ArticlePDF Available

La odonatofauna (Insecta: Odonata) de la conca del riu Flamisell (Pirineus centrals)

Authors:
  • Institució Catalana d'Història Natural

Abstract and Figures

The basin of the Flamisell river, a tributary of the Noguera Pallaresa river, was surveyed and a prelimi-nary list of the dragonfly species present and of the main types of habitats where they reproduce was obtained. In this study, a total of 37 species were recorded. In the alpine and subalpine glacial lakes area no dragonflies were detected except in some small shallow lakes and ponds, where holarctic species Enallagma cyathigerum and Aeshna juncea were found. In the lotic habitats, the species related with high fluvial ecological status Calopteryx virgo meridionalis, Boyeria irene, Onychogomphus uncatus and Cordulegaster boltonii were found to be widely distributed. The marginal marshy habitats of the Montcortès carstic lake were identified as a biodiversity hotspot for dragonflies in Catalonia since they support a rich assembly of 25 species. Finally, a monitoring scheme of the dragonfly communities in their characteristic habitats is proposed in order to detect possible impacts of the growing touristresort and real estate development in the Flamisell river basin. KEYWORDS: dragonflies, Flamisell river basin, species richness, habitats, biological indicator species, monitoring.
Content may be subject to copyright.
105
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 76: 105-121. 2010-2011 ISSN: 1133-6889
GEA, FLORA ET FAUNA
Resum
S’ha prospectat la conca del riu Flamisell, tributari
del riu Noguera Pallaresa, per tal d’elaborar un
primer catàleg de les espècies d’odonats presents i
dels principals tipus d’hàbitats on es reprodueixen.
En total, el nombre d’espècies detectades en aquest
estudi ha estat de trenta-set. A la zona dels estanys
alpins i subalpins d’origen glacial no s’ha observat
activitat d’odonats excepte en alguns de petits i poc
profunds i en alguns tolls d’aigua, on s’han trobat
les espècies holàrtiques Enallagma cyathigerum i
Aeshna juncea. Als ambients lòtics s’ha constatat
una àmplia presència de les espècies considerades
indicadores d’un bon estat ecològic uvial:
Calopteryx virgo meridionalis, Boyeria irene, Ony-
chogomphus uncatus i Cordulegaster boltonii.
Els ambients d’aiguamoll dels marges de l’estany
càrstic de Montcortès s’han identicat com un punt
d’alta biodiversitat d’odonats a Catalunya ja que
acullen una rica comunitat de vint-i-cinc espècies.
Es proposa un monitoratge de les comunitats
d’aquest grup d’insectes en els seus hàbitats ca-
rac terístics per detectar possibles impactes dels
processos d’urbanització i desenvolupament turístic
actualment en marxa a la conca del riu Flamisell.
Pa r a u l e s c l a u : odonats, conca del riu Flamisell,
diversitat especíca, hàbitats, espècies bioindi
cadores, monitorització.
Abstract
The dragonies (Insecta: Odonata) of the
Flamisell river basin (Catalan Pyrenees, NE
Iberian Peninsula)
The basin of the Flamisell river, a tributary of
the Noguera Pallaresa river, was surveyed and a
preliminary list of the dragony species present and
of the main types of habitats where they reproduce
was obtained.
In this study, a total of 37 species were recorded.
In the alpine and subalpine glacial lakes area no
dragonies were detected except in some small shallow
lakes and ponds, where holarctic species Enallagma
cyathigerum and Aeshna juncea were found.
In the lotic habitats, the species related with high
uvial ecological status Calopteryx virgo me ri dio-
nalis, Boyeria irene, Onychogomphus unca tus and
Cordulegaster boltonii were found to be widely
distributed.
The marginal marshy habitats of the Montcortès
carstic lake were identied as a biodiversity hotspot
for dragonies in Catalonia since they support a
rich assembly of 25 species.
Finally, a monitoring scheme of the dragony
communities in their characteristic habitats is
proposed in order to detect possible impacts of the
growing resort and real state development in the
Flamisell river basin.
Ke y w o r d s : dragonies, Flamisell river basin,
species richness, habitats, biological indicator
species, monitoring.
* C. del Dr. Salvà, 23. 08224 Terrassa. A/e: xavier.maynou@gmail.
com
L’odonatofauna (Insecta: Odonata)
de la conca del riu Flamisell
(Pirineus centrals)
Xavier Maynou i Señé*
Rebut: 05.10.10
Acceptat: 10.06.11
106
GEA, FLORA ET FAUNA
Resumen
Los odonatofauna (Insecta: Odonata) de la
cuenca del río Flamisell (Pirineos centrales)
Se ha prospectado la cuenca del río Flamisell,
auente del río Noguera Pallaresa, a n de elaborar
un primer catálogo de las especies de odonatos
presentes y de los principales tipos de hábitats
donde se reproducen.
En total, el número de especies de odonatos
detectadas en este estudio ha sido de 37.
En la zona de los lagos alpinos y subalpinos de
origen glacial no se ha observado actividad de
odonatos excepto en algunos de pequeño tamaño y
poco profundos y en algunas charcas, donde fueron
encontradas las espècies holárticas Enallagma
cyathigerum y Aeshna juncea.
En los ambientes lóticos se ha constatado una amplia
presencia de las especies consideradas indicadoras
de un buen estado ecológico uvial: Calopteryx
virgo meridionalis, Boyeria irene, Onychogomphus
uncatus y Cordulegaster boltonii.
Los ambientes de humedal de los márgenes del
lago cárstico de Montcortès han sido identicados
como un punto de alta biodiversidad de odonatos
en Cataluña ya que albergan una rica comunidad de
25 especies.
Se propone una monitorización de las comunidades de
este grupo de insectos en sus hábitats característicos
para detectar posibles impactos de los procesos de
urbanización y desarrollo turístico actualmente en
marcha en la cuenca del río Flamisell.
Pa l a b r a s c l a v e : odonatos, cuenca del río Flami-
sell, diversidad especíca, hábitats, espe cies bio
indicadoras, monitorización.
Introducció
L’objectiu principal del present treball és
proporcionar un catàleg de la fauna odonatolò-
gica de la conca del riu Flamisell i a més a més
identicar i descriure els principals tipus d’hà-
bitats on es reprodueix aquest grup d’insectes.
A. Localització de la zona d’estudi
La conca del riu Flamisell està situada a la
part més septentrional de la comarca del Pa-
llars Jussà i entra lleugerament per l’est a la
del Pallars Sobirà. Els seus cursos d’aigua
principals són rius de capçalera de conca: el
riu Flamisell, de 34 km de llarg, que transcorre
en bona part del seu recorregut per la vall Fos-
ca i el seu auent, el riu Bòssia o de Bellera, de
30 km, que ho fa per les adjacents valls de Ma-
nyanet i de Bellera i desemboca al Flamisell a
Senterada. Aquest, a la seva vegada, aboca al
riu Noguera Pallaresa a la cua de l’embassa-
ment de Talarn (la Pobla de Segur).
B. Geomorfologia
A grans trets, la conca es pot dividir en tres
unitats geomòrques:
1. La de la zona axial del Pirineu, amb les
característiques masses de roques granítiques
i pissarres d’origen paleozoic i amb un rosari
de llacs d’origen glacial i un bon nombre de
cims elevats entre els quals destaquen els de
Peguera (2942 m), Saburó (2906 m) i Mainera
(2906 m).
2. La de la zona de les Nogueres, que com-
prèn una depressió longitudinal amb predomi-
ni de terrenys formats per conglomerats eocè-
nics i oligocènics amb aoraments d’argiles,
gresos, margues, guixos, lutites i calcàries
d’origen mesozoic (Saura & Teixell, 2000).
3. Finalment, la de les serralades prepiri-
nenques interiors de Sant Gervàs i Peracalç,
on, a més dels conglomerats cenozoics, apa-
reixen calcàries i dolomies del Juràssic i del
Cretaci inferior. A través d’aquestes el riu Fla-
misell s’obre pas cap a la conca de Tremp pel
congost d’Erinyà.
Els estanys de muntanya de la capçalera del
riu Flamisell estan recrescuts i connectats arti-
cialment formant una xarxa hidrològica uti-
litzada en la generació d’energia elèctrica des
de principis del segle x x .
En el règim dels rius Flamisell i Bòssia, que
discorren per valls d’origen glacial, domina el
caràcter nival de les precipitacions, amb mà-
xims de cabal al mes de maig superiors al doble
107
dels mitjans, que són d’aproximadament 7,75
m
3
s
–1
en conjunt (Enciclopèdia.cat, 2011).
Dins de la conca, entre les serres de Ruixou
i Peracalç i a 1065 m d’altitud, es troba l’es-
tany de Montcortès, d’origen càrstic amb un
manantial intern.
C. Clima i vegetació
Les diferències climàtiques entre la capça-
lera de la conca i la desembocadura del riu Fla-
misell són acusades a causa del fort desnivell
altimètric, amb un augment de temperatures i
una disminució de les precipitacions. Les parts
altes presenten un clima alpí o subalpí amb
temperatures baixes, estius frescos i hiverns
humits i rigorosos. La pluviositat osciŀla entre
els 1200 mm anuals a la capçalera de la vall
del Flamisell i els 600 mm a la zona més meri-
dional dins de la conca de Tremp. En aquesta
última, el clima és mediterrani de muntanya
mitjana i baixa amb un estiu sec i precipitaci-
ons màximes a la primavera i tardor. Les osciŀ-
lacions de temperatura són molt acusades, amb
estius molt calorosos i hiverns freds a causa de
la inversió tèrmica (Recursos educatius de les
terres de Lleida, 2008).
La vegetació de la conca també és força di-
versa a causa de les condicions ambientals tan
diferents, i hi són presents pràcticament tots
els estatges de vegetació del territori català.
A les zones més septentrionals, als estatges
subalpí i alpí, la vegetació és d’alta muntanya,
amb domini de les pinedes de pi negre (Pinus
mugo ssp. uncinata) i dels prats alpins respec-
tivament.
Als estatges montans de la vall Fosca i la
vall de Manyanet, a les zones més humides, hi
ha pinedes de pi roig, fagedes i boscos de pla-
nifolis com el trèmol (Populus tremula), auró
(Acer sp.), arç blanc (Crataegus monogyna) i
avellaner (Corylus avellana).
A les zones més seques, s’hi troben rou-
redes de roure martinenc (Buxo-Quercetum
pubescentis) a les parts més altes i carrascars
(Quercetum rotundifoliae buxetosum) a les
més baixes.
Sovint, a les rouredes més alterades per
l’acció humana, el boix (Buxus sempervirens)
hi és força abundant i en alguns indrets forma
boixedes.
Quant a l’ús del territori destaca la tradici-
onal activitat ramadera extensiva, sobretot del
sector boví i, en molta menor mesura, de l’oví.
Les zones més altes presenten una extensió
considerable de prats de pastura, mentre que
les mitjanes i baixes es dediquen més al cultiu
de farratge (Barrachina & Tulla, 2006).
D. Antecedents en l’estudi dels odonats
Les úniques dades obtingudes en la recerca
bibliogràca pel que fa a antecedents en l’estu-
di dels odonats en aquest àmbit geogràc són
les de les observacions realitzades per L. Na-
vàs en les seves excursions entomològiques a
principis del segle x x , en concret l’any 1918 a
l’estany de Moncortès (Navàs, 1919) i el 1929
al riu Flamisell a la Pobla de Segur (Navàs,
1930). El mateix autor fa referència en un altre
article (Navàs, 1927) a les libèŀlules recollides
per F. Haas també a la Pobla de Segur i l’es-
tany de Montcortès els anys 1914 i 1918.
A partir d’aquí ja no apareixen més publica-
cions ns a l’any 1996, en què Jödicke (1996)
fa referència a una observació de M. Schaub
l’any 1993 a prop de la Pobla de Segur.
La llista de les espècies mencionades en
aquestes publicacions es mostra a la taula 1.
Ja més recentment, gràcies a les prospecci-
ons realitzades pels membres del Grup d’Estu-
di dels Odonats de Catalunya, M. Lockwood
l’any 1999, P. Müller els anys 2005 i 2006 i R.
M. Batlle l’any 2006, es va anar obtenint més
informació sobre la composició de la comuni-
tat d’odonats de l’estany de Montcortès. Cal
destacar l’observació per primer cop en aquest
indret de Aeshna afnis, una espècie probable-
ment amenaçada a Catalunya, per part de J. M.
Olmo l’any 2009.
108
GEA, FLORA ET FAUNA
J. Escolà aporta dades de 2005 d’un parell
d’espècies noves del riu Flamisell a la Pobla
de Segur. Tots aquests registres recents, abo-
cats a la base de dades inèdita del grup, es re-
lacionen a la taula 2.
Material i mètodes
Durant els anys 2007 a 2010 es realitzaren
captures d’individus adults amb una mànega en-
tomològica circular de 40 cm de diàmetre per a
la seva identicació en mà a ull nu o amb l’ajut
de mitjans òptics a diversos punts de la conca del
riu Flamisell, fonamentalment als rius Flamisell i
Bòssia, a torrents tributaris d’aquests amb un rè-
gim hidrològic de caràcter permanent, a l’estany
rstic de Montcortès, a estanys i tolls d’aigua
alpins i subalpins i també a alguns ambients allu-
nyats de l’aigua com ara prats i camins forestals.
A més a més es varen recollir exúvies, les quals,
juntament amb els individus immadurs detectats,
han estat considerades com a prova de la repro-
ducció amb èxit de les espècies corresponents als
punts de mostreig on es varen trobar.
Les visites als punts d’observació es varen
produir principalment entre les 9 i les 15 ho-
res (hora solar mitjana) encara que, als mesos
d’estiu, alguns punts varen ser visitats més
tard (ns a les 19 hores) per tal de poder detec-
tar espècies amb activitat crepuscular.
Per a una millor gestió de les citacions de
camp aquestes es varen introduir a la base de
dades en línia del grup de treball Oxygastra
(Institució Catalana d’Història Natural).
En relació amb els individus adults es va
obtenir material fotogràc de totes les espèci-
es observades.
Ta u l a 1. Registres bibliogràcs d’observacions d’odonats a la conca del riu Flamisell.
Espècie Observador, any Punt
Zigoptera
Calopterygidae
Calopteryx virgo meridionalis Sélys, 1873 Navàs, 1918 F
Calopteryx haemorrhoidalis hae. (Vander Linden, 1825) Navàs, 1918 F
Lestidae
Lestes virens virens (Charpentier, 1825)* Maluquer, 1918 F
Sympecma fusca (Vander Linden, 1820) Navàs, 1918 M
Coenagrionidae
Enallagma cyathigerum (Charpentier, 1840) Navàs, 1918 M
Coenagrion puella (Linnaeus, 1758) Navàs, 1918 M
Anisoptera
Aeshnidae
Anax imperator Leach, 1815 Haas, 1918 M
Gomphidae
Gomphus pulchellus Sélys, 1840 Haas, 1918 M
Onychogomphus uncatus (Charpentier, 1840) Navàs, 1929 F
Onychogomphus forcipatus ung. Vander Linden, 1820 Schaub, 1993 F
Libellulidae
Orthetrum coerulescens (Fabricius, 1798) Haas, 1918 F
Orthetrum coerulescens (Fabricius, 1798) Haas, 1918 F
Punt: M: estany de Montcortès; F: riu Flamisell (la Pobla de Segur).
*Aquesta espècie no apareix a la bibliografia sinó que s’ha inclòs a partir d’un exemplar
legat per S. Maluquer al Museu de Zoologia de Barcelona i identificat per R. Martín l’any 2010.
109
En total es varen realitzar 67 visites a 18
indrets diferents, distribuïdes en 43 dies, entre
els mesos de març i octubre dels anys 2007 a
2010.
Per a la identicació dels individus adults
es va utilitzar el criteri de Dijkstra & Lewing-
ton (2006) i per a la de les exúvies el de Heide-
mann & Seidenbusch (2002).
Els hàbitats característics estudiats més en
profunditat són els següents:
1. Tolls d’aigua a la zona de prats alpins de la
capçalera del riu Flamisell
Es varen visitar alguns estanys alpins grans
i algunes basses petites dels voltants a la cap-
çalera del riu Flamisell, entre els 2200 i els
2500 m d’altitud.
2. Estanys alpins i subalpins petits
Dins d’aquest tipus d’hàbitat es va prospec-
tar l’estany de Filià, situat a la muntanya de
Filià a 2140 m d’altitud dins del PEIN del ma-
teix nom.
També es varen prospectar altres estanys de
característiques similars com els de Manya-
net o de Llevata, situats, però, a una mica més
d’altitud (2450 m).
3. Torrents de muntanya mitjana
Com a exemple típic es va prospectar un
transsecte de 100 m aproximadament del tor-
Ta u l a 2. Espècies observades a la conca del riu Flamisell en temps recents per membres del Grup d’Estudi dels Odonats de
Catalunya (Oxygastra) i introduïdes a la base de dades del grup.
Punt: M: estany de Montcortès; F: riu Flamisell (la Pobla de Segur).
Espècie Observador, any Punt
Zigoptera
Lestidae
Lestes virens virens (Charpentier, 1825) M. Lockwood, 1999 M
Chalcolestes viridis (Vander Linden, 1825) M. Lockwood, 1999 M
Sympecma fusca (Vander Linden, 1820) R. M. Batlle, 2006 M
Coenagrionidae
Ischnura graellsii (Rambur, 1842) M. Lockwood, 1999; J. Escolà, 2005 M; F
Enallagma cyathigerum (Charpentier, 1840) P. Müller, 2005 M
Coenagrion puella (Linnaeus, 1758) P. Müller, 2005 M
Ceriagrion tenellum (de Villers, 1789) P. Müller, 2005 M
Platycnemididae
Platycnemis latipes Rambur, 1842 J. Escolà, 2005 F
Anisoptera
Aeshnidae
Aeshna mixta Latreille, 1805 M. Lockwood, 2005 M
Aeshna affinis Vander Linden, 1820 J. M. Olmo, 2009 M
Anax imperator Leach, 1815 P. Müller, 2005 M
Anax parthenope (Sélys, 1839) P. Müller, 2005 M
Gomphidae
Onychogomphus forcipatus ung. Vander Linden, 1820 J. Escolà, 2005 F
Cordulegastridae
Cordulegaster boltonii (Donovan, 1807) M. Lockwood, 1999 M
Libellulidae
Libellula quadrimaculata Linnaeus, 1758 P. Müller, 2006 M
Orthetrum cancellatum (Linnaeus, 1758) P. Müller, 2005 M
Orthetrum brunneum (Fonscolombe, 1837) J. Escolà, 2005 F
Sympetrum fonscolombii (Sélys, 1840) P. Müller, 2006 M
Sympetrum striolatum (Charpentier, 1840) M. Lockwood, 1999 M
Crocothemis erythraea (Brullé, 1832) M. Lockwood, 1999 M
110
GEA, FLORA ET FAUNA
rent del barranc Roi, a l’indret anomenat Pont
dels Obacs, a 1160 m d’altitud.
4. Curs mitjà dels rius Flamisell i Bòssia
Com a exemple característic d’aquest tipus
d’hàbitat es va prospectar un transsecte de 100
m situat al riu Bòssia a una altitud de 820 m.
5. Curs baix del riu Flamisell
Aquest hàbitat correspon al tram del Flami-
sell pròxim a la seva desembocadura a la Pobla
de Segur, a 520 m d’altitud.
6. Estany càrstic de Montcortès
Aquest d’origen càrstic, amb un perímetre
gairebé circular i situat a 1065 m d’altitud,
presenta una superfície aproximada de 9,3 ha.
La descripció detallada dels hàbitats es fa
més endavant a l’apartat de resultats i discus-
sió. En el cas dels uvials, la descripció es basa
en els apartats del càlcul de l’Índex d’Hàbitat
Fluvial (Pardo et al. 2002) i en els de la txa
d’hàbitat del projecte Odonats Bioindicadors
(Martín, 2007). En concret es va anotar l’am-
plada i la composició del substrat de la llera,
la presència de ràpids, la inclusió en els ràpids
(mesura del grau en què les partícules dels
substrat estan enfonsades en el llit del riu), el
règim de velocitat i profunditat de l’aigua, el
tipus de vegetació de ribera i el percentatge
d’ombra a la llera (aproximadament al mig-
dia), els elements d’heterogeneïtat (matèria
orgànica de tipus aŀlòcton al llit del riu com
branques, fulles, etc), el tipus i la cobertura de
la vegetació aquàtica i la presència d’esculle-
res i altres obres.
A la taula 3 es presenta una llista dels in-
drets visitats durant la realització del treball
de camp amb les seves coordenades UTM i el
tipus d’hàbitat corresponent. A la gura 1 s’in-
dica la seva localització en el mapa.
Resultats i discussió
Es van obtenir un total de 264 registres
d’exemplars adults corresponents a 37 espècies
Indrets visitats
UTM (31 T) Hàbitat
x y h
1 Riu Flamisell (la Pobla de Segur) 332036 4679465 512 5
2 Riu Flamisell (la Pobla de Segur, basses laterals) 332012 4679667 513 5
3 Ctra. L-522 del congost d’Erinyà a la Pobla de Segur. 330532 4682691 660 5
4 Riu Flamisell (Senterada) 330538 4688677 740 4
5 Riu Bòssia (Senterada) 329605 4688759 740 4
6 Riu Bòssia (ctra. N-260, km. 323) 327502 4690561 820 4
7 Estany de Montcortès 335065 4688627 1065 6
8 Barranc de Sant Genís 331127 4689261 760 3
9 Barranc Roi (desembocadura al riu Flamisell) 332362 4695130 810 3
10 Barranc Roi (Pont dels Obacs) 331445 4695250 1160 3
11 Riu Flamisell (Cabdella) 335592 4704956 1440 4
12 Estany de Filià 332030 4702030 2140 2
13 Riu Flamisell (Pla d’Estallposí) 335182 4706480 1600 4
14 Estany Tort 334442 4709820 2280 1
15 Estany de Mar 336970 4709930 2450 1
16 Barranc de Canarill 324315 4695770 1040 3
17 Riu La Valiri 324858 4695820 1060 3
18 Estanyets de Manyanet o de Llevata 327467 4704952 2450 2
Ta u l a 3. Llista dels punts prospectats. Hàbitat: hàbitat característic al qual pertany el punt prospectat. 1: Tolls d’aigua a la
zona de prats alpins de la capçalera del riu Flamisell; 2: Estanys alpins i subalpins petits; 3: Torrents de muntanya mitjana; 4:
Curs mitjà dels rius Flamisell i Bòssia; 5: Curs baix del riu Flamisell; 6: Estany càrstic de Montcortès.
111
diferents d’odonats, 16 de zigòpters i 21 d’ani-
sòpters, distribuïdes en 8 famílies i 22 gèneres
diferents (Taula 4). D’aquestes 37 espècies, 13
són noves per a la zona d’estudi en comparació
amb les llistes de registres anteriors (taules 1 i
2). A la taula 4 s’indica també per quines espèci-
es s’ha pogut constatar la reproducció amb èxit
a la conca a partir de la recoŀlecció d’exúvies o
de l’observació d’individus tenerals.
La comparació del nombre d’espècies (37)
obtingut en el present treball de camp amb el
total d’espècies (69) citades a Catalunya (Dan-
tart & Martín, 1999; Martín, 2004; Luque &
Serra, 2006; Lockwood et al., 2007) ens indica
que almenys un 54 % d’aquestes es troben ac-
tualment a la conca del Flamisell. Si conside-
rem el total de les espècies (76) presents a la
península Ibèrica (Torralba & Ocharan, 2007),
el percentatge és del 49 %.
A. Descripció dels hàbitats prospectats, es-
pècies residents i ecologia
1. Tolls d’aigua a la zona de prats alpins
de la capçalera del riu Flamisell
Es va comprovar que l’hàbitat núm. 1, pe-
tits tolls d’aigua d’entre 6 i 20 m de grandà-
ria, envoltats de prat higròl, amb vegetació
submergida d’espargani de muntanya (Spar-
ganium angustifolium) i situats a les zones de
prat, és utilitzat com a lloc de reproducció pels
odonats. En concret, se’n varen observar a tres
punts, dos a prop de l’estany Tort (2280 m alt.)
i un de l’estany de Mar (2420 m alt.).
A prop de l’estany Tort es varen trobar
exemplars d’Aeshna juncea, una espècie res-
tringida als ambients de muntanya a les nos-
tres latituds, incloent-hi adults, exúvies i emer-
gències. En hàbitats similars entre l’estany de
Colomina i l’estany de Mar (2450 m alt.) es va
observar algun exemplar d’Enallagma cyathi-
gerum, encara que no es va detectar cap tipus
de comportament reproductiu.
En canvi, als estanys alpins grans no es va-
ren detectar poblacions d’odonats. Les osciŀ-
lacions en el nivell d’aigua provocades per la
seva connexió a la xarxa hidràulica de produc-
ció d’energia elèctrica, el seu caràcter oligo-
tròc i el fet que freqüentment estiguin vore-
jats per tarteres diculten el desenvolupament
de les comunitats litorals i en fan uns ambients
poc adequats per a aquest grup d’insectes.
2. Estanys alpins i subalpins petits
L’estany de Filià és un petit estany (1,8 ha)
oligotròc i poc profund envoltat de prats hi-
Fi g u r a 1. Localització dels punts prospectats a la conca del
riu Flamisell. Font: elaboració pròpia a partir de la carto-
graa del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya (http://mediambient.gencat.net/cat/
el_departament/cartograa/)
112
GEA, FLORA ET FAUNA
Ta u l a 4. Relació d’espècies observades a la conca del riu Flamisell en el treball de camp realitzat entre els anys 2007 i 2010.
A continuació del nom de l’espècie s’indica la seva caracterització biogeogràca segons Torralba Burial & Ocharan, els tipus
d’hàbitat on es va observar la seva presència, si es va constatar la seva reproducció i els punts prospectats on es va trobar.
Cbio.: caracterització biogeogràca segons Torralba & Ocharan. ES: espècie eurosiberiana. HO: espècie holàrtica. PO: es-
pècie pòntic-oriental. HM: espècie holomediterrània. MO: espècie mediterrània occidental. IM: espècie iberomagribí. ET:
espècie etiòpica. Hab.: hàbitat característic on es troba a la conca del Flamisell. 1: Tolls d’aigua a la zona de prats alpins de la
capçalera del riu Flamisell; 2: Estanys alpins i subalpins petits; 3: Torrents de muntanya mitjana; 4: Curs mitjà dels rius Flami-
sell i Bòssia; 5: Curs baix del riu Flamisell; 6: Estany càrstic de Montcortès. R.: R (reproducció constatada a la conca). Punts:
Punts (segons la taula 3) amb presència de l’espècie.
Espècie Cbio Hab R Punts
Zigoptera
Calopterygidae
Calopteryx xanthostoma (Charpentier, 1825) IM 5 R 1
Calopteryx virgo meridionalis Sélys, 1873 MO 3,4 R 5,8,9,10,16
Calopteryx haemorrhoidalis hae. (Vander Linden, 1825) MO 5 R 1
Lestidae
Lestes virens virens (Charpentier, 1825) IM 6 7
Chalcolestes viridis (Vander Linden, 1825) MO 6 R 7
Sympecma fusca (Vander Linden, 1820) HM 6 R 7
Coenagrionidae
Ischnura graellsii (Rambur, 1842) IM 6 R 7
Enallagma cyathigerum (Charpentier, 1840) HO 2,6 R 7,12,15
Coenagrion puella (Linnaeus, 1758) PO 6 R 7
Coenagrion mercuriale (Charpentier, 1840) IM 5 R 1
Coenagrion scitulum (Rambur, 1842) HM 6 R 7
Coenagrion caerulescens (Fonscolombe, 1838) IM 5 R 1
Erythromma lindenii (Sélys, 1840) HM 6 R 7
Pyrrhosoma nymphula (Sulzer, 1776) MO 5,6 R 2,5,7,13
Ceriagrion tenellum (de Villers, 1789) MO 6 R 7
Platycnemididae
Platycnemis latipes Rambur, 1842 IM 5,6 R 1,7
Anisoptera
Aeshnidae
Aeshna mixta Latreille, 1805 ES 6 R 7
Aeshna affinis Vander Linden, 1820 PO 6 7
Aeshna cyanea (Müller, 1764) HM 5,6 R 3,7
Aeshna juncea (Linnaeus, 1758) HO 1 R 14
Anax imperator Leach, 1815 ET 6 R 7
Anax parthenope (Sélys, 1839) PO 6 R 7
Boyeria irene (Fonscolombe, 1838) MO 3,4,5 R 1,4,5,6,8,10
Gomphidae
Gomphus pulchellus Sélys, 1840 IM 6 R 7
Onychogomphus uncatus (Charpentier, 1840) IM 3,4,5 R 1,4,5,8
Onychogomphus forcipatus ung. Vander Linden, 1820 MO 4,5 R 1,4
Cordulegastridae
Cordulegaster boltonii (Donovan, 1807) MO 3,4,5 R 1,4,5,6,8,9,10,11,13
Libellulidae
Libellula quadrimaculata Linnaeus, 1758 HO 6 R 7
Libellula depressa Linnaeus, 1758 PO 5,6 R 2,7
Orthetrum cancellatum (Linnaeus, 1758) HM 6 R 7
Orthetrum coerulescens (Fabricius, 1798) HM 4,5 R 1,5
Orthetrum brunneum (Fonscolombe, 1837) HM 5 R 1
Sympetrum sanguineum (Müller, 1764) HM 6 R 7
Sympetrum flaveolum (Linnaeus 1758) ES 6 7
Sympetrum striolatum (Charpentier, 1840) ES 6 R 7
Crocothemis erythraea (Brullé, 1832) ET 5,6 R 2,7
Trithemis annulata (Palisot de Beauvois, 1807) ET 6 7
113
gròls i molleres de Carex nigra amb mode-
rada presència d’hidròts, fonamentalment
Sparganium angustifolium, Ranunculus aqua-
tilis i Myriophyllum sp. Pel que fa a la fauna
destaquen la truita comuna (Salmo trutta) i el
barb roig (Phoxinus phoxinus), espècies intro-
duïdes.
En les visites efectuades s’hi va poder ob-
servar una població ben establerta d’Enallag-
ma cyathigerum, amb un considerable nombre
d’adults, exúvies, emergències i tenerals.
En canvi, als similars estanyets de Manya-
net o de Llevata, situats a una altitud lleuge-
rament superior (2420 m i 2450 m), no s’hi va
poder detectar presència d’odonats ni en fase
adulta ni larval.
Cal destacar que en els hàbitats 1 i 2 les tem-
peratures mitjanes anuals són inferiors a 5 ºC.
3. Torrents de muntanya mitjana
El curs d’aigua representatiu, el torrent del
barranc Roi, és poc profund, un règim de
velocitat lent i travessa una roureda de roure
martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) amb
boix (Buxus sempervirens) i altres arbres (Be-
tula sp.) i arbustos de ribera acompanyants,
alternant amb zones de prats de pastura. L’am-
plada de la llera és inferior a 2 m i hi ha pre-
sència de ràpids. La vegetació arbòria hi és
ben desenvolupada i això fa que en el tram
prospectat l’ombra sobre el torrent sigui apro-
ximadament del 50 %. La vegetació baixa està
representada bàsicament per Carex sp i Ment-
ha longifolia. Les molses també són abundants
a prop de la llera i hi ha presència d’hidròts
en forma d’algues lamentoses, encara que el
grau de cobertura de la superfície és baix (2 %
aproximadament).
La velocitat de l’aigua mesurada en aquest
transsecte al mes d’agost de 2009 va ser de 16
cm s
–1
i la composició aproximada del substrat
del llit d’un 25 % de blocs i pedres, un 25 %
de còdols, un 25 % de grava, un 15 % de sorra
i un 10 % de llims. El grau d’inclusió en els
ràpids era molt baix. Hi havia poc material aŀ-
lòcton al llit del torrent encara que un nombre
reduït de vaques hi tenen accés.
Les espècies detectades en aquest tipus d’hà-
bitat varen ser Calopteryx virgo meridionalis,
Bo yeria irene, Onychogomphus uncatus i Cor-
dulegaster boltonii.
Calopteryx virgo meridionalis és una espècie
estenotípica adaptada als tributaris del Flamisell
i Bòssia no molt amples, amb aigua neta, freda i
ben oxigenada i parcialment coberts.
Boyeria irene té una bona presència als tor-
rents i rius en sectors parcialment ombrejats i
amb arrels d’arbres i arbusts a la vora, que li
serveixen com a llocs d’oviposició i d’hàbitat
per a les larves.
Onychogomphus uncatus presenta una dis-
tribució més aviat restringida als trams oberts
amb presència abundant de blocs i còdols, a
sobre dels quals acostuma a parar-se.
Cordulegaster boltonii s’ha trobat extensa-
ment distribuïda per la conca als trams baixos,
mitjans i ns i tot alts dels torrents i dels rius
des dels 512 m d’altitud (la Pobla de Segur)
ns als 1830 m (barranc de Francí).
Boyeria irene, Onychogomphus uncatus i
Cordulegaster boltonii formen una associa-
ció típica en els cursos d’aigua permanents de
muntanya mitjana a la conca occidental del
Mediterrani (Ferreras Romero, 1994) i són bo-
nes indicadores de la qualitat del medi aquàtic
(Torralba Burrial, 2009).
El projecte d’ús d’odonats com a indicadors
de la qualitat del medi aquàtic a Catalunya
(Martín, 2007) utilitza Boyeria irene i Cor-
dulegaster boltonii, però en lloc de Onycho-
gomphus uncatus incorpora Calopteryx virgo
meridionalis per tractar-se d’una espècie més
fàcil d’identicar al camp.
4. Curs mitjà dels rius Flamisell i Bòssia
En el punt que es va agafar com a represen-
tatiu la llera presenta una amplada entre 8 i 10
m. El règim de velocitat en la part central del
114
GEA, FLORA ET FAUNA
curs és elevat (al voltant de 100 cm s
–1
mesurat
al mes de juny de 2010) i la fondària, conside-
rable, osciŀla al voltant dels 40 cm en època
estival. Només en els marges hi ha zones on
la velocitat s’alenteix i ns i tot es fa pràcti-
cament nuŀla a causa de la presència de blocs
grans de pedra o arrels d’arbres que creen con-
dicions més suaus. La composició de la llera
difereix molt entre el centre i els marges. En
el primer dominen els blocs i pedres (60 %) i
els còdols (30 %), i la resta de la superfície és
ocupada per graves (10 %), amb un grau d’in-
clusió als ràpids pràcticament nul. En alguns
punts dels marges els obstacles, fonamental-
ment els blocs de pedra, permeten un augment
de la sedimentació de partícules petites de sor-
ra (30 %) i llim (20 %), mentre que la grava i
els còdols ocupen un altre 20 % cadascun i els
blocs grans i les pedres el 10 % restant. La co-
bertura de vegetació aquàtica és nuŀla.
La vegetació de la riba està dominada per una
línea arbòria i arbustiva de pollancres (Populus
nigra i Populus nigra var. italica), amb alguns
àlbers (Populus alba), sargues (Salix elaeag-
nos ssp. angustifolia) i saulics (Salix purpurea)
escampats projectant una ombra sobre la llera
d’un 30 %. S’hi observa també creixement de
molses a prop de l’aigua. A mida que ens allu-
nyem de la riba predomina la roureda de roure
martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) alter-
nant amb conreus de farratge i erms. La presèn-
cia de material aŀlòcton a la llera del riu només
esdevé important als marges.
En aquest hàbitat cal destacar novament la
comunitat d’odonats formada per les espècies
bioindicadores Boyeria irene, Cordulegaster
boltonii i Onychogomphus uncatus, aquesta
última, com hem dit abans, més restringida als
trams oberts i codolosos, ambient que compar-
teix en alguns punts amb Onychogomphus for-
cipatus unguiculatus.
Aquí les espècies Pyrrhosoma nymphula,
Orthetrum coerulescens i Calopteryx virgo
meridionalis no serien típiques sinó que apro-
tarien ambients marginals amb característi-
ques diferents.
En els hàbitats 3 i 4 els cursos d’aigua són
sistemes heterotròcs que depenen de l’apor-
tació de matèria orgànica dels ecosistemes
forestals adjacents. L’escassesa de nutrients,
l’elevada velocitat de l’aigua i la baixa tem-
peratura fan que la producció vegetal sigui
molt limitada i no hi trobem els macròts que
constitueixen l’hàbitat de la majoria de larves
d’aquest grup d’insectes. Així, la diversitat i
abundància d’odonats són baixes i les larves
sovint han de suportar aquest règim rigorós
aprotant les condicions més suaus que es do-
nen en els marges entre les arrels i els blocs
de pedra. Algunes d’elles presenten hàbits
cavadors i s’enterren al llit del riu com les de
Cordulegaster boltonii, que solen trobar-se
colgades en capes d’humus dipositades sobre
el substrat sorrenc (Needham & Betten, 1901,
cit. a Corbet, 1962).
5. Curs baix del riu Flamisell
Aquest tram està caracteritzat per l’acu-
mulació de les aportacions aŀluvials del riu.
Aquest últim es divideix en dos braços, el
principal amb velocitat de l’aigua més elevada
i un altre amb un cabal i velocitat inferiors i
una amplada de la llera menor de 2 m. Es varen
prospectar tots dos i també algunes petites bas-
ses laterals desconnectades. La vegetació de
ribera està constituïda per un bosquet arbustiu
integrat per salzedes de sarga (Salix elaeag-
nos) i saulic (Salix purpurea) i per altres arbres
de ribera (Populus nigra, Alnus glutinosa) que
colonitzen la llera del riu. Destaca la presèn-
cia dels helòts Phragmites australis, Typha
angustifolia i Scirpus holoschoenus i també
abunden les herbàcies Molinia coerulea, Lyth-
rum salicaria, Mentha longifolia i Carex sp.
Es va escollir com a hàbitat d’interès odona-
tològic el corresponent al braç menor ja que es
diferencia en major mesura de l’hàbitat núm.
4 i s’hi va trobar més diversitat d’odonats. La
115
velocitat de l’aigua mesurada al mes d’agost
de 2009 va ser de 14 cm s
–1
i el substrat del llit
estava format per un 10 % de blocs i pedres,
un 20 % de còdols, un 20 % de grava, un 25 %
de sorra i un 25 % de llims, amb un grau d’in-
clusió baix als ràpids. La cobertura d’hidròts,
en forma d’algues lamentoses, era del 7 %
aproximadament i l’ombra sobre la llera del
25 %. Hi havia presència de molses i helòts
però poc material aŀlòcton.
En aquest braç menor, amb corrent lent, més
insolació i quantitat de nutrients i, per tant,
amb una important producció primària, s’afa-
voreix, tal com es va comprovar, una major
presència de macròts. Aquests, com s’ha dit
abans, incrementen la varietat d’hàbitats lar-
varis disponibles i permeten una bona diver-
sitat d’espècies ja que constitueixen ambients
molt adequats per a una majoria de zigòpters
i un bon nombre de libeŀlúlids i aeshnids, que
viuen entre aquesta vegetació (Corbet, 1999).
S’hi varen detectar les espècies indicado-
res de bona qualitat d’hàbitat Boyeria irene,
Onychogomphus uncatus i Cordulegaster
boltonii i també Coenagrion mercuriale, una
espècie protegida per la Directiva Europea
d’Hàbitats tot i que en l’àmbit regional de Ca-
talunya no es pot considerar amenaçada. Cal
destacar també l’observació reiterada d’un
nombre elevat d’exemplars identicats com
a Aeshna cyanea alimentant-se de dípters al
capvespre en zones forestals pròximes com,
per exemple, a la carretera L-522 entre la Po-
bla de Segur i el congost d’Erinyà. Es va com-
provar, però, que aquesta espècie utilitza per
reproduir-se petits punts d’aigua com basses i
abeuradors més que no pas el mateix riu.
Altres espècies observades en aquest tipus
d’ambient com Coenagrion caerulescens,
Pyrrhosoma nymphula, Platycnemis latipes,
Onychogomphus forcipatus unguiculatus,
Orthetrum coerulescens, Orthetrum brunne-
um, Libellula depressa i Crocothemis eryth-
raea són menys exigents quant a requeriments
d’hàbitat, i les dues últimes són més pròpies
d’aigües estagnants i aproten com a llocs de
posta tolls d’aigua marginals.
Al braç ample del riu, un hàbitat més similar
al núm. 4 encara que amb corrent no tan fort,
es varen detectar Boyeria irene i Calopteryx
xanthostoma, aquest últim el calopterígid més
abundant a la conca, ocupant les vores amb
força vegetació. Calopteryx haemorrhoidalis
haemorrhoidalis va aparèixer barrejat amb ell
en alguns punts, però la seva abundància es va
revelar major al tram nal del braç petit, amb
menor velocitat de l’aigua i més eutrotzat, on
sembla competir millor amb el seu congènere.
6. Estany càrstic de Montcortès
Aquest estany està format per una sola cu-
beta, presenta alimentació subterrània i sobre-
ïx cap al barranc de Ruixou.
Inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Na-
tural (PEIN), una superfície aproximada de
9,3 ha i una fondària mitjana de 20 m. El seu
pH osciŀla entre 6,5 i 8,5 (Terradas, 1989).
És un estany mesotròc i meromíctic en-
voltat per un cinturó d’helòts compost prin-
cipalment per canyís (Phragmites australis),
el qual proporciona un ambient d’aiguamoll
en algunes parts del seu perímetre. En algunes
zones somes que s’inunden temporalment hi
ha extensions d’espargani (Sparganium erec-
tum). La vegetació dels voltants consisteix en
prats de pastura, conreus de farratge i roureda
submediterrània de roure martinenc (Buxo-
Quercetum pubescentis), amb boix (Buxus
sempervirens) i alguns pollancres dispersos
(Populus nigra).
Cal destacar els predadors presents a l’es-
tany amb possible impacte sobre les fases
aquàtiques dels odonats, en concret els anà-
tids com el cabusset (Podiceps rucollis) i les
espècies piscícoles introduïdes com la carpa
(Cyprinus carpio) i la truita comuna (Salmo
trutta). El balquer (Acrocephalus arundina-
ceus), ocell insectívor habitant del canyissar,
116
GEA, FLORA ET FAUNA
pot ser un consumidor potencial d’adults (Fer-
rer et al., 1989).
L’estat de conservació de l’estany és prou
bo encara que, a causa de la intensa freqüenta-
ció estival, la vegetació dels marges presenta
una certa degradació. Els conreus i pastures
dels voltants de l’estany també contribueixen
al deteriorament de la qualitat de l’aigua i de
l’entorn (Orta, 1992).
Cal mencionar, en primer lloc, la riquesa de
la seva comunitat d’odonats, formada per vint-
i-cinc espècies. A més a més, pel seu interès
conservacionista, destaquen els ambients mar-
ginals d’aiguamoll i particularment els tempo-
rals, que acullen algunes espècies interessants
pròpies d’aquests tipus d’hàbitats.
Se sap que algunes espècies d’odonats pre-
senten adaptacions als ambients temporals i po-
den suportar l’absència d’aigua supercial per
un període de temps variable (Corbet, 1999).
El signicat ecològic d’aquest tipus d’adap-
tacions és evitar la pressió dels depredadors,
principalment dels peixos. En el cas de l’es-
tany de Montcortès s’ha observat que la car-
pa (Cyprinus carpio), espècie introduïda for-
ça abundant a l’estany i que se sap que preda
sobre els insectes bentònics, explota els am-
bients soms dels marges i, per tant, l’asseca-
ment intermitent pot afavorir la supervivència
d’aquests últims.
Les adaptacions als ambients temporals es
poden presentar tant en fase d’ou com de larva
(Corbet, 1999) i a l’estany de Montcortès s’han
trobat espècies representatives de pràcticament
totes les estratègies adaptatives conegudes.
En fase d’ou, els lèstids presents a Montcor-
tès com Lestes virens virens i Chalcolestes vi-
ridis utilitzen l’oviposició endofítica, i inserei-
xen els ous als teixits de vegetals que pengen
per sobre de l’aigua o estan a prop d’aquesta.
Per altra banda, algunes espècies exofíti-
ques com Sympetrum sanguineum, Sympetrum
aveolum i Aeshna afnis, que presenten acti-
vitat reproductora ben avançat l’estiu quan la
majoria dels ambients temporals ja s’han asse-
cat, poden manifestar una estratègia d’eclosió
retardada dels ous. Els ous són dipositats en
les depressions del sòl que tindran major pro-
babilitat de quedar inundades més endavant i
els oferiran les condicions adequades per eclo-
sionar (Corbet, 1962).
Quant a les adaptacions en fase de larva, els
lèstids es desenvolupen amb molta rapidesa en
aquesta latitud. També presenten un desenvo-
lupament ràpid les espècies d’Ischnura, entre
elles Ischnura graellsii, la qual pot completar
dues, tres i ns a quatre generacions en un any
(Corbet et al., 2006).
Una altra adaptació en fase de larva que po-
den presentar certs odonats residents a l’estany
de Montcortès és la resistència a la desecació.
Algunes espècies no aconsegueixen completar
el seu cicle larvari abans que l’aigua desapa-
regui, però han desenvolupat la capacitat, en
major o menor mesura, de sobreviure en estat
larvari les condicions de sequera. Aquest és
el cas de Coenagrion puella (East, 1900, cit.
a Corbet, 1999), Libellula depressa (Beutler,
1989, cit. a Corbet, 1999) i Libellula quadri-
maculata (Valtonen, 1986, cit. a Corbet, 1999).
És probable, en el cas d’aquestes dues últimes,
que en assecar-se el toll d’aigua, les larves es
desplacin cap a bassals residuals i nalment
utilitzin el gradient d’humitat i temperatura
per localitzar refugis humits i freds. Aquests
refugis poden estar a prop de la superfície del
sediment, però alguns cops les larves s’enter-
ren profundament, cercant el nivell freàtic.
Aquest comportament pot constituir també
una estratègia prevalent en llocs que s’asse-
quen a l’estiu per a la supervivència de les es-
pècies mediterrànies que requereixen més d’un
any per completar el seu desenvolupament lar-
vari com, per exemple, Gomphus pulchellus
(Ferreras-Romero & García-Rojas, 1995, cit.
a Corbet, 1999).
En un altre apartat, cal destacar l’observa-
ció a l’estany de Montcortès de Trithemis an-
117
nulata, espècie pròpia de l’Àfrica tropical que
en els últims anys està expandint la seva àrea de
distribució cap al nord pel llevant de la penín-
sula Ibèrica (Dijkstra & Lewington, 2006). Pot
ser que aquí es trobi en un dels límits de la seva
àrea de distribució actual dins de la Península.
S’han observat també de manera ocasional
individus adults de Calopteryx virgo meridiona-
lis, Cordulegaster boltonii i Orthetrum coeru-
lescens. Donat que aquestes espècies es repro-
dueixen en aigües corrents s’ha considerat que
aquests individus eren divagants procedents de
cursos d’aigua pròxims que difícilment poden
trobar ambients adequats a l’estany per mante-
nir poblacions estables i, per tant, aquestes es-
pècies no s’han inclòs dins de la llista d’odonats
propis de l’estany de Montcortès.
Cal mencionar que en aquest estudi no s’ha
pogut conrmar la presència de Sympetrum
fonscolombii, espècie observada per P. Müller
l’any 2006 (taula 2).
També són interessants els efectes de par-
tició de l’hàbitat observats dins de la comu-
nitat d’odonats de l’estany. Els anisòpters de
major grandària com Anax imperator, Anax
parthenope i Aeshna mixta patrullen a una
certa alçada resseguint el canyissar per la ban-
da de l’aigua oberta. D’altres com Gomphus
pulchellus, Libellula quadrimaculata, Orthe-
trum cancellatum i Trithemis annulata ho fan
a un nivell inferior, mentre que alguns zigòp-
ters com Enallagma cyathigerum i Erythrom-
ma lindenii volen i es paren molt a prop de la
superfície, ns i tot lluny de la vora. La resta
de zigòpters, alguns libeŀlúlids (Libellula de-
pressa, Sympetrum striolatum, Crocothemis
erythraea...) i Aeshna cyanea ocupen petites
basses als ambients més resguardats d’aigua-
moll, mentre que Lestes virens virens, Aeshna
afnis, Sympetrum sanguineum i Sympetrum
aveolum tenen predilecció pels temporals.
L’estany de Montcortès pot ser considerat
com un punt odonatològic d’especial interès a
causa de l’elevat nombre d’espècies que s’hi
reprodueixen (Azpilicueta et al., 2007) i a que
hi ha indicació de presència reiterada de Aesh-
na afnis, una espècie proposada per formar
part d’una llista d’invertebrats amenaçats de
Catalunya (Institució Catalana d’Història Na-
tural, 2008).
B. Diversitat, abundància i composició bio-
geogràfica dels odonats de la conca del riu
Flamisell
Pel que fa a les espècies amb major pre-
sència a la conca, cal destacar Cordulegaster
boltonii, detectada a nou dels ambients lòtics
Fi g u r a 2. Nombre de punts prospectats amb presència de l’espècie
118
GEA, FLORA ET FAUNA
prospectats i seguida de Boyeria irene, detec-
tada a sis, Calopteryx virgo meridionalis a cinc
i Onychogomphus uncatus, trobada a quatre.
Entre les espècies dels ambients lèntics Phyrr-
hosoma nymphula és també força abundant i
és present tant als cursos mitjans i baixos dels
rius en trams encalmats o de corrent lent com a
l’estany de Montcortès, mentre que Enallagma
cyathigerum és segurament l’espècie més euri-
terma, i s’ha trobat tant en aquest estany (1065
m d’altitud) com als estatges subalpí i alpí ns
als 2450 m. A la gura 2 es mostra el nombre
de punts on s’ha detectat cada espècie.
Pel que fa a la composició biogeogràca
dels odonats de la conca, seguint el sistema
de Torralba Burrial & Ocharan (2007) per als
tàxons ibèrics, a continuació es presenten les
dades per a cada tipus d’hàbitat descrit abans.
A les zones alpina i subalpina, als estanys
glacials i tolls d’aigua (hàbitats números 1 i 2),
s’han trobat només elements holàrtics (Ena-
llagma cyathigerum i Aeshna juncea).
A l’hàbitat núm. 3, torrents de muntanya
mitjana, la composició biogeogràca és d’un
75 % d’espècies mediterrànies occidentals i un
25 % d’iberomagribines.
Igualment, a la zona del curs mitjà dels rius
Flamisell i Bòssia (hàbitat núm. 4) s’ha trobat
una clara majoria d’elements mediterranis oc-
cidentals (71,4 %), amb presència d’elements
holomediterranis i ibero-magribins (14,3 %
cadascun).
Al curs baix del riu Flamisell (hàbitat núm.
5), a prop de la seva desembocadura, s’observa
un predomini de les espècies mediterrànies oc-
cidentals i iberomagribines (33,3 % cadascuna)
seguides de les holomediterrànies (20 %) i les
etiòpiques i pòntic-orientals (6,7 % cadascuna).
A l’estany càrstic de Montcortès (hàbitat
núm. 6) hi ha representada una major diversitat
de tipus d’elements biogeogràcs: 24 % d’holo-
mediterranis, 16 % d’iberomagribins i també de
pòntic-orientals, 12 % de mediterranis occiden-
tals, etiòpics i eurosiberians i 8 % d’holàrtics.
En conjunt, la representació dels diferents
elements biogeogràcs a la conca del riu Fla-
misell és la següent: holomediterranis, ibero-
magribins i mediterranis occidentals, 21,6 %,
pòntic-orientals 10,8 % i holàrtics, etiòpics i
eurosiberians 8,1 %.
Comparant aquestes dades amb els percen-
tatges obtinguts per al conjunt de les espècies
d’odonats citades a Catalunya (Dantart & Mar-
tín, 1999; Martín, 2004; Luque & Serra, 2006;
Lockwood et al., 2007) veiem una menor re-
presentació d’elements eurosiberians i una
proporció lleugerament superior d’elements
mediterranis, a causa de l’abundància d’espè-
cies que aproten els règims tèrmics suaus de
l’estany de Montcortès i dels cursos mitjans i
baixos dels torrents i rius de la conca.
Pel que fa als punts on s’ha observat una ma-
jor riquesa especíca, cal destacar lògicament
l’estany de Montcortès a causa dels seus ambi-
ents d’aiguamoll, molt apropiats per a un bon
nombre d’elles. La majoria d’espècies troba-
des en aquest punt, en concret dinou, no s’han
trobat a cap altre hàbitat de la conca. També hi
ha una diversitat considerable al curs baix del
riu Flamisell a causa de la barreja d’hàbitats
i d’unes condicions generals més favorables.
En conjunt, tant als ambients uvials com als
lacustres s’observa, com es pot esperar, un
augment de diversitat a mesura que es baixa
en altitud. Tan sols dues espècies estan adapta-
des als ambients rigorosos de l’alta muntanya:
Aeshna juncea i Enallagma cyathigerum. La
diversitat d’espècies a cadascun dels hàbitats
característics es mostra a la gura 3.
C. Espècies protegides
Pel que fa a espècies protegides, se n’han
trobat onze d’esmentades en llibres vermells
europeus o en relacions de tàxons amenaçats
(taula 5). De tota manera, aplicant els criteris
de la IUCN (International Union for Conser-
vation of Nature and Natural Resources) en
119
l’àmbit regional de Catalunya (Lockwood,
2006), gairebé cap d’aquestes espècies no es
podria categoritzar amb un grau d’amenaça en
aquest àmbit territorial. L’excepció seria Aesh-
na afnis, proposada per formar part d’una
llista d’espècies que es podrien incloure en un
futur decret de protecció dels invertebrats de
Catalunya (Institució Catalana d’Història Na-
tural, 2008). També cal mencionar que Coena-
grion mercuriale està inclosa als annexos i i i i v
de la Directiva d’Hàbitats de la CE i que, per
tant, la gestió dirigida a la seva protecció ha de
preveure també la conservació dels hàbitats on
es troba.
Conclusions
Trenta-set espècies, aproximadament un
54 % del total de les detectades a Catalunya
i un 49 % de les presents a la Península Ibèri-
Fi g u r a 3. Diversitat d’espècies a cadascun dels hàbitats ca-
racterístics de la conca del riu Flamisell.
Conveni Berna
1
Libro Rojo
2
Council of Europe
3
MMA
4
Dir.Hàbitats
5
ICHN
6
Calopteryx haemorrhoidalis Rara
Calopteryx xanthostoma Rara
Coenagrion scitulum Vulnerable En perill
B2ab(ii,iii)
Coenagrion caerulescens Vulnerable Vulnerable En periil
B1ab(ii,ii +2ac(ii)
Coenagrion mercuriale Vulnerable En peril Annexos II i IV
B2ab(iii)
Platycnemis latipes Rara
Aeshna affinis
Aeshna juncea Vulnerable
B2ab(iii)
Boyeria irene Vulnerable
Onychogomphus forcipatus Vulnerable
Onychogomphus uncatus Vulnerable Vulnerable
B2ab(iii)
1
Conveni de Berna, Conveni per a la conservació de la vida salvatge i els hàbitats naturals d’Europa. Consell d’Europa, 1979:
Espècies de fauna estrictament protegides.
2
J. R. Verdú & E. Galante (ed.), Libro Rojo de los Invertebrados de España [en línia]. Ministerio de Medio Ambiente, 2006.
3
J. Van Tol & M. J. Verdonk, The protection of dragonies (Odonata) and their habitats, Council of Europe, European Comit-Council of Europe, European Comit-
tee for the Conservation of Nature and Natural Resources, Estrasburg, 1988.
4
Nota sobre otras especies de Odonatos en peligro en España, Ministerio de Medio Ambiente, 2006, <http:/www.mma.es/
secciones/biodiversidad/especies amenadas/invertebrados/artropodos/habitat/pdf/ANEXOI.pdf>.
5
Directiva d’Hàbitats, CE 2003, Annex II: Espècies per a les quals cal designar zones de conservació especial. Directiva d’Hà-
bitats, CE 2003, Annex IV: Espècies d’interès comunitari per a les quals cal una protecció estricta.
6
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL, 2008, Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Cata-
lunya [en línia], Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona, <http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008 (web).
pdf>.
Ta u l a 5. Espècies presents a la conca del riu Flamisell esmentades en llibres vermells europeus o en relacions de tàxons ame-
naçats.
120
GEA, FLORA ET FAUNA
ca, es troben actualment a la conca del riu Fla-
misell. Predominen els elements mediterranis
enfront dels eurosiberians i holàrtics. Se n’ha
pogut conrmar la reproducció al massís de
trenta-quatre.
A les zones alpina i subalpina només s’ha
constatat activitat reproductora de dues espè-
cies: Enallagma cyathigerum i Aeshna juncea.
La composició de la fauna odonatològica
dels ambients reòls es caracteritza per l’àm-
plia presència de les espècies indicadores de
qualitat de l’hàbitat uvial Calopteryx virgo
meridionalis, Boyeria irene, Onychogomphus
uncatus i Cordulegaster boltonii.
L’estany de Moncortès, d’origen càrstic,
sustenta una rica comunitat litoral on s’han
comptabilitzat vint-i-cinc espècies, i consti-
tueix així un punt d’alta biodiversitat d’odo-
nats a Catalunya. En especial, cal destacar
els seus ambients d’aiguamoll temporals, els
quals acullen espècies interessants adaptades a
aquests tipus d’hàbitats com Lestes virens vi-
rens, Aeshna afnis, Sympetrum sanguineum i
Sympetrum aveolum.
A la conca s’han trobat onze espècies es-
mentades en relacions de tàxons amenaçats en
els àmbits estatal i internacional, encara que
només Aeshna afnis és considerada com a
mereixedora d’especial protecció en l’àmbit
territorial català i proposada per formar part
d’una llista d’espècies a incloure en un futur
decret de protecció dels invertebrats de Cata-
lunya.
Les valls de la conca del riu Flamisell, com
la resta de valls pirinenques, són susceptibles
de patir processos de desenvolupament urba-
nístic i d’increment de les activitats turístiques
i recreatives tot i que a hores d’ara encara no
s’hagin produït amb la mateixa intensitat i cau-
sant el mateix impacte que en d’altres. No obs-
tant això, aquests processos ja han començat
a agafar una certa concreció recentment amb
l’aprovació d’un projecte de creació d’una
complex turístic al poble d’Espui (vall Fosca) i
de construcció d’una estació d’esquí a la mun-
tanya de Filià.
Davant dels impactes que aquests desenvo-
lupaments poden tenir sobre l’entorn natural i
en concret sobre els ambients aquàtics, seria
convenient realitzar un monitoratge per ava-
luar-ne les possibles conseqüències. En aquest
sentit, els odonats poden constituir una de les
eines a aquest efecte. Les accions proposades
serien les següents:
1. Fer un seguiment de les espècies reòles
bioindicadores Calopteryx virgo, Boyeria ire-
ne i Cordulegaster boltonii a través del projec-
te Odonats Bioindicadors (Martín, 2007) als
rius Flamisell i Bòssia i als torrents tributaris.
2. Fer un seguiment de l’evolució de la di-
versitat d’espècies a l’estany de Montcortès
com a mesura del seu estat de conservació.
3. Fer un seguiment de la població d’Ena-
llagma cyathigerum a l’estany de Filià donat
que està situada en un hàbitat fràgil i amenaçat
per la construcció de l’estació d’esquí.
Agraïments
A Ricard Martín per la recerca bibliogràca
i la revisió de l’esborrany, a Xavier Oliver per
l’ajut en la descripció de les comunitats vege-
tals dels hàbitats estudiats, a Mike Lockwood
pels seus suggeriments, al Departament de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya pels permisos de captura cientíca
facilitats i als dos revisors del text pels seus
valuosos comentaris.
Bibliografia
AZPILICUETA, M.; REY, C.; DOCAMPO, F.; REY,
X. L. & CORDERO, A. 2007. A preliminary study of
biodiversity hotspots for odonates in Galicia, NW Spain.
Odonatologica, 36(1): 1-12.
BARRACHINA, M. & TULLA, A. F. 2006. La conservación
del patrimonio socioambiental en la Vall Fosca (Pirineo
catalán): la ganadería y los pastos de montaña frente a
121
los procesos de urbanización. Projecte «El desarrollo local
sostenible de las zonas de montaña en el umbral entre el
abandono del territorio y la naturbanización». Ministerio
de Ciencia e Innovación. UAB. Grup d’Investigació en
Àrees de Muntanya i Paisatge.
CORBET, P. S. 1962. A biology of dragonies. H. F. &
Witherby Ltd. Londres.
CORBET, P. S. 1999. Behaviour and ecology of dragonies.
Harley Books. Colchester.
CORBET, P. S.; SUHLING, F. & SOENDGERATH, D. 2006.
Voltinism of Odonata: a review. International Journal of
Odonatology, 9 (1): 1-44.
DANTART, J. & MARTÍN, R. 1999. Somatochlora
metallica (Van der Linden, 1825) (Odonata: Corduliidae)
y Leucorrhinia pectoralis (Charpentier, 1825) (Odonata:
Libellulidae), dos nuevas especies de libélulas para
la Península Ibérica. Boletín Asociación Española de
Entomología, 23(1-2): 147.
DIJKSTRA, K. B. & LEWINGTON, R. 2006. Field guide
to the dragonies of Britain and Europe. British Wildlife
Publishing. Gillingham.
ENCICLOPÈDIA.CAT, 2011 [en línia]. Grup Enciclopèdia
Catalana. Barcelona. <http://www.enciclopedia.cat/txa_
v2.jsp?NDCHEC=0027154>
FERRER, X.; MARTÍNEZ, A. & MUNTANER, J. 1989.
Història natural dels Països Catalans. Vol. 12: Ocells.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona. ISBN 84-85194-76-4
FERRERAS ROMERO, M. 1994. Life history of the species
that make up the odonate association characteristic of
a permanent stream in the western mediterranean basin:
preliminary results. Advances in Odonatology, 6: 45-48.
HEIDEMANN, H. & SEIDENBUSCH, R. 2002. Larves et
exuvies des libellules de France et d’Allemagne. Société
Française d’Odonatologie. Bois-d’Arcy.
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL, 2008.
Invertebrats que requereixen mesures de conservació
a Catalunya [en línia]. Institució Catalana d’Història
Natural. Barcelona. <http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_
ICHN_2008 (web).pdf>
JÖDICKE, R. [Ed.], 1996. Faunistic data of dragonies
from Spain. Studies on Iberian Dragonies. Advances in
Odonatology, supl. 1: 155-189.
LOCKWOOD, M. 2006. Una base per a un llistat dels
odonats amenaçats de Catalunya. [Informe inèdit]
LOCKWOOD, M.; SOLER, E. & MULLER, P. 2007.
Primera cita de Cordulia aenea Leach 1815 (Odonata:
Corduliidae) para España. Boletín de la Sociedad
Entomológica Aragonesa, 41: 471-472.
LUQUE, P. & SERRA, A. 2006. Macromia splendens i
Gomphus graslinii, dues noves espècies d’odonats per a
Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història
Natural, 74: 113-116.
MARTÍN, R. 2004. Odonatos de Cataluña: catálogo y análisis
geográco. Boletín Asociación Española de Entomología,
28(1-2): 55-69.
MARTÍN, R. 2007. Projecte d’ús d’odonats com a
bioindicadors (OB). <http://www.oxygastra.org/ob/
paginaprincipal.htm>.
NAVÀS, L. 1919. Excursiones entomológicas por Cataluña
durante el verano de 1918. Memorias de la Real Academia
de Ciencias y Artes de Barcelona (3) 15: 181-214.
NAVÀS, L. 1927. Libélulas del Noroeste de España. Boletín
de la Sociedad Entomológica de España, 10: 118-120.
NAVÀS, L. 1930. Excursión a Ribera de Cardós, Pallars
(Lérida). Butlletí de la Institució Catalana d’Història
Natural (2) 10 (3: 48-57).
ORTA, J. 1992. Història Natural dels Països Catalans. Vol.
16: Espais naturals. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
ISBN 84-7739-456-3
PARDO, I.; ÁLVAREZ, M.; CASAS, J.; MORENO, J. L.;
VIVAS, S.; BONADA, N.; ALBA-TERCEDOR, J.;
IMEZ-CUÉLLAR, P.; MOYÀ, G.; PRAT, N.; ROBLES,
S.; SUÁREZ, M. L.; TORO, M. & VIDAL-ABARCA, M.
R. 2002. El hábitat de los os mediterráneos. Diso de un
índice de diversidad de hábitat. Limnetica, 21(3-4): 115-133.
RECURSOS EDUCATIUS DE LES TERRES DE LLEIDA,
2008. Informació comarcal. Comarca Pallars Jussà [en
línia]. <http://www.xtec.cat/crp-pallarsjussa/entorn/general/
comarcal.pdf>
SAURA, E. & TEIXELL, A. 2000. Relación entre los
conglomerados oligocenos y las estructuras tectónicas
en la zona de Les Nogueres (Pirineo Central). Geotemas,
1(2): 201-203.
TERRADAS, J. 1989. Història Natural dels Països Catalans.
Vol. 14: Sistemes naturals. Enciclopèdia Catalana.
Barcelona. ISBN 84-7739-067-3
TORRALBA BURRIAL, A. 2009. Estado ecológico, comu-
nidades de macroinvertebrados y de odonatos de la red
uvial de Aragón. Consejo Económico y Social de Aragón.
Saragossa. 224 p. ISBN 978-84-692-1628-6
TORRALBA BURRIAL, A. & OCHARAN, F. J. 2007.
Composición biogeográca de la fauna de libélulas
(Odonata) de la Península Ibérica, con especial referencia
a la aragonesa. Boletín de la Sociedad Entomológica
Aragonesa, 41: 179-188.
122
GEA, FLORA ET FAUNA
Article
Full-text available
Insects are one of the most diverse groups of animals in terrestrial ecosystems, and are thus a good model system to study macrogeographic patterns in species’ distributions. Here we perform a biogeographical analysis of the dragonflies and damselflies in the Valencian Country (Eastern Iberian Peninsula). We also compare the species present in this territory with those in the adjacent territories of Catalonia and Aragon, and with those present in the whole Iberian Peninsula. Furthermore, we update the list of species of dragonflies and damselflies in the Valencian territory (65 species), and discuss the current status of two of them: Macromia splendens and Lindenia tetraphylla. Our results highlight that the Valencian Country has a higher proportion of Ethiopian elements but a lower proportion of Eurosiberian elements than Catalonia and Aragon. We also emphasize the importance of volunteer work in providing new knowledge on this group of iconic insects, and the relevance of museum collections in preserving them. The role of climate change in the distribution of Odonata is also discussed.
Book
Full-text available
La Directiva Marco de Aguas establece los principios básicos para una política de aguas sostenible en la UE. Siguiéndola, se han marcado como objetivos de esta Tesis Doctoral: (1) valorar del estado ecológico de la red fluvial de Aragón, (2) tipificar las comunidades de macroinvertebrados que la habitan (3) tipificar las comunidades de odonatos; (3) investigar la relación entre las comunidades de odonatos, las de macroinvertebrados y el estado ecológico. Esto resulta especialmente importante ya que muchos de estos odonatos están propuestos para su catalogación como especies amenazadas, y están ligados a estos ecosistemas frágiles sometidos a importantes presiones humanas. Se han comparado los dos métodos recogidos en la Directiva para el muestreo de macroinvertebrados (red manual y Surber), estando los resultados altamente correlacionados, si bien el Suber permite una evaluación más completa de las comunidades. Durante los años 2001-2002 se han muestreado 140 tramos fluviales para determinar su estado ecológico, según sus comunidades de macroinvertebrados. Las 72 estaciones con un estado ecológico muy bueno han sido empleadas en la tipificación de tres grandes grupos de comunidades: pirenaicas, mediterráneas prepirenaicas y mediterráneas ibéricas. Los grandes ríos, el Ebro y los de la Depresión tuvieron la peor calidad del agua. Se ha revisado toda la bibliografía existente sobre los odonatos de Aragón, realizándose un catálogo crítico de especies. Se han muestreado (2001-2004) las comunidades de odonatos de 184 tramos fluviales. Tanto los datos bibliográficos como los propios se han empleado en cartografiar la distribución de las distintas especies de libélulas en Aragón. Se han incluido 59 especies en el catálogo, 45 de las cuales se han encontrado en este estudio. Se analizan distintas variables geográficas, hidromorfológicas y climáticas para encontrar las que más influyen en la ordenación de las comunidades de libélulas. Las diferencias más importantes en cuanto a las comunidades fluviales de odonatos, se encuentran entre los tramos situados a gran altitud en la montaña pirenaica, con especies propias, y el resto. Las variables geográficas e hidromorfológicas que más influyen sobre la ordenación de estas comunidades son la altitud, la temporalidad, la iluminación del cauce, el tipo teórico de río y la velocidad de la corriente, mejorando la correlación las variables climáticas de la temperatura, la pluviosidad y la radiación solar. Además, se comparan las comunidades de odonatos con las de macroinvertebrados. Las comunidades de odonatos presentan una correlación significativa, aunque baja, con las de macroinvertebrados: una elevada diversidad de odonatos indica que ese tramo también presenta una elevada diversidad de macroinvertebrados y un buen estado ecológico, pero las inferencias no pueden ir más allá. Dos especies concretas de libélulas, Boyeria irene y Cordulegaster boltonii, aparecen como indicadoras de las categorías de estado ecológico muy bueno y bueno (del muy bueno en particular). Su uso como especies indicadoras resulta posible, especialmente si tenemos en cuenta su fácil localización (tamaño grande y comportamiento conspicuo) e identificación en el campo, lo que facilita su empleo en programas de seguimiento por parte de la guardería o voluntarios.
Article
Full-text available
The check-list of the Odonata of the Iberian Peninsula is updated, with a total of 76 species. Distribution areas and estimated secondary centres of origin and dispersal are analysed. Species are assigned to biogeographical elements: Holarctic, Eurosiberian, Pontic-Eastern, Holomediterranean, West Mediterranean, Ibero-Maghrebian and Ethiopian; previous classifications are modified. The Iberian dragonfly fauna is composed of Mediterranean (66%, mainly Ibero-Maghrebian), northern (21% Eurosiberian and Holarctic) and some Ethiopian (13% ) elements. The Aragonese dragonfly fauna is biogeographically analysed and compared with the fauna of Odonata of other Iberian regions. ---------------------------------------------- Se actualiza el catálogo de las libélulas de la Península Ibérica, que presenta actualmente 76 especies. Tras el estudio de las áreas de distribución conocidas de estas especies, y valorando su posible centro de dispersión secundario tras las glaciaciones, se asignan a uno de los siguientes tipos de elementos biogeográficos: holártico, eurosiberiano, ponto-oriental, holomediterráneo, mediterráneo occidental, iberomagrebí y etiópico, modificando las clasificaciones previas de acuerdo con los datos actuales. Se trata de una fauna esencialmente mediterránea (66% de sus elementos, destacando los iberomagrebís) con un componente nórdico (21% de elementos euros iberianos y holárticos) y cierta influencia etiópica (13%). Se analiza la odonatofauna aragonesa y se compara con la de otras regiones ibéricas