicatives d’aquesta disparitat territorial, partint de
la hipòtesi que les variables més determinants són la estructura sectorial de l’economia local, el pes
de la immigració estrangera i la mobilitat educativa descendent en relació a la família de procedència.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
25
2.2. Impacte de la crisi en les trajectòries vitals
Un cop presentat l’impacte de la crisi sobre l’ascensor social entre pares i fills, passem a analitzar
la mobilitat de trajectòria experimentada pels mateixos individus entre 2008 i 2012. El gràfic 11
presenta l’evolució de les posicions de classe social, d’atur i d’inactivitat de les mostres del PaD
de 2008 i 2012 entre els adults de 25 a 64 anys. Són resultats coherents amb els de l’EPA i alho-
ra la matisen. Recordem que l’EPA registra grans ocupacions, però amb el PaD categoritzem
classes socials. Les posicions de classe social estan assignades segons l’esquema EGP que ja
hem utilitzat en anteriors recerques i es construeixen en base a l’ocupació, la qualificació, la
propietat i l’autoritat sense incorporar ni ingressos ni renda.
Gràfic 11.
Classe social, atur i inactivitat entre 2008-2012 (25-64 anys)
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2008 i 2012
Nota: I: Classe directiva i empresarial; II: Classe professional experta; IVa: Petita burgesia propietària; IVb: Professionals autònoms;
V: Tècnics i quadres intermedis; IIIa: Empleats administratius de rutina; IIIb: Empleats de serveis a la comunitat; VI: Classe obrera
qualificada; VIIa: Classe obrera poc qualificada; VIIb: Jornalers agraris
Segons el PaD, el 19% de les llars tenen una renda de menys de 15.000 € nets l’any 2012. Aquest
quintil més pobre de les llars està format en un 46% dels casos per aturats enquestats, un 28%
per classes obreres i un 26% per classes mitjanes (I-II-III-IV). Aquest pot ser un resultat destacat
per incidir en la precarietat de classe mitjana.
La taula 6 presenta la distribució de cada interval d’ingressos de la llar segons la classe o esta-
tus dels enquestats. És interessant ressaltar que el 67,7% del segment més benestant (>65.000€)
està format per directius, professionals i petita burgesia (I-II-IV). El 15.7% d’aturats en aquest
segment es refereix a un dels membres de la llar. Cal remarcar que estem creuant la classe
social individual de l’enquestat pel nivell de renda familiar al que contribueix també la parella
i/o altres membres de la llar. La taula s’ha de llegir en columna seguint cada tram de renda
familiar.
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
I
II
IVa
IVb
V
IIIa
IIIb
VI
VIIa
VIIb
Aturats
Inactius
2008
2012
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
26
Taula 6.
Ingressos de la llar per posició de classe al 2012 (€ nets)
Classe
2012
enquestat
<
15.000 €
(19,1%)
15.000-
24.999 €
(21,8%)
25.000-
34.999 €
(24,2%)
35.000-
44.999 €
(15,4%)
45.000-
54.999 €
(10,2%)
55.000-
64.999 €
(3,5%)
>
65.000 €
(5,8%)
Total
fila
I-II 5,5% 12,6% 20,2% 33,6% 49,3% 42,9% 52,0% 23,4%
III 10,7% 15,3% 21,9% 24,7% 21,5% 27,3% 6,3% 18,0%
IV 9,5% 21,8% 15,5% 11,9% 10,8% 11,7% 15,7% 14,6%
V 6,4% 9,2% 11,0% 10,1% 8,5% 14,3% 7,9% 9,3%
VI 4,8% 3,8% 7,4% 4,2% 1,8% 1,3% 0,0% 4,4%
VII 16,9% 16,1% 11,9% 8,0% 3,6% 1,3% 2,4% 11,4%
Aturat 46,1% 21,2% 12,1% 7,4% 4,5% 1,3% 15,7% 18,9%
Total
columna 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Hi observem com en el nivell de renda més baix el 46% dels seus membres està en condició
d’atur i la composició restant està formada per participants de totes les classes socials. És un
indicador del caràcter transversal i interclassista de les llars més pobres que sumen un 19% de
totes les llars. En el següent tram modest de renda (fins a 24.999 €) és destacable que les dos
classes individuals més nombroses són els aturats (21,2%) i la petita burgesia (21,8%). En canvi,
en l’extrem superior més ric de renda familiar, format per un 6% de totes les llars, el 52% ocupa
posicions de classe directiva i professional i un altre 16% són membres de la petita burgesia més
adinerada.
Entre els aturats, la distribució de la renda de les llars varia molt en funció del gènere individual,
tal i com recull la taula 7 que s’ha de llegir en horitzontal. Quasi el 84% dels homes aturats viuen
en el 40% de les llars de menor renda per un 56% de les dones aturades. Les dones aturades que
pertanyen a llars de renda mitjana i alta són, doncs, més habituals que no pas els homes aturats.
Més en concret, el 55,7% dels homes en atur viuen en les llars més pobres per un 35,5% de les
dones. En l’altre extrem, en les llars més benestants hi trobem tan sols al 2,2% dels homes atu-
rats però al 8,1% de les dones aturades.
Taula 7.
Ingressos de la llar dels aturats per gènere al 2012 (€ nets)
Aturats
<
15.000 €
(19,1%)
15.000-
24.999 €
(21,8%)
25.000-
34.999 €
(24,2%)
35.000-
44.999 €
(15,4%)
45.000-
54.999 €
(10,2%)
55.000-
64.999 €
(3,5%)
>
65.000 €
(5,8%)
Total
fila
Homes 55,7% 27,6% 8,3% 4,8% 1,3% — 2,2% 100%
Dones 35,5% 20,4% 24,2% 7,5% 3,8% 0,5% 8,1% 100%
Total 46,6% 24,4% 15,5% 6,0% 2,4% 0,2% 4,8% 100%
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
27
La mobilitat social de trajectòria (2008-2012)
La mobilitat intra-generacional de classe o mobilitat de trajectòria mesura l’ascens, manteniment
i descens de classe i estatus dels mateixos individus en un període acotat del seu cicle vital. La
perspectiva longitudinal analitzada és entre 2008 (pre-crisi) i 2012 (epicentre de la crisi) a partir
d’una mostra de 1.530 individus al 2008 que hem resseguit fins el 2012, fent-se representativa
per aquest darrer any. És a dir la mostra parteix al 2008 amb enquestats que tenien entre 21-60
anys i que al 2012 tenen entre 25-64 anys.
La taula 8 presenta les edats que cada cohort de naixement ha anat complint al llarg dels cinc
anys d’onades successives del PaD. Cal recordar que la determinació de la matriu longitudinal
s’ha fet perquè la mostra de 2012 sigui representativa.
Taula 8.
Matriu longitudinal de cohorts i edats en cada any del PaD
Cohorts
naixement
2008 2009 2010 2011 2012
Edats
1978-1987 21-30 22-31 23-32 24-33 25-34
1968-1977 31-40 32-41 33-42 34-43 35-44
1958-1967 41-50 42-51 43-52 44-53 45-54
1948-1957 51-60 52-61 53-62 54-63 55-64
Font: elaboració pròpia
El seguiment dels mateixos individus al llarg del temps permet identificar les seves trajectòries
vitals i les dades del PaD faciliten un munt de variables i característiques sòcio-demogràfiques,
econòmiques, laborals i educatives en tant que enquesta centrada en l’estructura social i les de-
sigualtats. Per tant, es hem centrat en explotar les dades longitudinals, capturant tres tipus de
mobilitat social de trajectòria, dues d’elles protagonitzades pels individus i l’altre per les llars:
a) la mobilitat de classe i estatus entre 2008-2012 entre els individus que recull resultats d’as-
cens, immobilitat i desclassament o descens de classe,
b) la mobilitat de renda familiar entre quintils d’ingressos de les llars pel mateix període, i
c) la mobilitat descendent cap a la vulnerabilitat social que engloba aquells que s’han desclas-
sat, han baixat de quintil de renda familiar i han estat devaluats en el mercat laboral (passant
d’ocupats fixos a temporals o a aturats, de temporals a aturats i d’aturats a inactius)
En el capítol 3 presentarem la demografia descriptiva sobre quins perfils socials ha experimentat
el descens social i en el capítol 4 farem el mateix per conèixer millor el enquestats que han pogut
ascendir en l’escala social enmig de la crisi. Ara presentem els resultats generals dels tres tipus
de mobilitat social de trajectòria. La taula 9 presenta la matriu de mobilitat de trajectòria que és
la mateixa que ja vam aplicar en la nostra recerca Crisi, trajectòries socials i educació (2012)
realitzada a partir del PaD per cobrir el període 2003-2009.
4
4 Martínez-Celorrio, X. i Marín. A. (2012). Crisi, trajectòries socials i educació (2012). Barcelona, Fundació Jaume Bofill, col. Polítiques
núm.79.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
28
Taula 9.
Matriu de mobilitat social de trajectòria 2008-2012
2012
2008 I-II IV III-V VI-VII Aturat
I-II Immòbil Descens Descens Descens Descens
IV Ascens Immòbil Descens Descens Descens
III-V Ascens Ascens Immòbil Descens Descens
VI-VII Ascens Ascens Ascens Immòbil Descens
Aturat Ascens Ascens Ascens Ascens Immòbil
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
En el nostre esquema de mobilitat intra-generacional, la classe I-II (directius i professionals) es
situa en el vèrtex superior, en segon lloc hi trobem la classe IV (petita burgesia), a continuació
les classes intermèdies funcionals III (empleats de rutina no manual) i V (quadres i tècnics inter-
medis), a continuació les classes obreres agrupades VI (obrera qualificats) i VII (obrera poc qua-
lificada). La darrera categoria correspon a l’atur on s’hi arriba en descens des de la resta de les
caselles. Aquesta jerarquització la utilitzem tant en el punt d’origen (2008) com en el de destí
(2012). La diagonal identifica la immobilitat o el manteniment de la mateixa classe social al 2008
i al 2012. Les caselles per sota de la diagonal registren l’ascens intra-generacional i per sobre, el
descens social.
Els resultats de la mobilitat de trajectòria entre 2008-2012 són els següents: el 12,1% dels en-
questats (518.000 adults) han conegut l’ascens enmig de la crisi, el 69,5% s’ha mantingut en la
mateixa posició de classe i tampoc ha caigut a l’atur (2.975.000 adults) mentre que el 18,4% ha
experimentat el descens social (787.000 adults), sigui descens de classe o per haver-ne caigut
en l’atur. Són resultats quasi idèntics als que vam obtenir en l’anterior recerca sobre el període
2003-2009. Això vol dir que l’anterior recerca ja va capturar bé els primers efectes de la crisi al
2009 i que, un cop produït el sotrac tan dur no s’han produït grans variacions fins el 2012.
Més enllà de la mobilitat de classe i estatus, hem volgut afinar més l’anàlisi del descens social
produït per la crisi per tal d’obtenir una fotografia més qualitativa i complerta. Volem capturat
l’empobriment i la devaluació laboral que no necessàriament impliquen descens de classe social
o desclassament. Per això, hem analitzat, alhora, una matriu de mobilitat de renda familiar que
ens aporta l’ascens i descens d’ingressos de la llar i un indicador multi-dimensional i sintètic que
mesura el descens vulnerable que engloba tant el desclassament com l’empobriment a més de
cobrir la devaluació laboral.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
29
Gràfic 12.
Comparació de la mobilitat social de trajectòria entre 2003-2009 i 2008-2012
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 20008-2012 i 2003-2009
Un 30% dels adults catalans amb descens social entre 2008-2012
Si ens centrem en els individus, no pas en les llars, el total de descens cap a la vulnerabilitat suma
un 30% dels enquestats entre 25 i 64 anys al 2012 (1.284.000 ciutadans), que es reparteix entre un
descens acusat (19%) i un descens sever (11%). Si hi afegim el 13% que, en l’altre extrem, han experi-
mentat l’ascens social, tot un 43% dels adults ha estat mòbils a causa de la crisi i n’obtenim el quadre
global de mobilitat dels adults catalans que recull la figura següent.
Figura 1.
Mobilitat de trajectòria entre 2008-2012
Ascens social (13%)
Immobilitat (57%)
Descens acusat (19%)
Descens sever (11%)
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2008-2012
El 57% dels enquestats al 2012 han aconseguit mantenir-se ocupats, sense ascens social però també
sense desclassament, sense devaluació laboral ni descens cap a quintils de renda familiar més baixos.
Malgrat haver poder patit baixades salarials i de nivells de renda, aquestes no han estat tant intenses
com per descendir del quintil familiar que s’ocupava al 2008. Configuren el nucli resistent a la crisi i
l’atur que ha mantingut la mateixa posició i estatus entre 2008 i 2012. La figura presenta la represen-
tació gràfica en forma de baldufa amb que s’estructuren els fluxos de mobilitat.
12,1%
69,5%
18,4%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
Ascens Manteniment Descens
2008-2012
2003-2009
14%
67%
19%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
30
El gràfic 13 presenta la distribució de la mobilitat de trajectòria per classes socials ocupades al
2008. Primer, cal llegir-ho des de la taxa d’ immobilitat i manteniment d’estatus que apareix en gris
fosc. Com podem comprovar, va minvant a mida que baixem d’esglaó en l’escala social. En segon
lloc, cal llegir la taxa agregada de descens acusat i sever que, tot i la seva apreciable transversalitat
entre totes les classes socials, va augmentant a mida que ens apropem a les classes obreres.
Gràfic 13.
Mobilitat de trajectòria per classes socials (2008-2012)
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2008-2012
En tercer lloc, cal llegir la taxa d’ascens social que augmenta a mida que la posició social ocupada al
2008 era més baixa. Aquests tres moviments fluids ens dibuixen el quadre de mobilitats que ha afec-
tat al 43% dels enquestats i l’estabilitat resguardada pel 57% que han mantingut les seves posicions.
•
La classe social més afectada per la mobilitat de posicions i amb menor estabilitat entre 2008
i 2012 són les classes obreres: la meitat ha estat immòbil i no s’ha vist afectada ni per l’ascens
(18%) ni pel descens (35%). Cal destacar que les trajectòries de les classes obreres presenten la
major taxa d’ascens però també la major taxa de descens.
•
Les classes intermèdies (administratives III i tècniques V) han aconseguit major immobilitat de
posicions (62%) que les classes obreres però gaudint d’una menor taxa d’ascens (11%) i patint
també menor taxa de descens (25% de descens acusat i 1% de descens sever).
•
La petita burgesia presenta una taxa semblant d’immobilitat i conservació posicional (64%) que
les classes intermèdies, patint un punt més de descens social que aquelles (un 26% de descens
acusat i un 1% de descens sever). La taxa d’ascens social de la petita burgesia existent al 2008
és d’un 9%, significant-se com a una transició singular des de la petita propietat o la condició
d’autònom a la condició professional experta (I-II).
•
Per últim, és la classe professional experta (I-II) que inclou també la classe directiva, la qui ha
gaudit d’una major protecció i manteniment d’estatus davant la crisi: el 83% dels qui ocupaven
posicions I-II al 2008 també les ocupen al 2012. En el seu cas, al no haver-hi possibilitats d’as-
cens (per l’efecte sostre donat que ja representen la categoria superior), la seva mobilitat està
abocada a ser mobilitat descendent pel 16% dels casos.
Un cop presentades les principals magnituds de la mobilitat de trajectòria entre 2008-2012, els
següents dos capítols ens endinsen en l’anàlisi més acurat de les trajectòries viscudes de des-
cens i d’ascens.
18%
11%
9%
47%
62%
64%
83%
21%
25%
26%
16%
14%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
VI-VII Obreres
III-V Intermèdies
IV Petita burgesia
I-II Experta
Ascens Immòbil Descens acusat Descens sever
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
31
3. El descensor social provocat per la crisi
En aquest capítol, analitzarem la mobilitat descendent de renda familiar i l’abast dels descens vul-
nerable que implica desclassament, empobriment i devaluació laboral en diversos graus d’intensi-
tat i gravetat. Tal i com ja hem dit, el descens vulnerable ha arribat a afectar al 30% dels adults
catalans (1.284.000 ciutadans). Veurem si el descens social i de renda es veu impactat de forma
diferent o no segons els nivells educatius, les edats, les classes socials o els orígens familiars.
L’antropòloga Katherine Newman (1993) va etnografiar l’experiència del desclassament i com
repercuteix en l’autoestima i en l’honor social. Per una banda, suposa una pèrdua de confiança
en un mateix i una desorientació identitària que no s’acaba d’acceptar, tal i com passa en els
casos de dol. Alhora, els desclassats estan sotmesos a un estres vital continuat que perjudica la
relació amb la família i les amistats, amb sentiments de vergonya i de frustració que poden con-
duir a l’aïllament i l’encapsulament. Aquesta casuística l’analitzarem en el capítol 5 dedicat a la
confiança social i les xarxes de suport.
3.1. La mobilitat descendent de la renda familiar
Començarem analitzant la mobilitat descendent de la renda familiar. El gràfic 14 presenta els can-
vis observats en la distribució dels intervals d’ingressos nets de les llars entre el 2007 i el 2011.
1
Gràfic 14.
Distribució de les llars per intervals de renda neta
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2008-2012
1 Com que es recullen els ingressos de l’any acabat, a la 7a onada del PaD (2008) es reflecteixen els ingressos del 2007 i a la 11a onada (2012) els ingressos
del 2011.
-
5
10
15
20
25
30
<15.000 15.000-24.999 25.000-34.999 35.000-44.999 45.000-54.999 55.000-64.999 >65.000
2008
2012
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
32
Hem estandarditzat els valors del 2002 reajustant la inflació del període per tal que els nivells
d’ingressos siguin comparables. Segons el PaD, l’any 2007 el 12% de totes les llars catalanes
tenien una renda anual inferior a 15.000 € nets però al 2011 ja representaven el 20%. Les llars
catalanes més pobres ha augmentat un 41% i estan formades en un 46% dels casos per aturats,
un 28% per classes obreres i un 26% per classes mitjanes (I-II-III-IV). Aquest última dada corrobo-
ra el grau de precarietat vital d’una fracció de les classes mitjanes que viu una situació contradic-
tòria de pobresa.
El següent interval de renda mig-baix (de 15.000 a 24.999€ l’any) també té un increment però
més moderat del 9,4% en aquest període. La resta d’intervals de renda també han perdut pes i
població en una deriva general d’empobriment. Un resultat destacable és la reducció poblacional
del tram més ric (>65.000€ l’any) que baixa del 7,7% (2008) al 5,34% (2012), reduint-se un 31%.
Si les recerques sobre desigualtat hi destaquen la forta polarització de l’extrem superior per
concentrar més renda, també les dades del PaD mostren una significativa reducció poblacional
de l’extrem més benestant. Això és interpretable com a un tancament de classe (social closure)
d’una elit cada cop més reduïda i petita en un context general d’empobriment de la resta d’inter-
vals de renda. El 70% de les llars més benestants (>65.000€) està format per enquestats que són
directius, professionals i petita burgesia (classes I-II-IV).
Taula 10.
Mitjana d’ingressos per quintils al 2007 i 2011
% població Mitjana d’ingressos nets anuals
2007 2011 Variació 2007-2012
Quintil inferior 1 20 % 11.500 € 9.817 € -14,6%
Quintil mig-baix 2 20 % 21.515 € 18.826 € -12,5%
Quintil mig 3 20 % 31.119 € 27.338 € -12,1%
Quintil mig-alt 4 20 % 42.828 € 37.825 € -11,6%
Quintil superior 5 20 % 69.651 € 62.024 € -10,9%
Font: Elaboració pròpia a partir del PaD (2008 i 2012)
El 20 % de les llars més benestants acumulen 6,3 vegades més renda que el 20 %
de les llars més pobres
La taula 10 recull la mitjana d’ingressos per quintils on el quintil més baix té al 2011 una mitjana de
renda disponible de 9.917 €. La taula compara la mitjana d’ingressos de les llars que cada quintil tenia al
2007 i al 2011. Han estat les llars del quintil més pobre les que més renda neta han perdut (–14,6%) du-
rant aquest període de crisi mentre que la pèrdua de renda del quintil més benestant ha estat del 10,9%.
Observem alhora que saltar cada quintil fins arribar al quintil més ric suposa augmentar els ingressos
en torn als 10.000 € nets anual des del quintil 1 fins al quintil 4. Si es guanya o es perd aquest diferen-
cial s’hi poden produir transicions ascendents (enriquiment) o descendents (empobriment) en funció
del quintil d’origen. En canvi, el salt més difícil es situa entre el quintil 4 i el quintil 5 amb uns 25.000 €
nets anuals de diferència. En la nostra anterior recerca amb les rendes familiars del període 2002-2008
2
aquest diferencial era menor (17.000 € nets anuals). Per tant, l’esglaó que separa el quintil mig-alt i
el quintil superior s’ha fet més gran, confirmant-se una major bretxa de desigualtat per dalt.
2 Martí nez Celo rrio, X. i Mar ín Sald o, A. (2012). Crisi, trajectòries socials i educació. Fundació Jaume Bofill, col·lecció Polítiques
núm. 74.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
33
El 20 % de les llars més benestants acumulen 6,3 vegades més renda que el 20 %
de les llars més pobres (cont.)
Les mitjanes de renda observades en el PaD (2012) mostren una taxa de desigualtat 80/20 de 6,3. És a
dir, el 20% més benestant acumula 6,3 vegades més renda que el 20% més pobre al 2012. Coincideix,
en la pràctica, amb el registrat per Idescat (2012) que és del 6,5 pel mateix any.
Hem treballat amb una matriu de mobilitat d’ingressos formada per una mostra de 1.975 llars,
tal i com recull la taula 9 (v. Annex al final del capítol). Els valors de la diagonal recullen la immo-
bilitat d’ingressos. Per sobre de la diagonal, trobem les llars que han millorat de quintil de renda
(mobilitat ascendent) i per sota de la diagonal, les llars que han empitjorat (mobilitat descendent).
L’anàlisi de la mobilitat d’ingressos ajuda a conèixer millor les transicions redistributives entre
els estrats de renda i es fa jerarquitzant la població en quintils d’ingressos (grups consecutius
del 20% poblacional) des del quintil 1 (el 20% més baix o pobre) fins al quintil 5 (el 20% poblaci-
onal més ric i benestant). Seguirem el model metodològic de les transicions entre escales relati-
ves de renda (Ayala i Sastre, 2002) sense sofisticar l’anàlisi amb els múltiples índexs i indicadors
mètrics existents.
Hi ha dues formes de llegir la matriu de mobilitat per quintils de renda: per files (outflow) i per
columnes (inflow). La taula 11 presenta la lectura en outflow o de sortida prenent com a referèn-
cia la posició econòmica ocupada per les llars al 2007 i es llegeix en horitzontal. Hi observem
que la immobilitat és màxima en els dos extrems de la matriu, tal i com ja vam confirmar en
l’anterior recerca. En el quintil més pobre, el 51% dels seus ocupants continuen al 2011 al mateix
quintil pobre que ocupaven al 2007.
Taula 11.
Mobilitat outflow per quintils de renda (2008-2012)
2012
Total
Quintil
inferior
Quintil
mig-
baix
Quintil
mig
central
Quintil
mig-alt
Quintil
superior
2008
Quintil inferior
100
Quintil mig-baix
100
Quintil mig
central 100
Quintil mig-alt
100
Quintil superior
100
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
51%
25% 12% 10% 3%
28% 39% 27% 4% 2%
18% 27% 27% 21% 7%
5% 15% 28% 36% 16%
6% 10% 12% 36%
50%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
34
Entre el quintil més ric, la immobilitat o conservació del seu estatus benestant és quasi del 50%.
La diagonal en gris mostra les taxes de manteniment d’estatus de cada quintil. La pauta de mo-
bilitat de renda tendeix a concentrar-se en les caselles adjacents a la diagonal confirmant-se,
doncs, el predomini de la immobilitat amb uns fluxos de mobilitat d’ascens i de descens de curt
recorregut.
•
La lògica de reproducció social de la desavantatge i del privilegi en els dos extrems es man-
té molt acusada: el 75,7% de les llars més pobres es concentra en els dos quintils més baixos
de la mateixa manera que el 72,2% de les llars més riques les trobem als dos quintils més
alts.
•
Les trajectòries de mobilitat des del quintil més pobre gairebé no traspassen el quintil mig i
tendeixen a concentrar-se en el quintil més pròxim on han ascendit el 25% de les seves llars.
Al quintil mig hi han accedit el 11,6%. Un significatiu 12,7% de les llars que eren pobres al 2008
han arribat al 2012 als dos extrems més benestants.
•
Les trajectòries de mobilitat del quintil més ric reprodueixen la mateixa inèrcia: el 22,3% des-
cendeix al quintil adjacent, el 11,3% baixa al quintil mig i el restant 16,5% coneix el desclassa-
ment en els quintils més baixos.
•
Però, sense dubte, és el quintil central del mig (el cor de la classe mitjana) el qui ha patit una
major mobilitat i volatilitat d’ingressos: tan sols el 27% es manté en la mateixa posició però un
45% s’ha desclassat cap a quintils inferiors (un 18% arriba al quintil més baix) i un altre 28% ha
pogut ascendir cap els quintils superiors.
La segon forma de lectura de la matriu de mobilitat és en perspectiva inflow que registra d’on
provenen les entrades a cada quintil al 2012, recollida en la taula 12 que s’ha de llegir en vertical
per cada columna:
•
Si comencem pel quintil inferior veurem l’efecte de l’atur i la crisi a l’hora de nodrir-ho de nous
entrants. De fet, tan sols el 38% dels components del quintil inferior també hi eren al 2008. El
27% dels nous entrants provenen del quintil mig-baix, el 20,5% del tram mig central i el 14,6%
provenen dels quintils superiors. S’hi constata, doncs, un efecte transversal del risc de descens
entre els diferents quintils que posa de relleu la «democratització» dels procés d’empobriment
(Sarasa i Porcel, 2013)
•
La diagonal de la taula reflecteix la immobilitat dels actuals membres de cada quintil, sent
màxima en el quintil superior més ric on quasi el 68% dels seus membres al 2012 ja ho eren al
2008. S’hi confirmaria, doncs, la tesi del tancament social de l’extrem superior i la major capa-
citat de conservar l’estatus sòcio-econòmic en temps de crisi que ja vam quantificar en l’ante-
rior recerca (Martínez Celorrio i Marín, 2012).
•
Els reclutaments dels quintils mig-baix i mig-central tenen en comú una taxa semblant d’im-
mobilitat en torn al 30% atès que són receptors d’un fort descens des del quintils superiors i,
alhora, receptors de l’ascens des de baix. En el quintil mig-baix, el 52% dels seus integrants
han recalat en aquesta capa en descens respecte al 2008. En l’entrada al quintil mig-central, el
41% prové dels dos quintils superiors, baixant d’esglaó al 2012.
•
Els salts de dos o més quintils (guany o pèrdua de més de 20.000 € nets anuals) són més in-
freqüents però molt significatius. El 23% de les llars del quintil inferior experimenta transicions
ascendents de dos o més quintils que es modera fins el 15% entre el quintil mig-baix. En paral-
lel, el 22% de les llars del quintil superior més ric viu transicions descendents de dos o més
quintils, una taxa de descens extrem que també es repeteix en el quintil mig-alt. Per tant, les
transicions de llarg recorregut són menys freqüents però simètriques entre els dos extrems
socials.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
35
Taula 12.
Entrada a cada quintil d’ingressos (2012) des del quintil de 2008
2012
Total
Quintil
inferior
Quintil
mig-
baix
Quintil
mig
central
Quintil
mig-alt
Quintil
superior
2008
Quintil inferior
100
Quintil mig-baix
100
Quintil mig
central 100
Quintil mig-alt
100
Quintil superior
100
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
De l’anàlisi de la matriu de dades del PaD (2012) s’obtenen els següents resultats de mobilitat
d’ingressos que recull el gràfic 15: un 47% de les llars s’han mantingut en els mateixos quintils
entre 2008-2012, un 22% han experimentat l’ascens de quintil de renda i un 31% han viscut el
descens cap a quintil inferiors i per tant s’han empobrit en relació al 2008.
Gràfic 15.
Mobilitat de renda de les llars (2007-2011)
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
38%
15% 8% 7% 2%
27% 32% 23% 4% 2%
21% 27% 28% 24% 9%
6% 15% 28% 38% 19%
8% 11% 13% 27%
68%
22%
47%
31%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Ascens Manteniment Descens
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
36
En el període 2008-2012, el descens de renda de les llars ha seguit un patró de segmentació edu-
cativa molt clar segons recull el gràfic 16. Mentre que el 16% dels enquestats amb màsters o llicen-
ciatures ha experimentat l’empobriment relatiu de la seva llar, amb un nivell d’estudis bàsics el
descens de renda arriba fins el 41%. Amb FP superior, batxillerat o FP mitjana la taxa de descens
d’ingressos ronda el 37% i es redueix al 25% entre els enquestats amb diplomatures universitàries.
Per tant, la transversalització del risc d’empobriment s’hi continua manifestant per nivells educa-
tius però es dispara en cas dels enquestats que no assoleixen titulacions universitàries.
Gràfic 16.
Mobilitat de renda per nivell d’estudis (2008-2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)23
El primer impacte de la crisi va afectar més els joves però entre 2008-2012
els més perjudicats han estat els majors de 55 anys
En l’anterior recerca (Martínez-Celorrio i Marín, 2012) els perfils de descens de renda familiar entre
2003-2009 eren més probables entre les edats joves que no pas entre els majors de 55 anys. De fet,
el 91% de l’ocupació destruïda entre 2008-2013 corresponia a menors de 35 anys. En aquell moment
estàvem capturant els primer efectes de la crisi amb la destrucció massiva d’ocupació jove en 2009 en
sectors molt intensius en mà d’obra (construcció, comerç, turisme i logística).
En canvi, si obrim el focus entre l’últim any de bonança (2008) i l’epicentre de la crisi (2012), el factor
edat apareix com a variable de risc pels majors de 55 anys, essent els qui més benestar han perdut
amb l’atur de llarga durada i bona part dels estalvis acumulats gastats per fer-hi front a l’empobri-
ment. Pel conjunt d’Espanya, mig milió d’aturats que ja han esgotat la prestació han rescatat fins
2.500 milions d’euros dels seus fons privats de pensions per tal de sobreviure durant la crisi fins el
2014.
3
Bona part d’ells són persones majors de 45 anys i de classe mitjana.
Per edats, el descens de renda de les llars també segueix una segmentació clara per edat de
l’enquestat. Si la mitjana de descens per totes les llars catalanes és del 32%, entre els majors de
55 anys arriba al 37%. Entre els més joves, baixa fins el 29% i és l’únic grup d’edat on la taxa
d’ascens de renda (32%) supera la taxa de descens, tal i com podem veure en el gràfic 17. Per
tant, les dades del PaD (2012) confirmen el major risc de desclassament i empobriment que es-
tan patint els majors de 55 anys, assenyalant una frontera d’edat crítica i molt afectada per l’atur
de llarga durada tal i com ja posava de manifest la memòria del Consell Econòmic i Social pel
conjunt d’Espanya (CSE, 2013).
3 El Mundo (13 d’Octubre de 2015), «Medio millón de parados han rescatado sus fondos de pensiones para salir a flote».
10%
17%
21%
24%
17%
24%
25%
24%
47%
42%
40%
40%
46%
51%
59%
59%
43%
41%
39%
36%
37%
25%
16%
17%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Sense estudis
Estudis bàsics
FP Mitjana
Batxillerat-COU
FP Superior
Diplomatura
Llicenciatura
Màster-Doctorat
Ascens
Immòbil
Descens
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
37
Gràfic 17.
Ascens i descens de renda familiar per grups d’edat (2008-2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
El 47 % de les llars d’immigrants amb descens de renda
Un tercer eix segmentador del risc de descens de renda ha estat l’origen geogràfic o lloc de naixement de
l’enquestat. Les llars on l’enquestat és d’origen estranger pateixen una taxa de descens de renda familiar
del 47%, mentre que presenten taxes més moderades els nascuts a la resta d’Espanya (27,5%) o en Cata-
lunya (29%). Tot i que les llars formades per immigrants estrangers sumen un 18% del total, representen
el 26% de tot el volum de descens de renda. Els enquestats estrangers tenen 2,6 més probabilitats de
descendir abans que mantenir-se en el seu quintil de renda del 2008 respecte als nascuts a Catalunya.
Gràfic 18.
Mobilitat de renda familiar per lloc de naixement (2008-2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
Segons les Memòries del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC, 2014), la taxa
d’atur entre els estrangers ha passat del 12% l’any 2007, fins el 29% al 2009 i s’eleva al 35% al 2014.
El col·lectiu jove estranger entre 16 i 25 anys és el grup que presenta la major taxa d’atur al 2014 amb
un 64% mentre que la dels joves nacionals és del 43,5%.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Ascens de renda familiar Descens de renda familiar
55-64 anys 45-54 anys 35-44 anys 25-34 anys
21,2%
19,4%
22,0%
49,9%
53,1%
31,4%
28,9%
27,5%
46,6%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Nascut a Catalunya
Nascut a Espanya
Nascut a l'estranger
Ascens
Immòbil
Descens
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
38
3.2. Un 30% dels catalans estan patint descens vulnerable
L’anàlisi de les dades sòcio-demogràfiques longitudinals dels individus ens han permès capturar
tres tipus de mobilitat social de trajectòria: la mobilitat de renda familiar entre quintils d’ingres-
sos de les llars que acabem de presentar, la mobilitat de classe i estatus en les trajectòries entre
2008-2012 i la mobilitat descendent cap a la vulnerabilitat social en el mateix període. Aquesta
darrera mobilitat engloba aquells que s’han desclassat, han baixat de quintil de renda familiar i
han estat devaluats en el mercat laboral passant d’ocupats fixos a temporals, a aturats o a inac-
tius malgrat no tenir l’edat de jubilació. Tots els enquestats que hagin viscut tots tres processos
de devaluació o algun d’ells han estat classificats com a descens vulnerable a partir d’un índex
que diferència dos graus d’intensitat: el descens acusat i el descens sever.
4
Aquests indicadors capturen el descens vulnerable en tant que pèrdua d’estatus i despossessió
d’una situació prèvia de benestar. Per tant, la vulnerabilitat no mesura la pobresa o les pitjors
condicions de vida sinó la pèrdua regressiva de benestar, renda i estatus al llarg un tram vital
determinat. Es tracta d’una condició dinàmica que deixa en evidència els sectors socials més
impactats pel risc de desclassament. Tal i com afirma Susman (1984) la vulnerabilitat social és el
grau que les diferents classes socials estan diferencialment en risc i, com a procés dinàmic, és
un procés acumulatiu de fragilitat i d’indefensió que segueix un patró jeràrquic.
Per gènere, el 31% dels homes entre 25 i 64 anys ha partit descens vulnerable en el període es-
tudiat i les dones n’han patit un 30%. La única diferència és la major propensió dels homes a
experimentar el descens sever (13%) amb tres punts percentuals més que les dones.
Gràfic 19.
Distribució del descens vulnerable per classe social (2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
4 Aquest indicador és una escala de descens social i laboral construïda en base a puntuar els processos de: desclassament (0,5 pel
descens de classe en un esquema EGP de 7 posicions i 0,5 punts més si es baixa a la classe inferior VII), d’empobriment (1 punt per cada
quintil perdut en la mobilitat de renda familiar, exceptuant-ne els qui baixen del quintil superior) i de devaluació laboral (1 punt per cada
pèrdua en el contínuum d’estatus ocupat fixe-temporal-aturat-inactiu).
4%
8%
17%
32%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
II Professionals
III Intermèdies
IV Petita burgesia
V Quadres i tècnics
VI Obrers qualificats
VII Obrers poc qualificats
Descens acusat Descens sever
Directius
No ocupats
11%
16%
26%
26%
25%
34%
16%
16%
1%
1%
1%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
39
La major taxa de descens vulnerable la trobem entre els obrers qualificats amb un 42% que es re-
parteix entre un 34% de descens acusat i un 8% de descens sever. És la classe social més afectada
pel desclassament ràpid passant de bons salaris i ocupacions en els sectors de la indústria, la
construcció i afins que s’han evaporat amb la crisi. Els obrers i empleats no qualificats dels serveis,
molt abundants en el comerç i l’hostaleria abans de la crisi, són la segona classe social amb major
taxa de descens vulnerable amb un 35% repartit quasi a la meitat entre el descens acusat i el sever.
En l’extrem contrari hi trobem la classe directiva I que, tot i no quedar exempta de descens vul-
nerable, presenta una taxa per sota de la mitjana (11%). La classe professional II ha viscut de
manera més intensa el procés de desclassament amb un 16% però a distància de les classes mit-
janes III-IV-V que presenten unes taxes de descens vulnerable en torn al 26%.
Per raó d’edat, són els sèniors majors de 55 anys els qui han quedat més malparats al llarg de la
crisi amb un 38% de descens vulnerable repartit a parts iguals entre la intensitat acusada i la
severa. Entre la resta de trams d’edat, la taxa de descens vulnerable es manté en torn el 29% on
el descens sever ronda entre el 8-10% i per tant, està més repartit que entre les classes socials
on el descens sever quedava massa concentrat en les classes obreres.
Gràfic 20.
Distribució del descens vulnerable per edats (2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
Pel que respecta al descens de trajectòria, és a dir, el desclassament posicional entre 2008-2012
registrat en perspectiva intra-generacional, entre els estrangers (23%) resulta superior en relació
als nascuts a Catalunya (18%) i entre els homes (24%) respecte a les dones (16%). De fet, el 60%
dels qui han experimentat el descens de trajectòria són homes i un 34% de tots ells són majors
de 55 anys per un 17% que tenen de 25 a 34 anys al 2012.
Si creuem el descens vulnerable amb la mobilitat de trajectòria de classe, descobrim que el 72%
dels qui s’han desclassat (el 18% dels catalans) han acabat en el descens sever i que el 12% dels
qui han estat immòbils conservant la mateixa classe entre 2008 i 2012 han patit, no obstant, un
descens acusat. El gràfic següent visualitza quins són els destins del descens de trajectòria: el
52% acaba en l’atur, el 24% es retira en la inactivitat malgrat no tenir edat de jubilar-se i el 24%
acaben en classes inferiors a les ocupades en 2008.
10%
9%
8%
19%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
25-34 anys
35-44 anys
45-54 anys
55-64 anys
Descens acusat
Descens sever
19%
21%
19%
19%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
40
Gràfic 21.
Distribució dels destins de descens de trajectòria (2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
Per acabar aquest capítol aportarem un enfocament inter-intra-generacional. És a dir, partim dels
orígens socials familiars i comparem quin enclassament tenien els enquestats al 2008 abans de
l’esclat de la crisi i al 2012 quan són preguntats pel PaD. En el gràfic 20 veiem com quasi el 40%
dels adults que són fills de pares directius i professionals (I-II) ocupaven ells també posicions de
classe I-II al 2008 però al 2012 n’ocupen un 35%, perdent cinc punts al llarg de la crisi. Una pèr-
dua que tan sols és d’un punt entre els fills de les classes intermèdies (III-IV-V) que havien arribat
a posicions de classe I-II al 2008 (27%). Fins i tot, malgrat els fills d’obrers que van arribar al 2008
a la classe I-II eren menys (el 16,5%), al 2012 augmenten fins representar el 17,4%. Per tant, la
Gràfic 22.
Classes socials i estatus al 2008 i 2012 per classe social del pare
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
52%
24%
10%
5%
9% Atur
Inactivitat
VII-Obrera poc qualificada
VI-Obrera qualificada
III-V-Classes intermèdies
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
I-II
III-V
IV
VI-VII
Aturat
Inactiu
I-II
III-V
IV
VI-VII
Aturat
Inactiu
I-II
III-V
IV
VI-VII
Aturat
Inactiu
I-IIIII-IV-VVI-VII
Classe 2008 Classe 2012
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
41
destrucció de posicions directives i professionals (I-II) ha afectat molt més als que provenien dels
orígens alts, essent un resultat contra-intuïtiu donat que popularment es pressuposa que quan
més alt sigui l’origen social i més alta la classe assolida abans de la crisi, major protecció i blin-
datge es té contra el risc d’atur i de descens.
Si ara analitzem l’augment dels aturats segons origen de classe, veiem que els adults que són
fills de pares directius i professionals (I-II) augmenten al 2012 en 6.5 punts percentuals, la taxa
d’atur que tenien al 2008 abans de la crisi. L’augment de la taxa d’aturats entre els adults que
són fills de pares de classes mitjanes és molt similar (5,6 punts més) i en el cas dels que prove-
nen de pares obrers, l’augment és més pronunciat (9,1 punts més).
Com que la nostra matriu longitudinal funciona amb una lògica de suma zero (allò que es guanyat
per uns, es perdut per altres), convé comparar els guanys i pèrdues de posicions de classe entre
2008-2012 segons l’origen social. Els orígens socials no han estat un gran escut protector o blin-
dat contra la crisi, tal i com ja vam demostrar en la nostra anterior recerca Crisi, trajectòries socials
i educació.
5
Els fills de pare obrer VI-VII registren un major augment de l’atur perquè ocupaven en
més proporció les posicions de classe obrera que han estat les més castigades per la crisi.
Gràfic 23.
Creació i destrucció de posicions de classe dels fills adults entre 2008-2012 per classe
social del pare (en punts percentuals)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
Una de les lliçons d’aquest enfocament inter-intra-generacional (combinant classe d’origen i tra-
jectòries individuals entre 2008-2012) és el repartiment dels riscos i dels impactes negatius de
la crisi, sense que despunti el factor origen social com a un gran determinant explicatiu. Més
aviat, cada origen social ha perdut posicions de reproducció social que tenia al 2008:
•
els fills d’orígens directius i professionals (pare I-II) reculen 4,4 punts en posicions directives i
professionals, com ja hem dit,
5 Recordem que en els anàlisis de regressió multilogit que vam fer (Martínez-Celorrio i Marín, 2012), el factor origen social no era
determinant en el descens vulnerable, sinó que ho eren el factors gènere, nivell educatiu i grup d’edat.
-4,4
-0,9
0,9
-0,5
-4,5
-2,2
0,5
-0,5
-2,5
-3,8
-2,7
-7,5
6,5 5,6
9,1
1,7 2,1 2,2
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
Origen I-II Expert Origen III-IV-V Intermèdies Origen VI-VII Obrers
Fills I-II
Fills III-V
Fills IV
Fills VI-VII
Fills Aturats
Fills Inactius
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
42
•
els fills de classes mitjanes (pare III-IV-V) reculen 4,5 punts en posicions administratives i tèc-
niques (III-IV) i mig punt en posicions de petita burgesia (IV),
•
els fills adults de pares obrers (VI-VII) reculen 7,5 punts percentuals en posicions també obre-
res i alhora, perden 2,5 punts en posicions de petita burgesia que ocupaven al 2008 i uns al-
tres 2,2 punts percentuals de posicions administratives i tècniques (III-V). La seva compensació
és el petit augment entre 2008-2012 d’efectius directius i professionals que no tenen els altres
dos orígens socials.
Aquesta pauta contribueix a esmorteir i mitigar la conflictivitat social donat l’abast prou trans-
versal que ha democratitzat els impactes negatius de la recessió, tot i que siguin els orígens
obrers els més damnificats i vulnerables. Les dades del gràfic 24 també confirmen una pauta
similar de repartició interclassista dels estralls de la crisi, però en base a un altre anàlisi bivaria-
ble: les probabilitats de descens acusat i sever segons l’origen familiar dels enquestats.
El 47% dels adults catalans entre 25-64 anys prové d’un origen familiar obrer, el 44% té un origen fa-
miliar de classes mitjanes i el 9% un origen social benestant.
6
Podem comprovar com la taxa de des-
cens acusat és bastant similar i independent dels orígens: els descendents d’orígens obrers i interme-
dis tenen un 20% de descens acusat al 2012 i els fills/es dels orígens benestants, un 17%. Una altre
evidència que confirma la transversalització o democratització dels impactes de la crisi i que, ha con-
tribuït a evitar la concentració del risc en les capes més baixes, fent-ho més esmorteït i interclassista.
La transversalitat d’orígens socials del descensor ha tingut un efecte cohesionador
en l’adversitat
En canvi, els efectes més durs del descens sever com a acumulador de desavantatges sí que està graduat
i jerarquitzat pels orígens familiars però sense perfilar-se una polarització substancial donat que ni els
fills/es d’orígens benestants i ni de classes intermèdies tampoc es lliuren del descens sever. La màxima
taxa de descens sever la trobem entre els descendents dels orígens obrers i populars (14%) que va min-
vant entre els enquestats d’orígens intermedis (11%) i entre els que provenen d’orígens benestants (9%).
Gràfic 24.
Descens vulnerable per origen familiar (2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
6 Hem obtingut aquests orígens familiars a partir d’una anàlisi de correspondències múltiples (ACM) que combinava tres variables de
pare i mare (la respectiva classe social EGP, els seus nivells educatius i el seus llocs de naixement) i el context vital de dificultats
econòmiques i de conflictes familiars als 15 anys d’edat de l’enquestat.
20% 20%
17%
14%
11%
9%
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
7%
8%
9%
10%
11%
12%
13%
14%
15%
16%
17%
18%
19%
20%
21%
22%
Origen familiar obrer Origen classes intermèdies Origen familiar benestant
Descens acusat
Descens sever
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
43
La transversalitat d’orígens socials del descensor ha tingut un efecte cohesionador
en l’adversitat (cont.)
Per tant, l’extensió d’un atur massiu i transversal que ha precipitat processos d’empobriment i de
desclassament molt amplis, no sembla que segueixi una lògica adscriptiva determinada per la clas-
se social d’origen. Aquest fet, ha coadjuvat per cohesionar i solidaritzar al conjunt de la societat en
l’adversitat del descensor, apaivagant una potencial major conflictivitat social al repartir-se de forma
tranversal els riscos de descens.
Annex
Taula 13.
Mobilitat social de trajectòria 2008-2012 per classe ocupada al 2008 i classe social del pare
EGP
Pare
Classe
2008
% Classe 2012
I-II III-V IV VI-VII Aturat Inactiu
I-II
(12%)
I-II 39,7% 76,7% 4,1% 4,1% 1,4% 11,0% 2,7% 100%
III-V 26,6% 0 77,6% 4,1% 0 16,3% 2,0% 100%
IV 13,6% 28,0% 0 60,0% 0 4,0% 8,0% 100%
VI-VII 7,6% 14,3% 21,4% 7,1% 28,6% 28,6% 0 100%
Aturat 6,0% 0 18,2% 27,3% 18,2% 18,2% 18,2% 100%
Inactiu 6,5% 0 16,7% 16,7% 0 0 66,7% 100%
Total fila 35,3% 26,1% 14,1% 3,8% 12,5% 8,2% 100%
III-IV-V
(49%)
I-II 27,2% 84,5% 3,5% 3,5% 0,5% 4,0% 4,0% 100%
III-V 29,2% 6,5% 69,6% 7,0% 1,9% 10,3% 4,7% 100%
IV 14,2% 3,8% 1,9% 71,2% 10,6% 9,6% 2,9% 100%
VI-VII 15,0% 0 13,6% 3,6% 59,1% 15,5% 8,2% 100%
Aturat 6,0% 6,8% 15,9% 9,1% 13,6% 50,0% 4,5% 100%
Inactiu 8,4% 4,8% 1,6% 6,5% 4,8% 9,7% 72,6% 100%
Total fila 26,3% 24,7% 14,7% 12,3% 11,6% 10,5% 100%
VI-VII
(39%)
I-II 16,5% 81,6% 3,1% 4,1% 0 7,1% 4,1% 100%
III-V 27,2% 7,5% 67,1% 3,1% 7,5% 6,2% 8,7% 100%
IV 8,1% 12,5% 10,4% 41,7% 18,8% 6,3% 10,4% 100%
VI-VII 26,0% 2,6% 12,3% 0,6% 53,2% 24,7% 6,5% 100%
Aturat 4,9% 0 24,1% 10,3% 13,8% 48,3% 3,4% 100%
Inactiu 17,4% 1,0% 5,8% 0 2,9% 10,7% 79,6% 100%
Total fila 17,4% 25,0% 5,6% 18,5% 14,0% 19,6% 100%
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2008-2012
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
44
Taula 14.
Ingressos de la llar al 2012 per orígens socials familiars
Ingressos de la llar
2012
(deflactats base 2008) %
Origen
familiar
obrer
(47%)
Origen
classes
intermèdies
(44%)
Origen
familiar
benestant
(9%)
< 15.000 € 19% 25% 15% 14%
15.000-24.999 € 24% 29% 20% 16%
25.000-34.999 € 24% 24% 24% 21%
35.000-44.999 € 14% 12% 16% 16%
45.000-54.999 € 10% 6% 13% 12%
>55.000 € 9% 4% 12% 21%
TOTAL 100% 100% 100% 100%
Font: Elaboració pròpia a partir del PaD (2008-2012)
Gràfic 25.
Jerarquia d’ingressos nets individuals per gènere i nivell d’estudis (2012)
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
0 € 500 € 1.000 € 1.500 € 2.000 € 2.500 €
No ha cursat estudis
Primària incompleta
ESO (certificat o graduat)
Cicles formatius de grau mitjà
EGB o batxillerat elemental
BUP
FP 1 o estudis de comerç
Cicles formatius de grau superior
FP 2 o mestre industrial
COU
Diplomatures
Llicenciatures
Màsters i doctorats
Dones
Homes
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
45
4. Ascens social i de renda enmig de la crisi
En aquest capítol ens centrarem en dues dimensions. Primer, analitzarem les característiques
demogràfiques que identifiquen quins col·lectius han estat més proclius a seguir trajectòries
d’ascens de classe i de renda familiar entre 2008-2012. El 12,1% dels enquestats del PaD (2012)
han conegut l’ascens de trajectòria i sumen en torn 518.000 adults entre 25 i 64 anys. Com veu-
rem el 70% d’ells tenen menys de 45 anys.
En segon lloc, obrirem un focus en torn a una submostra d’adults amb les seves notes de selec-
tivitat d’entrada a la universitat. Ens interessa esbrinar si, existeix o no una ordenació meritocrà-
tica de les probabilitats d’ascens social en funció d’aquest indicador de rendiment acadèmic.
Podrem contestar dues preguntes prou interessants: serveix d’alguna cosa acabar la secundària
amb notes altes de selectivitat? Ha quedat recompensat aquest esforç meritocràtic amb un me-
nor descens vulnerable a causa de la crisi?
4.1. Un 12% de catalans amb trajectòries d’ascens social
Entre 2008 i 2012, es van destruir un total de 33.828 empreses a Catalunya, és a dir, el 5,4% de
les existents als 2008. En el mateix període es van destruir 605.475 llocs de treball, el 17,3% dels
existents al 2008. Segons l’EPA, el 35% dels llocs destruïts corresponen a la construcció, un altre
35% a la indústria i el 29% al sector serveis. Si la taxa d’ocupació al 2008 era del 70,9%, al 2012
va baixar fins el 60,3%.
Malgrat aquests indicadors negatius i d’altres que ja hem recollit en el primer capítol, enmig de
la crisi i de la gran recessió també s’ha registrat ascens de trajectòria entre 2008 i 2012 amb una
taxa del 12,1% del total d’enquestats a la nostra mostra longitudinal. Ja hem vist abans com cinc
sectors de l’economia catalana van crear ocupació entre 2007-2014: serveis socials i personals,
hoteleria, educació-formació, agricultura, programes públics i R+D. (v. pàg.27).
De fet, els fluxos i transicions des de l’atur cap a l’ocupació i les noves contractacions indefi-
nides no han deixat d’existir malgrat la recessió, tal i com veiem en el gràfic 26. Al 2008 un
27% dels aturats van passar a treballar però al 2012, aquesta taxa va baixar fins el 14%. El
percentatge de contractacions indefinides realitzades sobre el total d’ocupats al 2008 era del
12,5%. Una taxa que ha anat minvant al llarg de la crisi fins el 7,6% al 2011, remuntant lleuge-
rament al 9,6% al 2012. Per tant, malgrat són valors petits, posen en evidència que certs sec-
tors i teixits empresarials han continuat contractant, especialment aquells més exportadors,
innovadors i globalitzats.
Qui ha protagonitzat les trajectòries d’ascens social entre 2008-2012? La taula 15 mostra clara-
ment els joves entre 25-34 anys com el col·lectiu amb major taxa d’ascens enmig de la crisi (27%)
acumulant el 35% de tots els casos. Els adults entre 35-44 anys han tingut una taxa per sobre de
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
46
Gràfic 26.
Transicions de l’atur cap a l’ocupació i noves contractacions indefinides sobre total
d’ocupats (2008-2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació (2015) Fluxos del mercat de treball a Catalunya des de l’atur
la mitjana amb un 14%. Si sumem, doncs. ambdós grups, els menors de 45 anys concentren el
70% de tots els casos d’ascens de trajectòria. La discriminació per edat torna a fer-se evident en
el cas dels majors de 55 anys, amb la menor taxa d’ascens (4%).
Taula 15.
Ascens de trajectòria per edats (2012)
% ascens
2008-12
Distribució de
l’ascens 2008-12
25-34 anys 27% 35%
35-44 anys 14% 35%
45-54 anys 9% 22%
55-64 anys 4% 8%
TOTAL 12% 100
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
Quines han estat les classes socials de destí, on han arribat les trajectòries ascendents? La classe
experta I-II acapara el 28% com a classe d’arribada, seguida de la petita burgesia IV (on també hi
trobem autònoms) amb un 23% i dels quadres i tècnics intermedis V amb un 20%. A les classes
intermèdies de coll blanc III hi ha arribat el 15% dels ascendents. A la classe obrera poc qualifi-
cada VII hi arriben el 9% i a l’obrera qualificada VI han arribat el 5% restant. Per tant, el 12% dels
adults que han millorat de posició de classe entre 2008-2012 han seguit una clara jerarquització,
que ens indica la forta estratificació amb que s’ha pautat la creació de noves ocupacions i d’opor-
tunitats.
Recordem que estem parlant d’importants salts en l’estructura de classes, gens fàcils en conjun-
tures de crisi, i no pas de promocions dins la mateixa ocupació. L’ascens de trajectòria es fa més
fàcil d’entendre a partir de la taula 16 que presenta les taxes de reclutament (inflow) o d’entrada
a cada classe social existent al 2012, en relació a la classe social ocupada al 2008.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
2008 2009 2010 2011 2012
Aturats que troben feina Contractes indefinits s/ total ocupats
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
47
•
El 83% de la classe experta I-II que hi trobem al 2012 ja hi era abans de la crisi al 2008, mos-
trant la major taxa d’immobilitat o de seguretat al mantenir l’estatus malgrat la crisi. El 17% de
nous entrants són casos d’ascens de trajectòria que provenen de la resta de classes. Tan sols
un 2% dels actuals membres de la classe I-II procedeix de l’atur i un altre 2% prové de la inac-
tivitat (estudiants). El 8% dels nous membres ocupaven posicions de classe intermèdia III-V al
2008 i el 5% tenia petits negocis propis.
Taula 16.
Matriu de mobilitat social de trajectòria 2008-2012: inflows
Classe ocupada
al 2008
Classe ocupada al 2012 Total
(fila)
I-II IV III-V VI-VII Aturat
I-II 83% 9% 3% 2% 11% 23%
IV 5% 67% 2% 7% 9% 12%
III-V 8% 12% 77% 10% 19% 28%
VI-VII 2% 3% 11% 72% 33% 20%
Aturat 2% 6% 4% 6% 19% 6%
Inactiu 2% 4% 3% 4% 8% 12%
TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2008-2012
•
Al 2012 tan sols trobem al 67% de la petita burgesia que existia abans de la crisi al 2008. La
resta de membres actuals d’aquesta classe es reparteix entre un 12% que ascendeix des de les
classes intermèdies III-V, un 10% que hi arriba ja sigui des de l’atur o des de la inactivitat, un
9% que prové de la classe experta que ha obert un negoci i el restant 3% ocupaven posicions
de classe obrera al 2008.
•
El 77% de les classes intermèdies que tenim al 2012 han pogut mantenir-se en la mateixa po-
sició de classe durant la crisi. Els nous entrants provenen, sobre tot de les classes obreres
(11%), de l’atur (4%) i de la inactivitat (3%).
•
El 72% de la classe obrera que trobem al 2012 ja hi era al 2008. No obstant, si canviem de
perspectiva el resultat és un altre: tan sols el 53% dels membres de la classe obrera del 2008
han pogut mantenir el seu estatus sense descendir a l’atur o sense retirar-se a la inactivitat. Per
tant, des de la perspectiva del 2008 resulta la classe més afectada per la destrucció de llocs de
treball. Tornant a la classe obrera que tenim al 2012, el 28% dels seus actuals membres són
nous i provenen, sobre tot, de les classes intermèdies, de la petita burgesia desclassada i de
l’atur.
•
Per últim, el 18% dels aturats enquestats al 2012 també eren aturats al 2008 sense que això
impliqui que durant tot el període hagin estat a l’atur. De fet, el 56% dels aturats al 2008 ja no
estan desocupats al 2012. La procedència dels aturats de la nostra mostra al 2012 posa en
evidència l’esperada transversalitat: el gruix més nombrós el formen antics membres de la
classe obrera (33%), seguits d’antics empleats intermedis (19%), ex professionals experts (11%)
i antics petits propietaris (9%). Un altre 8% dels aturats del 2012 provenen de la inactivitat i
bàsicament són estudiants.
La mateixa lògica d’estratificació per edat de l’ascens de trajectòria de classe acaba traduint-se
també en la jerarquia ordenadora de la mobilitat de renda entre 2008-2012. Tal i com veiem en
el gràfic 27, són els joves els que han protagonitzat un major ascens econòmic (32%) enfront els
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
48
majors de 55 anys que tan sols ho han viscut en un 11,5% dels casos. Recordem que la mitjana
de les llars catalanes és d’un 21% d’ascens de renda en el període estudiat. En total, el 58% de
tot l’ascens de renda familiar està protagonitzat pels menors de 44 anys, confirmant-se la forta
discriminació per edat com un dels estralls de la crisi.
Com que analitzem la mobilitat de trajectòria al llarg de quatre anys (2008-2012), cal recordar
que els joves entre 25-34 anys al 2012 tenien entre 21-30 anys al 2008. Per tant, és esperable
que siguin els joves els més beneficiats per l’ascens de renda i per l’ascens professional de tra-
jectòria atès que han tingut quatre anys per contrarestar una contra-mobilitat negativa d’inserció
inicial. És a dir, ja sigui vivint a casa dels pares o emancipats, han passat de la inactivitat o d’ocu-
pacions inferiors al 2008 a guanyar posicions de classe superiors al 2012.
Gràfic 27.
Mobilitat de renda de les llars per edats (2008-2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
Les majors oportunitats dels joves estan, però, condicionades pel seu origen social. El gràfic 29
visualitza la mobilitat de trajectòria de tota la mostra segons la posició de classe ocupada al
2008 per tres orígens socials. Si ens fixem en la categoria dels inactius al 2008, on hi trobem als
estudiants, veiem com els qui tenen majors oportunitats de trobar feina són els que provenen
d’un origen de pare professional-expert I-II en un 33% dels casos. Els qui provenen d’una pare de
classes intermèdies III-IV-V, ho assoleixen un 27% i tan sols un 20% dels qui tenen un pare obrer
VI-VII.
Però on hi trobem una major desigualtat és en la categoria d’aturats al 2008 que troben feina i
estan treballant al 2012. Són casos d’ascens de trajectòria pel 64% dels que eren aturats amb un
pare professional-expert, per un 45% dels aturats amb un pare de posició intermèdia i tan sols
un 3% pels aturats al 2008 amb pare de classe obrera.
Les taxes d’ascens de trajectòria des de les classes ocupades al 2008 també segueixen aquest
patró d’estratificació segons origen. Especialment quan al 2008 s’hi ocupaven feines pròpies de
la classe obrera. Veiem com el 43% dels casos amb un pare professional aquests obrers del 2008
39,2%
46,3%
49,5%
51,5%
29,2%
31,7%
29,4%
37,0%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
25-34 anys
35-44 anys
45-54 anys
55-64 anys
Ascens Immòbil Descens
11,5%
21,1%
22%
31,6%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
49
aconsegueixen la mobilitat ascendent al 2012 i per tant, han corregit la contra-mobilitat de ma-
les insercions inicials que no es corresponien amb la seva procedència i, segurament, amb el seu
nivell d’estudis. En canvi, entre els obrers del 2008 que també eren fills d’obrers tan sols un 16%
aconsegueix trajectòries d’ascens entre 2008-2012 i un 17% experimenten l’ascens amb un pare
en posicions intermèdies. Per tant, en els anys de crisi ha estat més probable pels fills de la clas-
se professional-experta remuntar una mala inserció inicial i trobar feina amb més probabilitat ja
sigui des de l’atur o des de la fi d’estudis.
Gràfic 28.
Mobilitat social de trajectòria 2008-2012 per classe ocupada al 2008
i classe social del pare
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
No obstant això, la classe experta I-II del 2008 amb pares també professionals-experts I-II són els
qui registrin major descens social (23.3%) respecte als seus homòlegs que tenen pares de classe
mitjana (15,5%) o que provenen de pares obrers (19,4%). Entre les classes mitjanes III-V del 2008
s’hi registra una taxa semblant de descens social sense grans diferències per origen de classe,
entre el 22 i 25%. On s’observen més diferències és entre la petita burgesia IV del 2008 en funció
de l’origen social, sent la que prové d’orígens obrers la més castigada amb un descens social del
35% enfront el 12% de descens patit pels petits propietaris i autònoms amb un pare professional-
expert I-II.
L’ascens enmig de la crisi ha beneficiat als d’origen afavorit
El gràfic 30 acaba per confirmar la pauta classista que dibuixen les trajectòries socials d’ascens. En
aquest cas, mesura la mobilitat de renda segons els tres orígens socials construïts amb l’anàlisi de
correspondències múltiples (ACM). El 37% dels adults que provenen d’un origen familiar benestant
han experimentat l’ascens de quintil de renda enmig de la crisi per un 17% dels adults que provenen
d’una família obrera.
77%
78%
60%
29%
18%
67%
85%
70%
71%
59%
50%
73%
81%
67%
42%
53%
48%
80%
23%
22%
12%
29%
18%
15,5%
23,8%
23,1%
23,6%
5%
19,4%
25,4%
35,4%
31,2%
48,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
I-II
III-V
IV
VI-VII
Aturat
Inactiu
I-II
III-V
IV
VI-VII
Aturat
Inactiu
I-II
III-V
IV
VI-VII
Aturat
Inactiu
Pare I-IIPare III-IV-VPare VI-VII
Ascens Manteniment Descens
28%
43%
64%
33%
7%
6%
17%
46%
27%
7%
23%
16%
3%
20%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
50
L’ascens enmig de la crisi ha beneficiat als d’origen afavorit (cont.)
Gràfic 29.
Mobilitat de renda (2008-2012) per orígens familiars de classe
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
La jerarquia del descens econòmic és la inversa: un 35% dels adults que provenen de les famílies
obreres han baixat a quintils de menor renda per un 21% dels adults que són fills de les famílies
benestants. Per tant, tal i com acostuma a succeir en situacions de crisi, es reforcen les desigualtats
familiars, activant-se estratègies i recursos que fan de trampolí per ascendir o que eviten el descens a
mida que l’origen social és més alt.
Per últim, el gràfic 31 ens presenta les taxes d’ascens de trajectòria en el període estudiat segons
els nivells educatius. Els dos únics nivells educatius que estan per sobre de la mitjana d’ascens
de trajectòria (12%) són els estudis de batxillerat (22%) i de FP superior (15%). Com ja hem dit,
bona part de l’ascens ha estat la remuntada de processos de contra-mobilitat des de feines infe-
riors cap a ocupacions intermèdies o superiors. Per això, no ha d’estranyar que siguin els dos
nivells prototípics dels estudis secundaris els qui destaquin per sobre de la resta. També cal tenir
present que dos dels sectors amb creació neta d’ocupació enmig de la crisi (serveis socials i per-
sonals i hoteleria-restauració) s’han nodrit d’efectius amb nivells secundaris. Per tant, són resul-
tats coherents en termes longitudinals.
Gràfic 30.
Ascens de trajectòria per nivells educatius (2008-2012)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2008 i 2012)
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
Origen familiar obrer Origen classes intermèdies Origen familiar benestant
Ascens
Immobilitat
Descens
0% 5% 10% 15% 20% 25%
Sense estudis
Estudis bàsics
FP Mitjana
Batxillerat-COU
FP Superior
Diplomatura
Llicenciatura
Màster-Doctorat
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
51
4.2. El talent acadèmic com a jerarquia de l’ascens social
A Espanya i a Catalunya no hi ha enquestes que permetin correlacionar el rendiment acadèmic
amb la inserció i les trajectòries professionals. Fins i tot, el recent informe PIACC de l’OCDE (el
PISA d’adults que mesura la competència lectora i matemàtica) evita preguntar als enquestats pel
seu rendiment acadèmic en el passat. El PaD (2012) ens facilita la nota d’entrada a la universitat
de 621 adults catalans entre 26-64 anys (
1
) . És una dada retrospectiva única i original que no
trobem en cap altre enquesta. La nota de selectivitat ens informa de la jerarquia del talent cog-
nitiu amb que acaba l’ensenyament secundari i amb que s’hi entra als estudis universitaris a una
edat corrent de 18 anys. Al correlacionar-la amb totes les variables sòcio-demogràfiques i de
trajectòria social i laboral del PaD, podem perfilar com ha influït o no la jerarquia de notes en el
cicle vital del individus. La distribució de les notes de selectivitat segueix una pauta esperable,
tenint en compte que es tracta d’una dada retrospectiva: una minoria excel·lent (notes de 8 a 10)
que suma el 10,4%; un 22% dels adults amb notes notables (de 7 a 7,9); un gruix del 41% declara
notes modestes (de 6 a 6,9) i un 26% manifesta notes baixes (de 5 a 5,9).
Gràfic 31.
Nota d’entrada a la Universitat entre homes i dones
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Per gènere, les dones declaren una major proporció de notes baixes (29,6%) que els homes
(23,5%). Els homes destaquen amb més notes modestes (45,3%) que les dones (38%) i amb major
proporció de notes altes (12,7%) que les dones (9,5%). No obstant, són els homes qui destaquen
amb un major volum de notes modestes que les dones.
Si creuem la nota de selectivitat amb el nivell màxim d’estudis, veiem com aquells amb notes
excel·lents (de 8 a 10) són els qui més s’han graduat en màster i doctorats (27%) a més de ser el
grup de notes que més continua cursant estudis en el moment de l’enquesta (14%). Per tant, hi
ha una relació positiva entre alts rendiments d’entrada i llarga escolarització fins completar el
tercer cicle més enllà de les antigues llicenciatures. No obstant això, no sembla una relació mas-
sa determinant atès que fins el 19% d’entrants del grup de notes baixes arriba al tercer cicle
(màsters-doctorats).
1 L’abast temporal de la selectivitat preguntada al PaD (2012) és entre 1975 i 2005 i es recull la nota final fins un màxim de 10.
23,5%
29,6%
45,3%
37,0%
18,5%
23,2%
12,7%
9,5%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Homes
Dones
Baixa (de 5 a 5,99) Modesta (6 a 6,99) Notable (7 a 7,99) Excel·lent (8 a 10)
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
52
Gràfic 32.
Màxim nivell d’estudis per nota d’entrada a la Universitat
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Per arribar a les llicenciatures, les notes d’entrada no hi influeixen en absolut, arribant-hi en torn
al 40% en cada interval de nota. On s’hi observa una major influència de la jerarquia de notes
d’entrada és en l’obtenció de diplomatures: quant més baixa sigui la nota de selectivitat, més
probabilitat d’acabar diplomat en estudis universitaris curts. El màxim de graduació en diploma-
tures (33%) correspon al grup de notes baixes.
En funció de la classe social del pare als 15 anys de l’enquestat, sobten alguns resultats que
trenquen la suposada avantatge de la classe experta I-II pel seu superior capital cultural transmès
als fills/es. Tan sols el 9% dels seus fills/es arriben a la Universitat amb una nota excel·lent, per
sota dels fills de la petita burgesia IV que dupliquen aquest percentatge (18%) i dels fills de pares
en atur (11,7%) quan l’enquestat tenia 15 anys. L’origen social professional i directiu I-II tampoc
Gràfic 33.
Nota d’entrada a la Universitat de l’enquestat per classe social del pare quan
l’enquestat tenia 15 anys
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%
Baixa (de 5 a 5,99)
Modesta (6 a 6,99)
Notable (7 a 7,99)
Excel.lent (8 a 10)
Màster-Doctorat Llicenciatura Diplomatura Cursa estudis
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
60%
65%
I-II experta (21%) IV petita burgesia
(28%)
III-V mitjanes
(23%)
VI-VII obreres
(25%)
Pare en atur (3%)
Excel.lent (8 a 10)
Notable (7 a 7,99)
Modesta (6 a 6,99)
Baixa (de 5 a 5,99)
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
53
destaca en les notes notables (14,6%) veient-se superat per l’origen social obrer VI-VII (29,6%) o
per l’origen de classe mitjana III-V (21,3%). En canvi, l’origen social superior I-II destaca per sobre
de la resta pel gran volum de notes modestes (6-7) amb un 61%. En contra del tòpic popular, el
talent acadèmic és més interclassista del que es pressuposa.
Són els fills/es de la petita burgesia IV els qui tenen fins 4,6 vegades més probabilitats d’entrar
a la Universitat amb notes excel·lents en lloc d’entrar-hi amb notes baixes respecte als orígens
obrers VI-VII. En relació als orígens experts I-II, la petita burgesia els supera 3,5 vegades més. Per
tant, la presumpta avantatge per herència de capital cultural dels orígens professionals i direc-
tius I-II és qüestionable amb aquestes dades.
Més que el factor classe social, en les notes excel·lents i baixes de selectivitat s’hi observa una
major determinació del factor nivell d’estudis del pare, un proxy del capital cultural familiar. La
nota excel·lent l’obtenen el 16% dels fills/es de pares universitaris contra el 7% de fills de pares
sense estudis. En relació als qui tenen pares sense estudis, els fills de pares universitaris tenen
4,7 més probabilitats d’obtenir notes excel·lents que no pas notes baixes.
Gràfic 34.
Nota d’entrada a la Universitat per nivell d’estudis del pare
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Per tant, el capital cultural d’origen sí que influeix en les notes dels extrems, tant en les excel-
lents com en les baixes, però en canvi, no influencia tant ni en les notes notables ni en les notes
modestes dels fills. La proporció de notes de selectivitat entre 6 i 7,9 és forà similar entre pares
amb estudis secundaris, bàsics o sense estudis.
Les notes baixes (5-6) arriben al 31% dels fills de pares sense estudis però també cal ressaltar
que representen el 15% dels fills de pares universitaris. Les notes notables (7-8) són equivalents
i indiferents als estudis del pare. Les notes modestes (6-7) representen entre el 38-41% de tots
els nivells d’estudis paterns, excepte pel cas del pares universitaris que s’eleva fins el 46%. En
suma, la distribució del talent cognitiu en l’accés als estudis superiors si bé no és equitatiu se-
gons el nivell educatiu familiar no és una desigualtat tan extremada com pressuposa el tòpic
popular.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Estudis superiors
(19%)
Estudis secundaris
(28,5%)
Estudis bàsics
(34,5%)
Sense estudis (18%)
Excel.lent (8 a 10)
Notable (7 a 7,99)
Modesta (6 a 6,99)
Baixa (de 5 a 5,99)
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
54
Al creuar la nota d’entrada amb el nivell d’estudis paterns podem reclassificar al 100% dels en-
questats en sis grups diferenciats:
•
El 37% dels avaluats per entrar a la Universitat formarien part del grup «promoció des de baix»
amb un nivell d’estudis baix del pare i unes notes entre baixes i modestes.
•
El 19% serien part del grup «promoció des del mig» amb un nivell d’estudis secundaris del
pare i notes entre baixes i modestes.
•
El 12% dels enquestats són del grup «reproducció modesta» donat que parteixen amb l’avan-
tatge d’un capital cultural familiar elevat amb pares universitaris però n’obtenen notes de se-
lectivitat entre baixes i modestes.
•
El 16% formen el grup «resiliència excel.lent» donat que malgrat el baix nivell d’estudis patern
els enquestats assoleixen unes notes entre notables i excel·lents.
•
El 9% són del grup «destacats des del mig» amb pares que tenen estudis secundaris i fills amb
notes notables i excel·lents.
•
El restant 7% formarien part del grup «reproducció excel.lent» al coincidir notes altes dels fills
i estudis superiors del pare.
Taula 17.
Nota d’entrada a la universitat per nivell estudis del pare: distribució
per col.lectius (suma 100%)
Nota d’entrada dels
fills/es
Nivell d’estudis del pare
Sense estudis Estudis
bàsics
Estudis
secundaris
Estudis
Superiors
Baixa (de 5-6) PROMOCIÓ
DES DE BAIX
(37%)
PROMOCIÓ
DES DEL MIG
(19%)
REPRODUCCIÓ
MODESTA
(12%)
Modesta (6-7)
Notable (7-8) RESILIÈNCIA
EXCEL·LENT
(16%)
DESTACATS
DES DEL MIG
(9%)
REPRODUCCIÓ
EXCEL·LENT
(7%)
Excel·lent (8 a 10)
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
La meitat dels entrants a la universitat amb notables i excel.lents provenen
de pares amb estudis primaris
Les notes retrospectives de selectivitat perfilen una doble piràmide: un 32% va entrar a la universitat
amb notes notables (a partir de 7) i el restant 68% entren amb notes modestes (entre 5 i 6,9). La mei-
tat del grup amb millors notes provenen de famílies amb baix nivell cultural. Aquest és un resultat a
destacar perquè posa en evidencia la funció promocional que ha acomplert la democratització de l’en-
senyament secundari, fent més interclassista l’excel·lència d’entrada. L’excel·lència elitista de fills amb
pares universitaris que entren amb notes notables i excel·lents representa un 7% del total d’entrants i
un 22% del grup d’estudiants d’alts rendiments.
Per tant, convé superar el tòpic que exagera la determinació d’un baix capital cultural amb un baix
nivell d’entrada i a la inversa. De fet, el 62% dels fills amb pare universitari entra a la universitat amb
notes modestes i baixes (entre 5 i 6,9) quan tenen totes les avantatges i estímuls cognitius que els hi
aporta un capital cultural familiar elevat. Malgrat això, no es distancien tant del 68% amb notes mo-
destes que declaren els fills de pares amb estudis bàsics.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
55
La meitat dels entrants a la universitat amb notables i excel.lents provenen
de pares amb estudis primaris (cont.)
Figura 2.
La doble piràmide en l’entrada a la universitat
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Cal recordar que, aquest indicador de rendiment d’entrada a la universitat també és un indicador del
nivell cognitiu amb que s’acaba la secundària superior. Més aviat, dibuixa la funció de promoció i as-
censor educatiu d’aquesta etapa. El que no sabem, per absència d’informació, és si desprès aquests
talents es desaprofiten o no al llarg de la vida universitària.
Per últim, ens hem de preguntar com es tradueix la jerarquia de rendiments o talents detectats
a l’entrada a la universitat als 18 anys en termes de mobilitat social. El gràfic 36 presenta les
taxes de ascens i descens entre pares i fills segons notes d’entrada i màxim nivell d’estudis as-
solit.
Si comprovem, primer, la gràfica de l’ascens inter-generacional veiem com queda clarament je-
rarquitzada seguint un patró meritocràtic: les notes superiors a 8 obtenen el màxim ascens
(63%), seguides de les notes notables (61%) que prenen distància de tots els enquestats amb
màsters (56%), de tots els enquestats amb graus universitaris (51%) i de tots els que tenen llicen-
ciatura (50%).
REPRODUCCIÓ
EXCEL.LENT (7%)
DESTACATS DES
DEL MIG (9%)
RESILIÈNCIA EXCEL.LENT
(16%)
REPRODUCCIÓ
MODESTA (12%)
PROMOCIÓ DES
DEL MIG (19%)
PROMOCIÓ DES DE BAIX (37%)
Entre 7 i 10
Entre 5 i 6,9
32%
68%
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
56
Gràfic 35.
Ascens i descens inter-generacional (2012) per nota d’entrada a la Universitat i màxim ni-
vell d’estudis
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Els entrants amb notes de 6 tenen taxes d’ascens més moderades (49%), igualant a tots els en-
questats amb diplomatura però marcant distància dels titulats amb una FP superior (37%) i del
conjunt dels enquestats (35%). La jerarquia de l’ascens arriba al punt més baix amb els enques-
tats que tenen estudis bàsics (26%) i amb els que no tenen estudis (12%).
La nota de selectivitat és un bon predictor de l’ascensor social
Si llegim la gràfica del descens inter-generacional es dibuixa una jerarquia en sentit invers amb els
enquestats sense estudis amb la màxima taxa de descens (75%) seguits dels que tenen estudis bàsics
(55%) a distància dels que tenen FP mitjana (47%) i batxillerats (45%). La taxa mitjana de descens per
tots els enquestats entre 25 i 64 anys és del 40% i per sota d’ella ens hi trobem els graduats en FP
superior (38%) i més distanciats encara als diplomats en carreres superiors curtes (27%).
Mentre el 23% de tots els universitaris ha experimentat el descens entre pares i fills, de nou trobem
una ordenació meritocràtica segons les notes de selectivitat: han descendit el 16% dels que tenien no-
tes excel·lents, el 18% amb notable i el 20% amb notes baixes. Per tant, i a manca d’altres anàlisis més
acurats, la nota de selectivitat té una forta associació amb la mobilitat social, multiplicant les taxes
d’ascens inter-generacional i rebaixant les taxes de descens.
I com han servit les notes de selectivitat per evitar el descens vulnerable a causa de la crisi? Part
de la resposta, en espera de poder aprofundir en el futur amb noves recerques, la trobem al grà-
fic 37: sobre tot, han estat els enquestats amb notes excel·lents (>8) els qui han evitat en major
proporció el risc de descens vulnerable amb una taxa del 16% (composta per un 11% de descens
acusat i un 5% de descens sever). Per tant, no han estat exempts del risc però amb una taxa de
descens que és la meitat de la mitjana catalana i a força distància de tots el llicenciats (25%) o de
tots els enquestats amb màsters (34%).
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Sense estudis
Batxillerat-COU
FP Mitjana
Estudis Bàsics
Tots els adults 25-64
FP Superior
Amb nota baixa (< 6)
Diplomatura
Llicenciatura
Tots els universitaris
Màster
Amb notable (7)
Amb nota excel·lent (> 8)
Ascens Descens
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
57
Gràfic 36.
Descens de trajectòria (2008-2012) per nota d’entrada a la Universitat
i màxim nivell d’estudis
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
En suma, aquest focus analític que hem fet sobre les notes retrospectives de selectivitat ens pro-
porcionen pistes interessants per seguir investigant els indicadors de rendiment acadèmic i la
seva relació amb la inserció laboral, el nivell salarial i la mobilitat social, sigui inter-generacional
o de trajectòria.
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
Màster-Doctorat
Amb notable (7-8)
Tots els adults 25-64
Llicenciatura
Amb nota baixa (< 6)
Diplomatura
Amb excel·lent (> 8)
Descens acusat Descens sever
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
58
5. Confiança, xarxes familiars i ajut mutu
La confiança és un component bàsic pel funcionament de tota relació social i, per extensió, de
tota la societat entesa com a xarxa de xarxes de relació. No obstant, la confiança és un capital
simbòlic de prestigi, reputació i reconeixement que tendeix a ser molt volàtil i inestable. En
aquest capítol ens centrarem en comprovar quins són els nivells de confiança inter-personal i
quina és la fortalesa de la xarxa familiar i de les xarxes de suport que s’han activitat com a con-
seqüència de la crisi, l’atur i el desclassament.
5.1. Confiança, xarxes socials i desigualtat
Un dels fonaments i lubricants més determinants de la cohesió social és el grau de confiança
inter-personal. Manifestar confiança en els altres suposa que les relacions i transaccions entre
persones són previsibles i segures, responent a les expectatives positives que esperem. En soci-
ologia i economia, els indicadors en torn la confiança són llegits com el baròmetre més directe
amb el que es mesura la fiabilitat de les institucions, els lideratges, les marques, els productes i
el clima polític i econòmic. En la recerca sobre aquest tema es diferencien dos categories de con-
fiança: a) la confiança inter-personal o social analitza les xarxes d’amistat, la participació en
associacions i el voluntariat com a àmbits de relació inter-personal facilitats per la confiança i b)
la confiança institucional de caire impersonal basada en el respecte i seguretat que mereixen les
institucions socials, econòmiques i polítiques, ja siguin pel son bon o mal funcionament
Diferents autors han destacat la importància de la confiança com a component essencial de la
vida econòmica en les transaccions comercials, els contractes de treball, els crèdits o les inversi-
ons actuant-ne com a lubricant del desenvolupament econòmic (Fukuyama, 1995; Knack y Keefer
1997). De fet, les dades de l’OCDE ens recorden que els alts nivells de confiança mútua són més
propis dels països més rics davant dels menys desenvolupats. A sobre, dins del grup de països
més rics, hi trobem major confiança inter-personal en els altres en aquelles societats més iguali-
tàries i cohesives en front de les que s’estructuren amb major desigualtat.
El gràfic 38 ens mostra una correlació significativa entre una alta taxa de confiança i l’índex Gini
de desigualtat. La confiança mútua és més densa quant més equitatiu sigui el repartiment de la
riquesa, com en el cas dels països escandinaus. I al contrari, a menor equitat, hi trobem una
confiança més diluïda com passa als Estats Unitats, Polònia, Portugal i, especialment, a Mèxic i
Turquia.
Els enquestats espanyols mostren un nivell de confiança mútua similar al dels alemanys, superior
al dels francesos però per sota del que mostren els britànics. El gràfic 39 presenta l’evolució de
l’indicador de confiança inter-personal a partir de les sèries de l’Enquesta Social Europea a les
que hem afegit Catalunya, prenent el mateix indicador pel qual pregunta el CEO (Centre d’Estu-
dis i Opinió). Entre 2006 i 2010, els nivells de confiança inter-personal s’han mantingut estables
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
59
Gràfic 37.
Alt nivell de confiança inter-personal (eix vertical) segons l’índex de desigualtat
Gini (eix horitzontal)
Font: OCDE (2011) Society at a glance
en tots els països, sense que la crisi hagi afectat negativament la percepció de confiança en els
demés. El 38% dels catalans afirmen, en una escala de 6 a 10, que s’hi pot confiar en els demés.
És un resultat similar al que contesten els alemanys. En ambdós casos no hi hagut variacions
entre 2006 i 2012. Els enquestats espanyols al 2012 que hi confien en els altres pugen al 44% i
quasi igualen als britànics (47%). Però, sense dubte, el país que més destaca per l’alta densitat
de confiança mútua és Dinamarca amb un 78%. De fet, en aquest país escandinau tan sols el 8%
dels enquestats manifesten que «la majoria de les persones intenten aprofitar-se dels altres»
mentre que a Espanya o França són un 40% dels enquestats els que opinen això.
En el cas català s’hi observa un cert repunt de la confiança inter-personal al 2015 segons les
dades dels Baròmetres d’Opinió Pública del CEO que presentem al gràfic 40. Fins el 48% dels
enquestats manifesten que «quasi sempre s’hi pot confiar en la gent» en el 2015. Es tracta d’un
repunt que coincideix amb la remuntada simultània que experimenta la satisfacció amb el funci-
onament de la democràcia en aquell any. És molt probable que ambdós repunts tinguin a veure
amb el singular procés de mobilització política sobiranista que viu Catalunya. De fet, la confian-
ça institucional amb el funcionament de la democràcia va patir una forta davallada a partir del
2012 i es va mantenir fins el 2014, quan tan sols un 15% s’hi mostrava molt satisfet. Al 2008, el
percentatge d’alta satisfacció era del 50% que va anar reculant a mida que s’intensificava la crisi
i apareixien més casos de corrupció. La pèrdua de la confiança institucional es va agreujar a par-
tir del 2012 i encara, tot i la remuntada parcial, dista molt d’equiparar-se amb l’existent abans
de l’esclat de la crisi.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
60
Gràfic 38.
Confiança social en perspectiva comparada (2006-2012)
Font: Enquesta Social Europea (EES) i CEO, Baròmetres d’Opinió Pública
Gràfic 39.
Confiança social i satisfacció amb el funcionament de la democràcia a Catalunya
(majors de 15 anys)
Font: CEO, Baròmetres d’Opinió Pública
Un cop contextualitzada la confiança mútua en l’escenari macro, passem a detallar els nivells de
confiança per demanar ajuda, favors o tenir suport emocional entre els enquestats del PaD
(2012). Tot i que estem davant una resposta múltiple on s’hi pot escollir diverses opcions, ens hi
trobem amb una configuració molt repartida de funcions:
a) A l’hora de demanar ajuda per trobar feina, els enquestats catalans prefereixen recórrer als
amics (56% en cas del homes i 54% en el cas de les dones) abans que els familiars. En l’extrem
oposat, hi trobem un 15% dels homes i un 17% de les dones que no tenen a ningú per demanar
aquest favor.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
2006 2008 2010 2012
Alemanya
Catalunya
Espanya
Gran Bretaña
Dinamarca
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
60%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Quasi sempre s'hi pot confiar en la gent
Molt satisfet amb el funcionament de la democràcia
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
61
b) En canvi, per parlar de sentiments i intimitats no es prioritza pas la parella com era d’esperar
sinó les figures de la mare (38% entre els homes i 36% entre les dones) i la del pare (35% entre
els homes i 27% entre les dones). Un 7% dels enquestats no tenen a ningú amb confiança per
parlar de sentiments.
c) La parella és la figura preferida per demanar ajuda en cas de malaltia (pel 65% dels homes i el
48% de les dones), a distància de la figura de la mare que és reclamada per un de cada tres
enquestats. En aquest cas, tan sols un 2% dels enquestats no tenen a ningú a qui recórrer.
Taula 18.
Nivells de confiança amb familiars i amics: resposta múltiple
Confiança per ajudar a
trobar feina
Confiança per parlar de
sentiments i intimitats
Confiança per demanar
ajuda en cas de malaltia
Home Dona Home Dona Home Dona
Mare 9 % 9 % 38 % 36 % 31 % 33 %
Pare 11 % 9 % 35 % 27 % 22 % 18 %
Parella 11 % 14 % 15 % 19 % 65 % 48 %
Germà 8 % 7 % 14 % 11 % 9 % 6 %
Germana 5 % 8 % 11 % 13 % 10 % 15 %
Familiars 17 % 16 % 14 % 14 % 8 % 10 %
Amics 56 % 54 % 16 % 12 % 5 % 7 %
Ningú 15 % 17 % 7 % 7 % 2 % 2 %
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
En certa forma, l’escenari de relacions de confiança dels enquestats dibuixa una mena de matri-
arcat sentimental on la figura de la mare resulta capital. Cada dia o almenys un cop per setmana,
el 59% dels enquestats es veuen amb la mare i el 81% parlen per telèfon amb ella. La taula 19
recull la freqüència de contacte amb els familiars directes segons les dades del PaD (2012). Els
vincles i contactes amb la mare, pare i germans són d’alta densitat, com era d’esperar en un país
de cultura familista mediterrània com el nostre. Si la mare és la figura o nus central dels vincles,
amb la figura del pare també són intensos però no tant: el 54% es veu amb el pare i el 73% parla
Taula 19.
Freqüència amb què es veu i parla amb els familiars directes
Mare Pare Germans
Es veu Parla Es veu Parla Es veu Parla
Cada dia 16% 29% 15% 18% 10% 13%
Almenys un cop per setmana 43% 52% 39% 55% 34% 50%
Almenys un cop al mes 19% 9% 20% 12% 26% 22%
Diverses vegades a l’any 17% 4% 18% 6% 23% 9%
Mai 5% 6% 8% 9% 7% 6%
TOTAL 100 100 100 100 100 100
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
62
amb ell cada dia o almenys un cop per setmana. Amb els germans, el contacte baixa en intensi-
tat: un 44% es veuen i un 63% es telefonen al menys un cop per setmana. En l’altre extrem, hi
trobem els enquestats que no tenen cap mena de relació amb els seus familiars directes: un 5%
no veu mai a la mare, un 8% no veu mai al pare i un 7% no té cap relació amb els germans.
Són les dones les qui protagonitzen la màxima intensitat de relació amb els familiars directes. El
27% de les dones enquestades manifesten que es veuen cada dia amb la seva mare i el un altre
56% ho fa al menys un cop per setmana. En línies generals, el 60% dels contactes intensos amb
els familiars directes els fan les dones, front el 40% dels homes. El predomini femení també s’hi
observa quan creuem les relacions intenses de contacte amb la condició sòcio-econòmica. La
taula 20 ens mostra com es distribueix la relació intensa de sociabilitat (cada dia o almenys un
cop per setmana es veuen o parlen) segons classes socials i condicions d’estatus.
En les classes amb major presència femenina (classes I-II i III) és on trobem la màxima intensitat
amb la mare, el pare i els germans. Però allò més significatiu és que en les condicions socials
baixes es redueix la relació intensa amb els familiars directes, tot i que també hi predominin les
dones en la condició d’aturats, de vulnerabilitat severa o entre la classe VII obrera poc qualifica-
da. Aquestes tres grups presenten taxes més modestes de vincles familiars intensos. Si el 79%
dels membres de la classe I-II professional-experta es veu i parla molt sovint amb la mare, tan
sols ho fan el 42% dels aturats/des. Tot i la major disponibilitat de temps entre els qui pateixen
atur, sembla que la freqüència de contacte amb els familiars directes es veu molt afectada. De
mitjana, el 72% dels ocupats veuen o parlen molt sovint amb la mare. Per tant, malgrat ser un
resultat contra-intuïtiu, els aturats no intensifiquen els seus vincles familiars amb mares i pares
sinó que més aviat, els eviten.
Taula 20.
Relacions intenses de sociabilitat per condició sòcio-econòmica
Amb la mare Amb el pare Amb germans Amb amic 1
I-II Experta 79% 73% 56% 71%
III Administratius 78% 61% 61% 64%
IV Petita burgesia 71% 62% 56% 78%
V Quadres i tècnics 68% 62% 43% 61%
VI Obrers qualificats 68% 60% 57% 73%
VII Obrers poc qual. 57% 55% 56% 72%
Descens social sever 58% 59% 45% 68%
Aturats 42% 44% 55% 76%
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
La relació amb els germans també manifesta certa singularitat: mentre que no és evitada en cas
dels aturats (un 55% manifesten relacions intenses), sí que ho és per aquells que han experimen-
tat un descens social sever (només un 45% tenen relacions intenses amb els germans). Probable-
ment, en aquest cas, el sentiment de vergonya causat pel descens social que no necessàriament
implica està en situació d’atur, frena i cohibeix una relació més intensa amb els germans. En la
comparació inevitable que fem entre les condicions sòcio-econòmiques dels nostres germans
(quant es distancien de mi en l’escala social, tot i haver partit de les mateixes condicions d’ori-
gen), sembla que la pauta sigui amagar o evitar el contacte intens en cas de descens però no tant
quan s’hi està en l’atur.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
63
El gràfic 41 recull la lectura inversa referida al contacte escàs o esporàdic (un cop al mes o
menys) que es manté amb la mare, els germans i l’amic principal. Podem veure cóm, els vincles
amb l’amic principal tan sols són esporàdics entre el 24% dels aturats i el 32% dels que s’han
desclassat, mentre que entre els ocupats són esporàdics pel 30%. L’amic principal, per tant, no
és figura tan evitada com ho és la figura de la mare entre els aturats o la figura dels germans
entre els qui s’han desclassat de forma severa.
Gràfic 40.
Relació esporàdica amb mare, germans i amic principal segons condició sòcio-econòmica
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
L’estructura d’oportunitats de fer amics i mantenir les connexions d’amistat està condicionada
per factors estructurals (gènere, edat i estratificació social) a més de factors d’interacció mútua
(activitats, afinitats i confiança). Al marge de com siguin les habilitats socials o el caràcter socia-
ble de cada persona i de com les desenvolupi, les oportunitats de capital social i de connexions
de cada persona venen donades tant per factors adscriptius com per factors electius:
•
Entre els factors adscriptius o primaris, hi destaquen: la xarxa de parentiu que ens pertoca per
naixement, la vida comunitària en el barri, poble o ciutat lligada al nostre origen social, la so-
cialització en l’escola, l’institut i altres espais relacionals o la capacitat sòcio-econòmica de
consum i despesa de la nostra família,
•
Entre els factors electius o secundaris decidits amb més llibertat pels individus, hi trobem: la
conservació o no dels amics d’infància i escola, les habilitats socials per ampliar o perdre la
xarxa d’amistats, la jerarquització que fem entre amics i coneguts, la selecció d’amistats en la
vida de parella o el lleure, activitats i aficions que desenvolupem.
A l’hora de tenir o no tenir amics principals, les dades del PaD (2012) ens assenyalen una clara
determinació de l’estructura de desigualtat. Davant la pregunta oberta «quants amics propers té
actualment? ens referim a persones de fora de la llar amb qui se sent còmode, pot conversar
sobre temes íntims o contactar per demanar ajuda de qualsevol tipus», el 31% dels enquestats
no van declarar cap amic proper. La taula 16 ens mostra com es distribueix el nombre d’amics
en la jerarquia social.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Mare Germans Amic 1
Ocupats Aturats Descens sever
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
64
Taula 21.
Nombre declarat d’amics principals per classes socials
Sense amics Un amic Dos amics Tres amics
I-II Experta 13% 2% 14% 71% 100
III Administratius 20% 6% 18% 56% 100
IV Petita burgesia 34% 4% 12% 49% 100
V Quadres i tècnics 26% 3% 14% 56% 100
VI Obrers qualificats 36% 7% 13% 43% 100
VII Obrers poc qual. 34% 10% 13% 43% 100
Aturats 37% 10% 12% 41% 100
Inactius 31% 8% 13% 48% 100
TOTAL 31% 6% 13% 50% 100
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
Les dades de la taula 21 es refereixen a la població adulta entre 25 i 64 anys i deixen palès com
les classes obreres, els aturats i la petita burgesia hi destaquen per no tenir amics propers per
sobre de la mitjana. És la classe professional experta I-II qui presenta un menor percentatge de
no amics (13%) i el major percentatge de tres amics propers (71%). Les classes mitjanes III-V,
sense la petita burgesia, es situen a continuació amb un 56% que manifesten tenir tres amics
propers. Per tant, el capital social de màxima confiança que representen les amistats properes
no es reparteix de forma equitativa sinó que està condicionat per l’estructura desigual de classes
i de nivells educatius, tal i com posa de manifest la taula 17.
Taula 22.
Nombre declarat d’amics principals per nivells educatius
Sense amics Un amic Dos amics Tres amics
Inferior a Bàsics 57% 7% 10% 26% 100
Estudis bàsics 44% 8% 16% 32% 100
FP 30% 8% 13% 49% 100
Estudis secundaris 29% 7% 13% 51% 100
Estudis universitaris 21% 3% 11% 65% 100
TOTAL 31% 6% 13% 50% 100
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
La segmentació educativa encara és més forta en determinar el capital social de màxima confian-
ça. Entre els enquestats que no superen ni els estudis bàsics, un 57% no té cap amic principal i
tan sols un 26% té tres amics. Amb estudis bàsics, el 44% no té cap amistat propera i el 32% en
té tres. Són els enquestats amb estudis universitaris els que presenten el màxim percentatge
amb tres amistats de confiança (65%). Són dades significatives de la manera en que els enques-
tats discriminen entre les amistats de confiança i la resta d’amics i coneguts amb els que mante-
nen relacions sense arribar a ser amistats íntimes. Per tant el capital social de confiança també
és acumulatiu i produeix rendiments creixents a mida que el nivell educatiu i sòcio-econòmic
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
65
augmenta i a la inversa. La taula 23 presenta dades del conjunt d’Espanya sobre les activitats de
lleure que es realitzen amb amics.
La pauta és la mateixa i encara es més segmentadora si les activitats de lleure suposen una des-
pesa. Els enquestats amb estudis bàsics van menys a concerts, al cinema, als bars o a alguna
associació que els enquestats amb estudis superiors. I quan aquestes activitats es fan acompa-
nyats d’amics, actua la mateixa segmentació. Fins i tot, davant una activitat que no necessària-
ment pot representar cap cost econòmic com és el fet de practicar esports és més habitual fer-la
amb amics entre els enquestats amb estudis superiors (21%) que entre els que tenen estudis
bàsics (8%).
Taula 23.
Activitats de lleure amb amics per nivell educatiu (Espanya, 2014)
Estudis bàsics Total Estudis superiors
Mai va a concerts
-Hi va amb amics
79 %
6 %
47 %
24 %
22 %
33 %
Mai fa esport
-Ho fa amb amics
70 %
8 %
44 %
18 %
24 %
21 %
Mai va al cine o teatre
-Hi va amb amics
68 %
7 %
38 %
18 %
12 %
26 %
Mai va a bars o discoteques
-Hi va amb amics
52 %
19 %
31 %
38 %
20 %
50 %
Mai va a una associació
-Hi va amb amics
72 %
15 %
62 %
19 %
50 %
26 %
Font: CIS (2014), Estudi 3045
Les dades del PaD (2012) mostren una clara jerarquia del capital social de màxima confiança en
funció del nivell de renda familiar, tal i com recull el gràfic 42. Entre les llars del 20% més pobre,
Gràfic 41.
Sense amics de confiança segons nivells de renda familiar
Font: elaboració pròpia amb dades del PaD 2012
43%
38%
31%
25% 22%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
20% més pobre 20% modest 20% intermedi 20% mig-alt 20% més ric
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
66
no declaren cap amistat principal tot un 43% dels enquestats. Per contra, entre el 20% de llars
amb majors nivell de renda, tan sols un 22% manifesta no tenir cap amic de confiança. Són les
llars més riques les que declaren tenir tres amics principals (63%), el doble del que manifesten
les llars més pobres amb tres amistats íntimes (34%). Entre les llars del quintil modest, un 39%
té tres amistats de confiança mentre que a les llars del quintil mig-alt amb tres amistats, el per-
centatge puja fins el 57%. Per tant, el capital social de confiança és tan pobre o tan ric com siguin
els nivells de renda familiar.
En suma, si entenem la societat com a una estructura de relacions socials, hi predomina una
pauta de reproducció social segons la qual el capital econòmic familiar produeix rendiments i
dividends proporcionals en forma de capital social i simbòlic, tal i com va demostrar Pierre Bour-
dieu (1985). L’isolament en no tenir cap amistat de confiança és un tret de la cultura individua-
lista que com veiem, resulta transversal a l’estructura social, però que afecta i afebleix l’accés a
recursos i a vincles de sociabilitat als sectors més pobres i desafavorits.
5.2. Crisi, vulnerabilitat i xarxes de suport
Un cop hem vist que no s’acompleix el tòpic intuïtiu que pressuposa una densa xarxa de confi-
ança entre les classes baixes populars, analitzem a continuació fins a quin punt s’han activat
xarxes de rescat i suport als més damnificats per la crisi. Recordem que són dos dimensions
independents malgrat que hi estan connectades. Tot i que la possessió de capital social de con-
fiança és més baixa entre les classes socials populars, les xarxes d’ajut mutu i de solidaritat
poden ser intenses donat que no depenen tant de la confiança sinó del sentiment moral de reci-
procitat.
Una cosa és tenir una xarxa mínima d’amics propers i una altre és ser beneficiari de xarxes de
coneguts i contactes que poden ajudar en moments de dificultat. És el que va descobrir Grano-
vetter (1973) quan va destacar la força de les relacions febles (strength of weak ties) per refe-
rir-se al poder de les influències indirectes fóra del cercle immediat de familiars i amics en tant
que canals d’informació, d’ajuda i d’accés a oportunitats de treball. Més recentment, la literatura
sobre capital social ha teoritzat sobre les xarxes teixides dins d’un grup (bonding) i les xarxes
que fan de pont entre grups (bridging). Entre els sectors i capes socials desafavorides hi predo-
mina el seu isolament tipus bonding que funciona com a un cercle tancat de desigualtat que es
retroalimenta (Wacqüant, 2008) i on hi queden atrapats amb poques oportunitats d’aprofitar
contactes externs que serien més beneficiosos. D’aquí la importància estratègica que tenen les
poques iniciatives de mentoria social que s’han posat en marxa a Catalunya per tal d’enriquir i
apoderar, especialment, als infants i joves de les capes populars amb un networking de vincles i
ajudes situats a fóra dels seus grups immediats i tancats.
Per tant, les relacions denses i tancades en el grup immediat no reporten tants beneficis com el
fet de mantenir vincles distants i febles amb referents que poden ajudar i més, si el nostre grup
immediat també està passant per greus dificultats. Autors com Putnam (1996) o Woolcock (2000)
destaquen la necessitat de combinar i equilibrar ambdós tipus de xarxes, adjudicant major im-
portància a les relacions febles del bridgning que obren contactes i recursos amb persones co-
negudes i no considerades com a amics de confiança. D’aquí, la necessitat d’activar polítiques
de mentoria social per tal de redistribuir i guanyar capital social entre els grups més vulnerables
atrapats en la pobresa econòmica i relacional.
La recerca de FOESSA (2014) Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya des-
taca l’alta densitat relacional de les llars catalanes que s’ha activat per esmorteir els efectes de
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
67
la crisi, l’atur i la recessió. Amb dades del 2013, tan sols el 23% de les llars no han hagut de re-
córrer a la xarxa familiar, l’entorn veïnal i les amistats per demanar ajudes i favors. El 77% de les
llars catalanes sí que ho ha fet. Les dades per la resta d’Espanya són una mica diferents: el 30%
no rep ajuda ni favor de les sexes xarxes personals i el 70% sí que ho fa, set punts menys respec-
te a Catalunya.
Per això, a Catalunya l’alta densitat relacional permet vincular les llars pobres i excloses amb els
circuits d’intercanvi d’ajuts en major proporció que a la resta d’Espanya. A Catalunya, tan sols el
15% de les llars en condició d’exclusió i vulnerabilitat estan fóra del circuit d’ajudes (ni donen ni
reben cap mena d’ajut) mentre que a Espanya representen el 25%. Entrant en més detall, el ma-
teix informe classifica les llars enquestades en quatre tipologies d’intercanvi d’ajuts:
a) Les llars benefactores són les que ajuden a altres llars sense rebre ajuda a canvi,
b) Les llars que són receptores d’ajuts i que no l’ofereixen o no poden oferir ajut a tercers,
c) Les llars que disposen d’ajut mutu, oferint ajut d’altres llars alhora que en reben,
d) Per últim, les llars que ni tenen ajut ni ajuden, bé perquè mai l’han necessitat, bé perquè no
compten amb xarxes de suport.
La taula següent posa en evidència com a Catalunya s’activen els ajuts, especialment, si es tracta
de llars que viuen en situació de exclusió (un 22,7% del total de llars) en major proporció que a
la resta d’Espanya.
Taula 24.
Distribució del tipus d’ajuda que les llars reben o donen per condició social
d’integració i exclusió (2013)
Integració Exclusió
Catalunya Espanya Catalunya Espanya
Benefactors 8,7% 8,2% 10,3% 8,5%
Receptors d’ajut 19,8% 16,2% 22,7% 23,4%
Ajut mutu 45,4% 55,2% 51,9% 43,4%
Ni en donen ni en reben 26,1% 20,4% 15,1% 24,7%
TOTAL 100 100 100 100
Font: FOESSA (2014)
Tot i que Espanya té un percentatge similar de llars en situació de exclusió segons FOESSA
(2014), un 23,4%, a Catalunya s’hi manifesta una major cobertura d’ajuts entre aquest tipus de
llars (80,4%) que a la resta d’Espanya (74,1%). Ara bé, l’estructura tipològica dels ajuts difereix
en ambdós territoris i ens apropa als diferents graus de cobertura que tenen les xarxes assisten-
cials del tercer sector i dels serveis socials públics:
•
A Catalunya, és més probable que les llars en exclusió desenvolupin l’ajut mutu (52%) que no
pas a Espanya (43%),
•
Però a la resta d’Espanya aquest menor grau d’ajut informal entre iguals es compensa amb
majors ajuts d’entitats socials (35%) que no pas a Catalunya (20%) i amb major cobertura dels
serveis socials públics: a la resta d’Espanya hi recorren el 21% de les llars en exclusió mentre
que a Catalunya el percentatge no arriba al 14%.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
68
Gràfic 42.
Extensió i tipus d’ajuts entre les llars en situació d’exclusió i vulnerabilitat social
a Catalunya i Espanya (2013)
Font: FOESSA (2014)
Empobrir-se, desclassar-se i perdre amistats
Els problemes econòmics i el descens social experimentat també comporten la pèrdua d’amistats
habituals que han afectat el 18% de totes les llars a Catalunya, segons les dades de FOESSA (2014).
Resulta una pèrdua molt més acusada quan el desclassament deixa les llars per sota del llindar de la
pobresa: el 36% d’elles han perdut vincles i relacions a causa del seu empobriment, empetitint-se la
seva xarxa de proximitat i d’ajut.
Els processos sobtats i ràpids de descens social són viscuts com a una forma de degradació personal
que lesiona l’auto-estima i la confiança en un mateix i envers els demés. El sentiment de vergonya
pública davant el desclassament pot reforçar l’aïllament i la pèrdua d’amistats, suports i relacions que
abans eren de confiança. Colau i Alemany (2012) posen de relleu el patiment aïllat de persones des-
donades fins que ha intervingut la PAH (Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca) com a xarxa significativa
de suport i apoderament que ha fet superar el sentiment d’inferioritat i abandó.
Si a la vulnerabilitat personal i emocional s’uneix la fragilitat o empetitiment de la xarxa de suports,
el desclassament genera un bucle d’ansietat i depressió que atrapa els individus en el fatalisme i l’en-
fonsament. Existeix abundant literatura, sobre tot en la sociologia nord-americana, sobre els efectes de
frustració, depressió i malalties mentals que generen els processos de desclassament com a life events
dràstics i inesperats com els viscuts des de la crisi de les hipoteques i l’actual recessió (Pfeffer, 2013).
A Catalunya, Parreño (2015) ens recorda que el 68% de les persones ateses per la Creu Roja admet que
la seva situació econòmica li provoca trastorns emocionals, amb un estat d’ànim en què predomina la
tristor o la fatiga. Fins i tot, un 20% d’ells arriba a afirmar que així no val la pena viure, recollint les dades
de l’Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja. És el mateix percentatge que no pot donar de men-
jar tres àpats diaris als seus fills i pateix amb més dolor la pobresa energètica i resta de privacions. En el
context de crisi i d’ampli desclassament viscut, el consum d’antidepressius i d’ansiolítics s’ha disparat
entre els espanyols, passant del 5% que en consumien al 2005 fins el 12% que ho fan al 2012.
80,4%
51,9%
20,0%
13,7%
74,10%
43,4%
35%
21%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Han rebut
ajuts Ajut mutu Ajut
d'entitats
socials
Ajut dels
serveis
socials
públics
Han rebut
ajuts Ajut mutu Ajut
d'entitats
socials
Ajut dels
serveis
socials
públics
Catalunya (22,7%) Espanya (23,4%)
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
69
Un darrer aspecte que mereix la nostra atenció és el nivell de participació associativa de les llars
en situació d’exclusió a Catalunya. Abans, però convé emmarcar i contextualitzar quina densitat
associativa tenim al nostre país i com es distribueix en les seves diferents demarcacions territo-
rials. El següent gràfic il·lustra quasi un 38% dels catalans com a membres d’algun tipus d’asso-
ciació, predominant les de caràcter esportiu (14%) a distància d’altres tipus: partits polítics o
sindicats (6,5%), solidàries (6%), de veïns (4,6%) o gremials-professionals (4,2%).
És la demarcació de Barcelona, exclosa la seva àrea metropolitana, qui presenta quasi un 48%
d’enquestats membres d’alguna associació com el territori amb major participació cívica, seguit
de la demarcació de Girona amb un 45%. En canvi, la demarcació de Tarragona és on trobem la
menor taxa d’associacionisme (31%) seguida de l’àrea metropolitana de Barcelona (33,5%).
Gràfic 43.
Pertinença a associacions segons territoris (2011)
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya (2011)
Si focalitzem el grau d’implicació en la vida associativa i cívica, mitjançant l’Enquesta de partici-
pació i política 2011 (EPP11), hi trobem la franja d’edat dels 30 als 44 anys com l’etapa vital amb
major taxa de participació, arribant a un 42% dels enquestats. Ara bé, si filem més prim i deta-
llem el grau d’implicació personal en l’associació hi trobem que un 11% de tots els enquestats
exerceixen com a membres molt actius amb màxima implicació, un 26% participen més aviat de
forma passiva com a usuaris, un 33% participen de manera puntual i esporàdica i un 34% dels
enquestats col·laboren econòmicament en les associacions a les que pertanyen.
Les dades de participació associativa que ens proporciona la recerca de FOESSA (2014) no discre-
pen gaire de les altres dues enquestes consultades que ens han ajudat a emmarcar la vida asso-
ciativa a Catalunya. L’enquesta de FOESSA ens aporta, a més, la taxa de participació segons la
condició social d’integració o d’exclusió de les llars tant a Catalunya com a la resta d’Espanya,
tal i com recull el següent gràfic.
Com era d’esperar, la participació associativa és superior entre les llars que viuen en condicions
d’integració i benestar, sent més altes en el cas català (39%) que en la resta d’Espanya (32%). No
obstant això, aquesta riquesa associativa que hi està molt arrelada en l’imaginari cívic català, no
es correspon en el cas de les llars que viuen en situació d’exclusió. Tant a Catalunya com a la
resta d’Espanya, els seus percentatges de vida associativa ronden el 22% i no són superiors en el
cas català malgrat la major densitat associativa de les llars que viuen en condicions de benestar,
fet que fa augmentar encara més la distància o desavantatge comparada.
33,5
47,7
44,9
41,5
30,9
37,7
0 10 20 30 40 50 60
Àrea Metropolitana de Barcelona
Resta demarcació Barcelona
Demarcació Girona
Demarcació Lleida
Demarcació Tarragona
Catalunya
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
70
Gràfic 44.
Pertinença a associacions segons grau d’implicació
Font: Enquesta de participació i política 2011 (EPP11)
Gràfic 45.
Participació en activitats associatives per condició social (2013)
Font: FOESSA (2014)
Viure, créixer i socialitzar-se en una llar en situació d’exclusió comporta menor grau de partici-
pació en el teixit associatiu i major inclinació a reproduir el cercle tancat de la desigualtat. Impli-
ca perdre oportunitats de contactes, vincles i recursos potencials aportats per aquests vincles,
que forcen a reproduir una dinàmica de bonding o encapsulament en el propi grup desafavorit.
D’aquí la necessitat d’articular xarxes de rescat en forma de mentories socials i incentius positius
en la vida associativa entre el 23% de les llars que viuen en exclusió. Un compromís que ens
afecta a tots.
10,80%
25,70%
33,10% 34,40%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Membre actiu Membre usuari Membre puntual Col.laborador
econòmic
21,6%
22,3%
32,2%
39%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%
Espanya
Catalunya
Espanya
Catalunya
Exclusió Integració
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
71
6. Amics com jo: homofília i distància social en les amistats
Les relacions d’amistat són relacions afectives, voluntàries i igualitàries que no estan institucio-
nalitzades. Formen part de les relacions primàries i de l’esfera íntima on podem desinhibir-nos i
actuar amb autenticitat, sense haver de reproduir els rols institucionals que ocupem en la vida
pública, en el treball i en la resta d’esferes institucionalitzades. L’amistat és un font bàsica
d’identitat, de confiança, d’ajuda i de reciprocitat que està, però, sotmesa a normes i models
socials definits per cada context i cada cultura (Cucó Giner, 1995).
En aquest capítol analitzem l’homofília de les nostres amistats de confiança. És a dir, si escollim
i mantenim amistats que tenen afinitats amb nosaltres ja sigui per compartir la mateixa classe
social, gènere, edat o nivell educatiu. Conèixer qui i com són els nostres millors amics també ens
ajuda a conèixer com s’estructuren les pautes de proximitat i distància social en la societat cata-
lana. De fet, l’homofília inscrita en les relacions d’amistat és un indici o indicador que reflexa el
grau d’apertura (social mixing) o tancament de l’estructura social. D’aquí el seu interès sociolò-
gic per tal de capturar com s’estructura la nostra societat.
En primer lloc, analitzarem la descriptiva de l’homofília prenent com a informació a l’amic prin-
cipal 1 que han declarat els enquestats del PaD (2012). Veurem si comparteix o no la mateixa
edat, gènere, nivell educatiu, origen geogràfic i classe social. En segon lloc, analitzem un indica-
dor de proximitat i distància social en base a una regressió que ens ajudarà a perfilar el grau de
social mixing o de tancament social en les relacions d’amistat i de confiança, és a dir, en les
nostres relacions socials bàsiques.
6.1. El meu amic principal és de la meva condició social?
L’homofília és un concepte introduït en la teoria social per Lazarsfeld i Merton (1954) que defi-
neixen la tendència de les persones a associar-se i relacionar-se amb aquells que siguin sem-
blants a un mateix. Les persones en relacions homofíliques comparteixen característiques comu-
nes (idees, valors, educació, gustos, aficions, etc.) que faciliten unes relacions més intenses i
duradores. Lazarsfeld i Merton (1954) distingeixen entre l’estadi de la homofília i el valor de la
homofília. La primera significa que els individus amb similars característiques socials d’estatus
són més propensos a associar-se entre si que no pas per casualitat. Per contra, el valor de la
homofília es refereix a una tendència a associar-se amb altres que pensen de manera similar,
independentment de les diferències en l’estatus.
En les interaccions personals, l’estadi de l’homofília (mateix estatus) s’explica perquè tendim a
seleccionar als que percebem com a iguals o semblants a nosaltres a fi de reduir la dissonància
cognitiva, per tal de reafirmar-nos i assegurar-nos una major comprensió emocional. No obstant,
el valor de la homofília (sintonitzar malgrat tenir un altre estatus) també és una font de comple-
mentarietat amb no-semblants que va ser elogiada per un autor clàssic com Durkhéim (1893) en
La divisió del treball.
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
72
Durkhéim afirma que «busquem en els nostres amics les qualitats que ens falten, ja que relacio-
nant-nos amb ells, participem en certa mesura de la seva naturalesa i ens sentim menys incom-
plets» (1893, pp.55-6). Les similituds o les diferències com a base electiva de les amistats es
veuen, alhora, afectades per les trajectòries biogràfiques donat que:
a) amb el temps, les relacions d’amistat tendeixen a reordenar-se i reclassificar-se cap a una major
homofília i
b) on predomina la similitud es deriva amb major probabilitat cap a l’homogàmia, és a dir, ma-
trimonis o emparellaments entre persones de característiques similars.
En la recerca sobre capital social de la Fundació BBVA (2006) es pregunta si els enquestats tenen
o no amistats d’un altre condició social o d’una altre condició ètnica. Estats Units és el país on
més predominen les amistats entre diferents: un 60% té amics d’una altre condició social i un
62% d’una altre grup ètnic. França també mostra un important gruix d’enquestats amb amics
heterofílics: un 47% pertany a una altre classe social i un 37% a un altre comunitat ètnica. En
aquesta enquesta, Espanya i Alemanya són els països amb major homofília, donat que tan sols
un 24% dels amics són d’una altre condició social i un 16% són amics d’una altre grup ètnic o
estranger.
Gràfic 46.
Amics d’una altra posició social o condició ètnica
Font: Fundación BBVA (2006)
L’enquesta del PaD (2012) no inclou aquesta senzilla pregunta directa. En canvi, va preguntant
per cadascú dels tres amics principals per les seves característiques sòcio-demogràfiques: edat,
gènere, nivell d’estudis, ocupació i origen geogràfic. A partir d’aquesta informació hem explotat
tan sols la figura de l’amic 1 o principal amic de confiança. El gràfic 31 presenta les taxes d’ho-
mofília per cada característica i ens facilita una ordenació de la similitud amb l’amic principal que
és la següent:
•
pel 88% dels enquestats el seu amic de confiança és del mateix gènere:
•
pel 87% l’amic principal és del mateix tram d’edat,
•
pel 74% l’amic principal comparteix el mateix origen nacional, sigui nascut a Catalunya, a la
resta d’Espanya o a l’estranger,
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Estats Units França Regne Unit Dinamarca Itàlia Espanya Alemanya
Amics d'una altre posició social Amics d'un altre grup ètnic
Document de treball fjb
Crisi, descens social i xarxes de confiança
Anàlisi longitudinal del PaD (2008-2012)
73
•
pel 71%, l’amic de confiança comparteix el mateix estatus d’activitat, sigui ocupat, aturat o
inactiu, i
•
tan sols el 46% dels enquestats tenen un amic de confiança amb el seu mateix nivell educatiu.
Per tant la