La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII)
... Lucernas argeLinas tipo Bussière eiV 2 en Tarraco (Hispania Tarraconensis) INTRODUCCIÓN En el marco de la renovación de los estudios cerámicos en la ciudad romana y visigoda de Tarraco- Tarracona (Tarragona, Catalunya), presentamos una primera aproximación a la identificación de las lucernas de canal curvo fabricadas en la provincia romana de la Mauritania Caesarensis. Si bien la antigua capital de la provincia Hispania Citerioris-Tarraconensis es conocida por su amplia visibilidad en cuanto a importaciones cerámicas del norte de África y, más concretamente, del área del actual Túnez (Keay 1984;Aquilué 1992;Macias 1999;Remolà 2000;Rodríguez 2020), hasta la fecha no había podido detectarse con claridad la presencia de producciones de la región que hoy ocupa la actual Argelia. ...
... 7). Más clara parece la detección de ciertos fragmentos conservados en el depósito del Antic Hospital de Santa Tecla, con una datación un poco más tardía que el anterior vertedero (contexto ya estudiado en Macias 1999: 196-199 y Remolà 2000. Si bien hoy en día es necesario un análisis completo y cuantitativo actualizado de la vajilla fina de mesa y las lucernas del contexto del Antic Hospital, un análisis preliminar de esta última categoría cerámica permite advertir una presencia mayoritaria de formas tunecinas de Atlante VIII C2-cD (decoradas con crismones y hojas de palmas) y del tipo Atlante X C2 (con representaciones de palomas). ...
We present a small collection of algerian lamps recovered in 5 th century archaeological contexts of Tarragona. Most of the catalogue comes from the ancient temenos of Imperial Cult of the Flavian Concilium Prouinciae architectural complex, and the rest from the port area of the city. These lamps are scarcely documented in Hispania and reveal trade connections with Mauritania Caesarensis.
... Per al cas de l'actual Catalunya, ens són de referència fonamentalment les produccions de ceràmica fina de procedència nord-africana, gàl·lica i de l'interior hispànic, amb uns percentatges que acostumen a variar segons la distància als ports del litoral que presentin els jaciments (Bonifay, 2004;Fernández, Morillo i Zarzalejos, 2019;Remolà, 2000). Paral·lelament, el coneixement sobre la ceràmica comuna dels segles v-viii ha assolit progressos molt notables que avui permeten seriacions cronològiques cada cop més ajustades, impensables fa tan sols dues dècades (Macias, 1999;Roig, 2017). Juntament amb la ceràmica, l'estudi del vidre com a indicador cronològic permet obtenir precisions importants, i avui disposem sortosament de la tesi doctoral recent de Joan-Manuel Coll, que emprem com a referència pel que fa a aquest tipus de material (Coll, 2021. 2 Tot i el relatiu optimisme que es pot derivar d'aquests avenços, val a dir que les acotacions cronològiques que es dedueixen de l'estudi dels materials esmentats són sovint encara massa àmplies o difuses, i ens és difícil fer-les baixar de mig segle. ...
Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l’estat romà en el segle v i que donaren lloc a l’aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s’interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.
... I.1de la plaza del Rei se datan en la segunda mitad del siglo VI-inicios del siglo VII(Beltrán de Heredia, 2005: 71-73). No obstante, estas ollas están presentes en Mataró en contextos de mediados del siglo V, cronologías semejantes a los ejemplares tarraconenses(Macias, 1999: 154) y posiblemente a la del ejemplar que nos ocupa. Les acompaña un pequeño fragmento de margo de una lucerna de ARS (lám. ...
... Las dos últimas décadas han supuesto un sustancial progreso en lo que atañe al conocimiento de las producciones cerámicas altomedievales hispanas (Gutiérrez Lloret 1996;Macías 1999;Caballero & Retuerce 2003;Fernández Fernández 2014;de Man & Tente 2014;Vigil-Escalera & Quirós 2016). No hace tanto tiempo, las cerámicas de este periodo se fechaban con tres siglos de incertidumbre (del V al VIII), y los rasgos de las del primer siglo andalusí ni siquiera se sospechaban (Amorós 2011;Alba & Gutiérrez Lloret 2008;Serrano & alii 2016). ...
The aim of this paper is to assess the possible differences between the pottery from the city and the countryside in the visigothic period. We will try to tell if analytical biases or real productive and consumption patterns are responsible for the differences. Social, economic and political interplay between the cities and the rural settlements during this period are the fundamental issues in the background of this research.
A la serra del Montsec es localitza el jaciment arqueològic dels Altimiris. Aquest té els seus inicis a la Cova Colomera a mitjans del segle V i està relacionat amb la necròpolis propera dels segles V-VII de Sant Martí de les Tombetes. Els Altimiris s’ocuparà a finals del segle V per una societat cristiana i romana que esdevindrà una comunitat monàstica durant els segles VI i VII. L’expansió musulmana del s. VIII provocarà l’abandonament parcial de l’assentament fins que serà reocupat al segle IX, per una societat influenciada pels carolingis, fins el seu abandonament al segle XI. La troballa i estudi d’aquest jaciment ha permès assentar unes bases històriques i arqueològiques respecte el desenvolupament de comunitats cristianes als Pirineus i Prepirineus Occidentals Catalans.
Called dolium/a by the Ceremology research, due to the conservation of features resembling the well-known Republican and Imperial vessels, these smaller size containers were also used for food storage and for the daily life of the Visigothic society. We suggest a new quantitative and qualitative approach to the more significant features, observed in the Visigothic town of Tarracona, a diachronic vision which stresses the morphologic evolution and the capacity estimation. This analysis intends to be another way of approaching the new practices and uses of the domestic spaces.
Dolia ex Hispania recull les actes del congrés internacional homònim, organitzat per l’ICAC el 2022, dedicat a l’estudi dels grans contenidors ceràmics (dolia) a les províncies hispàniques. Amb 33 articles, una ponència final i un glossari, el volum ofereix una visió actualitzada sobre l’estat de la recerca i els principals debats en aquest àmbit. Els estudis s’organitzen en tres seccions dedicades a la Tarraconense, la Bètica i la Lusitània, a més d’una secció final amb contribucions de caràcter variat. L’obra reflecteix també la diversitat del camp d’estudi, amb textos en català, castellà, portuguès, francès, italià i anglès.
El jaciment arqueològic de Camps de Can Colomer fou detectat durant les obres de construcció de la carretera B-40, en el seu pas pel terme municipal de Terrassa. Entre els mesos d’octubre del 2007 i maig del 2008 s’excavaren cent noranta sitges, quaranta inhumacions, nou forns de diverses mides i funcions, set dipòsits amb revestiment hidràulic, dos camps de dolis, un hipocaust, un seguit d’habitacions corresponents a la pars rustica d’una vil·la romana, un petit nucli d’hàbitat d’època medieval, diverses estructures de difícil adscripció, tant funcional com cronològica, i vint-i-set rases de conreu d’època contemporània.
Durant l’any 2012 el moviment de terres generat per a la instal·lació del gasoducte MartorellFigueres, paral·lel a la B-40, permeté identificar trenta-cinc sitges, dos dipòsits amb revestiment hidràulic, part d’un forn, cinc inhumacions i un
pou de sulfatació d’època contemporània, situats al nord de les restes descobertes per les obres de l’autovia.
El objetivo de esta contribución es evaluar crítica y comparativamente la complejidad social y económica de las comunidades rurales de dos territorios europeos, la región de Toledo en el centro de España, y la Toscana meridional, a través del análisis de los sistemas de producción, distribución y consumo de cerámica doméstica.
Tras revisar el estado del arte en lo tocante a la cultura material y las investigaciones sobre las sociedades altomedievales en Italia y España se comparan los casos de estudio en las dos zonas usando una misma metodología. A pesar de las diferencias políticas y geográficas entre ambas regiones, es posible confrontar los datos obtenidos a partir de proyectos de investigación arqueológica extensiva desarrollados en España e Italia durante los últimos veinte años. Estos se orientaban al estudio de las dinámicas de construcción de la red de aldeas altomedievales.
La finalidad del trabajo es mostrar la potencialidad y los límites del uso de la cerámica en el estudio de la sociedad altomedieval y de la estructura económica y política de los territorios rurales.
ResearchGate has not been able to resolve any references for this publication.