Content uploaded by Xavier Martínez-Celorrio
Author content
All content in this area was uploaded by Xavier Martínez-Celorrio on Dec 19, 2015
Content may be subject to copyright.
71
Aquesta recerca analitza la mobilitat social i la desigualtat d’opor-
tunitats educatives a Catalunya a partir de l’explotació de les qua-
tre primeres onades del Panel de Desigualtats Socials de Catalunya
(2001-2005).
En els últims cinquanta anys (1955-2005), Catalunya ha conegut
una alta mobilitat social i un augment significatiu de la fluïdesa
social en detriment del classisme. La influència de la classe social
dels pares sobre la dels fills s’ha reduït un 26% en els darrers vint
anys.
L’educació ha estat l’element clau que ha afavorit el moviment
entre classes. Avui, la classe social dels catalans ve principalment
determinada per l’educació que assoleixen, i no tant per la classe
social de la qual provenen.
71
Educació i mobilitat social a Catalunya
Darrers llibres d’aquesta col·lecció
64. Immigrants a les ciutats. Segregació i agrupació
territorial de la població estrangera a Catalunya
Joan Carles Martori i Karen Hoberg. Setembre 2008
65. Condicions de vida i desigualtats a Catalunya,
2001-2005
Volum I. Ingressos, treball laboral, domèstic,
familiar i usos del temps
Volum II. Habitatge, salut, parella, joventut,
gent gran i dependència
Fundació Jaume Bofill. Juny 2008
66. Informe sobre l’estat de la democràcia
a Catalunya 2007
Eva Anduiza (directora). Novembre 2008
67. L’estat de la immigració a Catalunya.
Anuari 2007
Maria Jesús Larios i Mònica Nadal (directores).
Novembre 2008
68. Equitat, excel·lència i eficiència educativa
a Catalunya. Una anàlisi comparada
Ferran Ferrer (director), Òscar Valiente
i José Luis Castel. Març 2009
69. Les fonts del lideratge social
Natàlia Cantó, Àngel Castiñeira i Anna Font.
Març 2009
70. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2008
Ferran Ferrer (director). Desembre 2009
ISBN: 978-84-85557-81-3
Xavier Martínez Celorrio és professor de
sociologia de l’educació i investigador del
CRIT (Creativitat, Innovació i Transformació
Urbana) de la Universitat de Barcelona.
Antoni Marín Saldo és sociòleg i estadístic
de la Fundació pel Desenvolupament Comu-
nitari (DC), i investigador del CRIT de la Uni-
versitat de Barcelona.
71 Educació i mobilitat social
a Catalunya
Xavier Martínez Celorrio
i Antoni Marín Saldo
La col·lecció Polítiques és la principal col·lecció de
la Fundació Jaume Bofill. S’hi publiquen aquelles
investigacions que han estat encarregades i que es
consideren més rellevants pel seu interès social i polític.
Les opinions que s’hi expressen corresponen als autors.
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per
qualsevol procediment, compresos la reprografia i el
tractament informàtic, resta rigorosament prohibida
sense l’autorització dels propietaris del copyright,
i estarà sotmesa a les sancions establertes a la llei.
Totes les publicacions de la Fundació Jaume Bofill
estan disponibles per a descàrrega al web
www.fbofill.cat.
Primera edició: desembre de 2010
© dels textos: Xavier Martínez Celorrio
i Antoni Marín Saldo
© d’aquesta edició:
Fundació Jaume Bofill, 2010
Provença, 324
08037 Barcelona
fbofill@fbofill.cat
http://www.fbofill.cat
Edició a cura de Fundació Jaume Bofill
Disseny de la col·lecció: Martí Abril
Disseny de la coberta: Amador Garrell
Fotografia de la coberta: Lluís Salvadó
Maquetació: Jordi Vives
ISBN: 978-84-85557-81-3
DL: B
Impressió: Service Point F.M.I., S.A.
Imprès a Catalunya – Printed in Catalonia
Índex
Presentació 9
Introducció 15
1. L’anàlisi de la mobilitat social 21
Teories i recerques entorn de la mobilitat social 25
Mostra, variables i matrius de mobilitat 34
2. Mobilitat absoluta per classes 47
Taxes de mobilitat absoluta 50
Herència i renovació de l’estructura de classes 56
3. Edats, estatus i mobilitat social 69
Diferències d’edat i mobilitat social 71
Desigualtats d’estatus i mobilitat social 81
4. Mobilitat social comparada 95
La mobilitat social catalana i europea 97
Anàlisi de tendències de mobilitat absoluta 103
5. Mobilitat relativa: una meritocràcia catalana? 113
Anàlisi de tendències de mobilitat relativa 115
Models log-lineals i log-multiplicatius de fluïdesa social 121
L’accés a l’elit directiva i a la classe professional 126
Pauta meritocràtica, pobresa i política educativa 133
Annex 147
6. Desigualtat d’oportunitats educatives 153
El procés d’expansió educativa (1962-2005) 155
Expansió i desigualtat relativa d’oportunitats 169
Annex 185
8
7. La pauta històrica de mobilitat social i educativa 189
Evolució de la mobilitat social per nivells educatius 191
La pauta històrica de mobilitat absoluta (1975-2005) 205
8. Conclusions: la redistribució de les desigualtats 215
L’ascensor social ha funcionat amb restriccions als extrems 219
Una major desigualtat social incentiva o limita la mobilitat social? 223
La fluïdesa catalana a debat 228
Bibliografia 233
Presentació
11
Les desigualtats socials són una realitat que ens acompanya al llarg de la vida. El context
familiar en què naixem és un condicionant important en la nostra trajectòria indivi-
dual, però no pas l’únic. Si bé en néixer tots heretem una classe social, són múltiples
els factors que, lligats a les vicissituds de la vida i al caràcter personal que cadascú li
imprimeix, acaben configurant el nostre destí social.
L’estudi de la mobilitat social és la mirada que busca conèixer fins a quin punt l’herència
de classe condiciona els nostres destins socials. A partir de l’anàlisi dels nivells educatius
i de la posició en el mercat de treball de diferents generacions, és possible comprovar
si els destins de classe igualen, milloren o empitjoren en relació amb la classe d’origen
dels pares. D’altra banda, l’estudi de la mobilitat social també mira d’identificar els
factors que afavoreixen la mobilitat i minimitzen l’efecte de la classe social heretada.
Xavier Martínez Celorrio i Antoni Marín Saldo, autors d’aquest estudi, han analitzat
a fons la mobilitat social dels catalans en la segona meitat del segle xx. Catalunya no
comptava amb cap recerca nova sobre mobilitat social des que l’any 1973 Esteban
Pinilla de las Heras va abordar aquesta qüestió en un encàrrec de la pròpia Fundació
Jaume Bofill.
Els autors han volgut donar resposta a dues grans preguntes: la primera, saber si la
pauta que ha predominat en la divisió social del treball i en els destins socials ha estat
meritocràtica (si ha tingut en compte les titulacions educatives i els talents individuals)
12 Educació i mobilitat social a Catalunya
o adscriptiva (si el que més ha comptat ha estat l’origen de classe). La segona, saber
si l’estat del benestar ha contribuït a contrarestar els efectes de l’herència social i ha
afavorit la igualtat d’oportunitats educatives.
Els resultats de l’estudi indiquen que Catalunya és una societat amb una gran mobilitat
social. En el període estudiat (1955-2005) un 78% dels catalans han canviat de classe
social, i la major part ho ha fet per millorar. Només un 22% ha heretat la mateixa classe
social dels pares. El cas català mostra, així, una elevada mobilitat social absoluta. Quan els
autors es pregunten quina ha estat la clau d’aquesta millora, la resposta és clara: l’educació.
L’educació es confirma com el principal factor reductor del classisme i de l’herència so-
cial, i alhora, com a principal criteri d’estratificació i divisió social. És a dir, l’educació ha
democratitzat les oportunitats d’ascens social i a la vegada s’ha consolidat com el principal
filtre social que ens jerarquitza. Aquesta doble funció que exerceix el factor educatiu el
converteix en el factor clau de la cohesió i de la desigualtat social a la nostra societat.
Si bé la mobilitat social analitzada és alta encara podria ser més fluïda amb unes po-
lítiques redistributives i de beques més àmplies i universals. De fet, tan sols un 27%
dels menors de setze anys de famílies pobres gaudeix d’alguna mena de beca d’estu-
dis i aquesta restricció influeix en la reproducció del fracàs escolar. Els autors han
descobert que els fills de famílies pobres tenen catorze vegades menys d’oportunitats
que els fills de famílies no pobres d’assolir una titulació secundària postobligatòria.
No podem parlar d’un camp de joc anivellat en el punt de partida que garanteixi una
igualtat d’oportunitats real.
Malgrat les dades positives sobre mobilitat social, els autors posen sobre la taula la
frenada en la mobilitat que s’estaria produint en els últims vint anys. Després del procés
d’expansió educativa iniciat als anys seixanta que hauria comportat una millora general
de les oportunitats per a tothom, per a les generacions més joves (com per exemple
les nascudes entre 1967 i 1977) els estudis superiors ja no estan sent una garantia de
mobilitat ascendent, sinó un recurs defensiu per mantenir l’estatus social original i
frenar el descens en l’escala social. Les noves dades que ens proporcioni l’enquesta Panel
de les Desigualtats Socials a Catalunya (PaD), base de la recerca que teniu a les mans,
Presentació 13
haurien de permetre confirmar aquesta tendència. També caldrà estar molt amatents
als efectes que el context de crisi actual tindrà sobre la mobilitat social catalana.
Aquesta recerca ha estat realitzada a partir de l’explotació de les quatre primeres onades
de l’enquesta (2001-2005). La matriu de dades del PaD ha facilitat la base empírica
necessària per estudiar les desigualtats socials i educatives intergeneracionals. L’any
2011 es recolliran les dades de la desena onada de l’enquesta. Deu onades són un pòsit
important de dades per endegar estudis de caire longitudinal amb els quals completar
aquells estudis que se sustenten sobre dades de caire transversal.
Si ara fa deu anys la Fundació Jaume Bofill es va implicar en l’impuls d’una enquesta
longitudinal com aquesta, la primera a Catalunya, va ser pel dèficit constatat de dades
de recerca bàsica amb què Catalunya comptava per al coneixement de la seva realitat
social. L’element diferenciador de les dades longitudinals és la possibilitat d’estudiar
els canvis socials i d’apuntar, si més no, hipòtesis explicatives dels perquès d’alguns
dels canvis socials que es produeixen.
Esperem que el PaD es consolidi com un instrument de coneixement de la realitat
social al servei d’una major igualtat i justícia social, missió a la qual la Fundació Jaume
Bofill destina tots els seus esforços.
Agraïm a les llars que col·laboren amb nosaltres i als individus que les conformen
la confiança que demostren en el valor de l’enquesta PaD. Sense la seva participació
aquest projecte deixaria de ser una realitat. Fem extensiu l’agraïment al bon fer dels
enquestadors i enquestadores, i al treball poc visible però perseverant de l’equip
tècnic del PaD. Finalment també agraïm les contribucions de l’Obra social de Caixa
Catalunya, la Direcció General de Treball, Afers Socials i Igualtat d’Oportunitats
de la Comissió Europea, el Centre per a l’Avaluació i la Investigació de Polítiques
Públiques (Ivàlua) i, més recentment, la de l’Obra Social La Caixa, sense les quals
probablement avui el projecte no tindria continuïtat.
Laia Pineda Rüegg
Fundació Jaume Bofill
Introducció
17
Durant les darreres dècades s’ha incrementat l’interès de la recerca per la mobilitat
social i la desigualtat d’oportunitats educatives. L’interès per aquestes dues qüestions
és cabdal per avaluar si el model de societat estudiat es caracteritza o no com a model
obert i fluid on els individus poden optar per posicions socials i educatives superiors
sense que els seus orígens socials actuïn com a barreres coactives o limitadores (Heath
i Payne, 1999).
La societat catalana s’ha representat i explicat sovint com una societat dinàmica,
afluent i oberta a nous emprenedors i treballadors. Però més enllà d’aquest discurs
mític que dibuixa una mena de Califòrnia mediterrània, la mobilitat social catalana
s’ha estudiat ben poc. L’estudi pioner d’Esteban Pinilla de las Heras (1973), encarregat
per la Fundació Jaume Bofill a inicis dels anys setanta, n’és una bona excepció, però
molt llunyana en el temps.
L’estudi que presentem també ha estat encarregat per la mateixa fundació a partir del
seu Panel d’Anàlisi de les Desigualtats (PaD), un instrument empíric potent, rigurós
i del tot necessari per resseguir la dinàmica permanent i canviant de la nostra societat
que per fi ens equipara amb la resta de països avançats. El PaD és la primera gran
enquesta longitudinal promoguda a Catalunya que recull dades tant individuals com
de llars, que es van tornant a enquestar al llarg del temps. La matriu de dades del PaD
18 Educació i mobilitat social a Catalunya
facilita la base empírica necessària per estudiar les desigualtats socials intergeneracio-
nals, en especial la mobilitat social i educativa entre pares i fills estesa per a diferents
cohorts d’edat.
L’estudi que presentem s’ha centrat en aquest objecte d’estudi i ha explotat les quatre
primeres onades que comprenen el període d’enquesta 2001-2005 amb tres objectius
principals de recerca. El primer objectiu consisteix a identificar quina és la pauta de
mobilitat social intergeneracional a Catalunya i quina evolució ha seguit per a quatre
cohorts d’edat (1971-1980, 1961-1970, 1951-1960 i 1941-1950).
El segon objectiu de l’estudi s’ha centrat a facilitar al màxim la comparabilitat de la
pauta identificada de mobilitat social amb altres patrons i pautes nacionals, incorpo-
rant així la realitat catalana a la llarga tradició d’estudis comparatius internacionals en
mobilitat social. El tercer objectiu ha estat analitzar la complexa i densa interrelació
entre la pauta de mobilitat social i la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE).
La publicació s’ha dividit en set capítols i unes conclusions. El primer capítol presenta
el marc teòric i de recerca acumulat per la sociologia de la mobilitat social i sintetitza
les opcions metodològiques que hem seguit per construir l’esquema de classes socials,
els nivells educatius i les matrius de mobilitat.
El segon i el tercer capítol analitzen la mobilitat absoluta per classes socials, grups d’edat
i condicions d’estatus (gènere, immigració, riquesa i pobresa i seguretat en el treball).
El quart capítol analitza la mobilitat social absoluta en clau comparada internacional
a fi de contextualitzar, per primer cop, el cas empíric de Catalunya.
Els tres capítols següents encaren la complexa relació entre educació i mobilitat social
absoluta i relativa. En concret, el cinquè capítol analitza la fluïdesa social mitjançant
l’anàlisi log-multiplicativa a fi de determinar l’augment o la disminució del classisme
inscrit entre orígens i destins socials. I també analitza l’accés a l’elit directiva i a la
classe professional com a principals grups superiors de la jerarquia social i de poder.
El capítol acaba amb l’anàlisi d’una possible pauta meritocràtica d’estratificació que
queda contrastada estudiant-ne alhora el factor pobresa i la política de beques.
Introducció 19
El sisè capítol és una monografia centrada en la desigualtat d’oportunitats educatives
(DOE) des d’una doble dimensió: analitzant el procés d’expansió educativa entre els
anys seixanta i el 2005 i la desigualtat relativa d’oportunitats entre classes socials da-
vant l’educació i les titulacions. Presentarem evidències empíriques que ens ajudaran
a contestar nombrosos dilemes i presumpcions.
El setè capítol proporciona una mirada històrica entorn de la mobilitat social assolida
des de diferents nivells educatius i planteja l’anomenada paradoxa d’Anderson, que
qüestiona la relació automàtica o lineal entre mobilitat social i educació. Finalment,
reconstruïm una pauta històrica de mobilitat a partir dels estudis anteriors de Pinilla
de las Heras (1973) i Carabaña (1990) per a Catalunya.
Les conclusions sintetitzen la mobilitat social com a procés de redistribució de les
desigualtats i posen en qüestió si la desigualtat estimula i motiva l’ambició per l’ascens
social o bé si restringeix i limita les probabilitats de mobilitat.
1L’anàlisi de la mobilitat social
23
La mobilitat social ha estat definida com a “moviment dels individus i de grups sencers
entre les diferents posicions de classe del sistema d’estratificació social d’una societat”
(Marshall, 2005). La mobilitat entre els orígens socials de classe (pares) i les ocupa-
cions o classes de destí (fills) s’analitza com a procés de mobilitat intergeneracional.
Una segona modalitat d’anàlisi és la mobilitat intrageneracional, quan comparem les
posicions ocupades al llarg de la carrera o cicle laboral d’un mateix individu. Si des de
la sociologia s’analitza la mobilitat entre classes i estatus ocupacionals, des de l’econo-
mia s’analitza la mobilitat d’ingressos entre generacions o al llarg del temps (Bowles i
Gintis, 2002). Ambdues tradicions d’anàlisi són complementàries i el seu creuament
genera certes paradoxes (Erikson i Goldthorpe, 2010).
Han estat els estudis centrats en la mobilitat d’ingressos els que des de finals dels anys
noranta i fins a l’actualitat han revifat l’interès per la desigualtat d’oportunitats i la
mobilitat social, especialment en l’àrea angloamericana (Blanden, Gregg i Machin,
2005; Corak, 2004; Solon, 1992). Aquests estudis han descobert una menor mobilitat
d’ingressos i una degradació de les oportunitats ascendents, la qual cosa genera una
nova preocupació política i mediàtica entorn del reforç de l’herència classista en el
cas de la Gran Bretanya (Machin, 2004) i entorn de la minvant mobilitat relativa en el
cas dels Estats Units (Hertz, 2006). En ambdós països certs sectors de la societat civil
han reaccionat davant la davallada de la mobilitat social ascendent i han creat plata-
24 Educació i mobilitat social a Catalunya
formes i fundacions civils que tracten de pressionar políticament per tal de recuperar
la mobilitat social en l’agenda pública.1
La crisi financera i econòmica global que va esclatar el 2007-2008 ha reactualitzat la
sensibilitat pública pels interrogants i pors plantejats entorn del major risc de desclas-
sament en economies cada cop més globalitzades i turbulentes en què els estats queden
subsumits al poder dels mercats. Som molt lluny de l’època de modernitat industrial
fordista (Beck, 1998), on l’estat-providència va institucionalitzar la plena ocupació
masculina, l’expansió educativa i el consum de masses (1945-1975) i va facilitar així
àmplies oportunitats de mobilitat ascendent de què han gaudit determinades cohorts
d’edat i que, potser, ja són irrepetibles amb la mateixa intensitat i fluïdesa per a les
noves generacions.
Els estudis intergeneracionals de mobilitat social cobreixen llargs períodes retrospec-
tius, de cinquanta i fins i tot de setanta anys, on sempre és possible sumar mostres de
pares i fills encavalcades, per arribar a disposar de dades intergeneracionals que poden
remuntar-se a finals del segle xix. Per tant, tenen una gran capacitat retrospectiva i
comparativa que ens serveix per conèixer i mesurar:
a) el grau empíric de classisme i de desigualtat o igualtat d’oportunitats que estructura
la nostra societat com a oberta i fluïda o com a tancada i rígida;
b) el predomini o no de les normes meritocràtiques en el procés d’assignació dels
individus en la divisió del treball per sobre dels orígens de classe, i
c) la contribució a llarg termini de les polítiques i dispositius de l’Estat del benestar
a l’hora de reduir o mantenir l’herència social i les barreres de classe.
En suma, l’estudi de la mobilitat social és un tema recurrent en sociologia i posa en
evidència com s’articula la lluita posicional entre orígens i destins socials a les societats
estudiades tenint-ne en compte el grau de desenvolupament econòmic, de divisió del
treball i de desigualtat social que les estructuren. Estudiant la mobilitat social podem
1. En el cas britànic destaquen la Sutton Trust Foundation (www.suttontrust.com) i la Social Mobility
Foundation (www.socialmobility.org.uk), que combinen la recerca, la pressió política i la filantropia per
promoure la mobilitat social i educativa entre els grups socials desafavorits.
L’anàlisi de la mobilitat social 25
conèixer millor les fronteres de classe, el seu enduriment o permeabilitat i el seu grau
d’herència social i de maduració demogràfica. Per aquestes raons resulta una temàtica
transcendental, complexa i, pel seu caire retrospectiu, avaluadora del grau de justícia
social i de prosperitat intergeneracional que assolim.
Teories i recerques entorn de la mobilitat social
A Catalunya la primera referència feta entorn de la mobilitat social es remunta a
l’any 1892, quan l’enginyer i director de la colònia Güell, Ferran Alsina, incorpora al
document de les Bases de Manresa una proclama sobre la “qüestió social” on defensa
la desactivació de la lluita de classes i la integració pacífica del proletariat en la moral
del treball mitjançant majors oportunitats de mobilitat ascendent (Alsina, 1894). El
paternalisme social de Ferran Alsina, ben exemplificat en el model institucional de la
colònia Güell, no es va acompanyar de cap proposta d’estudi sociològic, que, d’altra
banda, ens hagués permès conèixer el grau de classisme de la societat catalana en els
inicis de la seva consolidació com a societat industrial i burgesa.
En aquelles dates de tombant de segle (1900) Catalunya gaudia d’un nivell de riquesa
per càpita molt similar al que presentaven els Estats Units o la mitjana dels dotze paï-
sos més rics d’Europa (avui UE-12) i emergia com a país capdavanter del capitalisme
burgès, alhora que destacava com un dels escenaris on més extrema va arribar a ser
la lluita de classes durant el primer terç del segle xx (1909-1939). No obstant això,
van ser els països anglosaxons els que van traduir la seva preocupació per la mobilitat
social desenvolupant els primers estudis sociològics sobre la qüestió. Pitrim Sorokin
(1927) cita, per exemple, una vintena d’estudis fets als Estats Units fins al 1920. En el
cas britànic, Heath i Payne (1999) citen els primers estudis fets sobre petites mostres
d’ocupacions entre 1912 i 1929.
El primer gran estudi representatiu a la Gran Bretanya és el que dirigeix Glass (1954)
sobre una mostra britànica de quatre mil homes el 1949, que abasta, per tant, la
mobilitat social intergeneracional de la primera meitat de segle. En aquest estudi
precursor, la societat britànica reflectia una profunda desigualtat d’oportunitats amb
26 Educació i mobilitat social a Catalunya
un clar predomini de l’herència i el tancament social en els dos extrems de la piràmide
social. La mobilitat que hi havia era de curt recorregut i la divisòria entre manual i no
manual suposava una important barrera. Els orígens socials determinaven el nivell
educatiu dels fills i ambdós factors condicionaven amb força el seu destí social. Fins
i tot, el matrimoni i l’homogàmia de classe confirmava un circuit social tancat i rígid
(Glass, 1954, pàg. 21).
En el cas dels Estats Units, el primer estudi representatiu és el dirigit per Blau i
Duncan l’any 1964 sobre una mostra de quasi 21.000 homes entre vint i seixanta-
quatre anys obtinguda el 1962, de la qual quedaven excloses les dones i la població
afroamericana. Amb l’aplicació pionera de l’anàlisi d’equacions estructurals (path
analysis), aquest estudi va descobrir altes taxes de mobilitat social com a conseqüència
de l’avançat nivell d’industrialització, educació i consum assolit pels Estats Units i
que altres països industrials assolirien amb el temps (Blau i Duncan, 1967, pàg. 433).
Aquest resultat, segons la sociologia funcionalista hegemònica en aquells moments,
seria més característic dels Estats Units. La raó es fonamenta en la seva “excepciona-
litat” històrica i cultural com a país acollidor d’immigració, sense un passat feudal,
amb relacions socials més exemptes de submissió i clientelisme que a Europa. De fet,
els valors centrals del “somni americà” es basen en el caràcter emprenedor i l’ambició
per l’èxit independentment dels orígens socials o la procedència. El mateix Karl Marx
es va fer ressò del “moviment continu” entre classes “mai consolidades als Estats Units
d’Amèrica” que causen una alta mobilitat constant.2
Amb l’obra de Blau i Duncan s’obria un corrent prolífic d’estudis de mobilitat basat
en escales de prestigi que enaltia les virtuts optimistes i positives del procés d’indus-
trialització envers l’ampliació d’oportunitats de mobilitat social (Treiman, 1970;
2. Cal recordar que Karl Marx ja advertia sobre l’excepcionalitat dels Estats Units i les grans oportunitats
de mobilitat ascendent que oferia com a “nou món” enfront de la vella Europa, fent que la classe obrera
aspirés més que en cap altre lloc a emancipar-se com a petits propietaris o treballadors independents.
Per a Marx, l’alta mobilitat social en aquest país impediria la formació de la consciència obrera i se’n
diluiria el potencial revolucionari (Marx, 1975 [1853], pàg. 258). D’aquí la importància de la mobilitat
o inmobilitat social com a ingredients centrals en el procés de formació o dissolució de les identitats de
classe i de la seva activació política.
L’anàlisi de la mobilitat social 27
Duncan, Featherman i Duncan, 1972). Per a les teories funcionalistes, el procés
d’industrialització transforma el procés d’assignació dels individus dins la divisió del
treball i genera una nova pauta d’estratificació on el mèrit individual i les titulacions
acadèmiques desplacen els factors adscriptius d’origen de classe com a nous criteris
centrals d’estratificació social. Erikson i Goldthorpe (1993) destaquen com s’interre-
lacionen aquests efectes modernitzadors.
En primer lloc, el desenvolupament tecnològic i el creixement del sector serveis provo-
quen nous efectes estructurals: a) una disminució gradual però constant d’ocupacions
rutinàries i poc qualificades; b) un augment de la força de treball tècnica i qualificada,
i c) una major expansió de les grans indústries i burocràcies públiques on predomina
la selecció meritocràtica de candidats i no pas l’adscripció o el favoritisme. Com a
resultat, augmenta el volum de les classes intermèdies i s’obren més oportunitats de
mobilitat ascendent.
En segon lloc, la modernització industrial introdueix nous efectes composicionals i
crear una nova divisòria entre els sectors expansius i més dinàmics de l’economia
i els sectors més tradicionals i madurs. Mentre que en els primers (els més innova-
dors i avançats en tecnologia i organització) predomina la selecció meritocràtica de
nous entrants a partir de criteris universalistes i objectius, en els sectors tradicionals
predominen encara els criteris particularistes i adscriptius de contractació. En els
sectors més tradicionals (petita empresa, negocis familiars i sector agrari) encara no
compten gaire les titulacions acadèmiques com a requisit d’accés. Aquesta divisòria
entre sectors productius dinàmics i sectors tradicionals té conseqüències importants
en les oportunitats de mobilitat dels individus que pertanyen a un sector o altre de
l’economia (Echevarria, 1999).
La interacció dels efectes estructurals i composicionals comporta una major separació
de les esfe res familiar i productiva i una major dificultat per transmetre directament
una ocupació de pares a fills.3 A més, la tecnificació creixent de l’esfera productiva fa
3. Aquesta dificultat més gran afectarà sobretot les classes populars (artesans, menestrals i pagesos), que
abandonen o perden les seves ocupacions en passar a ser assalariats de la indústria, però no afectarà les
professions liberals (metges, advocats, etc.).
28 Educació i mobilitat social a Catalunya
que la família deixi de ser capaç de transmetre per si mateixa la base educativa o la
base d’ofici requerit per competir en el mercat de treball. La major i més complexa
divisió del treball fa necessari accedir a l’educació reglada i completar una titulació
acadèmica que servirà com a filtre selectiu per ser contractat.
L’educació reglada passarà a convertir-se en un bé d’inversió acumulable i rendible
per als individus a mitjà termini, que gaudiran de salaris més elevats com més altes
titulacions s’assoleixin (teories del capital humà). Amb l’expansió educativa dels
anys seixanta i setanta i la creixent exigència de titulacions mínimes de contractació,
l’educació passarà a convertir-se alhora en un bé posicional i en un factor d’exclusió i
distinció per tal de segregar i filtrar titulacions ja massificades (teories credencialistes).
En tot cas, la industrialització impulsarà l’expansió educativa i l’impacte agregat dels
efectes estructurals i composicionals també acabarà impulsant canvis en el mateix
procés d’estratificació, que passarà a ser més dependent que mai de les titulacions
d’educació reglada.
Justament, els efectes processuals fan referència al canvi del model d’estratificació ads-
criptiu per un nou processament de l’estratificació sota una pauta meritocràtica. En
Educació
d’origen
( E )
Educació del
fill/a ( e )
Classe
d’origen
( O ) Classe del fill/a
( D )
Model adscriptiu:
el destí social i el nivell educatiu
depenen de l’origen social
Model meritocràtic:
el destí social depèn de l’educació, que és
independent de l’origen
Educació
d’origen
( E )
Educació del
fill/a ( e )
Classe
d’origen
( O ) Classe del fill/a
( D )
Quadre 1.
Models teòrics: adscriptiu i meritocràtic
Font: Elaboració pròpia.
L’anàlisi de la mobilitat social 29
el model meritocràtic, la major igualtat d’oportunitats educatives i la major aplicació
dels criteris objectius de selecció de personal fan afeblir la determinació de l’origen
de classe (O) en l’accés a l’educació (E) i en el propi destí social (D). En el model
meritocràtic és el sistema educatiu (no pas les famílies ni el mercat) qui centralitza
la primera jerarquització i selecció dels talents individuals i passa a convertir-se en la
nova institució clau del procés d’estratificació i assignació social.
Mitjançant la igualtat d’oportunitats educatives i el filtre selectiu que exerceix el siste-
ma educatiu es facilita la renovació dels efectius de cada classe social només en funció
dels mèrits i talents individuals, sense necessitat d’abolir l’herència de la riquesa entre
les famílies. La justícia meritocràtica i l’herència de capital econòmic resulten, doncs,
compatibles per l’enfocament funcionalista i legitimen la nova estructura meritocràtica
de desigualtats que caracteritza la societat moderna. Estructura que ofereix oportu-
nitats obertes al talent i alhora permet l’herència patrimonial sota un gran consens
i legitimació social on es dilueix la vella lluita de classes del primer capitalisme. La
desigualtat meritocràtica passa a ser acceptable i tolerada com a expressió de la llibertat
d’oportunitats, i reflecteix l’èxit o el fracàs escolar i la llibertat de decisions educatives
i professionals amb què els individus construeixen els seus projectes vitals.
Aquests postulats funcionalistes han estat molt discutits i qüestionats per nombrosos
corrents teòrics i recerques empíriques que han anat consolidant amb el temps la
sociologia de l’educació com a disciplina: les teories marxistes de la reproducció (de
Bowles i Gintis, i Baudelot i Establet) i de la proletarització (de Braverman); les teories
de la reproducció cultural (de Bourdieu i Passeron, i Bernstein) o les teories weberi-
anes del credencialisme (de Collins i Murphy). En tot cas, els postulats funcionalistes
s’abanderen encara avui com a principis de legitimació i del consens hegemònic entorn
de les desigualtats.
La resposta més específica i elaborada a les tesis funcionalistes es va iniciar des del
corrent weberià amb l’estudi de la mobilitat social d’Oxford. Aquest estudi, sobre
una mostra de deu mil homes de 1972, va ser dirigit per John Goldthorpe i s’ha anat
publicant amb noves reanàlisis més sofisticades de la mateixa mostra (Goldthorpe,
Llewellyn i Payne, 1987; Erikson i Goldthorpe, 1993). Aquest estudi comprèn tres
30 Educació i mobilitat social a Catalunya
quarts del segle xx a Anglaterra i Gales, i troba, a diferència de Glass, una elevada
mobilitat ascendent induïda pel procés d’industrialització i d’expansió educativa,
processos que es van intensificar des de la postguerra. L’exponent més gran de la
mobilitat és l’expansió de les classes I-II de professionals, experts i directius en
contrast amb el declivi de les ocupacions manuals i obreres (VI-VII). Els resultats
descoberts per Goldthorpe, Llewellyn i Payne (1987) contradiuen diferents tesis que
eren vigents des de la recerca de Glass (1954), i imposen una nova explicació dels
efectes del procés d’industrialització en la mobilitat social:
a) La taxa de mobilitat absoluta és molt alta (72%) i queda compensada en els ex-
trems: si el 14% de fills de la classe VII ascendeix a les classes I+II, el 10% de fills
de la classe I (directius i managers) experimenta un descens social cap a les classes
obreres. En tot cas, predomina la mobilitat ascendent sobre la descendent.
b) La tesis del tancament social de Parkin (1979) queda refutada, atès que gairebé
un terç dels membres de la classe I (directius i managers) provenen de les classes
obreres (VI-VII). L’accés a les elits, doncs, s’ha democratitzat en termes absoluts.
c) Contradiu la tesis de la zona d’amortiment (buffer zone), atès que les trajectòries
de mobilitat des de baix (classes obreres VI i VII) superen la barrera manual - no
manual amb facilitat i no queden concentrades en el límit inferior no manual, sinó
que arriben a les classes superiors I+II (en un 15%).
d) La tesi del contrabalanç també queda refutada per les dades, atès que les oportunitats
de mobilitat que obre l’educació no queden contrarestades per la menor mobilitat
en el cicle vital.
e) Gran Bretanya compta amb una classe obrera amb una forta herència de classe (el
70% són obrers de segona generació) que demostra una estabilitat demogràfica
madura i cohesionada, en què predomina la simpatia pel socialisme i per les
“polítiques de justícia social” sense mostrar hostilitat, però, envers el capitalisme.
f) La “classe de servei” (I-II) té un reclutament molt obert i interclassista perquè
s’ha expandit ràpidament fins a inicis dels anys setanta i s’anirà consolidant en el
futur com una classe madura i conscient dels seus interessos polítics comuns, que
substituirà la classe obrera com a nova classe amb força hegemònica. En contra
de certes tesis idealistes, els fills de classe obrera que arriben a les classes superiors
I-II mostren més lleialtat i empatia a la classe d’arribada que al seu origen social.
L’anàlisi de la mobilitat social 31
Saunders (1995) destaca aquests indicadors d’alta mobilitat absoluta per defensar la
societat britànica com a societat oberta i meritocràtica, i fa revifar les tesis funcionalis-
tes. Tanmateix, per avaluar el grau de fluïdesa social (l’intercanvi obert entre orígens i
destins) convé analitzar la mobilitat relativa que s’amaga darrere la mobilitat absoluta
observada. Bona part de la mobilitat absoluta resulta induïda pels canvis sectorials
i ocupacionals al llarg d’un cicle històric concret. Per exemple, la industrialització
registrada fins al 1975 va comportar l’augment de posicions intermèdies i obreres en
detriment de les ocupacions agràries. La terciarització des dels anys vuitanta passa a
destruir ocupacions manuals industrials, però impulsa la creació d’ocupacions noves
i més qualificades. Els canvis en la divisió del treball comporten un augment absolut
d’oportunitats per als fills de classes baixes a l’hora d’escalar posicions no manuals per
l’augment absolut de les posicions citades. En canvi, en termes relatius, les oportunitats
de mobilitat són molt desiguals.
Es beneficien per igual totes les classes d’origen dels fluxos de mobilitat i prosperitat?
Més enllà de l’accés absolut, quin és l’accés relatiu? La mobilitat relativa analitza la
probabilitat entre diferents orígens de classe que els seus fills arribin a una determinada
posició. La mobilitat relativa s’hi manifesta amb independència dels canvis estructurals
de la divisió ocupacional i de com aquests canvis eixamplen noves oportunitats per
cobrir, de la qual cosa resulta el fenomen capital per avaluar l’obertura i permeabilitat
(o fluïdesa) entre classes.
Amb dades del 1972, Goldthorpe (Goldthorpe, Llewellyn i Payne, 1987) descobreix
que l’alta mobilitat absoluta coexisteix amb una reduïda i constant mobilitat relativa
inalterada en el temps. És a dir, les taxes elevades de mobilitat absoluta no ens han
d’enlluernar, atès que persisteix la desigualtat relativa entre les classes d’origen,
sense que s’hagin incrementat les probabilitats de les classes més baixes per accedir
a les classes intermèdies i superiors. S’ha incrementat el flux absolut, però el reparti-
ment entre classes continua sent el mateix a la societat britànica. Aquesta va ser una
aportació cabdal que va fer multiplicar i sofisticar la recerca entorn de la mobilitat
relativa provocada pel procés d’industrialització per tal de replicar la troballa de
Goldthorpe en diversitat de països.
32 Educació i mobilitat social a Catalunya
Kurz i Müller (1987) avaluen la trajectòria de recerca sobre mobilitat social fins a
finals dels anys vuitanta i conclouen amb tres característiques: a) la revitalització de la
perspectiva analítica basada en les classes socials en detriment de les escales de prestigi
o estatus; b) l’esforç per comparar les dades des d’una perspectiva internacional, i c)
l’aplicació intensa dels mètodes i models logarítmics lineals. L’estudi posterior d’Erik-
son i Goldthorpe, The Constant Flux (1993) acompleix aquests trets i s’ha distingit
com a obra de referència internacional.
Es basa en mostres depurades i comparables de dotze països (nou d’europeus més
els Estats Units, Austràlia i el Japó) obtingudes en la dècada dels anys setanta. S’hi
constata una àmplia variació entre països i al llarg del temps pel que fa a les taxes de
mobilitat absoluta. No obstant això, confirmen una sèrie de pautes comunes en la
mobilitat absoluta comparada que serien prototípiques del procés d’industrialització
i que sotmetrem a prova per al cas de Catalunya a partir de les dades del PaD (2005):
a) l’herència de classe és més intensa entre les classes agràries, la petita burgesia i la
classe de servei I-II (directius, managers i professionals);
b) la immobilitat dalt de la jerarquia socioeconòmica (classe I-II) és més gran que en
el punt més baix (classes obreres VI-VII);
c) la mobilitat és més probable en els estrats intermedis de la jerarquia que en el seu
estrat superior;
d) la mobilitat de curt recorregut és més freqüent que la de llarg recorregut.
Pel que fa a la mobilitat relativa, aquesta recerca torna a constatar que resulta reduïda
i constant a través del temps i molt similar entre nacions. La pauta de flux constant fa
mantenir les desigualtats relatives entre classes i la similaritat en el conjunt de societats
industrials, cosa que confirma, doncs, la tesi FJH (Featherman, Jones i Hauser, 1978).
Els resultats d’Erikson i Goldthorpe (1993) van refredar les optimistes tesis lliberal-
funcionalistes, i van negar la pauta meritocràtica que aquestes tesis defensaven per a
les societats industrials quasi com un fet intrínsec i inevitable al procés d’industrialit-
zació. Les seves conclusions també van contrarestar la visió marxista simplista d’una
irremeiable dualització i immobilitat social que enduria la lluita de classes en la societat
industrial. Tampoc no van trobar una pauta de fluïdesa social molt distinta als Estats
L’anàlisi de la mobilitat social 33
Units, Austràlia i el Japó, fet que desmuntava la hipòtesi del suposat ”excepcionalisme”
cultural i històric d’aquestes nacions.
Les petites diferències en la fluïdesa social entre països només serien atribuïbles a
factors politicoinstitucionals (desdenyats en la tesi FJH). Les polítiques públiques i de
concertació, en les economies de mercat, poden afavorir o bloquejar la fluïdesa social.
La conclusió d’aquests autors és que la pauta de fluïdesa social és similar en totes les
nacions industrials si no intervé l’estat i les seves polítiques per alterar els processos o
els resultats dels processos pels quals es reprodueixen les desigualtats de classe. Dins
les polítiques que afecten la mobilitat social destaquen les educatives, fiscals, de mercat
de treball i de benestar (salut, habitatge i cultura), així com la política reguladora de
la llibertat d’oficis, de mercats i de serveis.
L’estudi d’Eriksson i Goldthorpe (1993), fruit del projecte CASMIN, incorpora im-
portats innovacions metodològiques que l’han convertit en una obra canònica de la
matèria.4 Tanmateix els resultats són vàlids per caracteritzar l’anomenada societat
industrial quan predominaven la lògica fordista del treball fix de per vida, la sobirania
econòmica dels estats i el capitalisme organitzat sota la concertació d’empresaris i
sindicats (Lash i Urry, 1987).
El canvi radical d’escenari macroeconòmic i institucional des dels anys vuitanta ha
estimulat noves recerques sobre mostres més actualitzades que recullen, tot i que par-
cialment encara, l’impacte de les polítiques neoliberals i la reestructuració postfordista
global de les darreres dècades. Les contribucions recents de Louis Chauvel (2005;
2006), Esping-Andersen (2005), Ganzeboom i Luijkx (2004) o de l’equip coordinat
per Richard Breen (2004) són algunes de les més destacades.
En suma, l’estat de la recerca a escala internacional ha enriquit la capacitat explicativa
al voltant dels processos, les pautes i els factors condicionants de la mobilitat social
i de la desigualtat d’oportunitats i ens serveix com a punt de partida per replicar o
contrastar les tesis vigents a partir de les dades del PaD (2005).
4. Comparative Analysis of Social Mobility in Industrial Nations (CASMIN) va ser una recerca coordi-
nada per Walter Mueller i John Goldthorpe (1988), finançada per la Fundació Volkswagen i base de la
publicació d’Eriksson i Goldthorpe (1993).
34 Educació i mobilitat social a Catalunya
Mostra, variables i matrius de mobilitat
La mostra del PaD amb què hem treballat és la mostra conjunta que suma de la pri-
mera a la quarta onada amb dades de resposta fins al 2005. Al llarg de l’estudi hem
utilitzat dos talls d’edat diferents (vint-i-cinc o trenta anys) per agrupar les cohorts
per dècades. D’aquesta manera hem assegurat un mínim mostral acceptable per a
cadascuna de les cohorts construïdes en lloc de comptar amb mostres petites que
després s’harmonitzen amb mitjanes mòbils. Per a l’anàlisi de les dades educatives
hem agrupat cinc cohorts d’edat (1971-1980, 1961-1970, 1951-1960, 1941-1950 i
nascuts abans de 1940) amb els seus respectius pares, de manera que s’hi pot analitzar
la mobilitat educativa entre pares i fills.
Per a l’anàlisi de la mobilitat social, hem utilitzat quatre submostres de cohorts d’edat
que recullen les dades dels enquestats i dels seus pares fins a seixanta-quatre anys, atès
que l’enquesta no preguntava per la classe del pare als fills més grans d’aquesta edat.
D’altra banda, l’enquesta tampoc no diferenciava l’ocupació del pare quan el fill o
la filla tenien quinze anys. D’aquesta manera no hem pogut analitzar ara l’evolució
de l’itinerari complet de mobilitat des de l’origen social en què els enquestats es van
Quadre 2.
Variables intergeneracionals d’una enquesta panel
Classe del pare
quan els fills
tenien 15 anys
Classe dels fills
amb 30 anys
Classe del pare
2005
(darrera ocupació)
Classe dels fills
2005
(darrera ocupació)
Classe del
pare post-2005
(darrera ocupació)
Classe dels fills
post-2005
(darrera ocupació)
Nota: Les cohorts d’edat dels fills corresponen a la població major de trenta anys en l’any que es va fer
l’enquesta.
Font: Elaboració pròpia.
L’anàlisi de la mobilitat social 35
criar i socialitzar fins als quinze anys (una edat modal força utilitzada en els estudis
de mobilitat).
Tot esperant que les futures onades del PaD omplin aquest buit d’informació i d’altres,
l’enquesta ens ha limitat l’ocupació del pare a la seva feina actual o a la darrera exercida
en vida. El quadre 2 il·lustra quina hauria de ser la lògica d’enquesta intergeneracional
(pares-fills) quan es tracta d’una enquesta panel al llarg dels anys, per poder resseguir
també les trajectòries intrageneracionals de mobilitat tant dels pares com dels fills amb
unes cohorts que van renovant la mostra.
A fi d’acomplir els objectius de recerca, hem seguit l’esquema de classificació de classes
socials d’Erikson, Goldthorpe i Portocarrero (EGP), atès que es tracta de l’esquema
més utilitzat en l’estudi comparatiu de les desigualtats d’oportunitats i de la mobilitat
social.5
Taula 1.
Esquema de classes socials EGP utilitzat en aquest estudi
Classes de servei I Empresaris, directius i alts càrrecs
II Professionals superiors experts
Classes intermèdies III IIIa) Empleats no manuals de rutina administrativa
IIIb) Empleats i oficis de serveis
IV IVa) Petita burgesia amb menys de deu assalariats
IVb) Menestrals i treballadors autònoms
IVc) Pagesos propietaris
V Quadres i tècnics auxiliars
Classes treballadores VI Treballadors qualificats i artesans manuals
VIIa Treballadors semiqualificats i no qualificats dels serveis, la construcció i
la indústria
VIIb Jornalers i peons agraris
Font: Elaboració pròpia a partir d’Erikson, Goldthorpe i Portocarrero (Erikson i Goldthorpe, 1995).
5. Erikson, Goldthorpe i Portocarrero (1979) partien d’una desagregació de 36 categories que més
tard van agrupar en 11 categories de classe, que alhora es redueixen en 7, 5 i 3 categories (Erikson i
Goldthorpe, 1993; pàg. 38-39).
36 Educació i mobilitat social a Catalunya
A diferència d’altres autors que identifiquen la posició en l’estructura social mitjançant
una jerarquia gradacional d’ocupacions, ingressos i prestigi, l’esquema EGP es cons-
trueix com un esquema relacional entre classes que en captura les relacions socials de
desigualtat i poder i que integra diversos eixos de divisió per delimitar-les:
a) La distinció bàsica entre assalariats i propietaris: diferenciant la petita burgesia
amb assalariats (IVa), els autònoms o treballadors independents (IVb) i els grans
propietaris (I) del conjunt d’assalariats.
b) La distinció weberiana entre les “situacions de treball” (assalariats o aturats amb
menor seguretat, qualificació, autonomia i promoció laboral) i les “situacions de
mercat” (professionals superiors i experts amb més poder social de mercat i més
dotació d’ingressos, de presa de decisions i d’oportunitats de carrera).
b) La diferenciació sectorial: manual (VI-VIIab) / no manual (I-II-IIIab-V); agrària
(IVc i VIIb); administrativa (IIIa) / comercial i serveis (IIIb).
c) La distinció d’autoritat i poder en les relacions de treball: directius públics i d’em-
presa (I) i quadres (V) davant la resta d’assalariats.
d) Finalment incorpora la desigualtat de qualificació: alta professional (II), intermèdia
(IIIab-V), qualificada manual (VI) i no qualificada manual, no manual i agrària
(VIIab).
A l’hora de classificar les ocupacions en l’esquema teòric EGP hem creuat la variable
“ocupació” dels enquestats amb les variables “propietat” i “autoritat laboral”, i hem
reubicat els efectius a fi de capturar la situació de classe més concreta i realista. Per
exemple, els “dependents de mercats i comerç” s’han adscrit a la classe IV si són
petits propietaris del seu negoci, a la classe V si són encarregats i a la classe VIIa si
són assalariats. Per tant, en el nostre esquema, les ocupacions bàsiques del comerç i
l’hostaleria no s’assignen a IIIb.
Al llarg de l’estudi sobre les mostres del PaD hem utilitzat diferents combinacions
d’aquest esquema, i l’hem ampliat en l’esquema EGP-10 o agrupat en 4, 6 i 7 categories
en funció de la grandària mostral disponible per als diferents creuaments bivariables
realitzats. La taula 2 recull les freqüències de dos esquemes EGP (més grans de vint-
i-cinc anys).
L’anàlisi de la mobilitat social 37
L’esquema teòric EGP va ser adoptat pel projecte comparatiu CASMIN, i es va establir
des dels anys noranta com a esquema de classes més utilitzat en la recerca compa-
rativa de mobilitat social en detriment de les escales de prestigi. El nostre esquema
EGP sobre les dades del PaD proporciona una estructura de classes que discrepa de
les obtingudes per altres autors sobre les mateixes dades però utilitzant altres criteris
teòrics (Sánchez i Quintana, 2005).
En canvi, el nostre esquema EGP s’apropa més al que presenta l’Enquesta de Condicions
de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya - ECVHP (2006), tal com recull la taula 3,
tot i que la citada enquesta inclou els ocupats més grans de setze anys i les nostres dades
del PaD (2005), en canvi, abasten tota la població entre vint-i-cinc i seixanta-quatre
anys. D’aquí el desajust entre ambdues mostres. Per tal de fer-les comparables en la
taula 3 hem desagregat la classe V entre tècnics (Va) i quadres (Vb), a més d’incloure
la classe baixa no manual (IIIb) com una fracció més de les classes obreres, tal com
fa l’ECVHP (2006). Per altra banda, el nostre esquema no resulta del tot llunyà del
que elabora l’Enquesta Demogràfica 2007 tenint en compte que no considera la petita
burgesia (subsumida en els oficis de classe obrera).
Taula 2.
Freqüències dels dos esquemes de classes EGP utilitzats
Esquema
EGP-10 % (n) Esquema
EGP-4 % (n)
I Directius i empresaris 4,4 (105) I-II
Classe de servei
20,8 (494)
II Professionals superiors 16,4 (389)
IVa Petita burgesia amb empleats 6,6 (158) IV
Petita burgesia
14,2 (338)
IVbc Petits propietaris autònoms 7,6 (180)
IIIa Empleats no manuals de rutina 18,0 (427)
III-V
Classe mitjana funcional
34,0 (807)
IIIb Empleats i oficis de serveis 6,0 (143)
V Quadres i tècnics 10,0 (237)
VI Obrers qualificats 12,9 (306)
VI-VII
Obrers manuals
31,0 (735)
VIIa Obrers poc qualificats 17,0 (403)
VIIb Jornalers agraris 1,1 (26)
Total 100 (2.374) Total 100 (2.374)
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
38 Educació i mobilitat social a Catalunya
La desagregació territorial de l’estructura de classes que presenta l’ECVHP (2006) ens
permet destacar l’excepcionalitat de Barcelona (que representa el 22% de la població
catalana) i de l’Àmbit de Ponent (el 4,4%) pel que fa a les seves particulars estructures
de classe. La ciutat de Barcelona s’estructura com una ciutat burgesa on el 47% dels
seus habitants formen part de les classes mitjanes professionals o de la petita burge-
sia, davant un 31% de classe obrera i un 22% d’estrats no manuals que equilibren la
desigualtat entre els dos extrems.
La classe obrera catalana es concentra, segons l’ECVHP (2006), en dos territoris, on
arriba a superar la meitat de la població total: en la conurbació metropolitana de
Barcelona (amb un 51% de membres de classe obrera) i de Tarragona (amb quasi un
Taula 3.
Estructura de classes segons enquestes recents a Catalunya
Directius i
tècnics
(I+II+Va)
%
Petita burgesia
(IVab)
%
Quadres i
empleats
no manuals
(Vb+ IIIa)
%
Classes obreres
(IIIb+VI+VII)
%
Total %
Barcelona 31,2 15,8 21,9 31,3 100 22,2
Primera corona BCN 13,2 15,0 20,7 51,1 100 21,3
Segona corona BCN 15,8 19,3 19,9 45,0 100 24,5
Comarques de Girona 15,4 20,1 19,1 45,4 100 9,8
Camp de Tarragona 12,0 16,2 17,2 54,6 100 7,7
Comarques centrals 15,2 24,5 14,7 45,6 100 6,6
Àmbit de Ponent 14,4 29,6 18,3 37,7 100 4,4
Terres de l’Ebre 14,5 26,2 16,5 42,8 100 2,4
Alt Pirineu i Aran 12,7 29,7 10,3 47,3 100 1,1
Total ECVHP ( 2006)
Ocupats > 16 anys 18,2 18,5 19,5 43,7 100
Total PaD (2005)
Població >25 anys 28,8 14,2 20,0 37,0 100
Total ED 07 (2007)
Ocupats 16-64 anys 22,0 -- 24,2 53,8 100
Font: Elaboració pròpia a partir d’ECVHP (2006), Enquesta Demogràfica (2007) i PaD (2005).
L’anàlisi de la mobilitat social 39
56%). L’Àmbit de Ponent destaca, en canvi, pel major pes relatiu de la petita burgesia
i la infrarepresentació de les classes obreres, atès el menor pes de classe obrera qualifi-
cada industrial (VI) a les Terres de Lleida respecte de la mitjana catalana. La diferent
composició de l’estructura de classes en cada territori segurament farà variar el volum
i la densitat de la mobilitat social i la desigualtat d’oportunitats, però no hem efectuat,
de moment, aquesta anàlisi territorial centrant-nos en la mostra representativa de
tot Catalunya.
En recerques anteriors sobre l’estratificació social catalana es destacava la persistència
de tres grans grups centrals que s’han anat consolidant des dels temps de la indus-
trialització: l’alta i petita burgesia, les classes intermèdies no propietàries i les classes
treballadores (Subirats, Sánchez i Domínguez, 2002; Giner, Flaquer, Homs i Sarasa,
1998). El nostre esquema també perfila tres grans grups centrals, però més matisats.
En primer lloc, les classes de servei (21% de la població) fraccionades entre la burgesia
directiva, l’empresariat i els alts càrrecs (classe I) i els professionals superiors (classe II);
un segon gran grup de classes intermèdies (42%) divisibles entre petita burgesia (IVab),
quadres i tècnics (V) i empleats no manuals (IIIa), i finalment, un tercer agrupament
de les classes treballadores (IIIb-VI-VII), que sumen el 37% restant.
La taula 4 presenta una selecció de descriptors entre classes socials que ens ajuden a
reflectir la desigual jerarquia de recursos, béns i oportunitats en què queden estratifi-
cades les nou classes socials de l’esquema EGP-9. Aquesta desigualtat jeràrquica queda
capturada en un índex sintètic (score) a la darrera fila. La taula posa de manifest la
rellevància de la classe social “que es defineix tant per la posició ocupada en les rela-
cions de producció com per la similitud en els recursos, hàbits i formes de vida dels
individus que la constitueixen” (Subirats i Sánchez, 1997, pàg. 153).
La taula presenta tres blocs d’indicadors descriptius per cada classe social de l’esque-
ma EGP9 a partir d’una mostra de 2.374 homes i dones més grans de vint-i-cinc anys
enquestats pel PaD (2005). El primer bloc de variables objectives de la taula recull
els descriptors entorn de les oportunitats de trajectòria, els recursos educatius, el
volum d’ingressos i les taxes de temporalitat laboral, pobresa i immigració de cada
classe social. El segon bloc agrupa variables subjectives entorn de l’atribució d’estatus
40 Educació i mobilitat social a Catalunya
Taula 4.
Estratificació de classe EGP9 a Catalunya (2005), en percentatges
Classes de servei
Classes intermèdies Classes
treballadores
Propietàries Assalariades
I II IVa Vbc V IIIa IIIb VI VII
Total mostra %
(n) 4,4
(105) 16,4
(389) 6,6
(158) 7,6
(180) 10,0
(237) 18,0
(427) 6,0
(143) 12,9
(306) 18,1
(429)
Sense estudis
Estudis superiors 0,0
64,4 0,0
81,4 16,0
13,0 5,4
21,6 7,8
21,2 0,8
26,4 4,9
15,7 11,7
3,1 23,8
5,4
Fi d’estudis
abans dels 18 anys
Fi d’estudis:
a partir dels 23 anys
14,3
62,7 3,8
67,8 60,0
21,4 60,8
26,3 30,4
28,2 27,3
29,3 47,9
22,7 70,5
7,6 68,1
9,6
Inici laboral
abans dels 18 anys
Inici laboral
a partir de 23 anys
29,6
27,6 15,6
26,6 72,8
6,8 67,4
9,8 55,5
11,5 41,0
9,8 61,2
8,9 75,5
3,2 70,2
6,7
Taxa de treball temporal 7,0 24,0 -- -- 25,0 21,0 38,0 32,0 33,0
Taxa d’immigrants 1,9 0,5 2,0 2,3 3,0 3,4 8,0 6,7 9,1
Taxa de pobresa relativa 0,4 0,5 14,0 12,0 12,0 13,0 10,0 18,0 23,0
Ingressos de la llar
(mitjana d’euros nets /any) 44.129 39.778 30.493 32.031 29.037 29.917 25.986 26.872 21.699
Estatus social subjectiu
- Alt + mitjà alt
- Baix + mitjà baix 58,7
33,6 48,0
41,3 35,0
52,9 42,2
54,0 33,1
56,0 35,0
58,1 38,8
56,7 21,8
76,3 20,2
73,9
Ús habitual del català 61,2 77,0 58,5 58,0 44,3 54,7 56,6 35,6 36,0
Identitat nacional
- Identitat més catalana
- Identitat més espanyola
- Cap identitat nacional
- Catalana i espanyola
48,5
8,1
5,1
38,4
45,3
3,2
5,8
31,4
42,5
15,7
8,2
33,6
44,4
13,1
7,2
35,3
29,8
10,9
1,4
40,3
38,3
5,7
9,1
36,9
46,4
11,5
8,8
29,2
27,6
5,3
14,6
42,5
33,4
16,3
11,0
40,9
Eleccions al Parlament 2003
- Abstenció
- Vot en blanc / nul 7,7
0,0 24,4
2,1 35,4
1,0 29,4
6,1 26,1
0,0 34,6
3,2 43,3
0,0 46,7
0,6 42,0
5,0
I II IVa IVbc V IIIa IIIb VI VIIab
Índex sintètic (score) 4,33 3,83 2,66 2,83 2,66 2,5 1,83 1,41 1,00
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
L’anàlisi de la mobilitat social 41
social, ús ordinari del català i identitat nacional. Per últim, el tercer bloc es basa en el
dissentiment i l’abstenció electoral en el cas de les eleccions al Parlament de la tardor
del 2003. Tal com mostren les dades, com més inferioritat social o més baixa sigui la
classe social més dissentiment i desmobilització electoral trobem, i a la inversa.
A fi de disposar d’una ordenació jeràrquica entre les classes del model EGP que ens
faciliti demarcar els salts ascendents o descendents per la jerarquia social, hem construït
l’índex o score sintètic de desigualtat. Aquest índex combina les variables del primer
bloc de variables objectives i l’indicador de participació electoral. En el gràfic 1 podem
contrastar l’estratificació resultant de l’índex o score construït (eix esquerre del gràfic)
i la jerarquia d’ingressos anuals mitjans de les llars declarats al PaD (eix dret).
Gràfic 1.
Divisió de classes segons ingressos i índex sintètic de desigualtat
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
I II IVa IVbc V IIIa IIIb VI VIab 0 !
5.000 !
10.000 !
15.000 !
20.000 !
25.000 !
30.000 !
35.000 !
40.000 !
45.000 !
50.000 !
Score Ingressos
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
Aquesta contrastació ens ajuda a decidir la jerarquia de classes que perfilen els diferents
esglaons en què queda estratificada la societat catalana. L’índex o score de desigualtat té
correspondència amb la jerarquia d’ingressos en el cas de les sis primeres classes socials
42 Educació i mobilitat social a Catalunya
del gràfic, però encara resulta més jerarquitzador per a les tres classes més baixes (IIIb,
VI i VIIab), que acumulen una precarietat laboral més gran, més risc de pobresa, més
grau d’immigració, més grau de dissentiment o desmobilització política i menys capital
educatiu i formatiu. D’aquí que l’índex construït jerarquitzi les classes més baixes i
les esglaoni amb més contundència que la simple variable econòmica d’ingressos.
Gràfic 2.
Desigualtat salarial entre classes, ocupacions i nivells educatius
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
Directius i
empresaris
Professions
superiors
Tècnics
auxiliars
Empleats
administratius
Obrers
qualificats
sector metall
Obrers
qualificats
construcció
Dependents
de comerç
Empleats
hosteleria
No qualificats
indústria
No qualificats
serveis
Classe I-II Classe
V
Classe
IIIa
Classe VI Classe VII
Mitjana salarial Educació bàsica Llicenciats i doctors
€/any
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta d’Estructura Salarial (INE, 2004) de Catalunya.
Un segon exercici per jerarquitzar l’esquema de classes ens el proporciona la desi-
gualtat salarial individual que recull el gràfic 2 sobre les categories ocupacionals de la
CNO-94 que exclouen la petita burgesia (INE, 2004). La mitjana salarial suggereix una
clara jerarquia dominada pels directius (classe I), amb un segon esglaó format pels
L’anàlisi de la mobilitat social 43
professionals superiors (classe II), un tercer esglaó on s’ubiquen els tècnics auxiliars
(classe V), un quart esglaó salarial on coincideixen els empleats administratius (classe
IIIa) i la classe manual qualificada (classe VI) i un darrer nivell salarial on trobem
les diferents ocupacions d’assalariats agrupats com a classe VII (on ocupacions com
els dependents de comerç hi queden confirmades en lloc de ser ubicades en la classe
IIIb). Per coherència entre orígens i destins, treballarem amb la classe IIIab unificada.
En suma, per operativitzar l’ordenació de les classes en les matrius de mobilitat se-
guirem la jerarquia de divisió entre classes següent: la classe I-II per sobre de la classe
IVabc i aquesta per sobre de la classe V, a continuació la classe IIIab, seguida de la
classe VI i, finalment, la classe VIIab, com l’esglaó més baix per sota del qual no es pot
descendir. Aquesta jerarquització la utilitzarem tant en els orígens (classes del pare)
com en els destins (classes dels fills).
La taula 5 presenta la matriu teòrica de mobilitat per a l’esquema EGP7 que utilit-
zarem seguint l’ordenació ja descrita. La segona matriu de mobilitat que utilitzarem
serà l’esquema EGP-CASMIN (taula 6) per tal de fer comparables els resultats de la
nostra recerca amb la resta de països, atès que és l’estàndard internacional de classifi-
cació ocupacional d’orígens i destins. En l’esquema CASMIN, s’utilitza una jerarquia
de classes diferent i la classe V està agregada amb la classe VI, de manera que varia la
mobilitat horitzontal. L’agregació V-VI s’ajusta a una lògica industrial fordista (quadres
i obrers de fàbrica), però no l’agrupem en el nostre esquema per dues raons: en primer
lloc, a fi de capturar millor la diferenciació d’estatus que històricament s’ha donat
entre els obrers industrials i els quadres i menestrals tècnics (comercials, delineants,
etc.); en segon lloc, per capturar el segment de tècnics intermedis consolidat per la
terciarització de la mateixa indústria i de nous sectors de serveis (tècnics informàtics,
de laboratori, de l’audiovisual o del lleure).
Les matrius de mobilitat són taules de contingència que estan formades per dues
variables categòriques: la classe d’origen (o del pare) i la classe de destí (o del fill o
filla). Ambdues variables tenen igual nombre de categories o classes i, per això, són
taules quadrades, atès que el nombre total de caselles és igual al quadrat del nombre
de categories o classes. A més, en les matrius de mobilitat la població és tancada (hi
44 Educació i mobilitat social a Catalunya
Taula 5.
Matriu teòrica de mobilitat (EGP 7): 7 x 7
Destí
I-II IV V III VI VIIa VIIb
Origen
I-II H HOR D1 D2 D3 D3 D3
IV A1 H HOR HOR D1 D2 D2
V A1 A1 H D1 D1 D2 D2
III A2 A1 A1 H D1 D1 D2
VI A3 A1 A1 A1 H D1 D1
VIIa A3 A2 A2 A1 A1 H HOR
VIIb A3 A2 A2 A2 HOR HOR H
Nota: (I-II) Classe de servei; (IV) Petita burgesia; (V) Quadres i tècnics; (III) Empleats no ma-
nuals; (VI) Obrers qualificats; (VIIa) Obrers poc qualificats; (VIIb) Jornalers agraris; (H) Herència;
(A1) Ascendent reduïda; (D1) Descendent reduïda; (HOR) Horitzontal; (A2) Ascendent extensa;
(D2) Descendent extensa; (A3) Ascendent màxima; (D3) Descendent màxima.
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
Taula 6.
Matriu de mobilitat (EGP 7-CASMIN): 7 x 7
Destí
I-II III IVab V-VI IVc VIIa VIIb
Origen
I-II H D D D D D D
III A H HOR HOR HOR D D
IVab A HOR H HOR HOR D D
V-VI A HOR HOR H HOR D D
IVc A A A A H HOR HOR
VIIa A A A A A H HOR
VIIb A A A A A HOR H
Nota: (V-VI) quadres i obrers qualificats; (IVc) pagesia; (VIIa) obrers poc qualificats;
(VIIb) peons i jornalers agraris
Font: Erikson i Golthorpe (1993).
L’anàlisi de la mobilitat social 45
ha tants individus en origen com en destí) i l’ordre de les categories és la mateixa en
origen i destí. La classe d’origen (O) es presenta en files, i la classe de destí (D) en
columnes. Les caselles en gris clar (HOR) indiquen la mobilitat horitzontal que no
impliquen salt jeràrquic, ja que els canvis de posició no representen canvis de condició
social. La diagonal en gris fosc identifica les caselles de l’herència de classe. Les caselles
en blanc per sota de la diagonal configuren l’ascens social i per sobre, el descens social.
La taula 7 presenta com hem classificat els diversos nivells educatius que s’han succeït
al llarg de les cohorts analitzades.
Taula 7.
Nivell màxim d’estudis finalitzats dels més grans de setze anys
N %
Analfabets No sap llegir ni escriure 55 1,5
Sense estudis
Està alfabetitzat sense cursar estudis
Primària incompleta (certificat)
Programes de garantia social (PGS)
183
412
516,3
Estudis bàsics
Primària completa (graduat)
EGB o batxillerat elemental (graduat)
Educació secundària obligatòria (ESO)
762
287
164 32,8
Estudis secundaris
FP mitjana:
Comerç o estudis mercantils
FP1-Oficial industrial
Cicles formatius de grau mitjà
Batxillerat:
BUP o batxillerat superior
COU
Batxillerat postobligatori
FP superior:
FP2-Pèrit o mestre industrial
Cicles de grau superior
96
203
38
209
173
83
227
59
9,1
12,6
7,7
Estudis superiors
Diplomatura o enginyeria tècnica
Llicenciatura o enginyeria superior
Doctorat, màster i postgraus
274
379
81 20,0
Total 3.690 100,0
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
46 Educació i mobilitat social a Catalunya
El criteri per classificar els “estudis bàsics” s’ha fet respectant els nivells successius
d’educació obligatòria que eren o són oficials per a cada context històric: primària
completa i batxillerat elemental (fins a l’LGE de 1970), EGB (a partir de l’LGE de 1970)
i ESO (a partir de la LOGSE de 1990). El fet que el nivell bàsic vagi elevant la durada
de l’escolaritat (12-14-16 anys) i comporti desnivellar les generacions de més edat
respecte de les més joves no ha d’implicar la negació del nivell bàsic assolit en cada
moment generacional. El mateix criteri s’ha aplicat pel que fa als estudis d’FP i als de
batxillerat. Els únics nivells no subjectes a cap controvèrsia són els nivells universitaris,
històricament ben delimitats i distingits.
2Mobilitat absoluta per classes
49
Imaginem una societat on predomina un 40% d’herència social tant en l’extrem
superior (directius) com en l’inferior (obrers poc qualificats). És a dir, un 40% dels
membres d’aquestes classes ho seran en segona generació i heretaran, per tant, la con-
tinuïtat de classe. És probable que hi germinin dues identitats de classe amb fronteres
ben delimitades i antagòniques entre si. Per a la perspectiva weberiana, com més grans
siguin les dificultats, barreres i tancaments de classe més grans són les facilitats per
formar classes identificables (Giddens, 1979).
Per tant, en estudiar la mobilitat social des de la perspectiva classista (en lloc de fer-ho
des d’escales de prestigi) també podrem identificar quines són les classes socials
amb més maduració i cristal·lització diferenciada en el cas empíric de Catalunya.1
Goldthorpe (2000, 1996) ens recorda que les classes socials tenen construït en el seu si
un mecanisme de reproducció intergeneracional que fa desequilibrar les oportunitats
de partida en cada nova generació d’edat.
Capturar l’abast de l’herència de classe i de la mobilitat entre orígens (pares) i destins
(fills) ens apropa a identificar com es renoven i estructuren les mateixes classes, i
1. Malgrat que l’entorn mediàtic acostuma a silenciar i invisibilitzar la importància quotidiana de les
classes socials, el diari New York Times ha estat una excepció en impulsar el projecte multimedia Class
Matters (2002) entorn de les desigualtats de classe als Estats Units. Es pot consultar a: http://www.nytimes.
com/pages/national/class/.
50 Educació i mobilitat social a Catalunya
com es resol la lluita posicional o distributiva entre elles. Començarem amb l’anàlisi
descriptiva dels fluxos de mobilitat absoluta i continuarem amb l’anàlisi de l’herència
i renovació de l’estructura de classes.
Taxes de mobilitat absoluta
La mobilitat absoluta es mesura per la proporció de casos en què els orígens socials
no coincideixen amb el destins socials dels fills, de manera que es canvia de posició
d’una generació a una altra. La taula 8 presenta les dades d’una matriu de mobilitat
4 x 4 creuant l’origen de classe (fila) i les classes de destí (columna).
Les caselles marcades en gris fosc de la diagonal de la taula presenten els valors de
la immobilitat i, per tant, de l’herència de classe, pel fet d’haver mantingut o d’haver
arribat a la mateixa classe que la del pare (653 individus: 35,5%). És possible que una
part d’aquests individus hagin conegut algun tipus de mobilitat, però en el moment
de l’enquesta han arribat o han reproduït la mateixa classe social paterna.
Les caselles per sota de la diagonal principal han experimentat mobilitat ascendent
(758 individus: 41,3%). En canvi, només les caselles en blanc per sobre de la diagonal
expressen la mobilitat descendent (291 individus: 15,9%). Les dues caselles en gris clar
indiquen la mobilitat horitzontal (133 casos: 7,2%), que no implica salt jeràrquic atès
que els canvis de posició marcats no suposen canvis de condició social. En aquesta
matriu d’EGP4, considerem que el pas a la petita burgesia (IV) des dels orígens alts
(I-II) respon a una reconversió de capitals ben tipificada per Bourdieu (1999). En
lloc d’heretar la classe d’origen, l’obertura de nous negocis pels fills descendents de la
burgesia directiva i professional és mobilitat sectorial no vertical. Un altre trànsit no
vertical és el cas dels fills de botiguers i petits propietaris (IV) que acaben en destins
assalariats intermedis (III-V) i es mantenen així en la condició de classe mitjana.
Els marginals de la classe d’origen representen la distribució de classe dels pares. El 44,5%
de la mostra prové d’orígens obrers i jornalers (VI-VII), el 39,4% prové d’orígens in-
termedis (19% des de IV i 20,4% des d’orígens III-V) i, per últim, el 16,1% dels pares
Mobilitat absoluta per classes 51
pertanyen a la classe professional alta (I-II). És important remarcar que els marginals
d’origen no corresponen a l’estructura de classe que hi ha en un moment històric
concret. De fet, recull un sumatori de pares que arrenca des de les primeres dècades
del segle xx, quan els pares dels fills avui més grans de seixanta anys ja treballaven. En
canvi, els marginals de la classe de destí s’apropen més a l’estructura social que hi ha avui.
En la matriu es poden consultar els fluxos de sortida (outflow) (en negreta) des dels
orígens socials cap a les classes de destí. Informen de les desiguals oportunitats de
mobilitat i reproducció social segons l’origen. La classe I-II presenta la taxa d’herèn-
cia de sortida més alta (48,8%), que en garanteix una elevada reproducció de classe,
superior a la que presenten les classes obreres (37,2%). La petita burgesia és qui té una
herència de sortida menor (19,2%), que actua com a posició de classe força renovada i
oberta a tots els orígens. Cal remarcar que les oportunitats d’arribar a la classe superior
Taula 8.
Matriu de mobilitat (EGP4): vint-i-cinc a seixanta-quatre anys (4 x 4)
(N)
% fila (flux de sortida)
% columna (flux d’entrada)
Classe de destí Marginal
d’origen
(%)
I-II
Directius i
professionals
IV
Petita burgesia
III-V
Mitjana
funcional
VI-VII
Obrers
manuals
Classe d’origen
I-II
Directius i
professionals
(144)
48,8
32,7
(36)
12,2
12,8
(80)
27,1
13,6
(35)
11,9
6,9
(295)
100
16,1
IV
Petita burgesia
(102)
29,2
23,2
(67)
19,2
24,0
(97)
27,8
15,8
(83)
23,8
16,1
(349)
100
19,0
III-V
Mitjana funcional
(90)
24,0
20,4
(52)
13,9
18,6
(139)
37,2
23,2
(93)
24,9
18,0
(374)
100
20,4
VI-VII
Obrers manuals
(104)
12,8
23,9
(124)
15,2
44,6
(284)
34,8
47,4
(304)
37,2
59,0
(816)
100
44,5
Marginals de destí (%)
(440)
23,9
100
(279)
15,2
100
(600)
32,6
100
(515)
28,3
100
(1.834)
100
100
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
52 Educació i mobilitat social a Catalunya
(I-II) des dels orígens obrers (VI-VII) són les mateixes que a la inversa, de baixar des
d’orígens I-II a destins obrers (un 12%). Tot un indici de compensació mútua entre
les classes antagòniques de l’estructura social (igual atracció-repulsió) que varia si
desagreguem VI i VIIab.
Els fluxos d’entrada o inflows als destins de classe informen sobre com es recluten els
membres de cada classe, és a dir, quina estructura d’origen té la composició de cada
classe. La taula 9 presenta una matriu ampliada utilitzant l’esquema EGP7, que eleva
l’edat de tall de la mostra a trenta anys (edat de maduresa ocupacional). Si llegim en
columna, veiem les diferents bases de reclutament de cada classe:
• El 53% de la classe I+II és cooptada des d’orígens I-II-IV.
• La petita burgesia i els quadres i tècnics es nodreixen per igual de l’extrem
superior (I-II-IV) i de l’inferior (VIIa-VIIb).
• El 52% de la classe III és d’ascens social des d’orígens obrers.
• Al voltant del 60% del reclutament VI i del VIIa prové de les mateixes classes
obreres (VI-VIIab).
En l’apartat següent sobre Herència i renovació de l’estructura de classes analitzem
amb més detall els fluxos de sortida i d’entrada amb què queda renovada l’estructura
catalana de classes.
La taxa d’herència per a la matriu de la taula 9 és del 22%. Les dues classes extremes
acaparen el 65% del volum absolut d’herència: les classes I-II acumulen el 34% i el
conjunt de les classes obreres (VI-VIIab) acumula un 31%. L’herència restant està
repartida entre les classes intermèdies: el 16% per a la petita burgesia i quasi el 19%
per a les classes. Si agrupem, doncs, les set classes de l’esquema EGP7 en tres grans
grups hi trobem que el volum d’herència de classe queda equidistribuïda (34-35-31).
La mobilitat horitzontal (10,7%) afecta sobretot la petita burgesia (48% del total) i els
seus moviments a les altres dues classes intermèdies adjacents (V i III). El 32% restant
de la mobilitat horitzontal es deu als canvis sectorials des de la peonada agrària cap
a les posicions obreres urbanes (VI i VII), molt habituals en el procés migratori des
Mobilitat absoluta per classes 53
Taula 9.
Matriu de mobilitat (EGP7) entre trenta i seixanta-quatre anys: (7 x 7)
(N)
% flux de sortida
% flux d’entrada
Classes de destí
I-II IVabc V III VI VIIa VIIb Marginal
d’origen
Classes d’origen
I-II
Directius i
professionals
48,9
31,1
14,2
13,0
7,7
12,9
12,9
8,8
3,0
4,0
12,9
12,9
0,4
--
(233)
100
15,4
IVabc
Petita burgesia
30,0
21,9
20,6
21,7
7,9
15,0
19,5
15,3
9,4
14,1
12,4
14,2
0,4
--
(267)
100
17,6
V
Quadres i tècnics 15,5
2,5
17,2
4,0
8,6
3,6
37,9
6,5
12,1
4,0
8,6
2,1
--
--
(58)
100
3,8
III
Empleats no
manuals
26,6
18,3
15,5
15,4
9,9
17,9
22,6
16,8
13,1
18,6
12,3
13,3
--
--
(252)
100
16,6
VI
Obrers qualificats
15,2
10,7
12,1
12,3
10,2
18,6
35,5
26,8
12,1
17,5
14,8
16,3
--
--
(256)
100
16,9
VIIa
Obrers poc
qualificats
13,7
12,0
17,4
22,1
9,3
21,4
21,2
20,1
16,5
29,9
21,2
29,2
0,6
--
(321)
100
21,2
VIIb
Peons agraris
10,2
3,6
22,8
11,5
11,8
10,7
15,0
5,6
16,5
11,9
22,0
12,0
1,6
--
(127)
100
8,4
Marginals
de destí
(366)
24,2
100
(253)
16,7
100
(140)
9,2
100
(339)
22,4
100
(177)
11,7
100
(233)
15,4
100
(6)
0,4
--
(1.514)
100
100
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
54 Educació i mobilitat social a Catalunya
de regions no industrialitzades. El 20% restant de la mobilitat horitzontal correspon
al canvi de reconversió de fills de la classe I-II que obren negocis de petita burgesia.
La mobilitat ascendent en aquesta matriu és del 49%. En conjunt, si desagreguem
com es reparteix el volum de mobilitat ascendent entre les classes cal tenir en compte
que la classe I-II no es pot incloure, atès que no té més recorregut d’ascens. Són les
classes obreres les que acaparen el 69% de tota la mobilitat ascendent, subdividida
de la manera següent: un 25% (VI), un 34% (VIIa) i un 10% (VIIb). El 31% restant
de l’ascens social es reparteix entre la petita burgesia (11%) i les classes intermèdies
III+V (20%).
La mobilitat ascendent s’articula en dos tipus de trajectòries, segons la distància recor-
reguda. Si fraccionem el 49% de mobilitat ascendent: a) el 14,3% d’aquesta taxa són
trajectòries extenses i un 6,2% són trajectòries d’ascens màxim des de les categories
més baixes; b) el 28,5% restant correspon a trajectòries reduïdes d’ascens. El gruix
dels trajectes curts d’ascens el protagonitzen les classes obreres (VI-VIIab) cap a les
classes intermèdies (62%). El 38% restant de les trajectòries curtes se’l reparteix la
petita burgesia (IV) i les classes intermèdies (III-V).
La taxa de mobilitat descendent en la matriu EGP7 és del 18,2%. En conjunt, queda
desagregada de la manera següent: el 25% corresponen a la classe alta (I-II); un altre
25%, a la petita burgesia (IV); el 36%, a les classes intermèdies (III-V), i el 14% restant,
a les classes obreres (VI-VII).
En suma, una primera aproximació a les dades (matriu EGP7 entre trenta i seixanta-
quatre anys) mostra que el sistema català d’estratificació s’ha renovat a partir d’una
taxa d’herència baixa (22%) i una mobilitat absoluta alta (78%), en què predomina la
vertical ascendent (49) sobre la descendent (18), i una modesta taxa no vertical (11%).
L’enquesta del PaD també recollia preguntes entorn de la mobilitat social subjectiva
percebuda per les persones enquestades en relació amb els pares. El 42,5% van con-
testar pertànyer a una classe o posició social més alta que la dels seus pares; el 41,6%, a
una posició equiparable (herència), i un 16%, a una classe més baixa (descens social).
Mobilitat absoluta per classes 55
Aquests percentatges coincideixen quan hi apliquem una matriu de mobilitat 4 x 4,
tal com recull la taula 10. Per tant, la percepció subjectiva de mobilitat s’ajusta a les
dades objectives quan s’aplica un esquema de quatre classes (EGP4).
En canvi, a mida que augmentem les categories de la matriu (a EGP5, EGP7 o EGP9),
els paràmetres de mobilitat varien, atès que ampliem el nombre d’esglaons que s’han
de superar i canvia l’abast de la mobilitat horitzontal. Per aquesta raó, en una matriu
7 x 7 tant la mobilitat ascendent com la descendent s’incrementen en 4 punts percen-
tuals respecte d’una matriu 4 x 4. Alhora, les taxes de mobilitat varien lleugerament
segons els talls d’edat mínima que establim.
Si pugem l’edat de tall de vint-i-cinc a trenta anys, veiem com augmenta la taxa de
mobilitat ascendent (del 46,5 al 49,1%) i baixa la descendent (del 20,1 al 18,2). Això
succeeix perquè es reajusta l’efecte de la contra mobilitat en les edats joves (primeres
Gràfic 3.
Herència i mobilitat social a Catalunya
0
5
10
15
20
25
30
35
Ascens
màxim Ascens
extens Ascens
reduït Herència
de classe Mobilitat
no vertical Descens
curt Descens
extens Descens
màxim
%
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
56 Educació i mobilitat social a Catalunya
Taula 10.
Taxes de mobilitat subjectiva i de mobilitat absoluta de tres matrius (%)
Ascendent Reproducció Descendent N
(A) Mobilitat subjectiva 42,5 41,6 16,0 3.131
Herència Horitzontal
(B) Mobilitat EGP-4 41,3 35,6 7,2 15,9 1.834
(C) Mobilitat EGP-5 41,9 25,8 12,3 20,0 1.834
(D) Mobilitat EGP-7
Mostra 25-64 anys 46,5 23,1 10,3 20,1 1.834
Mostra 30-64 anys 49,1 22,0 10,7 18,2 1.514
Mitjana EGP 44,7 36,7 18,6
Rangs EGP 41 - 49 33 - 43 16 - 20
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
insercions en ocupacions més baixes que l’origen social que es remunten passats uns
anys). Per això, s’acostuma a establir els trenta o trenta-cinc anys com a llindars de
maduresa ocupacional en l’anàlisi de la mobilitat.
Herència i renovació de l’estructura de classes
Analitzarem amb més detall els fluxos de sortida i entrada per tal de copsar l’abast de
la renovació i l’herència de l’estructura de classes a Catalunya. A la taula 11 es poden
veure els fluxos de sortida o outflows entre classes i entre les capes A-B-C per a la mos-
tra entre vint-i-cinc i seixanta-quatre anys formada per 1.834 individus. A la taula es
pot veure com la mobilitat social opera com un joc de suma zero (perquè uns puguin
ascendir altres han de descendir).
Les dues classes amb més herència de sortida (outflow) són la classe I+II (directius,
professionals i experts) i les classes obreres agregades (VI+VII), atès que el 49% dels
fills dels primers i el 37% dels segons hi són en segona generació. Com ja hem dit, seria
un indicador que assenyala una forta consistència i maduració demogràfica com a
Mobilitat absoluta per classes 57
classes estructurades amb identitat pròpia. La resta de classes (III-IVabc-V) actuen com
a classes pont, amb fronteres més fluïdes en què no germina la consciència de classe.
Nota: = més del 30%; = més del 18%; = més del 10%;
= mobilitat ascendent;
= mobilitat descendent.
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
Taula 11.
Taxes d’herència i fluxos de sortida per orígens socials (EGP8: 25-64 anys)
La taula 11 també ens permet fer una primera constatació de la tesi de la zona d’amor-
timent (buffer-zone). Aquesta tesi planteja el següent:
• Els fills de la classe obrera qualificada (VI) tenen més probabilitats que els fills
de la classe VII d’arribar a destins no manuals (II-IV-V-III).
• Arriben a destins de classe III en una proporció molt més gran que a la resta
de destins no manuals.
• Les probabilitats que els fills de les capes mitjanes (IV-V-III) acabin en destins
obrers i manuals (VI-VII) són molt més altes que les dels fills de les classes
superiors (I-II).
Classes d’origen Herència
de sortida Fluxos de sortida
I. Directius
i empresaris
A
49%
II. Professionals
superiors
IVab. Petita burgesia
B
17%
V. Quadres i tècnics 9%
III. Empleats no
manuals de rutina 23%
IVc. Pagesos --
VI. Obrers qualificats
C37%
VII. Obrers poc
qualificats
58 Educació i mobilitat social a Catalunya
Aquests tres postulats s’acompleixen en el cas empíric de Catalunya, tal com constata
la matriu de la taula 9 i es visualitza en la taula 11. Aquesta tesi ressalta la compensació
establerta entre les classes baixes manuals (VI-VII) i les capes intermèdies no manuals
(IV-V-III), que intercanvien posicions. Alhora, l’extensa zona intermèdia (que suma el
48% del total dels destins) rep la major part del descens social de les classes superiors
(I-II). Concentra, doncs, el cor de la mobilitat.
Entre orígens i destins es dirimeix una lluita posicional on els individus activen certes
estratègies de promoció, reproducció i exclusió a fi d’ascendir, mantenir o evitar els
destins en joc. Com se salda la lluita posicional entre orígens i destins de classe? Una
manera de capturar el balanç final dels moviments de classe consisteix a quantificar la
longitud o intensitat diferencial de mobilitat que han assolit les diferents classes d’origen.
Amb aquesta finalitat hem construït “cotes de mobilitat” assignant l’score de classe (vegeu
el gràfic 1 de la pàgina 41) al pes dels destins socials a què arriba cada classe d’origen.2
El gràfic 4 contrasta l’score o rang jeràrquic de classe amb la longitud o cota màxima
de mobilitat a què arriben els fills de cada classe fins a l’any 2004. El primer jerarquitza
la desigualtat estàtica de rangs de classe, mentre que la cota de mobilitat jerarquitza la
desigualtat dinàmica entre classes. Com es pot comprovar, la lluita posicional entre
orígens i destins se salda amb un resultat equitatiu i gens reproductor de la jerarquia
estàtica que hi ha avui. El contrast entre aquests índexs reflecteix un efecte d’anivella-
ment social respecte de les oportunitats d’origen que fa elevar el sostre o rang de cota
dels fills dels quatre estrats inferiors i fa rebaixar la cota de mobilitat dels dos extrems
superiors. Aquest és el resultat absolut del joc de suma zero inscrit en la matriu EGP.
El gràfic reflecteix com, donada l’extrema desigualtat estàtica entre les posicions de
classe (índex de desigualtat), almenys el sistema d’estratificació permet igualar la
circulació o rotació dels individus dins d’aquestes posicions. Els resultats absoluts de
la mobilitat social amorteixen i moderen, doncs, el fort antagonisme jeràrquic de les
desigualtats i influeixen en la mateixa estructuració del sistema de relacions entre classes
(Giddens, 1979). Es constata que l’alta mobilitat absoluta, l’extensa zona d’amortiment
2. Suposa un indicador que estima la intensitat o longitud d’ascens/descens assolit per cada classe, seguint
el model de Tumin i Feldman (Cachón, 1989).
Mobilitat absoluta per classes 59
intermèdia i la igualació (que no igualtat) de les cotes de mobilitat han influït com a
estabilitzadors i pilars fonamentals de la cohesió social en el cas empíric de Catalunya.
No obstant això, en el gràfic 5 podem comprovar com les cotes de mobilitat perfilen
una lleugera però clara jerarquia on la classe directiva i empresarial (I) manté una
posició preferent. Passem a analitzar en detall i per a cada classe social com es pro-
dueixen els fluxos de sortida (cap a quines classes de destí se surt des de cada origen)
i els fluxos d’entrada (com recluta cada classe entre la resta de classes o en la mateixa
classe). Començarem per les classes altes (I-II), que també encapçalen les cotes de
mobilitat més grans.
Les classes de servei (I-II) representen un 20,8% de la població catalana i mantenen
una taxa d’herència de sortida del 49% si les mantenim agrupades. En el gràfic 5 es
representen les taxes de sortida o outflow (esglaonades) i d’entrada o inflow (fila infe-
Gràfic 4.
Cota de mobilitat i índex de desigualtat segons classes socials
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
I II IVab V III VI IVc VIIa VIIb
Cota de mobilitat Índex de desigualtat
Nota: (IVc) pagesia; (VIIa) obrers poc qualificats de la indústria i els serveis; (VIIb) peons agraris.
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
60 Educació i mobilitat social a Catalunya
Mobilitat ascendent Herència-Mobilitat horitzontal Mobilitat descendent
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD (2005).
rior) per a una matriu basada en EGP8 que desagrega la classe directiva i empresarial
(I) de la classe professional (II). La classe directiva i empresarial suma tan sols un
4,4% de la mostra. Sobre les dades del cens de 2001, el 83% dels seus membres són
directius i executius, el 14% són empresaris i el 3% són alts funcionaris i alts càrrecs.
• Els orígens de classe I representen el 5,4% de tots els orígens. En els seus fluxos
de sortida, la taxa d’herència queda reduïda al 16%. Hi predomina la reconversió
cap a la classe II (35%), el descens social cap a les capes intermèdies (26%) i la
reconversió com a emprenedors de petita burgesia (19%).
• Els destins de classe I sumen un 5,3% del total de destins. En el seu reclutament
d’entrada, la taxa d’herència també es redueix al 16,3% i els procedents de la
classe professional sumen un 23,5%. El 60% restant de la classe directiva es
Gràfic 5.
Herència i renovació de la classe directiva i professional (I-II) (%)
Empresaris i directius (classe I) Professionals superiors (classe II)
I II IVa IVb V III VI VII I II IVa IVb V III VI VII
16,2 11,7
35,4 35,7 Mobilitat de sortida
(esglaons)
6,30 5,10
10,7 3,60
8,10 8,70
18,2 18,9
1,00 1,50
1,00 Mobilitat d’entrada (fila) 14,8
16,3 23,5 18,4 1,0 -- 22,4 6,1 12,2 10,2 20,5 20,8 3,5 3,8 16,1 11,7 13,4
I II IVa IVc V III VI VII I II IVa IVc V III VI VII
Mobilitat absoluta per classes 61
recluta des de la resta d’orígens, sobretot, des de les capes intermèdies (IV-III-V).
Només el 18,3% es recluta des dels orígens obrers.
La classe II (16,4%) està formada per professionals superiors i experts. Segons les
dades del cens de 2001, la meitat dels seus membres correspon als professionals dels
serveis de l’estat del benestar (ensenyament i salut, especialment) i la resta a una àmplia
diversitat d’enginyeries i professions superiors de nivell universitari.
• Els orígens de classe II sumen el 10,7% de tots els orígens. En els seus fluxos de
sortida, la taxa d’herència és la més elevada de totes les classes (35%). L’ascens
cap a la classe I representa l’11,7%. El descens social cap a les capes intermèdies
(27,6%) és similar al que presentava la classe directiva, però a diferència d’aquesta,
el descens cap a les classes obreres no qualificades (VII) és molt més alt (14,8%).
• Els destins de classe II sumen un 18,6% del total de destins. En el seu reclu-
tament d’entrada, la taxa d’herència s’eleva al 20,5% i l’accés des de la classe
directiva és del 10,2%. El 69% restant de la classe II es recluta quasi de manera
equi-distribuïda des de la petita burgesia (24,3%), les capes intermèdies (20%)
i les classes obreres (25%). L’increment absolut de destins I-II ha facilitat una
major democratització de l’accés de la resta d’orígens.
La petita burgesia urbana (IVab) de la nostra mostra (14,2%) agrupa els petits empre-
saris amb menys de deu assalariats (IVa) i els tècnics i professionals autònoms (IVb).
Ambdues petites burgesies comparteixen una identitat demogràfica bastant similar:
han conegut una trajectòria laboral molt precoç (el 60% abans dels divuit anys) que
ha incidit en una formació menor (sobretot entre la fracció IVa). En la fracció IVb
despunta, en canvi, un subgrup de professionals universitaris (21%) que treballen pel
seu compte sense assalariats. Representa una classe pont, d’accés molt interclassista,
amb continua renovació i molt depenent dels cicles econòmics:
• Els orígens de classe IVab sumen el 15,2% de tots els orígens. En els seus fluxos
de sortida, la taxa d’herència és del 17%. Els fills de la petita burgesia arriben
a les classes I-II (32%) en major proporció a la resta de classes per sota seu. El
moviment horitzontal cap a destins III-V és del 29% i el descens a les classes
obreres és del 22%.
62 Educació i mobilitat social a Catalunya
• Els destins de classe IVab sumen el 15% de tots els destins. En el seu reclutament
d’entrada, la taxa d’herència també és del 17% i del 13,1% els que provenen de
les classes altes. El 70% restant de la petita burgesia urbana es recluta des d’em-
prenedors d’origen obrer (44,3%) i, a més