La troballa d'un crater àtic de figures roges en el jaciment ibèric del Mas Catellar (Pont¿s, Alt empordà)

Full text

199
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 24, 2004-2005
La troballa d’un crater àtic de
figures roges en el jaciment
ibèric del Mas Castellar
(Pontós, Alt Empordà)
David Asensio*
Enriqueta Pons**
Resumen
Se presenta un avance del estudio de la crátera de campana de fi guras rojas hallado en el silo 137 del poblado ibérico
del Mas Castellar (Pontós, Girona).
Riassunto
Nella seguente nota viene presentata una cratere a campana di fi gure rosse rinvenuta nel silo 137 nell’insidiamento
iberico del Mas Castellar (Pontós, Girona).
INTRODUCCIÓ
En el decurs de la campanya de l’any 2001
en el nucli ibèric del Mas Castellar (Pontós, Alt
Empordà) va tenir lloc l’excavació de la sitja 137.
Entre els materials exhumats en aquest dipòsit
destacava una abundosa presència de ceràmiques
àtiques de fi gures roges, molt per damunt del que
és habitual tant en el jaciment com a la majoria de
jaciments ibèrics de la zona. De seguida es va fer
evident que bona part dels fragments formaven part
d’un mateix individu, un magnífi c crater de campana
molt complet que presentem en aquest treball amb
la col·laboració de Mª Teresa Miró i Ludi Chazalón.
El seu complex procés de restauració es va allargar
fi ns a principis de 2003, moment fi ns el qual no va
ser possible l’estudi ceramològic de la peça. Però a
més, s’escau que en aquest període té lloc l’aparició
d’una extensa monografi a sobre el jaciment (Pons,
2002) que aplega dades de gairebé deu anys de
recerca programada i continuada (1990-1998).
Per tot això s’esdevé que aquesta peça hagi
restat exclosa d’aquest treball i, per altra banda,
que la seva publicació contextualitzada hagi d’es-
perar un proper treball monogràfi c que no es preveu
en un termini curt de temps. Per tot plegat i donada
la seva excepcionalitat i evident interès hem cregut
convenient avançar una presentació bàsica de la
mateixa i del seu context arqueològic, amb l’objec-
te de posar-la, sense més dilacions, a l’abast de la
comunitat científi ca.
* ROCS S.C.P., Recerca i Difusió de la Cultura Ibèrica.
** Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. C/ Pedret, 95. 17007 Girona. <enriqueta.pons@gencat>

DAVID ASENSIO, ENRIQUETA PONS
200
EL CONTEXT ARQUEOLÒGIC
EL JACIMENT DEL MAS CASTELLAR EN EL
SEGLE V AC (PERÍODE III)
El complex arqueològic de Mas Castellar
es troba emplaçat en una zona planera, lleugera-
ment elevada entre 140 i 150 metres sobre el nivell
del mar, a l’extrem de la plana empordanesa, en
una zona interfl uvial entre la riera Alguema i el riu
Fluvià, a 17 quilòmetres de distància amb el Golf
de Roses (Fig. 1). L’assentament es troba sobre
un esperó fl uvial, amb tres cantons del qual estan
marcats pels escarpaments de rieres i torrenteres,
de manera que es conforma un turó lleugerament
elevat de l’entorn, de forma peninsular.
En el replà superior, anomenat “Camp de
Dalt”, que té una superfície aproximada de 2,50
hectàrees, s’han localitzat tres conjunts bàsics: un
poblat fortificat dels segles V-IV aC i que ocupa-
va la part sud del camp; un establiment rural del
segle III aC, emplaçat a la part est del camp i un
camp de sitges que ocupa el frontó nord del camp,
de l’est a l’oest. En el replà inferior, el “Camp de
Baix”, (que és on es situa el mas actual) es coneix
d’antic l’existència de més sitges escampades
en la part nord i oest del camp. Ambdós replans
estan emmarcats per la cara sud, la part més
vulnerable, per llurs fossats, reforçant d’aquesta
manera la defensa. Les sitges ocupen una ha i
mitja del “Camp de Dalt” i una ha més en el replà
de baix, unes dues has i mitja en total i compre-
nen un ventall cronològic que ocupa
tota l’època ibèrica o edat del ferro,
del segle VII aC fins al segle II aC
(Fig. 2). El jaciment ha estat objecte
de nombroses publicacions, però les
més importants han estat un treball de
divulgació (Buxó, Pons, Vargas, 1998)
i la que recull tots els treballs realitzats
entre els anys 1990-1998 i que va
ser publicada en una monografia l’any
2002 (Pons, 2002). Les últimes inter-
vencions han estat objecte de resums
bianuals presentats a les Jornades
d’Arqueologia de les Comarques Giro-
nines els anys 2002, 2004 i 2006.
La sitja 137 pertany al període
III, és a dir, la fase caracteritzada pel
funcionament de l’anomenat poblat
fortificat, i engloba tant les fases de
construcció, funcionament i enderro-
cament de la fortificació (període IIIa;
450-400 aC), com l’ocupació, evolució
i remodelacions dels habitacles ados-
sats a la muralla (període IIIb; 400-375
aC) (Pons et allii, 2005). Aquest poblat
fortificat s’ha excavat parcialment, raó
per la qual ens són desconegudes tant
la forma general del nucli com la seva
superfície total. Tanmateix no hi ha
dubte que ocupava només una peti-
ta part de la plataforma superior de
l’anomenat “Camp de Dalt”, amb una
extensió màxima d’uns 5000 o 6000
metres quadrats. El sector excavat es
correspondria amb l’angle occidental
del mateix, aquell ubicat precisament
a la zona de més fàcil accés al replà
superior del “Camp de Dalt”. És per
això que en aquest punt s’ha localitzat
Figura 1. Situació del jaciment.

LA TROBALLA D'UN CRATER ÀTIC DE FIGURES ROGES EN EL JACIMENT IBÈRIC DEL MAS CASTELLAR (PONTÓS, ...)
201
un important aparell defensiu, amb una imponent
torre rectangular a l’angle del perímetre emmurallat
que flanqueja un accés amb defenses avançades
que formen un passadís que precedeix la porta
d’entrada al poblat (Pons, Gonzalo, López, 2005).
A l’espai interior excavat coneixem una bate-
ria d’habitatges que s’adossen al tram meridional
de muralla i un ampli espai obert que s’estén just
a l’angle de la fortificació, necessari per habilitar
l’accés a la gran torre rectangular. De l’hàbitat
intramurs es coneixen de moment quatre unitats
domèstiques, totes elles amb una àmplia superfí-
cie interna però d’estructura més aviat simple. Tot
i que encara no ha estat possible precisar la data
d’inici d’aquest nucli fortificat ibèric, tot sembla
indicar que la seva vida és certament molt curta.
D’entrada, és un fet contrastat que als volts del
400 aC es produeix un desmantellament total del
sistema defensiu del poblat: la muralla i torres
són enderrocades i el passadís d’entrada ocupat
Figura 2. Plànol del jaciment de Mas Castellar amb la situació de les troballes.

DAVID ASENSIO, ENRIQUETA PONS
202
per un potent abocador de runa i escombraries.
Tanmateix, aquesta acció d’anul·lació de l’aparell
defensiu no suposa automàticament el seu des-
allotjament. Les estructures d’hàbitat continuen
en ús desprès d’unes modestes remodelacions
internes, bàsicament consistents en l’aixecament
de parets posteriors que substitueixen la muralla
desmantellada. Resta així en ús una bateria d’ha-
bitatges que ara formarien part d’un assentament
que hem d’imaginar obert, aparentment en pre-
cari, sense el preceptiu cercle murari de defensa.
L’abandonament final d’aquestes cases es podria
situar, a molt estirar, als volts del 325 aC, prefe-
rentment dins del tercer quart del segle IV aC.
Arribats a aquest punt cal ressenyar la coin-
cidència temporal entre l’inici del desmantellament
del poblat fortificat i l’inici d’un ús intensiu de la
resta de superfície del “Camp de Dalt”, i també
del “Camp de Baix”, com a espais per a ubicar un
nombre rellevant d’estructures d’emmagatzematge
d’excedents cerealístics. Així d’entorn el 400 aC
disposem ja d’una significativa quantitat de sitges
amortitzades (sis en total en el “Camp de Dalt) i és
dins de ple segle IV aC quan el fenomen s’inten-
sifica de forma generalitzada en tots dos sectors
del complex arqueològic. En concret, quatre sitges
es troben en la zona 20: les sitges 134a i 137 del
període IIIa, i les sitges 133 i 149 del període IIIb;
de les altres dues, la 102 ha estat localitzada a la
zona 4 a l’oest del camp, i la 337 s’ha trobat in situ
en l’àmbit 4, fou construïda dins una de les fases
de desmurament dels àmbits (Pons et allii, 2004;
2006) (Fig. 3). Les fosses 102, 337, 134a i la 133
han estat estudiades per una de nosaltres (Pons,
2002). La fossa 137 és objecte d’aquest estudi pre-
cisament per la troballa d’una peça excepcional, el
crater de campana de figures roges; i la sitja 149
fou localitzada l’any 2004.
LA SITJA 137
La sitja 137 està situada al centre-sud de
la zona 20, al nord-est de les fosses 130 i 136,
les quals la seccionen pel cantó oest i sud (Fig.
4). La part superior de la boca es va trobar molt
escapçada i seccionada per les dues fosses d’obli-
teració més recent. Presenta una planta circular de
1,20 metres de diàmetre superior, de perfil tron-
cocònic amb el coll convergent, parets còncaves
i fons ample i pla. El diàmetre del fons és de 2,20
metres, conserva una fondària de 2 metres i tenia
una capacitat de més de 5000 litres (Fig. 5).
El procés del reompliment de l’estructura
seria el següent: un cop amortitzada la sitja i abans
d’omplir-la de deixalles fou utilitzada per dipositar
al fons de l’estructura l’enterrament d’un gos adult,
que no presenta cap mena d’alteracions antròpi-
ques ni tèrmiques (dipòsit DP139-UE 20120), a
diferència de la resta dels materials que seran abo-
cats més tard. A sobre del cànid, cobrint-lo com-
pletament, s’hi van abocar 24 molins de vaivé, la
majoria de basalt i tots ells fragmentats i cremats.
Aquesta deposició primera sembla tenir, doncs, un
cert caràcter cultual.
A continuació va tenir lloc la llençada conti-
nua d’abocaments o deixalles d’una mateixa pro-
cedència. El sediment de les dues unitats que
venen a continuació i que ocupen part del reom-
pliment (unitats estratigràfiques 20118 i 20119) és
flonjo, molt heterogeni, de textura argilosa-sorren-
ca, de coloració fosca i amb moltes inclusions de
cendres i carbons de mides grans i petites, i con-
tenint grans quantitat de material arqueològic i gra-
nes carbonitzades. Efectivament, les dues unitats
contenien altres restes procedents de materials
de construcció en terra –argamassa d’argila amb
empremtes de palla, branquetes, troncs i fulles–,
la majoria de les quals corresponent a parets i
teulats (es varen recollir 100 litres de fragments de
construcció en terra, la majoria amb empremtes
vegetals de palla, branquetes o troncs de gruixos
varis; destaca un nombre important de fragments
amb empremtes de fulles amples i nerviformes), i
de restes de fogars, a més de nombrosos objec-
tes relacionats amb tasques domèstiques: molins,
pondera, fusaïoles, recipients ceràmics de cuina,
taula i transport, restes faunístiques i objectes per-
sonals de bronze. D’aquestes unitats foren extrets
abundants restes de fragments orgànics –ossos i
concentracions carbonitzades de carbó i cereals– i
inorgànics –fragments ceràmics, lítics i metàl·lics
de bronze i de ferro.
Entre les nombroses llavors carbonitzades
(6156 restes), els cereals es presenten com a grup
de plantes més nombrós (suposa un 78,40 per
cent del total); destacant la presència de masses
enganxades i carbonitzades de Panicum miliaceum
(mill), a més de l’altíssima presència de llegumino-
ses (un 12,40 per cent ). Les restes faunístiques,
moltes amb alteracions tèrmiques, són també molt
abundoses, presenten una fragmentació alta i totes
les espècies documentades pertanyen a espècies
domèstiques (a excepció d’una resta de banya de
cérvol), majoritàriament mamífers mitjans on sobre-
surten els ovicaprins. Dels objectes metàl·lics desta-
quen nombrosos fragments de coure i bronze (més
de 66 elements) i deu de ferro, dels quals es troben
no només molt fragmentats i incomplets, sinó que es
troben extremadament mineralitzats per un procés
de cremació, cosa que els ha acabat de deformar.

LA TROBALLA D'UN CRATER ÀTIC DE FIGURES ROGES EN EL JACIMENT IBÈRIC DEL MAS CASTELLAR (PONTÓS, ...)
203
Figura 3. Plànol de les estructures de la zona 14 i de les sitges de la zona 20 a l’est del “Camp de Dalt”, en
el període III del jaciment (525-450 aC).

DAVID ASENSIO, ENRIQUETA PONS
204
ELS MATERIALS CERÀMICS I EL CRATER
ÀTIC DE FIGURES ROGES
EL CONTEXT CERAMOLÒGIC
Del conjunt ceràmic recuperat en els nivells
de reompliment de la sitja 137 el primer que des-
taca és la important representació, en quantitat i
qualitat, del bloc de ceràmiques importades, amb
especial menció pel que fa a la vaixella fina de
producció àtica (Fig. 6). En concret a la sitja 137
les ceràmiques importades representen el 23,80
per cent del total d’individus i el 11,40 per cent
del total del fragments ceràmics. Cal dir, però, que
aquests índexs particulars de la sitja 137 coincidei-
xen del tot amb les proporcions globals del període
III del Mas Castellar, on disposem d’una estimació
realitzada bàsicament a partir d’estrats excavats
Figura 4. Plànol de totes les fosses localitzades a la zona 20 i la situació de la fossa 137, tallada per la 130 i la 136.

LA TROBALLA D'UN CRATER ÀTIC DE FIGURES ROGES EN EL JACIMENT IBÈRIC DEL MAS CASTELLAR (PONTÓS, ...)
205
en l’anomenat “poblat fortificat” que proporciona
uns resultats del 28,50 per cent d’individus d’im-
portació per un 11,60 per cent de fragments.
L’element diferencial d’aquest lot de ceràmi-
ques importades de la sitja 137 és, sens dubte, la
rica documentació de ceràmiques àtiques figura-
des. Aquestes representen en aquest cas concret
més del doble del que és norma en el conjunt del
jaciment. Així, mentre que en el global del període
III del Mas Castellar les ceràmiques àtiques amb
decoració figurada representen el 16,40 per cent
del total de ceràmiques de producció àtica, a la
sitja 137 aquesta relació s’eleva fins al 33,30 per
cent del total d’individus de vaixella fina atenenca.
En l’apartat de formes documentades a la
sitja 137, el crater de campana que centra aquest
treball està acompanyat per un altre individu de la
mateixa forma, del qual, en aquest cas, es conser-
va únicament un fragment de vora, amb la carac-
terística decoració de fulles de llorer. També figura-
des hi ha tres exemplars de copes de peu alt, amb
llavis motllurats a l’estil de les variants de tipus C
de les peces de vernís negre. En dos casos aques-
tes cílix conserven una decoració figurada de molt
bona qualitat, molt probablement vinculables al
taller del Pintor de Pentesilea. A tots dos destaca
la presència d’inscripcions en pintura blanca sobre-
pintada, amb una variant del conegut lema de “o
pais kalos” (el noi bell). De les copes per beure
tipus escif disposem d’un mínim de dos individus,
cadascun d’ells amb característiques formals ben
diferents. Un primer és de grans dimensions, amb
un perfil de parets rectes, mentre que el segon
correspon a una peça molt més petita i de perfil
de tendència sinuosa i llavi exvasat. Tots dos mos-
tren, però, una decoració figurada d’un estil similar,
proper a la sèrie de l’anomenat “grup del Fat Boy”,
amb una gran palmeta sota les nanses i un tema
central amb dues figures masculines enfrontades
vestides amb himatia. Un fragment de cos d’un
càntar amb la característica decoració sobrepinta-
da és la única representació de les peces de l’ano-
menat estil o classe de “Saint Valentin”. El repertori
de ceràmiques àtiques de figures roges és comple-
ta amb una vora de tapadora de lècana i una altra
vora de tapadora, molt més petita, d’un segon vas
de tocador de variant indeterminada.
Figura 5. Estratigrafia dels reompliments de la sitja 137 i 136, on es veu la posició de l’enterrament del gos. Els
fragments del crater es localitzaren especialment a les unitats estratigràfiques 20118 i 20119.

DAVID ASENSIO, ENRIQUETA PONS
206
La representació de vaixella àtica no figu-
rada de la sitja 137 està totalment dominada per
les diferents variants de cílix de peu baix, amb
set exemplars de “Castulo Cup” (tres d’ells amb
el perfil complet), set més de copes de la “Classe
Delicada”, curiosament totes elles de la variant
de vora còncava i exvasada, dues més de tipus
indeterminable i un darrer i únic exemplar de copa-
escif. Fora de les copes només hi ha dos individus
de lècana (molt probablement pertanyents a una
mateixa peça) i un perfil complet (sense el bec
conservat) d’una llàntia. El lot restant de ceràmi-
ques importades està format bàsicament per una
abundosa representació d’àmfores púniques ebu-
sitanes, amb vuit vores totes pertanyents al mateix
tipus T.1.3.2.3 de Joan Ramon.
A nivell cronològic, aquest variat repertori
de ceràmiques importades ens situa l’abocament
de la sitja 137 als volts del darrer quart del segle
V aC. En aquest període es situa la cronologia de
producció de la gran major part de tipus ceràmics
esmentats. Tant sols resta el dubte de l’exemplar
d’escif de figures roges amb perfil sinuós i deco-
ració del “grup del Fat Boy”, que tal vegada ens
obligaria a portar aquesta datació dins del primer
quart del segle IV aC. En qualsevol cas una data-
ció per a aquest dipòsit d’entorn del 400 aC es pot
donar com a fet del tot consistent.
Pel que fa a les ceràmiques de producció
local el fet més destacat rau, sens dubte, en la
molt abundant representació d’àmfores ibèriques,
amb un nombre mínim de 45 individus. S’ha de
dir que fa tota la impressió que podrien haver-n’hi
almenys mitja dotzena d’exemplars amb el perfil
complet, tot i que els esforços esmerçats en les
tasques d’assemblatge dels nombrosíssims frag-
ments no han reeixit en aquest sentit. La resta de
produccions estan representades amb els tipus
típics del moment i de la zona, bàsicament gerrots
i gerres de ceràmica ibèrica oxidada, reduïda o
amb decoració de pintura blanca indigeta, a més
d’olles i tapadores de ceràmica a mà. Tant sols
destacaríem un parell d’exemplars (un amb el
perfil complet) de gerretes de perfil bicònic de molt
petites dimensions, gairebé de l’estil dels vasos de
fireta (Fig. 6).
EL CRATER DE CAMPANA DE FIGURES
ROGES
Un total de 115 fragments diferents han per-
mès recomposar la major part del crater de cam-
pana que motiva aquest treball, del qual només
manquen diversos fragments del cos (que han fet
perdre’s part de la decoració figurada) i una de les
dues nanses (Figs. 7A i 7B). Un efecte característic
d’aquest abocament de la sitja 137 es fa ben evi-
dent en aquesta peça, en observar-se un fort con-
trast entre fragments ennegrits i alterats per l’acció
del foc i d’altres, a tocar, que no ho han estat. Cal
dir que la part del coll del peu estava especialment
malmesa i s’ha hagut de reconstruir a base d’una
munió de petits fragments, gairebé esquirles. Això
podria haver provocat l’evident asimetria que mos-
tra la peça un cop enllestit el seu procés de res-
tauració (i que lògicament hem hagut de reflectir
en el dibuix arqueològic de la peça); tanmateix els
professionals que han desenvolupat aquesta tasca
es mostren convençuts que es tracta d’un defecte
o anomalia d’origen (Fig. 8).
La decoració figurada de la peça ha estat
analitzada, de forma preliminar, per dues espe-
cialistes en la matèria, la Dra. Maite Miró i Ludi
Chazalon, presentant ambdues una descripció
bàsica molt coincident. D’entrada hi ha els tres
elements repetits a la gran majoria de craters de
campana de figures roges com són una garlanda
continua de fulles de llorer sota el llavi, l’orla d’oves
que encerclen els arrencaments de les nanses i la
franja horitzontal de greques i escaquejats (en una
alternança de tres a un) que conformen la base de
les escenes figurades.
La cara amb la figuració més complexa, amb
quatre personatges masculins, s’interpreta com
una escena de Komos nocturn, la festivitat o pro-
cessó ritual en honor de Dionís. La figura de l’es-
querra representa un jove nu ballant, amb una
corona vegetal al cap i un himatió penjant del braç
esquerre. Amb la mà esquerra porta el que amb
tota seguretat és una torxa mentre que a la ma
dreta hi duu un llarg bastó. Davant seu hi ha un
home nu barbut, també amb corona vegetal al cap
i amb un himatió que, en aquest cas, penja de l’es-
patlla esquerra. Aquest home camina en la mateixa
direcció que l’anterior, vers la dreta, tocant una lira
amb el plectre. Un segon jove nu es gira cap a l’es-
querra, vers l’home barbut, aparentment fent-li llum
amb la torxa que duu a la seva mà dreta. Aquesta
tercera figura és molt similar a la primera, amb la
corona vegetal al cap i un llarg bastó en aquest
cas a la mà esquerra; d’aquest braç esquerra es
despenja el seu himatió. En el darrer personatge,
el de més a la dreta, tot i conservar-se molt parcial-
ment, s’observa prou que respon al mateix esque-
ma de la primera i tercera figures: un home nu que
dansa amb un bastó a la mà dreta i un himatió que
es recolza en el braç esquerra (Fig. 7A, 9A).
L’altra cara del crater presenta una situació
molt menys dinàmica, amb tres figures masculines

LA TROBALLA D'UN CRATER ÀTIC DE FIGURES ROGES EN EL JACIMENT IBÈRIC DEL MAS CASTELLAR (PONTÓS, ...)
207
Figura 6. Quadre-resum del conjunt ceràmic dels nivells d’abocament de la sitja 137 (Unitats 20118 i 20119).

DAVID ASENSIO, ENRIQUETA PONS
208
dempeus, en una probable escena de conversa
entre joves o de palestra. Tots tres joves duen el
cos cobert per un himatió i una cinta al cap (mar-
cada amb pintura blanca sobrepintada). La figura
central té els braços enganxats al cos i totalment
recoberts per l’himatió, el qual remunta lleugera-
ment fins al clatell. Les dues persones a dreta i
esquerra s’encaren a la figura central i tenen un
braç estès fora de l’himatió, amb el qual sostenen
sengles llargs bastons (Fig. 7B, 9B).
Finalment, la qüestió de l’atribució d’aques-
ta peça a un taller determinat és sempre, com és
sabut, un aspecte difícil i d’una relativa consistèn-
cia objectiva. La doctora Miró apunta la possibilitat
de relacionar aquest crater amb el taller del pintor
de Cleofon, el qual es caracteritza precisament pel
desenvolupament d’escenes molt similars. De fet,
en el seu estudi esmenta una dotzena de paral-
lels de peces atribuïdes a aquest taller, totes ells
amb escenes de Komos. Per la seva banda, L.
Chazalon, en base a un seguit de particularitats
estilístiques, proposa una atribució al taller del
Pintor de Pothos, del qual es coneixen una cin-
quantena de vasos. Totes dues especialistes coin-
cideixen en assenyalar una datació de producció
de la peça, dins de darrer quart del segle V aC,
en consonància amb la cronologia del conjunt de
materials d’importació del dipòsit de la sitja 137.
CONSIDERACIONS FINALS
L’objecte principal d’aquest treball és, com s’ha
dit al principi, publicar amb el màxim de detall possi-
ble aquesta peça, de manera que resti a l’abast dels
especialistes en el tema, els quals podran aprofun-
dir en les qüestions estilístiques que tot just acabem
d’apuntar d’una manera molt preliminar. Tanmateix,
no volem deixar de desenvolupar unes breus consi-
deracions històriques sobre la informació que pro-
porciona aquesta troballa en el context del jaciment
del Mas Castellar i del poblament ibèric en aquesta
zona del nord-est peninsular.
Dins del repertori de ceràmiques àtiques pre-
sents en contextos indígenes a la península Ibèrica
hom reconeix que els craters de campana de fi gu-
res roges tenen una signifi cació especial com a pe-
ces de preu i de prestigi (Sánchez, 2000). La seva
sistemàtica presència a un nombre molt elevat d’ai-
xovars funeraris en les necròpolis ibèriques, sovint
amb funcions d’urna cineràries, n’és la millor demos-
tració d’aquest fet. Tanmateix, també cal assenyalar
que si bé la seva aparició en jaciments d’hàbitat no
és un fet ni molt menys generalitzat sí que es dóna
amb una certa freqüència. Podríem citar alguns ca-
sos ben coneguts, especialment gràcies a la bona
conservació de les peces àtiques, com és el dels
dos craters localitzats dins d’un habitatge del poblat
de Los Nietos -Cartagena- (García-Cano, 1992). En
contextos més propers podem citar l’exemplar del
Recinte A de la ciutadella d’Alorda Park -Calafell,
Tarragona- (Sanmartí, Santacana, 1992) o els va-
sos localitzats en intervencions clandestines en el
nucli del Turó del Vent -Llinars del Vallès, Barcelona-
(Sanmartí, Álvarez, Asensio, 1995). Com a exem-
ple més proper i similar cal esmentar la recent tro-
balla d’una peça d’aquestes característiques dins
Figura 7. A. Vista de la cara 1 del crater de campana de la SJ137; B: Vista de la cara 2 del mateix crater (Foto M. Solé)

LA TROBALLA D'UN CRATER ÀTIC DE FIGURES ROGES EN EL JACIMENT IBÈRIC DEL MAS CASTELLAR (PONTÓS, ...)
209
l’abocament d’una sitja en el poblat costaner de
Sant Sebastià de la Guarda –Palafrugell, Girona–
(Burch, Rojas, Sagrera, 2003). En tots aquests in-
drets esmentats aquests materials s’associen a la
presència d’estaments dirigents o benestants de la
societat indígena i/o amb enclavament amb funci-
ons portuàries o estratègiques.
En el cas que ens ocupa cal insistir en el fet
que aquesta peça està acompanyada d’una quan-
titat notable de peces de vaixella àtica; algunes
d’elles ben poc freqüents en contextos peninsulars
com ara les dues copes de peu alt amb una deco-
ració figurada de molt bona qualitat. També volem
insistir en les especials particularitats del dipòsit,
amb les peces molt fragmentades i amb evidents
senyals d’haver patit l’acció del foc. Tot plegat ens
porta a pensar en que aquest abocament proce-
deix de la neteja de la runa provocada per l’incendi
d’un espai domèstic, sens dubte, pertanyent a un
personatge o família d’alta posició social i econò-
mica (cal ressenyar, en aquest sentit, que el major
nombre de perfils complets d’aquest dipòsit cor-
respon a olles de cuina de ceràmica a mà -veure
quadre-resum-). Això és important ressenyar-ho
ja que la part del poblat fortificat excavada fins el
moment mostra una agrupació d’habitatges més
aviat simples i sense diferències importants entre
ells. Sens dubte aquesta aparença d’un cert igua-
litarisme intern no es correspon a la realitat social
de l’assentament indígena i està provocada per
la parcialitat del nostre coneixement actual de la
seva trama urbana. De fet, la complexitat i relativa
monumentalitat del sistema defensiu del nucli del
segle V aC ja porta a pensar en la presència d’es-
taments dirigents en el si d’aquesta petita comuni-
tat indigeta. El dipòsit del que forma part el crater
que aquí presentem vindria a confirmar aquest
argument.
Per altra banda la presència al Mas Castellar
d’un lot tant formidable de ceràmiques àtiques
posa sobre la taula la qüestió de la seva relació
amb la veïna colònia focea d’Emporion. No hi ha
dubte que en aquests moments, a finals del segle
V aC, la ciutat grega, com passa a moltes altres
colònies gregues d’occident, està consolidant un
procés de fixació del control econòmic i polític
sobre un determinat territori circumdant. Aquesta
troballa del dipòsit de la sitja 137 i d’altres circums-
tàncies (molt especialment la ràpida demolició de
l’aparell defensiu del nucli) fan pensar que des
d’aquests moments el Mas Castellar de Pontós
podria ser vist, no només com un enclavament
amb una relació privilegiada amb Emporion, sinó,
anant més enllà, com un nucli que hauria pogut
esdevenir part integrant d’un hipotètic hinterland
de la colònia grega.
Figura 8. Dibuix detallat del crater de campana amb la
seva deformació un cop restaurada (dibuix D. Asensio).
Figura 9. A. Dibuix detallat de la cara 1 del crater; dibuix
detallat de la cara 2 del crater. (Dibuix D. Asensio).

DAVID ASENSIO, ENRIQUETA PONS
210
BIBLIOGRAFIA
ASENSIO, D., FRANCÈS, J., PONS, E. (2002):
Les implicacions econòmiques i socials de
la concentració de reserves de cereals a
la Catalunya costanera en època ibèrica.
Cypsela 13, pp. 125-140. Museu d’Arqueolo-
gia de Catalunya-Girona. Girona.
BOUSO, M., GAGO, N., PONS, E. (2002): Els
camps de sitges de Mas Castellar. A PONS,
E. (dir.). Mas Castellar de Pontós (Alt
Empordà). Un complex arqueològic d’èpo-
ca ibèrica (Excavacions 1990-1998). Sèrie
Monogràfica, 21, pp. 97-163. Museu d’Ar-
queologia de Catalunya-Girona. Girona.
BOUSO, M., I EQUIP DE PONTÓS (2002): El
complex arqueològic de Mas Castellar de
Pontós (Alt Empordà). Campanyes 2000 i
2001. Sisenes Jornades d’Arqueologia de
les comarques gironines (Sant Joan de les
Abadesses, 2002), pp. 105-113.
BURCH, J., ROJAS, A., SAGRERA, J. (2003):
Noves aportacions per al coneixement del
poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda
(Llafranc, Palafrugell). Estudis del Baix
Empordà, 22, pp. 9-55. Girona.
BUXÓ, R., PONS, E., VARGAS, A. (1998): El gra-
ner de l’Empordà. Mas Castellar de Pontós
a l’edat del ferro. Museu d’Arqueologia de
Catalunya-Girona. Girona.
CANAL, D. (2001): Anàlisi carpològica de la con-
centració de llavors de la fossa FS6 del Mas
Castellar de Pontós: un repte interpretatiu.
Cypsela 13, pp. 217-228. Museu d’Arqueolo-
gia de Catalunya-Girona. Girona.
CANAL, D. (2002): L’explotació dels recursos
vegetals: les anàlisis paleocarpològiques. A
PONS E. (dir.). Mas Castellar de Pontós (Alt
Empordà). Un complex arqueològic d’èpo-
ca ibèrica (Excavacions 1990-1998). Sèrie
monogràfica, 21, pp. 443-476. Museu d’Ar-
queologia de Catalunya-Girona. Girona.
CASELLAS, S. (1995): Dipòsits faunístics no subs-
tancials a la Catalunya Prehistòrica. Cota
Zero, 11, pp. 89-93. Vic.
CASELLAS, S. (2002): Els macromamífers i la dieta
càrnia. A PONS, E. (dir.). Sèrie Monogràfica,
21, pp. 483-498. Museu d’Arqueologia de
Catalunya-Girona. Girona.
GARCÍA-CANO, C., GARCÍA-CANO, J. M. (1992):
Cerámicas áticas del poblado ibérico de La
Loma del Escorial (Los Nietos, Cartagena).
Archivo Español de Arqueología, 65, pp. 3-
32. Madrid.
LÓPEZ, A., PONS, E., FERNANDEZ, M. J. (2001):
Un sistema d’emmagatzematge sense con-
trol atmosfèric: la fossa FS6 de Mas Castellar
de Pontós (Alt Empordà). Cypsela, 13, pp.
199-216. Museu d’Arqueologia de Catalunya-
Girona. Girona.
PONS, E., BOUSO, M., GAGO, N., FERNANDEZ,
M.J. (1998): Significació funcional de les
sitges amortitzades de Mas Castellar de
Pontós: una aproximació metodològica.
Cypsela 12, pp. 63-79. Museu d’Arqueologia
de Catalunya-Girona. Girona.
PONS, E., FUERTES, M., N. GAGO, BOUSO, M.
(2001): Les sitges dels assentaments de
Mas Castellar i les del territori. A MARTÍN,A.;
PLANA. R. (dirs.). Monografies d’Ullastret,
2, pp. 145-146. Museu d’Arqueologia de
Catalunya-Ullastret. Girona.
PONS, E. (dir.) (2002): Mas Castellar de Pontós
(Alt Empordà). Un complex arqueològic
d’època ibèrica (excavacions 1990-1998).
Sèrie Monogràfica, 21. Museu d’Arqueologia
de Catalunya-Girona. Girona.
PONS, E. i equip de Pontós (2004): El com-
plex arqueològic del jaciment ibèric de
Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà).
Campanyes 2002 i 2003. Setenes Jornades
d’Arqueologia de les comarques de Girona
(La Bisbal d’Empordà, 2004), pp. 143-153.
PONS, E. i equip de Pontós (2006): El com-
plex arqueològic del jaciment ibèric de
Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà).
Campanyes 2004 i 2005. Vuitenes Jornades
d’Arqueologia de les comarques de Girona
(Roses, 2006).
PONS, E. (-): Ceremonias, ágapes y prácticas ali-
mentarias en el mundo ibérico: el ejemplo
del depósito 362 de Mas castellar de Pontós
(Empordà-Spain). BAR-Oxford. (En premsa).
PONS, E., ASENSIO, D., BOUSO, M., FUERTES,
M. (2005): Noves aportacions sobre la peri-
odització del jaciment de Mas Castellar de
Pontós (Alt Empordà). A “Món Ibèric als
Països Catalans”. Homenatge a J. Barberà
(Puigcerdà, 2003), pp. 361-377. Puigcerdà.
PONS, E., BOUSO, M., GONZALO, C. (-):
Signification et fontion des structures en creux
dans le site protohistorique de Mas Castellar
de Pontós (Girona) Espagne. Colloque
International “Des Trous…Structures en creux

LA TROBALLA D'UN CRATER ÀTIC DE FIGURES ROGES EN EL JACIMENT IBÈRIC DEL MAS CASTELLAR (PONTÓS, ...)
211
pré-et protohistoriques” (Dijon et Baume-les-
Messieurs, 2006). (En premsa).
PONS, E., GONZALO, C., LÓPEZ, A. (2005): El
sistema defensiu del poblat ibèric de Mas
Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona). A
“Món Ibèric als Països Catalans”, Homenatge
a J. Barberà (Puigcerdà, 2003), pp. 379-392.
Puigcerdà.
SÁNCHEZ, C. (2000): Vasos grecs per als prínceps
ibèrics. A. “Els Grecs a Ibèria: seguint les
passes d’Hèracles”, pp. 179-198. Barcelona.
SANMARTÍ, J., SANTACANA, J. (1992): El poblat
ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès).
Excavacions Arqueològiques a Catalunya,
11. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
SANMARTÍ, J.; ÁLVAREZ, R. i ASENSIO, D. (1995):
La cerámica ática del yacimiento del Turó del
Vent (Llinars del Vallès, Vallès Occidental,
Barcelona) conservada en el Museu Municipal
Joan Pla i Gras. Verdolay, 7, pp. 187-197.
Museo de Murcia. Murcia.

212