Content uploaded by Jordi Bou
Author content
All content in this area was uploaded by Jordi Bou on Feb 05, 2016
Content may be subject to copyright.
DOI: 10.2436/20.8010.01.185
AIEE, Figueres, 46 (2015), pàg. 343-368
343
Recepció: 15/10/2015 • Acceptació: 2/11/2015.
* Universitat de Girona, Institut de Medi Ambient. Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge.
jordi.bou.manobens@gmail.com
Resum
A Catalunya, en els últims 50 anys, s’ha
produït una important transformació del
paisatge agroforestal. Un cas molt
interessant és el de la comarca de l’Alt
Empordà, en què la superfície forestal ha
augmentat un 12%, en el període de 1957 a
2009. Això és producte de l’abandonament
rural i la reducció de l’activitat forestal
durant la segona meitat del segle XX, on el
bosc i els matollars van anar envaint els
conreus. Com a conseqüència d’aquest
procés, el paisatge de la comarca s’ha
homogeneïtzat, i s’ha incrementat el risc de
grans incendis forestals. A més, el paisatge
forestal de l’Alt Empordà continua
transformant-se, ja que amb els escenaris de
canvi climàtic es preveuen canvis en la
distribució d’espècies forestals i l’augment
d’incendis. Cal tenir presents aquests canvis
per tal de millorar la gestió forestal, adaptar-
nos al canvi climàtic i fer front als incendis,
aconseguint mantenir la diversificació dels
boscos naturals i l’estructura en mosaic en
els terrenys agrícoles, pastures, herbassars i
forestals que caracteritzen aquest entorn
biogeogràfic mediterrani.
Paraules clau
Alt Empordà; paisatge forestal; canvi d'usos
i cobertes del sòl; canvi global
Abstract
The evolution of the forest landscape (1950-
2013) in the Alt Empordà. In Catalonia in the
last 50 years there has been a significant
transformation of the landscape agroforestry. The
region of Alt Empordà is a very interesting case,
where the forest area has increased by 12% in the
period from 1957 to 2009. This is a product of
rural abandonment occurred during the second
half of the twentieth century. During this period
the forest and the scrublands invaded the
agricultural areas, as a product of the lack of
forest exploitation and abandonment of crops. As
a result of this process the landscape have been
homogenized, and has increased the risk of fires.
Looking to the future, the landscape of Alt
Empordà are going to change more, because the
climate change scenarios predict changes in the
distribution of forest species and the increase of
fires. It’s important to learn and understand
these changes in order to improve forest
management adapt to climate change and cope
with fires, at the same time that we conserve a
diverse natural forests, and the mosaic patchwork
landscape with pastures, farmlands, grassland,
and forests, like the characteristic landscape of
the Mediterranean biogeographical region.
Keywords
Alt Empordà forest landscape; land use/land
cover change; global change
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
Per Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila Gimeno i Josep Gordi Serrat(*)
CIÈNCIES
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 343
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 344
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 345
INTRODUCCIÓ
Els canvis d’usos i cobertes del sòl com un dels components del canvi
global (Lambin & Geist 2008; Hooke et al. 2012) és una temàtica
àmpliament estudiada en el territori català, i concretament a la comarca
de l’Alt Empordà s’han observat importants canvis en el paisatge (Romero
2004; Martí 2005). En les últimes dècades, en molts dels països
desenvolupats, s’ha vist com s’ha reduït la coberta agrícola (Ramankutty
& Foley 1999), mentre que altres cobertes augmentaven. En particular és
a la riba nord de la conca mediterrània, on s’ha vist com la superfície
agrícola a la muntanya ha estat abandonada, i ha estat substituïda per
cobertes arbustives i forestals, mentre que a la costa s’han incrementat les
cobertes urbanes (UNEP 1989; Ales et al 1992; GarciaRuiz et al 1996;
Debussche et al 1999; MacDonald et al 2000; Santos 2000; Lambin et al
2003; Romero & Perry 2004; Catalán et al 2008). Com a exemple, a la
província de Barcelona, durant els darrers 50 anys, els cultius s’han reduït
un 40%, a favor del bosc, que ha crescut un 20%, i de la superfície
urbanitzada, que ha crescut un 330% (Pino 2014). Centrant-nos en el
paisatge forestal, fa poc la Generalitat de Catalunya anunciava que,
segons uns càlculs recents, els boscos de Catalunya havien augmentat un
20% des del 1990 (Generalitat de Catalunya 2015). A causa dels
importants canvis que el paisatge agroforestal català ha tingut durant els
últims anys, en aquest estudi ens centrem en l’anàlisi d’aquests canvis
durant el període de desagrarització de la comarca de l’Alt Empordà iniciat
els anys 50 (Gifre 2014). Comarca que, com ja veurem, compta amb una
diversitat paisatgística molt important però amenaçada pels impactes del
canvi global.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 345
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
346
L’objectiu d’aquest article és analitzar com ha evolucionat el paisatge
forestal de l’Alt Empordà, des de la meitat de segle passat fins a l’actualitat,
i avaluar com és actualment. A més, l’estudi de l’evolució del paisatge
agroforestal ens ha d’ajudar a posar en perspectiva els futurs canvis davant
l’escenari del canvi global.
EVOLUCIÓ DEL PAISATGE FORESTAL
La comarca de Alt Empordà està situada a l’extrem nord-oriental de
Catalunya i forma part de les comarques de Girona (Figura 1). Podem dir que
el relleu de l’Alt Empordà és molt interessant, ja que es caracteritza per tenir
una geografia molt heterogènia que forma una gran diversitat de paisatges.
Trobem, al nord, l’extrem oriental dels Pirineus amb el massís de l’Albera i el
massís de les Salines. A l’oest, entra en contacte amb les muntanyes de l’Alta
Garrotxa que ja formen part dels Prepirineus. Al nord-est, tenim la serra de
Rodes i tota la península del cap de Creus. També a l’est, al costat del litoral,
cal remarcar el massís del Montgrí. La badia de Roses, amb els aiguamolls
litorals, a l’est, i la plana altempordanesa en contacte amb els relleus dels
Aspres, els Terraprims i les Garrotxes d’Empordà, són els elements que
acaben de definir el relleu de la comarca.
Figura 1. Localització de la comarca de l’Alt Empordà dins de Catalunya.
Elaboració pròpia.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 346
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 347
L’evolució econòmica i els canvis en l’ús del sòl
Durant els anys previs al període d’estudi (1950-2013), els boscos
catalans estaven sent explotats intensament per a diverses activitats
productives (Gordi 2009). La fusta de les pinedes era aprofitada per fer caixes
i pals de línies elèctriques i telefòniques, l’escorça també s’utilitzava per
adobar pells, fer pegues i trementina. Dels pins, en general, se n’aprofitaven
moltes parts de la fusta, l’escorça, els fruits, com els pinyons de pi pinyer.
Dels boscos de planifolis se’n feia carbó i també n’aprofitaven la fusta i el
suro, alhora que en recollien els aglans i l’escorça. El faig i el castanyer també
eren aprofitats per a l’ebenisteria i altres aprofitaments fusters (Vila 1962).
Tot aquest conjunt d’aprofitaments van disminuir en arribar la Guerra
Civil en què l’economia va davallar i el mercat es va estancar. Tota aquesta
activitat era distribuïda segons l’època de l’any. A l’hivern es talaven els
arbres, es feia la recollida de castanyes i es feia carbó. Amb el bon temps les
activitats canviaven, les activitats d’estiu se centraven més en la recol·lecció
del suro i les aclarides dels boscos. En resum, es tractava d’un període amb
moltes activitats silvícoles, que donaven lloc a molts oficis i a molt de
moviment econòmic.
Durant la dècada dels anys 40 i 50 l’aprofitament forestal va
augmentar en general a Catalunya, gràcies al fet que l’economia s’estava
recuperant dels efectes de la Guerra Civil, i els nuclis urbans augmentaven
la demanda de llenya, carbó i altres matèries primeres com el suro i la
fusta. Aquest fenomen també es va produir a les comarques de Girona fins
als anys 60, passant de 137.000 tones de llenya a inicis de dècada fins a
822.000 tones a finals de dècada (Gordi 2009). S’ha de tenir molt present
que no és fins l’arribada del gas butà, als anys 60, ja que a Catalunya el
principal combustible era el carbó vegetal, obtingut amb el carboneig dels
alzinars. Costum que ja venia d’antic i que era una de les principals
activitats en els boscos.
A causa de la gran importància de la producció de carbó vegetal i fusta,
a moltes zones de la plana i muntanya mediterrània es van afavorir els
planifolis entre els anys 40 i 50 (Gordi 2009). Sens dubte l’afavoriment
d’espècies més productives va anar transformant el paisatge forestal de
Catalunya durant molts anys. Abans de l’arribada del gas i del petroli,
s’afavorien les alzines per al carboneig, un cop van arribar els nous
combustibles, el carboneig va disminuir molt, i es va deixar d’afavorir
l’alzina. En canvi es van començar a afavorir els pins, els quals eren utilitzats
per a la indústria del paper i les serradores.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 347
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
348
Es va anar mantenint el creixement econòmic a l’Estat espanyol,
sobretot gràcies al Pla d’Estabilització (1959) que va obrir la porta a
intercanvis i entrada d’inversions estrangeres. Aquesta obertura va afavorir
el creixement industrial que va durar fins a la crisi de 1975, mentre que anava
augmentant la població a Catalunya a causa de l’arribada de persones
d’altres parts d’Espanya. Aquest fenomen també es va produir a l’Alt
Empordà que va passar de 63.725 habitants el 1960 a 77.901 habitants el
1975 (Idescat 2014), concentrant cada cop més gent en el sector de la plana
i el litoral (Ribas & Saurí 2002). També cal tenir en compte que, durant
aquest període, el sector agrari va canviar molt gràcies a la modernització del
sector i l’abandonament rural. Però aquest període d’expansió es va acabar
el 1975, quan es va iniciar una etapa de crisi que va durar fins al 1985, el qual
va portar a la recessió de l’economia i a l’augment de l’atur.
Com ja s’ha comentat, a la dècada dels 60 hi ha l’entrada del butà com
a combustible. L’entrada d’aquest nou producte va canviar els aprofitaments
forestals fins a la dècada dels noranta. Aquest canvi principalment ve donat
per l’abandó del carboneig, per la substitució del carbó com a font d’energia
pels nous combustibles i l’electricitat. Quan deixa de fer-se el carboneig,
molts alzinars i boscos de terra baixa es van abandonar. També es van reduir
molt les aclarides del sotabosc, activitat que estava relacionada amb els
forns. Però altres activitats no van disminuir, com és el cas de la recollida de
pinyons i l’activitat fustera. Aquesta última encara va ser important per
mantenir la confecció de mobles i altres elements que encara es feien de
fusta. Tot i així aquests treballs amb fusta s’anaven substituint ràpidament
per altres alternatives, com és el cas de l’ús de metalls.
A causa de la pèrdua de valor dels alzinars, els propietaris van començar
a interessar-se per plantacions més productives econòmicament. Per aquest
motiu, es va començar a apostar per coníferes i planifolis, sobretot
pollancres, els quals es van anar plantant per totes les comarques gironines,
inclòs l’Alt Empordà. Amb el canvi d’espècies que es potenciaven, també es
va produir l’entrada de noves espècies vingudes d’altres continents, les quals
eren més productives. Aquestes noves plantacions no compartien els
mateixos requeriments que l’alzinar, i es van plantar les pollancredes a terra
baixa, al costat dels rius i les planes al·luvials. Per altra banda, els alzinars
de rebrot, que van perdre rendibilitat econòmica, van anar sent abandonats.
Durant la dècada dels noranta, el mercat de la fusta va quedar molt
desplaçat i actualment només és utilitzada per a activitats complementàries
com les llars de foc i altres usos minoritaris. Només queden alguns
aprofitaments concrets com és el cas dels aprofitaments fusters de coníferes
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 348
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 349
que, com ja hem comentat en les dècades del 70 i 80, s’havia anat estenent
molt. A la producció catalana, s’hi sumava l’entrada de fustes d’Europa
Central i Escandinàvia. Tot i ser un mercat oscil·lant, durant la dècada dels
noranta totes les fustes, les d’aquí i les de fora, van tenir un mercat més o
menys constant i les explotacions catalanes no van disminuir.
En el cas dels planifolis, a les comarques de Girona la situació és una mica
diferent. Durant la dècada dels noranta l’aprofitament de castanyer i faig va
disminuir, mentre que les explotacions de pollancre es van mantenir, tot i que
cal tenir en compte que l’Alt Empordà no tenia tantes pollancredes com el Baix
Empordà. Però a partir del 1995 hi ha una davallada en l’aprofitament de les
pollancredes, a causa de l’entrada de fustes de pollancre de més qualitat en el
mercat. En el cas de les castanyedes, la reducció de l’aprofitament del castanyer
s’explica per l’augment de les superfícies afectades pel xancre.
Canvis en les cobertes del sòl 1950-2013
Als anys cinquanta, la superfície forestal era molt més menor a
Catalunya que la que hi ha actualment. Com ja hem comentant anteriorment,
el bosc era una gran font de recursos que s’aprofitaven intensament a quasi
tot el territori. Entre el 1949 i el 1959, a les comarques de Girona, es produeix
una reducció de la superfície dels boscos. Aquest canvi es produeix perquè,
en acabar la Guerra Civil, s’entra en un període de pau que permet
estabilitzar l’economia i alhora un període d’autarquia. El tancament de
l’economia comportà que no entressin matèries primeres de l’estranger, i
que s’haguessin d’obtenir dins d’Espanya, fent així que s’haguessin de
recuperar explotacions abandonades, augmentant així la pressió dels boscos
per obtenir combustibles, és a dir, llenya i carbó vegetal (Gordi 2009). Com
a resultat d’aquestes activitats, la plana era totalment agrària, i la muntanya
es mantenia amb un mosaic d’activitats diverses, on els boscos van perdre
densitat (Ribas & Saurí 2002). Un altre element interessant, en el cas de l’Alt
Empordà, és la pèrdua de vinyes a la zona a causa de la fil·loxera. A
Cadaqués, es calcula que el 1957 s’havien perdut el 92% de vinyes que hi
havia abans del 1879 i a Roses el 52% (Franquesa 1995). A finals de la dècada,
els boscos de l’Alt Empordà recobrien 45.303,40 ha enfront de 60.616,50 ha
de conreu (Taula 1), dades que evidencien la forta activitat comentada en el
món forestal i la força d’un sector agrícola que tot i haver patit les primeres
etapes de l’abandonament rural es mantenia com un sector econòmic
important de la comarca.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 349
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
350
Entre el 1960 i el 1985 la superfície forestal de les comarques de Girona
augmenta considerablement, a causa del descens de l’activitat del carboneig.
Tot i que les dades disponibles a l’Inventario Nacional Forestal (IFN) no
corresponen exactament amb el període comentat, sí que es pot apreciar
com durant la dècada dels setanta la superfície boscosa augmenta a les
comarques de Girona. Dins l’àmbit de l’Alt Empordà, tampoc tenim dades
que es corresponguin exactament al període, però veiem com en les dades
de Romero (2004) el 1957 la superfície de boscos era de 45.303,4 ha i que el
1993 les dades del SIBosC (2004) són de 48.735 ha, mostrant així un
important increment de superfície entre finals de la dècada dels 50 i inicis
de la dècada dels 90. També és interessant d’analitzar com ha estat en
aquest període l’evolució dels matollars i conreus. Així l’abandonament rural
es veu reflectit en la disminució de la superfície dedicada a conreus, que en
ser abandonats, per successió natural, passen a ser matollars. En resum,
parlem d’un període en què les superfícies agràries i prats perden l’activitat
humana que les mantenia així, i donen pas primer a matollars i més tard a
boscos. Alhora la reducció de l’explotació dels boscos va fer que aquests
augmentessin en superfície i densitat. Però d’aquestes dinàmiques cal
exceptuar-ne la plana, que és on es van intensificar les urbanitzacions alhora
que s’hi mantenia l’agricultura, la qual es va homogeneïtzar (Serra et al.
2000), com és el cas de les zones de les closes, on han augment les zones
artificialitzades (Llausàs 2008).
També cal tenir en compte que durant aquest període augmenten el
nombre de plantacions a terra baixa, on es van plantar pollancredes per tal
Taula 1. Evolució de les cobertes del sòl a l’Alt Empordà durant el període
de 1957 a 2009
Font: Romero 2004; SIBosC 2004; CREAF & Generalitat de Catalunya 2009.
1957 1993 2001 2009
Superfície %Superfície %Superfície %Superfície %
(ha) (ha) (ha) (ha)
Boscos 45303,40 33,40% 48735,00 36,30% 50592,00 36,80% 52457,04 42,25%
Matollars 24030,50 17,70% 26868,00 20,10% 26702,20 19,40% 25424,43 20,48%
Pastures 1020,20 0,75% 2672,00 1,99% 414,20 0,30% 4898,58 3,95%
Conreus 60616,50 44,60% 46644,00 34,75% 50131,70 36,50% 41384,37 33,33%
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 350
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 351
de produir fusta i en altres zones s’hi van plantar coníferes per tal de reduir
l’erosió del sòl, com és el cas del Montgrí. Per aquest motiu no es poden
menystenir les plantacions d’arbres com un factor que va fer incrementar la
superfície forestal en general.
La biomassa dels boscos, dins l’àmbit de les comarques gironines, va
augmentar durant el període comprès entre la dècada dels 70 i finals de la
dels 80. Això és perquè els boscos, que es deixen d’aprofitar, augmenten en
sotabosc i densitat de peus, repartint la biomassa entre més peus. Com a
resultat d’aquest increment de biomassa dels boscos, l’homogeneïtzació i
uniformització del paisatge, al litoral i prelitoral català, ha augmentat el seu
risc d’incendi, ja que s’han perdut barreres a l’avançament del foc i ha
augmentat el combustible present.
El tancament de les papereres i l’abandonament forestal van marcar
la dècada dels noranta, portant les masses forestals de les comarques de
Girona a créixer. El 1990 a les comarques de Girona hi havia 337.247 ha de
boscos, mentre que el 2007 havia augmentat fins a 364.582 ha (Taula 2).
Alhora també veiem un augment a l’Alt Empordà, que el 1993 tenia 48.735
ha de bosc i el 2001 50.592 ha (Taula 1). Aquest augment de la superfície
de bosc va donar-se en detriment de les pastures i els conreus que
s’anaven abandonant, tot i que pel que fa a la comarca només observem
una disminució de superfície en les pastures, donant així lloc a les
successions naturals d’aquests espais. Un altre procés, pel qual van
augmentar les superfícies boscoses durant la dècada dels noranta, va ser
el de les repoblacions.
Taula 2. Evolució de les cobertes del sòl a les comarques de Girona en el
període de 1970 fins al 2007
Font: Subdirección general de defensa de la riqueza forestal 1970; SIBosC 2004; Gobierno
de España 2007.
1970 1990 2007
Superfície %Superfície %Superfície %
(ha) (ha) (ha)
Boscos 318611,00 54,10% 337247,00 55,14% 364582,00 61,40%
Matollars/
Pastures 99440,00 16,40% 82862,00 13,54% 50607,00 8,52%
Conreus 147914,00 25,10% 154427,00 25,25% 143252,00 24,12%
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 351
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
352
El procés descrit durant la dècada dels 70 i 80, de l’augment de la
biomassa en els boscos, va continuar durant la dècada dels noranta. Amb
la manca d’aprofitaments forestals, els arbres van poder créixer més, i, al
seu torn, varen poder aconseguir mides (DBH: diameter at breast height)
superiors. Per altra banda, no s’aclarien tant els boscos, fent augmentar així
el sotabosc. A causa de l’augment de biomassa per hectàrea, la càrrega de
combustible dels boscos de la comarca va anar augmentant durant aquests
anys i, com a conseqüència, va augmentar el risc d’incendi dels boscos a
l’Alt Empordà.
Tot i que l’Alt Empordà té una gran plana on s’han mantingut les
activitats agrícoles, l’augment de la superfície boscosa s’evidencia amb les
dades obtingudes i les observacions històriques de persones lligades al
territori. Des dels anys setanta, la comarca ha experimentat un creixement
dels boscos i matollars que s’han anat unificant i guanyant continuïtat. El
resultat és una pèrdua de diversitat d’hàbitats, ja que s’han perdut espais
oberts també típics del mediterrani, i s’han homogeneïtzat cap a espais
tancats (Ribas & Saurí 2002). Aquesta pèrdua d’hàbitats i espais oberts té
conseqüències pel que fa a biodiversitat, ja que hi ha espècies no genera-
listes, que requereixen d’aquests espais. És sens dubte interessant analitzar
com les noves activitats de segle XXI afectaran a aquests boscos.
Si observem com es distribuïen aquestes cobertes del sòl del 1957
segons Romero (2004), podem veure com els matollars es concentraven a
la zona nord-est de l’Alt Empordà, mentre que al nord-oest s’hi concentrava
la massa boscosa. Aquesta distribució no ha canviat molt en els últims anys
en les zones muntanyoses, sinó que ha incrementat la superfície de bosc en
sectors més de transició entre la plana i la muntanya, que antigament eren
dominats per conreus (Ribas & Saurí 2002), motiu pel qual quan s’observen
els canvis en superfície total a la comarca (Taula 1) s’evidencia el canvi que
s’ha produït.
Aquests processos tenen característiques similars als d’altres regions
mediterrànies, com és el cas d’Itàlia, en què del 1960 al 2000 va incrementar
la superfície forestal en un 13.84% (Falcucci et al. 2007). Amb una
transformació de l’espai agroforestal a muntanya i un increment de les
urbanitzacions a la costa, tot i que en el cas italià va presentar una velocitat
i intensitat superior a la de l’Alt Empordà, motiu pel qual aquesta problemà-
tica cal ser tractada de forma global, ja que és comuna a les regions del nord
del Mediterrani.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 352
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 353
SITUACIÓ ACTUAL 2009
Anàlisi quantitativa i qualitativa del paisatge forestal
Analitzant les darreres dades disponibles de les cobertes del sòl a l’Alt
Empordà (Taula 3), veiem que la comarca té com a principal coberta els
boscos densos (34%), seguit dels conreus (30,5%) i els matollars (18,74%).
Principalment el bosc està distribuït per la zona de la Garrotxa d’Empordà,
la zona muntanyenca de l’Alta Garrotxa, les Salines i l’Albera; a la plana, s’hi
situen les principals zones urbanes i una gran extensió de superfície de
conreu. Als Aspres, al peu de l’Albera, i als relleus dels Terraprims, al sud-
oest, apareixen boscos i bosquines formant un mosaic agroforestal. Per altra
banda, al nord-est de la comarca, hi trobem la serra de Rodes i el cap de
Creus amb una important superfície de matollars (Figura 2).
Figura 2. Mapa de la superfície forestal a l’Alt Empordà el 2009. Elaboració pròpia.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 353
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
354
Taula 3. Usos i cobertes del sòl a l'Alt Empordà el 2009. Es mostra el valor
de superfície per cada ús i coberta en hectàrees, i el tant per cent que
representa del total de l'Alt Empordà
Font: CREAF & Generalitat de Catalunya 2009.
Usos i cobertes del sòl de l’Alt Empordà, el 2009 Superfície %
(ha)
Boscos densos (no de ribera) 46144,06 34,00%
Conreus 41384,37 30,50%
Matollars 25424,43 18,74%
Zones urbanitzades 5682,64 4,19%
Prats i herbassars 4898,58 3,61%
Boscos clars (no de ribera) 4011,63 2,96%
Boscos densos de ribera 1837,05 1,35%
Vies de comunicació 1557,01 1,15%
Roquissars 1054,85 0,78%
Aiguamolls 840,89 0,62%
Aigües continentals 652,07 0,48%
Zones esportives i lúdiques 549,87 0,41%
Sòls nus forestals 468,05 0,34%
Plantacions de pollancres 355,02 0,26%
Zones d’extracció minera 346,50 0,26%
Platges 160,83 0,12%
Canals i basses i agrícoles 124,53 0,09%
Plantacions de plàtans 92,37 0,07%
Sòls nus urbans 56,12 0,04%
Tarteres 43,42 0,03%
Boscos clars de ribera 16,92 0,01%
Zones cremades 0,77 0,00%
Basses urbanes 0,38 0,00%
TOTAL 135702,34 100,00%
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 354
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 355
A l’Alt Empordà la major part de bosc dens és alzinar (30,89%),
mostrant així un fort caràcter mediterrani de la vegetació. Amb un
recobriment similar està la sureda (24,72%), que, tot i que avui en dia no és
tan aprofitada, continua mantenint un recobriment important. També té un
valor significatiu la superfície de pi blanc (20,27%), la qual es concentra en
el sud de la comarca, als Terraprims, a l’oest de Figueres a la Garrotxa de
l’Empordà i al nord, als Aspres. En comparació, la resta de boscos tenen un
recobriment molt menor, però destaquen algunes espècies forestals. Es
tracta de les rouredes de roure martinenc (6,45%) i les fagedes (2,88%), dos
boscos amb una distribució similar a l’Empordà, tot i que altitudinalment
diferent. Dos boscos que tenen requeriments hídrics superiors, motiu pel
qual es troben en zones més muntanyoses com és el cas del massís de les
Salines, l’Albera i l’Alta Garrotxa. En aquestes zones, hi trobem unes
condicions climàtiques més òptimes pels requeriments d’aquestes espècies,
però que amb el canvi climàtic poden acabar canviant, portant a la reducció
de les masses forestals d’ambients més humits.
L’Alt Empordà és una comarca on dominen els planifolis per sobre de
les coníferes. En general es tracta d’arbres de classes diamètriques baixes,
i exceptuant alguns casos es tracta de boscos joves. En el cas dels planifolis,
es pot destacar la presència de 130 milers de peus de DBH superior a 40 cm,
xifra molt més baixa en el cas de les coníferes (SIBosC 2004). Aquesta
presència de boscos joves i manca de boscos madurs té, sens dubte, molta
relació amb diversos temes tractats en aquest article. Per una banda, el fort
grau d’aprofitaments forestals que s’han dut a terme a la comarca fins a la
dècada dels seixanta. La gran activitat forestal que es duia a terme impedia
l’envelliment dels boscos, ja que molts torns es feien abans que l’arbre
envellís i en altres casos es deixava créixer més, però també s’acabava
tallant. Per altra banda també hi ha el factor del foc. A causa de les
particularitats de l’Alt Empordà, hi ha un elevat risc d’incendi, el qual fa
mantenir una periodicitat d’incendis, la qual cosa impedeix l’envelliment
dels boscos a zones com el cap de Creus i la serra de Verdera. En resum,
conflueixen dos factors principals, un de seminatural (el foc) i un de no
natural (els aprofitaments forestals), els quals han impedit l’envelliment
dels boscos de la comarca durant molts anys. Però des de la dècada dels
seixanta, els aprofitaments s’han reduït molt, i això està permetent envellir
els boscos. Tot i així, encara estem molt lluny per poder parlar de boscos
madurs, i a més aquests són sempre els més amenaçats, ja que són els
més rendibles a l’hora de tallar.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 355
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
356
Taula 4. Recobriment de diferents categories de boscos densos.
A la taula hi ha calculades les superfícies d'aquests recobriments
en hectàrees i els tants per cents respecte al total de bosc dens.
El percentatge de recobriment arbori s’expressa en “%cc”
Font: CREAF & Generalitat de Catalunya 2009.
Boscos densos (no de ribera) de l’Alt Empordà, el 2009 Superfície (ha) %
Alzinar (≥ 20%cc) 14255,60 30,89%
Sureda (≥ 20%cc) 11404,78 24,72%
Pineda de pi blanc (≥ 20%cc) 9351,73 20,27%
Roureda de roure martinenc (≥ 20%cc) 2975,05 6,45%
Pineda de pi roig (≥ 20%cc) 2092,96 4,54%
Pineda de pinassa (≥ 20%cc) 1496,46 3,24%
Fageda (≥ 20%cc) 1327,65 2,88%
Castanyeda (≥ 20%cc) 682,54 1,48%
Pineda de pi pinyer (≥ 20%cc) 600,66 1,30%
Plantacions de pinastre 448,81 0,97%
Plantacions de pi pinyer 354,02 0,77%
Altres caducifolis (≥ 20%cc) 272,11 0,59%
Regeneració de pi blanc 268,72 0,58%
Plantacions de coníferes no autòctones 99,98 0,22%
Freixeneda (≥20%cc) 68,87 0,15%
Pineda de pinastre (≥ 20%cc) 65,83 0,14%
Roureda de roure de fulla gran (≥ 20%cc) 64,71 0,14%
Plantacions de pi blanc 59,96 0,13%
Plantacions de pi roig 38,46 0,08%
Vivers forestals 37,47 0,08%
Franja de protecció d'alzina surera 35,66 0,08%
Plantacions d'altres caducifolis 31,62 0,07%
Plantacions d'eucaliptus 30,93 0,07%
Avellanosa (≥ 20%cc) 20,13 0,04%
Plantacions d'alzina surera 12,77 0,03%
Regeneració d'alzina 11,76 0,03%
Regeneració de pinastre 10,96 0,02%
Roureda de roure pènol (≥ 20%cc) 8,88 0,02%
Franja de protecció de pi pinyer 3,51 0,01%
Franja de protecció de pi blanc 3,46 0,01%
Plantacions de pi negre 2,31 0,01%
Franja de protecció de pinastre 1,91 0,00%
Plantacions de pinassa 1,77 0,00%
Altres coníferes (≥ 20%cc) 1,50 0,00%
Franja de protecció d'alzina 0,40 0,00%
Regeneració de roureda de roure martinenc 0,14 0,00%
TOTAL 46144,06 100,00%
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 356
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 357
Propietat i administració del bosc
Actualment la propietat pública de boscos de l’Alt Empordà volta les
5.206 ha (Taula 5). La majoria d’aquestes hectàrees corresponen a espais
protegits, on prevalen els criteris de sostenibilitat i de respecte vers el
patrimoni natural. Una important part d’aquestes propietats estan incloses
dins de les 48.427,5 ha de superfície PEIN de la comarca. D’aquestes són
especialment interessants, a escala forestal, el Massís de les Salines, l’Alta
Garrotxa, el Parc Natural de Cap de Creus, el Parc Natural del Montgrí, les
Illes Medes i el Baix Ter i el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.
Més recentment, la Generalitat de Catalunya ha considerat la creació de la
Xarxa de Boscos a Dinàmica Natural, una xarxa on els boscos no tindran
cap tipus d’intervenció humana, en què s’inclourien, segons les últimes
informacions, unes 70 ha de bosc de l’Alt Empordà, repartides entre 7
boscos (CREAF & Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural 2015).
No obstant això, la gran majoria de la superfície forestal de la comarca
és privada, molt fragmentada en diferents finques de caràcter agroforestal.
Les finques més grans són d’aproximadament 200-300 ha, la resta són
propietats fragmentades i petites (Fletas et al. 2012). Aquestes propietats
petites són molt poc rendibles, i tenen poca activitat. Pel que fa als
propietaris, molts d’ells s’agrupen dins de sindicats com Unió de Pagesos.
Actualment hi ha una associació, més pròxima al territori empordanès,
fundada el 2011 que s’anomena l’Associació de Propietaris Forestals de l’Alt
Empordà (APFAE). Actualment ja té més de 100 propietaris associats que
agrupen més de 10.000 ha. Si bé aquesta tipologia de propietari fa esforços
per gestionar les seves finques, uns altres no ho acostumen a fer gaire, es
tracta de petits propietaris sovint desvinculats de les seves finques que
queden excloses de qualsevol tipus de gestió. Tot i així també hi ha casos de
grans propietaris, els quals tampoc no participen en la gestió de les seves
finques.
Taula 5. Distribució de la propietat de la superfície forestal a l’Alt Empordà
i ordenació que se’n fa
Font: SIBosC 2004; Gordi 2009; Generalitat de Catalunya 2015.
Superfície forestal Superfície forestal PTGMF Superfície forestal PEIN
pública (ha) privada (ha) F ordenada (ha) (ha)
Alt Empordà 5206 77457 80 16283.2 48427,5
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 357
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
358
En general moltes d’aquestes propietats forestals han reduït la seva
explotació forestal, i han perdut el dinamisme econòmic que havien tingut
en el passat. Tot i així continuen havent-hi finques forestals on es realitzen
activitats de gestió forestal i d’aquí la necessitat dels Plans Tècnics de Gestió
i Millora Forestal (PTGMF) per poder gestionar correctament aquests espais.
A l’Alt Empordà es calcula que el 50% de la superfície forestal està ordenada
(Centre de la Propietat Forestal 2011), però el nombre de plans tècnics han
anat variant segons els anys. Un dels factors que influeixen en el número de
plans és l’avantatge fiscal que representa el pla tècnic del bosc per al seu
propietari. Però no tots els plans tècnics són executats, de fet s’estima que
només entre el 5 i 10% dels plans són portats a terme.
Gestió forestal
La multifuncionalitat del bosc és molt similar a les identificades a les
closes per Llausàs 2008. Ambdós espais tenen funcions productives,
ecològiques i socials, i s’han anat tornant monofuncionals. Tot i que les
closes s’han transformat cap a espais més productius, mentre que els espais
agroforestals han patit una involució, amb una funció més centrada en el
lleure, els serveis i altres. Arribant en els dos casos a un sistema mono-
funcional, poc sostenible, que cal diversificar.
La gestió actual dels boscos de l’Alt Empordà passa per situacions força
diverses. En el cas de les pinedes i els alzinars, s’estan fent aprofitaments
tradicionals, però de poc volum econòmic, i en molts casos ni surt rendible.
Un exemple d’explotació poc rendible és el de les pinedes de pi blanc, on han
crescut aquests arbres en terrenys que fa 50 anys eren conreus. En aquestes
pinedes, la pràctica silvícola és absent, però un cop es cremen els aprofita-
ments són força importants, ja que els propietaris d’aquests terrenys
aprofiten l’oportunitat del foc per fer una tala postincendi i utilitzar el que ha
quedat per a biomassa.
Una altra situació és la del suro, que fins a l’any 2000 era un negoci força
rendible, però que des d’aquell any la qualitat del suro ha baixat molt, i ja no
s’apliquen els torns que es correspondrien. Tot i així encara queda producció
de suro a l’Alt Empordà, donant un dinamisme al bosc molt important. La
producció de suro exigeix a les propietats a fer aprofitaments del bosc, per
millorar la productivitat, ajudant així al manteniment del bosc. Però, per
contra, aquesta activitat econòmica és molt vulnerable als incendis, ja que,
un cop tret el suro, l’arbre queda molt exposat, i amb l’elevada freqüència de
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 358
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 359
focs a l’Alt Empordà és habitual que els focs cremin suredes on s’ha llevat fa
poc. Quan es produeix aquesta coincidència d’esdeveniments els danys del
bosc són elevadíssims, i en molts casos es perden peus. Conseqüentment
l’arbre acaba rebrotant basalment, i no és fins a uns 70 anys després que els
boscos tornen a ser aprofitables per a l’extracció de suro.
Un fet que contrasta molt amb els aprofitaments actuals del bosc és
que qui més aprofitament fa del bosc (els propietaris de suredes) són els que
més danys tenen amb els incendis, mentre que qui menys aprofitament fa
(pinedes de pi blanc) és el que menys perjudicis en treu del foc. El fet
contrasta perquè l’aprofitament de les suredes ajuda a prevenir incendis,
mentre que les pinedes de pi blanc on no es fan aprofitaments fa augmentar
el risc d’incendi. Si es poguessin aprofitar els suros cremats, solucionaria el
problema, però l’estella de suro és de baixa qualitat i no té utilitat com a
biomassa.
L’aprofitament de biomassa ha anat variant durant els darrers anys en
funció del preu del gasoil. Aquesta biomassa s’està utilitzant per a dues
necessitats. Per una banda, s’utilitza localment a l’Alt Empordà pels particulars
i alguns equipaments, com a font d’energia tèrmica. Això s’explica sobretot per
la crisi econòmica i l’increment del preu del barril de petroli i alhora una
voluntat de trobar mesures per mitigar el canvi climàtic Aquests canvis han
propiciat que sigui més econòmic aprofitar llenya del territori per escalfar els
habitatges que tenir altres fonts de calor derivades del petroli. Però també s’està
utilitzant aquesta biomassa per una altra finalitat. A l’Alt Empordà, una part
important de la biomassa obtinguda (28.000 tones) va al port de Palamós, on
es carrega en vaixells cap a Itàlia, on es transforma en energia elèctrica (Gordi
2013). A Itàlia, aquesta activitat industrial està demostrant ser molt rendible,
paguen a preu molt barat la matèria primera i, a més a més, és una activitat
subvencionada. L’aprofitament de biomassa, en general, contribueix que en
aquests boscos mediterranis encara sigui rendible fer aprofitaments forestals.
La gestió que es fa es pot diferenciar segons les diferents unitats
paisatgístiques. Al cap de Creus, l’aprofitament és molt poc significatiu, i
principalment s’hi fa prevenció d’incendis. A l’extrem oriental de l’Albera, hi
ha molta propietat pública, i això hauria de permetre gestionar el bosc fent
prevaldre criteris sostenibles i de respecte amb el medi ambient. En aquesta
zona també es fa molta prevenció d’incendis. A la resta de l’Albera, cap a
l’oest, la gestió depèn més de les oportunitats que es donen. A la base del
massís de les Salines i de l’Albera hi ha aprofitaments de suro, però en
alguns casos se superen els torns sense llevar els arbres. En general, a l’Alt
Empordà, parlem d’aprofitaments forestals segons les oportunitats del
moment.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 359
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
360
EL FOC COM A AGENT DE CANVI
El foc ha tingut sempre una presència recurrent a l’àrea mediterrània,
encara que és difícil determinar la freqüència dels incendis en condicions
naturals (Gordi et al. 1996). Segons Trabaud (1992) hi ha indicis de l’acció
pirogènica en la societat mediterrània des d’almenys fa 100.000 anys. El foc
ha estat una eina de gestió del territori des del Neolític, normalment lligat a
les rompudes forestals i a la ramaderia, usada per ramaders i agricultors
(Gordi 2009). Els incendis en condicions naturals i els causats per l’acció
humana són fenòmens que han contribuït que el paisatge mediterrani sigui
en part com és.
Tal com s’ha esmentat anteriorment, a mitjan segle XX es va produir un
abandonament rural de part del territori català. Aquest despoblament va
suposar la desaparició d’un paisatge en mosaic (boscos, conreus, erms,
prats, masies, etc.) que va ser substituït per àrees contínues i extenses de
vegetació forestal (boscos, màquies, brolles) que el va convertir en un medi
natural amb un gran risc d’incendis forestal (Gordi et al. 1996).
Tal com mostra la Figura 3, en què gran part del territori altempordanès
es troba actualment en un risc d’incendi elevat, com és el cas del cap de
Creus. Per això els incendis es consideren una de les problemàtiques més
importants del paisatge de l’Alt Empordà (Gordi & Albertí 2009), motiu pel
qual es consideren els incendis una de les amenaces i debilitats més
comunes de la comarca (Universitat de Girona & Universitat Politècnica de
Catalunya 2010). Un exemple és el GIF del 22 de juliol de 2012, en un
pàrquing del municipi de la Jonquera es va iniciar un foc que empès per una
forta tramuntana va acabar cremant unes 13.000 ha. S’estima que a la
Mediterrània es cremen anualment entre 200.000 i 500.000 ha forestals
(Gordi et al. 1996; Moreira et al. 2011).
A les comarques gironines, dins del període comprès entre els anys 1968
i 2003, la comarca de l’Alt Empordà és la que ha patit un nombre més elevat
d’incendis forestals i la que té una superfície cremada més gran amb 66.388 ha
amb 1.293 incendis, seguida de lluny per la Selva amb 1.029 incendis i 17.366
ha cremades (Generalitat de Catalunya 2015). Això ens pot donar una idea
de la importància del foc com a agent de canvi a l’Alt Empordà.
En el període de 1965-2013, a l’Alt Empordà, es van cremar gairebé
80.000 ha de superfície forestal, i d’aquestes, més de 50.000 es van cremar
en només 5 anys (1973, 1978, 1986, 2000 i 2012) (Figura 4). Això ens indica
que un nombre molt reduït d’incendis aconsegueix cremar una superfície
molt més àmplia que el conjunt de la resta de petits incendis. Un exemple és
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 360
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 361
l’incendi que esmentàvem del 2012, en què el foc avançava sense parar, per
un continu de massa forestal, afavorit per la sequera, i empès per la tramun-
tana.
Per tal d’evitar que es produeixin grans incendis forestal (GIF) com el de
2012, en què es van cremar tantes hectàrees, és important fer una bona gestió
del foc. Actualment es calcula que tenim la capacitat d’extingir el 98% dels
incendis que es generen a casa nostra, el problema està en el 2% restant, els
quals acaben cremant el 90% de la superfície afectada (Gordi 2012). Es tracta
dels GIF, com els que van cremar els anys esmentats anteriorment a l’Alt
Empordà. Focs com aquests són molt difícils de frenar, i la tramuntana hi
contribueix, fent que el foc no pari d’avançar. Davant de situacions com la del
2%, la capacitat d’extinció no pot fer-hi res, només hi ha una eina: la prevenció.
S’ha de tenir present que quan el foc destrueix una comunitat vegetal
mediterrània s’inicia un procés d’autosuccessió natural i que, a més a més,
el foc esdevé necessari per mantenir la vegetació sense gestió en un estat
vigorós, ja que la manca d’incendis pot comportar una elevada acumulació
de biomassa morta que frena el creixement i afavoreix la combustibilitat de
la comunitat (Gordi et al. 1996).
Figura 3. Risc d'incendi a l'Alt Empordà. Elaboració pròpia.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 361
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
362
L’Alt Empordà, entre els anys 1968-2000, ha patit un gran nombre
d’incendis, especialment al cap de Creus, on hi ha zones que en 32 anys
s’han produït fins a 4 incendis (Peñuelas et al. 2008). A causa de l’elevada
recurrència es dificulta l’autosuccessió natural (Franquesa 1995) i la
recuperació de l’ecosistema, motiu pel qual l’incendi deixa de ser un
problema en si, i la repetició d’aquest agafa un primer pla (Gordi 2009).
A causa d’aquesta elevada recurrència, és necessària una prevenció
d’incendis específica per a l’Alt Empordà. Per això l’any 2009 es va iniciar el
projecte PRINCALB, amb el qual es pretén aconseguir una planificació i una
gestió concertada en l’àmbit de la prevenció d’incendis dels massissos
fronterers (massís de les Salines, massís de l’Albera i cap de Creus)
(Generalitat de Catalunya & Conseil General Pyrenées - Orientales). Un dels
punts interessants del projecte és que es tracta d’un projecte de cooperació
entre diferents països relacionats amb la prevenció d’incendis transfron-
terers.
FACTORS DE CANVI FUTURS
En els últims decennis, el factor de canvi més important del paisatge
forestal empordanès ha estat el canvi en els usos del bosc i els seus
aprofitaments. Si la situació actual es manté, els conreus i espais oberts
naturals no incrementaran en superfície. Pot esdevenir fins i tot el contrari,
Figura 4. Superfície forestal cremada a l'Alt Empordà 1965-2013. Mesurat en hectàrees
forestals cremades. Font: Generalitat de Catalunya; Gordi 2009.
Superfície forestal cremada Alt Empordà 1965-2013
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 362
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 363
si les propietats petites i fragmentades no treballen de forma continuada
cooperativament, el bosc continuarà guanyant terreny als espai oberts, ja
que a aquestes propietats no són rendibles pels aprofitaments forestals. Un
altre factor que no dóna indicis de canviar de tendència a curt termini són
els aprofitaments forestals de fusta i suro, ja que el mercat no dóna sortida
rendible a aquest producte.
Un aprofitament que previsiblement sí que augmentarà és l’aprofita-
ment de biomassa, la qual permet l’autosuficiència energètica, prevenir
incendis i crear ocupació. En generar recursos energètics propis, sense
dependre del petroli i les fluctuacions del seu preu, serà molt més econòmic
tenir una caldera de biomassa que no pas una de gasoil, per obtenir així
energia tèrmica. Si aquests aprofitaments es fan seguint una lògica de
proximitat, la llenya serà un recurs de llarg recorregut.
Els canvis en l’activitat humana relacionada amb el bosc són molt
importants a l’hora de preveure situacions futures, però també hem de tenir
en compte altres factors com el canvi climàtic, que amb l’augment de
sequeres i temperatures farà que el risc d’incendi augmenti (Terradas 2009;
Doblas 2013). Fent així del foc un factor que si bé ja és important, encara
sigui més rellevant. Amb l’augment del risc d’incendi es pot preveure que es
perdin moltes hectàrees de superfície forestal en un futur, alhora que aquest
procés aniria fent rejovenir els boscos de la comarca.
Amb el canvi climàtic també s’incrementaran les sequeres i les plagues
en els boscos (Vayreda et al. 2013b), provocant així alteracions en la
distribució actual de les espècies forestals de l’Alt Empordà. Concretament,
segons l’informe CANVIBOSC (de Banqué et al. 2013) l’alzina serà una de les
espècies que a l’Alt Empordà en sortirà menys perjudicada del canvi climàtic.
En tractar-se d’una espècie molt adaptada al foc, no patirà tantes
conseqüències negatives com altres espècies, a un augment de la periodi-
citat d’incendis. Per altra banda, les alzines tenen una alta plasticitat o
adaptabilitat al clima mediterrani, tancant els estomes durant l’estiu i
preservant l’aigua (Arnan et al. 2007), fet que les ajudarà molt a resistir un
augment de les sequeres. A més es preveu un canvi de distribució de
l’alzinar, desplaçant-se muntanya amunt a zones més fredes, on desplaçaran
les espècies euro-siberianes presents (Broncano et al. 2005). En el cas de
l’Alt Empordà podria tractar-se del desplaçament de l’alzina cap a cotes més
altes, com seria el massís de les Salines i l’Albera, on desplaçaria el faig. De
fet, dins l’àmbit de Catalunya s’han realitzat projeccions de la distribució del
faig (mapes d’idoneïtat topogràfica i climàtica) per al 2050-2080 amb
l’escenari A2 de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), on s’han
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 363
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
364
obtingut resultats alarmants, ja que es passarien de les 633.936 ha actuals
a 70.568 ha de faig a Catalunya (Vayreda et al. 2013a). Reducció de superfície
que afectaria significativament els massissos del nord empordanès. Una
espècie que, pel contrari del faig, sí que es veuria beneficiada d’aquesta
situació de canvi climàtic, és el pi blanc. En tractar-se d’una espècie
germinadora, l’augment de les sequeres serà molt negatiu per al pi blanc, ja
que per germinar requereix aigua (Martınez-Sánchez 1999). Però la seva
gran adaptació al foc la fa una espècie que es beneficiarà molt de l’augment
d’incendis, de fet a l’informe CANVIBOSC es preveu un augment del seu
hàbitat potencial a l’Alt Empordà (Vayreda et al. 2013a). El mateix informe
preveu una reducció de la distribució de roure martinenc i pi roig a l’Alt
Empordà per a l’escenari A2 el 2050-2080.
En resum estem parlant d’un escenari, on el canvi climàtic, els incendis
i la gestió forestal tindran una importància molt gran en els canvis del
paisatge forestal (Figura 5).
Figura 5. Diagrama dels factors de canvi del paisatge forestal. Elaboració pròpia.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 364
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 365
CONCLUSIONS
En els darrers 60 anys, la comarca de l’Alt Empordà ha passat de tenir
una economia fonamentada en el sector primari a una economia dominada
pel sector terciari amb el turisme al capdavant. Aquest procés no només va
significar un canvi econòmic, sinó també social, produint un gran moviment
de població cap a les ciutats que va provocar l’abandonament de les zones
agràries més marginals, conreus i pastures. Aquest abandonament ha
suposat un increment de la superfície forestal i l’eliminació d’espais oberts
suposant això l’homogeneïtzació del paisatge.
A tots aquests factors de canvi esmentats, cal afegir-hi el foc, que ha
estat i segueix sent un dels factors més importants de modificació del
paisatge forestal a l’Alt Empordà, sobretot quan es donen situacions de
sequera i quan bufa el vent del nord o tramuntana. Fent així que en algunes
zones on hi ha recurrència d’incendis, els boscos mediterranis d’alzines,
suros i pins es converteixin amb extenses superfícies de matollars, brolles i
estepars.
El futur dels boscos de l’Alt Empordà, igual que la majoria de boscos del
món, es veurà infuït pel canvi climàtic. Per una banda, els intensos períodes
de sequera podran produir la mort per estrès hídric de molts arbres, i per
altra, podran augmentar el nombre i intensitat d’incendis. Per això podem
pensar que es veurà fortament reduïda l’àrea de distribució d’algunes
espècies forestals, com el faig i el pi roig. D’altres com els roures, la pinassa
i els suros també es preveu una certa reducció de la seva superfície actual i
algunes altres, com pi blanc i alzina, faran un canvi de distribució cap a cotes
més superiors, desplaçant així espècies de més altura o d’ambients més
humits.
Això implica que la gestió forestal actual de la comarca ha de continuar
millorant la gestió davant del foc. Un camp en què ja es treballa molt, però
on cal continuar avançant. Especialment destinant més recursos en la
prevenció d’incendis, per tal de realitzar tasques de gestió del bosc, com la
creació de zones segures i franges de seguretat. Les tasques de
manteniment del bosc són claus per reduir l’elevada quantitat de
combustible dels boscos actuals, però el principal problema és el cost per
realitzar aquesta gestió. Cost que encara resulta més elevat quan la majoria
de boscos de l’Alt Empordà estan dividits en petites parcel·les de diferents
propietaris, que fa que aquestes no siguin rendibles. Per això és molt
interessant la idea del cooperativisme, el qual ja s’ha estat explorant amb
iniciatives com l’Associació de Propietaris Forestals de l’Alt Empordà
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 365
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
366
(APFAE), però que encara pot avançar molt més en la implantació dels seus
objectius.
Un últim aspecte que no pot oblidar la gestió forestal és el canvi
climàtic. Amb aquest modificarà de forma significativa la distribució
d’espècies a l’Alt Empordà. Per tal de poder tenir boscos més resilients al
canvi, s’hauran de fer tasques específiques, com pot ser la reducció de peus
en boscos que pateixin d’estrès hídric elevat. Serà un procés complicat, en
el qual administracions, propietaris i centres d’investigació hauran de
treballar conjuntament, per tal de superar les adversitats del canvi climàtic.
Aprofitant totes aquestes tasques per prevenir el foc i adaptar els boscos
al canvi climàtic, s’han de potenciar els paisatges heterogenis. Procurant
obtenir un paisatge en mosaic amb boscos diversos i espais oberts. I no
només espais oberts agrícoles, sinó també prats naturals. Obtenint així el
mosaic paisatgístic que caracteritzen aquest entorn biogeogràfic medi-
terrani, ric i divers.
BIBLIOGRAFIA
ALES, RF.; MARTIN, A.; ORTEGA, F.; ALES, EE., “Recent changes in landscape structure
and function in a Mediterranean region of SW Spain (1950-1984)”. Landsc Ecol
7:3-18, 1992.
APFAE Associació de Propietaris forestals de l’Alt Empordà.
https://sites.google.com/site/apfaltemporda/. Accessed 27 Feb 2014
ARNAN, X.; RODRIGO, A.; RETANA, J., “Postfire regeneration of Mediterranean plant
communities at a regional scale is dependent on vegetation type and dryness”.
J. Veg. Sci., 2007.
BANQUÉ, M.; GRAU, A.; MARTÍNEZ-VILALTA, J.; VAYREDA, J., CANVIBOSC: Vulnerabilitat de
les espècies forestals al canvi climàtic. Barcelona, 2013.
BRONCANO, M.; RETANA, J.; RODRIGO A., “Predicting the recovery of Pinus halepensis
and Quercus ilex forests after a large wildfire in northeastern Spain”. Plant Ecol.,
2005.
CATALÁN, B.; SAURÍ, D.; SERRA, P., “Urban sprawl in the Mediterranean?: Patterns of
growth and change in the Barcelona Metropolitan Region 1993-2000”. Landsc.
Urban Plan, 2008.
CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL,Memòria del Centre de la Propietat Forestal 2010.
CPF, 2011.
CREAF, Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca Alimentació i Medi Natural
(2015) Xarxa de Boscos a Dinàmica Natural: Una xarxa pionera a la península
ibèrica.
CREAF, Generalitat de Catalunya (2009) Mapa de cobertes del sòl de Catalunya.
http://www.creaf.uab.es/mcsc/.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 366
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
Jordi Bou Manobens, Víctor Àguila i Josep Gordi 367
DEBUSSCHE, M.; LEPART, J.; DERVIEUX A., “Mediterranean landscape changes: evidence
from old postcards”. Glob Ecol Biogeogr 8, (1999), 3-15. doi: 10.1046/j.1365-
2699.1999.00316.x.
DOBLAS, E., “El canvi global i els seus efectes en els ecosistemes mediterranis”.
L’Atzavara 22, (2013), 23-27.
FALCUCCI, A.; MAIORANO, L.; BOITANI L., “Changes in land-use/land-cover patterns in
Italy and their implications for biodiversity conservation”. Landsc Ecol 22,
(2007), 617-631. doi: 10.1007/s10980-006-9056-4.
FLETAS, M.; BAYON, M.; CERVERA, T., Estructura de la propietat forestal de Catalunya.
CPF, 2012.
FRANQUESA, T., El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans, 1995.
GARCIA RUIZ, JM.; LASANTA, T.; RUIZ FLANO, P. et al, “Land-use changes and sustainable
development in mountain areas: A case study in the Spanish Pyrenees”. 11,
(1996), 267-277.
GENERALITAT DE CATALUNYA, 2015, gencat.cat. www.gencat.cat.
GENERALITAT DE CATALUNYA, CONSEIL GENERAL PYRINEES - ORIENTALES, princalb.
In: Prevenció d’incendis For. Transfront. a l’Albera i Cap Creus.
http://www.princalb.cat/. Accessed 27 Feb 2014.
GIFRE, P., “La geografia de l’Alt Empordà”. Rev Girona 288:48-50, 2014.
GOBIERNO DE ESPAÑA, Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3), 2007.
GORDI, J., L’evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle
xx. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2009.
GORDI, J., “El sector forestal: dades per al debat”. Rev Girona 276, (2013), 40-44.
GORDI, J., “Els incendis forestals a l’estiu de 2012. L’extinció del foc de l’Alt
Empordà”. In: Els arbres, entre el cel i la terra. El blog Josep Gordi Serrat.
http://arbresjosepgordi.blogspot.com, 2012.
GORDI, J.; ALBERTÍ, A., Carta del paisatge de l’Alt Empordà: Document de diagnosi.
Girona, 2009.
GORDI, J.; PINTÓ, J.; VILA, J., “L’estudi dels incendis en el món mediterrani.” Doc Anàl
Geogr 135-151, 1996.
HOOKE, R.; MARTÍN-DUQUE, J.; PEDRAZA, J., “Land transformation by humans: a
review”. GSA today, 2012.
IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. http://www.idescat.cat/, 2014.
LAMBIN, E.; GEIST, H., “Land-use and land-cover change: local processes and global
impacts”, 2008.
LAMBIN, EF.; GEIST, HJ.; LEPERS, E., “Dynamics of land-use and land-cover
change in tropical regions”. Annu Rev Environ Resourc 28:205-241. doi:
10.1146/annurev.energy.28.050302.105459, 2003.
LLAUSÀS, A., Natura i cultura en l’evolució del paisatge de closes a l’Alt Empordà (1957-
2001). Universitat de Girona, 2008.
MACDONALD, D.; CRABTREE, JR.; WIESINGER, G. et al, “Agriculture abandonment in
mountain areas of Europe: environmental consequences and policy response”.
J Env Manag 59:47-69, 2000.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 367
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 46 (2015)
L’evolució del paisatge forestal (1950-2013)
a l’Alt Empordà
368
MARTÍ, C., La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: Anàlisi de l’evolució
(1956-2003), diagnosi de l’estat actual i prognosi de futur. Girona: Universitat de
Girona, 2005.
MARTINEZ-SÁNCHEZ, JJ., “Effect of burnt wood removal on the natural regeneration of
Pinus halepensis after fire in a pine forest in Tus valley (SE Spain)”. For Ecol
Manag 123, (1999), 1-10.
PEÑUELAS, J.; FILELLA, I.; ESTIARTE, M. et al, “El canvi climàtic altera i alterarà la vida als
ecosistemes terrestres catalans”. L’Atzavara 16, (2008), 13-28.
PINO, J., (2014) Canvi d’usos del sòl. In: Blog CREAF. http://blog.creaf.cat. Accessed
12 Apr 2015
RAMANKUTTY
, N.; FOLEY
, JA., “Estimating historical changes in global land cover: cropla
nds from 1700 to 1992”. Glob Biochem Cycles 997-1027, 1999.
RIBAS, A.; SAURÍ, D., (eds), Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000): natura
i història en l’evolució recent del paisatge altempordanès. Girona: Servei de
Publicacions de la Universitat de Girona, Girona, 2002.
ROMERO, M., Análisis de los cambios en la estructura del paisaje de l’Alt Empordà en el
período 1957-2001. Girona: Universitat de Girona, 2004.
ROMERO, R.; PERRY, GL., “The role of land abandonment in landscape dynamics in the
SPA ‘Encinares del rí o Alberche y Cofio’, Central Spain, 1984-1999”. Landsc
Urban Plan 66, (2004), 217-232.
SANTOS, C., “Succession of breeding bird communities after the abandonment of
agricultural fields in southeast”. Portugal. Ardeola 47, (2000), 171-181.
SERRA, P.; PONS, X.; SAURÍ D., “Anàlisi dels usos del sòl de la plana de l’Alt Empordà
i la seva localització a través de la teledetecció”. Doc d’Anàlisi Geogràfica 36,
(2000), 63-89.
SIBosC, Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Barcelona: CREAF, 2004.
SUBDIRECCIÓN GENERAL DE DEFENSA DE LA RIQUEZA FORESTAL, Inventario forestal nacional
Girona. 100, 1970.
TERRADAS, J., Els incendis i el canvi climàtic. Amics la UAB, 2009.
TRABAUD, L., Les Feux de forêts : mecanismes, comportement et environnement.
Aubervilliers : France-Selection, 1992.
UNEP, State of the Mediterranean marine environment. Athens, 1989.
UNIVERSITAT DE GIRONA, UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA,Comarques Gironines.
Observatori del Paisatge, 2010.
VAYREDA, J.; BANQUÉ, M.; GRAU, ANNA; MARTÍNEZ-VILALTA, J., CANVIBOSC: Vulnerabilitat
de les espècies forestals al canvi climàtic. Barcelona, 2013.
VAYREDA, J.; MARTÍNEZ-VILALTA, Jordi; BANQUÉ, M., Els boscos davant del canvi climàtic.
In: CREAF, Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Generalitat de Catalunya (eds)
CREAF, Barcelona, 2013b, p. 25.
VILA, P., Visions geogràfiques de Catalunya. Barcelona: Biblioteca Geogràfica Barcino,
1962.
BOU Jordi.qxd:ANNALS Maqueta nova 24/11/15 10:04 Página 368
