Conference PaperPDF Available

60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves dades analítiques al Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica

Authors:

Abstract and Figures

Calvary Cave (Amposta, Tarragona province, Spain) is a unique burial site corresponding to Bell Beaker, consisting of comparatively intact "closed finds" (five individual graves and one collective tomb). Its exceptionality and outstanding furnishings documented (Maritime Bell Beaker ZM-[H] and GZM types, tanged copper daggers and pyramidal V-bored square-based buttons) contrasts with the scarcity of new data generated from its excavation in 1957. This situation has pushed us to review site data and initiate a set of new archaeological analysis (C14 dating, archaeometallurgy, ancient DNA).
Content may be subject to copyright.
Tortosa – Palau Oliver de Boteller
Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre
6 i 7 de maig de 2016
Col·labora:
organitza:
i Jornades darqueologia
de les terres de l’ebre
Tortosa – Palau Oliver de Boteller
Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre
6 i 7 de maig de 2016
Comissió organitzadora
Ferran Bladé
Director territorial
Serveis Territorials de Cultura
a les Terres de l’Ebre
Núria Pegueroles
Cap de la Secció de Gestió
Serveis Territorials de Cultura
a les Terres de l’Ebre
Joan Martínez
Arqueòleg territorial
Serveis Territorials de Cultura
a les Terres de l’Ebre
Jordi Diloli
Professor del Departament d’Història
i Història de l’Art
Universitat Rovira i Virgili
Maria del Mar Villalbí
Conservadora d’arqueologia
Museu de les Terres de l’Ebre
Ramon Ferré
Arqueòleg
Serveis Territorials de Cultura
a les Terres de l’Ebre
Joan Mulet
Col·laborador
Serveis Territorials de Cultura
a les Terres de l’Ebre
Martí Poy
Col·laborador
Serveis Territorials de Cultura
a les Terres de l’Ebre
il·lustraCió
Toni Térmens
maquetaCió - CorreCCió lingüístiCa
Tartaruga Edicions
M. Glòria Sabaté Fontanet
i Jornades d’arqueologia de les terres de l’ebre 2016
Taula
Presentació 10
ComuniCaCions
Actuacions del programa “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” a les Terres de l’Ebre 13
El proyecto de investigación 4d Vull en Ulldecona. Resultados de la campaña 2015 29
Primeres datacions indirectes de pintures rupestres de Catalunya: els abrics I i V del conjunt
rupestre d’Ermites (Ulldecona, Montsià, Tarragona) 46
El jaciment de superfície del Barranc de Santa Eulàlia (El Perelló, Baix Ebre): un nou conjunt del
Paleolític superior al sud de Catalunya 58
Epipaleolític i neolític antic a la serra del Caro: les coves de l’Hospital i del Vidre (Roquetes, Baix
Ebre) 65
Les ocupacions prehistòriques a les Coves de l’Aumediella (Benifallet): una visió sintètica 79
El tram baix de l’Ebre a les èpoques del Neolític i Bronze inicial: Aportacions al seu coneixement
a partir de l’assentament del Molló (Móra la Nova) 91
60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves
dades analítiques al Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica 105
Aportacions al coneixement arqueològic de Flix. Resultats de les prospeccions sistemàtiques al
nord del Meandre 117
Reexió sobre l’estètica global, l’ús i la funcionalitat dels collars d’època neolítica de les terres de
l’Ebre 128
Els elements d’adorn personal a l’Ebre. Una aproximació a la societat (neolític inicial-bronze
nal) 137
Prospecció sistemàtica i sondejos arqueològics al paratge “Mas de Xies-Pla de les Sitges” (Torto-
sa, Baix Ebre) 149
Vies de comunicació entre el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre durant l’antiguitat. Les
prospeccions del Barranc de Voravall, Canaletes, Xalamera, Riu Sec, i barrancs de Gandesa i
Pinell 159
La residència forticada aillada de la Primera Edat del Ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) 166
Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos
protohistòrics. El cas del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) 188
L’assentament de la Primera Edat del Ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià) 201
Intervenció arqueològica d’urgència al jaciment dels Malladarets 218
Intervenció arqueològica d’urgència als jaciments del Mas de Godes i Vall del Raser (Orta de Sant
Joan, Terra Alta) 227
Intervencions arqueològiques al jaciment protohistòric dels Tossals (Aldover, Baix Ebre) 234
Intervenció arqueològica d’urgència al jaciment de la necròpolis de les Esquarterades 243
Intervencions arqueològiques a la necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona, el Montsià).
2014-2015 256
La necròpolis ibèrica de Mianes (Santa Bàrbara, Montsià). Noves aportacions i estudi de conjunt 274
L’assentament protohistòric de L’Assut (Tivenys, Baix Ebre) 285
i Jornades d’arqueologia de les terres de l’ebre 2016
Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre), intervencions entre 2010 i 2013 299
L’assentament ibèric de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre). Intervencions 2011-2015 314
L’excavació de la Zona 3 en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), un nou fragment de
trama urbana en l’angle sud-oest de la ciutat ibèrica 330
Noves excavacions al nucli forticat del Coll del Moro de Gandesa (2014-2015) 343
La ceràmica a torn de l’assentament protohistòric del Castell d’Amposta 357
Intervenció de consolidació de les estructures muraries al jaciment arqueològic del Barranc de
Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre) 369
Intervenció de consolidació de les estructures muraries al jaciment arqueològic del “Turó del
Calvari” 376
Guerra i conicte en el curs inferior de l’Ebre en època romanorepublicana: les intervencions
arqueològiques a la Palma, Camí del Castellet de Banyoles i les Aixalelles 381
Intervencions arqueològiques a l’església i el carrer de Sant Domènech (Tortosa, Baix Ebre) 396
Projecte Ager Dertosanus 406
Intervenció arqueològica a la vil·la romana de l’Ereta (Batea, Terra Alta) 416
Mas de Mauricio. Una primera aproximación a un yacimiento de época romana en las Terres de
l’Ebre (Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre) 424
Ocupació de la vil·la romana de la Carrova (Amposta, Montsià) a través de l’estudi del conjunt
numismàtic 441
Intervenció arqueològica al carrer de Sant Felip Neri (Tortosa, Baix Ebre) 452
Intervenció arqueològica a l’Hospitalitat de Lourdes (Tortosa, Baix Ebre) 464
Intervenció arqueològica al carrer Montcada (Tortosa, Baix Ebre) 474
El poblament rural del Baix Ebre i Montsià entre l’Antiguitat Tardana i el Feudalisme. Prospecci-
ons arqueològiques a les Terres de l’Ebre entre els anys 2010 i 2011 491
Espais agraris, assentaments andalusins i la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) 508
Intervenció al carrer de la Mercè, 6 de Tortosa, seu de la biblioteca comarcal Marcel·lí Domingo 527
Intervencions arqueològiques al carrer de la Mercè (Tortosa, Baix Ebre) Anys 2009 i 2010 539
Seguiment arqueològic i intervenció al carrer Major d’Amposta 549
Intervenció arqueològica a la Plaça Mossén Sol (Tortosa, Baix Ebre) 557
Resum de resultats de la prospecció georadar a la Catedral de Tortosa. Dades geofísiques per la
recerca arqueològica 564
Intervenció arqueològica d’urgència a la Clapissa. Partida dels Masets de Godall (El Montsià) 572
Castell de Miravet, síntesis de les intervencions arqueològiques 578
Conjunt d’intervencions arqueològiques a l’entorn de la torre de l’ermita de la Mare de Déu de
l’Aldea (l’Aldea, Baix Ebre) 597
Intervenció a la torre de la Candela (L’Aldea, Baix Ebre) 605
Intervencions arqueològiques al Mas de Xalamera de Benifallet (Baix Ebre) 610
Estudi de les torres medievals del Baix Ebre: la Torre del Prior i la Torre d’en Corder 619
Intervenció al nucli històric d’Orta (Terra Alta): documentació d’estructures relacionades amb el
castell i el recinte emmurallat 637
Intervenció a l’edici de la Confraria de la Mare de Déu de Gràcia (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 645
Intervenció arqueòlogica a l’Església de l’Assumpció (Gandesa, Terra Alta) 651
Intervenció arqueològica al molí fariner anomenat “lo Molinot” (Miravet, Ribera d’Ebre) 659
Prospeccions arqueològiques a la partida dels Aubals (Ascó, Ribera d’Ebre) 666
i Jornades d’arqueologia de les terres de l’ebre 2016
Intervencions arqueològiques al molí d’Oriol (Flix, Ribera d’Ebre): les estructures per produir oli
als segles XVII-XVIII 670
Intervenció arqueològica al Pou de Gel d’Ascó (Ribera d’Ebre) 679
Estudi arqueològic i arquitectònic del perxe de Pere Sans (Ascó, Ribera d’Ebre) 685
Intervenció arqueològica al carrer Major núm. 41 “Cal Català” (El Perelló, Baix Ebre) 691
Intervenció arqueològica a l’entorn de la Plaça Major (Ascó, Ribera d’Ebre) 697
Primers resultats de la intervenció arqueològica al castell d’Ascó (Ribera d’Ebre) 703
Intervencions arqueològiques al castell de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) 717
Estudis d’impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic) dels
projectes a l’entorn de la carretera C-12. Eix de l’Ebre 726
Intervencions arqueològiques a les muralles de Flix (Ribera d’Ebre, Terres de l’Ebre), 2009-2016.
Resultats preliminars 733
La intervenció arqueològica a l’antic Mercat del Peix de Tortosa (Baix Ebre) 742
Intervenció arqueològica al nou vial d’accés al barri de Santa Clara (Tortosa, Baix Ebre) 752
Intervenció arqueològica entre els carrers Pobla de Massaluca i Llarg de Sant Vicent i el Passeig
de l’Ebre (Tortosa, Baix Ebre). La forticació del Cap de Pont 761
Intervenció arqueològica al molí de Granyena (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 768
Intervención arqueológica en el Portal de la Bassa del Castell de la Suda 774
El vaixell Deltebre I: resultats de les excavacions subaquàtiques en un vaixell de càrrega militar 783
El campament del XV Cos d’Exèrcit republicà i la línia de forticacions defensives (la Fatarella,
Ascó i Riba-roja d’Ebre) 793
Actuaciones arqueológicas en el proyecto de riego de Terra Alta BALSA 2.2 en los TT. MM. de
Batea y Caseres (Terra Alta) 806
museïtzaCió i soCialitzaCió del patrimoni arqueològiC
El Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita 813
El fons arqueològic del museu de Tortosa 823
El patrimoni arqueològic al museu de les Terres de l’Ebre 833
La Gessera (Caseres, Terra Alta): recuperació, consolidació i museïtzació 844
L’establiment de Sant Miquel de Vinebre, la Ribera d’Ebre. De la recerca a la seva museïtzació
(1976-2016) 853
Ciència, difusió històrica, entreteniment i turisme “a marxes forçades”. El projecte Via
sCipionis 866
resums ComarCa baix ebre
Intervenció arqueològica a l’església de Sant Antoni (Tortosa, Baix Ebre) 873
Castell de la Suda (Tortosa, Baix Ebre) 875
Plaça de l’Absis (Tortosa, Baix Ebre) 877
Intervenció arqueològica a la cripta de l’església de la Reparació (Tortosa, Baix Ebre) 879
Seguiment i excavació de sondejos a l’àrea enjardinada de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
(Tortosa, Baix Ebre) 881
Carrer de Sant Doménech, números 11 i 13 (Tortosa, Baix Ebre) 883
i Jornades d’arqueologia de les terres de l’ebre 2016
Carrers Benasquer i Cabanes (Tortosa, Baix Ebre) 885
Carrer Mercaders, número 10 (Tortosa, Baix Ebre) 886
Carrers Pescadors i d’en Carbó (Tortosa, Baix Ebre) 888
Carrers Bisbe Aznar i Oliver, i Plaça Paiolet (Tortosa, Baix Ebre) 889
Carrer de Sant Francesc (Tortosa, Baix Ebre) 892
Carrer del Portal del Romeu, Número 8 (Tortosa, Baix Ebre) 894
Plaça dels Estudis, Número 3 (Tortosa, Baix Ebre) 895
Carrer del Portal del Rastre (Tortosa, Baix Ebre) 896
Avinguda Felip Pedrell, números 122-126 (Tortosa, Baix Ebre) 898
Torre del Célio (Tortosa, Baix Ebre) 899
Lo Bordissal (Camarles, Baix Ebre) 901
Sector Ampliació Catalunya Sud-la Foneria (Tortosa i l’Aldea, Baix Ebre) 904
Traçat autovia N-340. Tram Castelló-l’Hospitalet de l’Infant (l’Aldea, Camarles, l’Ampolla. Baix
Ebre) 905
Regadiu Xerta – Sènia (Xerta, Baix Ebre) 906
Camí d’Alfara de Carles a Xerta (Alfara de Carles, Xerta. Baix Ebre) 908
Restauració hidrològica de la continuïtat del riu Ebre (Móra d’Ebre, Miravet, Xerta, Aldover,
Tivenys, Tortosa. Ribera d’Ebre i Baix Ebre) 909
Parc eòlic de l’Arram (Xerta, Baix Ebre) 911
Parc eòlic del Coll de Som (Benifallet i Tivenys, Baix Ebre) 913
Parc eòlic de Bítem (Tortosa, Baix Ebre) 914
Monestir i Balneari de Cardó (Benifallet, Baix Ebre) 915
resums ComarCa montsià
Partida de l’Arion (Ulldecona, Montsià) 918
Adequació i consolidació al castell d’Ulldecona (Montsià) 920
Carrer de Sant Cristòfol, número 38 (Ulldecona, Montsià) 921
Plaça Elisabets (Amposta, Montsià) 922
Església Nova (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) 924
Carretera T-331 de Tortosa a Ulldecona (Ulldecona, Freginals, Masdenverge, Tortosa, Godall,
Santa Bàrbara. El Baix Ebre – El Montsià) 926
Pedrera de Sant Joan (Ulldecona, Montsià) 928
Pedrera Nous Fronts CD Mery 2.127 (Ulldecona, Montsià) 929
Extracció d’argiles per a la cimentera Cemex (Ulldecona, Montsià) 930
Gasoducte de connexió amb el magatzem subterrani Castor (Ulldecona, Montsià) 931
Sector industrial de les Salines (Sant Jaume d’Enveja, Montsià) 932
Diverses estacions depuradores i col·lectors 933
resums ComarCa ribera d’ebre
Necròpolis islàmica de l’ermita de Sant Blai (Tivissa, Ribera d’Ebre) 935
Ca Don Joan (Vinebre, Ribera d’Ebre) 937
Perxe de Cal Cavaller (Ascó, Ribera d’Ebre) 940
i Jornades d’arqueologia de les terres de l’ebre 2016
Església Vella (Ginestar, Ribera d’Ebre) 942
Passeig de l’Ebre (Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre) 945
Planta fotovoltaica de la Devesa (Flix, Ribera d’Ebre) 946
Magatzem temporal individualitzat (ATI) de la central nuclear d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre) 947
Àrea residencial estratègica “SI-SL-SM-SN” (Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre) 949
Coll de les Obagues – Camp de vol d’ULM (Garcia, Ribera d’Ebre) 950
Col·lector d’aigües residuals depurades del Molló (Móra la Nova i Tivissa, Ribera d’Ebre) 951
Línia d’evacuació ZDP-V (Tivissa, Ribera d’Ebre) 952
Parc eòlic de Tivissa (Tivissa, Ribera d’Ebre) 953
Parc eòlic de la Múrtera (Tivissa, Ribera d’Ebre) 954
Parc eòlic de les Guinarderes (Tivissa, Ribera d’Ebre) 955
Parc eòlic del Coll de la Garganta (Torre de l’Espanyol, el Molar, i la Figuera. Terra Alta i Priorat) 956
resums ComarCa terra alta
Carrers Bonaire, Major, Sant Roc, Dr. Fleming, Generalitat, i Dolors (Arnes, Terra Alta) 958
Carrers Alt, de la Casota, i Aire (Batea, Terra Alta) 959
El Torrelló (Batea, Terra Alta) 961
Intervenció i restauració de la Torre del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta) 963
El Calvari (Gandesa, Terra Alta) 967
Adequació museogràca de l’espai històric E-033 “Les Devees” (La Fatarella, Terra Alta) 971
Adequació museogràca de l’espai històric E-111 “Els Barrancs” (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 973
Col·lector i estació depuradora d’aigües residuals d’Horta de Sant Joan (Horta de Sant Joan, Terra
Alta) 975
Evacuació d’aigües pluvials des del sector de les Forques ns al riu de Gandesa (Bot, Terra Alta) 976
Parc eòlic de Torre Madrina (Gandesa, Batea, Terra Alta) 977
Parc eòlic de la Mola (Prat de Comte i Pinell de Brai, Terra Alta) 978
Parc eòlic de Torre Manet (la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 979
Parc eòlic del Tossal Gros (La Pobla de Massaluca, Terra Alta) 980
Línea aero/subterrània de transport d’energia elèctrica escatrón - Els Aubals (Caseres, Batea,
Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Ascó i Móra d’Ebre. Terra Alta i Ribera d’Ebre) 982
Reg de la Terra Alta. Fase 3a (Batea, La Pobla de Massaluca. Terra Alta) 983
Parc eòlic de Mudèfer I i II (Caseres, Terra Alta) 984
Parc eòlic de Punta Redona (Batea, La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 989
Parc eòlic Tres Termes (Batea, La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 990
Parc eòlic de Vallivés (La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 991
Parc eòlic Los Barrancs (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 992
Parc eòlic de Vilalba dels Arcs (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 993
Parc eòlic Bon Vent de Vilalba (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 995
Parc eòlic Bon Bent de Corbera (Corbera d’Ebre, Terra Alta) 1000
Parc eòlic del Coll del Moro (Bot, Batea, Caseres, i Gandesa, Terra Alta) 1006
Parc eòlic Els Aligars (Benifallet, el Pinell de Brai i Prat de Comte, Baix Ebre – Terra Alta) 1007
I Jornades d’arqueologIa de les Terres de l’ebre 2016
60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió
en curs i aportació de noves dades analítiques al Campaniforme
del nord-est de la Península Ibèrica
Ignacio Soriano*
Pablo Martínez**
Matthieu Labaune***
Florence Cattin***
Camila Oliart ****
(*) granep - Grup de Recerca Arqueològica del Nordest Peninsular i Departament d’Història, Universitat de Lleida.
nachsoriano@hotmail.com
(**) cIpag - Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i arqueologia de Garraf, Departament de Prehistòria, His-
tòria Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona. pablomartrod@gmail.com
(***) Laboratoire arTehIs umr 6298, Université de Bourgogne.
matthieu.labaune@gmail.com - orence.cattin@u-bourgogne.fr
(****) granep - Grup de Recerca Arqueològica del Nordest Peninsular i Laboratori de Bioarqueologia Humana,
Universitat Autònoma de Barcelona. camila.oliart@uab.cat
Resum
La Cova del Calvari (Amposta, Montsià, Tarragona) constitueix un jaciment funerari únic corres-
ponent al grup Campaniforme, format per “contexts tancats” relativament intactes (cinc tombes
individuals i una col·lectiva). La seva excepcionalitat i el rellevant aixovar documentat (vasos deco-
rats marítims tipus zm-[h] i gzm, punyals de llengüeta de coure i botons piramidals de perforació en
V) contrasta amb la parquedat de noves dades generades des del moment de la seva excavació l’any
1957. Aquesta situació ens ha empès a realitzar una revisió del jaciment i a endegar un conjunt de
noves anàlisis arqueològiques (datació per C14, arqueometal·lúrgia, adn antic).
Abstract
Calvary Cave (Amposta, Tarragona province, Spain) is a unique burial site corresponding to Bell
Beaker, consisting of comparatively intact “closed nds” (ve individual graves and one collective
tomb). Its exceptionality and outstanding furnishings documented (Maritime Bell Beaker zm-[h]
and gzm types, tanged copper daggers and pyramidal V-bored square-based buttons) contrasts
with the scarcity of new data generated from its excavation in 1957. This situation has pushed us
to review site data and initiate a set of new archaeological analysis (C14 dating, archaeometallurgy,
ancient dna).
106
I Jornades d’arqueologIa de les Terres de l’ebre 2016
IntroduccIó
La Cova del Calvari constitueix un jaciment
funerari únic i excepcional per comprendre els
canvis socials esdevinguts a les comunitats cal-
colítiques del nord-est de la Península Ibèrica.
El seu registre correspon al Campaniforme,
un fenomen encara avui debatut i pendent de
resolució que abasta gran part d’Europa i nord
d’Àfrica entre el III i el II mil·lenni cal. b.c.
(Garrido-Pena 2014). A Catalunya la cronolo-
gia del Campaniforme la tenim situada entre
c. 2750-2300 cal. b.c. (Soriano 2013, 21-22).
Tot i així, el número de datacions C14 exis-
tents és força reduït, fet que fa imprescindible
ampliar-ne el nombre per tal d’acotar amb ma-
jor precisió els límits d’aquest fenomen. Així
el Campaniforme es situa dins el Calcolític
Recent, és a dir parcialment sincrònic al grup
Véraza, el més estès i amb un registre material
més abundant durant tot el Calcolític Antic i
Recent (Martín 2003).
La importància que ha tingut i encara té aquest
jaciment és visible en el seu ampli ús en suc-
cessius estudis arqueològics. S’ha emprat en
síntesis regionals sobre el fenomen Campani-
forme (Vilaseca 1973; Bosch 1995; Gómez et
al. 2016), però també en la seva caracterització
a Catalunya (Maya 1992; 2002; Martín 2001;
2003; Martín/Petit/Maya 2002; Clop 2005) i
a territoris veïns (Gusi/Luján 2012). I, paral-
lelament, en estudis més amplis sobre el Cam-
paniforme a la Península Ibèrica (Harrison
1977) o a Europa en general (Vander Linden
2006; Lemercier 2011). L’evident signicació
del jaciment contrasta amb la parquedat de
noves dades generades des del moment de la
seva descoberta.
Aquesta situació ens ha empès a realitzar una
revisió del jaciment i a endegar un conjunt
de noves anàlisis arqueològiques (datació per
C14, arqueometal·lúrgia, adn antic), tot i que
moltes d’elles estan encara en curs. Els materi-
als del jaciment es troben dipositats al Museu
de les Terres de l’Ebre (Amposta).
La cova deL caLvarI. JacIment I cIrcums-
tàncIes de La trobaLLa
La Cova del Calvari es localitza a la carretera
d’Amposta a Santa Bàrbara, en el tram ubicat
dins el nucli urbà d’Amposta, a l’alçada del
Consell Comarcal del Montsià (0º 34’ 15’’ E,
40º 41’ 40’’ N). El jaciment va ser descobert
en els primers anys del s. xx durant la cons-
trucció de la citada carretera. En disparar els
obrers un barrino, van treure a la llum un pro-
fund avenc de més de 100 metres. Aquest es
pot considerar una diaclasa en direcció nord
que es va anar engrandint amb el pas de l’ai-
gua. És, però, en el primer tram de la galeria,
denominat “sala de reunió”, on es localitzà el
dipòsit arqueològic. En aquest punt la galeria
té una amplada mitjana de 2 m i una longitud
aproximada de 18 m. Tot i així, cal remarcar
que la part sud de la galeria passava per sota
de la carretera i, a més de ser parcialment des-
truïda, no va poder ser excavada. Això apunta
a que la cavitat podria haver tingut una major
longitud. A la vegada i també a la part sud, es
va documentar l’entrada originària al sepulcre,
formada per una pou d’accés segellat amb una
llosa de tancament.
Un cop localitzada, la cavitat va estar abando-
nada més de 50 anys i emprada com a abo-
cador d’escombraries. Entre el 5 i el 7 de fe-
brer de l’any 1957 l’Agrupació Excursionista
d’Amposta va decidir explorar-la, tot netejant
part de la mateixa. Tan bon punt es va detectar
material arqueològic, es va iniciar una excava-
ció arqueològica dirigida per Francisco Esteve
Gálvez (Esteve 1966), que va durar del 8 de
febrer al 20 de desembre del mateix any, de
forma intermitent i amb successives aturades.
En el decurs de la intervenció es van docu-
mentar tres estrats (Esteve 1966, 30-31).
L’estrat I, o supercial, estava composat per
escombraries recents i es va formar entre el
moment del descobriment del jaciment i la
seva excavació. L’estrat II era una capa estèril
de terra solta d’uns 60 cm i s’interpreta com
el resultat de l’entrada d’aigües a la cavitat de
forma natural. L’estrat III, de poc més d’1 m
107
de potència, presentava blocs despresos de la
paret i el sostre dins una matriu argilosa i era el
que contenia les restes arqueològiques.
eL context funerarI. revIsIó I
InterpretacIó
Dins el ja esmentat estrat III es documenta
l’únic ús de la cavitat, de tipus funerari. Aquest
es composa de sis tombes, clarament separa-
des entre sí, constituint autèntics “conjunts
tancats” (Fig. 1). Volem remarcar que totes
elles estaven fortament alterades per la circu-
lació periòdica d’aigua per la galeria. D’aquesta
manera tant la posició dels individus com, en
alguns casos, l’associació entre tomba i aixovar
pot no ser exacta.1 A partir de la informació de
la publicació del jaciment (Esteve 1966, 35-45)
hem realitzat una revisió de la col·locació dels
1. “En tales condiciones no es fácil precisar la exacta posición en que se
depositaron los cadáveres y menos todavía los ajuares que les acompaña-
ban, pero hallándose bastante espaciados, sí fue posible todavía localizar
los distintos sepulcros […]” (Esteve 1966, 35).
individus i dels tipus ceràmics. Així, la descrip-
ció de les tombes amb el seu corresponent ai-
xovar és el següent (Fig. 2 i 3):
— Tomba I: individu orientat al nord en posi-
ció supina i amb el cap encarat a l’oest. Aixo-
var composat (vegi’s infra) per dos vasos cam-
paniformes marítims, tipus zm-[h] (fragments)
i gzm (sencer); fragments d’un vas amb fons
hemisfèric i vora alta (amb indicis de pintura
vermella); petit bol sencer amb parets gruixu-
des i superfície llisa; i punyal de llengüeta de
coure.
— Tomba II: individu orientat a l’oest en posi-
ció supina i amb el cap encarat al sud. Aixovar
composat per vas campaniforme marítim ti-
pus zm-[h] força sencer i vas de grans dimensi-
ons amb el perl recte i vertical i uns mugrons
sota el llavi exterior, parcialment conservat.
— Tomba III: individu orientat cap al sud en
decúbit supí però amb les cames lleugerament
exionades cap al costat dret i amb el cap en-
Fig. 1. Planta i secció de la Cova del Calvari (Amposta), amb la indicació de les tombes i el principal aixovar documentat (modicat
a partir d’Esteve 1966, g. 1).
60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves dades analítiques al
Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica
108
I Jornades d’arqueologIa de les Terres de l’ebre 2016
Fig. 2. Aixovar de les tombes I (1 a 5), II (6 i 7) i vas campa-
niforme localitzat aïllat al fons de la galeria (8): 1. Vas cam-
paniforme gzm; 2. Bol sencer; 3. Punyal de llengüeta; 4. Vas
campaniforme zm-[h]; 5. Vas hemisfèric, amb indicacions de
la pintura vermella; 6. Vas campaniforme zm-[h]; 7. Vas de
perl recte amb mugrons (Escala 1/6); 8. Vas campaniforme
gzm. 1 a 6 i 8 a partir de Harrison (1977, g. 88); 7 a partir
d’Esteve (1966, g. 9).
Fig. 3. Aixovar de les tombes III (1), Iv (2 i 3, no està represen-
tat el fragment de vas amb solcs) i v (4 a 6): 1. Vas hemisfèric
amb mugró (Escala 1/6); 2. Bol hemisfèric; 3. Cinc botons pi-
ramidals de perforació en V; 4 i 5. Bols hemisfèrics; 6. Punyal
de llengüeta. 1, 2, 4 i 5 a partir de Esteve (1966, g. 12, 13, 15
i 16); 3 i 6 a partir de Harrison (1977, g. 89).
carat a l’oest. Aixovar composat per fragments
d’un vas de fons hemisfèric amb una panxa
recta i reentrant ns a la vora, sota de la qual
hi ha un mugró2. El vas estava col·locat al braç
esquerre a l’alçada del pit.
— Tomba IV: individu orientat cap al nord
en decúbit supí però amb les cames lleugera-
ment exionades cap al costat dret i amb el
cap encarat a l’oest. Aixovar composat per bol
hemisfèric sencer amb la superfície llisa, frag-
ments de vas de perl recte amb decoració en
dos amplis solcs i 5 botons piramidals de per-
foració en V. El bol estava col·locat a l’alçada
de la mà dreta.
2. Cal mencionar que a l’inventari de materials aquest vas s’as-
socia amb la tomba III, però que en el peu de la gura on
està dibuixat el vas aquest es vincula amb la tomba II (Esteve
1966, 40, g. 12). Considerem correcta la primera informació,
donat que investigadors posteriors que van consultar els ma-
terials en col·laboració amb Esteve Gálvez (aleshores director
del Museu del Montsià a Amposta, actual Museu de les Terres
de l’Ebre) corroboren l’associació del vas amb la tomba III
(vegi’s Harrison 1977, 77).
— Tomba V: individu orientat a l’oest en de-
cúbit lateral dret amb el cap encarat al sud/
sud-est. Aixovar composat per fragments de
dos bols hemisfèrics amb la superfície llisa i
punyal de llengüeta de coure.
— Tomba VI: tomba parcialment destruïda
durant la construcció de la carretera i sense
material associat. Es documenten dos cranis
d’adult i un d’individu infantil.
En relació a l’aixovar, a la tomba I existeix una
discrepància entre l’inventari de materials de
cada sepulcre (enumerada supra) i la descripció
dels mateixos durant el procés d’excavació. En
aquesta darrera (Esteve 1966, 33-34), s’indica
la presència únicament del vas campaniforme
marítim gzm, el petit bol llis sencer i el punyal
de llengüeta. No s’inclouen, doncs, els frag-
ments del vas campaniforme zm-[h] ni del vas
amb fons hemisfèric llis. Així mateix, l’esmen-
tat investigador proposa l’associació amb les
tombes I i II d’altres materials per proximitat,
localitzats aïllats al fons de la galeria i que van
109
arribar arrastrats per l’aigua. Es tracta d’un
vas campaniforme marítim tipus gzm sencer,
fragments d’un bol llis amb la vora quasi recta
i fragments d’un vas de morfologia campani-
forme però totalment llis.
Dins de la Península Ibèrica els objectes fu-
neraris vinculats amb el grup Campaniforme
mostren una forta homogeneïtat, tant en els
tipus ceràmics (vas, cassola i bol decorats)
com en l’anomenat “pack campaniforme”.
En el nord-est aquest està composat per pun-
tes de sageta de sílex, botons de perforació
en V, aplics laminars d’or, objectes de coure
(punyals de llengüeta, puntes de Palmela) i, en
algunes ocasions, “braçals d’arquer” (Martín/
Petit/Maya 2002; Martín 2003; Soriano 2013).
També les relacions de presència-absència
entre els diferents tipus d’objectes indiquen
l’existència d’una certa reglamentació, tot i
que desconeixem el seu grau o funcionament
exactes. Així, no existeixen tombes amb dos
o més punyals de llengüeta però sí, tot i que
escasses, amb vàries puntes de Palmela. En
relació a la ceràmica, sovint s’ha observat la
col·locació d’un únic vas decorat per individu,
podent anar sol o acompanyat de cassola i/o
bol hemisfèric (Llongueras et al. 1981; Ma-
tas/Roig 2006; Francès et al. 2007). Aquesta
norma, però, mostra també casos en els que
són presents dos vasos decorats, però no més
(Harrison 1977; Rojo-Guerra/Garrido-Pena/
García-Martínez de Lagrán 2005). Més que
d’excepcions, pensem que ens trobem davant
d’un tipus de ritual fortament normativitzat
que actualment no acabem de comprendre.
En el cas de les tombes de Cova del Calvari to-
tes elles compleixen aquestes regles. La tomba
I podria, així, originàriament haver presentat
tant l’aixovar ampli com el més reduït. Amb-
dues opcions són possibles. Per altra banda les
ceràmiques documentades al fons de la galeria
podrien haver format part de la tomba II o,
inclús, tractar-se d’una tomba no identicada,
però no considerem possible que s’inclogues-
sin dins la tomba I.
També a escala europea s’ha observat l’exis-
tència d’una associació recurrent entre de-
terminat aixovar i el sexe dels individus. En
concret, punyals de llengüeta, braçals d’arquer
i puntes de sageta amb el sexe masculí, i bo-
tons de perforació en V i ornaments amb el
femení (Salanova 2005; Vander Linden 2006).
En el cas de Cova de Calvari no existeix un
estudi antropològic complert de les restes hu-
manes exhumades. Únicament comptem amb
dos anàlisis parcials. El primer correspon a les
restes de la tomba IV (crani i alguns elements
ossis postcraneals) i al crani de la tomba III
(Bubner 1976, 52-58). Aquest indica, en el
primer cas, una dona jove que patí una seve-
ra infecció bucal i, en el segon, possiblement
una dona ja madura. El segon estudi, realitzat
sobre el crani de la tomba IV, entra en contra-
dicció amb l’estudi anterior en relació a l’edat
de l’individu, que considera adult (25-30 anys)
(Malgosa 2008). En qualsevol cas, l’individu
de la tomba IV és clarament femení. A aques-
tes dades cal sumar la identicació per Esteve
(1966, 43) a la tomba VI d’un crani d’individu
infantil i dos d’adult. Aquestes dades coinci-
deixen amb les disponibles per a altres sepul-
cres campaniformes catalans, on es detecta la
presència d’homes, dones i individus infantils
d’edats diverses (Giró 1977; Llongueras et al.
1981; Cuesta 1985; aavv 2003). Així mateix
corroboren la norma campaniforme d’associ-
ació entre aixovar i sexe de l’individu en el cas
de la tomba IV (dona amb botons de perfo-
ració en V) i ho desconeixem en les tombes I
i V (amb punyals de llengüeta). No existeixen
dades a la resta de Catalunya per conèixer el
grau d’acompliment d’aquesta regla.
En relació al tipus de ritual funerari documen-
tat al jaciment, aquest és de tipus múltiple in-
dividualitzat en la majoria dels casos (tombes
I a V) i múltiple col·lectiu en la tomba VI. És
a dir, en el primer cas existeix una intencio-
nalitat social de distingir o aïllar individus (es-
pacialment i amb aixovar propi) i en el segon
cas, no. A banda d’aquesta classicació, el ri-
tual emprat és de tipus primari (el cadàver es
va descomposar a la seva posició originària) i
probablement successiu, donat que assumim
una seqüenciació temporal de les disposicions
60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves dades analítiques al
Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica
110
I Jornades d’arqueologIa de les Terres de l’ebre 2016
funeràries. Finalment creiem que els individus
haurien estat col·locats directament sobre el
sòl, sense realitzar cap forat ni cobrir-los de
terra, fet que impedeix que puguem parlar
pròpiament d’inhumació. Aquest ritual, així
com el primari successiu i múltiple col·lectiu,
constitueixen la norma en les pràctiques fu-
neràries calcolítiques (Martín 2003). És única-
ment amb la irrupció del Campaniforme que
es documenten sepulcres múltiples individua-
litzats. També en alguns d’aquests, com el cas
de l’hipogeu del Carrer París (Cerdanyola del
Vallès, Vallès Occidental) (Francès et al. 2007),
es detecta un ús de la tomba de tipus múltiple
col·lectiu (UE-12) seguit d’altres de tipus múl-
tiple individualitzat (UE-1 i UE-2).
materIaLs arqueoLògIcs
Ceràmica campaniforme
Tots els vasos recuperats corresponen a l’ano-
menat estil internacional. A la tomba I tenim
un vas del tipus gzm (= Geometrical Zoned Ma-
ritime) (veure Fig. 2.1), on són presents 6 fran-
ges puntillades amb alternança d’obliqüitat
combinades amb una última franja, a la part
inferior, que presenta uns motius geomètrics
basats en retícules, que Cura (1987) va detallar
com del tipus gzm/3. El segon vas d’aquesta
tomba presenta decoració del tipus zm-[h] (=
Zoned Maritime variety Herringbone) (veure Fig.
2.4). En aquest cas ens trobem amb ns a 5
franges de decoració puntillada amb alternan-
ça d’obliqüitat, que posteriorment Cura (1987)
va detallar com a zm-(h)/1.
A la tomba II tenim un altre vas (veure Fig.
2.6), decorat amb 8 franges puntillades amb
alternança d’obliqüitat, decoració que corres-
pon al tipus zm-[h] i que seguint la classicació
de Cura (1987) classiquem com a zm-(h)/1.
Localitzat aïllat al fons de la galeria i, potser,
vinculat amb la tomba II o amb alguna altra
tomba (vegi’s supra), trobem un vas decorat
(veure Fig. 2.8) amb 8 franges superposades
de les quals, la primera i l’última, a la vora i a
la base del vas, corresponen a ziga-zagues, i les
altres 6 franges presenten puntillat amb alter-
nança d’obliqüitat. Aquesta combinació de de-
coracions de franges puntillades obliqües amb
motius geomètrics els classiquem segons la
proposta de Cura (1987) com a gzm/6.
Existeix un estudi sobre pastes ceràmiques
realitzat sobre 14 fragments ceràmics del ja-
ciment (Clop 2000, 450-464). D’aquests, 12
eren llisos, un presentava un cordó aplicat i el
darrer corresponia a la base del vas campani-
forme marítim tipus zm-[h] sencer de la tom-
ba I. L’estudi petrogràc i mineralògic corro-
bora les dades més recents, que qüestionen
la producció especialitzada i/o l’origen forà
d’aquestes ceràmiques. Aquestes anàlisis, uni-
des a altres de campaniformes catalans amb
diferents decoracions (cordada, marítima, pi-
rinenca), mostren la utilització de matèria pri-
mera disponible a escassa distància dels jaci-
ments. Paral·lelament, el tipus d’acabats i les
temperatures aconseguides en la seva cocció
difereixen poc de la ceràmica llisa contempo-
rània, apuntant cap a produccions no especi-
alitzades.
El mateix vas campaniforme tipus zm-[h] de
la tomba I presentava un reompliment de pas-
ta blanca a la decoració (Esteve Gálvez 1966,
36). Aquesta pasta s’ha documentat també en
altres jaciments catalans amb ceràmiques cam-
paniformes d’estil regional (Salomó i Pirinenc),
per tant lleugerament posteriors, com són les
Coves del Cingle Blanc (Arbolí, Priorat), la
Cova de la Moneda (Mont-ral, Alt Camp) (Vi-
laseca 1973) o Torrent de Sant Oleguer (Sa-
badell, Vallès Occidental) (Serra Ràfols 1950).
No ens consta, però, la seva anàlisi en cap cas.
A la resta de la Península Ibèrica les anàlisis
realitzades indiquen una variabilitat regional,
detectant-se talc al nord-oest, ós picat al sud-
oest i carbonat càlcic a la Meseta (Odriozola et
al. 2012). En el futur caldrà comprovar quin
component està present al nord-est.
Les dades actuals provinents del Campanifor-
me peninsular i europeu indiquen l’existència
de banquets funeraris i actes vinculats amb la
ingesta d’aliments sòlids, begudes alcohòli-
111
ques i altres substàncies (Garrido-Pena 2014;
Guerra 2015). Un dels vasos campaniformes
del jaciment és l’únic cas català que aporta da-
des en aquest sentit. En el seu interior es van
detectar residus de cervesa i d’hiosciamina, un
alcaloide present a la família de les solanàcies
fortament al·lucinogen (Juan-Treserras/Ma-
tamala 2002: 739). Això sembla apuntar cap
a una adulteració intencionada de la cervesa
per tal d’incrementar les seves capacitats d’al-
terar la consciència. No hem pogut identicar
exactament de quin vas es tracta. Únicament
ens consta que era un vas marítim tipus zm-[h]
(Guerra 2006), pertanyent per tant a la tomba
I o a la II.
Objectes metàl·lics
S’han recuperat dos punyals de llengüeta, pro-
cedents de la tomba I (veure Fig. 2.3) i de la
tomba V (veure Fig. 3.6). Ambdós han estat
inclosos a diferents treballs tipològics (Martí
Jusmet 1973-1974; Brandherm 2003) i en al-
tres centrats de forma més àmplia en la metal-
lúrgia (Pérez Arrondo/López de Calle 1986;
Martín et al. 1999; Rodríguez de la Esperanza
2005).
La darrera revisió d’aquest tipus de punyals a
Catalunya els classica en dos grups diferents
obtinguts mitjançant un estudi morfomètric
(Soriano 2013, 101-104). El de la tomba I per-
tany al grup 1. Es tracta de punyals amb fulla
de morfologia foliàcia, talls còncaus i bisellats,
i llengüeta amb osques de petites dimensi-
ons. A diferència de l’altre exemplar inclòs en
aquest grup, aquest presenta nervadura cen-
tral, un tret inexistent a qualsevol altre punyal
del nord-est. El punyal de la tomba V es clas-
sica dins el grup 2 variant C. El grup 2 es
caracteritza per presentar una fulla triangular
amb talls rectes i un sistema d’emmanegament
heterogeni. La variant 2C mostra una llengüe-
ta fortament martellejada que ha generat l’ai-
xecament vertical de lleugers vorells. Aquesta
variant, que inclou tres punyals més, es cor-
respon amb el tipus clàssic de punyal campa-
niforme.
Ambdós punyals van ser analitzats per obtenir
la seva composició elemental dins el Proyecto
Arqueometalurgia de la Península Ibérica, al labo-
ratori del Instituto de Historia del csIc (Madrid)
(Fig. 4). La tècnica emprada va ser l’espectros-
còpia de uorescència de raigs X (xrf) i l’equip
un espectròmetre Kevex mod. 7000 (Rovira/
Montero/Consuegra 1997). Els resultats indi-
quen que es tracta de coure pur. En el cas de
la tomba I presenta de forma minoritària arsè-
nic (As), plata (Ag) i níquel (Ni), i en la tomba
V únicament arsènic. Anàlisis posteriors han
demostrat que, en peces de coure pur o cou-
re amb arsènic, aquest espectròmetre tendia a
infravalorar el percentatge d’arsènic al voltant
d’un 0.5% (I. Montero com. per.). Per tant, cal
considerar que el percentatge real d’aquest ele-
ment és lleugerament superior a l’indicat. La
diferència en els elements minoritaris detec-
tats en els dos punyals apunta a la utilització
de diferents menes de coure.
Tot i que el nombre de punyals de llengüeta
existents al nord-est és reduït, podem armar
que l’exemplar de la tomba I és únic. Alguns
investigadors han apuntat que la seva morfo-
logia el relaciona amb exemplars més antics no
campaniformes (Guilaine 2004, 247). Coinci-
dint amb aquesta armació, valorem que els
casos tipològicament més similars s’ubiquen
en el sud de França en contexts calcolítics
(grups Véraza i Fontbouisse). Entre aquests
destaquem el Dolmen de la Pierre de Cou-
teaux (Bize-Minervois, Aude), el Tumulus de
Freyssinel (Causse de Sauveterre, Lozère),
Mas de Rouquous (Salles-Curan, Aveyron) i
el Dolmen de Gauchette (Buzeins, Aveyron)
(Gascó 1980; Gallay 1981). Així mateix el frà-
gil sistema d’emmanegament d’aquest punyal,
amb petites osques a la llengüeta inserta en
un mànec massís, reforça també l’antiguitat
d’aquest tipus. Per contra el sistema emprat
en el punyal de la tomba V (variant 2C), amb
llargs vorells amb aixecament vertical a la llen-
güeta dins un mànec format per dues galtes
o dolses independents, suposa un avenç con-
siderable i apunta cap a una cronologia més
avançada (Soriano 2013, 104-105).
60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves dades analítiques al
Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica
112
I Jornades d’arqueologIa de les Terres de l’ebre 2016
Indústria òssia i lítica
De l’aixovar de la tomba IV provenen cinc
botons piramidals de perforació en V sobre
suport desconegut (petxina? ivori?) (veure Fig.
3.3). Les seves dimensions oscil·len entre 15-
22 mm de base i 4.5-6 mm d’alçada.
Aquests objectes, tot i ser anomenats “bo-
tons”, tenen un ús desconegut. Entre les dife-
rents funcions que s’han proposat destaquem
la de denes de collaret o polsera (Cura/Vilar-
dell 1990-1991), ornaments o aplics (Esteve
1965) i botons del vestit (Uscatescu 1992). La
diversitat de grups arqueològics en els que es
documenten i tipus existents (hemisfèrics, ti-
pus tortuga, prismàtics simples i dobles, etc.)
apunten a una funcionalitat heterogènia. En el
cas del nord-est comptem amb el cas de Ro-
callaura (Vallbona de les Monges, Urgell). En
aquesta tomba doble un dels individus tenia
associat un punyal de llengüeta i l’altre 13 bo-
tons piramidals alineats a l’alçada de les cames,
existint entre els dos una copa troncocònica
llisa considerada ceràmica d’acompanyament
campaniforme (Vilaseca 1953; Martín 2001).
La ubicació dels botons apunta cap a un possi-
ble ús com a element utilitari o decoratiu, vin-
culat a una peça de roba llarga. En relació a la
seva cronologia, a l’àrea d’estudi els botons de
tipus piramidal semblen associar-se de forma
exclusiva amb el grup Campaniforme (Usca-
tescu 1992; Soriano 2013, 31-32).
En la zona propera a la sepultura V, Esteve
(1966, 27 i 31) indica la troballa de diverses
restes faunístiques, entre les que podria existir
alguna espècie domèstica. També en aquesta
àrea es van recuperar dos ascles de sílex, pot-
ser procedents del mateix nucli. No disposem
de més dades d’aquests materials que ens per-
metin valorar-los.
veLLes preguntes, nous anàLIsIs
Tres són les principals preguntes que ens hem
plantejat resoldre: la cronologia absoluta del
jaciment, l’origen dels objectes metàl·lics i les
característiques de la població.
La primera qüestió és bàsica i especialment
rellevant en un jaciment com aquest, on cada
tomba constitueix un “conjunt tancat”. A
aquest fet es suma la ja esmentada escassetat
de datacions C14 de contexts campaniformes
del nord-est. Hem de dir que, segons Bubner
(1976, 56), es va enviar a datar la part supe-
rior del fèmur esquerre de la tomba IV a la
University of Groningen (Països Baixos). No
ens consta que el resultat d’aquesta datació
s’hagi donat mai a conèixer. Per altra banda,
i després de contactar amb el centre especí-
c dedicat a datació C14 d’aquesta universitat
(actual Centre for Isotope Research), se’ns ha
comunicat que no els consta l’existència de
cap mostra procedent de Cova del Calvari. A
l’actualitat està inèdita una datació ams enviada
per un de nosaltres (p.m.) al Poznan Radiocar-
bon Laboratory (Polònia). Aquesta pertany a
un fragment de crani de l’individu de la ma-
teixa tomba IV. En un futur està prevista la
datació ams de la resta de sepultures per tal
de resoldre, per exemple, la major antiguitat
proposada pel punyal de llengüeta de la tomba
I en relació al de la tomba V.
Per tal de respondre a la segona pregunta,
pertanyent al camp de l’arqueometal·lúrgia,
hem realitzat un mostreig dels dos punyals
de llengüeta. Les mostres s’empraran per
a dos anàlisis: caracterització d’isòtops de
plom mitjançant mc-Icp-ms i composició
química elemental mitjançant Icp-oes. Els
laboratoris triats han estat, respectivament,
el Laboratoire de Géologie Isotopique de
Nº ANAL. OBJECTE CONTEXT FE NI CU ZN AS AG SN SB AU PB BI
PA 7624 Punyal de
llengüeta Tomba V 0.04 nd 99.7 nd 0.21 0.006 0.014 0.004 nd nd nd
PA 7625 Punyal de
llengüeta Tomba I 0.06 0.10 99.3 nd 0.30 0.250 nd 0.017 nd nd nd
Fig. 4. Composició elemental dels punyals de Cova del Calvari mitjançant xrf. Nº Anal.: Número d’anàlisis; nd: no detectat. Valors
expressats en % en pes (Rovira/Montero/Consuegra 1997, 363).
113
l’Université de Berne (Suïssa) i el Laboratoire
Interdisciplinaire Carnot de la Université
de Bourgogne (França). La primera tècnica
permetrà comparar els resultats obtinguts
amb els de menes de coure del nord-est, de
les que actualment comptem amb un registre
ampli (Rafel et al. 2014), i de la resta d’Europa
per tal d’establir possibles àrees d’obtenció del
mineral. La segona tècnica permetrà identicar
amb major resolució els elements traça
existents i, així, anar els resultats obtinguts
amb la primera tècnica. D’aquesta manera
podrem contrastar la vinculació a partir de
paral·lels tipològics del punyal de la tomba I
amb el sud de França o l’ús de mines diferents
per a la fabricació dels dos punyals, proposat
a partir de la seva diferent composició.
Aquestes analítiques s’insereixen dins d’un
projecte a escala europea de caracterització
de la metal·lúrgica campaniforme dirigit per
un de nosaltres (f.c.) des de la Université de
Bourgogne (Labaune et al. e.p.).
L’estudi de la composició de la població de
Cova del Calvari es troba actualment en el seus
inicis. Disposem dels permisos oportuns per
part de la institució dipositària per mostrejar
els diferents individus i realitzar un anàlisis
d’adn antic. Aquest, de tipus nuclear, perme-
trà identicar el sexe dels individus, proposar
relacions de parentiu i, a escala més àmplia,
establir la dispersió de determinats gens vin-
culats a moviments poblacionals. La identi-
cació del sexe a les tombes I i V permetrà cor-
roborar l’acompliment o no a l’àrea d’estudi
de l’associació de determinat aixovar a homes
i dones. Així mateix, s’avançarà en la contras-
tació de teories actuals sobre l’organització so-
cial del grup campaniforme, com per exemple
l’existència d’estratègies matrimonials que im-
plicaven el moviment geogràc de les dones
(Vander Linden 2007). Les anàlisis s’inclouen
dins un projecte europeu d’estudi poblacio-
nal campaniforme dirigit des del Department
of Archaeogenetics del Max Planck Institute
(Alemanya).
concLusIons
La Cova del Calvari constitueix, com hem ex-
posat, un jaciment del grup Campaniforme
excepcional, no només de Catalunya sinó de
la Península Ibèrica. La troballa de sepulcres
amb “contexts tancats” relativament intactes i
amb la presència d’un aixovar tant rellevant en
tipus i nombre (ceràmica de tipus zm-[h] i gzm,
punyals de llengüeta, botons de perforació en
V) no és freqüent. No ens estranya, doncs, que
temps enllà fos considerat el més important
jaciment funerari amb ceràmica campanifor-
me marítima de la Península Ibèrica (Harrison
1977, 77). L’antiguitat i circumstàncies adver-
ses de la seva excavació no resten valor al con-
text arqueològic i materials documentats, que,
al nostre entendre, han estat investigats molt
menys del que es mereixen.
En aquests temps on l’arqueologia viu immer-
sa en una autèntica revolució cientíca (Kris-
tiansen 2014) és possible respondre a velles
preguntes obtenint noves dades analítiques.
L’existència de xarxes d’intercanvi de produc-
tes a llarga distància; el moviment poblacional
entre diferents regions europees; la interpreta-
ció del ritual funerari Campaniforme respecte
al contemporani sense aquest tipus d’aixovar;
o l’origen d’aquest fenomen pan-europeu són
qüestions que, esperem, els futurs resultats
que obtindrem ajudaran a anar paulatinament
aclarint.
bIbLIografIa
aavv 2003, La Costa de can Martorell (Dos-
rius, El Maresme). Mort i violència en una
comunitat del litoral català durant el tercer
mil·lenni a.c. Laietània 14, Mataró, Museu de
Mataró.
bosch, J. 1995, El món funerari al Neolític i
al calcolític al curs inferior de l’Ebre, Citerior
1, 15-31.
60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves dades analítiques al
Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica
114
I Jornades d’arqueologIa de les Terres de l’ebre 2016
brandherm, d. 2003, Die Dolche und Stabdolche
der Steinkupfer- und der älteren Bronzezeit auf
der Iberische Halbinsel, Stuttgart, Prähistorische
Bronzefunde Abteinlung; VI - Band 12.
bubner, T. 1976, Acerca de la población cam-
paniforme de la Península Ibérica, Cuadernos de
Prehistoria y Arqueología Castellonenses 3, 51-80.
clop, x. 2000, Matèria primera i producció de ce-
ràmiques. La gestió dels recursos minerals per a la
manufacturació de ceràmiques del 3100 al 1500 cal
ane al norest de la Península Ibèrica, Bellaterra,
Tesis Doctoral, Universitat Autònoma de Bar-
celona <http://hdl.handle.net/10803/5523>.
clop, x. 2005, La “Cuestión Campaniforme”
en el Noreste de la Península Ibérica, in Rojo-
Guerra, M. A., Garrido-Pena, R., García-Mar-
tínez, I. (ed.), El campaniforme en la Península
Ibérica y su contexto europeo, Valladolid, Univer-
sidad de Valladolid, 297-310.
cuesTa, f. 1985, Estudio de los restos huma-
nos procedentes del Torrente de Sant Oleguer
en Sabadell (Vallés Occidental) y algunos pro-
blemas relacionados con el vaso campanifor-
me en Cataluña, Estudios de la Antigüedad 2,
69-92.
cura, m. 1987, L’horitzó campaniforme antic
als Països Catalans, Fonaments 6, 97-130.
cura, m., vIlardell, r. 1990-1991, Los bo-
tones con perforación en V de Cataluña, in
Colloque International Hommage au Dr. Jean Ar-
nal. Le Chalcolithique en Languedoc. Archéologie en
Languedoc 15, 205-208.
esTeve, f. 1965, Los sepulcros de “La Joque-
ra”, cerca de Castellón, Pyrenae 1, 43-58.
esTeve, f. 1966, La cueva sepulcral del «Calva-
ri d’Amposta», Pyrenae 2, 25-50.
francès, J., guàrdIa, m., maJó, T., sala, o.
2007, L’hipogeu calcolític del carrer París de
Cerdanyola del Vallès, Tribuna d’Arqueologia
2006, 315-333.
gallay, g. 1981, Die kupfer- und altbron-
zezeitlichen Dolche und Stabdolche in Frankreich,
München, Prähistorische Bronzefunde Ab-
teinlung; VI - Band 5.
garrIdo-pena, r. 2014, Entre el consenso y
la incertidumbre: perspectivas actuales en el
estudio del fenómeno campaniforme, in Actas
de las novenes jornadas de Patrimonio Arqueológi-
co de la Comunidad de Madrid (Madrid, 15-16 de
noviembre, 2012), Madrid, Comunidad de Ma-
drid, 87-104.
gascó, J. 1980, Les poignards en cuivre du
Midi bas-languedocien, Bulletin de la Société
Préhistorique Française 77-10/12, 397-415.
gómez, a., ríos mendoza, p., pIera, m., mo-
lIsT, m. 2016, Elements for the denition of
the Bell Beaker horizon in the lower Ebro Va-
lley: preliminary approaches, in Guerra Doce,
E., Liesau von Lettow-Vorbeck, C. (ed.),
Analysis of the economic foundations supporting the
social supremacy of the Beaker groups. Proceedings
of the xvii uispp World Congress (1-7 September,
Burgos, Spain), vol, 6 / Session B36, Oxford,
Archaeopress Archaeology, 141-156.
guerra, e. 2006, Exploring the signicance
of Beaker pottery through residue analyses,
Oxford Journal of Archaeology 25 (3), 247-259.
guerra, e. 2015, The origins of inebriation:
archaeological evidence of the consumption
of fermented beverages and drugs in prehis-
toric Eurasia, Journal of Archaeological Method
and Theory 22, 751-782.
guIlaIne, J. 2004, Les Campaniformes et la
Méditerranée, Bulletin de la Société Préhistorique
Française 101 (2), 239-249.
115
gusI, f., luJán, J. 2012, El vaso campaniforme
en la provincia de Castellón y territorios limí-
trofes, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de
Castelló 30, 33-52.
harrIson, r. J. 1977, The Bell Beaker Cultures
of Spain and Portugal, Cambridge, Peabody
Museum-Harvard University, American Scho-
ol of Prehistoric Research; 35.
Juan-Treserras, J., maTamala, J. c. 2002, Sa-
lar y fermentar. Caracterització de dues estra-
tègies de conservació de productes a la del
Neolític i a l’Edat del Bronze a Catalunya, in
XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puig-
cerdà, Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans,
735-742.
KrIsTIansen, K. 2014, Towards a new para-
digm? The Third Science Revolution and its
possible consequences in Archaeology, Cur-
rent Swedish Archaeology 22, 11-34.
labaune, m., caTTIn, f., lemercIer, o., sorI-
ano, I., vIlla, I. en premsa, Tracing the origin
of the Bell Beaker copper artefacts in South-
Western Europe, in Archaeometallurgy in Europe
IV. Proceedings of the 4th International Conference
(Madrid 2015), Madrid, csIc.
lemercIer, o. 2011, Le guerrier dans l’Euro-
pe du 3º millénaire avant notre ère. L’arc et
le poignard dans les sépultures individuelles
campaniformes, in Baray, L., Honegger, M.,
Dias-Merinho, M-H. (ed.), L’armement et l’ima-
ge du guerrier dans les sociétés anciennes: de l’objet
à la tombe, Dijon, Éditions Universitaires de
Dijon, 121-224.
llongueras, m., ferrer, p., campIllo, d.,
marTín, a. 1981, Enterrament campaniforme
a la Cova de la Ventosa (Piera, Anoia), Ampu-
rias 43, 97-111.
malgosa, a. 2008, Estudi del crani 1 de la Cova
del Calvari (Amposta, Montsià) (Campaniforme),
Bellaterra, Departament de Biologia Animal,
Biologia Vegetal i Ecologia [inèdit].
marTí JusmeT, f. 1973-1974, Sobre los puñales
neolíticos de lengüeta en Cataluña, Boletín de la
Real Sociedad Arqueológica Tarraconense 121-128,
3-10.
marTín, a. 2001, État de la question du cam-
paniforme dans le contexte cultural chalco-
lithique du Nord-est de la Péninsule Ibérique,
in Nicoli, F. (ed.), Bell Beakers Today. Pottery, pe-
ople, culture, symbols in Prehistoric Europe, Trento,
Ufcio Beni Archeologia, 155-171.
marTín, a. 2003, Els grups del neolític nal,
calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal-
lúrgia, Cota Zero 18, 76-105.
marTín, a., gallarT, J., rovIra, m. c., maTa-
perelló, J. m. 1999, Nordeste, in Delibes, G.,
Montero, I. (ed.), Las primeras etapas metalúrgi-
cas de la Península Ibérica, II. Estudios regionales,
Madrid, Instituto Universitario Ortega y Gas-
set, 115-177.
marTín, a.; peTIT, m. a., maya, J. l. 2002,
Cultura material, economia i intercanvis du-
rant el III mil·lenni a Catalunya, in xII Col·loqui
Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcer-
dà, Institut d’Estudis Ceretans, 295-321.
maTas, o., roIg, J. 2006, Informe Tècnic Final de
la intervenció arqueològica a Can Fatjó dels Aurons
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occ.), Sabadell,
Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Ge-
neralitat de Catalunya [inèdit].
maya, J. l. 1992, Calcolítico y Edad del Bron-
ce en Cataluña, in Utrilla Miranda, M.P. (ed.),
Aragón/Litoral Mediterráneo. Intercambios cultu-
rales durante la Prehistoria. En Homenaje a Juan
Maluquer de Motes, Zaragoza, Institución Fer-
nando el Católico, 515-554.
60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves dades analítiques al
Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica
116
I Jornades d’arqueologIa de les Terres de l’ebre 2016
maya, J. l. 2002, Relacions i contactes durant
el Calcolític i l’Edat del Bronze a la Catalunya
Meridional, Citerior 3, 17-46.
odrIozola, c. p., hurTado, v., guerra, e.,
cruz-auñón, r., delIbes, g. 2012, Los re-
llenos de pasta blanca en cerámicas campa-
niformes y su utilización en la denición de
límites sociales, in Isabel Dias, M., Cardoso, J.
L. (ed.), Actas do IX Congresso Ibérico de Arqueo-
metria (Lisboa, 2011), Estudios Arqueológicos
de Oeiras 19, 143-154.
pérez arrondo, c. l., lópez de calle, c.
1986, Aportaciones al estudio de las culturas ene-
olíticas en el Valle del Ebro. II: Los orígenes de la
Metalurgia, Logroño, Instituto de Estudios Ri-
ojanos.
rafel, n., monTero, I., sorIano, I., hunT,
m., armada, x-l. 2014, Nuevos datos sobre
la minería pre y protohistórica en Cataluña,
Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Uni-
versidad de Granada 24, 147-156.
rodríguez de la esperanza, m. J. 2005,
Metalurgia y metalúrgicos en el Valle del Ebro (c.
2900-1500 cal. a.c.), Madrid, Real Academia
de la Historia, Biblioteca Archaeologica His-
pana 24.
roJo-guerra, m. a., garrIdo-pena, r.,
garcía-marTínez, I. (ed.) 2005, El campanifor-
me en la Península Ibérica y su contexto europeo,
Valladolid, Universidad de Valladolid.
rovIra, s., monTero, I., consuegra, s. 1997,
Las primeras etapas metalúrgicas de la Península
Ibérica I. Análisis de materiales, Madrid, Institu-
to Universitario Ortega y Gasset.
salanova, l. 2005, Los orígenes del campa-
niforme: Descomponer, analizar, cartogra-
ar, in Rojo-Guerra, M. A., Garrido-Pena, R.,
García-Martínez, I. (ed.), El campaniforme en la
Península Ibérica y su contexto europeo, Valladolid,
Universidad de Valladolid, 7-18.
serra ràfols, J. de C. 1950, Sepulturas con
vaso campaniforme descubiertas en Sabadell,
Arrahona 1-2: 77-92.
sorIano, I. 2013, Metalurgia y Sociedad en el
Nordeste de la Península Ibérica (nales del Iv-II
milenio cal. a.n.e.), Oxford, Archaeopress, Bri-
tish Archaeological Reports International Se-
ries; 2502.
uscaTescu, a. 1992, Los botones de perforación en
“V” en la Península Ibérica y las Baleares durante
la Edad de los Metales, Madrid, Foro.
vander lInden, m. 2006, Le phénomène cam-
paniforme dans l’Europe du 3ºème millénaire avant
notre ère. Synthèse et nouvelles perspectives, Oxford,
Archaeopress, British Archaeological Reports
International Series; 1470.
vander lInden, m. 2007, What linked the
Bell Beakers in third millennium bc Europe?,
Antiquity 81-312, 343-352.
vIlaseca, s. 1953, Un sepulcro megalítico en
Rocallaura y otros hallazgos, Zephyrus 4: 467-
472.
vIlaseca, s. 1973, Reus y su entorno en la Pre-
historia (2 vol), Reus, Asociación de Estudios
Reusenses, Ediciones Rosa de Reus.
... Tampoc podem oblidar altres jaciments pròxims, com el Masdenvergenc a Amposta (Gene· ra, 1987), el Molinàs o Masets a Paüls, el Turó d'en Serra a Tivenys i, sobretot, la Cova del Vidre a Roquetes (Bosch, 2001), veritable punt de referència per a l'estudi del procés de neo· litització. Altres jaciments importants, com la Cova del Calvari (Esteve 1966;Salanova 2007;Soriano [et al.], 2016) o la cova Cervereta (For· cadell, Villalbí, 1999), per esmentar només els jaciments més coneguts, intenten emplenar els buits de la recerca, si bé la visió global de tot el territori és encara deficitària. D'aquesta manera, en el marc d'una trajec· tòria de recerca àmplia, però amb un estat del coneixement irregular i escàs, es planteja l'any 2014 un projecte de recerca, amb la denomi· nació "Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles. ...
... Enfatizamos, dentro de este complejo de cavidades, la Cova Xafarroques, donde fuentes orales indican la existencia de una inhumación de varios individuos (Molist et al., 2016a: 82) y multitud de recipientes cerámicos característicos de la Edad del Bronce Inicial y Medio, los cuales han sido recientemente estudiados 3 . Del mismo modo, la revisión de la Cova del Calvari −Amposta− ha permitido definir un contexto funerario caracterizado por la presencia de objetos de metal −puro o arsenical− y cerámicas campaniformes (Soriano et al., 2016). Otros yacimientos de índole similar son la Cova Cervereta −Vinallop-Tortosa− (Forcadell y Villalbí, 1999) o Masdenvergenc 4 , entre otros. ...
Article
Full-text available
Resumen: Los estudios focalizados en la Prehistoria Reciente peninsular han sido escasos en el cauce bajo del valle del Ebro (Tarragona). La investigación en esta área se caracteriza sobre todo por el estudio de los materiales recuperados en intervenciones arqueológicas de urgencia o bien en su inventario. Esto deriva en la emergencia de una problemática definida por una continua ausencia de interpretaciones válidas respecto a las dinámicas ocupacionales del territorio. Para poder analizar las dinámicas ocupacionales y cronoculturales, en este trabajo se presenta el análisis y estudio de varios conjuntos líticos procedentes de prospecciones no sistemáticas de cuatro áreas −Vall del Llop, La Conca, Vall de Mantons y Vall de Carrinya− desde una perspectiva morfo-tecno-tipológica. Se pretende poder establecer estimaciones cronológicas de los conjuntos y combinarlas con la observación off-site. Para ello el enfoque se basa en la aplicación de técnicas de modelización bayesiana que puedan aproximarnos al contexto espaciotemporal de los artefactos analizados. Palabras clave: Prehistoria Reciente mediterránea; valle del Ebro; industria lítica; terrazas fluviales; conjuntos superficiales; tipología lítica.
Article
Los estudios focalizados en la Prehistoria Reciente peninsular han sido escasos en el cauce bajo del valle del Ebro (Tarragona). La investigación en esta área se caracteriza sobre todo por el estudio de los materiales recuperados en intervenciones arqueológicas de urgencia o bien en su inventario. Esto deriva en la emergencia de una problemática definida por una continua ausencia de interpretaciones válidas respecto a las dinámicas ocupacionales del territorio. Para poder analizar las dinámicas ocupacionales y cronoculturales, en este trabajo se presenta el análisis y estudio de varios conjuntos líticos procedentes de prospecciones no sistemáticas de cuatro áreas −Vall del Llop, La Conca, Vall de Mantons y Vall de Carrinya− desde una perspectiva morfo-tecno-tipológica. Se pretende poder establecer estimaciones cronológicas de los conjuntos y combinarlas con la observación off-site. Para ello el enfoque se basa en la aplicación de técnicas de modelización bayesiana que puedan aproximarnos al contexto espaciotemporal de los artefactos analizados.
Article
Full-text available
The earliest testimonies of the use of alcohol and drugs suggest that inebriation is a long-established habit, the origins of which can be traced back to prehistory. Traces highly suggestive of fermented beverages and remains of psychoactive plants have been recovered from archaeological sites throughout prehistoric Europe. This paper surveys the history of these substances from a cultural approach based on the contexts of consumption. A wide range of documents will be examined here (macrofossil remains of psychoactive plants, residues of fermented beverages, alkaloids in archaeological items and artistic depictions, among others). Considering that these sensory-altering products are mainly found in tombs and ceremonial places, they seem to be strongly connected to ritual usages. Far from being consumed for hedonistic purposes, it can therefore be argued that drug plants and alcoholic drinks had a sacred role among prehistoric societies.
Article
Full-text available
Unlike other components of the Bell Beaker assemblage, Beaker pottery itself lacks an intrinsic value since fabric analyses have demonstrated that it was locally produced. It is thought, therefore, that it was the contents, rather than the container, which were valuable. Traditionally, Bell Beakers have been said to contain alcoholic beverages which were consumed in the course of male feasting ceremonies. However, whilst beer and mead have been identified from certain examples, not all Beakers were drinking cups. Some were used as reduction pots to smelt copper ores, others have some organic residues associated with food, and still others were employed as funerary urns. It is suggested here that a symbolic connection can, however, be observed, since these activities all imply some kind of transformation.
Article
Contrairement à la séquence hollandaise proposant une origine du Campaniforme en Europe rhénane, l'auteur place la genèse du gobelet maritime en Europe méridionale, au ceur de cultures du Néolithique final (ou Chalcolithique). Vers le milieu du 3e millénaire avant notre ère s'opposeraient ainsi une sphère ouest-méditerrranéene et ibérique à gobelets internationaux, métallurgie active et sépultures collectives et, d'autre part, une sphère septentrionale marquée par l'usage de la sépulture individuelle (cf. aussi Europe centrale), la permanence des traditions lithiques taillées (cf. Grand-Pressigny), des haches perforées et des grands gobelets de dérivation cordée. L'extension, par la suite, du Campaniforme à une large part de l'Europe ne modifiera guèra les traditions funéraires des substrats autochtones. Chaque grande aire européene touchée par le phénomène vivra le processus campaniforme selon ses proprès codes et valeurs: ce constat rene suspecte toute tentative d'explication globalisante. Contrary to the Dutch pattern that considers Rhine Europe as the origin of the Bell Beaker culture, the author places the genesis of the maritime beaker in southern Europe, at the heart of Late Neolithic (or Chalcolithic) cultures. Towards the middle of the 3rd millennium BC, two areas would thus be distinguished: on the one hand, a western Mediterranean and Iberian sphere with international-style beakers, active metallurgy and collective graves and, on the other, a northern sphere marked by the custom of the individual tomb (cf. also Central Europe) and the permanence of lithic traditions (cf. Grand-Pressigny), perforated axes and large beakers derived from the Corded style. The later spread of the Bell Beaker culture to a large part of Europe hardly changed the burial traditions of the autochthonous substrata. Each wide European area affected by this phenomenon coped with the Bell Beaker process according to its specific codes and values: this statement of fact means that any overall explanation attempts are likely to the dubious.