DataPDF Available

L'internacionalisme pràctic de l'esperanto durant la Primera Guerra Mundial

Authors:
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
ARTICLES CENTRALS
L’internacionalisme pràctic de l’esperanto
Xavier Alcalde
Institut Català Internacional per la Pau
“Els esperantistes d’arreu del món que vam anar a França per assistir al X Congrés
Universal d’Esperanto que s’havia de celebrar a Paris i que allà ens va tocar presen-
ciar la invasió guerrera i sofrir les penúries i privacions d’aquella tràgica retirada
per carreteres i ferrocarrils; els qui vam anar a França per cantar himnes pacistes
i ens van contestar els canons; (...) els qui per no claudicar dels nostres ideals ens
vam tancar en bodegues mancades de llum i aire, nosaltres hem de ser forçosament
esperantistes.”
Josep Prat i Bonet (1)
A començament del segle XX l’auge nacionalista de les potències europees, d’una ban-
da, i la necessitat de la internacionalització de la investigació cientíca, de l’altra, ha-
vien situat el debat sobre la llengua auxiliar entre les principals qüestions de l’agenda
internacional. Era un debat que entroncava amb els dilemes intel•lectuals de l’època,
que anaven des de qüestions cientíques a espirituals, de la identitat nacional o ètni-
ca a l’anomenat problema jueu i, sobretot, a la possibilitat de la pau en les relacions
internacionals (2).
Segons una investigació sociològica contemporània, si hi havia una cosa que carac-
teritzés a bona part d’un moviment tan divers i plural com l’esperantista era la seva
vocació pacista. En aquest sentit, no és exagerat armar que, en cas d’haver-se pro-
duït, el congrés mundial de París de 1914 hauria estat la major concentració de pa-
cistes de tota la història (3). Però va esclatar la guerra i els esperantistes van haver
d’adaptar-se a la nova situació tot desenvolupant funcions diverses, ja fos a través de
la premsa, mitjançant accions humanitàries o participant en les organitzacions paci-
stes.
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
“El congrés mundial d’esperanto de París de 1914 hauria
estat la major concentració de pacifistes de tota la
història”
En primer lloc, informaven dels esdeveniments a través de les seves publicacions pe-
riòdiques, sovint des de posicions properes al pacisme. Un cas particular va ser l’In-
ternacia Bulteno, revista nascuda el novembre de 1914 per informar sobre la guerra
des del punt de vista ocial del govern alemany. El seu objectiu era contrarestar la
propaganda anglesa, francesa i russa sobre la crueltat dels alemanys, així com criticar
les males accions dels adversaris. Mentrestant, davant les dicultats que passaven
les revistes en esperanto a la majoria dels països de la triple entesa i els seus aliats, el
debat sobre la neutralitat de la llengua internacional es produïa a les pàgines de The
British Esperantist. Va ser també en aquesta revista on Zamenhof va publicar la seva
famosa Crida als Diplomàtics, a aquells destinats a reconstruir Europa després de la
Gran Guerra (4).
D’altra banda, cal destacar l’acció humanitària de l’Associació Universal d’Esperanto
(UEA, per les seves sigles en esperanto), que en aquell moment tenia la seva seu a la
neutral Suïssa. Des de Ginebra i sota el lideratge de Hector Hodler, donava notícies
dels esperantistes presoners en un bàndol i en l’altre, amb noves seccions a la seva
revista com per exemple “Els nostres morts” o “Esperantistes presoners de guerra”
(5). En aquest rol de mediador entre ciutadans de països enfrontats, els voluntaris de
l’UEA -en col•laboració amb la Creu Roja Internacional- recollien diàriament cente-
nars de cartes i correspondència privada a través de la seva xarxa de representants
locals i les remetien als seus destinataris (6). A més, ajudaven a rastrejar persones,
distribuïen aliments, roba, medicines i ajudaven a repatriar presoners de guerra. S’es-
tima que la xifra total d’aquest tipus de serveis podria haver superat els 100.000 anu-
als (7).
Més enllà de les associacions esperantistes, trobem nombrosos partidaris de la llen-
gua internacional entre els líders dels principals corrents pacistes de l’època: el paci-
sme cientíc, el pacisme feminista, el pacisme religiós i l’internacionalisme obrer.
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
Pel que fa al món intel•lectual, destaquen els premis Nobel de la Pau Alfred H. Fried,
coeditor amb Bertha von Suttner de la publicació Die Waen Nieder (“Abaixeu les
armes!”); i Henri Lafontaine, cocreador de la Classicació Decimal Universal i presi-
dent de l’International Peace Bureau (IPB); el pintor Felix Moscheles, llol del músic
Felix Mendelssohn i president de l’associació internacional Arbitratge i Pau; Gaston
Moch, fervent defensor d’Alfred Dreyfuss en l’afer que portava el seu nom i president
de l’Institut Internacional de la Pau de Mònaco; o el periodista William T. Stead, molt
actiu a les Conferències de Pau de la Haia i que va morir a l’enfonsament del Titanic
dos anys abans de l’inici de la Gran Guerra (8).
“Trobem nombrosos partidaris de la llengua internacional
entre els líders dels principals corrents pacifistes de
l’època: el pacifisme científic, el pacifisme feminista, el
pacifisme religiós i l’internacionalisme obrer”
Pel què fa al feminisme pacista i antimilitarista, esmentarem a tall d’exemple Syl-
vie Flammarion, líder de l’associació La Pau i el Desarmament per les Dones, la qual
s’uniria a altres organitzacions per crear el 1915 la Lliga Internacional de Dones per
la Pau i la Llibertat (WILPF, per les seves sigles en anglès). Una altra persona des-
tacada va ser la quàquera Priscilla Peckover, també membre de l’IPB. I és que en
aquesta època, tant la WILPF com l’IPB defensaven l’ús de l’esperanto per a la seva
correspondència i reunions internacionals. A propòsit de la relació entre feminisme i
esperantisme, Roberto Garvía ha destacat el (relativament) elevat nombre de dones
interessades en la llengua internacional (9).
Des del punt de vista religiós, l’esperantisme de l’època reectia el missatge universa-
lista de la llengua, amb idees properes a l’ecumenisme i al diàleg interconfessional. Es
tractava de propostes avançades al seu temps i que contrastaven amb el catolicisme
ocial. En aquest sentit, una gura fonamental va ser Émile Peltier, defensor des de
la revista Espero Katolika del que anys després teòrics com Joan Botam anomenaran
macro-ecumenisme (10). Una altra persona activa a l’ecumenisme catòlic i enfronta-
da per tant a la jerarquia eclesiàstica de l’època va ser el pastor alemany Josef Met-
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
zger. Va fundar diverses organitzacions, com la Lliga Mundial Per la Pau de la Creu
Blanca, una entitat catòlica internacional creada el 1916 que usava l’esperanto com a
llengua de treball. Posteriorment, Metzger s’enfrontaria al règim nazi i acabaria exe-
cutat el 1944.
L’esperanto va tenir també una forta difusió en el moviment d’objecció de conscièn-
cia, i per aquest motiu, destacats promotors de la llengua auxiliar internacional van
passar els anys de la guerra entre reixes. Un d’ells va ser el metge i escriptor eslovac
Albert Škarvan, seguidor i amic d’un dels principals referents del pacisme esperan-
tista: Lev Tolstoi. Per la seva oposició al servei militar, Škarvan va ser detingut en
diverses ocasions, l’última el 1915, i va estar empresonat ns al nal de la guerra mun-
dial. En aquell moment també estava a la presó el que seria el primer president de la
Internacional de Resistents a la Guerra, Fenner Brockway (11).
Finalment, no podem oblidar l’esperantisme obrer i la seva gura més destacada, Eu-
gène Adam, conegut com Lanti. Era un pacista radical amb anitat pel moviment
anarquista, que havia après la llengua internacional servint a la guerra a una unitat
d’ambulància. I seria també un anarquista, Àngel Pestanya, seguidor de la posició an-
timilitarista d’Enrico Malatesta i un dels organitzadors del Congrés Internacional per
la Pau de 1915 de Ferrol, qui va proposar -en el context de la Tercera Internacional-
que cada delegat parlés en la llengua en la qual se sentís més còmode i que hi hagués
només una traducció a la llengua auxiliar internacional. Aquesta proposta, però, no
va prosperar (12).
Ara bé, el debat sobre la neutralitat i el pacisme davant la guerra va anar més enllà
del moviment obrer. Així, molts esperantistes van ser cridats a les i molts hi van mo-
rir (13). Entre els qui van lluitar trobem el ja esmentat Gaston Moch i també un dels
principals esperantistes catalans: Frederic Pujulà i Vallès, a qui l’esclat de la guerra va
agafar, com a molts d’altres, a Paris. Mentre Pujulà lluitava a l’exèrcit, la seva dona,
Germaine Rebours, que havia estat secretària del cinquè Congrés Mundial d’Esperan-
to (Barcelona, 1909), escrivia a la revista El Poble Català articles com “La dona a la
guerra”, on proposava la creació d’un servei de padrines de guerra, -similar al que ja
hi havia a França-, les quals haurien d’ocupar el lloc d’aquella mare, germana o amiga
que el soldat no tenia al front (14).
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
Mentrestant, la guerra seguia el seu curs i l’abril de 1917 el moviment esperantista
patiria una pèrdua irreparable amb la mort de Zamenhof, iniciador de la llengua in-
ternacional. Afectat per les conseqüències d’un ambient militarista que el tocava molt
de prop - pocs mesos abans s’havia suïcidat el seu germà petit Alexander (15)- no ar-
ribaria a veure com la majoria dels seus descendents morien al camp d’extermini de
Treblinka. Ara bé, no tot van ser males notícies. La violència sacseja consciències i de
les cendres de la destrucció també poden sorgir nous projectes.
En acabar la guerra van tenir lloc a Bilthoven (Holanda) una sèrie de conferències
que seran fonamentals per al futur del pacisme internacional (16). Allà es van crear
tres institucions que encara perduren: el Moviment Internacional de Reconciliació, el
Servei Civil Internacional i la ja esmentada Internacional de Resistents a la Guerra.
Aquesta última es va anomenar inicialment Paco (que signica “pau” en esperanto) i
va continuar usant la llengua internacional com una de les seves llengües de treball i
de difusió durant moltes dècades (17).
“En aquesta època, l’acció esperantista es definirà com
a internacionalisme pràctic, centrat en la seva dimensió
humanitàri”
En aquesta època, l’acció esperantista es denirà com a internacionalisme pràctic,
centrat en la seva dimensió humanitària. Per exemple, els esperantistes de la zona
austríaca d’Estíria van fer una crida desesperada perquè els seus coreligionaris d’al-
tres països acollissin temporalment els nens que patien privacions a la dura situació
de postguerra. Finalment, tres-cents nens austríacs van ser acollits per famílies espa-
nyoles i alguns d’ells s’hi van quedar a viure de forma permanent (18).
En total, es calcula que més de 35 milions de persones van morir a conseqüència
d’una guerra que va suposar també un cop molt dur per als ideals universalistes com
els de l’esperanto. Posteriorment, l’època d’entreguerres facilitarà a l’esperantisme
una nova prosperitat tant a nivell ocial - cal recordar els debats sobre aquesta qües-
tió a la Societat de Nacions (19) -, com entre el moviment obrer. Però aquesta és una
altra història que serà explicada en una altra ocasió.
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
Referències
1. Josep Prat i Bonet (Berga 1894, Còrdova/Argentina, 1936) va ser un català que es va con-
vertir en pioner del moviment esperantista argentí. A Argentina va ser també líder catalanista
- va ser soci fundador de l’Orfeó Català i membre molt actiu del Casal Català de Buenos Aires
-, així com sindicalista. Vegeu l’article de Prat, Patrícia (2014). “Vaganta Hirundo. Omaĝaj
vortoj honore de Josefo Prat i Bonet, pioniro de Esperanto en Argentino”, Almanako Lorenz
2014 (http://issuu.com/editoralorenz/docs/almanako_lorenz_2014__2_) Rio de Ja-
neiro, Brasil. Pág 133.
2.Un dels estudis que millor mostren la rellevància del moviment per una llengua auxiliar in-
ternacional a les primeres dècades del segle XX és: Garvía, Roberto. Esperanto and Its Rivals.
The Struggle for an International Language. Philapelphia 2015: University of Pennsylvania
Press.
3. Aquesta armació es basa en tres premisses: a) En primer lloc, ja al congrés mundial de
1913 a Berna la majoria de les discussions havien girant entorn a les qüestions de la pau i la
guerra. Vegeu Künzli, Andreas (2013). La 9a Universala Kongreso de Esperanto en Berno
(http://www.planlingvoj.ch/9aUK_Berno1913_Dokumentaro.pdf). Vegeu també Van
Dik, Ziko (2012). Historio de UEA. Vitazna, Eslovàquia: Espero; b) En segon lloc, el número
total d’inscrits al congrés de Paris va ser de 3.739, tres vegades més que a Berna; c) Final-
ment, segons les dades recollides a la investigació contemporània esmentada, almenys un
30% dels esperantistes de l’època havien après la llengua perquè l’associaven amb valors pa-
cistes. Vegeu Reuben A. Tanquist (1927). A Study of the Social Psychology of the Diusion
of Esperanto with Special Reference to the English Speaking Peoples. M.A. thesis, University
of Minnesota (Esmentat a Garvía 2015: capítol 12). Vegeu també Rašić, Nikola. (1994). La
rondo familia. Sociologiaj esploroj en Esperantio. Pisa: Edistudio. El lector interessat en una
comparativa amb el nombre de participants en les conferències per la pau d’aquell perío-
de pot trobar nombroses dades a Shenton, Herbert N. Cosmopolitan conversation: the lan-
guage problems of international conferences (http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=m-
dp.39015039755304;view=1up;seq=1). New York, 1933 : Columbia University Press.
4. El text complet d’aquesta crida, en traducció de Pere Fornells, està disponible a: Guer-
rer, Javier (2015). “La premsa en esperanto durant la primera guerra mundial” (http://
www.raco.cat/index.php/KatalunaEsperantisto/search/titles), Kataluna Esperantisto
362/363. Pàg. 11-12.
5. La UEA havia estat fundada el 1908 per Edmond Privat – qui esdevindria amic de Romain
Rolland i de Gandhi – i per Hector Hodler. Per una detallada análisi de l’acció d’Hector Hodler
al capdavant de la UEA, vegeu el cap. 2 de Lins, Ulrich (2008). Utila estas aliĝo. Rotterdam:
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
Universala Esperanto-Asocio. També Künzli ha examinat el rol de Hodler com a teòric del
pacisme. Vegeu Künzli, Andreas (2013). Milito kaj paco laŭ Hector Hodler (http://www.
planlingvoj.ch/Hodler_Novajvojoj_neu.pdf).
6. Cal assenyalar que la Creu Roja va distribuir en aquesta època milers d’exemplars de di-
verses publicacions en esperanto. Entre elles, destaca un detallat vocabulari amb la traducció
a la llengua internacional del principal lèxic sanitari a diferents llengües, pensat per als qui
en temps de guerra havien de donar o rebre ajuda en ambulàncies i hospitals. Vegeu Lava-
renne, Christian (2012). Esperanto: Son idée interne dans ses origines et quelques-unes de
ses expressions et manifestations (aide ou obstacle à la diusion de la langue? Tesi doctoral
en història. Universitat Paris 13. Vegeu també Rodríguez, José María (1996), “The Esperan-
tist Movement’s humanitarian activities in the two World Wars and its relationship with the
International Red Cross” International Review of the Red Cross 312, pp. 315-322. https://
www.icrc.org/eng/resources/documents/misc/57jn53.htm
7. Jakob, Hans (1958). “La help-agado de UEA 1914-1918”, Esperanto 51. Pàg. 55-57. (citat a
Lins 2008: pàg. 66). Vegeu també Lins, Ulrich (2000). “The work of the Universal Esperan-
to Association for a more peaceful world” (http://eric.ed.gov/?id=ED438730). Esperanto
Documents 45 A. Rotterdam: UEA. Pàg. 7. De manera similar, l’associació juvenil cristiana
YMCA va repartir milers de llibres per aprendre esperanto entre els soldats presos d’ambdós
bàndols. En aquest sentit, vegeu Privat, Edmond (1927). Historio de la lingvo esperanto. Par-
to. 2 La movado 1900-1927. Ferdinand Hirt & Sohn: Leipzig. Pàg. 95-96. En general, els anys
de presó van ser un període particularment apropiat per a la difusió de la llengua internacio-
nal, ja que això permetia que persones que no disposaven de cap llengua en comú poguessin
entendre’s en molt poc temps. Fins i tot hi va haver revistes en esperanto editades a la presó,
com a Rennbahn, Alemanya. Vegeu Lavarenne (op. cit.).
8. Altres intel•lectuals pacistes i partidaris de la llengua internacional van ser el Premi Nobel
de Medicina Charles Richet, el Premi Nobel de Química Wilhelm Ostwald o el psiquiatra Au-
gust Forel. Tots tres, així com bona part dels exemples esmentats sobre el pacisme cientíc,
el pacisme feminista i el pacisme religiós, estan explicats amb més profunditat al capítol 13
de Garvía (op. cit.). D’altra banda, Hèctor Alòs a la introducció de Catalan Esperantists: Pa-
cists in a Globalised World (http://icip.gencat.cat/web/.content/continguts/publica-
cions/workingpapers/2012/arxius/wp_2012_03_ang_esperanto.pdf) (ICIP Working
Papers 2012/03) inclou altres gures destacades, com Paul Berthelot, Jean Jaurès o Julia Is-
brücker. De tots ells, potser va ser Gaston Moch qui més va treballar per enfortir el nexe entre
pacisme i esperantisme. En aquest sentit, val la pena llegir Bourrelier, Paul-Henri (2008).
“Gaston Moch, polytechnicien combattant de la paix” (http://www.annales.org/ri/2008/
ri-aout-2008/Bourrelier-2.pdf). Annales des Mines - Réalités industrielles 2008/3. Pàg
48-61.
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
9. Alguns contemporanis subratllaven el “caràcter afeminat del moviment: més emocional
que racional, i mancat de valors virils, com el patriotisme o el militarisme” (Garvía op. cit:
pàg. 97).
10. “Ens fa feliç veure que tant socialistes com jueus, protestants i maçons tenen les seves
pròpies revistes [esperantistes]. Nosaltres anirem més enllà. Obrirem la nostra revista a tots.
Sent justos, no pensem que tinguem la veritat universal, i [per això] estem preparats per
concedir que les persones amb idees religioses divergents de les nostres ens puguin ensenyar
moltes coses”. Espero Katolika I (1903), citat a Garvía (op. cit.: pàg. 190).
11. Explica Brockway a la seva autobiograa que, estant en règim d’aïllament, només se li per-
metia tenir un llibre i que durant una temporada aquest va ser una edició del Nou Testament
en esperanto. Vegeu Brockway, Fenner (1977). Towards Tomorrow: The Autobiography of
Fenner Brockway. London: Hart-Davis, MacGibbon. Pàg. 54. I no molt lluny d’Anglaterra, un
altre esperantista partidari de l’objecció de conciència era assassinat a l’Alçament de Pasqua
de 1916. Es tracta de Francis Sheehy-Skengton, amic de James Joyce i seguidor de les idees
pacistes i feministes de T. W. Stead. Vegeu Levenson, Leah (1983). With Wooden Sword:
a portrait of Francis Sheehy-Skengton, militant pacist. Boston: Northeastern University
Press. La relació d’aquest periodista irlandès amb l’esperanto, apuntada per Leah (op. cit. Pàg
13), la va conrmar Christopher Fettes - deixeble del polític i professor Owen Sheehy-Sken-
gton, ll de Francis - en comunicació personal amb l’autor d’aquest article el 31 de juliol de
2015 a Lille, França.
12. Vegeu Del Barrio, Toño (2009). “Anarkiisto proponis Esperanton al la komunista interna-
cion”. Sennaciulo 05/06, n-ro 1247-1248. D’altra banda, un estudi de la relació entre l’anar-
quisme i la llengua auxiliar internacional és el capítol 2 de Marin, Dolors (2010). Anarquistes:
un segle de moviment llibertari a Espanya. Barcelona: Ariel.
13. Un exemple n’és Tivadar Soros - el pare de George Soros -, que ha explicat les seves vivèn-
cies a Sibèria com a presoner de guerra a Modernaj Robinzonoj. Nova York: Mondial 1999
[1923]. També l’escriptor hongarès Julio Baghy va escriure les seves principals obres precisa-
ment durant els anys de captiveri a Sibèria.
14. Vegeu el capítol 6 de la tesi de Maria Marchese, “Visca França, Visca Catalunya!” La Ca-
talogna durante la Prima Guerra Mondiale: una prospettiva di genere (http://www.fedoa.
unina.it/8029/1/marchese_maria_23.pdf), Universitat de Nàpols.
15. Alexander Zamenhof hauria decidit acabar amb la seva vida davant les atrocitats i la cru-
eltat de la guerra. Vegeu Banet-Fornalowa, Zoa (2000). La familio Zamenhof. La Chaux-de-
Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro.
nº 24 - SETEMBRE 2015
ELS PACIFISTES DURANT LA
PRIMERA GUERRRA MUNDIAL
16. Entre els més actius participants en aquestes conferències hi havia l’esmentat Josef Metz-
ger. Vegeu Prasad, Devi (2005). War is a Crime against Humanity: The story of War Resisters’
International. London: War Resisters’ International. Pàg. 89.
17. Vegeu Prasad, Op. Cit. Pàg. 89, 95, 143 i 478.
18. Vegeu Cortès, Lurdes (2011). “Els nens austríacs acollits a Osona (1920-1923)” (http://
www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/248029/332117). AUSA, XXV (167).
Pàg. 209-247.
19. Vegeu l’informe del sotssecretari de la Societat de Nacions, Inazo Nitobe: Esperanto and
the Language Question at the League of Nations (http://esperanto.ie/en/PDF_files/
Espo_Leag_Nations.pdf), 1921.
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
La familio Zamenhof. La Chaux-de- Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro
  • Alexander Zamenhof Hauria Decidit Acabar Amb La Seva Vida Davant Les Atrocitats I La Crueltat De La
  • Guerra
Alexander Zamenhof hauria decidit acabar amb la seva vida davant les atrocitats i la crueltat de la guerra. Vegeu Banet-Fornalowa, Zofia (2000). La familio Zamenhof. La Chaux-de- Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro. nº 24 -SETEMBRE 2015
Anarkiisto proponis Esperanton al la komunista internacion " . Sennaciulo 05/06, n-ro 1247-1248. D'altra banda, un estudi de la relació entre l'anarquisme i la llengua auxiliar internacional és el capítol 2 de Marin Anarquistes: un segle de moviment llibertari a Espanya
  • Toño Vegeu Del Barrio
Vegeu Del Barrio, Toño (2009). " Anarkiisto proponis Esperanton al la komunista internacion ". Sennaciulo 05/06, n-ro 1247-1248. D'altra banda, un estudi de la relació entre l'anarquisme i la llengua auxiliar internacional és el capítol 2 de Marin, Dolors (2010). Anarquistes: un segle de moviment llibertari a Espanya. Barcelona: Ariel.
Els nens austríacs acollits a Osona
  • Vegeu Cortès
  • Lurdes
Vegeu Cortès, Lurdes (2011). "Els nens austríacs acollits a Osona (1920-1923)" (http:// www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/248029/332117). AUSA, XXV (167).
és Tivadar Soros -el pare de George Soros -, que ha explicat les seves vivències a Sibèria com a presoner de guerra a Modernaj Robinzonoj
  • Un Exemple N
Un exemple n'és Tivadar Soros -el pare de George Soros -, que ha explicat les seves vivències a Sibèria com a presoner de guerra a Modernaj Robinzonoj. Nova York: Mondial 1999
caràcter afeminat del moviment: més emocional que racional, i mancat de valors virils
  • Alguns Contemporanis Subratllaven
  • El
Alguns contemporanis subratllaven el "caràcter afeminat del moviment: més emocional que racional, i mancat de valors virils, com el patriotisme o el militarisme" (Garvía op. cit: pàg. 97).
Sent justos, no pensem que tinguem la veritat universal, i [per això] estem preparats per concedir que les persones amb idees religioses divergents de les nostres ens puguin ensenyar moltes coses
Nosaltres anirem més enllà. Obrirem la nostra revista a tots. Sent justos, no pensem que tinguem la veritat universal, i [per això] estem preparats per concedir que les persones amb idees religioses divergents de les nostres ens puguin ensenyar moltes coses". Espero Katolika I (1903), citat a Garvía (op. cit.: pàg. 190).
Sennaciulo 05/06, n-ro 1247-1248. D'altra banda, un estudi de la relació entre l'anarquisme i la llengua auxiliar internacional és el capítol 2 de Marin
  • Del Vegeu
  • Toño Barrio
Vegeu Del Barrio, Toño (2009). "Anarkiisto proponis Esperanton al la komunista internacion". Sennaciulo 05/06, n-ro 1247-1248. D'altra banda, un estudi de la relació entre l'anarquisme i la llengua auxiliar internacional és el capítol 2 de Marin, Dolors (2010). Anarquistes: un segle de moviment llibertari a Espanya. Barcelona: Ariel.
Visca França, Visca Catalunya!" La Catalogna durante la Prima Guerra Mondiale: una prospettiva di genere
  • Maria De La Tesi De
  • Marchese
Vegeu el capítol 6 de la tesi de Maria Marchese, "Visca França, Visca Catalunya!" La Catalogna durante la Prima Guerra Mondiale: una prospettiva di genere (http://www.fedoa. unina.it/8029/1/marchese_maria_23.pdf), Universitat de Nàpols.
Alexander Zamenhof hauria decidit acabar amb la seva vida davant les atrocitats i la crueltat de la guerra
Alexander Zamenhof hauria decidit acabar amb la seva vida davant les atrocitats i la crueltat de la guerra. Vegeu Banet-Fornalowa, Zofia (2000). La familio Zamenhof. La Chaux-de-Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro. nº 24 -SETEMBRE 2015
Towards Tomorrow: The Autobiography of Fenner Brockway. London: Hart-Davis, MacGibbon. Pàg. 54. I no molt lluny d'Anglaterra, un altre esperantista partidari de l'objecció de conciència era assassinat a l'Alçament de Pasqua de 1916
Explica Brockway a la seva autobiografia que, estant en règim d'aïllament, només se li permetia tenir un llibre i que durant una temporada aquest va ser una edició del Nou Testament en esperanto. Vegeu Brockway, Fenner (1977). Towards Tomorrow: The Autobiography of Fenner Brockway. London: Hart-Davis, MacGibbon. Pàg. 54. I no molt lluny d'Anglaterra, un altre esperantista partidari de l'objecció de conciència era assassinat a l'Alçament de Pasqua de 1916. Es tracta de Francis Sheehy-Skeffington, amic de James Joyce i seguidor de les idees pacifistes i feministes de T. W. Stead. Vegeu Levenson, Leah (1983). With Wooden Sword: a portrait of Francis Sheehy-Skeffington, militant pacifist. Boston: Northeastern University Press. La relació d'aquest periodista irlandès amb l'esperanto, apuntada per Leah (op. cit. Pàg 13), la va confirmar Christopher Fettes -deixeble del polític i professor Owen Sheehy-Skeffington, fill de Francis -en comunicació personal amb l'autor d'aquest article el 31 de juliol de 2015 a Lille, França.

Linked Research